3. La Conca 5.1 és un projecte que té per objecte l’estudi dels sectors econòmics que considerem que poden gene-
rar un desenvolupament econòmic local més pròsper i sostenible dins el territori de la Conca de Barberà. Per
això, es pretén analitzar la situació en la que es troba el sector dels cellers, la restauració, les cases rurals i, en global,
tot el que es pot relacionar amb l’enoturisme a la comarca. Amb aquest fi, es té com a font més fiable per conèixer i
analitzar aquesta situació, el testimoni directe de les persones que hi treballen o tenen empreses en aquests sectors,
i posar en coneixement el seu saber, la seva experiència, per tal d’afavorir un transvasament d’informació i coneixe-
ment entre tots els interessats.
Aquest projecte es titula La Conca 5.1, ja que el número cinc fa referència els que creiem que són els diferents
agents implicats en la promoció turística de la comarca, que són els cellers i les cooperatives, les cases de tu-
risme rural i els allotjaments, els restaurants, els petits productors alimentaris i artesanals i les institucions
públiques, i el número ú que fa referència a la societat en general i especialment la resident a la Conca de Barberà.
La Conca 5.1 també és una plataforma digital de comunicació i difusió de la comarca arreu del món. Especial-
ment centrat en els sectors comentats anteriorment. A través d’una pàgina web, la presència en diferents xarxes
socials com facebook, twitter, youtube, vimeo, instagram, etc. A més de la col•laboració que realitzem amb
diversos mitjans de comunicació comarcals com la VeuJoveTV, l’Agenda 19, etc. i nacionals com Vadevi.cat
pretenem arribar al màxim nombre de persones per donar a conèixer la comarca arreu dels territoris i posicionar-la
en un punt central d’aquests sectors. A més, d’un espai de debat i d’idees permanent a mitjançant l’espai Àgora
5.1 on col·laboren a través d’articles i d’anàlisis diverses persones del sector tant de dins de la comarca com de fora.
L’eina principal en què estem treballant actualment, a part dels articles que escrivim regularment en els mitjans
anteriors citats, és l’elaboració d’un documental audiovisual dels esmentats agents implicats, a la vegada que
aprofitarem per formular preguntes que ens ajudin a elaborar un DAFO exhaustiu i precís de la situació del vi,
l’enoturisme, l’agricultura, etc. a la Conca, així com recollir dades que ens permetin proposar unes conclusions i
unes línies de treball. Per donar rigor tècnic intentarem contrarestar aquestes amb experts en la matèria i finalment
fer una exposició pública de l’audiovisual amb tot el material recollit.
A través de converses, d’entrevistes amb els diferents agents que es dediquen en aquest àmbit volem editar un
documental que reflecteixi i reflexioni sobre el present de la comarca i sobretot que ajudi a establir unes bases,
unes sinergies, que fixin un camí a seguir per al futur, per tal de desenvolupar les potencialitats de la comarca en
el món del vi i l’enoturisme. Al mateix temps crear un document que permeti ensenyar que tenim a la comarca, quins
són els agents implicats. Crear un document base per explicar la Conca de Barberà al món.
Hem realitzat més de quaranta entrevistes a elaboradors de vi, restauradors, propietaris de cases rurals, tècnics de
turisme, productors agraris, que podeu seguir en els nostre bloc. Podeu llegir les cròniques del rodatge i veure les
fotos dels diversos indrets de la comarca on hem estat en aquesta pàgina web.
Actualment el projecte es troba en fase d’edició i producció.
La Conca 5.1 | El projecte1
4. Part del nostre interès en el món del vi sorgeix arran de la relació tant estreta que aquest té amb la cultura popular
dels Països Catalans i, especialment amb la Conca de Barberà, ja que considerem que és un producte importantíssim
per l’economia del nostre territori, i ja no tan sols en el món de la pagesia, sinó també en el món de l’enologia, en el
món de la distribució, així com en el món del comerç, el màrqueting i el consum.
Per altra banda, ens preocupa que la nostra societat no consumeixi prioritàriament productes autòctons, i que un
quaranta per cent del vi que es consumeix al paísva sigui de la Rioja, i que el vi català sumi un 27 per cent de la quota
de mercat. Creiem que aquestes dades ens posen de relleu el famós complex d’inferioritat que patim com a poble,
ja que en realitat produïm un vi més que bo, amb diferents varietats per a diferents gustos i, creiem que no tenim res
d’envejar al vi de la Rioja.
Ens motiva també l’afany de conèixer millor la nostra cultura, el vi és un dels protagonistes de les dites catalanes
que ens traslladen molts dels coneixements adquirits com a poble a través del anys, sobre com influeix el clima a la
vinya, sobre la seva producció, la seva elaboració, sobre el seu comerç i sobretot sobre el seu consum i com influeix
aquest en el caràcter dels catalans.
Creiem que el vi ha estat, és i serà un motor econòmic del nostre poble, per tant, considerem que dedicar part
dels nostres esforços com associació en el món del vi és una de les millors maneres de contribuir en el impuls de
l’economia en la nostra comarca i del país, alhora que podem difondre aspectes culturals i lingüístics que per la seva
importància considerem que cal fer-la una matèria viva.
Considerem que saber sobre el vi és conèixer el nostre territori on la vinya ocupa un espai molt important, ja que la
vinya és la protagonista en el paisatge de la Conca de Barberà que fa que aquesta s’impregni d’un caràcter, un estil,
unes olors, uns colors, unes formes que la descriuen i la defineixen com el bressol del nostre entorn.
Alhora, aquest entorn té una estricta relació amb la dimensió del nostre país, de la nostre economia alhora que del vi,
i des de fa un temps, del nostre projecte, aquesta dimensió és la que envolta el món del turisme, activitat econòmica
ara per ara incipient en la nostra comarca, tot i que molt rellevant en altres indrets del país.
El turisme és una activitat econòmica que neix arran del moviment que duen a terme les persones que es desplacen
del seu entorn habitual per anar a un altre lloc sense un motiu laboral. Es distingeix entre el turista i l’excursionista,
tots dos són visitants però el primer fa com a mínim una pernocta en el lloc que ha visitat mentre que el segon no. El
turisme és una activitat econòmica que pot resultar ser molt fructífera, però perquè aquesta flueixi i s’acabi establint
en un determinat lloc han de donar-se una sèrie de requisits, que intentarem resumir en aquest treball amb la màxima
precisió que ens sigui possible.
La Conca 5.1 | Motivacions2
5. Per altra banda, tenim com objectiu la preservació del territori, ens motiva viure en una comarca atractiva en primer
lloc per la gent que hi viu i, en segon lloc pel turista, motiu que crec que compartim plenament amb els cellers, les
cases de turisme rural, els restaurants i els petits productors de la comarca, així com les nostres institucions públiques,
pel pensem que una comarca atractiva pel turista pot ser avantatjosa per tots nosaltres.
A més a més, estem convençuts de què la nostra comarca té grans atractius turístics, com ara les muralles medievals
de Montblanc, els monestirs de Poblet i la Ruta del Cister, els castells medievals, la seva interessant història, la pio-
nera cooperativa de Barberà de la Conca, les cooperatives modernistes, els boscos del Parc natural de Prades, una
terra ben fèrtil i un bon clima per tot el que fa a l’alimentació, tenim una gran gastronomia, indrets d’una gran bellesa
rural per fer-hi tot tipus d’esport i activitats lúdiques, però sobretot, tenim moltes vinyes i molt bon vi.
Com ja hem dit, pensem que la majoria d’aquestes conclusions les compartim amb vostès, o si més no les compartim
amb l’escriptor Lluís Tolosa, autor del llibre “Catalunya no és Califòrnia” basat en una recopilació d’articles en defensa
del sector del vi i el cava com un dels pilars estratègics de l’economia catalana, obra que ha estat premiada com a Best
Wine Literatura Book, en el Premis Gourmand, que són probablement els premis més importants del món dedicats als
llibres de vi i gastronomia.
Doncs aquest escriptor ens diu que el Principat de Catalunya pot ser una de les capitals mundials del turisme del vi
idiu que així s’ha de transmetre als milers de catalans en les seves escapades de cap de setmana i als 27 milions de
visitants que cada any ens visiten. Tal com diu el Sr. Tolosa, ho tenim tot a favor. La història, el paisatge, l’arquitectura,
la gastronomia, el clima, una llarga tradició turística, i una gran varietat de marques de vi de qualitat. Però diu, ens
falla la comunicació.
Doncs és precisament amb aquest objecte, el de la comunicació entre tots els agents implicats i la societat, en el
que vol portar el seu granet de sorra aquest projecte, per tal de crear més i millors prescriptors del nostres recursos i
productes i poder crear així noves sinèrgies que ens ajudin a desenvolupar el nostre entorn rural i tenir una comarca
pròspera i sostenible amb el territori que generi llocs de treball.
La Conca 5.1 | Motivacions3
6. La Conca 5.1 |Objectius4
POSICIONAR LA COMARCA:
Posicionar la comarca dins del món del vi, l’enoturisme, l’agricultura ecològica, els petits productors, els
productes de proximitat. Posicionar la Conca de Barberà en el mapa de tots aquests sectors.
DIFUSIÓ I PROMOCIÓ DE LA COMARCA:
Crear una plataforma de difusió i promoció de la comarca arreu del món. Dotar la comarca d’una eina
principalment digital de prescripció, informació i difusió de tot el que ofereix la comarca.
PRESCRIPCIÓ COMARCA:
Crear una base de consciència en tots els ciutadans de la comarca per tal de convertir-se en prescriptors
dels productes, serveis, del territori, paisatge que disposem a la nostra terra.
MERCAT PRODUCTES CONCA:
Crear un mercat de productes de la Conca, potent, conegut, reconegut i diversificat que arribi a tothom
Que tingui les mateixes oportunitats que qualsevol altra zona.
IMATGE DE COMARCA:
Crear una imatge de comarca, una identitat, que es doni a conèixer arreu del món, que arribi a tots els
mercats, a tots els consumidors. Una imatge global i unitària per tots els productes i serveis que identifi-
qui clarament la comarca.
AUTOESTIMA DE LA SOCIETAT:
Créixer la autoestima dels ciutadans de la Conca i del país. Els productes i els serveis que actualment
produïm no tenen res a envejar a altres productes d’altres zones. Fer conèixer aquesta realitat a la ciu-
tadania per tal que sigui la corretja de transmissió d’aquest canvi de mentalitat. Consumint, recomanant,
gaudint dels productes i de la qualitat reconeguda.
SINERGIES SOCIETAT-ECONOMIA:
Facilitar les relacions entre els sectors productius i els consumidors. Involucrar tots els agents de la
comarca a favor d’aquesta idea. El creixement econòmic és cosa de tots, tothom dins les seves possibi-
litats, dins el seu marc pot fer força per canviar les tendències i les dinàmiques actuals.
