Introduccio clima

INTRODUCCIÓ

SISTEMES ARTIFICIALS

HABILITACIÓ I SERVEIS III SILVIA NECCHI MARTA LÓPEZ

INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS

ÚS DELS SISTEMES ARTIFICIALS ON NO ARRIBEN ELS NATURALS

IMPORTÀNCIA DEL SEU CONEIXEMENT PER PART DE L’ARQUITECTE

IMPORTÀNCIA DE LA SEVA INTEGRACIÓ EN EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC

INSTAL.LACIONS INSTAL.LACIONS
PROTAGONISTES OCULTES
O O
GENERADORES DEL PROJECTE DESAPERCEBUDES AL PROJECTE


Water Cube, PTW Architects

Greenpix cero energy wall, S. Torre Agbar, Nouvell
Giostra Museu Lentos, Weber


Centre Pompidou, Piano-Rogers

Edifici Lloyd’s, Rogers

Hospital Reus, Pich-Aguilera


Pearl river tower
Word trade Center

Estadio Solar, Toyo Ito


Casa Milà Habitatges a Berlin Auditori Universitat Otaniemi, Aalto

Sala concerts, Nouvel

Ópera Sydney

Auditori Vila-Seca

IRCAM, Piano


UN BON DISSENY DE LES INSTAL.LACIONS

CONSIDERACIÓ DELS ESPAIS REQUERITS

SALES DE MÀQUINES CAMINS DE LES DIFERENTS XARXES IMPULSIÓ DE L’AIRE

NECESSITAT DE LA SEVA CONSIDERACIÓ INICIALMENT AL PROJECTE

CONSIDERAR LA SEVA IMPORTANCIA EQUIVALENT A L’ESTRUCTURA O LA MANERA DE
CONSTRUÏR L’EDIFICI


Las instal—lacions fa 50 anys Las instal—lacions actualment

- Sanitaris sueltos a un local - Paraments plens de cables
- Pica - Paquets de tubs
- Punts de llum amb cables trenats - Amplis conductes
- Conducte per evacuació de fums
- Instal—lacions de calefacció amb tubs vistos

Cost 15% pressupost Cost 30% - 60% pressupost

REALMENT, AIXÒ NO ÉS ARQUITECTURA?

‘No me gustan los tubos y las cañerías. Realmente los odio por completo, pero a causa de esto, creo
que se les debe dar su lugar. Si sólo los odiase y no tuviese cuidado creo que invadirían el edificio
y lo destruirían totalmente.’
Louis Khan


ELEMENTS CLIMATITZACIÓ


REHABILITACIÓ 987 BARCELONAHOTEL

INTRODUCCIÓ

CLIMATITZACIÓ

HABILITACIÓ I SERVEIS III SILVIA NECCHI MARTA LÓPEZ

INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ

L’AIRE CONDICIONAT: Implantació ‘recent’ a Espanya: SOL, ESTIU, CALOR
Destinat a locals ‘de luxe’: ‘Salón interior climatizado’
Opcional als cotxes
Anys 70-80: Volem ‘fresqueta’. Apareixen petits equips en bars, restaurants, oficines...
Anys 80-90: Preocupació mediambiental per l’estalvi energètic
Actualment: Som ‘Sibaritas’ de la climatització = Exigim temperatura i qualitat d’aire interior
EXIGIM CONFORT


CONFORT TÈRMIC

EQUACIÓ DE CONFORT DE FANGER

‘Confort és allò que produeix benestar i comoditat (...) La millor sensació global durant l’activitat és la de no sentir res,
indiferència front a l’ambient’


PARÀMETRES DE CONFORT: BALANÇ ENERGÈTIC D’UN EDIFICI (INTERIOR-EXTERIOR)


PER A MANTENIR LES CONDICIONS DE TEMPERATURA I HUMITAT (CONFORT) A L’EDIFICI:

ENERGIA ENTRANT = ENERGIA SORTINT

TREURE ENERGIA TÈRMICA (Q) INTRODUIR ENERGIA TÈRMICA (Q)

INTRODUIR AIRE FRED INTRODUIR AIRE CALENT


PARÀMETRES DE CONFORT

CONTAMINACIÓ DE L’AIRE
OLORS

TEMPERATURA NIVELL DE VENTILACIÓ

REGULACIÓ INDIVIDUAL
HUMITAT
VELOCITAT MITJA DE L’AIRE

GRADIENT DE
TEMPERATURA TURBULÈNCIES

ASSIMETRIA DE
SOROLLS I VIBRACIONS TEMPERATURA RADIANT


CONFORT TÈRMIC = NECESSITATS REALS? AUGMENT DE LA RENTA = AUGMENT EXIGÈNCIES

SATISFACCIÓ DE CONFORT ALS EDIFICIS

SISTEMAS PASIUS SISTEMAS ACTIUS

DISENY SENSAT EDIFICI ENERGÍA

DEPENDÈNCIA ENERGÍA FÓSIL AUGMENT EMISIONS CO2

‘El uso de la energía en la arquitectura dejó de ser racional porque se disponía de una producción que
parecía ilimitada. Ahora un nuevo modelo se impone ante el deterioro del medioambiente: Volver a los
fundamentos y lograr una arquitectura capaz de satisfacer nuestras necesidades usando racionalmente los
recursos.’
Ramón Araujo Armero


