1. “ Els colors “
Música..........................................................................................................
Narrador:
A un lloc i un temps molt remot es trobaren de xarradeta tots els colors.
Blau i Groc:
El nostre fill, Verd, ha crescut i se’l veu molt estirat.
Blau i Roig:
Doncs el nostre fill, Lila, és un bord d’un parell de nassos.
Narrador:
Entre comentaris passava el temps, fins que el Groc tingué un mal
mensament de fer aquest comentari:
Groc:
No, no ho pensat que sóc el color principal?. Mireu si sóc important que
el sol ha agafat el meu color.
Blau:
Ah no! (Protesta). I què em dius del meu color? Què seria del cel si jo
no existira? I la mar? Això no ho havies pensat tu, eh?. Sóc més
important que tu.
Verd:
Deixeu-vos de disputes, perquè sóc el més important. Gràcies a mi es
poden veure eixos prats i arbres, i l’herba que alimenta el bestiar.
Roig:
Això creus tu! Jo si que sóc el més important, perquè forme part del foc, i
el foc ja existia al principi de tot.
Taronja:
Res de res. El més important sóc jo, de no ser així...Com existirien
aquestes fruites tan sucoses?
Puja música..................................................................................................
Narrador:
Això anava ficant-se negre. El Sol, el Vent i els Núvols que ho havien
escoltat tot...
Sol, Vent i Núvols:
Hi ha que donar-los una lliçó!.
Vent:
Jo els bufaré (Mentrestant ho fa) fins que tots els colores acaben
barrejant-se.
Puja música..................................................................................................
Narrador:

2. Ja no es veia ni verd, ni roig, ni groc...sinò una barreja de tots els colors,
semblant un tel blanc.
Núvols:
Jo els plouré damunt d’aquest poti-poti de colors per veure si els trac
eixes destrellatades idees del cap, que de sobte els han fet ser enemics.
Narrador:
Quan més arremullats estaven els colors, va traure el Sol el nas entre els
núvols.
Sol:
Jo els enlluernaré a veure si els done noves llums.
Narrador:
Els colors per defensar-se de la forta llum, es ficaven uns damunt d’altres,
formant un Arc de Sant Martí.
Sol:
Veieu com riu la Terra, els pardalets canten i els caragols eixen a
pasturar?
Tota la Natura s’alegra perquè ha deixat de ploure i els colors han
reviscolat, i no com a Groc o Roig o Verd...sinó per anar tots junts.
Colors:
És veritat (Mentrestant riuen de felicitat), hem estat a punt de barallar-nos
per tan poqueta cosa.
Puja música..................................................................................................
Narrador:
I conte contat ja s’ha acabat. Si no és mentida, serà veritat...Però a mi em
sembla que deu ser veritat perquè moltes vegades, si mirem el cel després
d’haver plogut podem veure com els colors tornen a ajuntar-se
harmoniosament, formant l’Arc de Sant Martí, com si volguessen
recordar aquell xicotet disgust.
Puja música..................................................................................................
L’Arc de Sant Martí............... FI.