Poema

1. Poema
Quan miro per la finestra del meu poble,
veig desde el més pobre fins al més noble.
Quasi sempre veig alegria,
com la majoria de dies.
Veig muntanyes molt altes,
tot està ple de vida.
Quasi sempre em passejo amb la bici,
menys quan no fa bon dia.
M’agrada anar al meu poble,
però de trajecte són moltes hores.
La meva casa està a dalt de la muntanya,
on tot es molt salvatge.
Està ple de pins,
i desconeguts camins
M’agrada anar al meu poble,
on passen molt ràpid les hores.
I quan arriba la nit,
ens juntem tota la colla de gran fins a petit.