Butlletí d'ERC Figueres

1. Ressort
Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres
Núm. 12 - ABRIL 2011
UNA CAMPANYA
TRANSPARENT, AUSTERA
I LLIURE D’HIPOTEQUES
ERC ha decidit que la transparència,
l’austeritat i un pressupost modest siguin
els trets principals de la seva campanya
electoral per a les properes eleccions
municipals, perquè considera que l’actual
situació de crisi econòmica ho exigeix.
ENTREVISTA >Francesc Canet> 3 REpoRTATgE >80è aniversari ERC> 8 “Seria un insult a la ciutadania
fer una campanya ostentosa i que
“Aspirem a obtenir Per molts anys! comportés una forta despesa”,
va declarar Francesc Canet.
l’alcaldia” Els republicans figuerencs catala-
Un altre punt destacat serà la trans-
nistes i d’esquerres s’adheriren el parència i, sobretot, el fet d’estar lliure de
“Tenim les idees i la gent 1931 a ERC. A la foto, tres dirigents qualsevol hipoteca de cap mena de grup
adequada per transformar destacats: Ricard Martín, Josep de pressió. Per això els primers candi-
Figueres en una ciutat millor” Puig Pujades i Alexandre Deulofeu. dats de la llista avalaran personalment
un crèdit per fer front a les despeses de
la publicitat electoral. ERC fa una crida a
CoNFERÈNCIA >Figueres avui, ahir i demà pàg. 2 la resta de partits perquè es comprome-
tin també a una transparència total de
El nostre model de ciutat pàg. 2 les seves fonts de finançament i a fer un
ENTREVISTA >Mireia Mata pàg. 5 esforç d’austeritat similar.

2. El nostre model de ciutat
Quan ens plantegem un model de ciu-
tat, el primer impuls és el de calcar mi-
mèticament d’altres models d’èxit. I si
poden ser d’origen nordamericà, millor.
El gran problema que té això és la gran
dificultat existent a l’hora d’adaptar-lo
a la nostra realitat. Sovint és, senzilla-
ment, impossible.
Però, perquè hem d’anar a cercar mo-
dels que mai no han estat pensats per
a una ciutat com Figueres quan la nos-
tra ciutat ha estat capaç, en la nostra
història recent, de dotar-se d’un model
ciutadà d’èxit que la va situar, ja a prin-
cipis del segle XX, entre les poblacions
més puixants del país?
Encara avui Figueres gaudeix d’un
cert prestigi entre les ciutats mitjanes
i petites de Catalunya, però no és pas
comparable al que va arribar a tenir
fa unes quantes dècades. La nostra
ciutat fou una ciutat puixant tant des Figueres avui, ahir i demà
d’una perspectiva urbana, com cultural,
social i econòmica. Va ser una ciutat El passat mes de març se celebrà la conferència de Francesc Canet, Figueres avui, ahir i
de referència obligada a finals del XIX i
demà, en el Museu Dalí, a la qual assistiren més de dues-centes persones. Canet valorà
principis de XX, moment en què fou go-
positivament l’activitat duta a terme pel grup municipal d’ERC en el darrer any, etapa en la
vernada pels republicans. L’urbanisme
qual ha format part del govern municipal. En aquest període, s’ha pogut posar ordre intern
havia de respondre al bé públic i no als
interessos especulatius d’uns pocs. Les en el funcionament de l’Ajuntament i s’han assentat les bases del que hauria de ser una
avingudes havien de ser àmplies, amb política exterior municipal que s’hauria d’activar encara més en un futur mandat.
parcs i jardins abundants, i calia que la
ciutat disposés de serveis d’autèntica D’especial transcendència ha estat, segons Canet, l’activació de l’organització de la ciutat
capital comarcal. L’ajuntament ha- en districtes i la creació de la figura dels regidors de districte, que han de permetre vehi-
Ressort - Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres
via d’intervenir també en polítiques cular de manera efectiva la participació ciutadana. Així mateix, s’ha fet una actuació decisi-
socials. L’educació i la cultura dels va en l’àmbit de la política juvenil, on s’ha donat una preeminència a les associacions com
ciutadans era un objectiu prioritari mai abans no s’havia fet. La normalització lingüística ha fet un pas molt important amb la
per al govern municipal i no un mer projecció periòdica de films en català al cinema El Jardí. La política transfronterera amb
instrument propagandístic de cara a la Catalunya del Nord ha pres una dimensió insòlita. Els centres cívics i les llars d’infants
la galeria. La seva actuació, caracte- municipals han estat equipats per tal que puguin rendir al màxim de les seves capacitats.
