NúMero 61

918 views
850 views

Published on

Published in: Technology, Economy & Finance
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
918
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

NúMero 61

  1. 1. L’ A G U L L A Octubre 2008 - Any XIII - Número 61 La crisi Ens preguntàvem a la redacció de L’Agulla, parlant de la crisi econòmica actual, si el que hem d’esperar és que ara les empreses puguin desfer-se tranquil.lament dels treballadors i treballadores que vulguin, o fins i tot rebre ajudes de diversos tipus i que paguem entre tots, per després, quan la crisi s’hagi acabat, tornar a tenir grans ingressos sense cap control. Perquè resulta que, quan les coses van bé, les empreses poden fer el que els doni la gana en nom de la sacrosanta economia de mercat, mentre que, quan no van tan bé, aleshores les administracions –o sigui nosaltres, els contribuents– els han d’ajudar perquè el sistema no s’enfonsi. Quan les coses no van tan bé, la sacrosanta economia de mercat passa a ser una economia subvencionada, però només per a les empreses. De comentaris i d’opinions sobre la situació, tots plegats n’hem dit i sentit de totes menes. I en aquest número mateix de la nostra revista en trobareu alguns. Però en aquesta primera pàgina voldríem limitar-nos a aquest nivell més elemental. I és que no deixa de sorprendre’ns, com segur que sorprèn també a la majoria de ciutadans i ciutadanes que s’aturen a pensar-hi, aquesta manera de funcionar. I ens sorprèn que, per exemple, mentre als nostres governs els sembla la mar de normal intentar controlar els fluxos migratoris en nom de la necessitat d’evitar problemes de convivència, i es coordinen per a fer-ho, i miren de fer lleis conjuntes sobre el tema, no els sembli molt més normal controlar el funcionament de les empreses, i coordinar-se per fer-ho a nivell internacional, de cara a aconseguir que els beneficis que treuen en les èpoques bones serveixin no només per inflar les butxaques dels que en són propietaris sinó també per preveure poder-se sostenir en situacions no tan bones i no espatllar les vides de tota la gent que en depenen. Però és que potser l’economia de mercat –o sigui, el capitalisme– vol dir, en definitiva, que als pobres se’ls controla sempre mentre que als rics no se’ls controla mai sinó que, quan gemeguen, ens toca ajudar-los entre tots. No anem bé... Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  2. 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 Preguntes davant la crisi. Q. Cervera Any XIII. Número 61 octubre 2008 04 Oikocredit, una experiència ecumènica de banca ètica. M. A. Bogónez Periodicitat: cinc números l’any. 06 Alba Lactància Materna a Poblenou. E.Pegenaute Subscripció anual: 10 € Grup promotor: la palmera i la font Jaume Botey 07 La meva vocació de carmelita descalça. A. Dresaire Joaquim M. Cervera Salva Clarós 08 Manifest del grup de cristianes i cristians d’ICV Kitty Guirao 09 El bisbe Carrera. J. Lligadas Maria-Josep Hernàndez 10 Pensaments al caliu de l’escoltisme. J.M. Alcalde Tere Jorge Josep Lligadas Josep Pascual amb entitat (i experiència) Mercè Solé 11 Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL). E. Vilà Coordinació: Josep Lligadas Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Compaginació: Mercè Solé 11 Risotto de bolets. T. Jorge Dibuixos: 12 L’economia explicada als tontos (amb perdó dels economistes). S.Clarós Montserrat Cabo Capçalera: 13 Puntades Mercè Gallifa Imprimeix: 15 per airejar el cervell Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 La FE DE CADA DIA Adreça: Gran Via de les Corts 16 L’Eucaristia, tot un repte. J. Lligadas Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: http://punxo.blogspot.com Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  3. 