1. L’Oil Crash:
Per què aquesta crisi
no acabarà mai
Antonio Turiel
Institut de Ciències del Mar (CSIC)
&
Oil Crash Observatory
26 de maig, 2012
Oil Crash: Any 6
2. Sumari
• El problema
• La crisi energètica
• Crisi de model
• Canvi de model
• Conclusions
3. El problema
• Què és el Peak Oil?
• Què és el Peak Everything?
• Què és l’Oil Crash?
• Conseqüències de l’Oil Crash
• Actitud davant de l’Oil Crash
4. Què és el Peak Oil
Els recursos minerals no poden ser extrets a un ritme
constant, sinó que segueixen una corba de producció.
Tot sovint es pensa que ... quan en realitat és
extreure petroli és això… això.
5. Taxa de Retorn Energètic (TRE)
Per obtenir energia s’ha d’invertir energia
TRE = Energia produïda/Energia consumida
Si la TRE és menor que 1 ja no parlem d’una font d’energia
Si la TRE és petita la font d’energia pot no ser rendible.
Exemple: TRE=2, vida útil: 30 anys rendibilitat: 2,3% anual
La TRE mitjana de les fonts de les societats històriques se
situa al voltant de 10!!
La TRE governa el ritme de producció dels jaciments
6. La corba d’Hubbert
A començaments dels 50 Marion King
Hubbert va modelitzar amb bona
aproximació la corba de producció per al
petroli produït per pous, camps, regions…
La deducció es basa en dos postulats bàsics:
1. La probabilitat de noves troballes depèn dels
recursos encara per descobrir
2. Els recursos trobats s’exploten amb màxima
eficiència
7. El resultat és una corba logística:
Reserves: Q(t)=Qmax /(1+aebt)
Producció: P(t)=-Q’(t)
a: Ràtio de probabilitat
b: Eficiència en l’extracció
Exemple: Afitament de la
producció
petroliera de Noruega
(Font: Energy Bulletin)
8. No es pot evitar les conseqüències fatals de la corba
(pujada ràpida i després descens ràpid).
Si es millora l’eficiència s’accelera la pujada i la baixada.
Si s’empitjora l’eficiència, es pot generar un plateau però es
renuncia igualment a part de la producció.
La deducció inclou els recursos per descobrir; només pot
haver un canvi si s’inclouen recursos diferents.
10. En 1956, M. King Hubbert va predir que la producció de
petroli dels EUA arribaria al seu màxim el 1970, i van
riure d’ell.
Malgrat els enormes
esforços per tal d’evitar-ho,
el 1970 la producció de
petroli dels EUA va arribar al
seu pic i va començar a
declinar, iniciant així una era
d’inestabilitat geopolítica
que dura fins als nostres
dies. En 40 anys ha declinat
més del 50% sobre el valor
del seu pic.
(Font: Energy Bulletin)
11. Què es el Peak Everything
(La Gran Escassetat)
Aquest comportament en pic no és privatiu del petroli,
sinó que es presenta per múltiples matèries minerals.
En un sistema de lliure mercat de manera natural es van
alternant les diverses matèries a mesura que unes es
tornen més cares.
Això ha permès prosperar més ràpid, però també fa que
les diferents matèries primeres arribin al seu zenit de
manera força sincronitzada.
12. Què és l’Oil Crash?
L’Oil Crash és la arribada a un punt al qual l’actual societat
basada en la energia barata, i particularment en el petroli,
deixarà de ser viable.
L’Oil Crash no significa que el petroli i les altres matèries
primeres energètiques s’acabin; significa, simplement, que
cada cop es produiran en menor quantitat.