ritzada per l’aposta per la modernitat,
La lluita contra la crisi ha tingut concreció en polítiques d’estalvi i de racionalització de la
la previsió de llarg termini i la defensa
despesa que anteriorment no s’havien aplicat mai. Així mateix, per primer cop, gràcies a
dels interessos de la majoria, hauria de
l’entrada d’ERC al govern de la ciutat, l’Ajuntament figuerenc s’ha implicat activament amb
ser tot un referent a l’hora de parlar del
model de ciutat del segle XXI. el moviment per la nostra independència nacional.
En la seva intervenció, Canet va fer una proposta pública a tots els partits perquè qües-
tions com la immigració o l’origen ètnic dels que vivim a Figueres no siguin objecte
d’instrumentalització partidista ni de trivialització electoral. “Hi ha massa en joc perquè
sigui utilitzat de manera partidista: ens hi juguem la nostra cohesió com a ciutat”, va dir.
Pel que fa a l’assumpció de compromisos de futur, Canet va afirmar: “faré tot el que estigui
al meu abast –i més encara- perquè la ciutadania de Figueres no tan sols tingui la clau del
govern municipal, sinó també la de la seva felicitat com a ciutat”.
2

3. nota
«Aspirem biogràfica
a obtenir l’alcaldia» Francesc Canet i Coma va
néixer a Vilamalla el 1954.
Francesc
Té un fill. Fa de professor des
de fa trenta anys. És catedràtic d’història
Canet
a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres
i n’ha estat el director al llarg de quinze
anys. periodista col·legiat, va ser direc-
tor adjunt de premsa (futbol) en els Jocs
olímpics de Barcelona del 1992. Durant
cinc temporades, va retransmetre els par-
ENTREVISTA tits de la Unió Esportiva Figueres. Així ma-
teix, ha fet articles d’opinió setmanals en
diferents mitjans. Va ser escollit regidor
d’ERC a Figueres el 2003 i el 2007, i dipu-
tat al Congrés de Madrid el 2004 (càrrec al
Com enfocareu la campanya? així ha estat. I el proper govern haurà de
qual va renunciar el 2006 per preparar les
Explicarem la feina feta a l’oposició i al començar un pla de sanejament dur. Penso
eleccions municipals) i el 2008. Actual-
govern. Estem convençuts que la ciutadania que la gent agraeix que li expliquis quina és ment és vicealcalde de la ciutat.
la valorarà en positiu. Serà una campanya la situació real, a condició que prenguis les
molt austera i rebutjarem, com sempre, mesures que toquen i que siguis auster en
ajuts econòmics de la despesa.
[Recomanacions]
particulars i em-
preses. No volem «Figueres ha de fer Figueres s’ha d’obrir
més portes enfora? LLibres: El somni republicà, Kypa-
“hipoteques” que ens
condicionin.
d’enllaç de Figueres ha d’exercir
la capitalitat, no
ríssia (poesia) de Maria Àngels Anglada
i Quadern d’Aram (narrativa), de Maria
El fet d’haver estat
vicealcalde condicio-
Perpinyà amb la només de la comarca
sinó també d’un espai
Àngels Anglada
resta de Catalunya»
Música: Lluís Llach, Viatge a Ítaca
Ressort - Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres
na el vostre paper de català transfronterer. (per la filosofia de vida que reflecteixen
candidat alternatiu a Per això hem incre- els versos de Kavafis) i els poemes
Santi Vila? mentat les relacions musicats de Joanjo Bosk a En el
En absolut. Aspirem a obtenir l’alcaldia. I amb la gent de la Catalunya del Nord. Si temple del vent
penso que tenim les idees i la gent adequa- sumem les comarques gironines i els ter-
da per transformar Figueres en una ciutat ritoris nordcatalans parlem d’un territori
Obra de teatre: El cafè de la Marina,
de Josep Maria de Segarra
millor. que abasta un milió de persones. I Figueres
Per què heu insistit tant en els districtes i pot ser la ciutat d’enllaç de Perpinyà amb Viatges: A Tamanrasset (desert
la participació ciutadana? Girona i Barcelona. També hem de tenir una d’Algèria) per aprendre una altra ma-
Els districtes són la clau de la participació política municipal de caire internacional, de nera de viure i d’enfocar la dictadura
ciutadana. Res del que afecti al districte es la qual la visita a Sant Petersburg n’ha estat del pas del temps
La ruta 66 als EUA per recuperar
podrà aprovar al consistori sense prèvia la primera pedra.
