1. FCBARCELONA
Al 1899 es va fundar el Futbol Club Barcelona a mans de Joan Gamper conjuntament amb
l acvoluntat de catalans i foans.
Tot va començar amb un grup de joves catalans i estrangers que vivien a Barcelona i van
començar a practicar el futbol al nou club. A mida que va anar passant el temps, van
anar expandint i millorant el futbol fins convertir el club en un club mundial. A part del
futbol també van fer conèixer altres esports d'origen britànic a Europa. Això explica la
nateurales intercultural del barça. Gamper en va ser l'ànima i l'impulsor durant els
primers 25 anys. El seu compromés amb el FCBarcelona va més enllà de les seves facetes
com a jugador, directiu i president.

2. ·1899: Fundació del Club
Hans Gamper, de Suïssa, va arribar a Barcelona l'any 1898 per motius professionals.
En les estones de lleure jugava a futbol amb un grup de companys a la Bonanova.
L'octubre de 1899, Gamper va publicar un anunci a la revista Los Deportes en el qual feia
una crid aper formar un equip de futbol.
El 29 de novembre, Gamper i onze homes més (el suís Otto Kunzle, els anglesos Walter
Wild, John i William Parsons, l’alemany Otto Maier, i els catalans Lluís d’Ossó, Bartomeu
Terradas, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol i Josep Llobet) es van reunir per formar
una ssociació que portarà el nom i l'escut de la ciutat: El Futbol Club Barcelona.
Joan Gamper de jove.

3. ·Gamper i els valors primigenis del Barça
Gamper, enamorat de l’esport havi apracticat atletisme, civlisme, futbol i rugbi. Va
desitjar una entitat obertaa tothom, sense tenir en compet la procedència de les
persones. Ell s'imaginava un club integradornen què thotom pogués dir-hi la seva, i va
apostar pe runa societat democràtica, regida lliurament pels seus associats. I agraït per
Catalunya per haver-lo acollit, no va dobtar a donar el FC Barcelona un sentit que el
marcarà universalment: el compromís amb la catalanitat.
Catalanitat, democràcia, poliesportivitat, universalitat. És a partir de les premisses de
Gamper que avui tot té un sentit quan parlem del Barça.

4. ·El primer escut
A través de l'escut va mostrar novament la voluntat que tenia d'identificar-se amb la
ciutat que l'acollia.
El segell del FC Barcelona de l'època contenia aquest escut.
El 1910 la sinta directiva, que volia que el Club disposés d'un símbol propi, convoca un
concurs per canviar el destintiu de l'entitat.

5. ·La primera equipació
Els colors de la samarreta dels jugadors del Club sempre han estat el blau i el grana. Al
principi, mitja samarreta era blava i l'altra mitja grana, amb les mànigues del color invers
i els pantalons blancs.
Una teoria per expilcar el per què dels colors és que el senyor Joan Gamper va adoptar els
mateixos colors del Basilea, on havia jugat abans de venir a Catalunya.

6. ·Els primer camps
Entre 1899 i 1908 el barça va usar quatre terrenys de joc diferents com a camp propi, a
causa de la inestabilitat econòmica i la dificultat per trobar espais a l'aire lliure de grans
dimensions en plena expansió urbanística de la ciutat.
Els camps en els quals es va jugar el club són els següents:
>1899-1900 Camp de l’antic velòdrom de la Bonanova (avui, Turó Parc)
>1900-1901 Camp de l’hotel Casanovas (avui, Hospital de Sant Pau)
>1901-1905 Camp de la carretera d’Horta
>1905-1909 Camp del carrer de Muntaner

7. ·1902: primer títol
L’any 1902 el FC Barcelona guanya la Copa Macaya, embrió del Campionat de Catalunya.
Va néixer gràcies a la voluntat d’Alfons Macaya, president del Club Hispània, que l’any
1900 va fer pública la seva intenció d’organitzar una competició entre equips catalans.
La copa és una excepcional obra d’art modernista.

