article de psicologia forense

1. MARÇ-ABRIL-MAIG-JUNY
ANY II GRATUÏT
Núm. V - 2007
FULL 1/2
INFORME PERICIAL PSICOLÒGIC i (II)
La diferència entre un informe pericial i un
de diagnòstic és que aquest, últim,
té caràcter voluntari segons les
necessitats de la persona essent un
informe clínic privat sense
intenció pericial diferenciant-se
del altre per la seva naturalesa involuntaria:
demanat per necessitats del procés judicial.
Aquesta situació fa del seu ús públic/privat
presentats durant el procés. Un informe, per
ser considerat un peritatge psicològic, ha de
constar dels següents apartats: Autor de l´
informe; número de procediment;
identificació de la demanda l´objectiu de la
pericial - si aquest és del TIP aleshores
entre “” com l´ha redactat el Jutge- ;
metodologia i tècniques emprades; resultats
de totes les operacions realitzades amb dos
apartats : entrevistes realitzades i dades de la
psicometría de les persones avaluades que
ens portarà a unes conclusions i
recomanacions. Assumptes importants a
considerar dels informes pericials són l´
avaluació com un procés individual que mai
es repeteix del tot - art. 6 del Codi
Deontològic del Psicòleg (COP, 1987): La
professió de psicòleg es regeix per principis
comuns a tota deontologia professional amb
solidesa objectiva i científica de les seves
intervencions professionals. En definitiva,
segons Mezquita B i Sánchez J.A. (1993):
“máxima observación... media descripción y
mínima inferencia”.
Certs casos requereixen d´un seguiment que
ens pot ser sol·licitat en tres dels camps
jurisdiccionals: família, menors i en els
expedients de vigilància penitenciària. Això
es produeix per la naturalesa variable
d´aquests entorns on cal fer diversos
seguiments d´avaluació. Per exemple: ¿ Les
mesures educatives imposades al menor estan
fent l´efecte desitjat?.
La ratificació de l´informe, Llei Orgànica
5/95 de 22 de maig, en vista pública i/o a
porta tancada queda emmarcat en el
desenvolupament correcte i fidedignament a
càrrec del perit on serà el moment de aclarir
qualsevol errada en el nostre informe.
L´ informe pericial davant del jurat popular
segueix una estructura semblant als anteriors
però amb la seva idiosincràsia. El tribunal
popular no té cap còpia de l´informe i les
preguntes que formula el tribunal son
emeses pel Jutja. El perit segons les
indicacions De Paül (1995) hauria de
declarar amb fermesa i seguretat; el
testimoni ha de ser clar i precís. Existeixen
claus que són interpretades com a
nerviosisme i baixa credibilitat: no mirar al
jurat; mantenir poc contacte ocular; pauses i
to de veu alt. Les respostes narratives són
més persuasives que les tancades. El fer-se la
víctima transcorregut bastant temps des de
la comissió del delicte crea l´efecte de
“atribució defensiva”: A tots en pot passar;
en conseqüència, el públic, guanya en
vulnerabilitat i decreix en valorar creïble el
testimoni. Més informació . Maual de psicologia
forense. Mezquita.,B.V. (2005)
CÀLCUL DE PUNTUACIONS (I)
[(100-M * m)/100] + M. Aquesta fórmula serveix per obtenir
els punts que corresponen a un individu de les seves seqüeles.
Podem apreciar que qualsevol seqüela té una
puntuació determinada que a priori el legislador ha
afegit al inici de la taula VI (llei 34/03) . La
puntuació de cada seqüela segons criteri clínic i
dintre del marge permès , tindrà en compte la seva intensitat i
gravetat des del punt de vista físic o biològic funcional sense
prendre en consideració l´edat, el sexe o la professió. Una
seqüela ha de ser valorada una vegada encara que la seva
simptomatologia es trobi descrita en varis apartats de la taula,
sense perjudici de l´establert respecte al perjudici estètic. Les
denominades seqüeles temporals, aquelles que estan pendents a
curar-se a curt termini, no tenen la consideració de lesió
permanent; però se han de valorar d´acord amb les regles de
l´apartat a) de la Taula V, computant, en el seu cas, el seu
efecte “ d´impedir o no” amb base a un càlcul raonable de la
seva duració, després
d´haver assolit la estabilitat
de la lesió. L´edat
determina la puntuació,
Taula III; per altre part, la
incidència de la seqüela de
la incapacitat professional
a la Taula IV com a factors
de correcció. Els altres
apartats sols en diuen que
no és pot cobrar el doble i
la temporalitat de la
seqüela. Més informació: Luna
Yerga, älvaro & Ramon González,
Sonia. Universitat Pompeu Fabra
Workin Paper nº 188.

2. MARÇ-ABRIL-MAIG-JUNY
ANY II GRATUÏT
Núm. V – 2007
FULL 2/2
Una publicació de portalpsicologia.net . Director: Ramon Molons. Redacció, administració i publicació. AV. MARIGNANE, 28 4A. 17600
FIGUERES. Tel. 972501542. Impressió: portalpsicologia.net . ANY II. Tots els drets reservats. E-mail: info@portalpsicologia.net
ACCIDENTS, DETERIORAMENT I INCAPACITATS.
