1. 1.995 / Nº 10 - II MAMPRESA / OCTUBRE Donatiu: 250 Pts.

2. EDITORIAL
SUMARI
PARÈNTESI
EDITORIAL ................. 1 Després d´un parèntesi potser massa llarg, “La finestre-
ta” ix de nou, no sense empenta.
ENTREVISTA
A VLADIMIR CRUZ Si fem un repàs al que han estat aquests mesos
(Fina - Laver) ................. 2 transcorreguts, hem de destacar els actes de reivindicació
nacionalista organitzats pel “Bloc de Progrés Jaume I”. Volíem
SOCIETAT frenar la dreta. No ha estat possible, però ben segur que
ANÀLISI ÈTIQUE DE PER QUÈ...
(Raimon Montero) ................. 5
aquesta ha pres nota que no deu jugar amb els sentiments
EL CONCERT DEL MIG ANY d´una gran part de la població, que no pot jugar amb la
(Àvlis) ................. 7 identitat del poble valencià.
SOBRE LA DECLARACIÓ D'ESPAIS NAURALS ...
(Calor Mª Mansanet Terol) ................. 8
Sembla que avançar, amb aquesta conjuntura, ho
EL CAMÍ DE "SANTIAGO" ... tenim prou difícil, però esperem que el partit en el poder
(Pilar Durà Carbonell) ................. 10 respecte la nostra llengua i cultura, almenys per no recular a
APROXIMACIONS TEÒRIQUES ... posicions cavernícoles.
(Carlos Montalvo) ................. 11
A nivell local, i dins l´àmbit de la cultura, no podem
CULTURA estar-nos de comentar l´èxit aconseguit pel “I Simposi Enric
UN POCO DE BLASFEMIA Valor”. Sens dubte ha estat una activitat rellevant, i que ha
(Frank Abel Dopico) ................. 13
donat al C.C.C. la categoria i el prestigi que es mereix.
EN LA MORT DE M. CIORAN
(Josep Ll. Rico i Verdú) ................. 15 I ara a encetar la nova temporada cultural, amb
conferències, excursions, recitals, etc. I, com no, algun núme-
LITERATURA ro de “La finestreta”, com aquest que ara us convidem a llegir.
COMENTARI DE LLIBRES ................. 16
POESIA
DESNUDA
(Roque Dalton) ................. 18
SIVOLSCOL.LABORARAMBUN Les opinions expressades
ARTICLE,TREBALLOENVIAR-NOS als articles signats són
QUALSEVOLCARTAOSUGERÈNCIA, responsabilitat dels seus
autors i la Direcció de la
POTSDIRIGIR-HOA: Revista no és responsable
ni està obligada a compar-
CENTRECULTURALCASTELLUT tir les opinions dels textos
APARTATNº42-CASTALLA
FES-TE'N SOCI
literaris lliurement ex-
pressats.
LAREDACCIÓDELAFINESTRETA La redacció es reserva el
NECESSITAUNAOMÉSPERSONESQUE dret a no tornar, als seus
S'ENCARRGUENDEREDACTARUNA autors, les col.laboracions
SECCIÓD'INFORMACIÓLOCAL. rebudes.
EDITA: a
l c
a
D.LEGAL:A-959-1991
r
s
CENTRECULTURAL
c u ltu
te
l l ut
CASTELLUT-CASTALLA- ce
n t re
TIRADA:300EXEMPLARS
PORTADA:
ANÒNIMDELS.XXI AMBELPATROCINIDELACONSELLERIADE
CULTURADELAGENERALITATVALENCIANA.
OCTUBRE - 1995
IMPRIMEIX:
GRAFISTEC,S.C.V.L.

3. ENTREVISTA
A VLADIMIR CRUZ - Actor
Vladimir Cruz, nascut a Santa Clara (Cuba) el l965, és un gran en el festival. En la sección llamada “Actual” se hace una
actor, conegut a nivell internacional per la seua destacada muestra de películas de reciente estreno en España. Hay
intervenció en la pel.lícula “Fresa y chocolate” (nominada al òscar otra sección que se llama “Golfa”, que muestra películas más
a la millor pel.lícula estrangera, ós de plata en el Festival de Berlín jóvenes, óperas primas. Otra sección se llama “Versión
i premi Goya a la millor pel.lícula de parla hispana), estrenada a original”, y ofrece las películas de esta manera. El festival me
Espanya l´any passat. parece bastante completo. Es un festival todavía bastante
La seua amistat amb el nostre amic, el poeta i professor doméstico, con pocas películas, pero al mismo tiempo tiene
de teatre Frank A. Dopico (nascut també a Santa Clara), l´ha dut su ritual, su encanto, y es muy intenso. Además está
ací a Castalla el dia de hui (l6-7-95). Aprofitem aquesta oportunitat bastante apoyado por personalidades del cine español, y
per entrevistar-lo, ja que es tracta d´un dels joves valors del creo que tiene mucho sentido y mucho futuro. Yo, gracias
cinema a nivell mundial. a “Fresa y chocolate”, he estado últimamente visitando
muchos festivales de cine y hay muchos que, lamentable-
Les poques hores compartides al seu costat ens revelen
mente, son muy fríos, otros, no tan grandes, son muy
que ens trobem davant una persona d´una qualitat humana
pretenciosos. Pero éste me ha parecido muy bien, hay
excepcional, cosa que ve a confirmar la present entrevista.
mucho entusiasmo, hay una organización excelente. Por
otro lado es muy agradable para el que llega, porque es un
Vladimir, ¿Qué es lo que te ha traído a tierras lugar privilegiado por la naturaleza, con unas playas mara-
valencianas?
valencianas villosas, con un pueblo muy agradable, con gente muy
simpática. Sobre todo, uno se la pasa muy bien.
Bueno, estoy en España desde hace mes y medio, más
o menos. Vine a hacer un espectáculo teatral en Madrid y Creo que has dicho que vas a permanecer en
con la intención de permanecer más tiempo, ya que cuando España hasta octubre, ¿no es así?
estuve en enero, por los premios Goya, me quedé con Bueno, tengo que regresar a Cuba a mitad de septiem-
muchas ganas de estar un poco más. Me siento muy bien, bre, más o menos, por una película que tengo firmada para
muy cómodo, en España, es un pais muy afín, muy cercano. rodar en octubre. De paso te digo que es una comedia que
Estando aquí me han surgido algunas propuestas de traba- se va a llamar “Un paraiso bajo las estrellas”. Entonces mi
jo. Tengo la intención de estar aquí hasta octubre, más o permanencia aquí depende un poco de las fechas para el
menos, fecha en la que he de regresar a Cuba para rodar rodaje de las series de televisión que voy a hacer, que
una película, y entretanto quiero combinar el trabajo acá todavía están un poco precisándose.
con la actividad de conocer el pais, de hacer algo de turismo.
También has dicho que habías estado anterior-
Hace como tres semanas estuve en Murcia, haciendo un
mente en España.
espectáculo teatral en el que comparto el protagonismo con
un trovador cubano que se llama Polito Ibáñez. Luego me Sí, pero la primera vez que pisé tierra española fue en
invitaron a un festival de cine que se realiza en Alfàs del Pi, San Sebastián. Estaba en un festival de cine en Francia, en
aquí cerca, como jurado en el concurso de cortometrajes. Biarritz, y tenía un interés grandísimo en conocer España.
