1. LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC
ALS CENTANYS DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES
Eivissa
29 d’abril del 2013

2. Un període de commemoracions rellevants
• 2011: Centenari de la Secció
• “L’any de la paraula viva”
• 2012:
• Any Antoni M. Alcover (150 anys del naixement i 50
del final del Diccionari Alcover-Moll).
• Pompeu Fabra: Centenari de la Gramática de la
lengua catalana i presentació del volum 8è de les
seves Obres completes (epistolari).
• 80 anys de les Normes de Castelló.
• 2013: Centenari de les Normes ortogràfiques
• Coincidint amb l’Any Marià Villangómez

3. Commemoracions: tres grans finalitats
 Donar a conèixer què és i que fa la Secció Filològica
com a acadèmia de la llengua catalana.
 Difondre el caràcter integrador del nostre model de
llengua:
 la variació innovadora dels dialectes i registres + l’orientació
normativa de la varietat comuna o estàndard: complementàries
i recíprocament imprescindibles.
 Transmetre a tota la societat un convenciment inequívoc:
la llengua catalana té la capacitat i el dret de ser
reconeguda igualitàriament en el marc estatal, europeu
i mundial –base demogràfica, vitalitat i creativitat en tots
els camps.

4. Una dimensió popular
• Concursos
• Verbalíada
• IRLats
• Sambori
• Dictat a Perpinyà
• Scrabble a Eivissa
• Espais de TV
• Pica Lletres
• Gran Dictat
• Catala alataC

5. Una codificació iniciada fa un segle
• 14 de febrer de 1911
• Enric Prat de la Riba, que havia creat l’Institut d’Estudis
Catalans el 1907, aprova la creació en el seu si de la Secció
de Ciències i de la Secció Filològica com a acadèmia de la
llengua.
• 9 de maig de 1911
• Es reuneix per primera vegada la nova Secció:
• Antoni M. Alcover, president; Pompeu Fabra, Àngel Guimerà,
Joan Maragall, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar.

6. Eivissa i Formentera:
presents en els moments decisius
• Sempre que el context social ha estat
favorable a l’ús del català i a la difusió
d’un model comú de llengua culta:
• En l’arrancada inicial que porta a la creació de
la Secció Filològica (1911): Serra i Orvay al
Congrés de 1906.
• En la consolidació normativa dels anys 30:
Macabich.
• En la recuperació dels anys 70, al final del
franquisme: Villangómez.

7. Elaborada i acceptada en 20 anys
• 1913: Normes
ortogràfiques
• 1918: Gramàtica
normativa
• 1932: Diccionari general
de la llengua catalana
• Adhesió dels escriptors
valencians (Normes de
Castelló) i de les Balears
(La Nostra Terra)
• Desaparició dels sectors
antinormativistes

8. La clau de l’èxit:
la suma de tres grans iniciatives
1. La mobilització que va promoure Antoni M.
Alcover en tots els territoris de la llengua catalana:
I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
(1906).
2. La campanya de Pompeu Fabra i la revista l’Avenç
per una codificació normativa sistemàtica i
moderna del català.
3. El suport inequívoc i lúcid d'un polític com Enric
Prat de la Riba des de les institucions –la
Diputació de Barcelona (1907) i la Mancomunitat de
Catalunya (1914).
 Avui també necessitam: Propostes sistemàtiques +
projecció social + suport institucional

9. Alcover i Fabra:
figures clau complementàries
• En ells dos hem centrat els actes del centenari
• Cal superar definitivament l’absurda contraposició que es fa a
vegades entre els dos grans artífexs de la recuperació lingüística:
l’impuls de la variació i la codificació sistemàtica es complementen.
• Volem facilitar l’accés a la seva obra:
Portal Antoni M. Alcover
 Bolletí del Diccionari de la
Llengua Catalana
 Dietaris dels viatges
 Quaderns de camp
 La flexió verbal (mapes i
àudio)
 Diccionari Alcover-Moll
Obres Completes de Fabra
(ed. J. Sola & J. Mir)
 Volum 7:
Totes les Converses filològiques
en línia
(un miler d’articles indexats)

