Entrevista a Ramon Costa, aparegut a la revista de LSI de la UPC

1. +
LSI NewsLetter
20/02/2009
The Monthly Newletter
of the UPC Software Fotografia original Adam Cohn
D e p a r t m e n t
Community http://www.flickr.com/photos/adamcohn/3076525070/
Benvinguda
Aquí arriba el +LSI 12. Tot i que aquesta vegada no us introduirem grans novetats pel que fa al format del butlletí, sí que
tenim nous temes interessants i noves estratègies de comunicació per presentar.
En aquest nou butlletí parlem amb en Ramon Costa, professor associat del Departament de Llenguatges i Sistemes
Informàtics (LSI) i expert amb tecnologies de lʼentorn Web 2.0. En Ramon ens explica la importància de utilitzar la tecnologia en
benefici de les persones i de lʼimpacte que suposen els blocs. LʼLSI vol ser capdavanter amb la comunicació i la difusió de la
seva recerca, els seus projectes, la seva docència i totes les altres tasques que es realitzen al departament o al voltant
dʼaquest. És per això, que, si fa una mica més dʼun any començavem la publicació dʼun butlletí mensual, ara estrenem un bloc
departamental!
També hem assistit a la reunió que varen fer els membres del grup de recerca en Algorísmica Relacional, Complexitat i
Aprenentatge (LARCA), del Departament LSI al centre Citilab de Cornellà. Varem parlar amb en Ricard Gavaldà, actual
coordinador del grup i ens varem interessar per la seva recerca en “Green Computing” o Informàtica sostenible. En Jordi Torres
del departament dʼArquitectura de Computadors (DAC) i en Ricard Gavaldà de lʼLSI ens parlen dʼun dels conceptes que hi ha
darrera dʼaquesta Web 2.0, com és el “Cloud Computing”. I de com treballar en un núvol però de forma sostenible.
LʼAlbert Atserias del grup de recerca en Algorísmia, Bioinformàtica, Complexitat i Mètodes Formals (ALBCOM) ens endinsa
en el món de recerca bàsica i teòrica. Ens explica com està intentant combinar conceptes de teoria de jocs amb idees de la
física estadística. Així com ens posa el cuquet de trobar una unificació dʼambdues teories.
Finalment, en Fernando Orduña, doctorand de lʼLSI i el seu director de tesi, en Miquel Sànchez, del grup de recerca
Knowledge Engineering and Machine Learning Group ens apropen al raonament basat en casos, com és possible aconseguir
que una màquina aprengui de lʼexperiència o quin és lʼobjectiu de la seva recerca.
Gaudiu dʼaquest nou número, que és el darrer que jo compartiré amb vosaltres, i us esperem a partir dʼara: http://
blogs.lsi.upc.edu/!!
Irene Lapuente
1

2. Entrevista a una persona 2.0
+LSINEWLETTER 20/02/2009
El concepe Web 2.0 és producte del segle XXI. En
aquesta primera dècada de segle, el món sʼha anat
transformant en comunitats, entorns de treballs
col·laboratius i espais per compartir. Els blocs estan
esdevenint un nou canal de comunicació molt potent.
En Ramon Costa, Professor Associat del Departament
de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UPC i
bloguer veterà, és conegut arreu de Catalunya per la
seva personalitat 2.0. Ell mateix, ens explica què vol dir
aquesta novedosa manera de veure el món i ens mostra En Ramon Costa és titulat en Enginyeria en Informàtica
una diversitat dʼexemples. per la UPC, posteriorment es va diplomar en Direcció
General dʼEmpreses per EADA i també va cursar un
Per Irene Lapuente Master en Pedagogia per IEC-UPC i un postgrau en
“Formació de Formadors” a la UOC.
El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer
vegada per O'Reilly Media lʼany 2005. Amb Web 2.0 fèia Actualment, és assessor al Centre dʼInnovació per a la
referència a la segona generació de la Web basada en Productivitat de Microsoft, a Manresa. Dʼaltra banda,
també treballa com a Professor Associat del
comunitats i en serveis de hosting, com ara els espais
Departament de LSI de la UPC i col·labora amb els
web de treball en xarxa, o les wikis, que faciliten la
estudis universitaris de “Graduat Multimèdia” i
col·laboració i el compartir espais per a fotografies, “Enginyeria Tècnica en Informàtica” de les Escoles
textos i vincles amb altres Websites o “llocs web”, entre Universitàries Gimbernat (adscrites a la UAB) i dels
usuaris. Els tres exemples més clars són Flickr, estudis de “Documentació” de la UOC. A més, participa,
del.icio.us i Youtube. Una dʼaquestes noves eines com a Professor Associat, a lʼEscola de Negocis EADA.
col·laboratives són els blocs, una mena de diari És el Director dels Postgrau en “Direcció de Projectes
interactiu que promou la generació de comunitats. Els TIC i SSII”, organitzats per les Escoles Universitàries
blocs existeixen des dels principis d'Internet; però ha Gimbernat i el Centre dʼInnovació en Productivitat.
estat durant aquest darrer segle, quan han esdevingut
quelcom quotidià, popular i eficient. En Ramon també és membre la Junta Directiva i ha estat
Vice-degà del Col·legi Oficial dʼEnginyeria en Informàtica
de Catalunya. És membre del Project Management
La Web 2.0 i els blogs han arribat a tots els àmbits
Institute. És Assessor de la Comissió de Formació i
de la nostra societat. Les empreses, la periodisme, la Gestió del Coneixement de la Cambra de Comerç de
ciència, la tecnologia, la literatura, les relacions Sabadell, coordina la comissió TIC de la Unió
humanes, tots troben cabuda en aquesta nova manera Empresarial de lʼAnoia i pertany al Club EADA Alumni i
de relacionar-se. A vegades, aquests fluxes de ha estat Membre del Comitè de Programa de lʼInternet
comunicació virtual ens són deconeguts, però no per Global Congress 2005 i 2006, i de lʼAssociació
això són inexistents. Tots, de forma més o menys “Barcelona Breakfast”. També fou tècnic del Foro SIT
directa, acabem participant del Web 2.0. És per aquest (Directors de Sistemes dʼInformació i Tecnologia) de
motiu, que avui, xerrem amb en Ramon Costa, un Foment del Treball, Secretari Tècnic de lʼAssociació
bloguer veterà i altament reconeguts en els cercles de 22@Network i col·laborador del programa “Catalunya i
Empresa” de Ràdio Intereconomia.
tecnologia i empreses. En Ramon treballa com a
Professor Associat del departament de LSI de la UPC i
és assessor al Centre dʼInnovació per a la Productivitat implica participar de la blogosfera, passejar per altres
de Microsoft, a Manresa. En Ramon i Microsoft volen blocs. Gràcies al blogging, sʼaconsegueix la generació
ajudar als usuaris en el seu ús de les Tecnologies de la de xarxes socials. Els blocs, però, no són lʼúnica via per
Informació i la Comunicació (TIC) per aconseguir més fer creixer les xarxes socials. Existeixen altres opcions
eficiència en la seva feina. com ara els microblocs, com el Twiter, Linkedln,
Facebook, plataformes que permeten compartir
Què vol dir ser 2.0? fotografies com el Flickr, vídeo, com YouTube etc. Totes
Ser 2.0 vol dir treballar de forma col·laborativa, aquestes propostes són eines que poden ajudar-nos a
implica fer servir les eines TIC i de xarxes socials per fer donar-nos a conèixer en entorns professionals o socials.
més eficient la teva pròpia feina. Comporta aprofitar les
sinèrgies que sorgeixen dels nous moviments Com creus que afecta el concepte Web 2.0 al
tecnològics i socials. És una manera dʼenfocar el món món de lʼempresa?
que ens envolta i una manera de viure. La majoria de les empreses estan afectades pel
concepte Web 2.0. Tot i que molts cops elles mateixes
Què és el fenomen bloc? no ho saben. El concepte Web 2.0 és un concepte molt
El fenomen bloc o el blogging és molt més que tenir ampli que canvia la relació entre les empreses i lʼentorn.
un bloc. És a dir, no consisteix només en escriure, Ara, lʼentorn juga un paper rellevant. El públic o lʼusuari
2