Acepté con mucho gusto, ya que esto me ha permitido Estando en Francia manifesté mi interés en cruzar la frontera
enterarme de lo que se está haciendo en el cine español más , y la primera vez que llegué a España fue de forma ilegal,
joven, en los cortometrajes. Tenía mucho interés en conocer sin visa, pasando la frontera sin documentos, cosa que para
el Mediterráneo. Después de estar mes y medio en Madrid, mí fue emocionante, porque para un cubano el concepto de
para mí llegar a Alfàs y llegar a la costa valenciana fue de frontera es muy diferente al vuestro, le parece algo lejanísimo,
alguna manera como regresar a mi propio ámbito. imposible. Llegar a una ciudad como San Sebastián fue
impresionante. Me felicito de haber llegado allí, me encantó
¿No conocías el Mediterráneo? la ciudad, me gustó mucho el ambiente, muy diferente al del
Nunca lo había visto. Lo conocía como concepto, por el resto de los paises de Europa que he conocido.
arte, por canciones como la de Serrat......El Mediterráneo y
Bueno, pero esta visita fue de un solo día. Luego me fui
todo lo que lo rodea son signos fundamentales de la cultura
y regresé en enero a Madrid, cuando la entrega de los
occidental, de mi cultura, y entonces estoy feliz de estar acá
premios Goya. Fue una semana muy intensa, conocí a
por eso.
muchísima gente. He tenido la suerte de hacer muy buenos
Me dices que el motivo de estar por estas tierras amigos aquí. La vida de España me agrada enormemente y
es el de ser jurado en el Festival de Alfàs del Pi. Ya por eso tenía tanto interés en regresar. Y es lo que he hecho
que has hablado de ello, me gustaría que nos ahora.
contaras algo del festival.¿Qué impresión te ha
Hablemos de la película que te ha lanzado a
dado?
nivel internacional dentro del cine. “Fresa y
En este festival, en la sección de competencia solamente chocolate” es una película que cuenta las difíciles
compiten cortos. Hay una preselección que hace la comi- relaciones, en La Habana de los noventa, entre un •2•
sión organizadora. En este caso se presentaron más de homosexual y el joven al que ama (éste último,
ochenta cortos, de ellos fueron preseleccionados veintiséis, llamado David, interpretado por ti). Está basada en
que fueron los que pasaron al jurado. Hay varias secciones un relato de Senel Paz titulado“El bosque, el lobo y

4. ENTREVISTA
A VLADIMIR CRUZ - Actor
el hombre nuevo”. Esta película ha significado digamos que en el ámbito de la creación sí que hay
mucho en tu ideas?
carrera, le debes mucho ¿no es verdad? En Cuba hay mucha gente que cree en las utopías, en
Sí, en principio uno se resiste a pensar que una sola el idel. El conflicto justamente empieza cuando tienes que
película va a definir tu carrera profesional, pero sería un enfrentar tus convicciones con la realidad cotidiana. Es muy
desagradecido si dijera que no ha sido así. Me molestaba difícil mantener ideologías, mantener concepos, mantener
porque yo, sobre todo, soy actor de teatro, llevo trabajando ideales, cuando no tienes nada que llevarte a la boca. Yo
en el teatro en Cuba por lo menos desde hace siete años, creo que el tema de las ideas es el más complejo, el más difícil
desde que me gradué. Y de pronto, por hacer un trabajo en de solucionar. En el tema de las ideas es muy difícil ubicarse
una película, alcanzas lo que no has alcanzado en muchos y el atista que tenga un mínimo de sensibilidad y que asuma
años de trabajo obstinado. Pero el alcance del cine es su responsabilidad con cierta conciencia, realmente tiene
mucho mayor que el del teatro, y esta película, por suerte, un conflicto grande, y es mi caso. De hecho muchas veces
ha tenido una trayectoria internacional de mucho éxito, en me cuestiono mi profesión, y me pregunto qué hago yo
festivales, en estrenos. A mí me ha abierto muchas puertas representando una obra de Shakespeare, cuando tengo
y me ha hecho entrar por una puerta muy bonita y muy problemas que me asaltan, sobre todo los problemas de mi
grande en el maravilloso mundo del cine. gente, de la gente de mi pueblo, que está viviendo una
época superconvulsa y que están teniendo que luchar cada
En principio, para mí era superimportante trabajar en la día para sobrevivir.
película, porque el director es el director de cine más
importante de Cuba. El guión era excelente. Y los personajes Siguiendo con el tema de tu país. ¿Que te hace
me parecían de una gran riqueza. Era una gran oportuni- permanecer allí, teniendo facilidades, como tienen
dad para cualquier actor. pocos, para establecerte en países más prósperos y
menos conflictivos? Aparte que tu postura me parece
Sabemos que la situación en Cuba es difícil, me muy solidaria, muy digna. Eso que quede claro.
imagino que la crisis habrá llegado al cine en
concreto y a la cultura en general, ¿no es así ? La situación de mi país un muy compleja. Yo paso ya de
juzgar la actitud de nadie. El que se fué de Cuba en una balsa
El cine siempre ha sido una industria muy cara, no sólo tiene sus motivos, me imagino, está en su derecho. Pero, si
para Cuba sino para el resto de los paises. Es un lujo, sobre he de tomar partido, te diré que la gente que está escapan-
todo, para la mayoría de los paises latinoamericanos. En la do no es lo mejor del pueblo cubano. Es mi posición. Los que
mayor época de desarrollo del cine cubano se hicieron no van a resolver el problema de Cuba no son los que se han
más de diez o doce largometrajes al año. En estos momen- ido, sino los cubanos que se han quedado, los que están
tos, en que la crisis afecta mucho al cine, se están haciendo asumiendo el problema allí. Para mí, como artista, es impor-
dos o tres películas al año. En España, por ejemplo, están tante lo que está pasando en mi país, y yo quiero ser de los
saliendo más de setenta películas al año. El teatro se adapta que sepan de primera mano lo que pasó, de los que hayan
mucho más a una situación de crisis. En Cuba está siendo vivido lo que allí pasó. Lo que está pasando con mi gente ,
una alternativa al cine y la televisión, porque no hay dinero. con mi contexto, yo lo tengo que vivir, es una oportunidad
Se hace teatro en las plazas, sin ningún recurso. Se hace de privilegio, porque Cuba en este momento está pasando
teatro a partir de un concepto muy primario. A mi me gusta un proceso que es de los más interesante que está pasando
recordar la idea de Lope de Vega de que el teatro se puede en la humanidad. Es un reducto utópico, ideal, una especie
hacer con cuatro tablas y dos pasiones. Pero a veces ni de Numancia. Y para mí esto es muy interesante. A mi me
siquiera encontramos las cuatro tablas y tenemos que han ofrecido de todo, desde mucho dinero, hasta contratos,
conformarnos con las dos pasiones. Por suerte, muchas de todo, con la condición de irme de Cuba, y nunca lo he
veces hay más de dos pasiones. aceptado. Quiero estar allí, necesito mis raices, mi contexto,
¿Y en el ámbito cultural en general? para no sentirme vacio, para no sentirme inauténtico, y es
En cada manifestación del arte el drama es diferente y mi postura. No me interesa venir a España a hacer cualquier
siempre duro. Los escritores se encuentran con que no hay basura, que no voy a hacer en Cuba, por ganar mucho
papel para editar sus libros. Cuando se dice,en general, que dinero. No me interesa, lo he rechazado.
hay carencias elementales en Cuba, la gente no se imagina En una situación tan negativa como la que
a dónde pueden llegar. En cuanto a la prensa, a mí me estamos analizando ¿por qué crees que surge una
parece un lujo ver los periódicos de aquí, en Cuba hay un película de tanto éxito? Porque en realidad se trata
par de diarios que tienen sólo dos hojas porque no hay de una de las películas cubanas que ha tenido
papel. En el caso de las artes plásticas igual, no hay mayor éxito, mayor resonancia a nivel mundial,
materiales, no hay nada. Y además está el problema concep- sino la que más.
•3• tual, en medio de una realidad tan convulsa y tan compleja Yo creo que el contexto cubano, la crísis económica,
es difícil afirmarse, es difícil saber qué defender. limita mucho el cine, pero, por otro lado, te decía que esta
Un poco al hilo de lo que acabas de decir ¿crees realidad es muy rica en conflictos y si de pronto aparece
OCTUBRE - 1995 que la crisis está afectando también a las ideas, o alguien, un guinista, un director, con capacidad suficiente

5. ENTREVISTA
A VLADIMIR CRUZ - Actor
para reflejar eso en el cine, va a producir un resultado quisiera seguir haciendo teatro, pero si me aparece una
atractivo, que es el caso, me parece, de “Fresa y Chocolate”. película tras otra, con proyecos que valgan la pena, me va
Yo creo que la película tuvo la suerta de estar bien afincada a ser difícil decir que no. La dificultat que tiene para mí el cine
en una realidad muy concreta, muy rica, y han surgido es que en él el actor es siempre escogido, y a mí me gusta
personajes muy humanos, y sobre todo gente capaz de poder decir “bueno, yo no te quiero hacer esto”. Es por eso,
reflejar todo eso con talento, con honestidad. Y me parece sobre todo, que quiero seguir haciendo teatro, por la
maravilloso que pueda haber pasado en Cuba, que en una posibilidad de elegir yo los proyectos, de elegir la gente con
país donde la gente está sufriendo tanto, donde hay tantos quien quiero trabajar y todo eso.
problemas, se se pueda hacer una película así. Estoy feliz de En el cinese trabaja de forma diferente. Cuendo
haber tenido algo que ver y creo que artísticamente, huma- entras en acción no tienes un precalentamiento,
namente, hay un potencial en mi realidad que ojalá pueda mientras que el teatro es otra cosa. ¿no crees?
conducir a que se puedan hacer este tipo de películas.