10. La recuperació de la postguerra
• Després de la
clandestinitat, ara fa
uns 50 anys ingressen
a la Secció Filològica
Francesc de B. Moll i
Manuel Sanchis
Guarner
• Els dos lingüistes més
importants de les
Balears i del País
Valencià

11. Francesc de B. Moll, 1978
• “Mossèn Alcover va proclamar i
defensar, fins a la seva mort,
l’exactitud del nom de ‘llengua
catalana’ per a tot el conjunt
lingüístic format per Catalunya,
Andorra, València i les nostres
Illes.”
• “No som en el començament del
camí de la restauració de la
nostra llengua, sinó que ja la
teníem aconseguida quan
vingué el col·lapse de la guerra i
la postguerra”

12. A Eivissa: 1933
• Jocs Florals:
Villangómez col·labora amb
Macabich en la selecció dels poemes
• Macabich publica Dialectals a Barcelona i
escriu les Vesprals
• Villangómez mostra els primers poemes a
Macabich, que en publica un al Diario de
Ibiza

13. Els anys 70 a Eivissa: un nou impuls
• Villangómez havia adoptat unes formes
plenament unitàries en l’edició de l’Antologia
poètica (Selecta, 1969)
• Reactivació de l’Institut d’Estudis Eivissencs
• Expansió de la literatura i l’ús públic de la
llengua
• Setmanari bilingüe Uc
• Primers programes radiofònics
• Inicis de la cançó en català
• Polèmiques a la premsa sobre el model de
llengua i la catalanitat de les Pitiüses

14. Villangómez partint de Moll
• Defineix el model de llengua per a les Pitiüses:
• Curs d’iniciació a la llengua (1972, 1978)
• ¿Com podria ser una llengua literària de les Pitiüses?
• Els pronoms personals febles i la llengua literària de les
Pitiüses
• Més sobre la llengua literària de les Pitiüses
• Article literari i article baleàric
• Aquesta vegada en eivissenc

15. LA SECCIÓ FILOLÒGICA:
FUNCIONS I ORGANITZACIÓ

16. Tres grans missions estatutàries
 Orientació normativa i estandardització
 Recerca
 Seguiment de la situació sociolingüística
Art. 3 dels Estatuts de l’IEC:
a) Tenir cura de l'estudi de la llengua catalana, establir-ne la
normativa i vetllar perquè el procés de normalització
d'aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit
lingüístic
b) Contribuir a la planificació, la coordinació, la realització i la
difusió de la recerca, en les diferents àrees de la ciència i
la tecnologia.

17. Una de les cinc seccions de l’IEC
• Secció Històrico-
Arqueològica
• Secció Filològica
• Secció de Ciències i
Tecnologia
• Secció de Ciències
Biològiques
• Secció de Filosofia i
Ciències Socials
• Estructurada en
comissions i oficines:
• Comissió de Lexicografia
• Oficines Lexicogràfiques
• Comissió de Gramàtica
• Oficina de Gramàtica
• Comissió d’Onomàstica
• Oficina d’Onomàstica
• Comissió d’Estàndard Oral
• Oficina d’Assessorament
Lingüístic
• Comissió de Transliteració
• Comissió de Publicacions

18. Composició actual
27numeraris, 12 emèrits, 26 corresponents.

19. Presència destacada de les Balears
en la Secció Filològica i el conjunt de l’IEC
• Entre els desapareguts:
• Antoni M. Alcover
• Miquel dels Sants Oliver
• Joan Alcover
• Miquel Costa i Llobera
• Gabriel Alomar
• Francesc de B. Moll
• Marià Villangómez
• Josep M. Llompart
• Miquel Dolç
• Miquel Ferrà
• Salvador Galmés
• Joan Pons i Marquès
• Bartomeu Barceló
• Entre els actuals:
• Josep Massot i Muntaner
• Joan Veny
• Aina Moll
• Joan Miralles
• Damià Pons
• Cosme Aguiló
• Joan F. López Casasnovas
• Enric Ribes
• Isidor Marí