3. actual és actiu i ja no només respon als estímuls optaré per una nova estratègia... És qüestió de ser
+LSI NEWLETTER20/02/2009
unidireccionals que els aporten les empreses curiós, anar provant i escoltant als altres per acabar
tradicionals. Algunes empreses tenen por dʼiniciar un definint la metodologia més adient. Aquesta flexibilitat és
bloc perquè creuen que al donar veu als seus clients, un dels avantatges de la metodologia Web 2.0.
poden rebre opinions negatives. No se nʼadonen que
coneixent les crítiques de lʼusuari poden donar-li una De totes formes, jo no sóc lúnic professor del
resposta o fins i tot millorar els seus productes. A Departament LSI que investiga aquestes metodologies
vegades, es creu, de forma errònia, que totes aquestes en el seu dia a dia docent. En Marc Alier, per exemple,
eines: blocs, xarxes socials tipus Linkedln, Twiter, etc també utilitza aquests entorns en la seva assignatura.
estan dissenyades només pel jovent. Els empresaris no
sempre veuen que ells també poden aprofitar-se És possible fer servir la Web 2.0 en la recerca?
dʼaquestes tècniques. La presència a plataformes com Curiosament, lʼaplicació de les tècniques 2.0
Flickr, amb imatges, a Youtube, amb vídeos, o a plantegen una contradicció quan sʼapliquen al món de la
SlideShare, amb presentacions, per exemple, ajuden a recerca. A priori, la investigació hauria de promoure la
incrementar la visibilitat dels productes, lʼempresa i la col·laboració, lʼavenç del coneixement i la incorporació
marca. de les noves eines per anar a més. En canvi,
tradicionalment, la majoria de la recerca acostuma a ser
Dʼaltra banda, també cal tenir en compte una altra individualista i poc oberta a les novetats. És una llàstima
problemàtica. La gent que sʼestà incorporant avui en dia que les institucions actuals no ajudin a resoldre aquest
com a treballadors, són persones formades en Web 2.0. conflicte. Jo, per la meva banda, aposto per una recerca
Si les empreses on treballen estan basades en col·laborativa. Penso que una tesi doctoral aporta un
estructures més arcaiques, poden aparèixer conflictes granet dʼuna muntanya major. Actualment, estic
culturals. Les eines que aquests treballadors coneixen redactant una tesi doctoral relacionada amb aquests
estan basades amb una estratègia diferent a la que temes dins de la UPC i mʼagradaria que servís a dʼaltres
segueix la seva empresa i això pot portar a la fustració i per poder tot junts anar més enllà.
a la pèrdua de coneixement i eficiència.
I no tens por dʼacabar vivint en un món irreal?
Jo no dic que la metodologia tradicional sigui errònia, Bé, en la meva opinió, no tot ha de ser virtual. No cal
més aviat, penso que no és adequada pels nous temps. perdre les trobades, ni els cafès. Les xarxes socials per
La societat ha canviat i les estructures empresarials han Internet estan molt be per mantenir els contactes, però
de canviar juntament amb les organitzacions socials. Si els humans necessitem del contacte cara a cara, i és així
pensem, per exemple, en les webs versus els blocs, ens com neixen les veritables relacions.
adonem que tenen característiques diferents. Les webs
són més intitucionals. Els blocs, en canvi, són més Creus que la Web 2.0 promou alguns canvis de
ràpids, àgils i informals, però arriben a les persones i tipus ètic o filosòfic?
tenen la voluntat de comptar amb elles. Potser una Bé, en general crec que aquesta manera de treballar
empresa gran necessita dʼambdós serveis, però una promou la col·laboracio, la menció de diferents persones
empresa petita, que només pugui dedicar els esforços a involucrades en projectes comuns. Si pensem de nou en
una de les dues opcions, hauria dʼapostar clarament per les webs i els blocs, mentre que les primeres són més
el sistema de blocs. institucionals o corporatives, els segons són
col·laboratius. Dʼaltra banda, el bon ús dʼaquestes
Com es poden rel acionar l a Web 2. 0 i tècniques ajuden a fer-nos més lliures. Al Centre
lʼensenyament? dʼInnovació per a la Productivitat de Microsof treballem a
Totes aquestes eines es van incorporant al món de distància, ens organitzem com volem, etc. El secret és
la docència mica a mica. Lʼambient docent és altament fer-ne el millor ús possible.
favorable al concepte Web 2.0. Existeix interés per part
de molts docents i de la majoria dels alumnes. Poc a Podríem passar dies xerrant amb en Ramon
poc, ja veiem que la docència està passant de Costa, pero el temps i lʼespai ens limiten. Aprofitant
lʼestructura de classe magistral a un procés col·laboratiu. el que avui hem après, us segerim que feu una
subscripció RSS als seus blocs per continuar
El trimestre passat, per exemple, jo mateix vaig fer aprenent-ne més:
alguns experiments amb la utilització dʼun bloc per a les • http://innovacionyproductividad.spaces.live.com/
meves classes. En una prova inicial, vaig estar penjant • http://ramoncosta.blogspot.com/
resums de les meves classes. Vaig observar que els
alumnes, tot i agrarir-ho àmpliament, no hi participaven
de forma massiva. De totes formes, ja és normal que els
blocs més tècnics tinguin menys comentaris tot i que Grup de recerca GESSI
puguin tenir més visites. Potser, el proper trimestre http://www.lsi.upc.es/~webgessi/
3

