1. 34 | Societat | DIUMENGE, 7 DE DESEMBRE DEL 2014
EL PUNT AVUI
integradora i el sentit
identitari”, va lamentar
“la resignació dels cata-lans
davant del problema
amb Espanya”, un dels as-pectes
de la societat ca-talana
que a la Marcela li
ha costat entendre. Per ai-xò
valora tant el procés
cap a la independència.
“Espero que ho aconse-gueixin
aviat”, va etzibar.
Castro va dir que li agra-den
les mateixes coses que
alhora la molesten, perquè
tot té la seva cara i la seva
creu. “La franquesa va
unida a la falta de diplomà-cia.
Als Estats Units a nin-gú
se li acudeix dir que
avui fas mala cara i aquí
sí”, va relatar. També va
elogiar el gust per les tradi-cions
com a fet cultural-ment
enriquidor, però al
mateix temps en va re-marcar
l’efecte opressor.
“Celebren moltes coses:
Sant Jordi, Sant Esteve...,
però a vegades tantes re-gles
ofeguen.”
Per Gagan Deep, el més
criticable, en tot cas, seria:
“Quan no saben qui ets no
et volen conèixer.” I potser
aquest afany de mirar ca-dascú
per allò que és seu. I
va posar com a exemple
una reunió d’amics en un
bar. “Això em sorprèn. Són
molt amics, però aquí ca-dascú
està buscant 1,20 eu-ros
per pagar un cafè.” Per
Umar, el més trist és que
“els partits no acaben de
posar-se d’acord per portar
el país on vol arribar”.
Camps va concloure
que el debat va ser “una in-jecció
d’autoestima” que
va servir per trencar al-guns
apriorismes. També
per posar fi a certs tòpics i
oferir un petit tast de la di-versitat
que, com va des-tacar
Ribera en la seva in-troducció,
“aporta a Cata-lunya
l’amplitud que no li
dóna el territori”.
La dimensió multicul-tural
de Catalunya va ser
també un dels aspectes
destacats pels mateixos
nouvinguts. “És molt ma-co.
En 21 anys a l’Índia no
havia après tant com en
set anys a Catalunya. Aquí
tinc molts amics d’altres
països”, va destacar el por-taveu
sikh. ■
Les frases
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Aquí la llengua
no és una imposició.
Et donen les gràcies
pel fet de parlar català,
però no t’hi obliguen”
Liz Castro
EDITORA NORD-AMERICANA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Després de 27 anys
a Catalunya, em sento
tant català com anglès.
Sóc part del barri de
Sant Andreu”
Simon Harris
ESCRIPTOR I MÚSIC BRITÀNIC
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“En 21 anys a l’Índia
no havia après tant
com en set anys
a Catalunya”
Gagan Deep Singh
PORTAVEU DE LA COMUNITAT SIKH
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Volia saber si l’home
blanc era una persona
normal, perquè allà
un té la sensació que
és com un Déu”
Ousman Umar
ESTUDIANT DE GHANA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Estic contenta
d’aquest procés cap a
la independència.
Espero que ho
aconsegueixin aviat”
Marcela Topor
PERIODISTA ROMANESA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Són molt amics,
però aquí cadascú
està buscant
1,20 euros per
pagar un cafè”
Gagan Deep Singh
PORTAVEU DE LA COMUNITAT SIKH
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Aquest debat ha
estat una injecció
d’autoestima que ha
trencat apriorismes”
Manel Camps
DIR. ÀREA GESTIÓ INFORMATIVA, DIR.
COMUNICACIÓ BANC DE SABADELL
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Vaig notar un
sentiment català
tan fort que vaig tenir
clar que jo també
volia ser català”
Ousman Umar
ESTUDIANT DE GHANA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Vaig venir aquí
a passar-m’ho bé i
vaig tenir un procés
d’enamorament
amb aquest poble”
Simon Harris
ESCRIPTOR I MÚSIC BRITÀNIC
Tres moments de la
conversa ■ JOSEP LOSADA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
OPINIÓ
Abraçades i ‘Star Trek’
Mayte Piulachs
Periodista
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
E ls catalans som gent freda, esquerpa,
cantar a l’Orfeó Català, i en Harris van rela-tar
escèptica, independent –i cada cop
més independentista– i alhora res-pectuosa,
indiferent, del que fa el veí del
costat. Els sis convidats d’El Punt Avui en
una conversa del Banc de Sabadell a l’Ho-tel
España de Barcelona van trencar alguns
tòpics. Els catalans “fem abraçades” als
nouvinguts, a voltes “plorem” en sentir-los
parlar en català i, sobretot, agraïm l’esforç
que s’expressin en la nostra llengua per-què,
com molt bé va exposar l’escriptor an-glès
Simon Harris, sabem que no és neces-sari
parlar en català per viure i treballar a
Catalunya.
El Mediterrani, durant segles, ens ha aju-dat
a evolucionar, a respectar i a fer negoci.
Les tongades d’emigrants de l’Estat espa-nyol
també ens han enriquit. És català qui
viu i treballa a Catalunya, un principi del
president Pujol que no cal oblidar, malgrat
les herències. Els convidats amb les seves
vivències van demostrar que, malgrat les
desigualtats existents i creixents, no hem
perdut la capacitat d’acollida. L’editora
nord-americana Liz Castro, que fins i tot va
que quan van aterrar a Catalunya a final
dels anys 80, eren afalagats per ser es-trangers
i parlar el català.
Ara també ens en sorprenem i alegrem.
Gagan Deep Singh Khalsa, de la comunitat
sikh, que va arribar a Badalona fa set anys,
va compartir que la gent s’emociona quan
avui dia el sent parlar en català i li agraeix
efusivament. Singh va mostrar la petjada
del colonialisme amb el seu interès “per
conèixer l’home blanc”, com el jove Ous-man
Umar, de Ghana, que des que el 2005
va trepitjar terra catalana, és de la colla
castellera de Sant Cugat i estudia a la Uni-versitat
gràcies a una família d’acollida i de
demanar, després d’arribar amb una pas-tera,
que volia anar al Barça només havent-ne
vist un partit. En Harris, amb el futbol a
la sang, a TV3 va descobrir punts en comú
amb els catalans. Les sèries d’Star Trek i
Els joves van ser la clau, va confessar. La
periodista romanesa Marcela Topor també
va arribar fa més d’una dècada a Catalunya
i va revelar que la confon que encara a les
botigues li parlin en castellà.
Immigració Els nous catalans