INTERNACIONALITZACIÓ:
Un dels punts clau. Incidir en la importància del mercat global. Les empreses de la Conca han d’augmentar
les seves vendes cap al sector internacional i la Conca ha d’atraure visitants de tot el món. Dependre
cada cop menys del mercat espanyol i créixer en a tots els cinc continents.
7. La Conca 5.1 |Objectius5
AUTOSUFICIÈNCIA ECONÒMICA:
Conèixer i aprofundir en els sectors que poden dotar la Conca de Barberà d’una economia més indepen-
dent de les grans indústries i de les empreses multinacionals que en qualsevol moment poden abandonar
la comarca. Potenciar els sectors propis, autòctons de la comarca per dotar-los d’infraestructura i mercat.
Augmentar el sector turisme per convertir-lo en un dels motors de la comarca. Com més autosuficient
sigui la comarca més possibilitats tindrà de sobreviure i créixer i diferenciar-se d’altres zones.
PRODUCTES DEL PAÍS:
Fer conèixer a la població autòctona de la Conca de Barberà i dels Països Catalans en general de la
necessitat de consumir productes autòctons. Productes competitius, d’una bona qualitat, igual o millor
que els seus competidors. Estendre la consciència de fer país, de fer comarca tant a l’hora de consumir,
com de recomanar productes.
FORUM DE DEBAT:
Crear una plataforma de debat constant, oberta a tothom per tal de pensar i marcar les pautes de com
volem construir la Conca de Barberà i de cap a on ha d’encaminar el seu futur
8. La Conca 5.1 |Zones de Treball6
ZONA 1: Montblanc, la Guàrdia dels Prats, Pira, Barberà, Lilla i Prenafeta
ZONA 2 : Espluga de Francolí, Vimbodí, Poblet, Vallclara, Vilanova de Prades i Paratge Natural de Poblet.
ZONA 3: Vilaverd, Rojals, La Bartra, Els Cogullons, El Pinatell.
ZONA 4: Rocafort, Sarral, Solivella, Blancafort, Senan, Belltall, Forès, Montbrió de la Marca.
ZONA 5: Santa Coloma de Queralt, les Piles, Conesa, Vallfogona, Passanant, Llorac, Pontils…
ZONA 6: Consell Comarcal, DO Conca de Barberà, INCAVI, Oficines de Turisme, Ajuntament de Mont-
blanc, Diputació de Tarragona.
CONTINGUT DE LES ZONES
ZONA 1
Cooperativa de Montblanc, Celler Mas Foraster, Viver de Celleristes, Carlania, Escoda Sanahuja, Celler
Carles Andreu, Cooperativa de Pira, Cooperativa de Barberà de la Conca, Clos Montblanc.
Les Espelmes, L’Hotel de Lilla, Restaurant Cal Gaya, Restaurant Els Pins, Restaurant Masia Poblet,
Fonda Riuot, El Molí del Mallol, Fonda Cal Blasi, Fonda dels Àngels, Restaurant El Call, Fonda Castlà,
Fonda Colom, Cal Magret, Cal Joan, Cal Jordi, El Pergamí, El seguici, L’Ull de la Vila, Via Aurèlia, Àrea
de Guissona.
Mas Carlons, Mas del Planella, Molí de la Vall, Tossal del Maig.
ZONA 2
Rendé Masdeu, Cooperativa de l’Espluga, Cal Celdoni, Simó de Palau, Abadia de Poblet, Miguel Torres,
Vilanova Vins
Restaurant El Gatim, Fonda Ocell Francolí, Hostal del Senglar, Les 17 fonts, Restaurant Casa Nostra,
Art Restaurant, Restaurant Masia Cadet, Masia Fonda de l’Oca, Restaurant Font de Ferro, Restaurant
Fonoll, Hostatgeria de Poblet, Restaurant Masia Sagués, Restaurant els Torrents, Restaurant el Grèvol,
Restaurant la Clau, Restaurant els Ceps, Restaurant el Camí del Bosc, Restaurant la Parada.
Ca la Marta, Casa Pairal Espasa, Casa Vella, Castell de Riudabella, Càmping de Vilanova.
ZONA 3
La Socarrimada, Mas de Caret, Mas de l’Arlequí, Alberg dels Cogullons.
9. La Conca 5.1 |Zones de Treball7
ZONA 4
Sans Travé, Cooperativa de Solivella, Mas del Nen, Cooperativa de Sarral, Rosa Maria Torres, Coopera-
tiva de Rocafort, Cooperativa de Blancafort, Jordi Llorens, Celler de Montbrió de la Marca.
Restaurant la Tupina, Restaurant Foc de Sant Joan, El Mirador de Forès, Hostal Feliuet, Restaurant
Rocafort, Restaurant Mircla, Restaurant El Celler.
Cal Miret, Ca la Núria.
ZONA 5
Restaurant el Colomí, La Sala de Comalats.
Ca la Sila, El Pati de Cal Romà, Cal Cargol, Cal Marimon, Balneari de Vallfogona.
ZONA 6
Consell Comarcal, INCAVI, DO Conca de Barberà, Oficina de Turisme de Montblanc, Oficina de Turisme
de l’Espluga de Francolí, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Montblanc.
10. La Conca 5.1 |Entrevistes8
• Dijous 20 de gener de 2011
Celler Mas Foraster Julieta Foraster
Fonda Cal Blasi Carles Blasi
• Dijous 27 de gener de 2011
Casa Rural Mas Carlons Mònica Eguilar
Fonda Riuot Ramon de Domingo
• Dijous 3 de febrer de 2011
Oficina de Turisme Montblanc Toñi Gonzàlez
Fonda dels Àngels Maria Teresa Sanahuja
• Dijous 10 de febrer de 2011
Restaurant Molí del Mallol Abdon Tarrats
Celler Carlania Jordi Miró
• Dijous 17 de febrer de 2011
Celler Mas del Tossal Pep Burguera
Celler VidBertus Albert Rovira
• Dijous 24 de febrer de 2011
Celler Molí dels Capellans Jordi Masdéu
Celler Gatzara Antoni Castellà
• Dijous 3 de març de 2011
Celler Escoda-Sanahuja Joan Ramón Escoda
Hostal Els Pins de Prenafeta Josep Tost
• Dijous 10 març de 2011
Cooperativa de Montblanc Jordi Vallverdú
• Dijous 17 de març de 2011
Celler Carles Andreu Carles Andreu
Restaurant Les Espelmes Ramon Vives
• Dijous 24 de març de 2011
Celler Rendé Masdeu Mariona Rendé
Cal Jordi-Casal d’Entitats Jordi Silvestre
• Dijous 31 de març de 2011
Torres-Milmanda Laura Palau
Fonda Ocell Francolí Rafel Lorca
• Dijous 7 d’abril de 2011
Cooperativa de l’ Espluga Josep M. Sosa
Hostal del Senglar Marta Montserrat
• Dijous 14 d’abril de 2011
Masia Cadet Montse Corominas
Castell de Riudabella Martina Scheper
• Dijous 28 d’abril de 2011
Masia Sagués Angelina Sagués
• Dijous 5 de maig de 2011
Celler Abadia de Poblet Josep M. Gil
Oficina Turisme l’Espluga Florenci Romeu
• Dijous 26 de maig de 2011
Celler Vega Aixalà Josep Vega
Càmping Serra de Prades Xavier Guiu
• Dijous 2 de juny de 2011
Balneari de Rocallaura Josep Vilanova
Celler Jordi Llorens Jordi Llorens
• Dijous 9 de juny de 2011
Drac Actiu Laly Puig
• Dijous 16 de juny de 2011
Xicòria Annaïs Sastre
Cooperativa de Sarral Joan Torné
• Dijous 30 de juny de 2011
Celler Rosa M. Torres Enric Vidri i Dani Pedro
Celler Cal Joan Margarita Tarragó
• Dijous 7 de juliol de 2011
Restaurant El Mirador de Forès Núria Peixó
El Pati de Cal Romà Joan Vallès
• Dijous 21 de juliol de 2011
CONCAPAM Joan Cartañà
El Mas de l’Arlequí Dani Martorell i Mercè
• Dijous 28 de juliol de 2011
Oficina DARP Montblanc Jesús Semper
Cal Travé Josep M. Sans Travé
11. 11/03/2011 RÀDIO MONTBLANC
Notícia sobre l’inici del projecte. En què consistia i els objectius principals a assolir.
http://www.radiomontblanc.cat/node/6099
11/03/2011 VADEVI.CAT
Article del Sr. Lluís Tolosa parlant del projecte La Conca 5.1 i de l’enoturisme a la comarca.
http://www.vadevi.cat/article/reportatges/1833/la/conca.html
26/03/2011 EL PUNT
Notícia sobre la existència del projecte La Conca 5.1. Explica les característiques i els objectius bàsics del projecte.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/18-economia/388381-impulsen-a-la-conca-el-projecte-51.html?tmpl=compo
nent&print=1&page=
28/03/2011 CUPATGES
Entrevista en profunditat sobre el projecte, els seus inicis, l’evolució i objectius
http://www.cupatges.cat/noticia/491/necessitat/emergent/crear/producte/enoturistic
08/04/2011 NOVA CONCA
Notícia - reportatge explicant el projecte.
13/04/2011 RÀDIO MONTBLANC
Notícia sobre l’evolució del projecte, les novetats i fragments de l’entrevista que ens van fer a Cupatges
http://www.radiomontblanc.cat/node/6334
11/05/2011 INFOVI.CAT
Notícia - reportatge sobre el projecte arran d’una entrevista que vam mantenir amb la gent de l’Infovi
http://www.infovi.cat/index.php?seccion=not&idioma=ca&id=300
16/08/2011 LA VEU JOVE DE LA CONCA
Publicació de la nostra entrada al bloc que feia referència a les dues últimes entrevistes que vam realitzar a finals de
juliol. http://laveujovetv.cat/blog/?p=2163
La Conca 5.1 | Recull de premsa9
12. 22/09/2011 LA VEU JOVE DE LA CONCA
Notícia sobre la nova branca del projecte ; l’Àgora 5.1 i publicació d’una article que vam penjar al bloc on fèiem una
declaració a favor de l’enoturisme.
http://laveujovetv.cat/blog/?p=2301
23/09/2011 RÀDIO MONTBLANC
Notícia explicant la nova branca de projecte; l’Àgora 5.1 i publicació d’un article que vam penjar al bloc on mostràvem
el nostre suport a l’enoturisme com a opció de futur a la comarca.
http://www.radiomontblanc.cat/node/7245
30/09/2011 NOVA CONCA
Notícia - reportatge sobre l’Àgora 5.1 i reproducció dels dos primers articles que vam penjar al bloc de l’Àgora 5.1; el
de l’Albert Rovira i el de Manel Martínez.