4. +LSI NEWLETTER 17/11/2008
Green Smart Clouds En Ricard Gavaldà es va
El grup de recerca Laboratori d'Algorísmica graduar a la Facultat
Relacional, Complexitat i Aprenentatge (LARCA) del dʼInformàtica de Barcelona (FIB)
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics lʼany 1987 i va acabar la seva
(LSI) de la UPC es va reunir a Citilab Cornellà per tesi doctoral en Informàtica lʼany
posar en comú la recerca dels seus membres. Durant
aquesta reunió vàrem conèixer a en Ricard Gavaldà, 1992 i va rebre el premi a la
nou coordinador del grup, i la recerca que duu a millor tesi doctoral en lʼàrea
terme conjuntament amb en Jordi Torres del dʼInformàtica per la Universitat
Departament d’Arquitectura de Computadors (AC) de
la mateixa UPC. En Ricard treballa per a fer que la Politècnica de Catalunya (UPC).
informatica sigui cada cop més ràpida i més
sostenible. Actualment és professor universitari i coordinador del grup
de recerca en Laboratori d'Algorísmica Relacional,
Per Irene Lapuente Complexitat i Aprenentatge (LARCA) del Departament de
El grup de recerca Laboratori d'Algorísmica Relacional, Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat
Complexitat i Aprenentatge (LARCA) del Departament de Politècnica de Catalunya (UPC). Tot i que inicialment els
Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat seus interessos científics es centraren en la complexitat
Politècnica de Catalunya (UPC) es va reunir a Citilab computacional, actualment està treballant amb algoritmes
dʼaprenentatge automàtic i mineria de dades.
Cornellà el passat dilluns dia 26 i dimarts dia 27 de gener
per posar en comú la recerca duta a terme pels seus
membres. Durant aquests dos dies, els investigadors de socials, descarregar informacio, etc. tenen cost zero.
LARCA varen discutir sobre temes molt diversos: Ens oblidem del consum energètic que requereix
algoritmes i autòmates, Smalltalk, Green Computing, els cadascuna dʼaquestes accions. Sent conscients de que
sistemes de xarxes, lʼadquisició del llenguatges i la lògica la informàtica no és gratuïta, podríem pensar que la
de les regles dʼassociació. També varen aprofitar la tecnologia és doncs lʼactual problema mediambiental. I
benentesa per conèixer millor als altres companys, potser nʼés un, com indiquen estudis que posen als
consolidar-se com a grup i per presentar oficialment el sistemes informàtics com els responsables del 2% de les
nou coordinador de LARCA, en Ricard Gavaldà. emisions de CO2, comparables a les emisions dels
avions. Però també en pot ser la solució. La humanitat
De totes les interessants línies de recerca que ha interaccionat amb el seu entorn des dels inicis de la
sʼexposaren aquells dos dies, avui coneixerem més a hominització. Aquesta interacció ha anat modelant el
fons un dels projectes en els quals el propi coordinador nostre entorn. Però si bé això és una realitat, també ho
del grup, el Professor Gavaldà, està apostant més és que actualment viure sense tecnologia seria quelcom
intensament en lʼactualitat. Aquesta recerca la duu a totalment insostenible. No hi ha terreny, ni prou recursos
terme juntament amb el Professor Torres del per a tothom. Si la tecnologia pot ser una de les causes
Departament dʼArquitectura de Computadors (AC). dels impactes mediambientals negatius, també nʼés una
Aprofundirem en un tema dʼinterès tant social com de les solucions. Gràcies a la tecnologia, i a la
informàtic, punter i actual: el Green Computing com a informàtica en particular, podem maximitzar lʼús
solució a les implicacions mediambientals del Cloud dʼaquests recursos i aconseguir donar solucions més
computing. El que ells mateixos anomenen Green Smart eficients. Per exemple, amb el suport de les video-
Clouds. conferències podem posar-nos amb contacte amb
persones que es troben molt allunyades sense la
necessitat de fer ús dels mitjans de transport o fer cap
Només els cotxes contaminen?
consum adicional.
La consciència per conservar el medi ambient i no fer
malbé el nostre entorn es troba molt present a la nostra Internet. On es guarda la informació?
societat. Cada vegada és més habitual trobar nens i
nenes que tornen de lʼescola convençuts de que reciclar En aquest mateix butlleti, trobem lʼentrevista a una
és necessari o els governs ens recorden més sovint que persona 2.0. Algú que utilitza Linkedln per a consolidar
mai que és important reduir les emisions de diòxid de els seus contactes professionals, Twiter per anar
carboni (CO2). Vivim en un món de recursos limitats i informant i sabent què fan els seus amics i Flickr per
cada cop som més persones interessades en fer ús compartir imatges amb els altres. On es troba la
dʼaquests recursos. És evident, que cal tenir una bona informació dʼaquesta segona generació de la Web
basada en comunitats i en serveis de hosting? A lʼaltra
estratègia per no fer curt. Però són només els plàstics i
els fums els que contaminen? banda dʼInternet, dins dʼun núvol virtual. És el que es
coneix com Cloud Computing. Aquesta nova forma de
Clarament, la resposta a aquesta pregunta és: No! A fer, té implicacions socials, de privacitat de dades i
vegades caiem en el parany de pensar que tasquem dʼexecució. Si a la plana anterior parlàvem de la Web 2.0
com: fer cerques per Internet, participar de les xarxes com un fenomen social, ara volem conèixer allò que li
dóna suport. La part més algorítmica i estructural.
4

5. +LSINEWSLETTER 20/02/2009 En Jordi Torres es va graduar a la Facultat dʼInformàtica de Barcelona (FIB) lʼany 1988 i va
acabar la seva tesi doctoral en Informàtica lʼany 1993, any en què va rebre el premi a la millor tesi
doctoral en lʼàrea dʼInformàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Actualment és
catedràtic del Departament dʼArquitectura de Computadors (DAC) de la UPC, així com director de
la línea de recerca Sistemes Autonòmics i Plataformes eBusiness al Centre de Supercomputació
de Barcelona (BSC). Actualment la seva recerca està centrada en aconseguir que els recursos en
tecnologies de la informació (IT) siguin més eficients. Té un interès especial en combinar recerca
nascuda en diferents àrees com ara la computació autonòmica, sistemes distribuïts paral·lels i
desenvolupament de models, aprenentatge automàtic, etc.
Trobem diferents nivells de Cloud Computing com disminució dels costos econòmics, una millora del
poden ser serveis, magatzem, infraestructura, etc. Els servei, un estalvi energètic i dʼespais destinats als
usuaris poden tenir diferents necessitats, tant de tipus ordinadors i una disminució del temps de treball. Tot i
de servei com de magnitud del servei, és a dir, de aixi, també són conscients de les problemàtiques que
capacitat dʼemmagatzematge o temps dʼús dʼuna han dʼanar resolent al llarg del seu camí, com ara la
determinada infraestructura. És per això, que seria privacitat, es comença a parlar de private clouds, la
interessant aconseguir un hosting dinàmic, on la gent seguretat, o la pròpia complexitat dels algoritmes que
pogués comprar els serveis del Cloud en funció de les desenvolupen.
serves necessitats. Això suposaria una nova prespectiva
per a la Informàtica, però no pas una dʼextravagant. És Els sistemes són cada cops més complexos i la
lʼevolució pròpia dels sistemes. Inicialment, les tendència hauria dʼanar cap a la seva pròpia autogestió.
empreses adquirien gran ordinadors amb grans Aquest camí no es pas fàcil i seʼns presenten reptes
capacitats per poder realitzar tots els càlculs necessaris com el de trobar models que puguin predir allò que
o donar suport a totes les plataformes. De la mateixa passarà en un futur per a que ens ajudin a saber com
manera, a principis del segle passat les fàbriques actuar. Per treballar aquests tipus de problemes és
comptaven amb els seus propis generadors elèctrics. interessant combinar diferents disciplines de la ciència.
Actualment, ja treballem amb servidors externs. Els És important que els investigadors que fan recerca per
requeriments dels nostres ordinadors personals han millorar la capacitat de computació de les màquines es
anat disminuint en favor dʼexternalitzar serveis. De la coordinin amb amb aquells qui milloren els algoritmes i
mateixa forma, mica a mica la generació dʼelectricitat va desenvolupen noves peces de software. Aquest és un
anar passant a mans dʼempreses que es dedicaven a els grans secrets de lʼequip format per en Jordi Torres
aquesta producció elèctrica. Ara, empreses i cases del Departament dʼAquitectura de Computadors
particulars paguem la quantitat de llum que fem servir i (infraestructures) i en Ricard Gavaldà del Departament
que ens és ofertada com un servei. Així doncs, aviat de Llenguatges i Sistemes Informàtics (Software).
contractarem la quantitat de memòria, infraestructures o
serveis que necessitem i pagarem per aquest ús. Estalviant temps i energia
Aquests recursos estaran en algun lloc de la xarxa, a un
núvol. Dʼaquesta manera evitarem desaprofitar recursos El camí a recòrrer té moltes etapes, és per això que
a nivell particular. Treballant de forma global reduirem la cada grup de recerca dedicat al Green Computing
despesa informàtica. acostuma a especialitzar-se en algunes de les qüestions
abans esmentades. Els professors Gavaldà i Torres
Els investigadors que, com en Ricard Gavaldà o en centren la seva recerca en les millores per la reducció
Jordi Torres, treballen en aquesta direcció coneixen els de consum energètic i temporal. Els models predictius
beneficis que pot arribar a suposar la seva recerca a dʼen Ricard Gavaldà es combinen amb les polítiques de
nivell global. Aquesta manera de treballar suposaria una gestió dels recursos, inclosos els servidors dʼen Jordi
Torres, per trobar la configuració millor per resoldre el
Google avança cap a la sostenibilitat que demanen els usuaris, amb el nivell de satisfacció i
qualitat que volen. Així sʼintenta arribar a una solució que
Google és una empresa compromesa amb el Medi Ambient. minimitzi lʼús de recursos i la corresponent despesa
Actualment, ha patentat fer un centre de dades i càlcul al energètica. Gràcies a persones com ells, arribarà un dia
mar per a poder-se aprofitar de lʼenergia mareomotriu, de en què podrem treballar en un núvol informàtic sense
les onades, i la refrigeració de lʼaigua. perdre els núvols blancs del cel.
A més, promou el diàleg entre enginyers, recercaires i
empresaris. Els dies 10, 11 i 12 de febrer, organitzava una
reunió per a Faculty de universitats europees a la seva seu
de Zürich per explicar els seus interessos de recerca i
explorar possibles vies de col·laboració. En Ricard Gavaldà Grup de recerca LARCA
i en Jordi Torres han estat convidats a participar. http://recerca.upc.edu/larca
5

