2. QUÈ ÉS?
És un transtorn molt freqüent i es caracteritza per la inflamació
de l’apèndix cecal (que és estret, allargat i sense sortida)
Es forma perque aquest s’obstrueix i crea condicions
adequades on els bacteris que normalment habiten a
l’intestí gros es reprodueixin i lesionin els teixits.
3. Al cap de 24 o 48 hores d’haver-se establert
la inflamació es habitual que es
desenvolupin cavitats anormals que
s’omplen de pus a la paret del cec i
després aquesta paret es perfori i origini
una inflamació a la cavitat abdominal.
5. FREQÜÈNCIA I EDAT
És molt freqüent durant la infància i l’adolescéncia (de 5 a 30)
Fins als cinc anys d’edat, no es freqüent. A partir dels
trenta,pero, la seva freqüència baixa progresivament, fins
que mes enllà dels 60, es mes aviat estrany.
6. CAUSES
Els simptomes són un dolor sobtant i agut a la part inferior
dreta de l’abdomen, vómits, febre, i impossibilitat de moure
els membres inferiors a causa del dolor.
Pot ser deguda per restes d’aliments no digerits.
També pot ser causat per bacteris: Escherichia coli.
Aquests, s’enganxen a la paret del cec i entren, es
reprodueixen a l’interior i lesionen la part interna.
7. DIAGNOSI
Se sol deduir a partir dels símptomesque presenten, amb la
inspecció i la palpació de l’abdomen.
Per confirmar-ho s’ha de fer amb urgència un anàlisis de sang
que permet detectar l’augment dels glòbuls blancs
(característics dels procesos d’infeccions greus) i també es
fan radiografies a l’abdomen.
8. MANIFESTACIONS I
EVOLUCIÓ
L’evolució es divideix en tres fases:
1.- Fase oclusiva: el símptoma es el dolor abdominal
Primeres 4 o 6 hores
2.- Fase inflamatòria: inflamació a les parets d’aquest òrgan
pel desenvolupament dels bacteris que han quedat atrapats al
interior.
El dolor es intens i permanent.
Normalment de 10 a 24 hores
9. 3.- Complicacions: la principal es, la Peritonitis
(inflamació del peritoneu, membrana que cobreix els
organs abdominals)
Afectes: augmenta la temperatura corporal i la intensitat
del dolor, també la contractura involuntària.
De 24 a 48 hores
Aixó requereix hospitalització immediata, ja que si deixem
l’evolució natural podria suposar la mort.
10. TRACTAMENT
El tractament és quirúrgic i consisteix en l’extripació de
l’apèncix cecal.
La intervanció se sol realitzar mes o menys inmadiata.
Fins que no s’afectua, s’adopten algunes mesures de caràcter
general, com ara repòs i dieta absoluta, i l’administració de
medicaments antibiòtics i inflamatoris.