TANQUEM LES NUCLEARS Aquest material s’ha elaborat en base a les ponències presentades a les Jornades “ VERITABLES CONSEQÜ...
Què és la tecnologia nuclear? La tecnologia nuclear sorgeix quan es bombardeja un element inestable (Urani 235 - U235) amb...
L’energia nuclear civil de fissió.  Reactor d’aigua a pressió (PWR). Ascó 1 i 2 Vandellòs 2 Esquema del reactor nuclear Ci...
Els perills de l’energia nuclear 1. Funcionament del reactor  Fuites d’aigua del circuit primari al secundari. Estan conte...
Els perills de l’energia nuclear 2.  El cicle del combustible.  Un any de funcionament de la central.  Es calcula que el r...
Els perills de l’energia nuclear 3.  Efectes sobre la salut.  La vida és possible quan la radioactivitat natural procedent...
Els perills de l’energia nuclear 3.  Les dosis de radiació.  Fins al 1925 no existeix regulacions en les dosis de radiació...
Els perills de l’energia nuclear 4.  El cas de Txernòbil.
Els perills de l’energia nuclear 5.  Seguretat i Terrorisme.  Edifici de contenció. Cilindre de formigó d’1,15 m de gruix,...
La tecnologia nuclear i els seus usos militars.  El cas de l’Urani Empobrit (DU - Depleted Uranium).
Preguntes i respostes d’un fals debat.  L’ENERGIA NUCLEAR AL MÓN NO CREIX, DISMINUEIX Dels 560 reactors que s’han connecta...
Preguntes i respostes d’un fals debat.  VOLEN MANTENIR L’ENERGIA NUCLEAR PER MANTENIR  UN NEGOCI QUE PAGUEM ENTRE TOTHOM R...
A CATALUNYA (i a tot arreu) HI HA ALTERNATIVA A inicis de l’any 2006,  Greenpeace  feia públic un estudi tècnic, encarrega...
Cal oposar-se a una energia que és: ecològicament destructiva, energèticament ineficient,  econòmicament ruïnosa,  èticame...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Txernòbil

519 views
439 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
519
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • EXPLICACIÓ DE LA COORDINADORA TANQUEM LES NUCLEARS BREU PRESENTACIÓ DE LES 5 ENTITATS A LES QUE PERTANYEN LES PERSONES QUE HAN REDACTAT ELS MATERIALS .
  • Txernòbil

    1. 1. TANQUEM LES NUCLEARS Aquest material s’ha elaborat en base a les ponències presentades a les Jornades “ VERITABLES CONSEQÜÈNCIES DE L’ENERGIA NUCLEAR Trobada formativa, aspectes amagats d’aquesta energia” . Realitzades a Barcelona i Tarragona els dies 18 de febrer i 4 de març, respectivament. Gràcies a... Científicos por el Medio Ambiente (CiMA) … per la seva col·laboració. Sense ells/elles, aquest material no hauria tingut el mateix nivell de qualitat <ul><li>SUMARI </li></ul><ul><li>Què és la tecnologia nuclear? </li></ul><ul><li>L’energia nuclear civil de fissió. </li></ul><ul><li>Els perills de l’energia nuclear </li></ul><ul><li>La tecnologia nuclear i els seus usos militars. </li></ul><ul><li>Estem condemnats a utilitzar-la?. </li></ul><ul><li>Per què es vol continuar utilitzant?. </li></ul>
    2. 2. Què és la tecnologia nuclear? La tecnologia nuclear sorgeix quan es bombardeja un element inestable (Urani 235 - U235) amb un neutró. Aquest bombardeig provoca el trencament del nucli i una dispersió de més neutrons i partícules que van trencant altres nuclis (d’U-235), en una reacció en cadena. El procés es va accelerant i alliberant una gran quantitat d’energia, fins que explota ... NEUTRÓ REACCIÓ CONTROLADA SUBSTÀNCIA MODERADORA (aigua pessant, aigua normal o grafit per reduïr la velocitat dels neutrons)
    3. 3. L’energia nuclear civil de fissió. Reactor d’aigua a pressió (PWR). Ascó 1 i 2 Vandellòs 2 Esquema del reactor nuclear Cicle de l’urani Zona de reacció nuclear: 1 (REACTOR) - 2 (VAS) - 3 (BARRES DE CONTROL) 5 - 6: circuit primari d’aigua a pressió a molt alta temperatura. 4: generadors de vapor per posar en funcionament les turbines. 11 - 13: circuit secundari de vapor a alta pressió. 12 - 14: circuit de refrigeració. 8 - 9 - 10: generació d’electricitat. 7: edifici de contenció. Ben gruixut i tancat. UNA CENTRAL NUCLEAR FUNCIONA EN BASE A TRES CIRCUITS D’AIGUA
    4. 4. Els perills de l’energia nuclear 1. Funcionament del reactor Fuites d’aigua del circuit primari al secundari. Estan contemplats com pèrdues “normals” d’un 1%. Emissions de triti en el funcionament normal. Es comptabilitzen als informes del CSN Esquerdes a la tapa del reactor. Comú a tots els models PWR. Primer cop 1991 a Bugey 2 (França). Ascó 2, febrer del 2001 Corrosió dels tubs dels generadors de vapor. Es reconeix una vida inferior als 40 anys previstos. Substitució que s’aprofita per augmentar potència. Ascó 1 - 1995. Ascó 2 - 1996. Vandellòs 2 - 1999. Fuites de líquids radioactius al circuit de refrigeració (alliberament al medi ambient) o de les piscines a on s’emmagatzemen el combustible gastat. CONCLUSIÓ: Una central nuclear en funcionament “normal” emet radioactivitat de manera continuada.