6. Camí cap a la Unificació
+LSI NEWLETTER20/02/2009
LʼAlbert Atserias va
estudiar Enginyeria
L’Albert Atserias és membre del Departament de
Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Informàtica a la
Universitat Politècnica de Catalunya. L’Albert s’ha Facultat dʼInformàtica
doctorat a Califòrnia i a Catalunya. Els temes de Barcelona (FIB). Es
principals de la seva recerca són la complexitat va doctorar per la
computacional, la lògica matemàtica i la
combinatòria. El seu somni és trobar el camí cap Universitat de Santa
a la unificació de teories computacionals Cruz a Califòrnia i per
actualment desconnectades. Físics, matemàtics, la Universitat
o informàtics, tots cerquen aquesta unificació
com el Sant Grial de cada disciplina. Politècnica de
Catalunya.
Per Irene Lapuente
Els científics, com lʼAlbert, busquen entendre tot Actualment, és membre del grup de recerca en
allò que ens envolta, ja sigui natural o creat pel propi Algorísmia, Bioinformàtica, Complexitat i Mètodes
home. Les ciències naturals o les pures són les més Formals (ALBCOM) del Departament de Llenguatges i
Sistemes Informàtics (LSI) de la UPC. Imparteix la
antigues perquè sʼespecialitzen en estudiar entorns
seva docència a la FIB i la FME. Col·labora amb
que ja existien abans de lʼaparició de la humanitat.
investigadors de la Universitat Humboldt a Alemanya,
La informàtica ens proposa noves preguntes, ens de la Universitat de Cambridge al Regne Unit i de la
presenta nous models de relació i treball però també Universitat de Berkeley dels Estats Units dʼAmèrica.
amaga antics desitjos. Els informàtics, com els físics
o els químics, també busquen una teoria que pugui
unificar diferents teories ja existents. Trobar una les situacions estratègiques en què els jugadors
teoria del tot no és quelcom fàcil. LʼAlbert Atserias no escullen diferents accions en un intent per maximitzar
pretén unificar forces com és el cas del físics teòrics, els guanys. Al model del cas pitjor l'adversari és
busca la unificació de dues teories sovint totpoderós, a lʼaltre la cosa està més equilibrada.
confrontades de la complexitat computacional; ell en Aplicant-ho a la criptografia, per exemple, és lògic
voldria demostrar l'equivalència pensar que tots els participants pateixen les mateixes
limitacions. Pel qui encripta, l'adversari és el qui vol
Quins són els interessos dʼun interceptar el missage, pel qui vol interceptar el
missage, l'adversari és el qui encripta. Aquí tothom
informàtic teòric? està limitat de la mateixa manera.
Ens podries explicar amb detall dʼon neix la Però a la vida real no sempre tenim un
teva recerca? adversari fent-nos la guitza, com es tradueix això
Porto temps treballant en complexitat a un entorn de complexitat computacional?
computacional, la part de la teoria de la Això que em planteges és el punt de partida
computabilitat que estudia els recursos de càlcul dʼuna forma de treballar diferent i dʼuna recerca
requerits per resoldre un determinat problema. Els dʼunificació de les teories del cas pitjor i el cas mitjà,
recursos habitualment són el temps (nombre de quan les configuracions són aleatòries.
passos d'execució d'un algorisme), i l'espai (quantitat
de memòria que utilitza). Ens interessa determinar Imaginar que ho tenim tot en contra no és molt
quins són els mínims recursos necessaris en cada realista tot i que ho fem quan no coneixem l'entorn
cas. Dʼuna banda, volem trobar l'algorisme més massa bé. Llavors cal fer abstracció de l'entorn. És el
eficient possible que resolgui el problema. Dʼaltra, que el model d'adversari vol modelar. És a dir, si
volem demostrar que no pot haver-hi cap solució trobem una solució algorísmica eficient quan
millor. És clar, per demostrar l'inexistència de cap s'enfronti al pitjor dels adversaris, seguirà sent-ho
altra solució millor ens caldrà un model matemàtic. quan s'enfronti a un adversari menys malèvol o que
Aquí comença la controvèrsia. El model anomenat es limiti a escollir l'entrada de forma aleatòria. De
del "cas pitjor" imagina que un adversari escull vegades, però, aquest pas d'abstracció s'allunya tant
l'entrada tant maliciosament com pot. Podríem de la realitat que quan girem la truita i demostrem
imaginar un model, potser més realista en alguns que un problema no té cap solució algorísmica en el
casos, en què els recursos dels que disposa cas pitjor no estem dient res de la realitat.
l'adversari per generar l'entrada són els mateixos que
usa el propi algorisme per resoldre el problema. De fet, l'adversari que escull les entrades a
lʼatzar és molt comú en altres camps. A la Física,
El plantejament és semblant a la teoria de jocs, quan es vol entendre l'evolució d'un sistema a partir
una branca de la matemàtica aplicada que estudia d'una configuració inicial aleatòria, donada per la
6

7. +LSI NEWLETTER20/02/2009
natura, i no correspondrà a cap cas negatiu escollit per Així doncs la unificació dʼesforços per part dels
cap adversari. Aquí si cal un anàlisi de la complexitat científics també és present en aquesta recerca?
en el "cas mitjà". Col·laboro amb altres investigadors de la
Universitat Humboldt a Berlin. Tenim una acció
On ens porta la unificació? integrada hispano-alemanya. També treballo en lògica
a Cambridge. L'any passat vaig passar un semestre
sabàtic a Berkeley per aprofundir en el cas mitjà.
Què vol dir unificar?
Per cada problema donat, seria desitjable
Aquí, a LSI també hi ha investigadors que treballen
demostrar que existeix un algorisme eficient que
en temes propers als meus. La satisfacció de
funciona contra el pitjor dels adversaris, i demostrar
restriccions en el sentit més pràctic és la base de la
que cap algoritme pot ser millor ni tant sols quan
recerca actual dels professors Roberto Nieuwenhuis i
s'enfronta al més benèvol dels adversaris. Però això no
Javier Larrosa.
sempre és possible. Hi ha problemes on la millor
solució algorísmica en el cas pitjor és molt més
ineficient que la millor solució en el cas mitjà. En Present i futur dʼuna recerca
d'altres, però, les solucions òptimes en ambdós models bàsica
sembla que coincideixin. Quins són aquests
problemes? Què els caracteritza? Alguns provenen de Què has trobat fins ara?
la combinatòria, d'altres de la física estadística, i Hi ha un article meu que em fa especial il·lusió
d'altres de la teoria de nombres amb aplicacions a la
relacionat amb això dels adversaris. Vaig presentar un
criptografia. En tots, el cas mitjà i el cas pitjor semblen
algoritme capaç de trobar errors en algorismes que
equivalents. Busquem determinar quins problemes
semblen resoldre el problema de la satisfacibilitat
admeten aquesta "unificació" de models, i demostrar- booleana (SAT) però que, en realitat, no ho fan. El
ho. problema SAT consisteix en determinar si una
expressió algebraica sobre els operadors lògics I, O i
La unificació de les teories del cas pitjor i del cas
NO, és tautològicament vàlida o no. El meu algorisme
mitjà suposaria simplificació i reaprofitament del
fa el paper d'adversari: si tinc un algorisme que
coneixement però, el seu valor seria ajudar a suposadament resol SAT en totes les instàncies però
determinar en quins casos un model és tant vàlid com realment fa errors, jo trobo una entrada on el teu
l'altre. Una cosa semblant va passar en l'àrea dels
algorisme s'equivoca i ho faig amb gairebé amb els
algorismes d'aproximació. Per certs problemes és
mateixos recursos que el teu algorisme.
possible trobar una solució que aproximi l'òptim de
manera molt més eficient que si volem trobar l'òptim. Tens deixebles que et segueixen?
Per d'altres és tant díficil trobar l'òptim com aproximar- En Sergi Oliva és alumne meu de doctorat, si és
lo. Als 90 es va aconseguir caracteritzar molt millor
això al què et refereixes. Ja es troba en el seu segon
aquests últims i es van unificar ambdues visions.
any i està investigant a nivell teòric sobre problemes de
satisfacció de restriccions en teoria de grafs.
Així doncs, la informàtica ja ha viscut una
unificació prèvia. I no fa pas tant temps... On voleu arribar?
Crec que el repte més important de la complexitat
És difícil saber la resposta. Jo vull arribar a trobar
computacional per als propers anys és relacionar la
tantes respostes matemàtiques com em sigui possible.
teoria del cas mitjà amb la del cas pitjor de manera
Què passarà amb elles? Que aportaran? Ara per ara
convincent. Ja ha passat una dècada de la primera no t'ho sabria dir. Potser respostes pràctiques d'aquí
unificació de complexitat algorísmica i seria molt cent anys. Qui ho sap? És la pega de la recerca
interessant veure com aconseguim aquesta segona.
bàsica. Tot i així, la recerca bàsica és fonamental.
Posant un cas extrem però significatiu, és molt
Aquestes unificacions ajudaran als físics
probable que quan el físic James Clerk Maxwell va fer
teòrics? els seus descobriments sobre l'electro-magnetisme no
No puc dir que els ajudarà en la recerca de les fos pas conscient que la societat acual en seria tant
seves pròpies lleis d'unificació o teories del tot. Voldria
depenent.
mencionar que totes aquestes disciplines,
matemàtiques, física teòrica, informàtica teòrica
s'estimulen l'una a l'altre. La informàtica teòrica Grup de recerca ALBCOM
col·labora a crear noves matemàtiques i fa replantejar http://albcom.lsi.upc.edu/
enfocaments de moltes altres disciplines. Tot i ser
informàtic teòric, treballo amb investigadors en
combinatòria i lògica.
7

