1. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Índex
Introducció
Codex Alimentarius
Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària
UD1 CONTROL DE QUALITAT
AESA
NA2. Reglamentació alimentària Agències nacionals de seguretat alimentària
Código Alimentario Español
Certificacions de qualitat
- ISO
- altres certificacions de qualitat
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Introducció (2)
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Introducció (1)
JERARQUIA NORMATIVA
L’alimentació: necessitat individual i col·lectiva (organització social) MARC GENERAL
rang superior àmbit general d’actuació
codificació de regles per protegir
consumidors contra activitats fraudulentes i perills NO PODEN ENTRAR
EN CONFLICTE
PARTICULAR
lliure competència rang inferior
aspectes més concrets o
procediments d’aplicació pràctica
NIVELLS JERÀRQUICS
• Supraestatal (UE) s’integra en el dret intern del país corresponent
MARC LEGISLATIU (poder econòmic, sanitari i • Estatal (Esp) i té primacia sobre aquest. TRASPOSICIÓ
mediambiental) referent a substàncies i productes • Autonòmic (CAT) (competències)
alimentaris • Local (ajuntaments)
• Bones Pràctiques Empresarials
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Introducció (3) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (1)
TIPUS DE NORMATIVA ALIMENTÀRIA INTRODUCCIÓ
• HORITZONTAL: afecta de manera general a TOTS els aliments.
- etiquetatge, higiene alimentària, procediments de producció i
- codi de bones pràctiques
comercialització… - col·lecció de normes de caràcter consultiu i
• VERTICAL: fa referència a productes específics (sectors o aliments)
internacionals
- constitueix el marc generalista on es recullen
- reglamentacions tècnico-sanitàries: regulen un sector alimentari
en aspectes tècnics, sanitaris i comercials els mínims que cal complir per preservar la
seguretat alimentària
- normes de qualitat: defineixen un producte concret dins un
sector especificant les característiques que ha de tenir per ser - FINALITAT: orientar i fomentar l’elaboració i
comercialitzat
establiment de definicions i requisits aplicables
- regulacions específiques als aliments per facilitar el consum internacional
1

2. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (2) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (3)
ORIGEN (II)
ORIGEN (I) 1961: amb el recolzament de la OMS, la Comissió Econòmica per Europa (CEPE),
1945: es crea la FAO, amb funcions que abracen la nutrició i les normes l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) i el
alimentàries internacionals corresponents Consell del Codex Alimentarius Europaeus, la Conferència de la FAO estableix
el Codex Alimentarius i decideix crear un programa internacional sobre normes
1948: es crea la OMS, amb funcions que abracen la salut humana i, en alimentàries
particular, el manament d’establir normes alimentàries
1961: la Conferència de la FAO decideix establir una Comissió del Codex Alimentarius
1950: comencen les reunions conjuntes FAO/OMS d’experts sobre nutrició, i demana a la OMS que ratifiqui tan aviat com pugui un programa conjunt
additius alimentaris i aspectes afins FAO/OMS sobre normes alimentàries
1954-1958: Àustria promou activament la creació d’un codi alimentari 1962: la Conferència Conjunta FAO/OMS sobre Normes Alimentàries demana a la
regional, Codex Alimentarius Europaeus Comissió del Codex Alimentarius que apliqui un programa conjunt FAO/OMS
1960: la primera Conferència Regional de la FAO per Europa ratifica la sobre normes alimentàries i crea el Codex Alimentarius
conveniència d’un acord internacional -diferent del regional- sobre normes 1963: reconeixent la importància del paper de la OMS en tots els aspectes de
alimentàries mínimes i convida al Director General de l’Organització a que l’alimentació relacionats amb la salut i tenint en compte el seu manament
presenti a la Conferència de la FAO propostes relatives a un programa d’establir normes alimentàries, l’Assemblea Mundial de la Salut aprova
conjunt FAO/OMS sobre normes alimentàries l’establiment del Programa Conjunt FAO/OMS sobre Normes Alimentàries y
aprova els Estatuts de la Comissió del Codex Alimentarius.
