Artículo de la Asociación Española de Masaje Infantil (AEMI).

1. INTRODUCCIÓ AL MASSATGE INFANTIL
La informació sobre el massatge infantil, les actituds dels adults, els beneficis, així com
la descripció dels moviments del massatge, que a continuació es descriuen, es basa
principalment en el continguts del programa elaborat per Vimala Schneider McClure,
portat a terme per l’IAIM (l’Associació Internacional de Massatge Infantil), i totes les
associacions adherides.
1. Què és el massatge infantil i per què és important?
Des de l’AEMI (l’Associació Espanyola de Massatge Infantil), aquest s’entén com una
forma de comunicació entre pares i fills, una forma de transmetre els nostres
sentiments. El tacte és el primer llenguatge i la forma més directa de comunicació per
als nadons.
Malgrat els nostres horaris i obligacions, l’aplicació del massatge és una pràctica tant
senzilla que la podrem ajustar fàcilment a la nostra manera de viure. Per al nadó
suposa compartir una estona especial d’unió amb l’adult; i per a qui fa el massatge,
resulta una experiència molt gratificant rebre el regal del seu somriure, els seus
sons,…
El tacte
És el primer sentit que es desenvolupa, el seu mitjà d’expressió és la pell. Mitjançant el
contacte físic podem transmetre els nostres sentiments i rebre els que ell ens
transmet, establint-se així llaços afectius. El contacte amb la pell fa que els pares se
sentin més units al nadó i augmenta els desitjos i la capacitat per atendre’l, ja que
facilita l’enteniment de les seves expressions no verbals.
Tragí
Els nostres nadons necessitem que els portem en braços, per això reclamen el
contacte, és una necessitat vital, i per això no hem de pensar que els malcriem quan
els agafem. Sense el contacte el nadó experimenta una sensació de buit i ansietat.
Autonomia, llibertat i independència
Quan el nadó és molt petit, necessita sentir el contacte dels seus pares gairebé en tot
moment, a mesura que creixi en aquesta seguretat, anirà adquirint i descobrint
diferents recursos i possibilitats que ompliran el seu món d’experiències i nous
descobriments; amb els primers desplaçaments experimentarà el principi de la seva
autonomia i passarà cada cop més temps sense reclamar els braços. Així, la seva
llibertat i independència es faran cada cop més grans, però estaran sostingudes per la
seguretat del contacte experimentada en les primeres etapes de la seva vida.
2. Actituds de l’adult
Observació
Hem d’estar atents a les expressions i reaccions del nadó, només així podrem satisfer
les seves demandes. El massatge ens ajudarà en aquesta observació, perquè és un
moment de dedicació exclusiva.
Abans de començar el massatge observarem al nadó per veure quin és el seu estat
d’ànim. Si està cansat, té gana o son, no serà el millor moment. El millor moment és
1

2. quan està tranquil, quan somriu i busca interacció. Llavors, mirant-lo als ulls i amb
suau contacte li demanarem permís per començar, i esperarem observant que ens diu.
Aviat serem capaços d’interpretar si és el moment perquè el nadó ens mirarà amb
atenció i ens respondrà amb somriures, sons,…
Si durant el massatge detectem signes d’inquietud, podem canviar de lloc, anar més a
poc a poc o fer una pausa. Si continua sense mostrar interès pel massatge, ho
deixarem per un altre moment, per no sobreestimular.
Escolta i respecte
Tot i que en un principi és l’adult qui proposa e inicia la seqüència de moviments,
aquesta es pot anar modulant depenent de les respostes i propostes del nadó. Atendre
a allò que el nadó ens transmet, l’indica que el tenim en compte i el respectem. I pot
ser l’inici d’una relació de confiança que es mantindrà i es reforçarà amb el massatge i
s’ampliarà a altres situacions.
Atendre el plor
Saber escoltar ens ajudarà també quan el nadó plori. En aquells casos en què no
sabem perquè plora la nostra actitud d’escolta ens pot ajudar. Hem d’intentar relaxar-
nos una mica, respirar profundament i mostrar al nadó que l’escoltem i li hem de
transmetre que volem que deixi de plorar. Li podem cantar suaument.
Quan el nadó sent uns braços tranquils que l’acullen i li donen permís per expressar-
se, poc a poc es calmarà.
3. Beneficis del massatge infantil
Per al nadó
Enforteix el seu sistema immunològic
Beneficia el sistema digestiu. Ajuda a calmar els còlics
Contribueix a desenvolupar els sistema respiratori. Equilibra els nivells d’oxigen
Afavoreix el sistema circulatori
Potencia el desenvolupament del seu sistema neurològic. Facilita el procés de
mielinització
Afavoreix el sistema endocrí. Redueix les hormones causants de l’estrès
Beneficia al sistema muscular. El massatge té un efecte relaxant i tonificant de la
musculatura
Els ensenya a relaxar-se. Facilita el son més llarg i de més qualitat
Els ajuda a conèixer es seu propi cos. Facilita la integració de l’esquema corporal
Contribueix a augmentar l’autoestima
Proporciona seguretat
Fomenta la comunicació amb l’exterior
L’ajuda a alliberar tensions, tant físiques com emocionals
Facilita l’expressió dels seus sentiments oferint-li suport i contenció
Per a qui dóna el massatge
Proporciona una excel·lent forma de comunicar-se amb el nadó. Permet detectar i
respondre eficaçment als missatges no verbals del nadó. Fomenta la interacció
Reforça l’instint i la intuïció
Atorga autoconfiança i augmenta l’autoestima
Concedeix un valuós temps centrat en els teus fills
Compensa les absències dels pares i disminueix els inconvenients d’estar separats
Ajuda a relaxar-se
Representa un espai i un temps de diversió molt positius
Afavoreix la consolidació dels llaços familiars. Estreta els vincles positius
2