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Preguntes davant la crisi Quim Cervera Tardarem molt, partits, governs i població a prendre consciència que l´acumulació material consumista, el treball que ens ocupa tanta part del dia que no ens permet la bona conversa, l´educació dels fills i l´estar amb els malalts i la gent gran, està creant més pobresa, més depredació del planeta i a la vegada no ens deixa desenvolupar prou les qualitats que realment ens poden posar en camins de felicitat com són la humilitat, la tendresa, el tracte atent, l´amistat, l´art...? Tardarem molt a plantejar de manera global autèntiques alternatives econòmiques, ecològiques, polítiques i culturals a aquest sistema capitalista que ens enfonsa, que s´ha fet l’“amo” del món, i que no pot trobar en el seu si el canvi, ja que està fonamentat en la reproducció de la pobresa, de la desigualtat i de la degradació de la natura? Com avançar en la sensibilització més generalitzada de que el sistema econòmic vigent genera negoci d´armes i per tant necessita de l´engendrament de guerres o No hi entenc en economia, però entre experiències d´altres negocis prou expoliadors, degradants i repetides en la meva vida de les crisis cícliques destructors de les persones? del sistema capitalista, i pel que he llegit, em faig intuïtivament algunes preguntes davant aquesta Quan era jove pensava que alguna de les crisis nova i, sembla, profunda crisis econòmica: del capitalisme seria la darrera. Potser el desig, en l’època de la joventut, et fa capgirar la realitat. De No serà que el “dòlar” tenia por que l´”euro” li més gran penses que algunes crisis són passatgeres passés per sobre i això s´havia d´evitar? i que alguna potser serà de les penúltimes, No hi haurà com sempre en el capitalisme, en però que no veurem la darrera. De fet hem vist aquesta crisi, competència entre capitals? l´esfondrament de la URSS. De tota manera les No serà una crisi induïda pels nuclis econòmics crisis del capitalisme i les crisis que constatem de la més poderosos del món per tal que repercuteixi de forma institucional actual que té l´església, sembla nou en benefici seu i que com sempre al final la que encara reforcin les institucions pròpies. Quan pateixin els mateixos? s´albirarà un real canvi? Com és que els governs amb partits anomenats Si en aquesta crisi el moviment obrer interna- d´esquerra no informen al poble, no mobilitzen, cional, els moviments ecologista, pacifista, no actuen amb estratègies que puguin fer avançar feminista i estudiantil, les organitzacions per l´alternativa al sistema capitalista? No seria un una altra globalització, les ONG pel Tercer Món signe clar de la posició política d´esquerres? i d´altres propostes alternatives tinguéssim la Haurem d´aprendre que si s´obvia la crítica al coordinació i la maduresa suficient (és a dir, les capitalisme i els passos vers una alternativa, és condicions subjectives populars) que no tenim, que hi ha una adaptació pretesament “madura” li podríem donar un cop potser força “letal” al a la realitat (conformisme? oblit de la utopia que capitalisme. sempre estimula la proposta i el fer polítics?). Quim Cervera és capellà i sociòleg 3
  4. 4. Oikocredit, una experiència ecumènica de banca ètica Maria Antònia Bogónez Ser cristià ens hauria de marcar armamentístiques, amb mà d’obra zacions locals del Tercer Món que en tot el nostre fer i ser, en totes infantil, que causen destrosses normalment no poden accedir a les decisions, grans i petites, que ambientals a qualsevol racó del crèdits de la banca tradicional. prenem. A vegades ens resulta planeta... També veiem que sovint Dóna suport financer en forma còmode pensar que podem ser les mateixes entitats posen traves de crèdits convencionals cristians, seguidors de Jesús, a quan alguna iniciativa social vol i de microcrèdits, per al temps parcials: “ara sí, que vaig començar o créixer i demana desenvolupament d’iniciatives a missa o faig voluntariat, o em crèdits... productives que els interessats reuneixo amb el meu grup”; “ara presenten a les diverses oficines Però des de fa uns anys, també no cal, que cal