8. Aprenentatge artificial de
+LSI NEWLETTER 20/02/2009
En Fernando Orduña ha
l’experiència real realitzat estudis superiors
en Sistemes
L’estudiant de doctorat Fernando Orduña del Computacionals a
Departament de Llenguatges i Sistemes lʼInstitut Tecnològic de
Informàtics (LSI) ens visita juntament amb els seus Hermosillo, Sonora
directors de tesi i cap del grup de recerca en Mèxic. Actualment, és
Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge
Automàtic (KEMLG), en Miquel Sànchez. Entre els estudiant de doctorat al
dos ens expliquen què és el raonament basat en Departament de
casos, com és possible aconseguir que una Llenguatges i Sistemes
màquina aprengui de l’experiència, quin és Informàtics (LSI) de la
l’objectiu de la recerca d’en Fernando i com es
poden aplicar aquests desenvolupaments a la Universitat Politecnica de
Indústria actual.
Catalunya (UPC) sota la direcció del Professor
Per Irene Lapuente Miquel Sànchez. La seva recerca està centrada en
sofware i agents físics, control a temps real, agents
En Fernando Orduña és estudiant de doctorat del intel·ligents, sistemes de suport a la decisió
grup de recerca en Knowledge Engineering and intel·ligents, control industrial intel·ligent i
Machine Learning Group (KEMLG) del Departament de metodologies per agents intel·ligents.
Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la A més, en Fernando és el president de la Red
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Iberoamericana de Investigación en Inteligencia
Actualment, porta un any fent recerca en lʼarquitectura Artificial (RIIIA).
de sistemes multiagents que usen el raonament basat
en casos per a la resolució de problemes. És un tema
complexe que si volem entendre i volem copsar la En Miquel Sànchez és el cap del grup de recerca
magnitud de les millores introduïdes per en Fernando, d'Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge
haurem dʼanar analitzant poc a poc. Automàtic (KEMLG). Lʼobjectiu dʼaquest grup és
l'estudi i implementació de tècniques i metodologies
d'Intel·ligència Artificial en la resolució de problemes
Què és un Agent Intel·ligent? complexos del món real. Aquest grup aplica els
seus coneixements a diferents àrees com són la
Un agent intel·ligent és una entitat capaç de
percebre el seu entorn, processar la informació rebuda medicina, l'empresa, la
i respondre o actuar de manera racional, per tal indústria o el medi
ambient. El professor
dʼobtenir el millor resultat esperat. Un agent intel·ligent
Miquel Sànchez porta
pot ser físic o virtual, dʼaquí que pot ésser tan una peça
mitja vida dedicat a la
de software com de hardware. Això sí, sempre amb recerca mediambiental i
certes capacitats cognitives. software.
Els agents són entitats que tenen una entrada
dʼinformació, una determinada problemàtica i una
La branca de la informàtica que treballa en aquest
sortida dʼinformació, una resposta elaborada. Aquestes
aprenentatge i que de fet ha incorporat lʼaprenentge
entitats estan immerses dins dʼun entorn determinat i
basat en casos o case-based reasoning (CBR) com a
poden interactuar entre elles, així com cooperar per tal
de trobar solucions òptimes. Els sistemes on existeixen part del seu vocabulari és la Intel·ligència Artificial (IA).
diferents agents que col·laboren entre ells, sʼanomenen
Un sistema de raonament basat en casos és un
sistemes multiagents.
sistema basat en lʼexperiència. Què vol dir això en
termes de la Intel·ligència Artificial? Un sistema basat
Màquines que raonen en lʼexperiència, segons aquest punt de vista, és un
sistema que intenta imitar el comportament i la
El raonament basat en casos és el procés de manera de resolució dʼun ésser humà que té una gran
solucionar nous problemes basant-se en les solucions experiència i coneixença dun tema determinta. Per
utilitzades en problemes anteriors semblants. Aquesta tant, quan treballem amb programes que incorporen
és una de les formes més conegudes dʼaprenentatge aquestes tècniques consulten també persones amb
entre el humans i està basada en anar fent analogies una opinió fonamentada en la seva experiència per a
amb casos anteriors similars. Els investigadors en corroborar lʼaprenentatge. Quina és la gran diferència
Intel·ligència Artificial, inspirats per aquesta manera que suposa treballar amb experts artificials? El volum
dʼincorporar saviesa, han dissenyat sistemes que de les bases de coneixement i dades dels
utilitzen aquesta metodologia per trobar solucions a computadors involucrats en donar suport a una
problemes quotidinas, donar suport a la presa de
8 decisions, etc.
resolució o una altra són increiblement més grans al

