From telegraphs to phones

1. El TelèfonDEL TELÈGRAF AL TELÈFON
MÒBIL
Maria C. C.
Cinquè B
Escola Virolai

2. Índex
7. La Central Telefònica Automàtica
7.1. Aparells
7.2. La Central Telefònica Automàtica
7.3. Funcionament
8. Connexió entre Centrals Telefòniques
9. El Telèfon Mòbil ( Cel.lular )
10. El Telèfon del Futur: Smartphone i
Tablet
11. Vídeo Explicatiu
1. Que és la Telefonia?
2. La Comunicació
3. L’Origen del Telèfon
3.1.El Telègraf
3.2. El Codi Morse
4. Qui va inventar el Telèfon? ( 1 i 2 )
5. Els Primers Telèfons
6. La Central Telefònica Manual
6.1. Aparells
6.2. La Central Telefònica Manual
6.3. Funcionament

3. Que és la Telefonia?
La paraula Telefonia ve de TELE (lluny) i FONIA (sons), pel que podem definir la Telefonia com la ciència que té per
objecte la transmissió de sons a distància.
La Telefonia al principi es va basar en l’electricitat i en la transmissió de senyals elèctrics.
1

4. La Comunicació
Des de l’antiguitat l’ésser humà ha utilitzat diferents sistemes per a
comunicar-se a distància: la llum del sol, les fogueres, els missatgers a
peu, a cavall, les torres de telegrafia òptica, etc.
2

5. L’Origen del Telèfon: El Telègraf
A finals del segle XIX els missatges es transmeten per
primer cop quasi instantàniament .
El telègraf transmet la paraula escrita a grans
distàncies mitjançant l’electricitat, que és conduïda per
un fil de metall.
Les investigacions sobre electricitat i magnetisme,
s’apliquen a la comunicació i permeten la invenció del
TELÈGRAF.
El telègraf és un invent de l’any 1829; el seu inventor és
en Samuel Morse.
3

6. El Codi MORSE
http://morse.elezeta.net/es
Avui en dia existeix un codi morse amb el que es pot transmetre a
distàncies molt llunyanes qualsevol informació.
Els impulsos elèctrics s’envien mitjançant un cable telegràfic de
forma intermitent.
El codi morse està basat en combinacions de punts i ratlles que
equivalen a les lletres de l’alfabet i permeten desxifrar els
missatges.
La Maria juga a futbol.
.-.. .- / -- .- .-. .. .- / .--- ..- --. .- / .- / ..-. ..- - -... --- .-.. .-.-.-
Save Our Souls
3.1

7. Antonio Meucci
Locució
Qui és el pare del Telèfon? Hi ha dos homes que s’adjudiquen el naixement d’aquest invent.
Alexander Graham Bell
Comencem pel més conegut.
La família Bell sempre havia tingut molt d’interès amb els temes relacionats amb la locució. A més a més, la mare
d’Alexander era sorda, el que feia que Bell estigués molt involucrat al món de l’acústica.
Sordesa
Per això es diu que va descobrir un sistema amb el qual transformava els sons en impulsos elèctrics per a
portar-los a qualsevol lloc i tornar-los a transformar en sons.
So
Impulsos
eléctrics
So
A l’any 1876 va crear el telèfon finançat pels seus sogres.
Qui va inventar el Telèfon? (1)
Si aquesta és la història del telèfon, per què es parla d’Antonio Meucci?
4

8. Antonio MeucciAlexander Graham Bell
Segons els seus defensors en Meucci treballa amb malalts reumàtics.
Reumàtics
Per reduir el seu dolor els hi aplicava petites descàrregues d’electricitat. Així va descobrir que els impulsos elèctrics podien transmetre sons.
Electricitat
Oficina
Habitació
Va construir llavors un telèfon, que va anomenar “ teletrófono”, que connectava la seva oficina amb el dormitori al segon pis, per tal que la seva
dona que patia reumatisme estigués comunicada amb ell. Com va funcionar, va voler patentar l’invent, però no tenia diners per a fer-ho.
El va portar a la Western Union, que no li va fer cas, però que es va quedar amb els materials que van caure més tard a les mans d’Alexander
Graham Bell.
Va ser llavors quan va desenvolupar l’invent l’Alexander Graham Bell i el va patentar.
Molts anys després, a l’any 2002, el Congrés d’Estats Units acceptava la contribució d’Antonio Meucci en la invenció del
telèfon.
Any 2002, s’acepta
la contribució del Meucci en la invenció del telèfon
Qui va inventar el Telèfon? (2)
El 1876 patenta el telèfono
Primer telèfono d’Alexander
Graham Bell 1877, l’altaveu i el
micròfon no estan separats
calia parlar i escoltar per torns
4