parlar de diners, que Oikocredit Internacional té a casa nostra tenim possibilitats d’estatuts i no semblar babaus”... a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. de posar els nostres estalvis El tema dels diners sovint ens (per petits i minsos que siguin) Tots els projectes s’han d’adreçar crea contradiccions. I és que en la en el finançament ètic i solidari: al col·lectiu de persones més nostra vida, ara i aquí, se’ns cola Oikocredit, Fiare, Triodos Bank, desafavorides, a fomentar la el consumisme, les trampes del Coop 57, FETS... promoció de la dona dins de mercat, la temptació dels diners, les organitzacions, a garantir Jo vull parlar-vos d’Oikocredit, el respecte pel medi ambient, i el mesurar les persones pel que l’entitat on jo col·laboro des de basat tot preferentment en una tenen i no pel que són... fa un any i que em permet viure estructura cooperativista. Per intentar viure més d’una manera més “unificada” unificadament cal pensar la meva relació amb el diner. I és que Oikocredit té com a quina és la nostra relació amb propòsit mobilitzar crèdit i Oikocredit Internacional és recursos financers per promoure els diners... perquè els diners una societat d’àmbit mundial. el desenvolupament de les marquen moltes de les nostres Fou creada el 1975 pel Congrés zones més pobres del món. Els decisions... Sovint quan obrim Mundial d’Esglésies i compta ara objectius són: a) treballar amb un compte corrent o domiciliem amb una seu central ubicada a els pobres en la seva lluita per la nostra nòmina no pensem en Amesfoort (Holanda), 14 oficines l’autodeterminació, a través de criteris de justícia, d’ecologia, de regionals a Amèrica Llatina, les seves empreses productives, solidaritat... No sempre els bancs Àfrica, Àsia i 34 associacions de mitjançant la concessió de i les caixes amb què treballem suport a 18 països. préstecs, garanties i inversions dediquen els nostres diners a 4 inversions netes, amb aquelles que estaríem d’acord: empreses Aquesta organització atorga crèdits a centenars d’organit- en capital; b) donar l’oportunitat, a tot aquell que ho desitgi, de
  5. 5. trobar un vehicle d’inversió que normalment és d’entre 5 i 10 anys, sigui una iniciativa de banca permeti participar activament amb un període de gràcia de fins ètica nascuda en el si del Consell en el desenvolupament; i c) ser a dos anys, la qual cosa permet Mundial de les Esglésies, un model de negoci viable per a que l’empresa aconsegueixi una m’il·lusiona i esperona. És una un ordre econòmic més just, que solidesa econòmica. realitat ecumènica que esglésies, demostri que una organització I els interessos? És clar, no cal grups, moviments, cristians que actua amb principis ètics pot esperar grans interessos... si ho i cristianes amb diferents ser un model de negoci viable, mesurem en termes econòmics... denominacions posin els seus una ajuda per als pobres i, al Però en termes d’esperança, estalvis plegats per tal de mateix temps, fer que esdevingui de justícia, de solidaritat, de construir un altre món possible: autosuficient. construcció del Regne en el és un pas més en aquest camí Tot això no fóra possible sense qual creiem... no és molt més somiat d’unió de tots els que els professionals de diverses “interessant”? Tot i així un dos seguim Jesús. nacionalitats que treballen a per cent és l’interès que cada No sé, pensa-t’ho, potser Holanda i aquells professionals any se’ns ofereix, sempre que reflexionar sobre si gestionem els locals de les oficines regionals no hi hagi daltabaixos... Però nostres diners en sintonia amb a diferents països del Sud, la fidelitat de la gent senzilla i els nostres valors ens pot ajudar majoritàriament provinents del humil que rep un microcrèdit a avançar en aquest camí, sempre món de la banca, la comptabilitat o que li obre les portes a un futur inacabat, de ser cristians i cristianes el desenvolupament. Les oficines de més dignitat és un exemple... I d’una peça... I