Estructura del Codex Alimentarius
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (4)
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (5)
OBJECTIUS GENERALS…
…PELS GOVERNS:
• garantir que els aliments siguin aptes pel consum humà. Com? FORMAT DE LES NORMES DELS
PRODUCTES
NORMES GENERALS
- assegurant-ne la higiene al llarg de tota la cadena alimentària
• àmbit d’aplicació S’apliquen amb caràcter general a tots els
- elevant el nivell d’innocüitat alimentaria mitjançant l’aplicació aliments i no són específiques per
de criteris basats en el sistema APPCC • descripció
• factors essencials de composició i determinats productes
qualitat: definició de la norma mínima
• mantenir la confiança en els aliments comercialitzats per l’aliment • etiquetatge dels aliments
internacionalment • additius alimentaris: únicament els • additius alimentaris
autoritzats per la FAO i la OMS • contaminants
• contaminants • mètodes d’anàlisis i mostreig
• realitzar programes d’educació en matèria de salut • higiene • higiene dels aliments
• etiquetatge: d’acord amb la Norma • nutrició i aliments per a règims
General del Codex per l’Etiquetatge especials sistemes d’inspecció i
… PER LA INDÚSTRIA: dels Aliments Preenvasats certificació d’importacions i
• l’aplicació de pràctiques d’higiene per tal de: • mètodes d’anàlisis i mostreig exportacions d’aliments
- proporcionar aliments innocus, salubres i aptes pel consum • residus de medicaments veterinaris en
- assegurar informació clara en l’etiquetat els aliments
- mantenir la confiança en els aliments comercialitzats a nivell • residus de plaguicides en els aliments
internacional
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat
Alimentària (LBSA) (1) Alimentària (LBSA) (2)
Apareix el gener de 2000 amb el següent OBJECTIU PRINCIPIS DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA
Descriure un conjunt d’accions necessàries per completar i modernitzar la legislació de la
RECOLLITS AL LBSA
Unió Europea en l’àmbit de l’alimentación per fer-la:
- més coherent – política “de la granja a la taula”
- més comprensible – sistemes de traçabilitat dels aliments i ingredients
- més flexible i així:
- garantir una millor aplicació d’aquesta legislació
La traçabilitat s’ha d’entrendre com un sistema
- aportar més transparència als consumidors d’identificació de productes o grups de productes al llarg
de tota la cadena agroalimentària
- garantir un alt grau de seguretat alimentària – política coherent, eficaç, dinàmica i transparent
– anàlisis de risc com a base política
sector agroalimentari CE
autoritats nacionals – principi de precaució
– altres factors legítims
i
p
e
c
c
i
2

3. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat
Alimentària (LBSA) (3)
Alimentària (LBSA) (4)
AUTORITAT EUROPEA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA (AESA)
La seva creació era una de les principals mesures del LBSA.
FINALITAT recuperar la confiança perduda AUTORITAT EUROPEA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA (AESA)
a rel de les crisis alimentàries
aconseguir un nivell elevat • L’àmbit d’aquest organisme se centra en:
de protecció de la salut – determinar i comunicar els riscos en l’àmbit de la seguretat
garantir un nivell adequat dels consumidors alimentària sense poder reglamentari i de control
de seguretat alimentària – proporcionar assessorament científic independent i informació a la
abraçant totes les etapes formulació de dictàmens científics Comissió Europea sobre totes les qüestions que tinguin incidència
de producció
independents sobre tots els aspectes directa o indirecta amb la salut dels consumidors com a
relacionats amb la seguretat alimentària conseqüència del consum d’aliments així com sobre qualsevol
AESA aspecte que pugui tenir un impacte directe o indirecte en la
gestió de sistemes d’alerta ràpida
(Española) seguretat alimentària, incloses les qüestions relatives a la salut i
creació i coordinació d’una xarxa amb benestar dels animals i la salut de les plantes
FUNCIONS agències nacionals i organismes científics
per recopilar informació de qualsevol part
ACSA
del món i mantenir-se alerta sobre els nous
progressos en l’àmbit científic
Les seves actuacions es desenvoluparan sota els
principis de transparència i independència.
