2. Pitja la tecla
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
GUIA PEL PROFESSOR
per la següent diapositiva
Home de les illes
de les quals dominaves
a l’aguait de nous perills
vinguts de mar endins
Poderós i valent
la fona mai deixaves
i als teus fills ensenyaves
a tenir-la ben present
Una corda i una pedra
despullat d’armadura
qui oblidarà el foner
de fama reconeguda ?
Balear, amic meu,
la tradició continua
tant si és esport o afició
la fona és benvinguda.
3. INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
La fona: una part de la nostra història
- Què és i per què serveix una fona ?
- Com es fa ?
- D’on ve el nom d’Illes Balears ?
- El tir en fona és un esport o simplement un joc ?
RECURSOS
Aturau de fer-nos preguntes i anam a començar amb
el nostre treball però d’una manera una mica més
CONCLUSIONS
divertida
Anam a conèixer tot el que fa referència a la fona, la
GUIA PEL PROFESSOR
seva història, el seu ús antic i actual.
AVALUACIÓ
4. TASCA
INTRODUCCIÓ
TASCA
Et vaig a proposar una sèrie d'activitats per a
comprovar si coneixes el món de la fona. Cerca
informació i contesta a les següents preguntes:
1)D’on ve el nom d’Illes Balears ?
PROCÉS
2)Quan es creu que va arribar la fona a les Illes
Balears ?
RECURSOS
3)La fona és un joc o un esport ?
AVALUACIÓ
4)Quins tipus de fona empraven els antics foners?
5)De quin material està fet una fona ?
CONCLUSIONS
6)Quines parts té una fona ?
7)Quants de clubs de tir de fona hi ha a Mallorca?
GUIA PEL PROFESSOR
8)Busca quins dos mestres de la nostra escola estan a
la pàgina web de la federació de tir de fona ?
5. PROCÉS
Per contestar les preguntes tens dues opcions:
a) Demanar a la teva mestra teva mestre la fulla de
control en la qual has d'apuntar les respostes amb lletra
TASCA
clara i bolígraf blau.
b) Fer un document de word on escriguis les respostes i
PROCÉS
enviar-lo al correu electrònic
RECURSOS
efjaumefornaris@jaumefornaris.com
No oblidis posar el nom i el teu curs.
AVALUACIÓ
Per a trobar les respostes, has de buscar la informació
CONCLUSIONS
en els diferents enllaços o diapositives que estan en la
pestanya de RECURSOS.
GUIA PEL PROFESSOR
"Clica" en ells i accediràs directament a diapositives o
espais web on hi ha les respostes.
INTRODUCCIÓ
6. RECURSOS
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
Clicant sobre els següents enllaços trobareu
la informació que necessitau per conèixer tot
el món de la fona i respondre a les preguntes
que s’han formulat abans:
Història del topònim de les Illes Balears
Fona, esport o joc ?
Tipus de fona...
Parts de la fona...
Federació balear de tir de fona
GUIA PEL PROFESSOR
8. CONCLUSIONS
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
Bé, Com va?
Hem finalitzat altra activitat dintre de la nostra
unitat de fona.
Esper que us hagi servit per conèixer una mica més
aquest esport que ens permet desenvolupar la nostra
habilitat i que forma part de la nostra història.
Recordau que la fona és una part molt important de
la cultura popular de les illes balears i si la practicau
ens ajudau a conservar la nostra identitat.
GUIA PEL PROFESSOR
Gràcies i practicau l’esport de la fona de
forma segura i en llocs adequats.
9. GUIA PER EL PROFESSOR
Curs, cicle i nivell educatiu
INTRODUCCIÓN
TASCA
Àrea o àrees curriculars
PROCÉS
RECURSOS
Objectius plantejats
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
GUIA PEL PROFESSOR
Criteris d’ avaluació
4t de primària
Educació Física
Educació artística
Coneixement de medi
Llengua Catalana
•Conèixer la fona i la seva història.
• Aprendre com es fa una fona i ferne alguna.
•Utilitzar els mitjans audiovisuals
com a recurs per a la recerca i
enriquiment dels aprenentatges.
• Conèixer l’esport de la fona.
•Conèixer les parts i els tipus de fona
que hi ha.
•Iniciar-se en el tir de la fona.
•Grau d’interès per la unitat
didàctica.
10. Començam
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
L’esport del tir de fona vol recrear les gestes dels nostres avantpassats, els anomenats
foners balears, guerrers hàbils sens igual en el maneig de la fona, els primers homes de les
illes Balears que entraren en la història, de la mà de les llegendes gregues i dels cronistes
de Roma.