9. Els Primers Telèfons
Al començament, no hi havia números de telèfon. La gent comprava els telèfons per parells, i instal·lava un a casa seva i l’altre a casa
de la persona amb la qual es volia mantenir la comunicació. A continuació es contractava una empresa que tirés el cable ( des de casa
d’un a casa de l’altre ) que connectés ambdós telèfons ( aquesta feina l’acostumaven a fer les empreses de telegrafia , que encara eren
molt comunes ).
Els parells de telèfons estaven permanentment connectats l’un a l’altre.
El concepte de “penjar” o “despenjar” no existia, com tampoc existia el de
“trucar” amb un timbre. El més normal al principi era xiular o cridar a un
costat de la línia, per tal que algú escoltés a l’altre costat i agafés el telèfon.
Al principi , la major part dels telèfons eren llogats o comprats per empreses
que necessitaven comunicar-se ràpidament amb altres oficines, no tant per
particulars, encara que també els hi havia.
A més a més, feia falta corrent elèctrica per tal que el telèfon funcionés: a les
cases encara no era gaire comú que hi hagués corrent elèctrica, la gran
majoria dels telèfons portaven una bateria, que havia de canviar-se
periòdicament, i carregar-se de nou a la botiga.
5

10. Es perfecciona i incorporen nous elements al telèfon, el timbre, el micròfon de
carbó i un aparell per produir corrent de trucada que s’anomena magneto.
La Central Telefònica Manual:
Aparells (1)
6.1

11. La Central Telefònica Manual (2)
Davant les innombrables avantatges i aplicacions del nou invent i la necessitat de comunicar a més distancia i a més usuaris, apareixen
les centrals manuals, que són aquelles que per establir una comunicació entre dos ususaris necessiten de la intervenció d’una tercera
persona, les telefonistes .
La primera central telefónica es va habilitar el 1878, a New Haven, Connecticut.
6.2

12. La Central Telefònica Manual:
Funcionament (3)
Totes les línies telefòniques anaven a parar a un local: La Central.
Per mitjà d’uns dispositius l’operadora detectava la trucada d’un
dels telèfons, atenia la trucada, registrava amb qui volia parlar i
trucava al destinatari. Un cop establia la comunicació els posava
en conversa mitjançant altres dispositius anomenats circuits de
cordó.
En augmentar el nombre de telèfons va ser necessari augmentar
el nombre d’operadores de manera que es va començar a
complicar, tant a nivell tècnic com econòmic, la connexió entre
usuaris. Per tal de reduir aquests costos es comença a investigar la
forma de substituir l’operadora per dispositius electromecànics
amb el que aparareix el que coneixem com Telefonia Automàtica.
6.3
En finalitzar la conversa qualsevol dels usuaris tornava a trucar a
l’operadora que procedia llavors a treure el circuit cordó, quedant
ambdós usuaris en disposció de tornar a trucar. Aquestes
operacions realitzades per la telefonista per establir les trucades
entre usuaris es podien retardar fins a 45 minuts, i són el que
s’anomena com: Telefonia Manual.