El psicòleg forense i el psicòleg clínic davant dels accidents de
trànsit amplien les seves tasques professionals
vers la valoració psicològica dels traumatismes
craniencefàlics -TCE-.
La base de la pericial serà una valoració
neuropsicològica quan el demandant, normalment per accident
de trànsit, pretengui aconseguir una indemnització.
Normalment serà un deteriorament cognitiu que portar inclòs
altres tipus de deteriorament: laboral, social, emocional i
familiar. Les nostres valoracions s´han d´ajustar a unes taules
que no encaixen amb l´observació de les exploracions.
Normalment serà el metge forense, o el propi Jutja qui apliqui
aquestes taules publicades al BOE (9- 11- 95) Segons la Llei d´
Assegurances 30/95, en funció del nostre informe i, modificada
per Llei 34/2003, del 4 de novembre, de modificació i adaptació
a la normativa comunitària de la legislació de segurs privats,
que ha modificat el Decret 632/1968, de 21 de març, que
aprovat el text refós de la Llei 122/1962, de 24 de desembre,
sobre responsabilitat “Civil i Segur en la Circulació de Vehicles
a Motor” i , en particular, la Taula VI “Classificacions i
Valoració de seqüeles” del seu Annex, que estableix un
“Sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les
persones en accidentes de circulació”, introduït per la
Disposició adicional 8ª de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, de
Ordenació i Supervisió de Segurs Privats.
La valoració d´ una indemnització es té en compte el tipus de
lesió ; la incapacitat permanent o dies que ha estat de baixa; el
salari que ha deixat de percebre si aquest es el cas i, també, en
cas de mort la companyia haurà de pagar en funció de la seva
situació socioeconòmica. La fórmula per obtenir la puntuació
és [(100-M * m)]/100 que desenvolupem en aquest butlletí.
Dintre de l´ordre civil existeix un altre àmbit important
d´actuació per al psicòleg pericial: el camp de les discapacitats.
En el camp Penal podem valorar les seqüeles o el possible
deteriorament tan en el cas de les víctimes (llei de víctimes de
delictes violents i contra la llibertat sexual, 13/95), com un cas
de deteriorament en cas d´imputats. Més informació: Manual de
Psicologia forense.Mezquita B:V: (2005).
UN CAS PRÀCTIC LLEI 30/1995 VERSUS 34/2003
Supòsit: Advocat que ha sofert la pèrdua d´un ull en supòsits
de culpa exclusiva del causant. Aquesta persona té un
ingressos anuals de 30.000 € lliures d´impostos.
Abans de la modificació (LLEI 30/1995).
LESIONS PERMANENTS: La indemnització
bàsica: lesió funcional i estètica (total punts x
euros ) 40 + 15 punts x 1.665, 78 €/punt Factors de correcció
Perjudici econòmic ( + 25%) Incapacitat permanent parcial (
fins 14.665.05 €) INCAPACITAT TEMPORAL: Indemnització
bàsica (núm. de dies x €/dia) Permanència hospitalària 5x 54,95
€ / día sense permanència hospitalària 25 dies x 44.65 € / dia
total 130.556 €. APLICACIÓ LLEI 34/2003. LESIONS
PERMANENTS: La indemnització bàsica: lesió funcional i
estètica (total punts x euros
) 30 punts x 1.665, 78
€/punt més perjudi estètic
15 puntsX 845.24 €/punts.
factors de correcció
Perjudici econòmic ( +
25%) incapacitat
permanent: parcial ( fins
14.665.05 €)
INCAPACITAT
TEMPORAL:
Indemnització bàsica (nº de
dies x €/dia) Estància
hospitalària 5x 54,95 €/ día
sense permanència
hospitalària 25 dies x 44.65
€ / dia. Total 76.474 €
Treguin les seves
conclusions i pels càlculs
anar a Més informació: Luna
Yerga, Alvaro & Ramon
González, Sonia. Universitat
Pompeu Fabra Workin Paper nº
188
BIBLIOGRAFIA
ISBN - 84-935458-3-X
Título: Psicología social del
conflicto (2007)
Autor: Romero Ramírez,
Antonio José
Editor: Ediciones Sider
TIP 2007 GIRONA
Segons la llei 1/2000 d´
Enjudiciament Civil el COPC. (
Col·legi Oficials de Psicòlegs de
Catalunya) TIP 2007:
López Cotcho, Maria Carmen
Col.7960
Porras Masella, Ascensio
Col. 1583
Saez Codina, Rosa
Col 6799
Salis Donjo, Roser
Col. 4973.
Guerrero Casamian, M.Creu
Col. 6438
Nieto Callen Josefina
Col. 6804
Palou Barnes, Lidia
Col. 9292
---------------------------------------
Molons de San Román, Ramon
Col .7851 (TIP 2006)
LINKS
http://www.isep.es/cas/for
m.htm