comunicació i diàleg en quan a seguretat
alimentària, qüestions sanitàries i sobre
alimentació en relació amb la legislació
comunitària
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències alimentàries
alimentàries nacionals (1) nacionals (2)
AGÈNCIA ESPANYOLA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA
- organisme públic amb caràcter autònom i adscrit al Ministeri de
Sanitat i Consum - organisme autònom adscrit al Departament de Salut
- model intermedi: - finalitat: aconseguir grau màxim de
funcions d’assessorament funcions executives administracions públiques
seguretat alimentària
sectors d’activitat
científic planificació i coordinació
tècnic en situacions de crisi o emergència
planificació i coordinació de les actuacions de control
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències alimentàries REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències alimentàries
nacionals (3) nacionals (4)
AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA
PLA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA DE CATALUNYA 2007 – 2010
L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària exerceix funcions de:
- ha de ser l’instrument indicatiu i marc de referència de totes les
accions públiques de l’Administració de la Generalitat i dels ens
- avaluació i comunicació de riscos per a la salut relacionats amb els locals de Catalunya pel que fa a la seguretat alimentària
aliments, en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Seguretat
Alimentària i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària
- ha de garantir la intervenció de les administracions, les institucions,
les societats científiques i els professionals relacionats amb la
- coordinació de les actuacions de les administracions publiques seguretat alimentària, com també de la societat civil
catalanes competents en matèria de seguretat alimentària
- actualment: període de divulgació dels continguts i característiques
- impuls de la col·laboració entre les administracions públiques, les del projecte de cara a promoure el seu coneixement i recollir les
universitats i centres de recerca, els sectors industrials i les aportacions oportunes dels participants en la cadena alimentària
organitzacions de consumidors i usuaris
3

4. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Código alimentario REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Código alimentario
español (CAE) (1) español (CAE) (2)
- cos orgànic de normes bàsiques i sistematitzades dels aliments, APLICACIÓ
condiments, estimulants i begudes, les seves matèries primeres i, Totes les persones físiques i jurídiques de qualsevol nacionalitat que es trobin
per extensió, els productes, utensilis i estris d’ús i consum domèstic en territori espanyol, encara que sigui de manera transitòria o accidental
- fou aprovat mitjançant el Decret 2484/1967, de 21 de setembre de Les disposicions del CAE són d’estricta aplicació en tot el territori nacional, tant
pel que fa referència a:
1967
– tot el que es consumeixi o es pretengui consumir, qualsevol que en
FINALITATS sigui el país o territori d’origen
– definir que s’entén per aliments, condiments, estimulants, o bé
begudes i altres productes i matèries que inclou el CAE – tot el que s’obtingui, elabori o manipuli independentment del país o
territori on s’hagi de consumir, tot i que es podran tenir en compte, a
– determinar les condicions mínimes que aquests han de complir efectes d’exportació, les legislacions dels països de destí, amb les
– establir les condicions bàsiques dels diferents procediments de corresponents indicacions als envasos
preparació, conservació, envasat, distribució, transport, publicitat
i consum d’aliments
A partir del CAE es fa l’articulació en forma
de reglament (AMB EFECTE LEGAL)
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Certificacions de REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Certificacions de
qualitat (1) qualitat (2)
producte QUÈ APORTEN AQUESTES CERTIFICACIONS...
OBJECTIU Assegurar/garantir processos ... a les empreses o organitzacions que les obtenen?
la qualitat servei – una diferència respecte la competència, un prestigi i l’obertura
de nous mercats
– una optimització dels recursos, una disminució dels errors i
duplicitats i, per tant, un descens en els costos (en alguns
accions sistematitzades en base a unes normes casos, segons l’Asociación Española para la Calidad, pot
suposar un estalvi de fins el 25%) (Sistemes de Gestió)
ACREDITACIÓ CERTIFICACIÓ – una millor organització i gestió de l’empresa (SG)
...al consumidor?
– al ser certificats per una organització independent constitueixen
de productes sectors específics Sistemes de Gestió una informació objectiva que també protegeix els interessos dels
consumidors
ISO – una confiança per l’aspecte voluntari de la certificació
Les certificacions de qualitat no són obligatòries, per tant és un valor – l’existència d’uns canals de comunicació amb el fabricant que
potencia l’enteniment de les parts involucrades en la producció i
afegit que l’empresa ofereix voluntàriament en el seu producte, consum (SG)
servei o gestió.
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Certificacions de
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Normes ISO (1)
qualitat (3)
ISO = Organització Internacional per l’Estandarització (1947)
PER QUÈ HI HA EMPRESES QUE HI SÓN
NORMES ISO
RETICENTS? (SG) - establertes per un conjunt de països
– segons la certificació pot suposar, per una ISO, una - desenvolupades pels Comitès Tècnics de Normalització
gran inversió econòmica, entre 4500 i 12000 €
segons BVQI, a més dels costos de manteniment
(entre 1000 i 3000 €), d’assaig del producte, de
formació...
– suposen una reorganització de l’empresa perquè la Normes de caràcter internacional que fixen les
certificació moltes vegades provoca un canvi de característiques tècniques de qualitat que un
cultura en l’empresa i dificultats organitzatives producte, servei o procés ha de complir per
aconseguir el certificat segons la norma
corresponent.
4

5. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Normes ISO (2) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. ISO (3)
La certificació és un procés que fa una entitat
EVOLUCIÓ independent*, nacional o estrangera, mitjançant el qual
Quin tipus de producte ha de fer la meva empresa?
s’examina i s’avalua la conformitat d’un producte,
procés, servei, persona o sistema de gestió amb els
Quins sistemes té l’empresa per assegurar que aquesta produeix amb
requisits definits en unes normes.
qualitat?
