2. Al país dels contes, un dia va esclatar una forta
tempesta. Plovia, plovia, plovia. Però quan la
pluja va parar i va tornar a brillar el sol, al cel es
va formar un meravellós Arc de Sant Martí
compost de 7 colors diferents: vermell, taronja,
groc, verd, blau cel, anyil i violeta.
3. Jo sóc el color més important. Sóc el color de
les flors més boniques, els fruits més
saborosos, i les verdures més bones… vermella
és la sang que corre per les venes i vermell és
el cor! - va dir el vermell
4. Jo, jo i jo sóc el que compta per damunt
dels altres. Del meu color són els fruits
més sucosos- va respondre el taronja.
5. Jo sóc el més important!! Sóc el color del sol- va
protestar el groc, envejós.
6. I jo que us he de dir? Totes les plantes de la
Terra són verdes!- el va fer callar el verd.
7. Jo sóc el més important: sóc el color del cel i del
mar!- estava enfurismat el blau cel.
8. Que dius jo sóc el més important!- va dir l’anyil.
9. Jo sóc el més important, estic per damunt de
tots- va cridar el violeta
11. Els colors es van barallar i l’arc de Sant Martí no
era tan bonic com abans.
Jo me’n vaig d’aquí, estaré millor tot sol!
Tots els colors van marxar i no en va quedar res
de l’Arc de Sant Martí. Res de res!!!!!
El cel s’havia quedat buit.
Però tot seguit el vermell, el taronja, el groc, el
verd, el blau cel, l’anyil i el violeta es van
adonar que no els hi agradava estar sols: no
tenien ningú amb qui parlar, no podien riure
amb ningú… no tenien amb qui plorar.
12. Per fi, un dia tots els colors es van retrobar i el
vermell va preguntar finalment:
Amic, què us sembla si fem les paus?
Després va allargar la mà al taronja.
El taronja l’hi va encaixar somrient: Quina idea
més bona!
Després es van donar la mà tots els colors i com
per art de màgia, un meravellós Arc de Sant
Martí es va formar en el cel.
CATACRIC, CATACRAC, CONTE ACABAT