3. Especial pares i mares
El massatge és una excel·lent forma d’apropament i de comunicació que permet crear
un espai propi d’interacció també amb el pare, que en ocasions pot sentir-se una mica
exclòs. El pare transmetrà seguretat i benestar al petit, i ell sortirà reforçat de l’especial
relació que els uneix, guanyarà autoconfiança en veure la resposta del seu fill.
Frens, com la por a fer mal al nadó amb les seves grans mans, a la seva força, o a no
“saber fer”, es desfan amb la pràctica diària d’estar en contacte amb el petit: agafar-lo
en braços, acaronar-lo, banyar-lo, … i fer-li massatges.
Tots dos sortireu molt beneficiats d’una relació estreta, basada en la comunicació i el
respecte, a més enfortirà les bases de la relació familiar.
4. Per començar
Prepara tot el que necessites
Olis, tovallola, muda… Condiciona l’habitació per estar còmodes: temperatura, llum
suau, coixins, música… No interrompis la sessió per causes externes
Desconnecta
Oblida’t del telèfon, la cuina, la rentadora… Deixa per un altre moment les
preocupacions.
Una mica de relaxació
Les teves mans parlen per tu, allibera tensions, et disposes a donar lo millor de tu.
Despulla’t de joies, rellotge,…
Posa’t oli a les mans
Fins que les notes suaus i ensenya’ls-hi al teu nadó
No t’oblidis de demanar-li permís per començar
Espera, observa i escolta
Accepta la seva resposta
5. Anem per feina
Seqüència de moviments
Convé que la seqüència de moviments del massatge segueixi un ordre ascendent, des
de les extremitats inferiors cap al cap. No pretengueu aprendre tots els passos de cop.
Comenceu per una zona i aneu afegint altres.
Cames i peus
Aplica el massatge primer en una cama i després a l’altra.
a) Buidat hindú. Amb una mà agafa-li el turmell. L’altra emmotlla-la a la
seva cama i llisca-la cap al turmell. Un cop per la part interna de la
cama, i la següent, per la part externa.
b) Polze rere polze. Llisca els teus polzes per la planta
del seu peu, des del taló a la base dels dits.
c) Buidat suec. Del turmell al maluc, amb una mà i després amb l’altra.
Una mà per la part interna de la cama, i l’altra per la part externa.
3

