SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
LA
TELEVISIÓ
MOHAMED I JUANMANUEL.


Image de la televisio.

IMATGES DE ABANS I ARA.


El concepte de televisió (visió a distància) es
pot rastrejar fins Galileo Galilei i el seu
telescopi. No obstant això, no és fins 1884,
amb la invenció del Disc de Nipkow de Paul
Nipkow quan es fes un avanç rellevant per
crear un mitjà. El canvi que portaria la
televisió tal com avui la coneixem va ser la
invenció del iconoscopi de Vladimir Zworkyn i
Philo Taylor Farnsworth. Això donaria pas a la
televisió completament electrònica, que
disposava d'una taxa de refresc molt millor,
més definició d'imatge i il · luminació pròpia.

HISTORIA DE LA TELEVISIÓ.


El 1910, el disc de Nipkow va ser
utilitzat en el desenvolupament dels
sistemes de televisió dels inicis del
segle XX, el 1925 l'inventor escocès
John Logie Baird efectua la primera
experiència real utilitzant dos discs,
un en l'emissor i un altre en el
receptor , que estaven units al mateix
eix perquè el seu gir fora síncron i 2
mmseparados per.

La evolució.










DIRCTOR:dirigeix el programa y el controla.
REALITZADOR:disideix la dispocició de le cameres i
el tipus de planòls.
REGIDOR:figura propia de gravció en plató.
OPERADORS DE CÀMARA:controlen les càmeres en
l’estudi.
TECNICS DE VOLUM:controlen el volum i la qualitat.
EDITORS DE VIDIO:munten els programes.
PRESENTEDORS/ES:condueixen els programes
dede els platos.
EQUIP ENG:equip autònom de gravació exterior
audovisual.

EQUIP HUMÀ


Les primeres emissions públiques de
televisió les va efectuar la BBC a
Anglaterra en 1927 i la CBS i NBC als
Estats Units el 1930. En ambdós casos es
van utilitzar sistemes mecànics i els
programes no s'emetien amb un horari
regular.
Les emissions amb programació es
van iniciar a Anglaterra el 1936, i als
Estats Units el dia 30 d'abril de 1939,
coincidint amb la inauguració de
l'Exposició Universal de Nova York.
Les emissions programades es van
interrompre durant la Segona Guerra
Mundial, i es reprèn quan va acabar
 Televisión electrónica

L'elevat nombre de televisors en blanc i
negre va exigir que el sistema de color que
es desenvolupés fos compatible amb les
emissions monocromes. Aquesta
compatibilitat havia de realitzar en els dos
sentits, d'emissions en color a recepcions en
blanc i negre i d'emissions en monocrom a
recepcions en color.

La televisio en color.


que les emissions monocromàtiques i,
encimEl següent pas va ser la transmissió
simultània de les imatges de cada color
amb el denominat trinoscopio. El
trinoscopio ocupava tres vegades més
espectre radioelèctric a, era incompatible
amb elles alhora que molt costós.


Ja en 1928 es van desenvolupar
experiments de la transmissió d'imatges
en color. El 1940, el mexicà Guillermo
González Camarena patenta, a Mèxic i
EUA, un Sistema tricromàtic Seqüencial
de Campos.




En el sistema d'HD de 1.080 línies i
1.920 mostres per línia tenim 2.073.600
píxels en la imatge i en el sistema d'HD
de 720 línies i 1.280 mostres per línies
tenim 921.600 píxels a la pantalla. En
relació amb els sistemes convencionals
tenim que la resolució del sistema d'1.
Amb el sistema de HD de 720 línies és un
50% major que en PAL i un 66% més
gran que en NTSC.
L'alta resolució requereix també una
redefinició de l'espai 080 línies és 5
vegades major que el del PAL i cinc
vegades i mitja que el del NTSC. de color
canviant el triangle de gamut.

Alta definicio “HD”


S'han desenvolupat 28 sistemes diferents de
televisió d'alta definició. Hi ha diferències
quant a relació de quadres, nombre de línies i
píxels i forma d'escombrat. Tots ells es poden
agrupar en quatre grans grups dels quals dos
ja han quedat obsolets (els referents a les
normes de la SMPTE 295M, 240m i 260M)
mantenint altres dos que difereixen,
fonamentalment, en el nombre de línies
actives, un 1080 línies actives (SMPT 274m) i
l'altre de 720 línies actives (SMPT 269M).


El sistema de televisió de definició estàndard,
conegut per la sigles "SD", té, en PAL, una
definició de 720x576 píxels (720 punts
horitzontals en cada línia i 576 punts
verticals que corresponen a les línies actives
del PAL) això fa que una imatge en PAL tingui
un total de 414.720 píxels. En NSTC es
mantenen els punts per línia però el nombre
de línies actives és només de 525 el que
dóna un total de píxels de 388.800 sent els
píxels lleument amples en PAL i lleument alts
en NSTC


INFORMATIUS: "La 2 noticias“,

GENERES TELEVISIUS.