Bueno eso son problemas técnicos prácticamente. Cada
Saliendo del tema de Cuba, Vladimir, ¿conoces el uno de los medios exige cosas diferentes. Los dos tienen
cine español? ¿Qué opinas de él? dificultades diferentes. Para uno que recién empieza en
Conozco algo. Desgraciadamente no lo conozco en cada uno de ellos, el cine es más difícil, el cine te exige
profundidad. Me parece que, a parte de los grandes direc- producir a una hora fija, incluso yo pienso que el actor es el
tores y actores tradicionales del cine español, que los hay eslabón más débil. Como el cine es una industria, cuando
muy buenos, hay directores jóvenes muy interesantes. Por todo está a punto, se le exige al actor que esté también a
ejemplo, me interesan mucho algunos directores vascos, punto. Y, sobre todo, para mí lo más difícil del cine es que
muy jóvenes, y que han hecho ya varias películas, como lo haces hoy es lo que va a quedar para toda la vida. Es decir,
Julio Médem, como Juanma Bajo Ulloa. En general creo que no tienes aportunidad de rectificar. Yo lo que trato es de
el cine español está produciendo una media de películas llevar lo mejor de cada medio al otro. En el teatro para mí,
que valen la pena, también se están haciendo muchas sobre todo, es defícil la repetición. Es decir, puedes estar
películas malas. Hace poco decía en una entrevista en Alfás haciendo una obra muy divertida, una comedia, y te puedes
que hay gente que tiene dinero en sus manos, que tiene sentir pésimo, te puedes sentir muy triste, pero tienes que
medios para hacer cine y que no tienen nada que decir, y hacerla. Cada día es un público diferente y cada día tienes
es lamentable ver el resultado. Creo que hay talento, que que crecerte. Bueno, son dificultades diferentes.
hay buenos directores, buenos actores, y que se están Para finalizar, quisiera que nos hablases de tus
haciendo de hecho muchas cosas. Yo diría que aprovechen proyectos, tanto aquí en la península como en
lo que tienen, el dinero y las posibilidades y hagan algo que Cuba.
valga la pena, y no hagan malas películas.
Concretamente voy a participar en dos series de televi-
Por aquí te conocemos por el cine, pero tu sión aquí en España. Una se llama “Ay, señor, señor” y la otra
procedes del teatro. ¿qué te gusta más, el cine o el “Turno de Oficio”, las dos con TVE. Las voy a hacer próxima-
teatro? ¿En qué medio te sientes más a gusto? mente, entre Agosto y Septiembre. Luego regreso a Cuba,
Normalmente esa es una pregunta que solamente están allí tengo un espectáculo teatral que dirigir, se está prepa-
en condiciones de responder aquellos que tienen una vasta rando, a mi regreso quiero estrenarlo. Por otro lado, en
experiencia cinematográfica y teatral. Sí que tengo expe- Octubre comienzo, como he dicho al principio, a rodar una
riencia teatral, llevo como siete años trabajando en este película en Cuba. Y debo estar hasta finales de Noviembre.
medio, he hecho poco más de veinte puestas en escena. Esos son los planes inmediatos que tengo para este año. El
Incluso estoy empezando a dirigir algunas cosas. Pero en el año próximo todavía no sé, si no aparece nada de cine
cine, antes de “Fresa y chocolate”, sólo había hecho dos o tengo varias ideas para proyectos teatrales. Tengo la ilusión
tres papeles pequeños, por tanto mi experiencia es excasa. de que aparezca algo, sobre todo de cine, aquí en España.
El teatro lo defiendo siempre y me parece mi medio natural, Por ahora, que la oferta de trabajo no es alta en Cuba, me
me parece la escuela del actor realmente. El cine tiene un gustaría alternar con trabajo fuera. Y España me parece el
alcance y una dimensión que en el teatro es difícil alcanzar. sitio ideal. No así en los paises latinoamericanos, donde lo
El contacto directo con el público no se sustituye por nada, que se produce es mucha televisión y bastante mala
por otro lado el alcance del cine, el mundo que se mueve a (“culebrones”). Cosa que, naturalmente, no me atrae.
su alrededor, es algo que jamás el teatro te va a dar, es algo Bien, Vladimir, gracias por ofrecernos esta interesante
que el cine te da como privilegio. entrevista. Estamos muy contestos de tenerte entre
¿No crees que si te introduces en el mundo del nosotros. Espero que disfrutes de tu breve estancia aquí
cine puedes ir abandonando poco a poco tu trabajo en Castalla y que vuelvas cuando las circunstancias te lo
en el teatro, por todo eso que has dicho, porque es permitan. Por último te deseamos mucho éxito en tu
un mundo deslumbrante, porque es un trabajo que prometedora carrera como actor. •4•
se ve más, etc.?
Te decía que el cine tiene muchas tentaciones, yo Entrevistadors: Laver i Fina.

6. SOCIETAT
ANÀLISI ÈTICA DE PER QUÈ ES REBUTJA LA LLENGUA CATALANA
(Aquest article de l’amic Raimon, publicat al diari “Última Hora” mallorquí i el valencià, que no són més que dialec-
de Ciutat de Palma el 20 de Febrer de 1994, provocà una gran tes o variants del català.
polèmica).
2) També sovint s’escolta aixó: per què les
institucions autonòmiques ens obliguen a norma-
litzar-nos i a aprendre el català a la força si nosaltres
És cert que des que gaudim la democràcia,
volem lliurement expressar-nos únicament en cas-
gràcies a què ja no està prohibit l’ús social del
tellà?
català, s’han publicat molts articles en contra i a
favor de la llengua catalana. Com que la majoria L’anterior raonament sembla convincent per la
dels escrits que al voltant d’aquest tema es poden seva apologia de la llibertat, quan simplement
llegir a la premsa sembla aque tracten de defensar mostra una argúcia ben feta. Ho qualifique així
només interessos particulars, -espere en primer perquè no innocentment acusa les institucions de
lloc- desxifrar la raó d’eixes actituds, i després coaccionar, quan és clar que a Espanya ha passat
analitzar si és censurable èticament -segons el que tot el contrari; així que ha estat el castellà el que s’ha
es desprén de l’obra dels filòsofs idealistes més anat imposant fora del seu territori lingüístic, i el
universals- el fet de viure en un poble catalanopar- que desitgen ara les Generalitats i el Govern Balear
lant menyspreant la seva llengua i cultura. és recuperar en democràcia una mica del que s’ha
perdut en segles de règims centralistes i dictatori-
A continuació, exposaré els arguments que
als, com el patit a l’Espanya franquista -per cert, el
semblen partidistes , i tot seguit procuraré aclarir
seu Cap d’Estat era simpatitzant de Hitler i ni l’un,
per què ho son:
ni l’altre es va caracteritzar pel respecte de llengües
1) Si vivim en una comunitat bilingüe, s’ha de o cultures alienes.
respectar el dret a què cadascú parle en una de les
3) Alguns pares pensen que els seus fills estan
dues llengües, sense que hi hagi la necessitat
desaprofitant el temps en estudiar l’assignatura de
d’aprendre a l’escola la que no t’agrade.
català, la qual serveix -segons ells- per a poc. I
Aquest argument, òbviament, és utilitzat per dedueixen que resulta encara pitjor aprendre les
ulguns castellanoparlants que són conscients que matèries acadèmiques en català, perquè, opinen,
la seva llengua és la dominant i, per això mateix, no que al final no sabran bé el castellà.
els aprofita conèixer la dominada que no els cal
Tal opinió reflecteix prejudicis propis de pares
tant per a viure, ja que tots saben el castellà. Si bé,
que no estimen la llengua catalana o que desconei-
s’entén que la majoria de la gent solament lluite pel
xen els beneficis que tenen els alumnes, que en
seu benefici personal, tal argument no deixa de ser
estar en un centre on s’aplica la normalització
molt interessat, però poc consistent. Denota incon-
lingüística del català, en acabar el batxillerat domi-
sistència perquè no reflecteix la realitat en afirmar
naran el castellà com qualsevol altre, però amb
que Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià són
l’avantatge afegit que també coneixeran el català;
comunitats bilingües, quan no és veritat, ja que tan
és a dir, que seran bilingües. I clar, potser siga un
sols ho són -o siga, saben i s’expressen en els dos
avantatge el fet de ser bilingüe per a trobar feina a
idiomes: català i castellà- els catalonoparlants, però
Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià; a més,
moltíssims castellanoparlants practiquen un
aprofita, com està demostrat, per a endinsar-se
monolingüisme intransigent per desconéixer el
millor en el coneixement d’una tercera llengua -
català, el basc i el gallec i, principalment, perquè
sobretot el francés, l’italià, que són llengües més
pensen continuar ignorant-los tota la vida. A més a
semblants al català que al castellà-; i, per últim,
més, si l’escola, els mitjans de comunicació social,
beneficia molt a qui vol entendre i viure de forma
els jutjats, etcètera, majoritàriament empren el
enriquidora en un lloc on l’han acollit sense racisme
castellà, aleshores con s’assegura el bilingüisme?. I
i on apreciaran el seu esforç per assimilar i respectar
davant tal castellanització, què fem amb el dret dels
•5• qui lliurement volen viure en català en el seu
-sense tractar de dominar- la llengua i cultura
autòctones.
