1. L’Imma Torras va visitar Penui a la Noguera Pallaresa, un dels diversos pobles que hi
ha a abandonats arreu de Catalunya.
“La sortida és des de Sort pel camí dels horts, tot és pujada i fins a dalt i tens una hora
i mitja a bon pas, però val la pena l’esforç. És tan trist veure un poble abandonat.
Toques les parets, les pedres, les portes... i saps que algun dia, fa molts anys, algú va
passar per allí: nens, avis, pares... tenien una forma de vida. Fa posar la pell de
gallina.
Vaig agafar un petit record que vaig trobar entre les runes. És un tros de ferro rovellat
que el tinc a casa com un tresor, per poder recordar a aquelles persones que van
gaudir d’aquelles vistes de l’entorn. Impressionants per cert”.
A Pernui encara queda dempeus una petita església, Sant Germà, que depèn de la
parròquia de Sort .
“La capella és la única construcció que té sostre, però hi devien passar els bàrbars
perquè no hi ha ni una sola paret neta. Estan totes guixades amb tonteries. Jo em
pregunto, cal deixar aquesta empremta al futur? Què pensaran de nosaltres d’aquí a
200 anys? Diran que érem ridículs o potser m’equivoco i pensaran que és art? Perquè
jo aquest art no l’entenc (de moment)”.