More Related Content

Similar to La televisió moha i juanma (8)

pablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amorespablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amores
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
La ràdio brenno y amador
La ràdio brenno y amadorLa ràdio brenno y amador
La ràdio brenno y amador
 
La televisió blai
La televisió blaiLa televisió blai
La televisió blai
 
Monitors loris esteban-sergio
Monitors loris esteban-sergioMonitors loris esteban-sergio
Monitors loris esteban-sergio
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdio
 
anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.
 
Act 5 -_comunicacions
Act 5 -_comunicacionsAct 5 -_comunicacions
Act 5 -_comunicacions
 

La televisió moha i juanma

  • 2.  Image de la televisio. IMATGES DE ABANS I ARA.
  • 3.  El concepte de televisió (visió a distància) es pot rastrejar fins Galileo Galilei i el seu telescopi. No obstant això, no és fins 1884, amb la invenció del Disc de Nipkow de Paul Nipkow quan es fes un avanç rellevant per crear un mitjà. El canvi que portaria la televisió tal com avui la coneixem va ser la invenció del iconoscopi de Vladimir Zworkyn i Philo Taylor Farnsworth. Això donaria pas a la televisió completament electrònica, que disposava d'una taxa de refresc molt millor, més definició d'imatge i il · luminació pròpia. HISTORIA DE LA TELEVISIÓ.
  • 4.  El 1910, el disc de Nipkow va ser utilitzat en el desenvolupament dels sistemes de televisió dels inicis del segle XX, el 1925 l'inventor escocès John Logie Baird efectua la primera experiència real utilitzant dos discs, un en l'emissor i un altre en el receptor , que estaven units al mateix eix perquè el seu gir fora síncron i 2 mmseparados per. La evolució.
  • 5.         DIRCTOR:dirigeix el programa y el controla. REALITZADOR:disideix la dispocició de le cameres i el tipus de planòls. REGIDOR:figura propia de gravció en plató. OPERADORS DE CÀMARA:controlen les càmeres en l’estudi. TECNICS DE VOLUM:controlen el volum i la qualitat. EDITORS DE VIDIO:munten els programes. PRESENTEDORS/ES:condueixen els programes dede els platos. EQUIP ENG:equip autònom de gravació exterior audovisual. EQUIP HUMÀ
  • 6.  Les primeres emissions públiques de televisió les va efectuar la BBC a Anglaterra en 1927 i la CBS i NBC als Estats Units el 1930. En ambdós casos es van utilitzar sistemes mecànics i els programes no s'emetien amb un horari regular.
  • 7. Les emissions amb programació es van iniciar a Anglaterra el 1936, i als Estats Units el dia 30 d'abril de 1939, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal de Nova York. Les emissions programades es van interrompre durant la Segona Guerra Mundial, i es reprèn quan va acabar  Televisión electrónica 
  • 8. L'elevat nombre de televisors en blanc i negre va exigir que el sistema de color que es desenvolupés fos compatible amb les emissions monocromes. Aquesta compatibilitat havia de realitzar en els dos sentits, d'emissions en color a recepcions en blanc i negre i d'emissions en monocrom a recepcions en color. La televisio en color.
  • 9.  que les emissions monocromàtiques i, encimEl següent pas va ser la transmissió simultània de les imatges de cada color amb el denominat trinoscopio. El trinoscopio ocupava tres vegades més espectre radioelèctric a, era incompatible amb elles alhora que molt costós.
  • 10.  Ja en 1928 es van desenvolupar experiments de la transmissió d'imatges en color. El 1940, el mexicà Guillermo González Camarena patenta, a Mèxic i EUA, un Sistema tricromàtic Seqüencial de Campos.
  • 11.   En el sistema d'HD de 1.080 línies i 1.920 mostres per línia tenim 2.073.600 píxels en la imatge i en el sistema d'HD de 720 línies i 1.280 mostres per línies tenim 921.600 píxels a la pantalla. En relació amb els sistemes convencionals tenim que la resolució del sistema d'1. Amb el sistema de HD de 720 línies és un 50% major que en PAL i un 66% més gran que en NTSC. L'alta resolució requereix també una redefinició de l'espai 080 línies és 5 vegades major que el del PAL i cinc vegades i mitja que el del NTSC. de color canviant el triangle de gamut. Alta definicio “HD”
  • 12.  S'han desenvolupat 28 sistemes diferents de televisió d'alta definició. Hi ha diferències quant a relació de quadres, nombre de línies i píxels i forma d'escombrat. Tots ells es poden agrupar en quatre grans grups dels quals dos ja han quedat obsolets (els referents a les normes de la SMPTE 295M, 240m i 260M) mantenint altres dos que difereixen, fonamentalment, en el nombre de línies actives, un 1080 línies actives (SMPT 274m) i l'altre de 720 línies actives (SMPT 269M).
  • 13.  El sistema de televisió de definició estàndard, conegut per la sigles "SD", té, en PAL, una definició de 720x576 píxels (720 punts horitzontals en cada línia i 576 punts verticals que corresponen a les línies actives del PAL) això fa que una imatge en PAL tingui un total de 414.720 píxels. En NSTC es mantenen els punts per línia però el nombre de línies actives és només de 525 el que dóna un total de píxels de 388.800 sent els píxels lleument amples en PAL i lleument alts en NSTC
  • 14.  INFORMATIUS: "La 2 noticias“, GENERES TELEVISIUS.