territori de naixement i amb la seva llengua mater-
OCTUBRE - 1995 na? -el mateix passa amb els que defensen el 4) Ja per últim, es denuncien a voltes el nacio-

7. SOCIETAT
ANÀLISI ÈTICA DE PER QUÈ ES REBUTJA LA LLENGUA CATALANA
nalisme perillós i separatista dels partirts polítics o
les persones que defensen la recuperació lingüísti-
ca del català. Aquesta acusació em fa gràcia perquè
el que acusa és vertader nacionalista espanyolista,
que no accepta que la Constitució Espanyola
vigent ampare les llengües minoritàries i
minoritzades dels pobles d’Espanya. Tampoc no
pareix força just denunciar que els catalans defen-
sen la seua parla materna, quan el castellà, el rus,
el xinés, etc. fan el mateix.
Situant-nos en una perspectiva més filosòfica,
podria resultar interessant analitzar si segons les
màximes de caràcter ètic, tal com es desprenen de
l’imperatiu categòric kantià (“Actua segons la màxi-
ma que puga fer-se a si mateixa, al mateix temps,
llei universal”. “Actua de tal mode que usis la
humanitat, tant en tu mateix com en qualsevol
altre, sempre a la vegada com a fi -en si mateix-, mai
simplement com un mitjà”), es pot advertir la falta
d’eticitat d’eixes actituds analitzades abans. Doncs
bé, si les dues màximes esmentades s’emprassen a
la manera d’un termòmetre per a conéixer quines
postures són morals -realitzant una simple especu-
lació filosòfica sobre un problema ètic-pràctic, lla- perquè l’intent de recuperació lingüística no con-
vors, s’advertiria que un acte o fet és moral quan tradiu ni l’ètica ni el dret internacional-.
siga correcte la seva universalització. El segon Ja per a finalitzar, en l’essència d’algun tipus de
enunciat o principi moral d’aquest gran filòsof discriminació i dominació política, militar i lingüís-
idealista assenyala que una acció és ètica sempre tica es reprodueix la famosa dialèctica hegeliana
que a les persones se les tracta amb la deferència del Senyor-Esclau, on el Senyor tracta amb tots els
que mereixen (sent en llenguatge filosòfic “finali- mitjans d’anul.lar la voluntat de l’esclau; i, per tant,
tats en si mateix”) i mai no siguen utilitzades com a com diria el mestre Hegel, en l’essència de la
simples mitjans o instruments per aconseguir algu- riquesa i de glòria d’unes llengües dominants
na cosa. Pareix clar que menysprear una llengua (anglés, castellà, francés...) s’amaga la misèria i la
qualsevol -segons la primera màxima- no serà mai penúria de les altres dominades (irlandés, català,
ètic, perquè si s’ universalitzara tal comportament bretó... respectivament). A la fi, per tot el que he dit
es danyarien moltes llengües i algunes, fins i tot, fins ara -aquest madrileny de naixement que subs-
desapareixerien. Atenent la segona màxima, tam- criu i resident normalment a Alacant-, considera
poc no es tracta d’una acció moralment accepta- que, sense deixar de banda mai el castellà, com
ble, ja que seria utilitzar la gent que les parle, no que segurament no hi ha vida després de la mort
amb el respecte que mereixen com a persones , és ara el moment de gaudir i respectar la llengua
lliures, sinó que s’acabaria en un tipus clar de i cultura catalanes.
xenofòbia o racisme quan es consideràs la seua
llengua com a inferior a la nostra. I per no ser ètic,
la mateixa ONU desautoritza qualsevol prohibició Raimon Montero.
o persecució com la soferta pel català, el basc i el
gallec en temps de la dictadura franquista -i, per
•6•
suposat, no prescriu un procés de normalització
com el que està fent la Generalitat de Catalunya,

8. SOCIETAT
EL CONCERT DEL MIG ANY
interpretar. Aquest senyor compositor, que
casualment es trobava al meu costat, s’alça i rep
una ovació que no seria l’única, ja que en acabar la
interpretació d’aquesta marxa mora s’hagué de
posar novament dempeus, perquè aquests
aplaudiments ja no eren per la seua presència, eren
pel seu saber fer les coses, eren perquè realment
havíem fruit escoltant “Ziryad”.
Era tan agradable la velada que no ens
adonàvem que el temps passava o, com és lògic i
normal, el final del concert arribava. Calia concloure
el concert amb l’himne de festes. Ja ho tenien
present els organitzadors, i prèviament havien
repartit una còpia de la lletra. Només faltava que els
presents pogueren cantar-ho en l’entonació co-
rrecta i pum: les primeres notes de l’himne de festes
ja sonen, el president de l’agrupació es posa de
peu, alguns presents el segueixen, les llums
s’encenen, els qui queden asseguts no saben què
fer, la panxa se’ns rebolica i la veu no ens ix del cos:
Una vegada més hen acudit a l’acte primer de estem a meitat de l’himne i ja sentim alguna veu. I,
les nostres festes majors. Hem acudit i hem gaudit, com era d’esperar, en el “FESTA, FESTA, FESTA” del
tot s’ha de dir, ja que la nostra banda de música final ja quasi tots érem un cor.
està a l’altura de les circumstàncies, sap interpretar S’ha acabat i desperte, el primer que ens ve a la
eixa música festera capaç de fer oblidar el quotidià ment és tornar a mirar si està ple, però no, està igual
i transportar-nos mentalment a sis mesos vista, el i pensem: alguna cosa molt important els ha impedit
mes de setembre, el dia 1, a l’hora de la nostra venir. I pense: “què serà..., ja està, el “Simposi”,això
“Entrada”... Gràcies amics músics. és caram”. Però en preguntar a Paquitet ens diu
que no, que per no acudir no pot haver cap excusa.
Doncs bé, dit això, que és com un hom realment
I seguim pensant: “clar, ja està, Movitel que està
ho pensa i després de felicitar públicament els
emitint en directe”. Però al preguntar a Vicent ens
músics, hem de seguir dient coses, com per exemple
diu que no, que no està emitint en directe. I seguim
la puntualitat en el començ de l’acte, ja que a les
pensant i pensant: “ara sí, clar, estan preparant les
20’30, i com estava anunciat, es començaven a dir
taules per al berenar de demà”. Però tampoc,
les paraules de rigor, en aquesta ocasió a càrrec del
perquè en preguntar al president, a Amador, ens
vell cronista de festes (vell en el càrrec) Antoni
diu que no, que l’única faena que tenien els festers
Garcia Sala.
hui era acudir al concert, i no solament els festers
L’afluència de públic escassa, sabem que cap rasos, sinó també els festers de rang (referint-se a
any va massa gent, però en un principi volien algun president o directiu de comparsa). Llavors
atribuir-ho a la puntualitat en el començ i a medida deixem de pensar per què arribem a la conclusió de
que anavem avançant en la interpretació del pri- tots els anys: que el qui no ve és perquè no li dóna
mer pasodoble molts érem els qui ens giràvem la gana. Llevat d’un xicotet percentatge d’absents
convençuts que estava ple, però un any més ens que estan perdonats perquè realment sí que hi ha
enganyàvem, un any més els 2.000 festers brillaven una força major, sí que hi ha un motiu per no estar
per la seua absència. presents. Eixe petit percentatge sí que tenen per-
En començar la segona peça l’ambient en el donada la no assistència, perquè sabem que el
saló de la Casa de Cultura ja era de festa total, els proper any faran l’impossible per estar-hi.
músics havien aconseguit atrapar-nos de tal mane- Sí, senyors festers. Sí, senyors “festericos”. El qui
ra que ja no ens fixàvem en si estava ple o menys no acudeix és perquè no li dóna la gana. El qui no
ple. acudeix és perquè pensa que les festes són de l’1 al
Quant al silenci, era sepulcral, i anava a començar 4 de setembre. I està enganyat. Perquè les festes
la tercera interpretació. El Sr. Director es gira cap al són del 5 de setembre al 31 d’agost. El que es fa de
públic a preguntar per un tal Miquel que vingué en l’1 al 4 de setembre són les desfilades, que es
•7• un Ibiza..., però quina va ser la nostra sorpresa preparen durant eixos 360 dies pels festers
quan, en aclarir-se l’equívoc, el que demanava era vertaders.
un aplaudiment per a Miquel Ibiza per compondre ÀVLIS
OCTUBRE - 1995 la marxa mora “Ziryad”, que és la que anaven a

9. SOCIETAT
SOBRE LA DECLARACIÓ D'ESPAIS NATURALS PROTEGITS I L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI. EL CAS ESPANYOL I VALENCIÀ.