11/10/2011 DIARI DE TARRAGONA
Notícia - reportatge sobre el projecte a partir d’una entrevista que vam mantenir amb periodistes del Diari.
14/11/2011 LA CASA DE PALLA
Entrevista en profunditat dins aquest programa de ràdio de Ràdio Montblanc. Vam parlar dels inicis, del present i del
que serà la Conca 5.1
11/10/2012 NOVA CONCA
Notícia sobre la presentació del tràiler
Octubre 2012 VINSDECATALUNYA.CAT
Notícia sobre la publicació del tràiler
http://www.vinsdecatalunya.cat/index.php?not=estrena-del-triler-del-documental-la-conca-51&id=1206
Octubre 2012 INFOVI.CAT
Notícia sobre la publicació del tràiler
http://www.infovi.cat/?seccion=not&id=700
Octubre 2012 VADEVI.CAT
Notícia sobre la publicació del tràiler
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/3707/documental/sobre/enoturisme/conca/barbera/trailer
Octubre 2012 LAVEUJOVETV.CAT
Notícia sobre la publicació del tràiler
http://laveujovetv.cat/blog/?p=5645
14/10/2012 ESPLUGA FM RÀDIO
Entrevista en profunditat sobre el projecte dins el programa La Plaça
http://www.esplugafmradio.info/#!audio-6739-El-projecte-%27Conca-5.1%27-a-%27La-Pla%C3%A7a%27-del-14-
d%27octubre-de-2012
La Conca 5.1 | Recull de premsa10
13. Octubre 2012 ESPLUGA FM RÀDIO
Notícia sobre la publicació del tràiler
http://www.esplugafmradio.info/#!noticia-Es-presenta-el-tr%C3%A0iler-del-documental-%22La-Conca-51%22-sobre-
el-desenvolupament-econ%C3%B2mic-a-la-comarca
29/10/2012 PUNTSISRÀDIO
Entrevista en profunditat sobre el projecte dins la secció Gent del Camp del programa Peixateries Velles
http://www.punt6radio.cat/podcasts-programa.html?categoria=89
13/11/2012 LA VEU JOVE DE LA CONCA
Entrevista en profunditat sobre els orígens del projecte, les accions realitzades i el plans de futur de l’associació.
http://laveujovetv.cat/blog/?p=6078
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=PYsfHs912_0
08/02/2013 NOVA CONCA
Publicació de l’article Construïm una identitat? publicat originalment a la Veu Jove TV.
15/03/2013 NOVA CONCA
Publicació de l’article Carta del Paisatge de la Conca de Barberà, publicat originalment a la Veu Jove TV
04/04/2013 VIDIRECTE.CAT
Entrevista al portal digital de venda de vins catalans.
http://vidirecte.cat/noticia/167/entrevista-descobrim-el-projecte-conca-51.html
La Conca 5.1 | Recull de premsa11
14. El bloc de la Conca 5.1 és la nostra casa, la nostra base d’operacions. El bloc de la Conca 5.1 conté totes les cròni-
ques de les gravacions, les fotos de les entrevistes, les motivacions i els objectius del projecte.
Durant tot el procés de gravació vam compartir amb els lectors i visitants el dia a dia de tot el procés. Des dels mo-
ments previs fins a l’actualitat. També conté alguns dels talls de veus que hem extret de les entrevistes, així com algun
muntatge previ d’àudio del que serà el documental.
A més, recull tots els articles que hem publicat tant a l’Agenda 19, a la Veu Jove TV, a Vadevi.cat així com altres arti-
cles escrits expressament pel bloc. També, aplega tots els articles que han escrit per nosaltres diverses persones del
món de l’enoturisme i la viticultura de la comarca i de fora, dintre de la secció Àgora 5.1
Conté enllaços a les diverses notícies i mitjans que han parlat de nosaltres.
També disposa d’un directori d’enllaços a entitats, mitjans, blocs relacionats amb tot el món del vi, l’enoturisme,
l’agricultura, el territori, etc.
El bloc ha anat variant d’imatge i d’estètica, actualment està penjada la tercera versió. Un bloc més modern, dinàmic
i àgil amb un format de pàgina web més actual.
La pàgina té un registre de 1.000 a 1.500 visites mensuals. En total ja hem superat les 15.000 visites absolutes.
L’adreça és: http://laconca51.cat
La Conca 5.1 | Bloc
12
15. El facebook de la Conca 5.1 és l’altre finestra que tenim oberta a la xarxa i que ens serveix de contacte amb tots els
nostres lectors, associacions, entitats, institucions i persones interessades amb el món de l’enoturisme, la viticultura,
l’agricultura ecològica, la sostenibilitat, el territori....
És una eina que ens serveix per anunciar totes les novetats del projecte, enllaçar els articles que publiquem al bloc o
les notícies que van apareixent de nosaltres als mitjans.
A més, ha sigut la eina que ens ha servit per recuperar refranys, dites populars de la terra, la pagesia, l’agricultura,
els pobles, etc. Durant uns quantes mesos hem anat penjant diàriament un recull d’aquest saber popular que entre
tots hem d’ajudar a què no es perdi.
Tenim més de 1000 amics molt diversos i d’arreu del territori.
La Conca 5.1 | Xarxes Socials13
Facebook
16. El twitter ha sigut una de les darreres eines que hem creat pel projecte. Amb pocs mesos ha tingut una resposta
excel·lent. Hem superat en aquest poc temps els 800 seguidors.
Un complement important i vital per la resta d’eines com el bloc i el facebook per tal d’explicar tot allò que fem i pro-
mocionar totes les nostres activitats.
És l’última xarxa social que hem incorporat al nostre projecte i ens ha permès arribar a un sector al qual fins ara ens
havia costat més arribar: els joves. Aquesta eina ens permet donar sortida a tot el material fotogràfic que hem recollit
i fer visible el nostre paisatge i els diversos indrets de la comarca. La resposta dels seguidors ha estat molt bona en
aquestes primeres setmanes d’aplicació.
La Conca 5.1 | Xarxes Socials14
Twitter
Instagram
17. Disposem d’un canal de youtube i vimeo per tal de centralitzar tots els recursos visuals que editem. Actualment
l’element més destacat que hi podem trobar és el tràiler del documental que estem editant. A més, es pot trobar un
vídeo que ens van fer LaVeuJoveTV explicant en què consistia el projecte.
La Conca 5.1 | Xarxes Socials15
Youtube i Vimeo
22. El Garbell és la secció mensual de que disposem a l’Agenda 19, l’agenda d’oci i cultura
de la Conca de Barberà. Un espai d’opinió, de reflexió que vam iniciar el mes de febrer
de 2012 i que mes a mes s’ha anat consolidant com una de les seccions fixes i més
comentades pels lectors.
El Garbell consisteix en un article d’opinió mensual que tracta sobre el present, el futur
i tot allò que tingui a veure amb l’enoturisme a la Conca de Barberà. A més, d’altres
temes d’anàlisi econòmica, social, històrica de la comarca. Podeu llegir l’agenda i el
nostres article a través del següent enllaç: http://www.19arcs.cat/agenda19/
Els articles publicats fins a dia d’avui són els següents:
Declaració d’intencions
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/02/el-garbell.html
Inventari
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/03/agenda-19-inventari.html
Les arrels de la Conca
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/04/el-garbell-les-arrels-de-la-conca.html
Viver de Celleristes
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/05/el-garbell-viver-de-celleristes.html
Alimentació de qualitat
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/06/el-garbell-alimentacio-de-qualitat-i-de.html
Agrobotigues
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/07/el-garbell-agrobotigues.html
L’all de Belltall
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/08/el-garbell-lall-de-belltall.html
La fil·loxera a la comarca (I)
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/09/el-garbell-la-filloxera-la-comarca-i.html
La fil·loxera a la comarca (i II)
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/10/el-garbell-la-filloxera-la-comarca-i-ii.html
Fira de Sant Martí: orígens i edició actual
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/11/el-garbell-fira-de-sant-marti-origens-i.html
El naixement del cooperativisme revolucionari a la comarca
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/12/el-garbell-naixement-del-cooperativisme.html
Denominació d’Origen Protegida Siurana
http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2013/01/el-garbell-denominacio-dorigen.html
El cultiu del safrà i altres herbes
http://laconca51.blogspot.com.es/2013/02/el-garbell-el-cultiu-del-safra-i-altres.html
Creacions gastronòmiques de casa nostra
http://laconca51.blogspot.com.es/2013/03/el-garbell-creacions-gastronomiques-de.html
Necessitat
http://www.laconca51.cat/2013/04/el-garbell-necessitat.html
La Conca 5.1 |El Garbell20
23.
Declaració
d’intencions
Segons
el
diccionari
General
de
la
Llengua
Catalana
un
garbell
és
un
estri
que
consisteix
en
un
receptacle
el
fons
del
qual
és
ple
de
forats
iguals,
que
serveix
per
a
separar
objectes
de
grandor
desigual,
deixant
passar
els
uns
i
retenint
els
altres.
A
partir
d’aquest
mes
el
garbell
serà
un
espai
d’opinió
mensual
de
les
persones
que
formem
part
del
projecte
la
Conca
5.1.
Aquest
projecte
nascut
ja
fa
més
d’un
any
és
encapçalat
per
dos
joves
emprenedors
de
la
comarca;
el
Josep
Saperes
i
el
Leandre
Romeu.
La
Conca
5.1
és
un
projecte
de
desenvolupament
econòmic
local
que
compta
amb
diverses
branques.
Fins
a
dia
d’avui
l’acció
principal
del
projecte
s’ha
desenvolupat
mitjançant
la
realització
de
més
de
quaranta
entrevistes
a
persones
i
col·∙lectius
que
es
dediquen
al
món
de
la
viticultura,
la
restauració,
l’allotjament
rural,
l’agricultura
ecològica
entre
d’altres
a
la
comarca...
Actualment
el
projecte
es
troba
en
la
fase
d’edició
d’aquestes
entrevistes
que
s’ha
de
convertir
en
un
documental
pioner
a
la
comarca
on
es
reflexioni
sobre
els
punts
forts,
els
punts
febles,
les
amenaces,
les
oportunitats
del
sector
de
l’enoturisme
a
la
comarca.
Tot
marcant
al
mateix
temps
unes
línies
estratègiques
i
d’acció
per
la
comarca
els
propers
anys
que
siguin
útils
i
serveixin
de
guia
per
totes
aquestes
persones.