escenaris dels idealistes dels anys 60
informació i consulta a la gent de la zona. Madrid i Figueres, es pot compatibilitzar bé? Colòmbia pel xoc amb la realitat du-
Fins i tot, els pressupostos i les qüestions No. Vaig acceptar ser diputat al Congrés ríssima d’un món explotat
urbanístiques. per segona vegada perquè vam començar
Perquè expliqueu amb cruesa i sense em- el mandat a l’oposició. Però la situació no Obra d’art: El Pantocràtor romànic
buts la realitat pressupostària? es repetirà. Si els electors m’atorguen la de Sant Climent de Taüll
No vam votar a favor a cap dels dos pres- confiança el 22 de maig, renunciaré a ser
FiLM: Temps moderns, de Chaplin i
supostos anteriors del 2009 i 2010 perquè diputat. Figueres és una prioritat absoluta Pa negre (Dir.: Agustí Villaronga; obra
els veiem impossibles de complir, com en els meus plantejaments. d’Emili Teixidor)
3

4. PROMOCIó CIUTADANA: MANCOMUNAR SERVEIS
IDEES NOVES
En els darrers temps s’ha consoli-
Ens calen noves idees de promoció dat tota una àrea urbana de Figue-
de la ciutat, especialment en uns res que inclou també les poblacions
Xavier Besora moments de crisi econòmica. ERC ja d’Avinyonet de Puigventós, Borrassà,
ha proposat de recuperar el local de Cabanes, El Far d’Empordà, Fortià,
l’antic cinema Las Vegas, del carrer Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont
DISTRICTES I PARTICIPACIó de Sant Pau, per tal d’instal·lar-hi un de Molins, Santa Llogaia d’Àlguema,
CIUTADANA palau de congressos durant el proper Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra
mandat. La seva ubicació és determi- i Vilabertran. Aquesta situació imposa,
ERC ha estat la impulsora, en el si del nant, ja que permetria als potencials per raons d’estricta racionalitat i fun-
govern municipal, de la nova orga- congressistes d’entrar en contacte cionalitat, la urgència de mancomunar
nització de la ciutat en districtes, per directe amb la ciutat i estimular el alguns dels principals serveis que
tal de facilitar la participació popular. comerç i els serveis urbans. s’han revelat com de primera neces-
Aquesta era una reivindicació que Una altra iniciativa destacada seria la sitat. Una política que fins ara no s’ha
diferents partits havien fet des de la creació d’un organisme municipal de abordat i que nosaltres volem dur a
reinstauració de la democràcia muni- promoció exterior per a l’organització terme. Un dels serveis més bàsics és
cipal a finals dels anys setanta. Però de fires i congressos, arreu de Cata- el del transport urbà. Fins ara la línia
lunya i també a nivell internacional d’autobusos de Figueres es limita a
finalment ha estat gràcies a ERC que
(com ja s’ha fet en el cas de la visita recórrer el terme municipal de la ciu-
s’ha pogut dur a la pràctica, ja que vam
a St. Petersburg, Florida). En aquest tat. Caldria ampliar el seu recorregut
defensar aquesta reivindicació com a
sentit, entenem que la figura de Sal- i arribar a les poblacions que consti-
punt fonamental durant la concreció
vador Dalí podria ser un es- tueixen el conjunt de l’àrea urbana de
del pacte de l’actual govern municipal,
quer magnífic de promoció Figueres. Aquest seria un primer pas
ara farà un any. A partir d’ara, hi haurà
de la ciutat. decisiu per tal que en un futur pròxim
cinc districtes (nord, oest, centre, est i s’impulsés la creació d’una Àrea Me-
sud) amb els seus corresponents cinc tropolitana que inclogués la totalitat
regidors. de les poblacions esmentades. Si es
Olga Carbonell constituís un organisme
Què faran aquests regidors? Bàsica- com aquest, tots els seus
ment fer d’element de connexió entre integrants hi sortirien
el barri i l’Ajuntament. Fomentar les guanyant.
