5. PENSO QUE AIXÒ DEMOSTRA QUE MÉS ENLLÀ DEL NOSTRE SOL…. HI HA UN GRAN UNIVERS.
6. Sol Sirius Artur Júpiter té 1 pixel La Terra no és visible en aquesta escala
7. Antares es la 15ª estrella més brillant en el cel. Està a més de 1000 anys llum . Sol – 1 pixel Júpiter és invisible en aquesta escala
8. ARA, ¿COM ETS TU DE GRAN? I, ¿COM SÓN DE GRANS LES COSES QUE T’AMOÏNEN AVUI ? ¿QUINES SÓN LES COSES QUE SÓN IMPORTANTS? MANTÉN LA VIDA EN PERSPECTIVA !
15. Ara veuràs una foto per quan et sentis aclaparat per la vida. Quan sentis que els teus problemes són enormes… … i sentis que el que fagis, o deixis de fer… … fa una immensa diferència…
16. … però és també una foto per quan, com humà que ets, … et creguis poderó, grandiós… Ets Homo Sapiens, amo de la creació, ¡al zènit del teu poder tecnològic! … i et sentis que, amb els sis mil milions de persones que ja som… … som únics en el univers.
17. I per últim… … una foto per quan creguis que l’immens món en que viu, és indestructible. Amb les seves grandioses ciutats, mars, serralades i continents… Planeta invulnerable… … immune, pel seu tamany i grandesa, als actes que els homes fem ……o deixem de fer.
18. Després de tot, ¡són cinc-cents quaranta milions de kilòmetres quadrats de superficie! ¡Sis mil quatrilions de tones de roca!… ¡Més de mil trilions de tones d’aigua!…
19. Héla aquí, pues: Contempla aquesta foto uns instants. Va ser presa per Cassini-Juygens, una nau espaial automàtica, l’any 2004, a l’arribar als anells de Saturn.
20. En aquest puntet blau, hi estem tots. Totes les nostres guerres… Tots els nostres problemes… Tota la nostra grandesa i tota la nostra misèria… Tota la nostra tecnologia, els nostre art, nuestros logros… Totes les civilitzacions, tota la fauna i la flora… Totes les races, totes les religions… Tots els governs, països i estats… Tot el nostre amor…i el nostre odi… Sis mil milions d’ànimes en convulsió constant… Aquí està el teu planeta.
21. Si volguéssim, podriam prendre aquesta fotografia como una lliçó d’humilitat… I com un doble missatge: per un costat, de la nostra petitesa a l’univers, de l’irrelevants que són els nostres problemes i diferències, quan els veiem a aquesta escala… Però per l’altra costat, de lo fràgil que el nostra planeta sembla, i l’important que és que tinguem cura aquest puntet blau, … doncs és l’única llar que tenim. Fa pensar, ¿no?