A
part
del
documental,
també
està
prevista
al
llarg
dels
propers
mesos
l’edició
d’un
llibre
on
s’estudiï
més
acuradament
aquesta
anàlisi
econòmica
i
social.
A
més,
el
projecte
a
través
del
bloc
a
Internet
acull
actualment
una
altra
branca;
l’Àgora
5,1
un
espai
de
debat
obert
a
tothom
on
diverses
persones
de
la
comarca
interessades
amb
l’enoturisme
i
la
comarca
en
general
opinen
mitjançant
un
article
d’opinió.
Per
tant
el
garbell
a
partir
d’avui,
gràcies
a
la
generositat
de
la
gent
de
l’Agenda
19,
es
converteix
en
una
nova
branca
del
projecte
la
Conca
5.1.
Amb
aquesta
columna
d’opinió
tal
com
indica
el
seu
nom
que
hem
definit
a
l’inici
de
l’article,
pretenem
que
serveixi
de
filtre
de
tot
el
que
s’està
movent
al
món
de
l’enoturisme
a
la
comarca.
Intentarem
destriar
el
gra
de
la
palla,
aportar
temes
de
debat,
apuntar
idees
i
acostar
el
debat,
la
reflexió
al
voltant
de
totes
qüestions
a
tota
la
societat
i
totes
les
administracions.
La
nostra
declaració
de
principis
i
d’intencions
és
la
de
treballar
per
una
comarca
que
aposti
per
l’agricultura,
la
vinya,
els
cellers,
les
cooperatives,
els
restaurants,
les
cases
rurals,
els
petits
productors...
Que
aposti
per
un
turisme
responsable,
cultural
interessat
amb
el
patrimoni
històric,
arquitectònic,
monumental.
Una
comarca
que
protegeixi
el
medi
ambient,
que
visqui
de
cara
a
les
muntanyes
i
l’entorn
rural.
Que
promogui
l’
agricultura
ecològica,
els
productes
de
proximitat,
els
serveis
autòctons.
Dotar
la
comarca
d’un
sector
complementari
a
l’
industrial.
Construir
les
bases
d’un
sector
potent
que
pugui
ser
una
eina
clara
de
futur
pel
sector
econòmic
i
productiu
en
els
propers
anys.
Hem
concebut
aquest
espai
com
un
espai
obert,
parlarem
de
totes
aquestes
qüestions
i
de
tot
el
que
estem
treballant
amb
la
Conca
5.1
però
també
ens
reservem
la
potestat
de
parlar
de
qüestions
històriques,
qüestions
d’actualitat,
aspectes
sociològics...
sempre
relacionades
amb
l’enoturisme,
la
natura,
el
paisatge,
la
comarca
i
el
país
en
general.
24.
Inventari
En
principi
la
majoria
de
ciutadans
sabem
tot
el
que
tenim
a
la
comarca.
Aquelles
coses
que
ens
fa
diferents
o
que
ens
donen
una
posició
favorable
al
món.
Però
quan
és
l’hora
d’explicar-‐ho
sovint
ens
costa
més.
Ens
quedem
amb
les
tres
o
quatre
coses
més
cridaneres
o
les
que
tenim
més
a
prop
de
casa.
La
finalitat
d’aquest
article
és
la
d’oferir
un
document
curt
i
eficaç
que
sigui
útil
a
l’hora
de
prescriure
la
comarca.
Un
petit
inventari
de
tot
allò
que
tenim
i
que
hem
de
conservar.
Una
llista
de
punts
forts
que
hem
anat
recollint
a
llarg
de
les
més
de
quaranta
entrevistes
que
hem
realitzat
a
diversos
agents
que
es
dediquen
en
aquest
àmbit
a
la
comarca.
Una
sèrie
que
s’han
anat
repetint
successivament
a
llarg
de
les
setmanes
i
que
recollim
tot
seguit.
Comencem
per
la
situació
geogràfica,
la
comarca
gaudeix
d’una
posició
estratègica
en
el
bell
mig
del
país.
A
prop
de
capitals
com
Barcelona,
Lleida,
Tarragona
i
en
plena
zona
de
pas
de
molts
ciutadans
del
País
Valencià
quan
pugen
al
Principat
o
van
fins
Andorra
o
França.
A
prop
del
mar,
de
la
muntanya.
A
prop
de
zones
turístiques
com
Salou,
la
Costa
Daurada...
Acompanyant
aquesta
posició
geogràfica
tenim
tota
tenim
tota
una
xarxa
de
vies
de
comunicació
com
és
la
sortida
d’autopista
a
Montblanc,
les
dues
estacions
d’AVE
a
prop
tant
a
Lleida
com
a
Tarragona
o
del
port
de
Tarragona.
Aquest
fet
permet
distribuir
i
acostar
a
molta
gent
qualsevol
iniciativa
o
producte
que
es
llanci
des
d’aquí
Tenim
una
comarca
variada
i
rica,
dividida
en
tres
zones
que
aporten
diversitat
i
riquesa
paisatgística
i
cultural.
La
zona
de
la
Baixa
Segarra
i
el
Baix
Gaià,
la
zona
central
i
la
zona
sud
amb
les
Muntanyes
de
Prades...
Cada
una
amb
el
seu
paisatge
i
els
seus
conreus
característics;
cereals
al
nord,
vinya
en
la
zona
central.
Uns
factors
que
conformen
una
comarca
amb
molts
matisos,
molts
colors
diferents.
Un
altre
factor
important
és
el
paisatge
poc
destrossat,
prou
ben
conservat
comparat
amb
altres
zones
que
la
configura
com
una
comarca
apte
per
realitzar
múltiples
activitats
a
la
natura
i
esportives
com
senderisme,
btt,
sortides
a
cavall...
Un
element
clau
en
aquest
sentit
i
encara
per
explotar
és
tot
els
que
ens
ofereix
el
que
ha
de
ser
el
futur
Parc
Natural
de
les
Muntanyes
de
Prades.
Afegit
a
tot
això
ens
trobem
molts
cellers
i
cooperatives
que
estan
elaborant
uns
vins
de
molta
qualitat
que
poden
competir
amb
qualsevol
vi
del
món.
Un
sector
rejovenit
gràcies
al
Viver
de
celleristes
de
Barberà
que
està
introduint
diversos
joves
en
aquesta
tasca
catapultant
la
marca
Conca
de
Barberà
arreu
del
territori.
La
comarca
disposa
de
varietats
autòctones
que
la
fan
singular
com
el
trepat,
la
parellada.
Uns
vins
frescos
amb
bona
acidesa
que
donen
un
toc
característic
i
únic
als
nostres
vins.
Una
zona
amb
una
cultura
mil·∙lenària
amb
el
cultiu
de
la
terra
i
en
l’elaboració
de
diversos
productes
d’horta,
verdures,
oli...
que
són
la
base
de
la
cuina
que
es
realitza
als
diversos
restaurants
de
la
comarca.
Restaurants
que
actuen
de
complement
a
tota
aquesta
oferta
i
que
són
un
element
de
ganxo
important
a
l’hora
de
repetir
la
visita
a
la
comarca.
A
més
de
les
diverses
cases
rurals
que
han
sorgit
els
últims
anys
que
ofereixen
un
servei
de
qualitat
i
integral
d’allotjament,
restauració
i
activitats
diverses.
Tots
aquests
agents
i
elements
conformen
els
pilars
del
que
es
coneix
com
a
enoturisme,
una
de
els
grans
possibilitats
de
futur
de
la
comarca
No
es
pot
oblidar
la
que
ha
sigut
el
motor
del
turisme
aquests
últims
anys
com
és
La
ruta
del
Cister,
amb
els
monestirs
de
Poblet,
Santes
Creus
i
Vallbona
de
les
Monges.
Més
recentment
Montblanc
i
la
seva
aposta
per
l’època
Medieval,
o
l’Espluga
de
Francolí
amb
les
Coves,
el
Museu
de
la
vida
rural,
els
diversos
cellers
modernistes
com
els
de
Barberà,
Rocafort
de
Queralt,
el
Museu
del
Vidre
a
Vimbodí,
el
Museu
Alabastre
a
Sarral,
entre
molts
d’altres.
25.
A
més
de
totes
les
fires,
actes
o
certàmens
que
s’organitzen
al
llarg
de
l’any.
Com
per
exemple
la
Setmana
Medieval,
Clickània,
Terrània,
la
fira
de
Sant
Martí,
la
fira
de
l’Espluga,
la
festa
del
Trepat,
la
fira
de
la
Castanya,
etc.
I
la
visita
a
diversos
pobles
i
indrets
únics
com
Forès,
Passanant,
Vilanova
de
Prades,
etc.
La
Conca
és
una
zona
poc
massificada,
encara
per
descobrir,
que
comença
a
sonar
en
diversos
àmbits
però
que
pot
fer-‐se
un
nom
dintre
del
turisme
de
qualitat,
cultural,
respectuós
amb
l’entorn
i
el
medi
en
els
propers
anys
si
es
creu
tot
el
que
té
i
ho
potencia
sense
pors,
ni
temors
ni
renúncies.
26.
Les
arrels
de
la
Conca
El
mes
d’abril
la
capital
de
la
comarca
de
la
Conca
de
Barberà
s’endinsa
dins
un
genuí
ambient
medieval
que
ens
trasllada
fins
a
les
arrels
de
l’actual
nació
catalana,
per
exemple,
el
Reial
Monestir
de
Santa
Maria
de
Poblet,
que
es
va
fundar
a
l’any
1150,
i
que
conté
les
tombes
dels
sobirans
dels
Països
Catalans
des
del
regnat
de
Pere
el
Cerimoniós
fins
els
Reis
Catòlics,
que
contenen
un
munt
de
belles
llegendes
sobre
els
homes
il·∙lustres
del
nostre
país,
que
ens
ajuden
a
comprendre
la
nostra
cultura,
la
nostra
història,
dos
mots
aquests,
cultura
i
història,
que
ens
permetrien
omplir
pàgines
plenes
de
contingut
sobre
el
nostre
país,
el
nostre
esperit,
la
nostra
llengua,
les
nostres
tradicions,
etc.
Totes
elles
raons
per
les
quals
la
majoria
de
catalans
o
persones
interessades
en
la
nostra
història,
en
la
nostra
cultura
o
simplement
per
raons
espirituals
–
avui
dia
Poblet
és
el
conjunt
monàstic
habitat
més
gran
del
continent
europeu
-‐
fan
que
milers
de
persones
visitin
el
Monestir
de
Poblet,
malgrat
això,
a
vegades
se
sent
a
dir
que
la
comarca
és
una
gran
desconeguda
per
molts
catalans,
fet
paradoxal,
i
més
quan
sents
a
dir
que
els
catalans
estimen
la
seva
identitat,
els
seus
productes,
la
seva
gastronomia,
que
som
gent
de
cultura
i
de
bons
costums,
com
ara
el
senderisme,
que
ens
agrada
el
bon
vi,
el
bon
pa,
el
bon
oli
i
els
alls
que
fan
l’allioli,
els
bolets,
la
farigola
i
el
romaní,
tots
ells
tant
presents
a
casa
nostra.