relacions entre l’Ajuntament i les en- TREN:
titats i ciutadans del barri. Fomentar ENCARA HI SOM A TEMPS
la participació. Explicar els projectes Esteve Gratacós
municipals i recollir les opinions que ERC entén que l’actual traçat del TGV
aquests i el seu desenvolupament sus- no impugna de cap manera l’opció
Ressort - Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres
citin. Vetllar pel correcte funcionament que sempre ha defensat de mantenir
dels serveis i dependències del barri. l’estació del tren convencional en el EL CASTELL PER A LA CIUTAT
centre de la ciutat i amb les vies sote-
Reunir-se periòdicament amb els veïns
rrades. Figueres compta amb un equipament
i entitats.
L’actual crisi econòmica fa inviable estratègic que no pot explotar com cal.
el trasllat de l’actual estació del tren És el castell de Sant Ferran. Volem que
Des d’ERC propugnem que, en el
convencional a la població veïna de deixi d’estar en mans dels militars,
proper mandat, aquest model partici-
Vilafant, on hi ha l’estació del TGV. Els que són encara els qui tenen la darre-
patiu s’ampliï i que els districtes siguin
elevadíssims costos d’aquest trasllat, ra paraula. Res no justifica aquesta
la base per tal de poder discutir, per que el Ministerio de Fomento sempre ha situació. La fortalesa ha deixat de tenir
exemple, els propers pressupostos dit que no pagaria (i que l’Ajuntament en ús militar efectiu des de fa molt i molt
municipals a nivell veïnal, des dels cap circumstància no podrà finançar), el de temps. I aleshores, quan el tenia,
mateixos districtes. Naturalment, fan senzillament impossible. D’aquesta tampoc és que en aquest àmbit jugués
que aquest model es consolidi i que manera, la crisi es converteix en una un paper gaire brillant. Cal que retorni
s’aprofundeixi dependrà de la corre- nova oportunitat perquè la ciutat de- plenament a les mans civils. Només si
lació de forces que sorgeixi arran de fensi la centralitat de l’estació del tren es compleix aquesta condició bàsica es
les pròximes eleccions municipals. En convencional. Encara hi som a temps podran plantejar sortides de futur a un
definitiva, dependrà de la voluntat de i el nou govern municipal que surti de equipament que té moltes possibilitats
figuerencs i figuerenques, i de la volun- les properes eleccions pot ser clau per que no poden ser explotades perquè
tat real que tinguin de participació en la aconseguir aquesta reivindicació ciuta- es troba en aquesta situació d’impasse
política municipal. dana i comarcal. que ja fa massa temps que dura.
4

5. nota
autobiogràfica
«La nostra
Vaig néixer a portbou fa més de quaranta
anys, i la vida em continua sorprenent. Em
independència és
vaig traslladar a Figueres a l’adolescència.
Tot i haver voltat molt pel món, he triat Fi- una qüestió de
gueres i l’Empordà com el millor lloc on viu-
re. Sóc llicenciada en filologia catalana. Tinc
l’honor de servir el meu país treballant a
supervivència»
la funció pública. Sóc funcionària des de fa
molts anys, i he fet des d’administrativa fins
a directora d’un departament de la gene-
ralitat a girona. He crescut socialment dins
Mireia
Mata
del món associatiu, he format part i sóc
sòcia encara de
diferents entitats
d’educació en el
lleure, culturals,
de defensa del
territori.