20. Notable implantació territorial
i internacional, amb tot l’IEC
• Seus i delegacions:
• Barcelona, Lleida, Castelló,
València, Alacant
• Perpinyà, Palma / Balears
• Entitats vinculades i adscrites
• Centres d’Estudis Locals / Institut
Ramon Muntaner
• Centre de Terminologia
TERMCAT
• Convenis amb les universitats
• UIB: Comissió Tècnica
d’Assessorament Lingüístic
(CTAL)
• 28 societats filials amb prop
de 10.000 socis
• 4 de la Secció Filològica:
• Societat Catalana d’Estudis
Clàssics
• Societat Catalana de
Llengua i Literatura
• Societat Catalana de
Sociolingüística
• Societat Catalana de
Terminologia
• Internacionalment:
• Membre de la Union
Académique Internationale
• Membres corresponents
arreu del món
• Consell de l’Institut Ramon
Llull

21. L’ORIENTACIÓ
NORMATIVA

22. Un estàndard unitari respectuós amb la
variació
 Des de l’inici, la normativa de l’IEC ha estat especialment
respectuosa amb la variació.
 Grafies –es (cases i no *casas) per respecte a la pronúncia valenciana
i occidental.
 Morfologia verbal composicional (porto, porte, port).
 Inclusió creixent de lèxic de tot el territori.
 Dins de la nostra varietat estàndard es respecten les
opcions regionals i locals justificades.
 Cada usuari escollirà en cada cas les opcions més
adequades, segons l’àmbit de difusió i el caràcter més
personal o més neutre de la comunicació.
 No hi ha estàndards regionals, sinó opcions regionals dins del
mateix estàndard: evitar visió compartimentada.

23. Orientacions específiques per a les
Balears
• Tot dret (UIB  IB3)
• Llibre d’estil per als
mitjans de
comunicació orals i
escrits (UIB-Consell
de Mallorca)

24. Un model de llengua per a l’escola
• Alomar, A. I. & Melià,
J.: Proposta de
model de llengua per
a l’escola de les illes
Balears
• Revisat per la
Comissió Tècnica de
la UIB i amb el
vistiplau de la Secció
Filològica.

25. Tasques normatives
• Comissió de gramàtica
• Nova gramàtica gairebé llesta
(J. Solà, G. Rigau, M. Pérez
Saldanya)
• Unes 1.200 pàg. + Base de
dades gramatical
• Comissió de Lexicografia
• Actualització del DIEC
• Nou diccionari normatiu
• Comissió d’Onomàstica
• Nomenclàtors de Toponímia
• Comissió d’Estàndard Oral
• Propostes de fonètica i morfologia
• Aviat les de lèxic i sintaxi

26. Normalització i assessorament
• Normalització
terminològica: Consell
Supervisor del TERMCAT
–dossiers de SL
universitaris. Activitats de
la Scaterm. Projecció
internacional.
• Assessorament públic:
milions de consultes al
DIEC i al sistema integrat
OPTIMOT.
• Desplegament de
relacions amb el món
educatiu i de la
comunicació.

27. Cooperació amb els professionals de la
llengua
• Un procés reactivat des de la celebració del
centenari de la SF (2011).
• Noves oportunitats amb el centenari de les
Normes Ortogràfiques (2013) i la publicació de la
nova gramàtica.
• Professionals de la comunicació: Curs sobre el
col·loquial de ficció (CUIMPB, octubre 2012).
• Professionals del món educatiu: II Simposi sobre
l’ensenyament de llengua i literatura a secundària i
universitat (Xarxa Vives): octubre 2013.
• Professionals de les indústries del llenguatge.