de fer que els nostres regionals fan un seguiment jo me’n refio més que d’un tauró petits gestos facin que el món sigui dels projectes, valorant la seva de Wall Street... de mica en mica millor. viabilitat i els seus resultats. A mi, a més, que Oikocredit Maria Antònia Bogónez és A Catalunya hi ha una d’aquestes secretària associacions de suport (http:// www.pangea.org/oikocredit) que permet que els fons que els socis hi dipositin serveixin per finançar microcrèdits per a Estima, projectes de desenvolupament perquè les flors poden néixer tan sols una bàsicament als països empobrits vegada, del Sud. No calen grans quantitats, perquè cada matí amaga noves llums i cada nit pot morir un estel. des de 100 € un ja pot esdevenir soci... I els meus euros serveixen Viu, per finançar la cooperativa de perquè un segon s’emporta com si res Nicaragua que produeix cafè el somni creat amb tant d’esforç, amb criteris ecològics i de comerç el camí de revolts valent i atzarós. just (amb tot el que suposen els seus 10 principis: educació, Sembradors Somia, perquè la vida és un fil paper de la dona, condicions laborals i econòmiques...), per al de que s’esquinça amb les veritats que ens omplen de tristesa. projecte d’una dona senegalesa que engega una cooperativa llum Creu, perquè fins l’arbre més ferm i mil·lenari per a processar cacauets, coco i necessita la claror castanyes de cajú, per sostenir que el guiarà en la creixença. una entitat índia que dóna microcrèdits a persones que volen Estima, viu, somnia, creu, engegar una parada per vendre perquè el temps tot s’ho endú cap a la en el mercat, o tenir una vaca fosca si no ens convertim en sembradors de per comerciar amb la seva llet... llum. Sempre Oikocredit col·lectius, preferentment cooperatives, Maria-Josep Hernàndez donat que aquesta estructura permet als pobres participar directament en el funcionament mariajosephf@periodistes,org i l’administració del projecte. El termini de finançament www.labicicleta.cat “Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls” El Petit Príncep 5
  6. 6. Alba Lactància Materna a Poblenou Per fi, des del passat 17 d’abril, Alba Poblenou Eva Pegenaute existeix. I molts de vosaltres us preguntareu: “Què és Alba Poblenou?”. Doncs ni més ni menys que un nou grup de suport a la lactància de l’Associació Alba Lactància Materna. Una ONG que fa més de deu anys que es dedica a oferir informació i suport a aquelles mares que volen alletar els seus fills, i és present a diferents barris de Barcelona (Sant Martí, Sant Andreu, Ciutat Vella i Sants) i a Vilanova i la Geltrú. Ja fa tres anys que vaig començar a buscar local al barri, després d’haver fet el curs d’assessora i haver superat les meves pràctiques a d’altres grups de l’associació. Vaig demanar sala al centre cívic de Can Felipa, a la ludoteca Maria Gràcia Pont, al famós Centre de Barri (que només utilitzen uns quants...), i finalment vaig tenir la sort que la nova directora del centre cívic de Can Felipa, Anna Soteres, es va assabentar que buscava un espai. Ens va convocar a la presidenta i a mi a una reunió i vaig començar la setmana següent. El grup el portem dues assessores en formació i jo mateixa, que coordinem i orientem la reunió. Som desplaçaments per Sant Martí amb transport públic mares experimentades que hem alletat o estem són pocs i de freqüència dilatada. Per aquestes alletant als nostres fills i que, a més, hem seguit raons vam decidir obrir un altre grup en el mateix la formació específica de la Federació Catalana de districte. Grups de Suport a la Lactància Materna, avalada El que em va motivar a involucrar-me en aquest per l’Associació Catalana Pro Lactància Materna tipus de voluntariat va ser el fet que sis dies després (ACPAM), fet que ens acredita per a ajudar altres de tenir la meva filla no va haver-hi cap professional mares. mèdic amb el coneixement suficient per ajudar-me Entre d’altres projectes i activitats de l’associació, a a