    5. 5. Els perills de l’energia nuclear 2. El cicle del combustible. Un any de funcionament de la central. Es calcula que el rendiment de tot el cicle nuclear no supera un 10% del total d’energia primària utilitzada (IEEE) Para obtenir les 861 tones d’urani natural, es necessiten 1,2 milions de tones de mineral d’Urani i es generen 6,1 milions de tones de terra residual contaminada. L’Urani natural es trasnforma en 902 tones de òxids d’urani (pastís groc) en la fàbrica de concentrats. Generant 1,2 milions de tones de residus. En la planta de conversió, l’òxid d’urani es trasnforma en 1126 tones d’hexafluorur d’urani. Generant 50.000 tones de residus sòlids i líquids. Aquest funcionament genera 30 tones anuals de residus radioactius d’alta activitat, que han de ser també processats. Entre ells 671 quilograms de plutoni (període de semidesintegració de 24.000 anys). La planta de combustible transforma l’òxid d’urani en barres de combustible que van a la central. Tan sols 1/3 de la potència tèrmica es transforma en electricitat. Evapora 21 Hm3 anuals d’aigua per a refrigerar-se. També genera un promig de 350 bidons de residus sòlids radioactius de mitja i baixa activitat a l’any. La planta d’enriquiment transforma l’hexafluorur en 109,9 tones d’hexafluorur enriquit. Deixant 1016 tones d’hexaflourur empobrit que es farà servir per fabricar armes radioactives. La planta de reconversió transforma l’hexafluorur en 85,5 tones d’òxid d’urani. Generant 699 metres cúbics de residus sòlids i líquids.
    6. 6. Els perills de l’energia nuclear 3. Efectes sobre la salut. La vida és possible quan la radioactivitat natural procedent dels materials que composen la Terra disminueix. La nostra atmosfera desenvolupa barreres protectores que filtren la radiació procedent de l’espai. La dosi total absorbida és més important que el període de temps durant la qual va ser rebuda. El càncer és l’efecte estocàstic més usual. La severitat de la resposta és independent de la dosi. No existeix dosi de seguretat en el cas d'efectes de radiacions ionitzants sobre la salut.
    7. 7. Els perills de l’energia nuclear 3. Les dosis de radiació. Fins al 1925 no existeix regulacions en les dosis de radiació. Entre 1925 i 1934 comencen a detectar-se casos de malalties entre els operadors de raigs X. Dosi permesa en Milisivers per any. Primeres regulacions internacionals. Revisions de les regulacions internacionals. A mesura que ha augmentat el coneixement ha anat disminuint la quantitat de radiació acceptada, el que confirma el principi de que la única radiació acceptable és la radiació natural.
    8. 8. Els perills de l’energia nuclear 4. El cas de Txernòbil.
    9. 9. Els perills de l’energia nuclear 5. Seguretat i Terrorisme. Edifici de contenció. Cilindre de formigó d’1,15 m de gruix, amb cúpula semiesfèrica també de formigó d’1 metre de gruix; estructura folrada d’una capa d’acer de 6, 5 mil·límetres. Alberga els reactors, el circuit primari de refrigeració i els generadors de vapor. NO SE SAP COM REACCIONARIA DAVANT UN IMPACTE IMPORTANT COM EL D’UN GRAN AVIÓ. Sistemes de refrigeració. Són claus per mantenir estable el nucli del reactor. NO TENEN CAP TIPUS DE PROTECCIÓ Sala de control i sistemes de seguretat elèctrica. Són necessaris per portar el reactor a situació de “parada segura”. NO TENEN CAP TIPUS DE PROTECCIÓ Piscines de residus d’alta activitat . S’emmagatzema el combustible gastat de les centrals amb una mitjana de 500 elements radioactius. NO TENEN CAP TIPUS DE PROTECCIÓ
    10. 10. La tecnologia nuclear i els seus usos militars. El cas de l’Urani Empobrit (DU - Depleted Uranium).