Els
boscos
de
Poblet
permeten
recórrer
centenars
de
quilòmetres
a
la
cerca
del
millor
indret
on
trobar
un
saborós
bolet,
on
fer
una
agradable
caminada
sobre
un
fantàstic
paisatge
dominat
per
una
terra
conquerida
per
la
vinya
i
els
sembrats,
on
fer
un
atrevit
passeig
amb
bicicleta
vorejant
l’ineludible
panteó
de
la
nostra
història.
Tocant
de
peus
a
terra,
a
la
Conca
de
Barberà
trobem
els
raïms
amb
els
quals
avui
dia,
la
multinacional
Torres
elabora
les
seves
ampolles
de
vi
negre
de
més
alta
gama,
i
on
la
casa
Codorniu,
elabora
el
vi
de
la
varietat
de
raïm
Pinot
Nior,
que
silenciosament
aconsegueix
ser
dels
millors
vins
de
la
seva
varietat
a
escala
mundial,
val
a
dir,
que
lluny
de
la
fama
que
sobre
el
vi
blanc
per
vi
base
cava
que
ha
guanyat
i
enriquit
gent
de
fora
de
la
comarca,
cal
tenir
ben
present
les
varietats
negres
com
la
varietat
Pinot
Nior
que
van
importar
els
monjos
cistercencs
de
la
Borgonya
ja
en
el
segle
XII,
temps
en
els
que
es
van
implantar
les
tècniques
del
cultiu
de
la
vinya
en
les
nostres
contrades,
motius
que
crec,
que
per
si
sols
són
dignes
d’admiració
per
qualsevol
que
vulgui
conèixer
o
tingui
un
mínim
interès
en
el
món
del
vi.
Tornant
en
el
tema
dels
orígens,
ens
remuntem
a
l’any
1163
per
parlar
sobre
l’origen
de
l’antiga
vegueria
de
Montblanc
que
va
existir
fins
la
no
tant
llunyana
imposició
dels
Decrets
de
Nova
Planta
a
l’any
1716.
La
vegueria
de
Montblanc
comprenia
part
de
les
Garrigues,
tot
el
Priorat,
la
Ribera
d’Ebre,
el
sector
nord
del
Camp
de
Tarragona,
Vandellòs
i
l’Hospitalet
del
Infant,
pel
que
la
vegueria
de
Montblanc
arribà
fins
a
la
costa
mediterrània
durant
segles.
Les
actuals
muralles
de
Montblanc,
gran
atractiu
turístic
foren
construïdes
durant
el
regnat
del
rei
Pere
el
Cerimoniós
(1336-‐1387),
i
la
comarca
sencera
conté
castells
templers,
esglésies,
cases
i
ponts,
tots
ells
fets
amb
la
seva
pedra
tant
característica
alhora
que
material
de
construcció
per
excel·∙lència
de
l’edat
mitjana,
avui
dia
costa
trobar
pobles
on
predomini
tant
la
pedra
com
passa
a
la
Conca
de
Barberà,
i
això,
per
molts,
és
ja
de
per
si,
un
interessant
tret
turístic.
Un
altre
gran
característica
medieval
és
el
predomini
de
l’agricultura
com
a
mitjà
de
producció
i
de
treball,
que
també
ens
ajuda
a
transportar-‐nos
en
aquells
temps
remots
de
l’edat
mitjana,
que
posteriorment
per
altres
motius
que
ja
en
parlarem
més
extensament
un
altre
dia,
va
donar
lloc
a
un
esperit
de
treball
col·∙lectiu
com
el
cooperativisme,
no
és
baladí
dir
que
a
la
Conca
de
Barberà
es
va
crear
la
primera
cooperativa
agrària
de
Catalunya,
i
avui
dia
compte
amb
cooperatives
modernistes
dignes
també
d’admiració.
Tot
plegat
fa
que
es
creï
un
estil
medieval
que
aquests
propers
dies
podem
viure
intensament
en
la
nostra
apreciada
capital
de
comarca
durant
la
Setmana
Medieval,
i
que
ens
ha
de
permetre
la
possibilitat
de
donar-‐nos
a
conèixer
i
convidar
a
tothom
perquè
vingui
a
conèixer
la
nostra
comarca
de
manera
tranquil·∙la,
planera
i
sincera.
27.
Viver
L’any
1894
es
va
fundar
a
Barberà
de
la
Conca
la
primera
cooperativa
agrícola
de
Catalunya.
La
plaga
de
la
fil·∙loxera,
que
havia
arribat
la
comarca
un
any
abans,
va
anorreà
la
majoria
de
les
vinyes
de
la
comarca
amb
la
conseqüent
crisi
agrària
de
finals
del
segle
XIX
que
va
fer
canviar
les
relacions
entre
propietaris
i
pagesos
i
entre
ells
mateixos.
Això
sumat
a
unes
relacions
abusives
dels
propietaris
envers
els
jornalers
agreujats
amb
els
nous
contractes
després
de
la
fil·∙loxera
va
provocar
que
els
pagesos
busquessin
noves
formules
de
producció
i
de
relació.
Aquest
fet
va
donar
peu
a
l’aparició
del
cooperativisme.
Amb
l’aixopluc
de
la
llei
d’associacions
de
1887
que
va
fer
emergir
la
dinàmica
associativa
i
va
ajudar
a
consolidar
i
estendre
ràpidament
el
societarisme
pagès
a
Catalunya.
L’any
2004,
cent
vint
anys
després,
ressorgeix
una
altra
iniciativa
pionera
per
part
de
l’Ajuntament
de
Barberà
de
la
Conca
conjuntament
amb
el
Consell
Comarcal,
la
Cooperativa
agrícola
de
Barberà
de
la
Conca
i
la
DO
Conca
de
Barberà.
Aquesta
iniciativa
es
materialitza
l’any
2007
amb
la
finalització
de
les
obres
de
la
primera
fase
de
construcció.
Naixia
doncs,
en
el
mateix
edifici
de
la
Societat,
el
viver
de
celleristes
de
la
comarca.
El
Viver
està
destinat
a
persones
emprenedores
que
vulguin
desenvolupar
un
projecte
empresarial
d’una
manera
singular
i
minimitzant
riscos.
Les
instal·∙lacions
compten
amb
tota
la
maquinària
i
espais
necessaris
per
iniciar
l’activitat
empresarial
enològica
pròpia.
La
construcció
d’un
celler
implica
una
despesa
elevada
i
el
projecte
del
Viver
facilita
la
consolidació
de
la
idea
empresarial
per
crear
noves
empreses
elaboradores
de
vins
de
qualitat.
Aquests
cinc
anys
de
feina
han
donat
els
seus
fruits.
Pel
Viver
hi
han
passat
ja
set
empreses.
Dues
d’elles
van
entrar-‐hi
des
del
principi
però
ara
ja
n’han
sortit,
han
obert
el
seu
celler
són
el
Carlania
i
el
Clot
de
les
Eres.
Actualment
al
Viver
hi
trobem
VidBertus,
Molí
dels
Capellans,
Mas
del
Tossal,
Guspí
i
Gatzara.
Després
de
cinc
anys
el
Viver
ha
fet
un
salt
endavant.
Les
obres
d’aquest
passat
estiu
permetran
doblar
la
capacitat
a
partir
de
la
propera
verema
passant
de
les
més
de
45.000
ampolles
a
les
90.000.
A
més,
permetrà
que
les
empreses
puguin
estar-‐se
algun
any
més
a
les
instal·∙lacions
per
tal
de
consolidar
i
garantir
amb
millors
condicions
la
sortida
del
Viver.
En
un
futur
també
està
previst
que
s’obri
una
sala
de
cates-‐museu
i
un
restaurant
gourmet.
Les
diverses
empreses
que
habiten
el
Viver
han
aconseguit
de
moment
molt
bons
resultats.
S’han
consolidat
arreu
de
la
comarca
i
del
país
com
el
cas
del
Gatzara
que
ha
passat
de
5.000
a
7.000
ampolles
i
ven
tota
la
seva
producció
arreu
de
Catalunya.
En
altres
casos
ja
han
aconseguit
traspassar
diverses
fronteres
com
per
exemple
el
celler
Molí
dels
Capellans,
que
exporta
entre
un
60%
i
un
70%
de
la
seva
producció
en
països
com
els
EUA,
Anglaterra,
Holanda,
etc.
A
més
d’experimentar
un
creixement
important;
va
començar
produint
3.500
ampolles
i
té
la
intenció
d’arribar
a
les
12.000
ampolles
ben
aviat,
abans
de
sortir
del
Viver.
Iniciatives
com
aquesta
ens
han
de
marcar
el
camí
de
futur
a
la
comarca
i
al
país.
En
un
moment
de
crisi
econòmica
molt
intens,
on
trontollen
totes
les
estructures
que
s’havien
construït
en
les
últimes
dècades
i
on
comprovem
com
el
capitalisme
salvatge
ha
fracassat
i
ha
comportat
una
pèrdua
de
valors
sense
precedents
en
la
nostra
societat.
És
el
moment
de
posar
unes
bases
sòlides
i
definitives
sobre
terreny
segur.
Deixar
de
volar
coloms
i
apostar
per
la
nostra
gent,
els
nostres
productes,
el
nostre
territori,
els
valors
que
van
fer
créixer
i
van
permetre
que
la
comarca
pogués
sobreviure
segles
enrere.
Retornar
als
orígens
de
1894
quan
també
davant
les
adversitats
van
decidir
unir-‐se
i
canviar
les
bases
de
la
societat
establerta
fins
aquell
moment.
Tornem
a
potenciar
els
valors
del
cooperativisme,
la
solidaritat,
la
democràcia,
l’ajuda
mútua,
la
responsabilitat,
mirar
més
enllà
del
benefici
immediat.
És
el
moment
de
les
petites
indústries,
properes,
del
territori.
És
l’hora
de
racionalitzar
el
nostre
consum,
de
donar
un
valor
afegit
als
diners
que
gastem.
Hem
de
saber
on
van
a
parar
els
nostres
cèntims
i
a
qui
i
per
a
qui
repercuteixen.
Dotar
d’una
base
sòlida
l’economia
local,
d’un
altre
model
econòmic
i
de
relació.
Potenciar
els
productes
locals,
de
qualitat.