Seguint el model nord-americà, que a finals del segle (1973), “Timanfaya” (1974), “Garajonay” (1979) i “Cabre-
XIX va declarar a “Yelloswstone” com el primer Parc ra” (1991), totalitzant unes 160.000 hectàrees. La resta
Nacional del món, altres països van sentir també la d’Espais Naturals Protegits han passat a ser gestionats pels
necessitat d’establir lleis per a preservar àrees naturals de diferents Governs Autònoms, que tenen també la possibi-
característiques singulars. En efecte, Austràlia, Nova litat de declarar-ne més.
Zelanda, Canadà i Mèxic, van seguir aquest model, encara La legislació sobre el tema ha anat evolucionant de la
al segle XIX, i van declarar alguns dels seus immensos següent forma resumida: la Llei de Parcs Nacionals de
territoris com Parcs Nacionals. Es tractava de països molt 1916 va ser derogada en 1957 per la Llei de Monts, que
grans amb terres que havien sofert la influència humana va assumir les seus competències. En 1975 es va aprovar
i podien considerar-se com quasi verges. la Llei d’Espais Naturals Protegits, derogada posterior-
Espanya, en 1916 inclou en la seua legislació la ment per la Llei 4/89 de Conservació d’Espais Naturals i de
primera llei de Parcs Nacionals. Cal dir en aquest sentit que la Flora i Fauna Silvestre, actualment vigent que, entre
tan sols tres països: Suècia, Rúsia i Suïssa, ens havien moltes altres coses, classifica els espais naturals protegits
precedit en a Europa en esta iniciativa proteccionista. Dos en quatre nivells: Parcs, Reserves Naturals, Monuments
anys després, en 1918, es van crear els dos primers Parcs Naturals i Paisatges Protegits, fent una menció i reserva
Nacionals: el de la Muntanya de Covadonga a Astúries, i especial per als Parcs Nacionals, que abans ja hem comen-
el del vall d’Ordesa a Osca. tat.
En 1931 es va crear la Comissaria de Parcs Nacionals, A banda d’aquesta legislació estatal de caràcter pres-
capdavantera al seu temps per estar formada per un equip criptiu, algunes Comunitats Autònomes han desenvolu-
multidisciplinar de tècnics. Fins l’any 1940, es van afegir pat legislació pròpia, establint altres figures de protecció
als dos Parcs Nacionals existents, altres denominacions més acurades a la realitat de l’espai a ordenar i a les seus
com: “Sitio Nacional”, “”Sitio Natural”, “Monumento Natu- característiques naturals i socioeconòmiques, com és el
ral” i “Paraje Pintoresco”, totalitzant una vintena d’espais cas d’Andalusia.
a l’Estat Espanyol, com “San Juan de la Peña” a Osca, No és el cas del País Valencià, on actualment n’hi ha
“Ciudad Encantada” a Conca, “Dehesa del Moncayo” a onze espais naturals protegits, que primer nomenarem i
Saragossa, “Pedriza de Manzanares y Peñalara” a Madrid, després comentarem. Així tenim: la Reserva Marina de l’Illa
“Lagunas de Ruidera” a Ciudad Real-Albacete, “Torcal de de Tabarca (1986), Els Parcs Naturals de l’Albufera de
Antequera” a Màlaga, “Sierra Espuña” i “Monte el Valle” a València (1986 i 21.000 hectàrees d’extensió), Penyal
Múrcia, etc. d’Ifach (1987 i 35 hectàrees), Montgó i Dénia (1987 i 825
En 1940 es va crear la “Comisaría de Montes, Caza y ha., el Carrascar de la Font Roja (1987 i 2.450 ha.), les Illes
Pesca Fluvial”, que va assumir les competències sobre Columbretes a Castelló (1988 i 16 ha.). També els Paratges
espais protegits, fins que en 1971 es creara l’ICONA Naturals de la Comunitat Valenciana de: Prats de Caba-
(“Instituto para la Conservación de la Naturaleza”), que nes-Torreblanca (1988 i 812 ha.), el Fondó d’Elx (1988 i
s’ha encarregat d’aquesta gestió fins la consolidació de 2.387 ha.), Les Salines de Santa Pola (1988 i 2.496 ha), Les
l’Estat de les Autonomies, al voltant de 1984. Des d’ales- Llacunes de la Mata i Torrevieja (1988 i 3.693 ha.) i el
hores, l’ICONA, en el tema d’Espais Naturals Protegits, tan Desert de les Palmes (1989 i 2.000 ha.).
sols gestiona els Parcs Nacionals que actualment són deu: Com podem veure, excepte el cas de l’Illa de Tabarca,
“Covadonga” (1918), “Ordesa” (1918), “Teide” (1954), la resta d’Espais Protegits han sigut declarats a partir de la
“Caldera de Taburiente” (1954), “Aigües Tortes i Llac de llei estatal de 1975 (el Parcs Naturals), i de la llei autonò-
Sant Maurici” (1957), “Doñana” (1969), “Tablas de Daimiel”
SUBSCRIPCIÓ A LA FINESTRETA
VullunasubscripcióaLAFINESTRETA,apartirdelnúm ,
DOMICILIACIÓ BANCARIA
quesatisfarémitjançantdomiciliacióbancària(ompliuelrequadreadjunt). Banc/Cixad'estalvis
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
Subscripcióde6núms.: 1.500Pts. Núm.compte
Subs. de suport " : 2.000Pts. Sucursal
Domicili
Nom Població CP
Domicili Titulardelcompte
Població
Teléfon Senyors,uspreguequeatengueu,ambcàrrecalmeucompteifinsnova
Firma ordre,elsrebutsqueuspresentaràElCentreCulturalCastellut.
•8•
d de 19
Firma

10. SOCIETAT
SOBRE LA DECLARACIÓ D'ESPAIS NATURALS PROTEGITS I L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI. EL CAS ESPANYOL I VALENCIÀ.
mica valenciana de Paratges Naturals de 1988. Açò una aplicació escaient. Com exemple del que diem cal
suposa una uniformitat que ni és real ni desitjable, provo- assenyalar que la llei 4/89 disposa, prèviament a l’establi-
cant confusió en l’opinió pública i principalment en els ment de les figures de protecció concretes, la necessitat
afectats per la declaració dels espais protegits. Així, no d’elaborar Plans d’Ordenació de Recursos Naturals, refe-
sembla massa real i pràctic que dos àmbits naturals amb rents a l’àmbit territorial que es considere.
característiques tan diferents com l’Albufera de València, Actualment, les àrees naturals protegides oficialment,
les Illes Columbretes o el Penyal d’Ifac, tinguen la mateixa sembla que a voltes suposen una justificació per arrasar la
denominació de Parc Natural. resta del territori, o bé, es manipulen de cara a l’opinió
Cal dir que en aquest sentit no s’ha avançat molt i pública de mode que es converteixen en un reclam o
sembla que el que s’ha pretès aconseguir ha sigut intentar espectacle al que acudeixen milers de persones, amb
salvar com fóra i de manera urgent les darreres zones escassa consciència mediambiental, i on ni tant sols reben
humides i litorals menys degradades del nostre País. unes pautes de comportament, atemptant contra la fragi-
Mentrestant, la declaració com espais naturals protegits litat i mínima capacitat d’acollida de moltes d’aquestes
d’altres paratges de terra endins, alguns d’ells ja amb àrees protegides. Fins i tot, en algunes zones com: Doñana,
concrets estudis del que representen, con La Safor, Daimiel, Aigües Tortes, Moncayo, La Pedriza de
Penyagolosa, Els Ports de Morella, Serra Mariola, Serres Manzanares, Ordesa, L’Albufera de València, el Montgó,
d’Aitana i Serella, Serra de Salines, etc. pareix que ha etc, el propi organisme encarregat de la seua conservació,
quedat congelada. sembla incapaç d’evitar la seua degradació.
