Catalunha, Espanha
•Download as PPS, PDF•
0 likes•209 views
Recebi da amiga Elaine, compartilho.
Recommended
More Related Content
What's hot
Viewers also liked
Viewers also liked (17)
More from Irene Aguiar
More from Irene Aguiar (20)
Catalunha, Espanha
- 1. PRODUC TION DE J OS E P 2010 AÏNSA L’ESTARTIT CARCASSONA ISLAS MEDAS COLLIOURE COSTA BRAVA TOSSA DE MAR CAP DE CREUS BLANES BARCELONA SANT PERE DE RODES
- 2. Aïnsa
- 3. Aïnsa
- 6. CARCASSONNE
- 15. Collioure
- 20. Le cap Creus
- 25. Sant Pere de Roda, monestaire de Rodes
- 29. Iles Medas
- 31. Estartit
- 32. . Tossa de Mar
- 38. Blanes
- 42. Le port de Barcelone
- 51. Musée d’Histoire de Barcelone
- 53. FIN Photos prise avec : Nikon D-90 :Sensor: CMOS de 12,30 MPTam. sensor: 23,60 x 15,80 mmMáx. Nikon 18-105 mm f3.5-5.6 DX G VR AF-Stipo: ultrazoomMontura: NikonDistancia focal: 18-105 mmAbertura: f3.5-5.6 Elements especials: 1 asfèriques, 1 baixa dispersió
Editor's Notes
- BARCELONA
- Aïnsa. [ Aínsa (castellà)]. Vila d'Aragó, província d'Osca, a la confluència del Cinca i de l'Ara, al contacte entre l'alta muntanya i els Prepirineus. ...
- Aïnsa
- CARCASSONA
- Cotlliure ( Collioure )
- És a l'extrem de l'anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l'Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus. La península s'endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 ; és constituïda per un sòcol paleozoic d'esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l'Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga. El cap de Creus - © Fototeca.cat La serra de Rodes es dreça a 670 m a l'istme comprès entre les badies de Roses i del Port de la Selva; en són elevacions destacades el Pení (613 m), la muntanya Negra (443 m), el puig Alt (490 m) i el de l'Àliga (463 m).
- Sant Pere de Rodes [Sant Pere de Roda, monestir de Rodes] Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva. Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s'esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d'art i d'interès arqueològic. Malgrat això, el seu origen és fosc: l'any 878 era una petita cel·la monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona.
- Illes Medes
- Islas Medas
- L’Estartit
- Tossa de Mar
- Blanes
- Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc; els romans hi construïren muralles i torres, i durant l'edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església (Santa Maria de Port). Tanmateix, aquest port fou reblert per la sorra del Llobregat. Paral·lelament, a llevant de Montjuïc la línia de costa presentava petites badies aptes per al desembarcament, que s'anaren convertint en llacunes i després en terra ferma, mentre la costa prenia forma recta. El port de Barcelona amb Montjuïc al fons - © Arxiu Fototeca.cat El 1438, un permís reial donà inici a la construcció d'un port amb dret a cobrar ancoratge. Destruïdes les primeres obres pels temporals, foren refetes amb un espigó des de la Torre Nova fins a l'illa de Maians, segons els plans d'un enginyer anomenat Estasí Alexandrino (1477). El 1484 hom començà la continuació de l'espigó, però les obres no foren represes fins el 1590, gràcies a la prosperitat que ocasionà el pas de Barcelona cap a Gènova de l'argent americà; hom començà també la prolongació del moll perpendicular a la costa, amb nova direcció, que evità la invasió de la sorra acumulada pels vents del nord-est. A causa dels temporals, el 1606 s'interrompé l'ampliació del port, que no fou represa fins el 1679: hom allargà l'escullera (1687), que, des de mitjan s XVII, hom continuà cap al sud (1751). El 1816 foren iniciades les obres d'un moll nou, prolongació del dic de llevant; el 1829 hom emprengué el dragatge a fons del port i el 1857 era iniciada una prolongació de l'escullera. El 1869 fou constituïda la Junta d'Obres del Port, que sofrí diverses modificacions, segons els canvis polítics. Del 1870 al 1926 el port adquirí l'estructura actual.
- Museu d’Història de Barcelona
- Cambra i Objectiu