Si no es pren cap mesura, el sistema econòmic actual
col·lapsarà
13. Conseqüènciesfortamentl’Oil Crash
Totes les activitats econòmiques són
de depenents del petroli
Primer nivell d’impacte
Automoció Transport de Transport Electricitat
Maquinària Petroquímica
mercaderies de viatgers
privada
Segon nivell de impacte
Fabricació de
Turisme Agricultura Pesca Aigua Medecina
automòbils
Tercer nivell d’impacte
Llars
Estat Ordre social
14. Actitud davant de l’Oil Crash
La primera reacció és sempre la negació emocional,
en formes diverses:
• Escepticisme (“No pot passar una cosa així”)
• Fe en el Demiürg (“Ja han previst alguna cosa”)
• Fe en el Progrés (“Un avenç tecnològic ens salvarà”)
• Desqualificatiu (“Ets un catastrofista”)
Totes aquestes formes de negació són irracionals: no es
basen en dades objectives i pretenen buscar a posteriori
la raó que justifiqui el que es desitja a priori.
16. Petroli
L’arribada del zenit del petroli (Peak Oil) porta sent
debatuda des de fa més de 4 dècades.
17. Després de créixer un 1.8% anual, la producció mundial de
petroli s’ha estancat des del 2005 (~85 Mb/d)
(Dades dels WEO de l’Agència Internacional de l’Energia)
18. Des del 2005 la producció mundial de petroli s’ha tornat
molt inelàstica
(Murray & King, Nature 48, 433-435 (2012))
19. El plateau de producció de petroli està iniciant ja l’Oil Crash
(Font: Stuart Staninford, “US Economic Recovery in the Era of Inelastic Oil”. Early Warning,
Nov. 23, 2009)
20. Estratègies de negació de l’Oil Crash als mitjans
Anumerisme: el cas dels “grans nous jaciments”
“La companyia X ha trobat un jaciment gegantí que conté
1.000 milions de barrils.
Incrementa així les seves reserves en un 20% i bla bla”
=
1.000.000.000 barrils
12 dies
85.000.000 barrils/dia
21. Durant els últims temps, però, s’ha començat a reconèixer
la realitat, cada cop més alarmant.
9 de novembre de 2009: The Guardian
publica en primera plana l’escàndol dels
confidents de l’AIE.
El 15 de maig de 2010 Lionel Badal va
testificar davant de la Comissió Europea
Desembre de 2009: 8 de gener de 2010: 21 de setembre de 2011:
Jose Sergio Gabrielli Christophe de Margerie Peter Voser
President de PetroBras CEO Total CEO Shell
Peak oil serà en 2010 Peak oil abans de 2013. Declinació anual: 5%
22. 6 de febrer de 2010 18 de febrer de 2010 22 de març de 2010
Informe ITPOES Informe JOE Presentació de Glen Sweetnam (DoE)
Peak oil: 2015 -10Mb/d en 2015 -10Mb/d en 2015
Juny de 2010 Setembre de 2010 Setembre de 2010
Informe Lloyd’s Exèrcit alemany Australia Institute
Supply crunch: 2013 Peak oil imminent Peak oil proper
23. 9 de novembre
de 2010:
La AIE reconeix per
primer cop que el
Peak Oil de petroli
cru va ser en 2006
I a sobre desenes de articles a la premsa (The
Guardian, The Independent, The Observer, Wall
Street Journal, Der Spiegel, La Vanguardia, El
País,…)
(http://crashoil.blogspot.com/2010/09/peak-oil-ano-5.html)
24. El món dels negocis comença a donar-se per asabentat
març de 2011 abril de 2011 abril de 2011
GMO Quaterly Letter:
World Economic Outlook
El petroli és escàs. Time to Wake Up: Days
Los altos precios pueden of Abundant Resources
provocar una nueva ola and Falling Prices Are
Informe HSBC:
recesiva. Over Forever
El petroli és escàs
25. I els polítics comencen a reaccionar
23 de juny de 2010 4 de març de 2011 5 d’abril de 2011 maig de 2011
Gaspar Llamazares: Joan Puigcercós: François Fillon: César Santiso,
Pregunta al Govern “El peak oil suposarà “La producció de candidat d’EU a la
sobre l’escàndol de una greu i duradora petroli només pot alcaldia de A Coruña
la AIE crisi” decaure”
Però encara avui és un debat públic, però no publicitat.