Prioritzar
la
qualitat
per
damunt
la
quantitat.
28.
Per
tant,
aquest
viver
centrat
en
els
celleristes
esperem
que
no
sigui
el
primer
i
últim
sinó
que
sigui
un
exemple
a
seguir
en
altres
àmbits
tant
agroalimentaris,
com
industrials,
artístics,
de
serveis….
Tant
a
la
comarca
com
en
d’altres
del
país
que
creïn
un
teixit
humà
compromès
i
una
economia
de
base
social
que
sigui
l’inici,
l’espurna,
d’un
canvi
més
global
que
necessitem
com
l’aire
que
respirem.
29.
Alimentació
de
qualitat
i
de
proximitat
És
evident
que
l’home
necessita
alimentar-‐se
per
viure,
i
que
l’alimentació
ha
fet
que
l’ésser
humà
hagi
anat
adquirint
diferents
costums
i
hàbits
alimentaris.
L’alimentació
també
ha
influït
en
grans
canvis
en
l’evolució
humana,
com
per
exemple,
l’home
primitiu,
que
va
passar
de
ser
un
nòmada
caçador
a
ser
pràcticament
sedentari
gràcies
al
cultiu
de
les
plantes,
fet
que
el
va
permetre
passar
a
viure
en
cases
i
amb
la
companyia
de
persones
lligades
a
ell,
la
família.
Els
aliments
que
seleccionem
de
tots
els
que
ens
ofereix
l’entorn,
la
manera
de
cuinar
aquests,
el
condiment,
el
número
d’àpats
i
els
seus
horaris,
varia
qualitativament
i
quantitativament
d’una
societat
a
una
altra.
És
a
partir
d’això,
que
el
menjar
i
la
cuina
adquireixen
una
adjectivació
local,
clàssica,
ètnica,
nacional
o
regional.
En
termes
nacionals,
la
cuina
conté
fonamentalment,
aquells
aliments
i
mitjans
de
preparació
que
són
considerats
com
a
propis
o
autèntics
d’un
determinat
país
i
que
constitueix
un
senyal
de
identitat
com
a
grup
social.
Les
condicions
naturals
de
la
comarca
de
la
Conca
de
Barberà,
com
la
seva
situació
geogràfica
i
la
climatologia
la
converteixen
en
una
zona
privilegiada
no
només
pel
cultiu
de
la
vinya
,
sinó
també
per
produir
un
bon
blat,
un
bon
ordi,
un
bon
oli
i
una
bona
varietat
d’horta
i
fruita.
És
sabut
científicament
que
la
dieta
basada
en
cereals,
llegums,
oli
d’oliva,
patata,
fruita,
verdura,
ous,
peix
i
vi,
amb
un
moderat
consum
de
carn
i
llet,
és
el
que
respon
comunament
a
una
dieta
saludable,
pel
que
podríem
dir
que
ens
trobem
en
una
situació
privilegiada.
Però
l’evolució
alimentària
també
depèn
d’aspectes
polítics
i
socials,
és
conegut
que
la
sobirania
alimentària
és
un
dret
dels
pobles,
comunitats
i
països
a
definir
les
seves
pròpies
polítiques
agrícoles,
pesqueres,
alimentàries
del
territori
que
resultin
ecològiques,
social
i
econòmiques
i
culturalment
apropiades
a
les
circumstàncies
del
moment.
Tot
això,
fa
que
sigui
lògic
que
aquesta
sobirania
tendeixi
per
una
alimentació
sana,
nutritiva
i
culturalment
acceptable,
que
prioritzi
la
producció
i
el
consum
local,
que
protegeixi
les
pràctiques
comercials
lleials,
el
model
de
pagès,
d’agricultura
familiar,
i
l’accés
just
als
recursos,
però
a
l’hora
de
la
veritat,
tot
sembla
indicar
que
la
realitat
tendeix
a
un
model
totalment
contrari
a
aquest,
ja
que
en
els
últims
anys
les
dades
permeten
observar
que
s’han
produït
canvis
en
la
dieta
de
gran
rellevància,
el
consum
de
productes
càrnics
i
productes
làctics
ha
crescut
de
manera
ràpida,
així
doncs,
s’ha
produït
un
increment
del
doble
de
greix
animal.
El
mateix
temps
s’ha
incrementat
notablement
el
consum
de
productes
d’elevada
elaboració
industrial,
com
els
destinats
a
aperitius,
postres,
aliments
precuinats,
o
llestos
per
servir,
brioixeria
i
pastissos.
Aquests
productes
originen
un
major
consum
de
sal,
greixos
saturats
i
sucres.
De
manera
inversa,
productes
tradicionals
en
la
dieta
com
el
pa,
l’arròs,
els
llegums,
les
patates,
etc.
s’estan
consumint
paulatinament
menys.
En
un
context
com
l’actual,
on
el
més
lògic
seria
pensar
que
la
societat
cada
dia
és
una
mica
més
conscient
amb
la
importància
que
té
una
bona
alimentació,
així
com
una
mica
més
preocupats
per
la
sostenibilitat,
sembla
que
en
realitat
estigui
escollint
tot
el
contrari,
l’ús
dels
fertilitzants,
pesticides,
medicaments,
additius
alimentaris
i
els
transgènics.
És
per
això,
que
pensem
que
la
sobirania
alimentària
ha
de
posar-‐se
a
treballar
de
valent
per
protegir
i
respectar
els
cicles
naturals
i
ser
conscients
de
la
importància
que
té
respectar
el
medi
ambient,
la
salut
humana,
el
benestar
dels
animals,
i
la
qualitat
dels
productes.
A
més
a
més,
és
molt
important
per
una
zona
rural
com
la
nostra
doni
treball
a
proveïdors
de
la
zona,
per
tal
de
generar
llocs
de
treball
pels
joves,
i
generar
un
cert
desenvolupament
rural,
aconseguint
que
es
consumeixi
un
producte
més
fresc,
que
no
calgui
gaire
transport
i
que
utilitzi
sistemes
d’emmagatzematge
higiènics
i
adequats,
el
que
se
li
pot
sumar
una
gestió
empresarial
basada
en
el
sistema
cooperatiu
amb
iniciativa
i
capacitat
d’aprofitar
la
situació
privilegiada
que
tenim.
A
l'hora
que
augmentar
la
nostra
capacitat
de
gestió,
decisió
i
control.
30.
Agrobotigues
Si
fem
un
tomb
per
la
comarca,
en
la
majoria
de
pobles
ens
anem
trobant
al
costat
de
la
majoria
de
les
antigues
cooperatives
uns
establiments
que
sobresurten,
que
es
diferencien
de
l’edifici
principal.
Molt
cops
són
edificis
nous,
ben
condicionats,
que
han
sigut
arranjats
aquests
darrers
anys
i
que
s’utilitzen
per
el
que
s’anomenen
agrobotigues.
Segons
un
estudi
de
la
Federació
de
Cooperatives
Agràries
de
Catalunya
de
l’any
2004
que
descrivia
i
analitzava
la
situació
actual
de
la
comercialització
minorista
a
les
cooperatives
agràries
definia
els
punts
de
venda
cooperatius
com
a:
establiments
de
venda
al
detall
on
s’ofereixen
productes
apreciats
i
valorats
per
les
seves
característiques,
preferentment
d’origen
cooperatiu,
que
proporcionen
una
seguretat
comercial
a
l’entitat
promotora
perquè
estan
orientats
a
la
satisfacció
de
les
necessitats
d’un
consumidor
específic.
Els
productes
que
s’hi
comercialitzen
són
principalment
d’alimentació,
trobant-‐se
també
de
jardineria,
alimentació
animal,
estris,
eines
agrícoles,
adobs,
fitosanitaris.
Les
agrobotigues
s’estan
convertint
en
una
alternativa
de
venda
i
de
consum
per
a
molts
pagesos,
productors
i
consumidors
conscienciats
arreu
del
país.
Aquesta
última
dècada
se
n’han
anat
creant
moltes
arreu
del
territori.
Principalment
en
comarques
lleidatanes
com
l’Alt
Urgell,
les
Garrigues,
el
Pallars
Sobirà
i
en
comarques
tarragonines
i
ebrenques
com
el
Tarragonès,
el
Priorat,
la
Terra
Alta,
l’Alt
Camp,
el
Montsià,
la
Ribera
d’Ebre
i
a
la
Conca
de
Barberà.
A
la
comarca
en
podem
trobar
a
Montblanc,
l’Espluga
de
Francolí,
Sarral,
Barberà
de
la
Conca,
Blancafort,
Solivella,
etc.
La
majoria
d’elles
tenen
molts
punts
en
comú.
Són
el
punt
de
venda
minorista
del
vi
que
produeixen
al
seu
celler
o
cooperativa.
A
més
venen
vins
d’altres
poblacions.
Però
no
només
són
el
punt
de
venda
de
vins
i
caves
sinó
que
s’hi
poden
trobar
molts
altres
productes
fets
a
la
comarca
o
al
país
com
oli,
fruits
secs,
melmelades,
embotits,
pasta,
conserves,
etc.
El
comerç
de
proximitat,
dels
productes
de
la
terra,
que
representen
les
agrobotigues
s’està
constituint
en
un
referent
clar
en
aparadors,
on
el
viatger
d’oci
sap
que
pot
trobar
els
productes
locals
i
de
vegades,
fins
i
tot,
altres
productes
de
qualitat
fruit
de
“l’intercanvi”
amb
diferents
productors
i/o
elaboradors.
Esdevenen
una
formula
alternativa
de
comercialització
sobretot
en
el
cas
de
productes
locals
que
no
s’elaboren
amb
la
suficient
quantitat
de
producció
com
per
arribar
a
la
gran
distribució.
Actualment
el
debat
que
s’està
produint
en
el
món
de
les
agrobotigues,
es
troba
en
potenciar
les
unions
o
col·∙laboracions
entre
elles
per
vendre
més
productes
o
oferir
cada
una
els
productes
que
té
a
l’abast
i
prou
i
sobretot
com
regular
i
definir
els
volums
de
venda
i
producció.
De
l’astúcia
i
el
saber
fer
dels
gerents
d’aquestes
entitats
en
dependrà
en
bona
part
el
creixement
i
l’èxit
d’aquest
model.
A
part
de
les
agrobotigues
més
tradicionals
trobem
la
botiga
virtual
de
venda
de
vins
i
caves
de
la
comarca.
Des
de
la
pàgina
web:
http://www.vinumconca.cat/
podem
comprar
la
majoria
de
marques
de
la
Conca
de
Barberà
amb
l’avantatge
que
es
pot
adquirir
des
de
qualsevol
punta
del
món
i
sense
haver
de
desplaçar-‐se.
