1. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
1
TEMA 5 PRESA DE DECISIONS
En la presa de decisions, s’ha de distingir els diferents elements que les integren, que
són:
i. Alternatives o estratègies
ii. Escenaris
iii. Resultat ( ) derivat d’aplicar l’alternativa amb l’escenari.
iv. Probabilitat d’existència dels diferents estats de la naturalesa
v. Criteri de decisió: el mètode.
1. CRITERIS DE DECISIÓ
Segons la situació en que s’hagi de prendre la decisió, existeixen diferents tipus de
criteris de decisió o mètodes:
a. En situació de certesa. El decisor té informació total sobre el comportament del
model. És a dir, coneixem el model que pot resoldre la situació, aplicant, per
exemple:
a. Punt mort.
b. Programació lineal.
c. Graf PERT.
d. Altres models matemàtics.
b. En situació d’incertesa.
a. No competitives.
i. Criteri de Walt (pessimista).
ii. Criteri d’Hurwuicz (coeficient d’optimista )
iii. Criteri de Laplace (equiprobable).
iv. Criteri de Savage (regret matrix o matriu del penediment).
b. Competitives o en conflicte. L’oponent coneix l’estratègia i optarà per
la que més mal faci.
c. En situació de risc. El decisor coneix les probabilitats de l’escenari. Aleshores el
que farà és maximitzar l’esperança o bé minimitzar la pèrdua.
d. Decisions seqüencials. Decisions encadenades. La decisió anterior modifica els
elements de decisió de les següents. ARBRES DE DECISIÓ
Vegem-ho en un exemple:
Un pagès vol decidir què ha de plantar. Té tres alternatives:
- A1 plantar blat.
- A2 plantar patates.
- A3 plantar remolatxa.

2. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
2
A més, es poden donar tres escenaris:
- E1 any plujós.
- E2 any normal.
- E3 any sec.
I, les probabilitats de cada escenari són:
- E1 any plujós  P(E1)=0,2
- E2 any normal  P(E2)=0,5
- E3 any sec  P(E3)= 0,3
El valor esperat per a cada parell alternativa-escenari és:
Sec 0,3 Normal 0,5 Plujós 0,2
Blat 250 290 200
Patates 150 200 250
Remolatxa -100 450 350
 En situació de risc:
El decisor coneix la probabilitat d’ocurrència de cada escenari, per tant, el criteri és
seleccionar l’alternativa amb el valor màxim esperat, per tant, el valor esperat seria:
Sec 0,3 Normal 0,5 Plujós 0,2 Valor
esperat
Blat 250·0,3= 75 290·0.5= 145 200·0.2=40 260
Patates 150·0.3=45 200·0.5=100 250·0.2=50 195
Remolatxa -100·0.3=-30 450·0.5=225 350·0.2=70 265
 Incertesa (maximax):
El criteri a seguir és el de seleccionar l’alternativa amb el màxim valor per a qualsevol
escenari.
 Excessivament optimista: escolliria l’alternativa que té un benefici major. En
aquest cas és la remolatxa amb un benefici de 450 l’any normal.
 Wald, pessimista (maxmin): busquem la pitjor situació de cada aliment. I del
resultat agafem el major:
Sec 0,3 Normal 0,5 Plujós 0,2 Valor esperat
Blat 250 290 200 200
Patates 150 200 250 150
Remolatxa -100 450 350 -100
En aquest cas el que menys mal farà és el blat.

3. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
3
 Laplace: equiprobabilitat. Per tant, tindrem unes probabilitats d’1/3 (3
escenaris possibles), aleshores calculem el valor esperat com en el principi, és a
dir:
( )
( )
( )
Aquí també escolliríem el blat.
 Hurwicz: assigna un coeficient d’optimisme  i els extrems dels valors que
tenim pels escenaris. Si per exemple tenim =0.7
( )
( )
( )
Aplicant un coeficient de 0.7 escolliríem la remolatxa. No obstant, si el canviem i fem
amb 0.5:
( )
( )
( )
El resultat final canvia; l’elecció d’ara és el blat.
 Savage: té en compte el cost d’oportunitat. El que intenta és minimitzar el
penediment. Per a cada escenari avalua quin seria el penediment per no haver
seleccionat l’alternativa que donava millor resultat. Per tant, selecciona
l’alternativa que té el pitjor escenari amb menor cort d’oportunitat.
Sec 0,3 Normal 0,5 Plujós 0,2
Blat 250 0 290 160 200 150
Patates 150 250-150=100 200 250 250 100
Remolatxa -100 250+100=350 450 0 350 0
Com es pot veure, al tenir en compte el cost d’oportunitat, mira a
cada any quina seria la millor situació i compara amb les altres.
Aquesta matriu és diu “matriu de penediment” o “regret matrix”.
Per a escollir l’alternativa es té en compte el que menor cost
d’oportunitat tingui una vegada haguem agafat els valors més alts d’entre els escenaris.
Blat 160
Patates 250
Remolatxa 350