1. EL VADELL D'OR La història antiga ens conta que a Santa Àgueda hi havia un temple dedicat al Vadell d'Or. Els adoradors d'aquest ídol es van veure perseguits i perquè no fos profanana i destruida amagaren l'estàtua amb un encantament. Un cristià menorquí, esclau a Berbèria, va tenir coneixement per un moro, descendent de moros menorquins, del què havia de fer per desencantar-lo.

2. El desencantador s'havia de posar dret damunt una penya, de la que li va dir el lloc concret on era, llavors havia de dir unes paraules secretes girant la cara cap a llevant. Acte seguit apareixeria tot resolt un brau al que havia d'agafar per la banya dreta i així, de cop, el brau -si no tenia por i ho feia- es convertiria en una muntanya d'or. Van arribar a un acord, el moro va pagar el rescat i el cristià menorquí va poder tornar a l'illa. Llavors va pujar a Santa Àgueda, va trobar la penya, acomplí al peu de la lletra totes les instruccions, va sortir el brau i....li agafà por i es va posar a córrer. Així que encara avui, a qualque lloc amagat per un encantament, dalt Santa Àgueda, hi ha el vadell d'or. Qualque dia un bergant que allí pugi tot segur el trobarà.