(http://crashoil.blogspot.com/2010/09/publico-no-publicitado.html)
26. Estat del petroli
• Data del zenit: Possiblement passada
• Taxa de declivi: Fins a un 5% anual (inversions)
• TRE: 20 i baixant
• Potencial màxim: ~90 Mb/d (34% EP mundial)
• Necessitats de capital: Recuperació d’inversió: 5 anys
Cost per pou: 100-200 M$
ROI a 10 anys: 5-10%
No convencionals: limitats
27. Carbó
• Data del zenit: 2011-2020 (en energia)
• Taxa de declivi: Molt lenta (1%?)
• TRE: 70, baixant ràpid i cond. petroli
• Potencial màxim: 105 Mb/d (26,5% EP mundial)
• Necessitats de capital: Creixents a mesura que la
qualitat del carbó baixa.
28. Gas
• Data del zenit: 2020-2040 mundial (2015 Europa)
• Taxa de declivi: Fins a un 4%
• TRE: 20 i baixant (cond. petroli)
• Potencial màxim: ~70 Mb/d (20,9% EP mundial)
• Necessitats de capital: Creixents pel gas convencional,
rendibilitat dubtosa pel gas
d’esquist
29. Urani
• Data del zenit: 2015-2035
• Taxa de declivi: Fins a un 6% anual
• TRE: 10 (condicionat al petroli)
• Potencial màxim: 59 Kton/any (5,9% EP mundial)
• Necessitats de capital: Prenent en compte el cicle de vida
total, segurament inassumible.
Ús de MOX en centrals molt car.
Reactors de fusió no viables.
30. Hidroelèctrica
• Data del zenit: N/A
• Taxa de declivi: 0.5% anual Espanya (colmatació)
• TRE: 30 (cond. fòssils)
• Potencial màxim: 3 cops l’actual (2,2% EP mundial)
• Necessitats de capital: Moderades
31. Eòlica
• Data del zenit: N/A
• Taxa de declivi: N/A
• TRE: 20 (cond. fòssils)
• Potencial màxim: 1Tw (>1% EP mundial)
• Necessitats de capital: Moderades on-shore,
elevades off-shore
32. Fotovoltaica
• Data del zenit: N/A
• Taxa de declivi: N/A
• TRE: 2 (cond. fòssils)
• Potencial màxim: 2-5 Tw (>1% EP mundial)
• Necessitats de capital: Materials rars, rendibilitat dubtosa
33. Altres renovables
• Data del zenit: N/A
• Taxa de declivi: N/A
• TRE: En alguns casos acceptable
• Potencial màxim: Molt reduït (>0.1% EP mundial)
• Necessitats de capital: Baixes a moderades
35. La fi del creixement
El creixement
del PIB està
molt lligat al
creixement del
consum
energètic
36. El professor James Hamilton (UCSD) ha mostrat que
cada cop que la factura petroliera passa del 5% del PIB
es desencadena una recessió.
Això equival a 80-85$/barril. Aquesta estimació coincideix
amb la que donen ara el FMI, el BM, la AIE...
Durant dos anys la
demanda ha superat
l’oferta en gairebé 1 Mb/d.
Mai un moviment
d’aquesta amplada havia
durat tant
37. El decreixement inevitable del nostre consum d’energia ens
aboca a un decreixement econòmic forçat i permanent.
El problema més greu és el deute: sense creixement és
impossible pagar el deute.
Tots els països occidentals hauran de suspendre pagaments
en algun moment crisi històrica.
El intent de pagar el deute pot portar a la liquidació massiva
d’actius sense millorar la ràtio deute-PIB (col·lapse catabòlic)
38. El Món a una cruïlla
En realitat, ens enfrontem a quatre crisis alhora:
• Crisi energètica
• Crisi econòmica
• Crisi financera
• Crisi ambiental
Les quatre estan interconnectades, i tenen múltiples
branques (aigua, aliments, matèries primeres, població...)
39. Crisi Crisi Crisi Crisi
energètica econòmica financera ambiental
Crisi de les
matèries
primeres
40. Crisi Crisi Crisi Crisi
energètica econòmica financera ambiental
Crisi dels
aliments
Revoltes de
la fam
41. Crisi Crisi Crisi Crisi
energètica econòmica financera ambiental
Tot això, en un context on els efectes ambientals faran
la vida cada cop més dura...