9. nombre de dades que pot emmagatzemar una ment resultats que tant ell com el seu director, en Miquel
+LSI NEWLETTER 20/02/2009
humana experta en el mateix tema. A més, treballar de Sànchez, esperen seran quelcom genèric que funcioni
forma computacional també ajuda en lʼaportació de en multitud de situacions, tot i que evidentment, per tal
solucions més objectives, automàtiques i eficients. dʼarribar a aquest resultat genèric hauran de fer proves
amb casos concrets, aplicats i del món de la Indústria.
Fent passes cap al futur
Aplicant el coneixement artificial
Els sistemes tradicionals de raonament basat en Els sistemes multiagents que apliquen raonament
casos (CBR) dins de lʼàmbit de la Intel·ligència Artificial
basat en casos per a resoldre problemes poden ser de
tenen una estructura dʼentrada dels problemes i una
gran utilitat en entorns on es generen dades de forma
resolució dʼaquests mitjançant la comparació amb la
contínua, on és important decidir si les dades i casos
base de casos de la màquina. Per tal dʼaconseguir un generats són rellevants o no. Alguns exemples
resultat final, el cicle del raonament es divideix en dʼaquests tipus dʼaplicacions els trobem als entorns
diferents subprocessos. Típi cament aquest s
ambientals o a la medicina. En concret, existeix un
subprocessos són quatre:
projecte europeu per treballar amb la distribució i la
gestió dʼaigües de Barcelona. Aquest cas és continu i
•Recordar els casos similars i analitzar-los. complex. Per començar, tenim una gran àrea per a ser
•Reutilitzar la informació i el coneixement que coberta, amb molts nodes o canonades. Per cada
tenim en cada cas per resoldre el problema. canonada ha de passar una determinada quantitat
•Revisar la solució proposada. dʼaigua, per tant cada motor ha de bombejar amb una
•Retenir les parts dʼaquesta experiència que ens determinada potència, però, a més, les canonades
estan connectades. Per tant, lʼaigua entrant ha de ser
poden ser útils per a la resolució de futurs problemes.
igual a lʼaigua sortint,... Aquest no és un problema
trivial; però planteja una situació adequada per aplicar
Aquests subprocessos es coneixen amb el nom de els desenvolupaments duts a terme pel doctorant
les quatre erres (4R) degut a la regla pnemotècnica Fernando Orduña i el seu director de tesi doctoral.
que ens ajuda a recordar-los: els quatre subprocessos
es poden definir amb una paraula que comença amb la Acabem de presentar un cas concret, on hem
lletra R. analitzat la qüestió de la complexitat i la relació entre
les dades i les respostes del problema. Tot i així, en
En Fernando Orduña proposa posar un agent que aquestes situacions, la problemàtica més greu rau en
sʼencarregui de controlar cadascuna dʼaquestes el manteniment de les bases de casos. Lʼanomenat
etapes. Dʼaquesta manera, un sistema de raonament subprocés de la Retenció. Com les màquines van
basat en casos esdevé un sistema multiagent amb, emmagatzemant dades contínuament és important fer
com a mínim, quatre agents encarregats de coordinar una tria. Cal recordar que lʼobjectiu final de la
les quatre etapes bàsiques dʼun sistema CBR i de implantació dʼaquestes metodologies és aconseguir
coordinar-se entre ells. Així el servei esdevé més bases de casos eficients amb el nombre de casos
flexible i més dinàmic que el tradicional. Per tant, pot mínim per poder cobrir un màxim de situacions. És ben
ser aplicat en moltes més situacions i amb més be, el que fem els humans. Nosaltres no recordem tots
variables involucrades. Sʼaconsegueix que els agents els detalls. El nostre cervell, de capacitat limitada,
puguin treballar i ser efectius en situacions noves, que només emmagatzema allò que és rellevant per a
s i g u i n l l e u g e r a m e n t d i f e r e n t s a l p r o b l e m e s nosaltres. És el que es coneix com raonament dinàmic.
emmagatzemats. Els agents poden ajustar i aproximar
solucions parcials similars dʼaltres problemes, per Gairebé sembla un somni, però cada cop sembla
acabar composant una nova solució, en comptes que són més les capacitats humanes que poden
dʼintentar ajustar-se a una solució anterior complerta, acabar esdevenint artificials. Per aprendre ja no només
per tal de resoldre un nou problema diferent. És a dir, cal anar a lʼescola o escoltar als més grans. Les
dʼaquesta manera el sistema té un poder de reacció màquines també aprenen de lʼexperiència!
davant dels estímuls externs major, i en certa manera
sʼassembla cada vegada més a un veritable humà.
Sembla ciència ficció!
De moment, en Fernando ha realitzat el disseny
dʼaquest sistemes multiagents. En uns mesos
presentarà la seva proposta per al diploma dʼEstudis Grup de recerca KEMLG
Avançats (D.E.A.) i en un parell dʼanys acabarà la http://www.lsi.upc.edu/~webia/KEMLG/
recerca corresponent a la seva tesi doctoral. Els
9

10. Lectures de Tesis Doctorals
+LSI NEWLETTER20/02/2009
Anunci del darrer pas cap al doctorat: la lectura.
An object-oriented approach to the translation between UML and SBVR
Doctoranda: Ruth Raventós Pagès
Director: Antoni Olivé Ramón
Resum: Des dels anys 60s, s'han desenvolupat molts llenguatges formals per permetre als enginyers de
programari l'especificació de models conceptuals i el disseny d'artefactes de programari. Alguns d'aquests
llenguatges, com l'Unified Modeling Language (UML), han esdevinguts estàndards de gran ús. Aquests
llenguatges utilitzen notacions i conceptes que no són fàcilment comprensibles pels "experts de domini", que
són els que entenen el domini del problema i els responsables de trobar solucions als problemes que es troben
en aquest domini.
L' Object Management Group (OMG) va especificar el "Semantics of Business Vocabulary and Rules
(SBVR)" com a primer pas per proporcionar un llenguatge per descriure "vocabularis i regles de negoci". La
funció de SBVR és la de poder capturar els conceptes i les regles de negoci en llenguatges propers a la llengua
corrent per tal que els experts del domini puguin llegir-los i escriure'ls, de manera prou formal per capturar la
semàntica desitjada i presentar els conceptes i regles de negoci en una forma que es puguin automatitzar.
L'objectiu principal dels enfocaments basats en regles de negoci és construir sistemes de software
directament a partir de vocabularis i regles. Una manera d'arribar a aquest objectiu, dins del context de
l'arquitectura dirigida per models (model-driven architecture o MDA), és transformant vocabularis i regles de
SBVR en models d'UML. L'OMG també remarcà la necessitat d'una transformació d'enginyeria inversa entre
esquemes d'UML i vocabularis i regles de SBVR per tal de poder validar esquemes d'UML.
Aquesta tesi proposa una traducció automàtica entre esquemes d'UML i vocabularis i regles de SBVR, i
viceversa. Aquesta proposta consisteix en l'aplicació d'un nou enfocament genèric de traducció d'esquemes al
cas particular de l'UML i del SBVR.
La contribució principal de l'enfocament genèric és l'ús extens de conceptes orientats a objectes en la
definició de les correspondències de traducció, especialment l'ús d'operacions (i els seus refinaments) i
d'invariants, formalitzats en el llenguatge Object Constraint Language (OCL). Els mapatges de traducció es
poden utilitzar per comprovar que dos esquemes són traduccions l'un de l'altre, i traduir-ne un a l'altre, en
qualsevol direcció. Les correspondències de traducció es defineixen declarativament mitjançant precondicions,
postcondicions i invariants, i es poden implementar en qualsevol llenguatge adequat. L'enfocament se'aprofita de
les estructures orientades a objectes que trobem en metaesquemes de Meta Object Facility (MOF) per
aconseguir els objectius de desenvolupament de software orientat a objectes en les tasques de traducció
d'esquemes.
L'enfocament genèric de traducció d'esquemes i la seva aplicació a esquemes d'UML i vocabularis i regles
de SBVR s'ha implementat a l'eina UML-based Specification Environment (USE) i s'ha validat amb un cas
d'estudi basat en l'esquema conceptual del sistema de Digital Bibliography & Library Project (DBLP).
Dia: 27/02/2009
Hora: 11:30h
Lloc: Sala d'Actes de la FIB, Edifici B6. Campus Nord.
Validation of UML Conceptual Schemas with OCL Constraints and Operations
Doctoranda: Anna Queralt Calafat
Director: Ernest Teniente
Resum: Per tal de garantir la qualitat final dʼun sistema dʼinformació, és imprescindible que lʼesquema
conceptual que representa el coneixement sobre el seu domini i les funcions que ha de realitzar sigui
semànticament correcte.
La correctesa dʼun esquema conceptual es pot veure des de dues perspectives. Per una banda, des del punt
de vista de la seva definició, determinar la correctesa dʼun esquema conceptual consisteix en respondre la
pregunta “És correcte lʼesquema conceptual?”. Aquesta pregunta es pot respondre determinant si lʼesquema
satisfà certes propietats, com satisfactibilitat, no redundància o executabilitat de les seves operacions.
Dʼaltra banda, des de la perspectiva dels requisits que el sistema dʼinformació ha de satisfer, lʼesquema
conceptual no només ha de ser correcte, sinó que també ha de ser el correcte. Per tal dʼassegurar-ho, el
10

