Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Urbanisme amigable i envelliment

44 views

Published on

Jordi Bosch Meda, doctor arquitecte i llicenciat en Ciències Polítiques

Published in: Services
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Urbanisme amigable i envelliment

  1. 1. Urbanisme amigable i envelliment Jordi Bosch Meda jordi.bosch@hotmail.es ENVELLIMENT, HABITATGE I ENTORN 27 de novembre de 2019
  2. 2. MARC TEÒRIC
  3. 3. La inadequació de l’entorn construït a les necessitats de les  persones grans: DRET A L’HABITATGE I DRET A LA CIUTAT (1) Problemes residencials  (dimensió física, social,  econòmica i jurídica): • Accessibilitat física • Accessibilitat econòmica • Habitatge inadequat i/o insegur (assetjament) • Habitatge deficient (estat conservació, equipament,  aïllament tèrmic‐pobresa energètica, etc.) (2) Problemes de mobilitat urbana  (3) Inadequació de l’espai públic (4) Escassetat i inadequació de zones verdes (5) Dèficit de equipaments i serveis de proximitat
  4. 4. CONSEQÜÈNCIES DE L’INCOMPLIMENT DEL DRET A  L’HABITATGE i DRET A LA CIUTAT ENTRE LES PERSONES  GRANS Impacte en la SALUT i en la QUALITAT DE VIDA individual i  familiar (1) Problemes de salut física i mental (2) Accidents (caigudes, incendis,,,) (3) Aïllament / empresonament a casa / soledat (4) Pèrdua capacitat de dur a termes certes tasques (5) Pèrdua capacitat de dur una vida independent (6) Institucionalització, trasllat casa fills/es (7) Augment despesa pública (sanitària, social‐assistencial)
  5. 5. INTRODUCCIÓ: evolució del marc teòric habitatge/envelliment Plantejament individual‐residencial Promoure i maximitzar la vida independent de  les persones grans a casa seva i en el seu entorn  gràcies a unes condiciones residencials i un  suport assistencial adequats a les seves  necessitats Ageing in place Age‐friendly cities Liveable communities Lifetime  neighbourhoods GERONTOLOGIA MEDIAMBIENTAL Plantejament holístic‐comunitari • DIMENSIÓ SOCIAL Participació, compromís cívic, informació,  comunicació, inclusió, etc. • DIMENSIÓ FÍSICA Habitatge, espai públic, transport i mobilitat, ús del sòl,,, URBANISME MULTIGENERACIONAL LA NOVA AGENDA URBANAENVELLIMENT ACTIU Conceptes relacionats vida independent versus institucionalització
  6. 6. Envelliment actiu Determinants personals Entorn físic Entorn social Determinants socioeconòmics Sistema sanitari i serveis socials Determinants conductuals URBANISME (Nova Agenda Urbana) Envelliment actiu com el procés en que s'optimitzen les oportunitats de salut, participació i seguretat per tal de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen (OMS).
  7. 7. AGE-FRIENDLY CITIES (GLOBAL, WHO)
  8. 8. Temes que aborda: World Health Organization (2007)  Global age‐friendly cities: a guide.  WHO, Ginebra URBANISME
  9. 9. LIVABLE COMMUNITY (EU, NAAA)
  10. 10. LIVABLE COMMUNITY (EU, AARP)
  11. 11. LIFETIME NEIGHBOURHOODS (UK)
  12. 12. SÍNTESI - CONCLUSIONS
  13. 13. Síntesis de los ámbitos social y físico de los proyectos  internacionales sobre como adecuar la ciudad al envejecimiento
  14. 14. Base teórica urbanismo age‐friendly:  • Urbanismo inteligente (Smart Growth) • Urbanismo multigeneracional (Multigenerational planning) Criterios generales: • Compacidad, densidad, diversidad e integración con  políticas sectoriales (movilidad, vivienda, equipamientos,  zonas verdes, etc.)  Criterios y técnicas urbanísticas sectoriales: • Vivienda: inclusionary housing, soluciones residenciales  específicas, criterios de localización. • Movilidad: Transit‐Oriented Development, diseño espacio  público y del entramado de calles, medios no motorizados • Zonas verdes de proximidad, criterios de diseño • Servicios y equipamientos de proximidad
  15. 15. Limitacions de les age‐friendly cities: (1) Persistència d’actituds discriminatòries: • En la participació política i ciutadana • En una imatge estereotipada associada a la dependència  i despesa sanitària • En la priorització d’altres col∙lectius (p. ex. joves) i  objectius (p. ex. creixement econòmic‐ciutats globals) (2) Impacte de l’austeritat pressupostària (3) Problemàtica específica dels entorns rurals (4) La ciutat dispersa i de baixa densitat (5) Escàs debat/reflexió sobre el model urbà (WHO) (6) Model anglosaxó 
  16. 16. REPTES DE FUTUR: DEMÈNCIA I ENTORN CONSTRUÏT
  17. 17. Prieto, C., Eimil, M., López, C., & Llanero, M. (2015). Impacto social de la enfermedad  de Alzheimer y otras demencias. 2011. Madrid: Fundación Española de Enfermedades  Neurológicas, 1‐47.
  18. 18. Figure 1. Holistic dementia research landscape.
  19. 19. Figure 1. Figure 2. Dementia holistic evidence and design (HEAD) model linking top-down built environment dementia design principles with practical design parameters rooted in the literature.
  20. 20. MOLTES GRÀCIES!!!

×