A
més,
posiciona
la
nostra
DO
en
el
món
de
les
xarxes
i
la
venda
virtual.
Facilita
la
exportació
i
la
internacionalització
dels
nostres
productes.
Una
altra
de
les
agrobotigues
que
ens
trobem
a
Montblanc
és
la
de
la
gent
d’Hortus
Aprodiscae.
Hortus
Aprodiscae
és
un
projecte
agroalimentari
ecològic
dedicat
al
cultiu,
l’elaboració
i
la
venda
de
productes
i
menjars
ecològics
en
el
que
hi
treballen
persones
amb
discapacitat
intel·∙lectual,
malaltia
mental
i/o
amb
risc
d’exclusió
social.
Tenen
una
botiga
oberta
al
C/
Josep
M.
Poblet,
1
de
Montblanc
i
a
més
distribueixen
els
productes
en
diversos
establiments
de
la
comarca
i
de
fora.
El
futur
passa
per
les
agrobotigues.
A
Montblanc
dins
el
projecte
de
remodelació
de
la
cooperativa
agrícola
hi
ha
la
intenció
de
fer
l’agrobotiga
més
gran
i
complerta
de
Catalunya
segons
paraules
de
l’alcalde
de
31.
Montblanc,
el
Sr.
Pep
Andreu.
En
els
propers
temps
veurem
com
es
concreta
aquest
projecte,
quina
dimensió
agafa
i
quina
repercussió
té
sobre
l’economia
local
de
tota
la
comarca
i
el
turisme.
A
part
de
l’aposta
governativa
o
empresarial,
perquè
aquest
tipus
de
venda
agafi
el
pes
que
li
pertoca
passa
inevitablement
per
una
conscienciació
de
tota
la
ciutadania
a
l’hora
d’anar
a
comprar
i
decidir
on
van
a
parar
els
diners
que
nosaltres
decidim
gastar.
Aquesta
conscienciació
necessita
d’una
dosi
alta
de
voluntat
ja
que
les
facilitats
i
l’establiment
continu
de
grans
superfícies
a
la
comarca
com
el
cas
de
Mercadona
no
ajuden
gaire
en
aquest
sentit.
Per
tant,
caldrà
seguir
fent
pedagogia
i
mirant
més
enllà
del
cèntim
amunt
o
avall,
de
la
rendibilitat
immediata
i
fer
costat
a
qualsevol
iniciativa
que
afavoreixi
els
productes
locals,
les
botigues
autòctones,
el
comerç
de
proximitat
i
l’economia
del
territori
i
pel
territori.
32.
L’all
de
Belltall
L’all
de
Belltall
és
un
producte
de
proximitat
i
de
qualitat,
propi
de
la
nostra
comarca
que
com
bé
diu
una
dita
catalana
“terra
d’alls,
terra
de
vins”.
Es
tracta
d’un
producte
apreciat
per
cuiners
reconeguts
com
en
Sergi
de
Meià
i
el
Toni
Cru,
o
com
el
gastrònom
Pere
Tàpies,
d’una
textura
molt
fina,
un
gust
coent
i
saborós,
gràcies
el
seu
conreu
en
secà,
a
una
alçada
de
800
metres.
Aquest
agost,
per
tal
de
donar
el
reconeixement
adequat
a
la
qualitat
d’aquest
producte
alhora
que
fer-‐ne
una
bona
promoció,
moment
en
què
l’all
de
la
collita
d’aquest
any
ja
és
en
el
punt
de
consumir,
concretament
el
dissabte
4
d’agost
es
celebrarà
la
4ta
edició
de
la
Festa
de
l’All
de
Belltall,
tal
i
com
informa
la
revista
de
Belltall
de
l’estiu
i
la
web
www.alldebelltall.cat
de
l’Agrupació
de
Productors
de
l’all
de
Belltall,
d’on
hem
tret
bona
part
de
la
informació
d’aquest
article.
La
comissió
que
organitza
aquesta
festa
està
composta
per
l’Associació
de
veïns
de
Belltall,
l’Agrupació
de
Productors
de
Belltall
i
l’Agrupació
de
pagesos
de
Belltall,
i
per
celebrar
la
festivitat
s’ha
programat,
a
les
10:00
un
esmorzar
popular
amb
pa
torrat,
all
de
Belltall,
i
productes
de
Qualitat
de
les
Comarques
Tarragonines
al
Fossar
de
Belltall.
A
les
12:00
una
conferència
sobre
la
“
La
Patata
de
Prades:
Experiències
creació
Cooperativa
i
una
IGP”
a
la
Biblioteca
del
casal
Municipal
de
Belltall,
i
a
les
13:30,
actuació
del
Ball
de
Forques
de
Nales
a
la
Plaça
de
Les
escoles.
És
digne
de
remarcar,
que
enguany,
la
regidora
de
Belltall
Mireia
Roset,
de
la
Federació
d’Independents
de
Catalunya,
ha
fet
donació
-‐
tal
i
com
va
prometre
-‐
de
la
percepció
dinerària
que
com
a
regidora
percep
en
concepte
de
sou
per
assistència
als
Plens
ordinaris,
i
va
entregar
els
diners
a
la
Presidenta
de
l’Agrupació
de
Productors
d’All
de
Belltall,
que
va
manifestar
que
aquests
diners
es
destinaran
per
pagar
el
domini
www.alldebelltall.cat,
així
com
les
activitats
de
promoció
de
“l’all
de
Belltall”.
Com
dèiem,
i
es
pot
llegir
en
la
web
citada,
l'all
de
Belltall
és
un
all
blanc
de
cabeça
petita
conreat
en
secà,
a
una
alçada
de
800
metres.
Aquestes
condicions
li
donen
una
textura
molt
fina,
un
gust
coent
i
saborós,
a
més
té
un
alt
poder
de
conservació
(els
alls
aguanten
d'
una
collita
a
l'altra).
L'all
de
Belltall
és
un
all
natural
ja
que
en
el
seu
procés
de
producció
no
precisa
de
cap
tipus
d'herbicida.
Tot
el
treball
es
realitza
manualment
(plantar,
escugular,
entrecavar,
arrencar
i,
finalment,
enforcar).
L'all
es
cultiva
a
Belltall
des
de
fa
més
de
300
anys
(l'època
del
Carlà
de
Belltall).
El
període
de
màxim
esplendor
de
l'all
va
ser
els
anys
40
i
50
del
segle
XX
en
el
qual
es
produïen
uns
400
forcs
(de
100
alls
cadascun)
per
casa.
Aquests
alls
es
venien
a
Banyoles
on
anualment
uns
camions
passaven
a
comprar-‐los
(a
Rocafort
de
Queralt
hi
havia
un
corredor
que
se
n'encarregava
de
contactar
amb
els
de
Banyoles).
També
en
comercialitzaven
el
"Xerrameco"
de
Vallbona,
el
"Lara"
de
Reus,
l'Asabaló
de
Cabra
del
Camp
o
el
"Rata"
de
la
Guàrdia
dels
Prats.
La
producció
d'alls
significava
un
30%
de
la
producció
de
les
famílies
(la
resta
era
el
cereal).
Per
algunes
famílies
podia
arribar
a
ser
el
80
%de
la
producció.
També
en
petites
quantitats
es
comercialitzava
als
mercats
pròxims
de
Tàrrega,
Agramunt
o,
per
la
mare
de
Déu,
Sarral.
El
"Pega"
i
el
"Serret"
de
Rocallaura
compraven
alls
per
vendre
al
mercat
de
Tàrrega
(on
hi
havia
una
vorera
dedicada
als
alls).
L'any
1956
(el
2
de
Febrer
i
el
20
de
febrer)
es
van
produir
unes
glaçades
que
van
matar
tot
els
alls
sembrats.
Per
sort
hi
havia
famílies
que
encara
tenien
alls
per
vendre
i
es
van
utilitzar
aquests
alls
com
a
llavor;
això
va
permetre
que
no
es
perdés
la
"llavor
de
l'all
de
Belltall".
Els
mes
vells
també
expliquen
que
l'any
1890
hi
va
haver
un
altra
glaçada
que
va
matar
tots
els
alls.
En
canvi,
l'any
1905
hi
va
haver
una
sequera
molt
forta
i
els
alls
van
ser
molt
petits.
L'all
s'ha
imposat,
des
de
fa
més
de
sis
mil
anys,
com
a
un
saborosíssim
condiment
alimentari
i
remei
popular
per
a
una
infinitat
de
mals.
Des
que
Pasteur,
en
el
segle
XIX,
va
descriure
el
poder
bactericida
de
l'all,
la
comunitat
científica
el
reconeix
com
a
una
substància
preventiva
i
curativa
de
primera
magnitud,
s'entén
que
la
seva
ingesta
millora
sempre
el
sistema
immunològic.
33.
Segons
es
pot
llegir
en
la
mateixa
web,
literalment:
Pere
Tàpias,
cantautor,
gastrònom
i
locutor
de
radio,
va
parlar
del
nostre
all
al
seu
bloc.Notícia.
"L'all
de
Belltall,
referència
indiscutible
de
la
Conca
de
Barberà,
té
una
mida
més
petita
que
la
convencional,
la
pell
de
la
cabeça
és
de
color
blanc,
al
mig
genera
dues
cabeces
més
petites
i
la
qualitat
ve
del
fet
que
es
conrea
a
uns
800
metres
d'altitud.
Té
un
gust
fi,
coent
i
saborós."
Sergi
de
Meià,
cuiner
del
restaurant
Monvínic
i
"Premi
Nacional
2009
al
cuiner
jove
de
l'any"
atorgat
per
l'Acadèmia
Catalana
de
Gastronomia,
fa
servir
l'all
de
Belltall
en
els
seus
plats.
"L'all
de
Belltall,
una
de
les
darreres
descobertes
recuperades
del
mapa
gastronòmic
català,
ens
brinda
un
sabor
suau,
sense
perdre
el
punt
picant
de
l'all,
però
aromàtic
i
sensible.
Ideal
per
sofregits,
per
amanides
fresques,
per
saltejats,
com
aromatitzant.
Escalivat
i
barrejat
amb
oli
et
fa
una
salsa
meravellosa,
ideal
per
a
peixos
o
per
a
sucar
verdures
a
la
brasa.
El
treball
de
les
persones
que
formen
part
de
la
família
de
Belltall
ha
fet
possible
poder
tenir
aquests
alls
un
altre
cop
a
les
cuines
del
país."
Toni
Bru,
cuiner
del
restaurant
Slow
Food
Celler
de
l'
Aspic
de
Falset.