8. · 1909-11909-1919 Consolidació al camp del carrer de la Indústria
El novembre de 1908 el Club semblava tocar fons, amb 38 socis que estaven a punt de
deixar-ho córrer. Gamper no va deixar morir el Club i per primer cop va convertir-se en
president de l'entitat.
Començava una nova etapa en la història de l'entitat, que suposava la seva consolidació
en el panorama futbolístic i social de la ciutat i del país. És un procés en què van confluir
diverses circumstàncies: en primer lloc, la consolidació com a entitat, en base a un
constant increment del número de socis; la reforma dels estatuts, i el primer terreny de
joc propi del Club. Paral·lelament, una etapa d'èxits esportius i els primers jugadors
reconeguts per l'afició, en una fase en què s'enceta el professionalisme del futbol.
El creixement social va ser notable. Dels 201 socis que hi havia al 1909, es va passar a
2.973 socis en només deu anys.
Són uns anys en què el Barça va posar unes sòlides bases per definir quin tipus de club
de futbol volia ser, més enllà dels somnis dels amics que l'havien fundat el 1899. S'havia
posat en marxa el Club amb majúscules.

9. · 1909 El primer estadi propi: el camp del carrer de la indústria
El camp del carrer de la Indústria es va inaugurar el 14 de març de 1909
El camp del carrer de la Indústria (avui, carrer de París) es va inaugurar el 14 de març de
1909 i va ser la casa dels blaugranes fins el 1922.
S’hi va aixecar una tribuna de dos pisos, la primera en un camp de futbol a Espanya, que
va ampliar la capacitat de l’estadi fins a 6.000 espectadors.
Els seguidors del Barça deuen a aquest camp l’origen de la popular denominació de
“culers”. Tot sembla indicar que aquest apel·latiu deriva de la fila que feien des de fora
del camp els espectadors que seien sobre la tanca, de la qual en sobresortien els culs.

10. · 1910-1913. Primers títols estatals i internacionals
En les quatre temporades de 1910 a 1913, van arribar tres triomfs a la Copa d’Espanya,
coneguda també com a Copa del Rei, i les quatre Copes dels Pirineus, el primer torneig
internacional que disputà el club blaugrana. Aquesta competició la disputaven equips
catalans, bascos i del sud de França.

11. · Les primeres rebudes massives a l'equipdesprés d'un ran triomf
Els èxits fan augmentar el número de socis, i porten els seguidors blaugrana a rebre
l’equip després d’un gran triomf.
Els jugadors que havien guanyat a Madrid la Copa d’Espanya van ser rebuts com a herois
a l’estació del Passeig de Gràcia, i van ser acompanyats per la gernació fins al local on
van celebrar el banquet. Al quiosc de begudes de Canaletes es començaven a saber els
resultats de l’equip, i d’aquí neix el vincle entre Canaletes i el Barça.

12. · 1910: L'escut actual
El Club va convocar un concurs i va resultar escollit el format de l'escut que tots
coneixem, i que amb lleugeres variacions ha arribat a l’actualitat, obra del jugador
barcelonista Carles Comamala.
La insígnia explica bé els senyals d’identitat del Club. Té la Creu de Sant Jordi i les quatre
barres de la senyera, símbols de Catalunya; els colors del Club, el blau i el grana; i una
pilota al centre.

13. · 1912: El debut de Paulino Alcántara, el gran golejador
D’origen filipí, Paulino Alcántara va debutar la temporada 1911-12 quan només tenia
quinze anys. És segurament el primer crac del Barça, i el màxim golejador de la història
del Club, amb 369 gols en 357 partits, una xifra absoluta impressionant, i una mitjana de
gol per partit.
Se’n diu que tenia un xut tan potent que podia trencar la xarxa de la porteria. Portava
sempre un mocador blanc lligat a la cintura.

14. ·1909-1922: Un clar domini territorial : es guanyen vuit Campionats de
Catalunya
Amb unes estadístiques impressionants, el Barça va guanyar el campionat vuit vegades,
de les quals cal destacar el Campionat de Catalunya de 1909-1910 en què l’equip va
guanyar tots els partits.

