1. L'ovella i el Llop

7. La guineu va escoltar el llop, va escoltar l’ovella i va dir: -Tinc una idea! -Llop, deixa el xai. No te’l mengis –va dir la guineu. -Sí, sí, Me’l vull menjar. Tinc molta gana – va dir el llop. -No et mengis el xai. L’ovella et donarà un formatge de cent quilos. -Un formatge de cent quilos? –va dir el llop -Quina idea? –va preguntar el llop

8. -Sí, sí un formatge de cent quilos –va dir la guineu -Molt bé! D’acord! –va dir el llop. Ovella dóna’m el Formatge. -No, no –va dir la guineu-. Ara no. Te’l donarà aquesta nit. -Aquesta nit? –va preguntar el llop. -Sí -I, a on?-va preguntar el llop.

9. -Al costat del pou –va dir la guineu . - Molt bé. Aquesta nit ens trobarem al costat del pou – va dir el llop.

10. - El llop se’n va anar i es van quedar la guineu i l’ovella amb el seu fill. - L’ovella va dir: - Oh! Guineu! P er què li has dit això? Jo no tinc cap formatge! -És igual - va dir la guineu - No, no, el llop s’enfadarà. Jo no tinc cap formatge per portar-li. - Tranquil·la. No passarà res. Vine al pou aquesta nit – diu la guineu

11. Es va fer de nit. El sol es va pondre i va sortir la lluna. Una lluna groga, una lluna rodona com un formatge. Es van trobar la guineu i l’ovella. - Guineu, on és el formatge? –va preguntar l’ovella. - Veus la lluna? – va dir la guineu-.La veus dins del pou, reflectida a l’aigua? - Si, la veig reflectida a l’aigua. Doncs li direm, que és el formatge que hi ha caigut.

13. El llop va mirar dins del pou.Va veure la lluna reflectida a l’aigua i va pensar que era el formatge que hi havia caigut. -Pobre de mi! Què farem, ara? –va dir el llop. -Tira’t al pou i agafa el formatge –va dir la guineu. -Molt bé! Ara l’agafo. El llop es va tirar al pou, va buscar el formatge però només hi va trobar aigua. Tanta aigua que es va morir ofegat.