ENTREVISTA
parlo cinc
idiomes però
Heu assenyalat, des d’ERC, que un dels ra gratuïta!). Cal repensar el trànsit intern.
espero el
dia en què grans reptes que té plantejats la ciutat és la No és possible que per travessar Figueres
amb la meva mobilitat. Quin seria l’objectiu a assolir? calgui passar necessàriament pel centre.
llengua em podré pre- Figueres ha de ser una capital oberta a les Quins altres reptes de futur té Figueres?
sentar arreu del món. He estat en dues persones, amb una accessibilitat fàcil tant Figueres ha de poder sortir de la crisi
ocasions reina de les nyacres. I tanmateix, pel que fa al transport públic ferroviari com situant-se com a referent de tot Catalu-
sóc republicana...
per carretera. Hem de garantir una estació nya. Una posició que ja havia tingut i que
amb una xarxa de trens digna al centre de ha deixat de tenir. Els recursos disponibles
la ciutat, que ens permeti viure a Figueres s’hauran d’optimitzar, conscients que no hi
[Recomanacions] i treballar allà on calgui. Que els ciutadans ha diners per a tot. I alhora hem de con-
i la gent de fora puguin desplaçar-se amb tribuir a la construcció d’un nou escenari
LLibres: L’Abans Figueres i comoditat i a peu per la ciutat. polític en què tots els recursos generats a
El romanç de Tristany i Isolda, versió
Ressort - Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres
Catalunya es quedin al nostre país.
de Joseph Bédier. Traducció de Carles
Riba
«L’actual ronda és La independència és, doncs, una sortida a
la crisi actual?
Viatges: de tots els viatges n’aprens, En un futur a mig termini, Figueres haurà
m’agrada molt viatjar. A l’illa d’Elba, a insuficient, obsoleta de ser una de les ciutats de referència
i perillosa»
l’arxipèlag Toscà... d’una Catalunya independent. No és només
un tema cultural o sentimental, a hores
teatre: El somni d’una nit d’estiu, de
Shakespeare (amb text i escenificació d’ara és evident i demostrat que és també
clàssiques), una qüestió de viabilitat i supervivència
Els pastorets I per fer possible això, quines prioritats econòmica.
caldria abordar? Com valores la teva tasca com a regidora
Obra d’art: L’estàtua d’Esculapi, al Cal activar de forma immediata l’execució de Joventut?
mig de les ruïnes d’Empúries vistes des
de les rondes a la ciutat. És increïble que Penso que hem encetat una nova manera
del mar i amb el Canigó nevat al fons
a aquestes alçades Figueres no disposi de fer, treballant amb els joves i no només
Música: La música barroca: Marais, de rondes que en facilitin l’accés i sortida. per als joves. Cada decisió que s’ha pres
Couperin, interpretats per Jordi L’actual ronda és insuficient, obsoleta i en els diferents programes –barraques,
Savall... o el Jean-Luc dels Amics de perillosa. És inadmissible que el tram de activitats de Nadal, grafits- ha estat presa
les Arts...
l’autopista Figueres sud-nord no sigui una amb la participació de tots els implicats.
FiLM: El Cyrano de Bergerac interpre- via de comunicació i alleujament del trànsit, I aquest ha de ser l’estil de govern d’un
tat per gérard Dépardieu com es fa a altres llocs (fins i tot de mane- Ajuntament governat per ERC.
5

6. ESPORT: PER UNES IMMIGRACIó: URBANISME: NOU PLA GENE-
INSTAL·LACIONS DE NIVELL CAL UNA ACTUACIó DECIDIDA RAL I ACTUACIONS SOCIALS
La igualtat d’oportunitats per a tots els Des d’ERC partim de la convicció que L’objectiu bàsic de la política urbanística
ciutadans en la pràctica esportiva és el futur govern municipal haurà de fer d’ERC és la d’assolir un creixement racio-
una de les prioritats d’ERC. Entenem una actuació més decidida en l’àmbit nal i sostenible de la ciutat. L’actual crisi
l’esport lligat amb la salut i a la integra- de la immigració. Entenem que la polí- econòmica pot ser una oportunitat per
ció de les persones, sigui quin sigui el tica municipal seguida fins ara ha estat arribar a aquesta finalitat, ja que pot afa-
seu origen. clarament insuficient i no s’ha plantejat vorir una discussió més serena i racional
L’Ajuntament ha d’impulsar i fomentar seriosament abordar una problemàtica d’una de les grans mancances que encara
la pràctica esportiva tant individualment de gran transcendència ciutadana. tenim: l’elaboració d’un nou pla general.