Retornant a l’inici d’aquest assaig, quan parlàvem del Cal evitar també que les àrees especialment protegi-
model americà de Parc Nacional, cal tenir en compte que, des per la seua singularitat, facen el paper d’àrees d’esbar-
sense dubte aquell ha sigut el que ha inspirat la declaració jo o àrees verdes qualsevol, cada volta també més recla-
del deu Parc Nacionals espanyols; però és evident que les mades per la societat d’oci que ens envolta, i per una
condicions d’aquelles terres, quasi verges, no són les majoria de persones amb poc interès en conèixer el medi
mateixes del territori europeu amb una forta influència que xafen. Cal evitar, en definitiva, la sacralització de
antropògena des de fa molts centenars d’anys. determinats espais, on fins i tot s’han eliminat determinats
Aleshores, si estem d’acord amb el que hem dit i usos mil·lenaris, que a la llarga han sigut els que han
observem l’ús que s’ha fet del territori valencià des de fa permès la conservació del paratge, com el cas de les
centenars d’anys, és clar que hem d’anar cap a una deveses, i que a la llarga comporten la seua degradació.
ordenació integral del territori, permetent molts dels usos Hem d’anar, com hem dit abans i per resumir, a
tradicionals, mes que cap a una preservació d’illes de garantir, sense estridències, la conservació, promocionar
natura protegida restant enmig de la degradació galo- la regeneració i racionalitzar la utilització de la totalitat del
pant del territori. Com hem dit abans, tan sols pot aprofitar territori i dels seus recursos, i açò només es aconseguirà,
una mesura urgent i aïllada, per detindre la destrucció entre altres coses, quan s’avaluen en equivalència jeràr-
immediata d’un bé natural valuós. quica les característiques tècniques, necessitats econòmi-
Així, al País Valencià, tant el desenvolupament de la llei ques i conseqüències mediambientals de qualsevol pro-
autonòmica 6/89 d’Ordenació del Territori, com el projec- jecte d’ocupació, ús i/o transformació del territori, i pren-
te de llei d’Ordenació del Sol no Urbanitzable i, fins i tot, guem coneixement de la limitació i fragilitat dels recursos
la pròpia llei estatal 4/89 de Conservació d’Espais Natu- globals.
rals, poden ser eines que ens permetran avançar en
aquest sentit, si de veres n’hi ha voluntat política de fer-ne CARLES Mª. MANSANET TEROL
FEU SOCIS ELS VOSTRES AMICS I CONEGUTS AL «CENTRE»
Cognoms En/Na/N
DOMICILIACIÓ BANCARIA
Nom
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
Domicili
Llocdenaiximent Població
Any Professió Banc/Caixa
Domicili Agència
Població CP Domicili
Població
S'hafetsocidelCENTRECULTURALCASTELLUT Cc/llibretanúm
(apartatdeCorreus42)ambunaquotasemestralde Titular
•9• Distingitsenyors: Uspreguequeatengueu,ambcàrrecalmeucomptei
1.000 pts. pts.(quantitatsuperior) fins a nova ordre, el rebuts de pessetes que semestralment
uspresentaràelCentreCulturalCastellut.
OCTUBRE - 1995 d de 19
Firma,

11. SOCIETAT
EL CAMÍ DE "SANTIAGO" AMB BICICLETA
Vull escriure, vull recordar, vull ensenyar, vull somiar, això ens dóna una sensació de mal estar i t’entraven ganes
vull que la gent sàpiga què és gaudir. de portar tu els paquets.
Els amics no pensaven que ho faríem perquè seria massa L’arribada als albergs és una joia, és el final del dia i vol
dur per a nosaltres i molt llarg, tot i que encara la il.lusió i la dir “descans”. Uns són de luxe, altres menys, però més
motivació que teníem era tan gran que ho vam fer -des de entranyables, tot i que el mes important no és com són els
Roncesvalles a Santiago, uns 800 Km. en 13 dies. albergs, només penses a descansar siga com siga.
Ha segut una experiència inoblidable, no sabíem on Quan passem pels boscos pareix que estiguem en l’edat
dormiríem, on menjaríem, el que ens trobaríem en cada mitjana i que nosaltres som cavallers amb els nostres cavalls
moment, era una autèntica aventura i això precisament (bicis). Mires el cel i la llum quasi no passa, les branques
buscàvem. cauen fent un passadís verd. Pel cap em passen tota classe
de pensaments bonics, històries inventades. Passem per
El camí creua vàries províncies del nord d’Espanya, i
aquells poblets d’anys enrere, empedrats i amb teules de
d’unes a altres el paisatge canvia molt. Hem passat per
pissarra i veiem a les dones vestides de negre amb el
immensos boscos amb diverses classes d’arbres i d’olors,
mocador al cap i miran-te amb una cara de bondat que et
també per camps plans sembrats de blat i mira-sols, amb una
dona ganes de parar i quedar-te amb elles, pero cal seguir.
varietat de grocs que semblaven quadres de Van Gogh,
però l’avantatge és que els veiem al natural. I per fi Santiago, la nostra meta, i la nostra gran
desil.lusió. Els pelegrins passem per una carretera molt
Normalment la gent s’organitza les vacances i es preocu-
transitada, els cotxes passen quasi tocan-te i tu, amb la teva
pa a buscar llocs de luxe amb totes les comoditats. Fent el
bicicleta, deixan-te la pell per arribar a Santiago. La tristesa
camí ho passes molt bé, coneixes gent senzilla, pobles
ens envaeix.
fantàstics, vertaderes joies del romànic, gaudeixes de la
natura, i el que és molt important, et coneixes a tu mateixa, Ja en la ciutat veus milers de tendes per a turistes i
i tot açò sense gastar-te molts diners. montons de gent fent fotos a tot el que veuen, fins i tot a les
nostres bicicletes adornades amb les famoses “vieiras”. Ens
Passar per aquells camins et dona una sensació de pau
dóna la sensació de ser uns turistes com altres, ningú ens
i tranquil.litat a la qual no estem acostumats. Els camins són
atén ni ens ajuda a res.
estrets i pedregosos, si és bosc, els arbres tenen les arrels fora
i a vegades es fa molt difícil per a una bicicleta senzilla, Els meus somnis, que vaig fer durant tot el camí es
encara que la vam acabar dominant perfectament. Els desfan en un moment, però en el fons estem molt contents,
ànims i la il.lusió et fa pujar a la bici i de la mateixa, caure. tot ha eixit bé, estàvem més o menys sans, i la cosa més
important: ESTÀVEM JUNTS FÍSICA I PSÍQUICAMENT.
Als pelegrins ens tenen molt ben considerats, ens cuiden
molt i la gent dels pobles ens reben perfectament, ixen al
carrer amb una botella d’aigua per a refrescar-se, cosa que
PILAR DURÁ CARBONELL
s’agraix molt quan el cansament es fa notar. Et donen ànims
i consells i de vegades salutacions per a Santiago i et diuen: Agost-94.
“Buen camino peregrino”, eixa frase i, en especial que et
criden “peregrino”, t’ompli d’orgull i et fa continuar amb
il.lusió i ànims. Parlen amb tu amb una honestedat i senzillesa
que et dona seguretat i et fa pensar amb altra gent que és
ben distinta a la que abunda molt.
Entre els pelegrins hi ha una amistat especial. Als albergs,
que és el lloc de reunió, es parla molt: et donen consells, et
conten anècdotes, pots passar hores i hores sense cansar-te
ni avorrir-te, es comparteix l’alegria i el cansament, l’amor i
el respecte per la natura.
A vegades veus als altres pelegrins esgotats i carregats
•10•
amb les motxilles i, nosaltres en bicicleta i sense res de pes,

12. SOCIETAT
APROXIMACIONS TEÒRIQUES PER A UN ESTUDI DE LA IMMIGRACIÓ LLATINOAMERICANA AL PAÍS VALENCIÀ.