13. La Central Telefònica Automàtica:
Aparells (1)
En aparèixer les Centrals Telefòniques Automàtiques, els telèfons incorporen nous dispositius.
El telèfon convencional està format per dos circuits que funcionen junts. Tant els senyals
que parteixen des del telèfon fins a la central com els que van des de la central al telèfon es
transmeten per una mateixa línia de tot just dos fils.
El circuit de conversa: consta de quatre components principals: la bobina híbrida; l’auricular;
el micròfon de carbó i un transformador, que és l’encarregat de la transferència del señal de
veu del micròfon a la línia.
Circuit de marcació: consta de dos components: el disc i el timbre, que són els encarregats
de la comunicació entre el telèfon i la central.
7.1

14. La Centra Telefònica Automàtica (2)
Les Centrals Automàtiques són aquelles en què totes les operacions efectuades per la telefonista per establir una comunicació
entre dos usuaris, passen a ser efectuades de forma automàtica, mitjançant dispositius que podrán ser electromecànics.
Els avantatges dels sistemes automàtics sobre els manuals són: una major rapidesa i regularitat en l’establiment de les
comunicacions.
7.2

15. La Centra Telefònica Automàtica:
Funcionament (3)
Al despenjar el telèfon, aquest provoca que arribi corrent des de la
central telefònica.
La central envia un to continu per indicar-nos que està llesta per
atendre’ns, és a dir gestionar la trucada.
L’emisor marca utilitzant el disc els dígits del número al qual vol trucar.
Els polsos enviats a la central fan que, mitjançant dispositius
electromecànics, se seleccioni el número desitjat.
Si aquest telèfon ja es troba connectat a la línia telefònica, la central ens
envia un to entretallat que vol dir que el receptor està “comunicant”.
Si el telèfon al que volem trucar no es troba connectat a la línia en aquest
moment, la central envia un señal eléctric molt intens al telèfon del
receptor, de manera que fa sonar el timbre del telèfon.
Si algú despenja el telèfon, la central canvia la connexió del circuit de
marcatge al circuit de conversa, de manera que tots dos telèfons queden
connectats.
7.3

16. Connexió entre Centrals Telefòniques
Els Cables Submanrins.
Els cables submarins
s’encarreguen d’unir els cinc
continents i travessen mars i
oceans formant grans
autopistes d’informació sobre
les que circulen les dades de
tota mena que viatgen d’un
extrem a l’latre del món.
Comunicació per Satèl.lit.
En les comunicacions per satèl.lit
les dades són transportades
utilitzant ones
electromagnètiques que viatgen
cap a satèl.lits artificials que
suren a l’espai, i retornades de
nou a la terra fins arribar al seu
destí.
Els Cables.
Inicialment s’utilitzava un cable de
coure pel qual discorrien dos-cents
parells de línies. Actualment s’utilitza
el cable de fibra, més reduït en
grandària però amb més capacitat
per a conduir línies.
8

17. El Telèfon Mòbil ( Cel.lular )
A Martin Cooper se’l considera el pare de la telefonia cel.lular en inventar el primer radiotelèfon l’any 1973. Però no
és fins l’any 1979 quan apareixen els primers telèfons mòbils comercials.
En un telèfon mòbil els sons i dades es converteixen en senyals electromagnètics que poden viatjar per
l’aire, i ser rebudes per antenes repetidores anomenades Estacions Base .
Llavors quan fem una trucada, el nostre telèfon mòbil comença a emetre ones de ràdio que són
detectades per l’estació base més propera i l’envía a una estació de telèfons fixos o una estació de
telèfons mòbils. Les estacions base són fonamentals per la realització i recepció de trucades, l’enviament
de dades i navegació per internet.
9
Per aconseguir una àmplia cobertura aquestes estacions se situen formant “cèl.lules”. D’aquí deriva el mot
de tèlèfon cel.lular.

18. El Telèfon del Futur: Smartphone i Tablet
El telèfon ja no només s’utilitza per parlar. Saber com seran els
mòbils és jugar a endivinar el futur. Ara, a part de per estar
connectats amb el món, ens serveixen per a infinitat de coses:
Xarxes Socials:
Facebook, Tuenti, Instagram…
Correu Electrònic:
Google, Hotmail, Yahoo…
Missatgeria Instantània:
Whatsapp, Twitter…
Comerç Electrònic:
Ebay, Paypal, Amazon…
10

19. Vídeo Explicatiu.
11