com col·lectivament. En aquesta línia, Cal partir del fet que s’ha de prendre L’actual és del 1983. Han passat gairebé
volem destacar, com a principal conse- consciència de la dimensió de les 30 anys i ara és urgent, doncs, que sigui
cució d’ERC en aquest àmbit, la propera problemàtiques inherents al fenomen. un dels temes prioritaris en el proper
construcció d’un pavelló poliesportiu S’imposen els criteris de realisme i mandat. Ens cal un pla ambiciós i que al
a Vilatenim. Així es podrà disminuir d’abandonar les actituds d’amagar mateix temps sigui també participatiu.
el grau d’ocupació del pavelló actual i el cap sota l’ala. Només així podrem Però l’actuació necessària en l’àmbit
començarem a estar a l’altura d’altres iniciar polítiques efectives a l’hora urbanístic no s’atura aquí. Cal promoure
ciutats del país d’un nombre d’habitants d’afavorir un procés d’incorporació l’habitatge protegit; relligar la configuració
semblant al de Figueres. Una ciutat satisfactori per a totes les parts. Ara de la trama urbana (est-centre-oest de la
que vol ser un referent esportiu a nivel bé, les polítiques concretes que caldrà ciutat); acomodar la millora de la mobilitat
nacional ha d’oferir als seus ciutadants abordar tindran com a base que vivim sostenible amb la potenciació de la xarxa
i visitants unes instal·lacions de primer en una societat en què, junt amb els de transport públic i la creació de nous
ordre que siguin la llavor drets, hi ha també deures aparcaments, així com protegir la qualitat
per aconseguir èxits indefugibles per part de ambiental i potenciar l’eficàcia energèti-
esportius en un futur tots els ciutadans, sigui ca. I encara, sense deixar del tot l’àmbit
immediat. quin sigui el seu origen. urbanístic, però en una dimensió més
social, caldrà fer una actuació especial en
Jordi Mon- aquells barris que més la necessiten, com
Jordi Montero Jordi Giró és el cas del Barri de Sant Joan i d’altres.
L’INSTITUT DE CULTURA:
UNA NECESSITAT
El fet que en l’actual mandat no s’hagi
pogut aplicar el Pla de Cultura de Figueres
Ressort - Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres
no ha de comportar, de cap manera, un
ajornament sine die de la seva aplicació.
És per això que des d’ERC volem manifes-
tar la nostra voluntat de dur-lo endavant
i d’impulsar (i dotar) l’Institut de Cultura
que hi és previst. Entenem que aquest
Institut de Cultura ha de ser l’organisme
SEGURETAT I CIVISME rector de la política municipal en l’àmbit
cultural i que la seva constitució ha de
La necessitat de reforçar la seguretat ciutadana i d’estimular el civisme són qüestions servir per racionalitzar els recursos dis-
prioritàries per a ERC. Massa sovint, no s’ha volgut abordar una problemàtica que ponibles i per dur endavant una actuació
cada vegada adopta un caire més preocupant. Presentem quatre propostes clau en més efectiva en aquest camp.
aquest àmbit: En una situació econòmica general de
Contractació d’agents cívics de carrer, per tal de rendibilitzar els recursos humans de crisi, pensem que un Institut amb les
la Guàrdia Urbana, especialment en determinades feines poc especialitzades. característiques apuntades tindrà major
Creació de les figures de Guàrdia Urbana assistencial i de proximitat, amb tasques de capacitat de maniobra i podrà
protecció dels drets i les llibertats dels ciutadans. comptar amb eines de finança-
Creació de la figura del zelador de via pública, amb la missió de vetllar per la neteja i ment més enllà de les estricta-
també pel civisme. ment municipals.
Redacció del Pla Local de Civisme i conscienciació a la ciutadania del manteniment del
mobiliari urbà i dels espais públics.