resoldre un tema de mala posició de la meva filla Poblenou fem reunions tots els dijous a la tarda (de que em provocava unes clivelles molt doloroses i 17 a 18:30h), en les quals les mares poden plantejar sagnants. L’ajuda em va arribar d’un grup de suport dubtes, compartir dificultats, experiències i, a la lactància materna (Alba Lactància Materna) sobretot, rebre informació adequada en un ambient que ho va resoldre en poca estona. També em va acollidor. També s’ofereix un espai de relació i es motivar veure el desconeixement i la quantitat proporcionen els coneixements tècnics necessaris de mites que sobre aquest tema hi ha en la nostra i el suport emocional, que en el cas de les mares societat. que acaben de tenir el primer fill és essencial, per Per això espero que amb la nostra tasca normalitzem aconseguir iniciar i mantenir una lactància natural la lactància materna i ensenyem a iniciar-la i amb èxit. Les reunions són obertes a tothom i mantenir-la seguint les recomanacions de l’OMS i gratuïtes. l’Associació Espanyola de Pediatria. La creixent natalitat i interès per alletar els fills per Per a més informació us podeu adreçar a l’Associació part de les mares posa en relleu l’enorme demanda Alba Lactància Materna (tel. 690 144 500 - alba@ d’aquest tipus de tasca voluntària al barri. Sant grupslactancia.org - www.albalactanciamaterna. Martí és un districte molt gran i en el grup de Sant org), o a mi mateixa (tel. 680 337 153 - educaldu@ Martí hi havia un gran volum d’assistència, amb telepolis.com). 6 una gran quantitat de mares derivades del CAP de Lope de Vega i Ramón Turró. A més a més, els Eva Pegenaute és mestra d’educació primària
  7. 7. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La meva vocació de carmelita descalça Quan em van demanar un escrit sobre la meva professió solemne com a carmelita descalça, més que explicar en concret la professió, em sortia més escriure sobre el Maria Àngels Dresaire procés, llarg procés que m’ha portat a la professió, ja que la preparació de la celebració em va permetre sense buscar-ho explícitament, ... ha anat creixent la certesa retornar a l’inici de la meva vocació. Recordava que fes el que fes, fos on fos com en un taller que vaig fer en la Setmana Santa que anés... amb la JOC, vaig descobrir la pregària dels salms. I “també allà m’hi vindríeu a un salm, el 138, és molt al principi d’aquest procés. buscar” Alguns fragments d’aquest salm van començar a desvetllar en mi la consciència de l’amor de Déu per Fins arribar a saber tal com a mi. Consciència que anava esdevenint certesa, un diu el profeta: sentiment profund d’ésser estimada des de sempre, “Ets tan preciosa per a mi, tan d’ésser coneguda i acceptada incondicionalment, valuosa i estimada... No tinguis per ser jo, per sobre de tot el que pogués fer... por, que jo sóc amb tu!” (Is 43, “heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu” 4-5) ...d’ésser endevinada, prevista, respectada en el ...i és aleshores, quan una se més pregon de mi mateixa... sap estimada amb aquest Amor, que surt de dins demanar-li al Senyor, una altra vegada ajudada pel “descobriu de lluny estant els meus propòsits, salmista... us són coneguts tots els meus passos. Encara no tinc als llavis la paraula, “una cosa he demanat al Senyor que vós, Senyor, ja la veieu pronunciada” i la desitjo amb tota l’ànima: poder viure a la casa del Senyor ...importantíssim per a mi, que sé des de sempre tots els dies de la vida, que em costa expressar en paraules allò que sento per fruir-hi de l’encís del Senyor i tinc dins meu... i vetllar pel seu temple... “teniu damunt meu la vostra mà” ...Tu em parles dintre el cor: ...des de ben petita en la meva malaltia i en “busqueu la meva presència!” moltíssims moments de la vida he sentit que Ell Buscar-la és el que vull, Senyor!” era amb mi. I amb el pas dels anys, i més fortament És anar vivint en la comunitat, que sobretot Déu en els darrers anys, ha anat creixent