“España que apenas ayer necesito de Suramerica para sus benestar.
exilios políticos, y del mundo entero para sus pobres, se hace Al País Valencià succeeix una cosa similar, ja que es
ahora la altiva y la incontaminada, ataca las órdenes de poden apreciar dues classes d’immigrants:
quienes la admitieron en su club, y aplica con encarnizamiento
1- Els qui procedeixen d’Europa, la majoria jubilats.
una ley de extranjería ya de por sí lamentable, negándose a
són els “immigrants de luxe” (alemanys, francesos, angle-
gobernar su inmigración con las mismas normas que hace
sos, nordamericans, belgues, italians, holandesos) que
muy poco solicitaba para sus ciudadanos”
disfruten d’una bona situació econòmica i es troben
. instal.lats generalment a les zones de la costa Blanca
Antonio Gala (Dénia, Xàbia, Moraira, Teulada, Calp, Benidorm i Alacant).
Atrets, pot ser, pel càlid sol de la mediterrànea.
El fenomen de les migracions s’ha arrelat en aquests 2- Els “desheretats de la terra” (Fanon,1965) l’altra cara
últims anys a Europa, “la presència de nombrosos immi- de la moneda. La procedència és variada: Amèrica Llatina,
grats i la pressió exercida sobre el Nord per part del Sud Àfrica, Països Àrabs. Estan ací obligats per la necessitat i el
poblat i pobre poden encara rompre fins i tot més greu- desig tan humà de forjar-se un futur millor. Viuen i
ment aquest estat de benestar. Es necessita doncs, un treballen entre nosaltres. Treballen quan poden -o quan
gran esforç no d’integració social sinó, més modestament, se’ls deixa treballar- sortejant fins i tot obstacles legals.
de lluita contra la segregació” (Touraine,1990). algunes vegades en el sector agrícola, collint cítrics o
tubèrculs. Altres en la venda ambulant, en la construcció,
L’Estat Espanyol no és un cas a part. els immigrants
en el sector hosteler o en el servei domèstic.
representen el 0,7% de la població treballadora i prop del
2% de la població total (dades recollides pel Ministeri de En la nostra anàlisi observem més que res el present de
l’Interior en 1991). Per això, no resulta estrany apreciar l’immigrant del segon grup a la ciutat de València. Per això
pels diversos carrers d’aquesta comunitat a molts d’ells. entenem la conceptualització de llatinoamericans als que
Així ho exposa en un excel.lent article Javier Martínez venen de: Argentina, El Salvador, Guatemala, Hondures,
Reverte (1992) quan diu que “negros, blancos o tostados, Mèxic, Nicaragua, Peru... i la resta de països llatinoameri-
amarillos, rubios o color aceituna, los emigrantes suman cans.
en España una cifra que ronda el medio millón, si se toman A Espanya aquesta gent ve buscant una vida digna.
en cuenta las cifras de los llamados legales. Por que si se Abans venien perseguits per les dictadures (hui en dia
consideran los números reales, ilegales incluídos, esa cifra encara no s’ha de descartar aquesta causa, com per
alcanza ya las 850.000 personas, cerca de un 2% de la exemple ocorre al Peru). Però la gran majoria ho fa
población”. escapant de la crisi econòmica que ofega aquell conti-
La justificació d’aquest estat de coses deu buscar-se nent.
entre altres raons en la situació geogràfica respecte a la El contacte directe amb molts d’ells a través de la
Mediterrània, el seu veïnatge al continent africà recollida d’informació, basats en els estudis qualitatius de
(especialment amb els països del Magreb Àrab). A més dels l’entrevista personal, reunions de grup, i d’observació,
vincles històrics amb Amèrica Llatina; la seua expansió han permés observar de prop una situació on la insegure-
econòmica en aquests deu últims anys i el seu recent tat futura es troba acompanyada d’una experiència quo-
ingrés a la CEE l’han convertit en la terra d’assentament de tidiana, generalment dura i frustrant. Així doncs, puntua-
molts immigrants. És una immigració amb anys d’arrela- litzaré algunes qüestions que he considerat fonamentals:
ment a tot l’estat. Començà arribar a principis dels setanta 1- Cal trobar treball: generalment és difícil, però es
encara que amb deu anys de retard respecte als demés troba en l’anomenat “treball negre” activitat laboral man-
països de la CEE. La majoria d’aquesta immigració de cada de drets mínims, com la Seguretat Social o la cartilla
països de tercera és originària de les antigues colònies: de l’atur. D’aquesta manera l’immigrant es sotmet a
Llatinoamèrica, Guinea Equatorial, Filipines i en major l’explotació d’empresaris que s’aprofiten de llur condició.
proporció els nordafricans del Magreb. També i molt
Algunes organitzacions a València (València Acull,
recentment els immigrants procedents de l’Europa de
Caritas diocesana, Comité de Solidaritat Internacional,
l’Est.
CCOO-PV, CGT-PV, MCPV, Kol.lectiu anti-repressió) que
Aquests aspectes poden suposar en el futur la plena recolzaren el procés de regularització ofert pel govern en
acceptació i reconeixement per part d’Espanya d’una juliol del 91, consideren que la no adequació entre el nou
gran diversitat ètnica, lingüística, cultural i nacional, ober- perfil de la població estrangera en situació regular i les
ta a totes les aportacions d’homes i dones que venen exigències del mercat laboral clandestí juga un paper
d’altres llocs del món, fent possible la seua integració en complementari de la mà d’obra en situació regular. On el
una societat, ja de per sí multirracial, plurilingüe i creiximent de l’economia submergida representa un ele-
•11• heterocultural, on els canvis de conducta, d’actituds i de ment estructural de l’economia espanyola.
pensaments servesquen per a cridar l’atenció dels ciuta-
Si les migracions clandestines dels anys setanta servi-
dans, comminant-los a preguntar pels nostres valors ètics
OCTUBRE - 1995 ren a una economia d’expansió, hui serveixen al sistema
i d’una convivència pacífica en la recerca d’una societat de

13. SOCIETAT
APROXIMACIONS TEÒRIQUES PER A UN ESTUDI DE LA IMMIGRACIÓ LLATINOAMERICANA AL PAÍS VALENCIÀ.
econòmic en relació a l’economia submergida. Economia estudi de llur professió. Però en la majoria dels casos no és
que ha pres un gran desenvolupament i es constitueix així perquè molts abandonen la seua qualificació profes-
com un element estructural i necessari per a la reorganit- sional dedicant-se a altres activitats del treball mitjà. La
zació del capital. Aquest elements mostren que hui, com restricció de drets en el planol acadèmic es fa cada vegada
ahir, es fa necessària una mà d’obra en condicions de més palesa. És estrany trobar un immigrant llatinoamericà
precarietat i diferent de la migració regular. (metge, advocat, psicòleg, enginyer...) desenvolupant la
2- Cal assegurar una permanència: la preferència de seua activitat professional. No resulta complicat apel.lar a
molts llatinoamericans és Madrid i Barcelona. A València l’egoisme col.lectiu i individual per a justificar les traves
no existeix la mateixa afluència. Els qui prefereixen la legals que s’alcen contra l’immigrant, ja que per a obtindre
capital del Túria, el dret de residència -que per cert, es un treball legal requereixen un permís de treball i aquest,
troba agarantida en la Carta Social Europea- es troba sols es concedeix si es compta amb un permís de residèn-
limitada. Els treballadors immigrants no es beneficien d’un cia.
dret de residència permanent, que no inclou el dret de Una cosa semblant succeeix amb l’homologació de
reagrupació familiar. Tampoc la igualtat d’accés als subsi- títols professionals, els quals es troben vigents fins ara, a
dis de la Seguretat Social, perquè no són beneficiaris de través dels nombrosos acords bilaterals d’Espanya amb els
l’assistència social i sanitària a un mateix nivell que nosal- països d’Amèrica Llatina. Són convenis vigens en la teoria
tres. però incomplerts en la pràctica ja que l’homologació d’un
3- Cal trobar una manera de solucionar els problemes títol estranger dóna l’equivalència del respectiu títol espa-
existents: Aquestos poden ser materials i d’allotjament: nyol però no agaranteix ni permet el treball.
* la recerca d’un pis, moltes vegades provisional i amb No seria res estrany que aquest dur revés produesca
insuficiències; sovint desencís, desànim i frustració.