AEROPORT DE BARAJAS T4, MADRID R. ROGERS



- Aeroport més gran t’Espanya (40.000.000 passatgers/any)
- Exigeix sistema de climatització molt estudiat
- Instal—lacions de climatització = Elements definitoris espai
- 3 sistemes:
- Difusors per desplaçament (portes embarcament)
- Tòtems estacions (APM)
- Dragons climatització (check-in i recollida equipatges)



DIFUSORS PER DESPLAÇAMENT

- Situació: Portes d’embarcament
- Descripció:
- Elements difusors inox
- Ús principal impulsió aire fred - També ús calent
- Sistema ideal espais de gran h
- Funcionament:
- Climatitzar h habitable = estalvi energètic
Aire fred impulsat (baixa velocitat) per sota i quan es troba amb càrrega tèrmica es
calenta i puja (extracció) = ‘peus freds, cap calent’



DIFUSORS PER DESPLAÇAMENT

A més s’utilitza el ‘refredament gratuït’ (l’ús d’aire fred exterior per climatitzar), això suposa un
major estalvi energètic



DIFUSORS PER DESPLAÇAMENT És molt important un correcte dimensionat



DRAGONS DE CLIMATITZACIÓ

- Situació:
Zona recollida equipatges / check-in
- Descripció:
- Instal—lacions: Escultures evidents i expressives
- Elements d’impulsió d’aire
- Sistema ideal espais gran h (No h normal)
- Funcionament:
- Difusors per barreja d’aire (sistema contrari a difusió per desplaçament)
- Barreja el més homogènia possible: aire local + aire impulsat (combat càrregues
tèrmiques)
- Impulsió d’aire = toveres llarga arribada = Forta inducció (facilitar barreja ràpida)



DRAGONS DE CLIMATITZACIÓ

És molt important el correcte dimensionat = Un error pot suposar el fracàs del projecte



TÒTEMS IMPULSORS D’AIRE
- Situació:
Estacions de transport
- Descripció:
- Elements per impulsió d’aire

Integració arquitectònica total = protagonistes de l’espai


TORRES BESSONES, VIENA M. FUKSAS


Façana mur cortina:
- Nucli central tancat (serveis i instal—lacions)
+
Espai perimetral amb tancaments vidre

- Construcció indiferent al clima / orientació

- Càrregues (guanys/pèrdues Q):
- Exteriors: Radiació solar = Efecte hivernacle
- Interiors (oficines): Ocupants, equips,
enllumenat artificial,...

- Solucions possibles:
- Sistemes naturals: Bri-soleils, teles exteriors,
para-sols, vidres reflectants, cambres d’aire…
- Sistemes artificials: Aire condicionat
(Problema afegit: situació equip)



Sistema climatització:
- Planta:

Terra tècnic: Convector fred/calor perimetral: Impulsió per reixetes
Situat en façana on hi han guanys i pèrdues més importants
Impulsió:Inferior i a baixa velocitat. La T d’impulsió és inferior a l’ambient (20)
Extracció: Aire fred puja al escalfar-se (convecció). És forçada (lluminàries) pel cer ras
(plènum)



Sistema climatització:

- Cel ras de zones amb altes càrregues: ‘Sostre fred’
- Recolzament sistema principal (moviment/renovació aire)
- Circuit amb forma de serpentí de tubs de Cu, fixat a les safates d’alumini,
transportant aigua freda
Espai entre safates facilita circulació aire = Refredament


Exemples: Climatització/calefacció:


ESTADI SOLAR A KAOHSIUNG. JOCS MUNDIALS DE TAIWAN 2009, TOYO ITO


- Cobert completament amb panells fotovoltaics
- Autosuficiència energètica (75% necessitats estadi)
- 9.000 panells solars en 14.000 m2 de la seva superfície
- Els dies sense ús, es transfereix l’energia produïda als edificis veïns


Efectes arquitectònics o generació real d’energia?

- Pot proporcionar un milió de kilowatts d’electricitat a l’any
- És bonic i impressionant
- L’orientació i l’angle dels panells, són els adequats?
- Els panells es troben en totes les orientacions i angles possibles

Quanta energia es produeix i quins costos implica?


INTEGRACIÓ DE LES INSTAL—LACIONS DE CLIMATITZACIÓ FINS AL FINAL
LA DIFUSIÓ DE L’AIRE


CENTRE NATIONAL SPORTIF ET CULTUREL
LUXEMBURGO ROGER TAILIBERT


GREAT LONDON AUTHORITY BUILDING
LONDON N. FOSTER


BURJ

Introduccio clima

Recommended

Recommended

More Related Content

Featured

Featured (20)

Introduccio clima