15. ·1919. Ricardo Zamora, un gran porter
Debuta conjuntament amb Samitier, i tots dos marquen un punt d'inflexió en la història
esportiva del Club.
Tot i que només va jugar tres temporades al Barça, "el Diví" va deixar una profunda
empremta per les seves intervencions sota els pals

16. ·1919. La irrupció de Josep Samitier, fenomen de masses
Considerat un dels jugadors més emblemàtics de la història del FC Barcelona i el millor
davanter europeu del seu temps, Josep Samitier va liderar el formidable Barça de l’edat
d’or als anys vint
Conegut popularment com a “home llagosta” per les seves acrobàcies, Samitier va ser el
primer gran ídol de masses del futbol català.
Va erigir-se en un fenomen social i sovint se’l podia veure envoltat d’artistes com Carlos
Gardel o Maurice Chevalier.

17. · 1922. El camp de les Cols, la “catedral” del barcelonisme
El camp de Les Corts, inaugurat el 20 de maig de 1922, és el principal escenari del creixement del
Club i de la seva primera edat d'or
En aquell moment, era un dels millors camps de futbol d’Europa. Obra de Santiago Mestres i
Josep Alemany, va costar oficialment 991.984,05 pessetes. Tenia una capacitat inicial de 22.000
espectadors, tot i que en successives ampliacions la va triplicar fins a 60.000.
Al Camp de Les Corts, el barcelonisme va viure més de tres dècades d’il·lusions i triomfs, però
també algunes frustracions.

18. · 1929. El barça guanya la primera edició de la lliga
El FC Barcelona va ser el primer guanyador de la Lliga el 1929
El 12 de febrer de 1929 va començar una nova competició, la Lliga, que en pocs anys
esdevindria el campionat per excel·lència del futbol espanyol. Va durar quatre mesos i
mig, i el FC Barcelona en fou el primer campió, amb 25 punts, dos més que el segon
classificat, el Reial Madrid. Manuel Parera té l’honor de ser el primer golejador blaugrana
en la Lliga. Aquell triomf, però, no va aixecar gaire entusiasme, ja que aleshores els
aficionats al futbol pensaven que es tractava d’un torneig menor.

19. · 1930: la mort del fundador Joan Gamper
El 30 de juliol de 1930 mor Joan Gamper per problemes personals
El 30 de juliol de 1930 el barcelonisme va rebre la pitjor notícia de la seva centenària
història: Joan Gamper s’havia llevat la vida per problemes personals. Als 52 anys,
desapareixia el dinàmic empresari i sportsman que va entendre i promoure la singularitat
del FC Barcelona.
La mort del fundador va ser com un fatal presagi dels anys posteriors.

20. · El primer títol europeu: la copa llatina
La temporada 1948-49, el Barça va guanyar la Copa Llatina, una competició organitzada
per la FIFA i precursora de la Copa d’Europa
La disputaven els equips campions de França, Itàlia, Portugal i Espanya. Els participants
eren l’Stade de Reims, el Torino i l’Sporting de Lisboa. El FC Barcelona va guanyar la final
per 2 a 1 a l’Sporting de Lisboa.

21. · 1950-1953:L'equip de les cinc copes
Són els anys de l’hegemonia blaugrana, en què el Barça personifica un futbol vistós,
modern i eficaç.
La temporada 1951-52 el FC Barcelona va reunir un conjunt sensacional que va guanyar
les Cinc Copes: la Lliga, la Copa, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte i la Copa Martini
Rossi.
L'equip de les Cinc Copes... amb una davantera llegendària:
Ramallets, Seguer, Biosca, Segarra, Gonzalvo III... Basora, César, Kubala, Moreno, Vila, i
Manchón.

22. · 1957: La inauguració del Camp Nou
Les obres de construcció del Camp Nou van començar el 1954 i van acabar tres anys més
tard
Es va inaugurar durant la presidència de Francesc Miró-Sans el 24 de setembre de 1957,
diada de la Mercè, patrona de Barcelona. En la inauguració s’hi van celebrar actes festius i
un partit contra una selecció de jugadors de Varsòvia. El Barça obté la seva primera
victòria a l’estadi per 4 a 2. Eulogio Martínez va ser l’autor del primer gol. L’estadi tenia
una capacitat inicial per a 93.053 persones. El cost total del Camp Nou va ser de
288.088.143 pessetes. Avui, el Camp Nou és l’estadi amb més capacitat d’Europa, amb
un aforament de 98.772 espectadors.