    11. 11. Preguntes i respostes d’un fals debat. L’ENERGIA NUCLEAR AL MÓN NO CREIX, DISMINUEIX Dels 560 reactors que s’han connectat a la xarxa des de 1954, n’hi ha 443 en operació. <ul><li>S’han tancat definitivament 117 reactors nuclears amb una edat mitjana de 21,6 anys. </li></ul>LES PREVISIONS DE CONSTRUCCIÓ APUNTAVEN UN MÀXIM DE 1650 Gw DE POTÈNCIA NUCLEAR INSTAL·LA DA AL MÓN PER L’ANY 2000 EL MÍNIM CONTEMPLAT ERA DE 1080 Gw DE POTÈNCIA PER L’ANY 2000 LA REALITAT ÉS QUE A L’ANY 2000 FUNCIONEN 356 Gw DE POTÈNCIA Segons Informe Anual 1979 Organisme Internacional de l’Energia Atòmica
    12. 12. Preguntes i respostes d’un fals debat. VOLEN MANTENIR L’ENERGIA NUCLEAR PER MANTENIR UN NEGOCI QUE PAGUEM ENTRE TOTHOM Responsabilitat Civil limitada. Cap companyia d’assegurances accepta assegurar una nuclear. Es limita el cost de danys a tercers que els propietaris d’una central haurien de pagar en cas d’accident. Aquells que no estiguin coberts serien pagats per l’Estat. A Espanya el límit és de 150 milions d’euros . En Suècia a 347 milions d’euros . Els costos de l’accident de Txernòbil es va avaluar en uns 126.000 millones d’euros per fonts independents (21 bilions de les antigues pessetes). - El pagament de la moratòria nuclear. La construcció de les CC.NN. va provocar un deute en les companyies elèctriques. (l’any 1984 estava en torn als 18.000 Mptes. Aquesta va ser una de les causes de la moratòria nuclear. Quan es declara la moratòria els actius de les centrals pendents de construcció pujaven als 457.241 Mptes. (2748 M€). La moratòria va acabar al 1997. El 31/12/2003 el valors dels actius era de 1 BILIÓ 186.006 MPTES. ( 7.128 M € ). Restaven pendents de compensar 308.642 Mptes ( 1.855 M€ ). Els errors econòmics de les elèctriques els hi paguem entre tothom. LA REALITAT ÉS QUE EL BOE DE CADA ANY FIXA EL PERCENTATGE DE LA TARIFA ELÈCTRICA QUE ES DESTINA A MORATÒRIA NUCLEAR I A GESTIONAR ELS FUTURS RESIDUS. LES ELÈCTRIQUES MANTENEN ELS BENEFICIS ANY RERA ANY.
    13. 13. A CATALUNYA (i a tot arreu) HI HA ALTERNATIVA A inicis de l’any 2006, Greenpeace feia públic un estudi tècnic, encarregat a una institució reconeguda per l’administració i les empreses, a on es desmuntava la vella fal·làcia de la manca de recursos renovables per cobrir la demanda energètica. L’estudi, fet des d’un escenari irreal de consum energétic per a l’any 2050, mostrava la gran quantitat de recursos factibles. Les dades per a Catalunya eren prou il·lustratives. SECTOR BLANC DEL GRÀFIC: Nombre de vegades que es podria cobrir una demanda energètica total de Catalunya, per a l’any 2050, de 257,25 TWh per any. SECTOR BLAU DEL GRÀFIC: Nombre de vegades que es podia cobrir una demanda elèctrica total de Catalunya, per a l’any 2050 de 53,78 TWh per any.
    14. 14. Cal oposar-se a una energia que és: ecològicament destructiva, energèticament ineficient, econòmicament ruïnosa, èticament inacceptable i socialment catastròfica <ul><li>Només el 12% dels europeus creu que l’energia nuclear pot ser una solució a la dependència energètica </li></ul><ul><li>Entre els espanyols, solament el 4% està a favor que s’inverteixi en més energia nuclear. (Enquesta sobre la percepció ciutadana de l’energia realitzada per la Comissió Europea entre octubre i novembre del 2005 i publicada per la presidència austríaca al gener del 2006) </li></ul>

    ×