4. d) Rodaments. Amb les dues mans, des del maluc fins al peu.
e) Moviment integrador. Amb les dues mans simultàniament, realitza
una escombrada des del maluc i sota les natges, fins als peus.
Ventre
a) Mans que reposen. Aquesta posició indica que comences el massatge en aquesta
zona. Ajuda a la presa de contacte. Situa les teves mans quietes, amb calidesa,
sobre el ventre del nen, sense afegir pes. Quan notem que el
ventre està distès passarem al següent moviment.
b) Onades. Amb una mà plana amollada al ventre del nadó, llisca
des del melic cap a la part baixa del ventre, una mà i després
l’altra, imitant les ones. Repetir el moviment 6 cops.
c) Genolls al ventre. Doblegar els genolls del nadó suaument cap
el ventre (sense ajuntar-les si el nadó encara no gateja). Mantenir aquesta posició
durant 5 segons.
d) Tocs de relaxació. Balanceig suau dels malucs i lliscar les nostres mans
relaxades per ambdues cames fins arribar als peus.
e) Sol i lluna. Amb la mà esquerra dóna voltes en la direcció de les
agulles del rellotge, sense aixecar el contacte, és el sol. Quan
l’esquerra arriba a les 6, la mà dreta dibuixa una lluna, de les 8 a
les 6, sempre en la mateixa direcció del rellotge. Repetir 6 cops.
f) Genolls al ventre. Ídem pas c)
g) Tocs de relaxació. Ídem pas d)
Repetir tota la seqüència en aquest ordre (pasos a) a e)) 3 o 4 vegades, dos o 3 cops
durant el dia (es poden aprofitar els moments de canvi de bolquer)
Pit
a) Mans que reposen. Indica que inicies el massatge a aquesta zona. Posa les mans
a sobre del pit del nen, quietes, sense fer pressió.
b) Obrir llibre i cor. Obrir les mans cap als costats de la caixa toràcica
dibuixant un cor i ajuntant a l’esternón; pujar i tornar a obrir.
c) Moviment integrador. Llisca les teves mans pel seu pit, abdomen,
cames i peus, integrant totes les zones.
4

5. Braços i mans
a) Buidat hindú. Com el buidat hindú de la cama, però de l’espatlla al
canell.
b) Estirant d’un fil. Obre la mà del nadó amb els teus polzes. Realitza
un rodament en cadascun dels seus dits, i allarga el moviment en
l’aire, com si estiressis suaument d’un fil imaginari.
c) Buidat suec. Del canell a l’espatlla.
d) Rodaments. Des de l’espatlla a la mà. (Igual que hem fet amb la cama).
e) Moviment integrador. Llisca les teves mans pels seus braços, pit,
abdomen, cames i peus.
Cara
a) Obrir un llibre sobre el front. Amb els teus polzes o tota la mà sobre el
seu front. Obrir cap als costats. Evita tapar la visió del nadó, en especial
fins els 7-9 mesos.
b) Lliscar els polzes sobre les celles. Del centre
enfora.
c) Relaxació de la mandíbula. Amb el palpís del dit, d’ambdues mans a la vegada,
dibuixa petits cercles fent massatge sobre les galtes i la unió de la mandíbula, cap
a les orelles. Llisca a continuació els dits per la part superior externa de les orelles,
baixant per darrera d’elles cap a la barbeta.
Esquena
a) Mans que reposen. Una al costat de l’altra cobrint l’esquena del nen.
b) Escombrat. Llisca la mà dreta, o la dominant, per l’esquena del nen,
des del coll fins el cul, l’altra mà es manté fixa a les natges del nen.
5

6. c) Pentinat. Amb tots els dits de la teva mà oberts, com una pinta, baixa per
l’esquena fins les natges. Ampliar el moviment fins els peus. Realitzar-lo cada
vegada més a poc a poc, fins acabar com si passessis una suau ploma, integrant
des del cap fins els peus.
© Copyright dels dibuixos IAIM
Si voleu consultar la versió íntegra de l’article o voleu més informació podeu consultar
la pàgina web de l’AEMI: www.masajeinfantilaemi.es
Bibliografia
CANTÓN DUARTE, J.; CORTÉS ARBOLEDA, M.R. El apego del niño a sus
cuidadores. Madrid: Alianza, 2000
CAPLAN, M. Tocar es vivir: la necesidad de afecto en un mundo impersonal. Vitoria:
La Llave, 2004.
KAVANAGH, W. Masajes para tu bebé. Barcelona: Libros Cúpula, 2006
KLEIN, M. Masajes para bebés y niños: técnicas de masaje suave para potenciar una
profunda comunicación con tu hijo. Barcelona: Oniro, 2001
LEBOYER, F. Xantala: un art tradicional: el massatge dels infants. Barcelona: Alta
Fulla, 2006
SCHNEIDER, V. Masaje infantil: guía práctica para el padre y la madre. Barcelona:
Medici, 2002
SIMÓN, M.; SÁNCHEZ, M.; ELIZALDE, Q. Masaje para bebés: una guía paso a paso
para lograr su bienestar. Barcelona: Parramón, 2008
6