23. · 1968. La frase “més que un club”
El president del Barça Narcís de Carreras va dir “el Barcelona es algo más que un club de
fútbol”
En el discurs de presa de possessió del càrrec, el 17 de gener de 1968, el president
Carreras va dir “el Barcelona es algo más que un club de fútbol”, frase de la qual en sortí
poc després el lema “el Barça és més que un club”. El seu fill Lluís recorda que el seu pare
duia escrit el discurs –cosa que normalment no feia- i que la famosa frase havia estat
redactada a consciència. Encara que és impossible que l’orador pogués imaginar el ressò
posterior i encara vigent del seu discurs, és evident que tenia consciència que el seu
contingut era especial.

24. 1968. La fia de les ampolles: el Barça guanya la Copa al Bernabéu en un ambient tens
·1968. La final de les ampolles: el Barça guanya la Copa al Bernabéu en un
ambient tens
La final de Copa disputada al Santiago Bernabéu davant el Reial Madrid ha passat a la
història amb l’apel·latiu popular de “la final de les ampolles”
Els incidents a pocs minuts del final del partit, on alguns espectadors van llançar
ampolles de vidre contra els jugadors barcelonistes, és el motiu que dóna nom a aquest
fet. Malgrat l’hostil ambient, el Barça va poder guanyar per 0-1, en un triomf heroic.

25. · 1988-1996 El 'Dream Team'
La primera Copa d’Europa
A partir de 1988, amb Cruyff com a entrenador, van tornar el bon futbol i els èxits
esportius. La directiva que presidia Núñez va apostar per un seguit de futbolistes que
aportaren il·lusió i espectacle, i que van tornar a omplir el Camp Nou.
El FC Barcelona va aconseguir encarrilar quatre campionats de Lliga consecutius entre
1990 i 1994. La conquesta de la Copa d’Europa el 1992 va marcar el punt culminant
d’aquesta etapa, recordada pel joc de toc, l’afany ofensiu i l’esperit guanyador dels
jugadors de Cruyff.
Batejat com el 'Dream Team' del futbol europeu, va ser un equip amb noms inoblidables,
noms que han fet història: Zubizarreta, Bakero, Begiristain, Laudrup, Koeman, Stòitxkov,
Romário, Eusebio, Nadal, Guardiola, Amor, Juan Carlos, Ferrer, Nando, Julio Salinas,
Serna, Alexanco, Goikoetxea.
Tots, amb el duet Cruyff-Rexach a la banqueta, van fer esvair vells fantasmes del passat i
aconseguiren que el Barça es convertís en una referència mundial.

26. · 1992. El Barça de Cruyff guanya la primera Copa d’Europa amb un gol mític a
Wembley
El somni es feia realitat el 20 de maig de 1992 a Londres, a l’estadi de Wembley, davant
la Sampdoria de Gènova. I el rumb de la història del FC Barcelona canviaria
definitivament.
Instants abans de saltar a la gespa Johan Cruyff va donar les darreres instruccions als
seus homes: “Sortiu i gaudiu”.
Es va arribar a la pròrroga amb empat a zero. Al minut 111 de partit, un xut potentíssim
de Ronald Koeman donava la primera Copa d’Europa.
25.000 aficionats van acompanyar l’equip a Wembley. 1.000.000 de persones van sortir
pels carrers de Barcelona a rebre els campions d’Europa.