la consciència es va fent cada vegada més important en la meva i d’aquesta presència constant del Senyor en la meva la nostra vida, es va convertint en l’Absolut, l’únic vida. Fins al punt de poder dir-li al Senyor amb el que em fa viure. És anar creixent cap a la plenitud, salmista... cap a l’essencial, cap a Ell... “Vós heu creat el meu interior, “Esta pretensión del alma es la igualdad de amor con Dios, m’heu teixit en les entranyes de la mare ...porque el amante no puede estar satisfecho si no siente us era tota jo ben coneguda, que ama cuanto es amado...” (Joan de la Creu, CB 38, 3). res de meu no us passava per alt quan jo m’anava fent secretament, ... amb una gran confiança... ja us afiguràveu els meus dies “ Y no hay que tener por imposible que el alma pueda una abans que existís el primer”. cosa tan alta, que el alma aspire en Dios, como Dios aspira en ...i encara més, la consciència que ja mai podria fugir ella, por modo participado” (Joan de la Creu, CB 39, 4) d’aquesta presència per més i malgrat el que fes... ... perquè sense cap dubte... Senyor, on aniria que el vostre esperit no hi fos “Andando enamorada me hice perdidiza y fui hallada” present? On fugiria que jo no estigués davant vostre? Maria Àngels Dresaire és carmelita descalça i va fer la professió solemne el passat 20 d’abril a Mataró 7
  8. 8. Manifest del grup de cristianes i cristians d’ICV Davant l’actual situació eclesial i política, una colla de cristianes la realitat eclesial, creiem veure amb la manera de fer i cristians membres d’Iniciativa que val la pena destacar de Jesús. I pel contingut, per Catalunya Verds, hem la molta gent que viu la perquè els temes que cregut convenient iniciar un seva fe com una empenta aquests sectors conservadors grup de treball per aportar, des de transformació, i la i integristes propugnen de la nostra doble perspectiva de concreten en l’acció política, com a fonamentals, no creients i militants ecosocialistes, o en altres actuacions amb són de cap manera els la nostra reflexió sobre la realitat voluntat transformadora. I que més preocupaven ni que tots plegats vivim i sobre el igualment, creiem que val la interessaven a Jesús; fins i futur que volem construir. pena valorar les tasques de tot, alguns d’aquests temes Com a punt de partida, volem cohesió social que es realitzen que sovint es presenten afirmar el següent: des dels llocs cristians: des com a intocables per a la - Per a nosaltres, el missatge de les més visibles, com les fe cristiana (per exemple, de Jesucrist és un missatge accions socials que es duen l’actitud davant els mètodes d’alliberament, una invitació a terme des de les entitats anticonceptius, o davant a treballar al servei d’una religioses, fins a les més les relacions homosexuals), vida digna per a tothom. amagades, com les que nosaltres creiem que, des del No l’entenem si no és a realitzen moltes parròquies, punt de vista de l’evangeli, través del rostre d’aquells comunitats o moviments actualment són totalment que avui més reflecteixen la cristians com a espais de indefensables. seva presència: els pobres, trobada i d’acolliment. - En línia amb aquest darrer els marginats, els exclosos. - En contrast amb això, volem punt, volem afegir també Aquest missatge a nosaltres remarcar el mal que ens que creiem que el missatge ens porta a l’acció política fa l’actitud cada cop més de Jesucrist, i la fe que se’n per fer realitat aquesta vida conservadora i integrista deriva, només tenen sentit més digna. I ens hi porta, de bona part de la jerarquia com una oferta lliure que està concretament, dins ICV, eclesiàstica i de determinats a l’abast de qui la vulgui. I perquè és aquí on creiem sectors de l’església catòlica. que per tant, no té cap sentit que aquesta acció es realitza Afirmem que aquestes qualsevol mena de pretensió més seriosament i més actituds no representen de que les administracions eficaçment. cap manera la totalitat dels públiques