6 Montserrat Segura

7. candidatura
18 15 19
20
18> AnnA BRuGuéS i Pujol
15> mª dElS ànGElS llAonA i cABAll
ERC. Diplomada en ciències
empresarials. Independent. Treballadora de banca.
14
19> Antonio GARcíA i GonzálEz
17
Albolote, 1950. AMC. Treballador de la 20> BERnAt RAmi i cloS
construcció. President de l’Associació
Figueres, 1991. JERC. Estudiant
Cultural El Rocio.
de grau d’història a la UDG.
14> AnnA BARdERA i BAtllE
8 9
ERC. Restauradora.
17>ànGElS RouRA i SolER
Sta. Llogaida d’Àlguema, 1951.
10
ERC. Administrativa, actualment
treballa en el sector comerç.
12
10> íRiA GiBERt i EScuSol
Figueres, 1986. JERC-ERC.
Mestra de primària.
8> GRAu QuintAnA i SEGuRA
Figueres, 1990. Estudiant
i militant de les JERC
des del 2005.
7> joRdi GiRó i RiBAS
7
Figueres, 1977. ERC. Llicenciat en dret.
Advocat en exercici lliure. President
Secció Local d’ERC de Figueres.
9>joRdi montERo i GARciA
Barcelona, 1960. ERC. Llicenciat
en ciències químiques. Director de
l’Institut de Vilafant, professor
de física i química.
12> cARlES coll i coStA
13
Figueres, 1952. ERC. Músic, director de
l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
3
13> mARc PonS i PAiRó
1
ERC. Enginyer tècnic de
telecomunicació.
2 6
3> EStEVE GRAtAcóS i AndRAdE
11
Figueres, 1953. AMC. Industrial
mecànic. Primer secretari d’Acció
Municipal per Catalunya de Figueres.
Ressort - Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres
2> miREiA mAtA i SolSonA
11> XAViER BlAnco i moREno Portbou, 1967. ERC. Llicenciada en 6> montSERRAt SEGuRA i fEliu
Figueres, 1974. AMC. Empresari filologia catalana. Regidora de Joven- Barcelona, 1964. Independent.
restauració. Membre de la junta de tut a l’Ajuntament de Figueres. Estudis d’Idiomes. Administrativa,
l’Associació de Veïns del Poble Nou. Funcionària. Exdirectora dels assessora lingüística.
1> fRAncESc cAnEt i comA Serveis Territorials de
Vilamalla, 1954. ERC. Catedràtic Governació (2007-2010).
d’història. Vicealcalde a l’Ajuntament
de Figueres (des del 2010) i diputat al
Congrés dels Diputats (des del 2004).
21
21> RAmon Plujà i fàBREGAS
ERC. Professor d’EGB. Mestre de
català. Jubilat. 5
5> olGA cARBonEll i SABARtéS
Figueres, 1975. ERC. Llicenciada
en dret. Advocada en exercici lliure.
Regidora d’Atenció Ciutadana, Acció
4
4> XAViER BESoRA i cAuSAdiAS
Figueres, 1960. ERC. Tècnic en deli-
neació de projectes de construcció.
3r Tinent Alcalde i Regidor de Parti-
16
16> AGnèS llAdó i SAuS
Figueres, 1979. ERC. Gestora
comercial.
Cívica, Solidaritat i Cooperació a cipació Ciutadana a l’Ajuntament de
l’Ajuntament de Figueres. Figueres.
RESERVES
22. EnRic Pujol i cASAdEmont, 23. ESthER lloREnç i loREnzo, 24. juAn ViVES i GifRE,
25. montSERRAt cAmPS i mundo, 26. AïdA loREnzo i RoSA, 27. joSé VicEntE BlAnco i moREno
7

8. Sóc
en francesc canet
i m’adreço a vosaltres per comunicar-vos que em pre-
Hem aconseguit confegir una llista que va més enllà d’un
partit polític i per això hem incorporat gent d’una altra força,
Acció Municipal per Catalunya i diferents personalitats inde-
pendents que s’ha significat per la seva actuació ciutadana.