27. · 2008-2011 Els millors anys de la nostra història
El Barça meravella el món
Sota la direcció de Guardiola
l'equip va prendre noves
energies. Seguint l'estil que
havia iniciat Cruyff, Guardiola
va ser un ferm defensor del
model esportiu del planter, i
va comptar des del
començament amb aquests
joves jugadors per formar el
seu equip, que va resultar el
millor de la història del Barça.
La triple nominació a la FIFA
Pilota d'Or 2010 de Xavi, Iniesta i Messi, tres jugadors formats a la Masia, va suposar el
reconeixement internacional d'aquest model esportiu que consisteix en educar, formar i
fer pujar jugadors joves a totes les categories del Club.
Amb aquest equip es consolida un model d'èxit que porta el FC Barcelona a viure els
millors anys de la seva història, amb la consecució, entre d'altres títols, de dues Lligues
de Campions i tres campionats de Lliga, així com l'anhelat Mundial de Clubs, que
culminava un any, el 2009, en què l'equip va guanyar sis títols, una fita sense precedents
a la història del futbol mundial.
El Barça havia batut rècords històrics, havia jugat partits memorables i havia guanyat els
títols més destacats. Però el moment culminant de l'equip de Guardiola va arribar a
Wembley, on va hipnotitzar amb el seu joc i va enlluernar el món amb un futbol de somni.
La premsa mundial va elogiar el joc d'aquest Barça i es va rendir a l'excel·lència d'un
equip que escrivia una de les pàgines més brillants de la història del futbol.
Als èxits del futbol s'hi van sumar els de les seccions professionals. Els equips de
Bàsquet, Handbol i Hoquei Patins s'erigien en campions d'Europa, i el de Futbol Sala
guanyava la seva primera Lliga. Aquest últim títol tancava la temporada 2010-11 amb una
xifra rècord: els equips professionals blaugrana s'enduien setze títols, Mai en els seus
112 anys d'història el FC Barcelona havia alçat tants trofeus en una sola temporada.

28. · 2008. Guardiola torna al Club com a entrenador
Josep Guardiola substitueix Frank Rijkaard amb el repte de fer oblidar dos anys en blanc
Josep Guardiola accepta el difícil repte de substituir Frank Rijkaard a la banqueta i amb el
repte de fer oblidar dos anys sense aixecar cap títol. Per fer-ho, aplica el mateix esquema
de joc que havia tastat al Barça com a jugador, amb un estil de futbol d'atac, de possessió
i d'associacions. I triomfa.
En la temporada del seu debut, Guardiola aconsegueix els tres títols en joc. Aquell 2009
comença la nova temporada sumant victòries fins a convertir el Barça en l'equip de les Sis
Copes. I segueix triomfant. Els èxits es van succeint fins aconseguir un palmarès
impressionant: en tres temporades com a tècnic, guanya un total de deu títols dels tretze
als quals aspirava l'equip.
Guardiola es converteix en un referent incontestable del futbol mundial. El seu Barça
traspassa l'àmbit estrictament esportiu i és observat també des d'altres àmbits socials.

29. · 2009. L’any màgic: el Barça de les sis copes
Sota la direcció de Josep Guardiola l'equip va segellar un any de somni, aconseguint tots
els trofeus oficials possibles
Sis títols que es van aconseguir amb autoritat i amb el reconeixement unànime de la
superioritat de l'equip en el terreny de joc.
A final de temporada l'escalada d'alegries va ser vertiginosa, i els títols es van anar
succeint fins acabar l'any.
13 de maig Copa del Rei
16 de maig Lliga
27 de maig Lliga de Campions
23 d'agost Supercopa d'Espanya
28 d'agost Supercopa d'Europa
19 de desembre Mundial de Clubs

30. · 2011. El Barça de Guardiola guanya la quarta Copa d’Europa a Wembley
El 28 de maig de 2011 el Barça alçava la quarta Copa d’Europa
La victòria, al nou estadi de Wembley, al mateix lloc on el 1992 el Barça de Cruyff havia
guanyat per primera vegada el trofeu, estava carregada de simbolisme.
Després de guanyar una difícil i sonada semifinal contra el Reial Madrid, el Barça es
jugava el títol contra el Manchester United, a qui havia derrotat feia dos anys a la final de
Roma. Un Barça clarament superior guanyava per 3-1, amb gols de tota la davantera:
Pedro, Messi i Villa.
Va ser una genial exhibició de futbol mai vista en una final de Lliga de Campions. Europa
es va rendir al Barça, i la premsa mundial se'n va fer ressò.
Supercopes d'Espanya i Europa
Després de l'estiu el Barça va confirmar el seu gran nivell guanyant les supercopes
d'Espanya i Europa davant el Reial Madrid i el Porto, respectivament.