La fona, en un principi, era una arma que empraven per a la caça d'animals i per a la
guerra. D'entre les armes antigues, és l'única que combina precisió amb gran poder
destructiu.
Als pobles de pastors ha estat una eina quasi universal, i avui encara l'empren a
diferents llocs del món per, amb els seus trets, els pastors arreplegar el bestiar esquiu.
Ha estat, i és encara, una joguina entre els nois d'arreu del món, especialment en
els ambients rurals. El joc per excel·lència és fer xo; és a dir, espantar els ocells que es
volen menjar el gra dels sementers, una combinació de feina i joc.
Passat el temps, la fona ha perdut les seves funcions primitives i, de la mateixa manera que
altres modalitats atlètiques com la javelina, el tir amb arc o diverses formes de lluita,
manté viu el seu esperit en forma de disciplina esportiva.
GUIA PEL PROFESSOR
A més, a nosaltres, els habitants de les illes Balears, ens correspon més que a ningú vetllar
perquè el tir de fona i tot el bagatge cultural que l'envolta història, tradició i costums del
nostre poble, artesania i la saludable pràctica d'un esport entre amics, segueixi viu, que
coneguem aquesta part de la nostra cultura i història. Si es perd el tir de fona, una coseta
d'allò més nostra, s'haurà perdut per sempre.
11. Una mica de història
Segons alguns autors, el topònim de les nostres
illes, Balears, prové del mot grec ballein, que significa tirar,
llançar o disparar; fent referència a l'habilitat amb la fona dels
antics habitants de les Illes.
INTRODUCCIÓ
Des de molt primerenca edat els habitants de les illes eren
iniciats en el maneig de la fona, obligantlos a un continu
perfeccionament del seu maneig. Com a mostra d'això es pot
TASCA
destacar el fet que les seves mares els col·locaven el menjar
penjat d'una branca i no podien provar mos si no aconseguien
derrocarla amb un precís tret.
PROCÉS
Una de les característiques culturals més evidents de la
fona són els diferents noms que podem emprar quan ens
RECURSOS
referim a ella: fona, bassetja, mandró... Totes elles són
sinònimes, igual de vàlides
AVALUACIÓ
Es diu que van ser els grecs, durant el segle VIII aC, els
que van introduir aquesta arma a les illes.
CONCLUSIONS
Els foners balears van ser els homes de la guerra, els joves
lluitadors dels poblats talaiòtics de Mallorca i Menorca.
D'aquests poblats, encara avui en podem admirar les seves
GUIA PEL PROFESSORrunes. A Mallorca són ben coneguts els poblats dels Antigors i
es Mitjà Gran (a ses Salines), ses Païsses (a Artà), o s'Illot (a
Manacor).
Els foners varen participar com a mercenaris a les guerres
púniques amb els Carteginesos i posteriorment també ho feren
amb l’exercit romà.
12. Una mica de història
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
GUIA PEL PROFESSOR
13. Una mica de història
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
GUIA PEL PROFESSOR
14. Una mica de història
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
GUIA PEL PROFESSOR
15. La fona
Què és?
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
La fona és una arma de tir, feta d'una trena de matèries
naturals, flexibles i fortes, com poden ser lli, cànem, atzavara,
escorxes o pell, per dirne algunes, amb un ullet o bossa al
mig, on es posa una pedra;llavors es doblega, s'agafen els dos
caps amb la mà, es fa voltar ràpidament i, en amollarla d'un
cap, el projectil surt disparat..
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
GUIA PEL PROFESSOR
16. La fona
Tipus de fona
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
Pel que va escriure Estrabó, hem de creure que cada foner
duia més d'una fona, de diferents mides, per emprar segons el
cas:
"... lluitaven amb tres fones, una al voltant del cap per a tirar
de prop, l'altra al voltant de la cintura, per tirs molt llargs, i la
tercera a la mà."
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
GUIA PEL PROFESSOR
17. La fona
Parts de la fona
INTRODUCCIÓ
TASCA
PROCÉS
RECURSOS
AVALUACIÓ
CONCLUSIONS
GUIA PEL
PROFESSOR
- Ansa: és per on s'enganxa la fona al dit de la mà.
- Cama:: és la trena que uneix cada una de les parts principals.
- Bossa: és el lloc on el carna es divideix en dos o més cames
més primes o és un tros de pell plana; al damunt seu s'hi
col•loca la pedra.
- Coa: és la part final de la fona, la trena es va apri¬mant fins
que es converteix en un plomall de fils o fibres. És la part
responsable de l'efectivitat de la fona, per la qual cosa se n'ha
de tenir cura i renovar-la quan calgui.
