1. 1.
Hola diari,
Avui m’he aixecat amb el peu dret i no amb el peu esquerre tal com porto fent
ja una setmana. Per començar quan anava passejant, he passat per davant de
la fàbrica de cotó on treballa la meva mare des de fa catorze anys, he vist el
meu amic Paul que estava venent diaris, com fa cada matí des de les sis,
perquè sap que és l’hora que entren els treballadors a les fàbriques, i doncs li
he demanat que em donés un dels diaris per assabentar-me de les coses
noves que havien passat durant la setmana, doncs ha sigut quan he llegit el
text que m’alegraria el dia, en aquest document posava:
“Portem ja anys millorant les carreteres per millorar la qualitat de vida de tots
els ciutadans de Gran Bretanya, per això com que arreglar les carreteres ens
semblava poc, a causa de la lentitud amb què es mou el nostre transport
terrestre i la inseguretat que causa agafar-lo, amb l’ajut de l’anglès
Sthepherson hem pogut descobrir i dissenyar la primera locomotora de vapor
anomenada Blucher que ens facilitarà transportar carregaments entre les mines
de carbó. Però més endavant quan la aconseguim millorar la farem servir pel
transport entre països, tant de material necessari per les fàbriques com pel
transport de persones...”
Com ja pots imaginar, en acabar de llegir-lo m’he posat molt content ja que no
parava de pensar que potser algun dia podria anar a veure el meu cosí que viu
a Liverpool, ja que des que vaig venir a Manchester ja no l’he tornat a veure.
16/02/1825, Manchester

2. 2.
Hola diari,
Avui ha sigut un dia bastant negre per no dir molt. Una mica més i no faig el
resum d’avui, ja que no tinc ni forces per escriure.
Avui dia 20 de juliol de 1830 s’ha mort la meva mare, que tenia 60 anys, mentre
estava treballant a la fàbrica. S’ha mort a les 7 de la tarda, encara que ningú se
n’ha adonat de la seva mort fins a les 9 de la nit que era l’hora del tancament
de les portes de la fàbrica. Ningú se n’havia adonat, perquè les seves
companyes es pensaven que estava dormint ja que el propietari de la fàbrica
no les deixava descansar ni un moment, no tenen vacances, tenen un horari de
més de la meitat d’un dia sense descansar i sense poder cuidar els seus fills.
Et preguntaràs que com me n’he adonat d’aquesta tràgica mort? Doncs tot ha
passat quan passejava com cada matí pel poble i he passat per davant del lloc
on estaven tots els homes majors de 16 anys votant i un amic molt proper de la
nostra família m’ha avisat de tot el que havia passat i també m’ha dit que
pensava que s’havia mort d’un infart.
Per sort avui no ha sigut tot tant tràgic ja que s’ha innuagurat la primera via
fèrria per al transport de passatgers entre Liverpool i Manchester i m’he posat
molt content ja que Liverpool és el lloc on viu el meu cosí Max i Manchester on
visc jo.
20/07/1830, Manchester

3. 3.
Hola diari,
Avui se t’acaben les pàgines i he decidit que ja no necessito explicar-li les
coses que no puc explicar a ningú en un diari, ja que avui és el dia més feliç de
la meva vida, perquè al matí ha vingut el meu cosí des de Liverpool a buscar-
me, ja que a causa de la mort dels meus pares ja no tinc cap familiar que em
cuidi, així que he decidit anar-me’n amb en Max a Liverpool amb el nou
ferrocarril estic escrivint l’última pàgina del meu diari en la qual demostro que
estic molt content per haver hagut d’anar a viure amb el meu cosí, però trist a
causa d’aquest fet, la mort de la meva estimada mare anomenada Fanny.
Doncs aquí ha arribat l’hora de despedir-nos estimat diari, no et preocupis si
algun dia trobo el moment de tornar a tintar les teves pàgines, tranquil que ho
faré.
Fins la pròxima (o no)!
21/07/1830, Liverpool