11. +LSINEWSLETTER 20/02/2009 dissenyador necessita algun tipus de guia i ajut durant el procés de validació, de manera que pugui entendre què
està representant lʼesquema exactament i veure si es correspon amb els requisits que sʼhan de formalitzar.
En aquesta tesi presentem una aproximació que millora els resultats de les propostes anteriors adreçades a
validar un esquema conceptual en UML, amb les restriccions i operacions formalitzades en OCL. La nostra
aproximació permet validar un esquema conceptual tant des del punt de vista de la seva definició com de la seva
correspondència amb els requisits.
La validació es porta a terme mitjançant un conjunt de proves que sʼapliquen a lʼesquema, algunes de les
quals es generen automàticament mentre que dʼaltres són definides ad-hoc pel dissenyador. Totes les proves
estan formalitzades de tal manera que es poden tractar dʼuna manera uniforme, independentment de la propietat
específica que determinen.
La nostra proposta es pot aplicar tant a un esquema conceptual complet com només a la seva part
estructural. Quan es pretén validar només la part estructural dʼun esquema, oferim un conjunt de condicions que
permeten determinar si qualsevol prova de validació que es pugui fer sobre lʼesquema acabarà en temps finit.
Per aquells casos en els quals aquestes condicions de terminació se satisfan, també proposem un procediment
de raonament sobre lʼesquema que sʼaprofita dʼaquest fet i és més eficient que en el cas general. Aquesta
aproximació permet validar esquemes conceptuals molt expressius, assegurant completesa i decidibilitat al
mateix temps.
Per provar la factibilitat de la nostra aproximació, hem implementat el procés de validació complet per a la
part estructural dʼun esquema. A més, per a la validació dʼun esquema conceptual que inclou la definició del
comportament, hem implementat el procediment de raonament estenent un mètode existent.
Dia: 02/03/2009
Hora:11:00h
Lloc: Sala del Llac, del Rectorat, edifici R. Campus Nord
Temporal Coherence in Rendering Time-Vatying Volume Data
Doctorand: Sergi Grau Carrión
Director: Daniela Tost Pardell
Resum: La visualització de volum és un dels camps més actius en els gràfics per computador, gràcies al
seu ampli ventall d'aplicacions en diferents disciplines, com les ciències de la terra, la medicina o la biologia.
La visualització de dades que varien al llarg del temps (time-varying datasets) és actualment un camp de recerca
molt important i és on es centra aquesta tesi.
Concretament, l'objectiu de la tesi és contribuir en la millora de l'eficiència de la visualització d'aquest tipus de
models per poder obtenir exploracions interactives de les dades al llarg del temps. Ens centrem en la compressió
i optimització de les estructures de dades i algorismes perquè manipulin les dades eficientment. Específicament,
la contribució d'aquesta tesi és l'acceleració dels models time-varying utilitzant l'estructura de dades Temporal
Run-Length Encoding (TRL). Proposem i comparem la utilització del TRL amb tres algorismes de visualització de
volums: ray-casting, 3D texture-mapping i splatting.
Dia: Pendent de confirmació
Hora: Pendent de confirmació
Lloc: Pendent de confirmació
Peer–to–Peer Bartering: Swapping Amongst Self–interested Agents
Doctorand: David Conrado Cabanillas Barbacil
Director: Steven Wilmott
Resum (en castellà): Entornos distribuidos y a gran escala pueden ser un punto de conflicto entre los
objetivos egoístas de sus participantes y el bienestar de la población.
Con la idea de regular el comportamiento de los participantes en el sistema, es necesario introducir
mecanismos que fomenten incentivas y estimulen un comportamiento cooperativo con el objetivo de compensar
la impredecible disponibilidad de recursos.
La historia de la economía contiene una gran variedad de patrones para incentivar la cooperación. Nosotros
nos centraremos en el patrón de intercambio (i.e. trueque) por su simplicidad y robustez como forma de re–
asignar recursos. Mientras podemos asegurar que el intercambio es la forma más antigua de intercambio, aún
existen muchos ejemplos donde éste puede sorprendernos. El éxito y la supervivencia de los mecanismos de
intercambio añade atractivo al estudio de este modelo.
11

12. +LSINEWSLETTER 20/02/2009
En esta tesis hemos creado tres escenarios relevantes donde se ha aplicado el intercambio. Todos ellos
partiendo de un mismo modelo de intercambio, tenemos:
• La exploración de características y viabilidad de un mercado de intercambio comparando su rendimiento,
• Mostrar un sistema de intercambio con una población no altruista y con diferentes tipos de poblaciones,
• Aplicar un sistema de intercambio a una aplicación real como es el servicio de directorios.
El núcleo de la investigación es el análisis del sistema de intercambios en la época de Internet. En épocas
previas solía suceder que una economía dominada por el intercambio sufriera un elevado coste de transacción (la
imposibilidad de que los deseos y necesidades que provocan una transacción ocurran en un tiempo y lugar
determinado). Hoy en día, el mundo dispone de un sistema global de interconexión de redes de ordenadores
llamado Internet. Este mundo interconectado ofrece nuevas oportunidades para superar las limitaciones de una
economía de intercambio.
El propósito de la tesis ha sido investigar la distribución de recursos usando un mecanismo de intercambio,
poniendo especial énfasis en aplicaciones a gran escala y distribuida, sin la presencia de altruismo en el entorno.
A través de la investigación presentada en esta tesis, el leifmotif de nuestro trabajo se puede resumir en: la
investigación de interacciones entre agentes egoístas, racionales y autónomos con información incompleta, cada
uno de ellos buscando maximizar su función de utilidad por medio de intercambios. Nosotros nos concentramos en
tres escenarios: uno teórico, un caso de uso y finalmente una aplicación real. Todos estos escenarios han sido
utilizados para evaluar el intercambio. Cada escenario comienza con un origen común, pero cada uno de ellos tiene
sus propias características.
La conclusión es que el intercambio es aún relevante en el mundo moderno.
Dia: Pendent de confirmació
Hora: Pendent de confirmació
Lloc: Pendent de confirmació
Professors visitants Fabrice Colas
Qui visita LSI aquest mes
Lefteri Kirousis
El Dr. Fabrice Colas, de la Universitat dels Països
Baixos i fundada per el Centre de Bioinformàtica dels
Països Baixos (http://www.nbic.nl) farà una estada
amb el grup de recerca en Soft Computing SOCO
(www.lsi.upc.edu/~websoco) del Departament de
El professor Lefteri Kirousis vé de la Universitat de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la UPC
Patras a Grècia. Ha estat convidat pel grup de recerca durant aquest semestre. Col·laborarà amb AIDTumour
en Algorísmia, Bioinformàtica, Complexitat i Mètodes (www.lsi.upc.edu/~websoco/AIDTumour) a través del
Formals ALBCOM, a càrrec dʼen Josep Diaz. desenvolupament de models dʼanàlisi de dades per
descobrir subtipus de tumors cerebrals.
Té prevista la seva arribada a principis, el dia 9 de
febrer i de moment, allargarà la seva estança fins al En Fabrice Colas és lʼautor de la tesi doctoral
dia 16 del mateix mes. "Data Mining Scenarios for the Discovery of Subtypes
and the Comparison of Algorithms.
Si voleu més informació la trobareu a: http://
lca.ceid.upatras.gr/~kirousis/
12