42. Però hi han coses ben pitjors que la pujada del nivell del mar…
1999-2008
2100
Màxim de temperatura de termòmetre humit amb
durada de 6 o més hores.
“An adaptability limit to climate change due to heat stress”
Steven C. Sherwooda,1 and Matthew Huberb PNAS (2010)
43. Altres impactes ambientals:
Extinció de les pesqueries:
The End of the Line
Extermini de les abelles mel·líferes:
Colony
Balses tòxiques irrecuperables:
Boliden, Hungría, Flix
La impossible gestió dels residus nuclears:
Into Eternity
46. Quines alternatives tenim
• Ignorar el problema i continuar amb el nostre diari quefer
• Prendre una posició activa i afavorir un canvi de model
Què implica la primera alternativa? Segurament un risc
creixent de col·lapse sistèmic
47. La nostra única alternativa
La primera i principal passa:
CONSCIENCIACIÓ
Segona passa:
Promoure (i acceptar) la presa de mesures
conduents al canvi de model
48. Canvi de model
El canvi de model s’estructura en quatre eixos principals:
• Estalvi
• Eficiència i sostenibilitat
• Relocalització
• Comunitat
En resum, cal passar d’un model basat en el consum a un
basat en la sostenibilitat.
49. Estalvi energètic
És possible estalviar molta energia, però requereix canvis
radicals de l’estil de vida i les expectatives...
• Eliminar la automoció privada
(25% del consum -, 10 anys +?)
• Localitzar la producció i disminuir
les xarxes (~25% del consum -,
~10 anys +?)
• Eliminar la producció de bens
superflus (potser més del 25% -)
50. Eficiència i sostenibilitat
• La energia estarà racionada: els processos industrials
i els usos domèstics hauran de ser optimitzats.
• Els dissenys han de afavorir el manteniment, la
reparació i el reciclatge.
• Se ha de prioritzar la sostenibilitat, i el respecte al
medi ambient, al rendiment.
• És precís recuperar pràctiques com el guaret, la
rotació de cultius, etc, que donin sostenibilitat.
• És inevitable disminuir la ingesta de carn.
51. Relocalització
El transport esdevindrà car; per tan la producció ha de ser local
• Els recursos (matèries primeres, humans) hauran de
ser locals, les idees no.
• Se han de atendre les necessitats específiques
locals.
• Amb el descens energètic, el camp pot requerir una
quantitat més gran de ma d’obra (del 30% o més).
• Es pot cultivar a les ciutats.
No sabem quina és la carrying capacity d’Espanya; hem d’
aprofitar l’energia disponible per a adaptar-nos
52. Comunitat
La interdependència entre els individus serà més fort: la
solució o és per a tots o no serà
• Se han de constituir bancs d’aliments per a protegir
als més necessitats.
• La gent sense feina pot aportar el seu saber fer en
tasques en pro de la comunitat.
• Resulta convenient constituir cooperatives productor-
consumidor de productes agrícoles.
• Són aconsellables els horts urbans.
53. Conclusions
La producció de petroli està estancada des del 2005. I és
només l’herald dels zenits del gas, carbó i urani.
Pitjor encara, el nostre consum de petroli ja cau a un 3%
anual per la pressió de les economies emergents.
L’escassetat de matèries primeres i de petroli en
particular impedeix el creixement econòmic sostingut.
Amb el nostre sistema econòmic no créixer ens aboca a
una espiral de destrucció econòmica (col·lapse catabòlic)
No hi han alternatives al combustibles fòssils i l’urani:
falten capacitat de escala, materials, temps i capital.
54. Conclusions
Què podem i hem de fer al respecte?
- Disminuir l’exposició individual
- Reorientar, si és precís, la nostra carrera o professió,
adquirint habilitats noves
- Ajudar a la gent més propera, avisant-los del problema i
constituint comunitats de recolzament
- Influint en la execució de polítiques de sostenibilitat
- Educant a la ciutadania, especialment als joves
