Maite Maresma

Ulldecona

Flor de marge, raconera, arrimada a algun costat, fas la vida per la vora amagant la veritat, passes a soles el cicle del naixement a la mort i contemples tot el riure de la història d'aquest món. Els camins són de tendresa, la cuneta de gelor; els rius arramblen l'aigüera, i tu et quedes amb un blau mort. Flor de marge, qui t'estima? sinó en secret i amb dolor.