28. Un nou projecte de recerca i codificació
• Fase inicial del Projecte de
recerca i codificació de la
LSC (experiència pilot de
treball de camp per a la
constitució del corpus +
pàgina web:
http://lsc.iec.cat/). Dir. J.
Quer.
 Llei de Catalunya sobre la
llengua de signes catalana (26
maig 2010).
 Reconeixement estatal 2007)
sense finançament.
 Conveni amb FESOCA.
 Constituït el 21 de febrer el
Consell Social de la LSC

29. LA RECERCA

30. Alguns dels projectes més rellevants
• Atles Lingüístic del Domini Català +
Petit Atles (Dir.: J. Veny & L. Pons).
• Corpus Textual Informatitzat +
Diccionari Descriptiu del Català
Contemporani (Dir.: J. Rafel).
• Corpus i gramàtica del català antic
(J. Martines & M. Pérez Saldanya).
• Observatori de Neologia (Dir.: M. T.
Cabré).
• Vocabulari Faraudo i Refranyer
Aguiló (Dir.: G. Colón).

31. Publicacions
Català, castellà,
anglès, francès, italià i
occità:

32. Revistes científiques
• Vegeu en general:
Hemeroteca Científica Catalana
• Estudis Romànics (Dir.: A. M.
Badia & J. Veny).
• Ítaca: Quaderns Catalans de
Cultura Clàssica (Societat
Catalana d’Estudis Clàssics).
• Llengua & Literatura
(Societat Catalana de Llengua
i Literatura).
• Terminàlia (Societat Catalana
de Terminologia).
• Treballs de Sociolingüística
Catalana (Societat Catalana
de Sociolingüística).

33. Foment de la recerca
• Premis generals
• Premi de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua MARIAN
AGUILÓ
• Premi de Lexicografia i Onomàstica JOAN COROMINES
• Premis per a estudiants
• Borses d’estudi
• Ajuts Fundació M. Rodoreda
• Borses d’Estudi Països Catalans
• Borses d’Estudi Generalitat de Catalunya
• Estades de 3 mesos d’estudiants estrangers

34. EL SEGUIMENT DE LA
SITUACIÓ
SOCIOLINGÜÍSTICA
Una exigència creixent

35. Voluntat de projecció pública
• Informes periòdics de seguiment:
• Anàlisi de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
2008/2010: http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/dieta_llengua.pdf
• Presentació Informes anuals, en col·laboració amb l’Observatori
de la Llengua Catalana.
• Actuacions i preses de posició immediates quan és
necessari:
• Declaració (30 juny 2010) i debat arran de la Sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
• Més àmpliament: Declaració sobre els drets del poble català (febrer
2011).
• Suport al model educatiu centrat en la llengua catalana com a
llengua vehicular preeminent, a tots els territoris de llengua
catalana.

36. Una exigència creixent
• Estreta relació amb la Societat
Catalana de Sociolingüística, el
Baròmetre de la Comunicació i
la Cultura, i la Xarxa CRUSCAT
(vinculada al conjunt de l’IEC).
• Presentació i traducció de l’obra
editada per la UOC Resultats del
model lingüístic escolar de
Catalunya. L’evidència empírica

37. Un objectiu comú irrenunciable
 El reconeixement igualitari com a llengua, cultura i
nacionalitat
 La subordinació és inadmissible.
 Si l’únic camí cap a la igualtat és la sobirania política, haurem de
construir-la.
 Dins d’un model de plurilingüisme equitatiu
universalment vàlid.
 Un marc de convivència plurilingüe i intercultural
àmpliament assumible, en què el català sigui llengua
comuna d’ús públic.
 El català, llengua vehicular preeminent en el sistema
educatiu a totes les terres de llengua catalana –com
passa amb totes les llengües no subordinades del món.

38. Gràcies per la vostra atenció!