Manifest Caixabank 1 de maig 2015

1. Ens trobem en el cas de Caixabank, l'antiga Caixa teva, meva, de tots, amb un cas d'èxit en el món
de les finances. L'antiga Caixa, dirigida per el Sr. Fainé, va veure venir el terratrèmol i, arribat el
moment, estava preparada per adaptar-se ràpidament. Com no podia ser menys, el previsor capità va
planejar la ruta per treure'n el màxim profit, i una entitat abans controlada socialment i regida per un
consell format per diversos estaments, amb representants sindicals i dels impositors inclosos, va
passar a mans d'una Fundació controlada per un grupet endogàmic al qual només es pot accedir per
cooptació (tot queda a casa).
Els tentacles d'aquesta Fundació arriben fins a controlar el dia a dia de cadascun de nosaltres: es
accionista de Repsol, Gas Natural Fenosa (indemnitzada amb 1350 milions d'euros per l'afer
Castor), Telefònica, Abertis (la dels peatges), Saba (propietaria de parkings en aeroports i
estacions junt amb l'Ajuntament de Barcelona – CiU), Suez (actual gestora de les aigues de
Barcelona en una operació poc transparent), i també creditora o patrocinadora de TV3, La
Vanguardia, El Periódico i El País. Principal creditora de partits i institucions com la Generalitat
(amb quasi 7300 milions d'euros) el 2005 va perdonar 6 milions i mig d'euros al PSC. També son
propietaris de l'asseguradora Segurcaixa Adeslas, una de les mes grans i favorable a la privatització
de la sanitat i fa poc ha assolit el control del sistema tarifari de transport públic a Catalunya, en un
altra operació poc clara. La Caixa és doncs un exemple de com una combinació de decisions
polítiques han permès a un grupet d'escollits arreplegar el control de bona part dels serveis
essencials d'una comunitat, procediment parent del robatori i desballestament de l'economia russa.
El grup també té participacions directes o indirectes en 13 empresses d'armament, com Indra, que
fabrica sistemes per el caça europeu o l'helicòpter Tigre, Maxam, fabricant d'explosius militars,
mines, municions i bombes de fragmentació fins que es varen prohibir, o Instalaza, fabricant de
bombes de raïm que eren venudes a dictadors com a Gadaffi.
Recordeu la crisi alimentaria al voltant del 2010? Va ser deguda a l'especulació financera amb
matèries primeres. Caixabank va crear el Dipòsit 100% Natural per obtenir rendiments a curt
termini especulant amb productes de primera necessitat, com l'arròs, el blat o el sucre. També
participa en una empresa dedicada a comprar terres a Gàmbia per dedicar-les a plantar sucre, arrós
o soja per a biocombustibles, condemnant al país al monocultiu i cremant el fruits mentre les
poblacions veïnes pateixen gana.
Però l'aspecte més treballat és potser la nineta dels ulls en la seva estratègia de màrqueting: l'Obra
Social. Es dediquen a donar suport a institucions benefiques que ajuden a persones prèviament
desnonades o en situació precària provocada per ells mateixos, mentre guanyen 35 milions d'euros
mensuals amb les clàusules sòl de les hipoteques, declarades abusives pel Tribunal Suprem.
Recordem el desnonament de l'obra social La Manuela a Madrid l'any passat, un edifici ocupat per
20 famílies amb 12 nens, amb suport de la PAH, que varen ser desallotjats sense avis previ, i que
només a Catalunya es produien quasi 50 desnonaments diaris a finals del 2014. Una obra social que
exigeix ser client de Caixabank (o pagar) per ser tingut en compte.
Per acabar, repetim en què es basa el negoci d'aquests senyors: tots els nostres tràmits econòmics
passen per les seves mans. Si el 2004 un client pagava 567 euros l'any per comissions, deu anys
desprès la xifra s'apujat un 265%. Per això ara també cobren 2 euros si vols fer servir els seus
caixers. Va dir el Sr. Fainé en la seva impublicada tesi doctoral: els productes bancaris es poden
concebre i posar al mercat en poques setmanes, continuament, per tal d'eludir no tant la
competència com si els controls i les regulacions del Banc d'Espanya. Objectiu: diners a cabassos
sense masses escrúpols.