afavoreixin - En aquest sentit, creiem que creients, encara que siguin específicament la fe catòlica la potència transformadora les que tenen el poder i o les seves institucions, en el de la fe, que a nosaltres ens la visibilitat. I volem dir, nivell que sigui. anima en la nostra acció també, que nosaltres estem - Per això, volem que s’avanci política, pot portar també a convençuts que aquesta al màxim en el camí de la d’altres creients a descobrir mena d’actituds s’allunyen construcció d’un estat laic. aquest mateix camí, i pot notablement del missatge I això comporta replantejar contribuir a empènyer-hi la de Jesús, i sovint fins i tot el els acords amb el Vaticà, nostra societat. Malgrat les contradiuen. igualar el tracte que reben les circumstàncies tan diferents, - Aquest allunyament del diferents religions, eliminar ens sentim hereus de la tasca missatge de Jesús creiem les connotacions cristianes que van realitzar en aquesta que es dóna tant pel to com en els actes oficials de les línia persones com Alfons pel contingut. Pel to, perquè institucions públiques (des Comín o Joan Garcia Nieto, la pretensió d’imposar la dels funerals d’estat fins a i volem continuar-la d’acord pròpia visió i els propis les preses de possessió dels amb la realitat del moment criteris per damunt de la càrrecs públics), suprimir 8 - actual. Per això, a l’hora de valorar voluntat democràtica de la societat, té molt poc a l’ensenyament confessional de la religió a l’escola i
  9. 9. substituir-lo per un adequat lectivament aquesta riquesa, imatge pública de la nostra fe coneixement cultural del fet a la qual sens dubte caldrà està monopolitzada per posicions religiós, etc. també anar afegint, segons conservadores i integristes. I - Aquesta voluntat laica, s’escaigui, les tradicions i entenem que a vegades costi però, no creiem que hagi de riqueses que ens aportin les d’entendre l’experiència cristiana voler dir pretendre que el noves expressions religioses que un bon nombre de militants cristianisme, o el fet religiós que s’estan implantant entre d’ICV continuem compartint. en general, sigui una cosa nosaltres. Però tot i així, per a nosaltres que hagi de quedar en la - L’important serà, en aquesta experiència cristiana és intimitat, sense cap visibilitat definitiva, que ningú no molt valuosa, i creiem que des social. El cristianisme, com pugui imposar a ningú d’ella podem fer aportacions hem dit ja més amunt, té una altre els seus propis criteris, útils per a tots plegats. Amb fecunditat social notable, i plantejaments o doctrines; el desig de contribuir a aquest forneix valors importants que tothom pugui viure amb objectiu que ens mou alhora com per a molta gent, de manera igualtat allò que creu, allò que a creients i com a militants d’ICV: que seria un error intentar el motiva, allò que l’empeny; el treball per un món més digne i anul.lar aquestes energies i que aquesta pluralitat més feliç per a tothom. vitals. I això mateix podem pugui ser enriquidora, i dir de les altres religions. no constrenyidora, per a Eusebio Argueta, Quim Cervera, I igualment, no tindria tothom. Cesc Cònsola, Isabel Cruells, Marta sentit voler amagar que el Aquestes són els criteris Digon, Albert Farriol, Quitèria cristianisme ha creat entre principals que basaran l’actuació Guirao, Anna M. Luque, Josep nosaltres una tradició i una d’aquest grup que ara iniciem. Lligadas, Toni Mora, Aina Pascual, riquesa cultural que va més Ens trobem, sens dubte, en uns Montserrat Roca, Francisco Javier enllà del camp religiós: moments difícils per a molts Ruiz, Mercè Solé i Jordi Valls cal trobar les maneres creients, que veiem com la de gestionar i viure col. Barcelona, 6 de juliol de 2008 El bisbe Carrera Josep Lligadas El bisbe Carrera era un home amb qui es podia parlar de tot, i que era capaç d’entendre, des de dintre, la realitat del món. No semblava pertànyer a un món diferent del món normal. I sabia explicar-se, i sabia escriure, i