* la nostàlgia manifesta, referida a la llunyania familiar; 5- Cal entendre les formes de relacions socials: Aques-
tes per la seua part són diferents. el nivell de relacions
* la socialització en les relaicons interpersonals, com és
personals són percebudes per l’immigrant d’una manera
percebut, acceptat o rebutjat;
diversa. Troba individus que es mouen en una societat
Aquestos factors no deixen establir un projecte perso- opulenta, massa consumista i fins i tot insolidària. Aquest
nal perquè la cosa primera és enfrontar-se a les dificultats fenomen del “xoc cultural” produeix confusió, esglai, por
de qualsevol índole, i si no aconsegueix superar-se apareix i alguna cosa d’ansietat. Generalment és en els exiliats i
la temptació del “ghetto”; de tancar-se, encasillar-se i refugiats polítics on s’hi troba aquest xoc més desenvolu-
abstraure’s de la realitat, o siga ni tan sols molestar-se en pat.
tindre relacions amb els demés. Aquesta afirmació la
La cosa certa és que algunes investigacions recents
precisa de manera adequada la psicòloga belga, Johanna
indiquen que “entorn al 40% experimenten problemes de
Martens en el seu treball sobre “el món relacional de la
salut mental després de la seua arribada” (Harris,1990).
parella i de la famíla en l’exili (1978, p.111). Aquesta forma
de conviure, pot contribuir després d’un cert temps a L’orientar-se per sí mateix, la por a preguntar, el sentir-
sentiments que no s’expressen com: estar donant voltes se observat com una cosa rara, la impressió a primera vista
en les mateixes coses amb la mateixa gent, és a dir, de del país en qüestió, la seua metropolis urbana, la seua
sentir-se limitat socialment”. gent, i l’accent forani a l’hora de parlar, fan del llatinoame-
ricà un ésser estrany i sense prestigi social. Açò significa
Aquesta situació psicosocial, es veu reforçada amb el
molts entrebancs. Perquè la informació que requerisca li
rebuig, la incertesa laboral, la inseguretat, la xenofòbia.
costarà esforços, igual que el fet de contactar i establir
Cercle viciós que al nostre judici deuen trencar-lo les
relacions d’amistat amb els membres amb qui entra a
autoritats. És, com deia un senegalés “racisme mai més”.
conviure.
Tanmateix també existeixen els gestos de solidaritat,
Aquestes variables que hem assenyalat ens fan com-
dignitat, simpatia i de recolzament social, la qual cosa
prendre a tots els immigrants -com jo- com un producte
permet passar d’un extrem a altre, superant obstacles i
social el qual haurà d’anar assimilant certes pautes i
barreres, fent viable la seua estada.
formes de comportament que permetran la possibilitat de
4- Cal adaptar-se a una nova situació professional: pertinença i arrelament a l’esquema de la “seua” nova
sovint no es té la mateixa valoració professional que societat.
abans. Per exemple: s’ha demostrat en una enquesta
publicada al diari El sol (del 9 d’abril del 91) que el nivell
educatiu de la immigració llatinoamericana és alt respecte CARLOS MONTALVO
a la resta d’immigrants. La majoria abandona la seua (psicòle peruà)
professió, dedicant-se a diferents activitats de l’economia
submergida.
•12•
D’altra banda molts pocs obtenen beques i a penes
poden escollir la solució temporal per a l’especialització i

14. CULTURA
UN POCO DE BLASFEMIA
“La cabra, la cabra, la puta de la cabra, la madre que la precio y, por tanto, la libertad de expresión también lo
parió”. tiene. Por eso, no es de extrañar que la mayoría de los
creadores con suerte -y, por qué no, talento- que viven en
las sociedades modernas estén “vendidos” a las nuevas y
Una de las cuestiones más difíciles que nos plantea la
viejas transnacionales del arte y obligados a acatar los
sociedad moderna con respecto al arte es esta: la libertad
parámetros de gusto y venta que rigen los itinerarios
de expresión del artista y el arte como parte de la
consumistas. Si bien se dice que la prostitución es el oficio
conciencia crítica de una sociedad.
más antiguo de la tierra, la prostitución del artista es,
En las siguientes lineas intento llenar de contenido la quizás, el más velado de los oficios terrenales. Aquel que
anterior afirmación, poniendo más énfasis en la balanza no claudique, quien se rebele y trate de afirmar su yo o su
del lado de la literatura. otredad, corre el riesgo de quedar fuera, de ser un
Para proponerse despejar la ecuación expuesta, deja- desconocido del que no hablarán las enciclopedias: un
remos en claro los significados de los dos ángulos del viejo gnomo rumiando el imperio de su soledad y olvido.
problema. El primero, en un orden casual, plantea conno- Adan fue el primer hombre, Narciso el primer artista.
taciones sociopolíticas. La libertad de expresión del artista En el recuento de la historia, sólo conocemos lo dicho
está recogida en la mayoría de las constituciones del por los vencedores. No tenemos jamás noticias de ningún
mundo, desde la Declaración Universal de los Derechos observador imparcial. Homero, Goethe, Balzac, Tolstoi,
del Hombre, hasta la más vilipendiada constitución de los son versiones fragmentarias de una historia única, vista
paises comunistas. Pero, ¿conocemos el argumento que con el triste ojo de cíclope de cada individualidad. Para los
esgrimía la ideología comunista para actuar represivamente rebeldes como Baudelaire o Rimbaud o Villon, casi autén-
así?. El argumento es tristemente enrrollador: “preso ticos portadores del espíritu de una época, hemos cons-
político es aquel que cumple una condena por querer truido una casa aparte. Van Gogh no hizo más que
cambiar el sistema por otro mejor y, como el sistema interpretar su versión de la mueca de la Mona Lisa,
comunista es el mejor de los sistemas, en los paises de tales travasando en amarillo girasol los escondidos dientes
regímenes no existen entonces presos políticos sino pre- cariados por falta de Colgate.
sos de conciencia, presos contrarrevolucionarios,
Y, todo esto, ¿dónde queda ese sueño de pureza del
diversionistas ideológicos, vulgares delincuentes, etc...”.
que el artista es parte de la conciencia crítica de la
Es muy probable que la mayoría desconociera lo
sociedad?. No existe -¿no existirá?- diálogo entre emisor y
entrecomillado, aunque un buen olfato hubiera sospe-
receptor, entre autor y lector, entre música y oido, donde,
chado algo parecido. En las democracias modernas -
hoy por hoy, se juega limpio, sin las pantomimas de la
España incluida- el artista, como un ciudadano más,
propaganda, siempre al servicio de los capitales moder-
ejerce su libertad de expresión y sabe que por ejercerla no
nos. La sociedad capitalista, además de otras ausencias,
va ir preso. Esto es lo único que sabe a ciencia cierta un
no ha elaborado un proyecto cultural de la más mínima
artista que viva en una democracia representativa. Es
coherencia, que pueda dar sentido a lo más sublime del
conocedor que la censura política no lo va a tocar. Puede
espíritu. Sin embargo, es posible -yo lo he visto- ver
jactarse de su integridad física, emborronar lienzos y
lágrimas en los ojos de un campesino mientras escucha un
cuartillas en su orgía creativa, inventarse el más exótico de
aria, una sonata, un lieder. Pero hoy por hoy, pocos
los mundos posibles sin que nadie lo encarcela por
editores se arriesgan, a no ser que ya sean lo suficiente
escapista o populista o imaginista. Pero su cornucopia
fuertes económicamente, a publicar “Las flores del mal”
orgásmica se verá frenada por un invitado al que el artista
sin la ilusión de la plusvalía. Se prefiere cumplir con el
siempre tiene que acudir: el censor. ¿Cómo es eso de que
antojo de la sociedad, promoviendo la nadería y el morbo,
exista censura, coto, molde, envase, límite, para la crea-
la violencia y el entresijo de lo antiheróico. Se paga más
ción del artista en una sociedad democrática cuyas exhi-
por una gota de semen en el cristal de la ventana que por
biciones de libertad fueron contrapuestas a los regímenes
eso de Pushkin que reza: “Que muera yo, pero que muera
comunistas?.
amando”. Y el artista, la mayoría, los con suerte, le ha
La conversión del arte en mercancia portadora de los vuelto la espalda a su propio rostro, para pintar el rostro
valores a sublimar en las democracias representativas, le que le dicta el mercado.
hace entrar, como un produco más, dentro de la leyes que
La libertad y la conciencia de la aplaudida sociedad
rigen el mercado. La derivada matemática supondría el
moderna no son otra cosa que una caricatura de Dios y de
siguiente resultado: “Compre Tirant lo Blanc, bueno,
Marx jugando al Trivial en el escaparate de “El Corte
bonito y barato; a tres mil pesetas mas gastos de envio” y,
Inglés”, con los oidos taponeados para no escuchar al
al lado, “Compre preservativos Control...”
gentío apresurado. Y debajo: seiscientas pesetas, IVA
La libertad de expresión del artista en el capitalismo de incluido.
•13• mercado, es frase hecha, y muerta. Las simbólicas barras
-el código de barras que llevan los productos- conforman
la censura del artista. Cada obra de arte comporta un FRANK ABEL DOPICO
OCTUBRE - 1995