13. +LSINEWSLETTER 20/02/2009
Propers Esdeveniments
Esdeveniments punters relacionats amb LSI
Whatʼs next? The Future of Computer Science at University Education
Barcelona, Espanya
Aquesta trobada es realitzarà el dia 17 de març a lʼAula Màster del Campus Nord de la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC).
En aquesta trobada es vol intentar saber quin tipus dʼensenyament superior en Informàtica o ciències de la
Computació necessitem i com hauríem de dur a terme el canvi educatiu promogut pel pla de Bolonya. Ens
agradaria que la Universitat pogués formar a futurs investigadors, treballadors de la indústria, emprenedors que
generin noves empreses, etc. La cel·lebració dʼaquesta jornada ha estat iniciativa del propi Departament de
Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) i està oberta a tothom que es consideri involucrat en el món de les
ciències de la computació i tingui quelcom a dir. Comptarem amb la presència dʼexperts de lʼalçada dʼen
Manuel Hermenegildo, Carlos Domingo, Andreu Mas-Colell, Jose Rolim, ricardo Baeza, entre dʼaltres.
SAC2009
Geometric Constraints and Reasoning, a technical track of
The International ACM Symposium on Applied Computing,
a Waikiki Beach, Honolulu, Hawaii, USA
Aquest congrés es celebrarà dels dies 8 al 12 de Març del 2009.
El grup de Recerca en Informàtica a l'Enginyeria (GIE) del Departament de Llenguatges i Sistemes
Informàtics (LSI) de la UPC hi participa de forma activa.
Xerrada relacionada amb el Processament de Llenguatge Natural
a CosmoCaixa Barcelona, Espanya
James R. Hurford (Universitat dʼEdimburg) és tota una autoritat en temes com els origens del llenguatge.
Va ser pioner en la utilització de simulacions computacionals per explicar els origens del llenguatge. És el
principal promotor del Congrés Internacional en Evolució del Llenguatge. Durant el mes dʼabril donarà una sèrie
de xerrades per diferents ciutats catalanes; i serà el 15 dʼabril que el podrem trobar a CosmoCaixa Barcelona.
En James R. Hurford ha estat convidat a exposar les seus coneixements en una xerrada per a públic general.
En Ramon Ferrer-i-Cancho del grup de recerca en Processament del Llenguatge Natural (GPLN) del
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) sʼha
encarregat dʼorganitzar aquesta interessant conferència.
IV International Congress: Evolving from IT Service Management to IT
Governance
a Madrid, Espanya
Aquest congrés es celebrarà dels dies 19 al 20 de maig del 2009.
13

14. Encara, fins al 1 dʼabril del 2009, podeu presentar els vostres articles. Si voleu més informació referent a
+LSINEWSLETTER 20/02/2009
aquest congrés, consulteu la seva plana web: http://www.urjc.es/congresoitsmf
Xerrada relacionada amb el Processament de Llenguatge Natural
a CosmoCaixa Barcelona, Espanya
Brenda McCowan (Universitat de Califòrnia, Davis) és una autoritat mundial en temes relacionats amb el
desenvolupament cognitiu i de comunicació dels dofins. És coneguda per haver desenvolupat tècniques per
categoritzar els diferents xiulets dels dofins, la crítica a la hipòtesi de que els dofins tenen xiulets equivalents als
noms humans, i perquè ha estat pionera en lʼestudi de la vocalització dels dofins utilitzant mètodes lingüístics
quantitatius. El dia 2 de juny donarà una conferència per a públic general a lʼauditori del CosmoCaixa. Ha estat
convidada per en Ramon Ramon Ferrer-i-Cancho del grup de recerca en Processament del Llenguatge Natural
(GPLN) del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC)
CAD'09
2009 International CAD Conference and Exhibition,
a Reno, Nevada, USA
Aquest congrés es celebrarà dels dies 8 al 12 de juny del 2009.
El grup de Recerca en Informàtica a l'Enginyeria (GIE) del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
(LSI) de la UPC hi participa de forma activa.
BADS 2009
International Workshop on Bio-Inspired Algorithms for Distributed Systems
a Barcelona, Espanya
Aquesta sessió es celebrarà el dia 19 de juny del 2009.
En Christian Blum del grup de recerca en Algorísmia, Bioinformàtica, Complexitat i Mètodes Formals
ALBCOM, del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la UPC, hi participa de forma activa.
Aquest taller forma part del Congrés Internacional en Autonomic Computing & Communications:
ICAC 2009
The 6th IEEE International Conference on Autonomic Computing &
Communications
Aquest congrés també es celebrarà a Barcelona, Espanya, del 15 al 19 de juny de lʼany 2009.
14

15. +LSINEWSLETTER 20/02/2009
SIACG 2009
IV Symposium Iberoamericano de Computacion Grafica,
a la Illa Margarita, Venezuela
Aquest congrés es celebrarà els dies 15, 16 i 17 de juny del 2009.
El grup de Recerca en Informàtica a l'Enginyeria (GIE) del Departament de Llenguatges i Sistemes
Informàtics (LSI) de la UPC hi participa de forma activa.
ECML-PKDD
European Conference on Machine Learning and Principles on Knowledge
Discovery in Databases,
a Barcelona.
L'any 2010, la conferència "European Conference on Machine Learning and Principles on Knowledge
Discovery in Databases (ECML-PKDD) es celebrarà a Barcelona. Lʼorganitzaran de forma conjunta el grup de
recerca Laboratori d'Algorísmica Relacional, Complexitat i Aprenentatge (LARCA) del Departament de
Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Yahoo! Research.
Aquesta és una conferència anual, que va néixer de la fusió de dues conferències ECML i PKDD, l'any
2001. És el principal fòrum en temes de Machine Learning i Data Mining a Europa.
Les tres darreres edicions anteriors tindran han tingut lloc a Bled (Eslovènia, 2009), Antwerp (Holanda,
2008) i Varsòvia (Polònia, 2007). La web de lʼedició celebrada a Holanda lʼany 2008 és http://
www.ecmlpkdd2008.org/
Per obenir més informació sobre aquest esdeveniment, es pot contactar amb en José L. Balcázar
(balqui@lsi.upc.edu) o Ricard Gavaldà (gavalda@lsi.upc.edu) del grup de recerca Laboratori d'Algorísmica
Relacional, Complexitat i Aprenentatge (LARCA) del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI)
de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Jornada del Processament Computacional del català
a Barcelona
Per tal d'impulsar la recerca i el desenvolupament de sistemes i aplicacions capaces de processar el català i
de posar-lo en condicions similars a altres llengües europees, un grup d'investigadors del Departament de
Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) com ara en Lluís
Turmo, i investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), han organitzat una jornada per potenciar
l'intercanvi, compartició, publicació, i difusió de recursos per al processament computacional del català. Aquesta
Jornada es celebrarà el proper dia 26 de març del 2009 al Palau Robert, a Barcelona.
Trobareu tota la informació a http://sites.google.com/site/jornadacatala/Home
15

16. +LSI NEWLETTER20/02/2009
Contacte:
Irene Lapuente
lsi-comunicacio@lsi.upc.edu
+34 93 413 78 78
Departament LSI
Universitat Politècnica de Catalunya
Campus Nord, Edifici Omega, Despatx 108
C/Jordi Girona Salgado, 1-3
08034 Barcelona
Informació subscripció butlletí per e-mail:
Subscripció:
1) Enviar un email a "lsi-newsletter-request@lsi.upc.edu"
Títol: subscribe
Text de lʼemail: subscribe lsi-newsletter@lsi.upc.edu
2) Fer un reply del email de confirmació de subscripció.
Eliminar subscripció
1) Enviar un email a "lsi-newsletter-request@lsi.upc.edu"
Títol: Unsubscribe
Text de lʼe-mail: unsubscribe lsi-newsletter@lsi.upc.edu
2) Fer un reply del email de confirmació de desubscripció..
Disclaimer:
The Software Department of the Technical University of Catalonia makes the material on the LSI+ Newsletter and its
corresponding Website available on the understanding that users exercise their own skill and care with respect to its use.
The Department gives no warranty and makes no representation whether expressed or implied, that the information
contained in this site is error free.
The material at this Newsletter and the corresponding website may include views or recommendations of third parties
which do not necessarily reflect the views of the Software Department of the Technical University of Catalonia or indicate its
commitment to a particular course of action.
Links to other web sites are inserted for convenience and do not constitute endorsement of material at those sites or
any associated organization product or service. These external information sources are outside the Department's control. It
is the responsibility of users to make their own decisions about the accuracy, currency, reliability and correctness of the
information at those sites. Furthermore, there is no guarantee that any of the sites listed will be available at any particular
time.
Maps and images on this website are for information purposes only and are not intended for navigation or to precisely
locate any particular feature.
By accessing information at or through this site, each user waives and releases the Department to the full extent
permitted by law from any and all claims relating to the usage of and/or reliance on the material made available through the
web site. In no event shall the Department be liable for any injury, loss or damage resulting from use of or reliance upon the
material.
16