1. Activitat Unitat 2. Una altra idea de poder.
Quan s’exerceix poder polític, cada individu o grup fa ús dels recursos que té al seu abast per a
aconseguir una posició més avantatjosa respecte a altres actors. Alguns aspiren a superar una
situació desfavorable; uns altre apunten a conservar o incrementar l’avantatge de que
gaudeixen. En aquests conflicte produïts per la desigualtat de situació, el poder s’expressa com
a una relació de competència. El poder, des d’aquesta perspectiva, és concebut com la
diferència de capacitats de tot ordre que separen a uns i a altres. I aquesta diferència s’aplica a
limitar les possibilitats dels altres, “Power is the excess of the power of one above the power of
another” (Hobbes). Estem davant d’una visió que concep el poder com a un joc de suma zero: el
que uns guanyen, els altre ho perden. És possible una altra concepció del poder, que no
comporti aquesta limitació de les possibilitats d’altres? En una societat sense desigualtats no
deferències, la idea de poder se centraria en la capacitat de cadascú per a desenvolupar les
seves potencialitats, sense distorsionar la posició dels altres. En aquesta capacitat de
desenvolupament personal es manifestaria llavors una aptitud que no s’exerciria perjudicant a
ningú, sinó en benefici de tots: una realització personal més completa repercutiria positivament
sobre el conjunt social (Macpherson). No es tractaria aquí, doncs, d’un joc de suma zero, sinó
d’un joc de suma positiva: el que uns guanyarien, no restaria res als altre i incrementaria el
benefici de tots. Fins a quin punt s’hauria de seguir anomenant poder a aquesta capacitat?
Llegeix el text i respon a les dues preguntes que s’hi plantegen.