(Eficàcia dels Sistems de Gestió de Qualitat de l’empresa) Aquesta certificació és posterior a la implantació de les
accions sistematitzades
La globalització dels mercats imposa que aquestes normes siguin les
mateixes a través de les fronteres polítiques i que el criteri de * L’entitat privada, independent i sense ànim de lucre encarregada a
qualitat no variï amb la nacionalitat de l’empresa España d’acreditar, és a dir, de reconèixer i determinar si una
organització és o no competent per certificar-ne altres, és l’ENAC
(Entidad Nacional de Acreditación)
Les empreses certificades gaudeixen del reconeixement
internacional ACREDITAR ≠ CERTIFICAR
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. ISO (4) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions
de qualitat (1)
L’entitat certificadora avalua i realitza una declaració objectiva de que
productes, processos, instal·lacions o serveis compleixen uns
requisits específics, ja sigui en el sector reglamentari o en el - Denominació d’Origen Protegida (DOP)
voluntari
El 31 d’agost de 2006 l’ENAC reconeixia 28 empreses certificadores - Denominació Geogràfica (DG)
Auditoria: controls i avaluacions de seguiment per part de l’empresa
cetificadora per comprovar que se segueixen complint els requisits
- Indicació Geogràfica Protegida (IGP)
de qualitat que la norma estableix - marca Q
Renovació o no de la certificació - artesania alimentària
Cada certificació és vàlida únicament pel que s’expedeix
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de
qualitat (2) qualitat (3)
La Denominació d'Origen Protegida (DOP) d'un producte La Denominació Geogràfica (DG) és un reconeixement comunitari per a
aquelles begudes espirituoses que s'elaboren en la zona geogràfica que li
agroalimentari és la denominació geogràfica d'una regió o d'una dóna el nom i on obtenen el seu caràcter i qualitats definitives. (R(CEE)
localitat que serveix per a designar un producte agrícola o alimentari 1576/1989).
originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual Productes amb el reconeixement comunitari de Denominació Geogràfica:
són degudes exclusivament (o essencialment) al medi geogràfic on ratafia catalana
es produeix compresos els factors naturals i els factors humans. La
producció, l'elaboració i la transformació del producte s'han de
realitzar a la zona geogràfica delimitada. ( R(CEE) 2081/1992) La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) d'un producte agroalimentari és la
denominació geogràfica d'una regió o un lloc determinats que serveix per a
designar un producte agrícola i alimentari originari d'aquest lloc concret,
Productes amb el reconeixement comunitari de Denominació d'Origen que té una qualitat determinada, una reputació i la producció i/o la
Protegida: transformació i/o l'elaboració del qual es realitzen en aquesta zona
geogràfica delimitada. (R(CEE) 2081/1992).
• avellana de Reus Productes amb el reconeixement comunitari d’Indicació Geogràfica Protegida:
• formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya • clementines de les Terres de l’Ebre
• mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya • calçots de Valls
• oli les Garrigues • llonganissa de Vic
• oli Siurana • pollastre i capó del Prat
• oli de Terra Alta • poma de Girona
• torró d’Agramunt
5

6. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de
qualitat (4) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de
La Marca Q és una marca creada pel DARP que s’atorga a aquells qualitat (5)
productes alimentaris que, sense procedir d’una zona geogràfica
concreta, gaudeixen d’una qualitat o característiques diferencials
Es considera artesania alimentària l'activitat d'elaboració
respecte d'altres semblants.
de productes alimentaris, que complint els requisits
Els principals requisits que han de complir són:
assenyalats per aquesta matèria, estan subjectes a unes
- haver estat elaborats segons allò estableix el reglament específic
que regula cada producte condicions durant tot el seu procés productiu que
- haver estat sotmesos al control periòdic que realitza una entitat de garanteixen al consumidor un producte final
control externa, independent i especialitzada inscrita al Registre individualitzat, de bona qualitat i amb característiques
d’Entitats de Control i Certificació de Productes Agroalimentaris de diferencials, obtingudes gràcies a les petites
la Direcció general de Producció i Indústries Agroalimentàries. produccions controlades per la intervenció personal de
Productes amb reconeixement de Marca Q: bombons , capó, conill, l'artesà/ana.
formatge, galetes, mel, peix blau, pollastre, porc , torrons de
praliné i trufats de xocolata, vedella i xai.
6