"Explicar
en
quatre
línies
el
valor
culinari
d'un
producte,
a
vegades
és
difícil,
sobretot
quan
el
producte
es
diferencia
per
al
seu
gust
i
la
seva
aromàtica,
l'All
de
Belltall
ha
estat
una
troballa
pels
cuiners
Tarragonins
com
a
producte
singular
i
com
a
producte
de
les
nostres
terres.
Des
d'aquí
encoratjar
a
tots
el
productors
de
Belltall
a
continuar
fent
el
seu
producte
cada
vegada
millor
i
que
pensin
que
molts
cuiners
esperarem
el
Juliol
per
comprar
la
nova
collita
d'Alls
de
Belltall."
34.
La
fil·∙loxera
a
la
comarca
(I)
Dedicarem
aquest
Garbell
i
el
proper
a
parlar
de
la
plaga
de
la
fil·∙loxera
que
va
afectar
la
vinya
de
tot
el
país.
Ens
centrarem
concretament
en
el
seu
pas
per
la
nostra
comarca.
L’insecte
La
fil·∙loxera
és
un
insecte
de
l’ordre
dels
homòpters,
científicament
phylloxera
vastatrix
(en
grec
vol
dir
asseca-‐fulles);
com
un
pugó
poliforme,
és
a
dir
amb
estat
i
formes
diverses,
extremament
petit
(menys
d’un
mil·∙límetre
de
llargada
i
la
meitat
d’ample),
ovalat
i
pla.
Té
sis
potes,
dos
ulls
molt
foscos
amb
tres
facetes,
dues
antenes
i
proveït
d’un
fibló-‐trompa
que
ataca
primer
les
fulles
i
després
els
filaments
de
les
arrels
dels
ceps,
on
xucla
la
saba
fins
arribar
a
assecar-‐los
i
finalment
mata
la
planta.
S’alimenta
només
del
seu
propi
suc.
Moviments
Previs
a
la
comarca
La
fil·∙loxera
va
entrar
a
Catalunya
per
l’Empordà
cap
a
finals
de
l’any
1879.
Al
llarg
de
la
dècada
següent
es
va
anar
estenent
per
tot
el
Principat.
Catalunya
quedà
casi
tota
ocupada
per
la
plaga
de
la
fil·∙loxera
i
de
les
380.000
hectàrees
de
superfície
vitícola
de
l’any
1883
es
va
passar
a
les
184.766
de
l’any
1900.
La
fil·∙loxera
va
destruir
132.755
ha
de
vinya
a
la
província
de
Barcelona,
116.263
a
la
de
Lleida,
105.750
ha
a
les
comarques
de
Tarragona
i
39.460
a
la
de
Girona.
A
la
Conca
es
va
crear
una
comissió
anomenada
“Junta
de
Defensa
contra
la
fil·∙loxera”
que
ser
presidida
per
Jaume
Foraster
Borràs,
el
jutge
municipal
i
membre
de
l’
IACSI
i
també
hi
havia
altres
persones
membres
de
l’
IACSI.
Aquesta
junta
de
propietaris
que
es
va
formar
el
1887
i
on
estava
representada
pels
membres
més
destacats
de
la
burgesia
agrària
local.
Aquesta
associació
va
ser
inoperant,
l’única
acció
que
destaca
va
ser
la
de
l’intent
de
crear
a
Montblanc
un
viver
de
ceps
americans
l’any
1890
quan
la
fil·∙loxera
encara
no
havia
aparegut
a
la
vila.
Aquest
intent
va
ser
ben
rebut
per
l’Ajuntament
però
la
falta
de
recursos
va
fer
inviable
el
projecte
que
més
tard
(el
1894)
si
que
es
va
dur
a
terme.
L’Arribada
A
la
Conca
de
Barberà
la
superfície
agrícola
estava
dominada
en
aquesta
època
per
la
vinya
en
un
46%
seguit
del
sembrat
amb
un
25
%
i
després
hi
havia
altres
conreus
com
les
oliveres,
l’horta
i
els
avellaners
en
menor
quantitat.
Es
tractava
d’una
activitat
econòmica
dirigida
a
l’autoconsum
i
no
al
lliure
mercat.
Aquesta
dada
és
molt
important
per
entendre
la
preocupació
existent
davant
l’arribada
de
la
fil·∙loxera.
La
fil·∙loxera
fou
descoberta
a
la
nostra
comarca
uns
dies
abans
que
al
Priorat.
Tampoc
aquí
les
serres
de
Lilla,
Miramar
i
Cabra
que
separen
la
Conca
del
Camp,
no
van
aconseguir
aturar
l’avanç
de
l’insecte.
El
13
de
juny
de
1893
la
“Sección
Provincial
de
plagas
del
campo”
va
enviar
a
tots
els
pobles
de
la
Conca
de
Barberà
un
comunicat
en
què
recomanava
als
agents
rurals
que
vigilessin
de
forma
intensa
les
vinyes
de
la
comarca
a
causa
de
la
imminent
arribada
de
l’insecte
de
la
fil·∙loxera
i
que
comuniquessin
el
més
ràpid
possible
a
les
autoritats
qualsevol
anomalia.
Aquest
és
el
comunicat
que
va
enviar
a
l’Ajuntament
de
Montblanc.
“
Esta
sección
en
sesión
de
6
de
los
corrientes
acordó
comunicarle
a
usted
que
haga
vigilar
a
los
guardas
rurales
con
la
mayor
escrupolosidad
los
viñedos
del
término
municipal
de
su
jurisdicción
para
los
efectos
que
se
determina
el
art.
8
de
la
vigente
ley
de
filoxera.”
El
juny
del
1893
a
la
“Renaixensa”
el
corresponsal
de
Montblanc
informava
que
la
fil·∙loxera
ja
era
a
la
Conca
i
des
de
la
“Sección
Provincial
de
plagas
del
campo”
el
dia
16
de
juny
es
va
enviar
una
carta
a
l’ajuntament
de
Montblanc
on
s’enunciava
que
un
montblanquí,
el
senyor
Agustí
Roig,
els
hi
havia
fet
saber
que
havia
arribat
la
fil·∙loxera
a
les
seves
vinyes.
Tot
seguit
podem
veure
aquest
comunicat.
“Enterada
esta
sección
del
oficio
de
esa
Alcaldia
fecha
11
de
los
corrientes
participando
la
sospecha
de
encontrarse
invadido
por
la
plaga
de
la
filoxera
un
viñedo
propiedad
de
D.Agustín
Roig,
esta
sección
en
35.
sesión
de
13
del
presente
mes
acordó
enviar
a
esa
el
Capataz
de
la
misma
al
objeto
de
examinar
dicho
viñedo.”
L’Ajuntament
de
Montblanc
en
rebre
aquest
comunicat
va
actuar
ràpidament
per
tal
d’intentar
aturar
la
fil·∙loxera
i
en
el
ple
del
18
de
juny
de
1893
ho
va
comunicar
a
tots
els
regidors
i
a
la
població
en
general
de
la
manera
següent.
“
...
Luego
se
manifestó
por
el
señor
presidente
que
por
desgracia
había
resultado
una
verdad
la
existencia
de
la
filoxera
en
la
viña
propia
de
D.Agustín
Roig
Esplugas
localizada
en
la
partida
de
la
Toia
(Montblanc)
y
como
el
foco
es
de
importancia
y
según
noticias
existe
en
varios
pueblos
del
partido,
es
indudable
que
hay
otros
focos
en
el
término
que
acabarán
pronto
con
nuestros
viñedos.
Que
había
dado
conocimiento
de
ello
a
la
superioridad,
habiendo
dado
por
resultado
el
que
viniese
a
esta
un
señor
Capataz
que
examinó
la
vña
en
cuestión
y
confirmó
lo
que
ya
sabíamos,
es
decir
la
existencia
de
la
filoxera....”
La
fil·∙loxera
va
arribar
per
l’estret
de
la
Riba
i
pel
Coll
de
Cabra.
El
19
de
juny
es
va
confirmar
que
la
fil·∙loxera
havia
arribat
a
Sarral
i
Vilaverd.
El
21
de
juny
arribava
a
l’Espluga,
el
3
d’octubre
feia
acta
de
presència
a
Santa
Coloma
de
Queralt.
En
aquests
temps
també
arribava
a
Savallà
del
Comtat
i
Conesa.
Segons
la
documentació
de
M.
Miró
Esplugues,
l’any
1894,
el
seu
oncle
Josep
Esplugues,
trobava
l’hemípter
en
una
finca
de
la
seva
propietat
a
Barberà
de
la
Conca.
Els
ajuntaments
es
van
veure
obligats
a
dedicar
partides
especials
en
els
pressupostos
per
combatre
l’insecte
a
més
de
les
ordinàries
que
ja
es
portaven
aplicant
des
de
fa
uns
anys.
Tan
bon
punt
com
la
fil·∙loxera
va
matar
la
majoria
dels
ceps
francesos
les
institucions
van
promoure
la
replantació
de
les
vinyes
amb
ceps
americans
que
no
es
veien
afectats
per
l’insecte.
Les
diverses
federacions
provincials
animaven
als
pobles
a
iniciar
aquesta
replantació
tal
com
veiem
en
l’acta
de
l’Ajuntament
de
Montblanc
del
25
de
gener
de
1894:
“...
se
comentó
una
circular
de
la
federación
provincial
de
plagas
del
campo
por
la
que
manifiesta
que
teniendo
en
cuenta
el
incremento
que
la
filoxera
ha
adquirido
en
nuestra
provincia,
entre
otras,
formó
acuerdo
de
la
creación
de
dos
viveros
de
pies
americanos,
uno
en
la
Conca
de
Barberà
y
el
otro
en
el
Priorato,
detallando
las
condiciones
y
demás
perteniente
al
caso...”
Tot
i
els
intents
de
les
federacions
provincials
què
les
replantacions
es
realitzessin
de
la
forma
més
ràpida
possible,
els
pagesos
de
la
Conca
els
hi
va
costar
iniciar
tot
el
procés
de
replantar
la
vinya
morta
per
una
altra
de
sana
tal
com
podem
observar
en
un
altre
article
del
diari
“La
opinión”
del
mateix
mes
de
juliol
del
1894.
“Los
cosechadores
no
manifiestan
gran
empeño
en
sutituir
las
vides
que
perecen
por
variedades
americanas,
suponiendo
que
los
desembolsos
hechos
para
tan
costosa
operación
no
han
de
ser
reproductivos,
puesto
que
la
depreciación
del
vino
es
mayor
día
a
día
y
los
arruinados
contribuyentes
tendrían
que
contraer
deudas
para
replantar
las
viñas,
cuando
no
pueden
con
la
pesadumbre
de
los
tributos
y
tienen
que
resignarse
a
que
la
Hacienda
se
incaute
de
sus
fincas.”
(Continuarà...)