La gent que m’acompanya a la llista són persones hones-
tes, treballadores, amb les idees clares, i amb reconeguda
sento com a cap de llista a les eleccions municipals del competència professional. Algunes, a més, ja han demostrat
proper dia 22 de maig a la ciutat de Figueres. Ho faig la seva vàlua com a regidors en els darrers anys.
encoratjat pel suport que vaig rebre de la ciutadania a les
darreres eleccions del 2007, quan vam convertir-nos en Hem promogut i potenciarem la participació ciutadana.
la segona força política de la ciutat, amb 6 regidors. I em Volem governar “amb” la gent, que vol dir facilitar que els
presento perquè tinc el ferm convenciment que els d’ERC ciutadans puguin participar de manera activa en la presa
tenim el programa, la gent i una nova manera d’entendre la de decisions municipals. L’eina que ha de permetre aques-
política que ha de convertir Figueres en una ciutat millor. ta implicació de la ciutadania és l’organització de Figueres
en districtes, que nosaltres hem engegat ja en aquest
Hem elaborat un projecte integral de ciutat, realista i am- mandat. Cap decisió s’ha de prendre des del govern o des
biciós, perquè som conscients que el context general és de del plenari sense que abans n’hagi estat informada i con-
dificultat econòmica i la caixa municipal travessa dificultats sultada la ciutadania. Només així començarem a recuperar
notables. Hem d’apostar per solucions imaginatives però crèdit per a l’activitat política.
realistes per fer de Figueres una ciutat més segura, més
oberta i amb uns ciutadans que se’n sentin orgullosos. El El meu compromís amb la ciutat i la seva gent fa que em
nostre projecte de ciutat és integral: vol potenciar el cor de presenti a les eleccions amb una decisió ja presa de ma-
la ciutat, el centre, però d’igual manera els barris, la peri- nera ferma: si la ciutadania m’atorga la seva confiança per
fèria geogràfica, que també és ciutat. I volem encara anar a governar la ciutat, renunciaré al meu escó al Congrés
més enllà, obrir Figueres al món, sense oblidar, però, que de Diputats. Figueres ha d’estar per damunt de l’interès
des de la política municipal es pot fer molt per fer avançar personal i de partit. I no hi ha res que particularment em
Catalunya cap a la seva llibertat nacional plena. pugui plaure més que servir a la meva ciutat.
ERc HA FET 80 ANYS: PER MOLTS ANYS!
Ressort - Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres
El 17 de març de 1931 es constituí Esquerra Republicana de Catalunya, fruit de la
unió de diferents partits catalanistes (“sobiranistes”, en diríem ara). El nucli princi-
pal estava format per Estat Català, el partit de Francesc Macià; pel Partit Republicà
Català de Lluís Companys i pel grup del periòdic L’Opinió. Però, a part d’aquestes
forces, s’hi van integrar també nombrosos grups molt ben arrelats en diferents
indrets del territori. Molt més ben organitzats, més nombrosos i amb major força
política del que fins ara s’ha dit.
Aquest era el cas de la Federació Republicano Socialista de l’Empordà. Constituïda
El primer president de la moderna genera- el maig de 1930, aquesta formació estava liderada per Josep Puig Pujades i per
litat de Catalunya i dirigent fundador d’ERC,
Francesc Macià, va visitar Figueres l’any Marià Pujolà (que en diferents ocasions fou alcalde de Figueres), i comptava amb
1931. Era l’any que s’acabava d’instituir la
generalitat republicana. La fotografia ens el
una activa Joventut Nacionalista Republicana presidida per Alexandre Deulofeu.
mostra des del balcó de l’Ajuntament figue- Així mateix era l’editora del prestigiós periòdic Empordà Federal, iniciat ja el 1911 i
renc, aleshores situat, de manera provisional,
a la pujada del Castell. que enguany també compleix anys: cent, en aquest cas.
Esquerra Republicana de Catalunya – Figueres
C/ Sant Llàtzer, 29 – baixos – 17600 Figueres
Tel. 972 675 289 figueres@esquerra.org
www.esquerra.cat/figueres
8 www.juntsxfigueres.blogspot.com
Edita: Esquerra Republicana de Catalunya – Figueres | Dipòsit Legal: B-17768-2011 | Impressió: Imprintsa