deia coses ben dites, i era fàcil sintonitzar-hi. I era un home senzill, que no reivindicava precedències per raó del càrrec. O sigui que tenia l’estil personal i democràtic que hom creu que hauria de ser propi de qualsevol bisbe i que de fet acostuma a ser-ho tan poc. A vegades, tot sigui dit, hom hauria desitjat trobar en ell una mica més de decisió i gosadia. Però el fet és que, malgrat això, el bisbe Carrera quedarà com un símbol eclesial definitivament valuós. Perquè en el fons de la seva manera de fer i de ser hi havia tota una història: el treball de base en el món obrer en els anys durs de la dictadura, la contribució a crear estructures culturals democràtiques i catalanes, la lluita directament o indirectament política, la capacitat de mostrar a través de tot això un rostre eclesial creïble... El dia del seu enterrament, es notava que la gent se l’estimava. En aquests temps d’hivern, la seva mort ens fa adonar que cada cop ens queden menys figures que representin l’Església que ens cal i que 9 volem. Caldrà fer-les sorgir. Josep Lligadas és escriptor
  10. 10. Pensaments al caliu de l’escoltisme Josep M. Alcalde L’escoltisme i un servidor portem caminant junts… doncs… una pila d’anys! (30 potser?). Les coses han anat canviant, i cal i és bo que així sigui. Les tres opcions, anys enrere, “fe, país i servei” han anat evolucionant fins arribar a les actuals, si no vaig errat, “espiritualitat, país i educació”. Tot acompanyant els fills en la seva ruta (dos adolescents, a Ràngers – Noies Guies i a Pioners – Caravel.les), anem constatant que les opcions de “país” i “servei” (“educació”) segueixen sense presentar gaire dificultats de concepte. Però... ai, l’opció de “fe”! quina fe? la nostra? la dels caps? alguna “fe”? De quina espiritualitat parlen els nostres fills i filles a l’escoltisme? Compartim el món persones de cultures, orígens i sensibilitats religioses diverses. L’escoltisme, en tant que moviment universal, hauria de ser sensible a aquesta realitat i saber donar una resposta adequada, fins i tot a aquells sectors que es declaren obertament partidaris les injustícies i la intolerància són prou visibles, que la “fe” deixi de ser una opció bàsica del món i davant les quals no podem restar indiferents si escolta. I aquest darrer criteri, que no comparteixo, estem convençuts –i estic segur que n’estem– que és també legítim i cal que sigui tanmateix pres en havent recollit el llegat de Baden Powell hem de consideració. fer tot el que estigui a les nostres mans per deixar el món millor de com l’hem trobat. Sóc del parer, però, que la diversitat i el respecte a totes les opinions no ha de ser en detriment dels Considero que poc que cal buscar pas resultats propis plantejaments. Els nois i noies que s’apunten amb rapidesa, sinó fer camí, fer camí plegats. És a l’escoltisme -també per tant els seus pares- tenen Ítaca el que compta. La “diferència” ens exigeix una dret a saber “quin pa hi donen”. actitud pacient, comprensiva i amorosa d’escolta, de coneixement, d’acolliment de l’altre, deixant Entenc que no s’hi val, en nom del respecte de banda els propis prejudicis i restant amb el a la diversitat, dimitir del posicionar-se en cor ben obert. Serà amb aquesta actitud i aquest plantejaments de fe, de sensibilitat religiosa, i no convenciment profunds que ens sorprendrem en és de rebut tampoc confondre la fe i el referent descobrir que “l’altre” no és en realitat tan diferent, “Jesús” amb l’Església com a institució; recullo que ens uneix i compartim molt més que no pas unes paraules en el sentit que sovint parlem molt allò que ens separa, que en realitat poc que som de l’Església i poc de Jesús... pas tan “diferents”, que ens sabem i reconeixem per Trobar el punt dolç i el just equilibri, entre el respecte sobre de tot “persones”, que tot i sense renunciar a –necessari i exigible– a la diversitat i l’aposta clara la pròpia espiritualitat, perquè tenim el pensament per l’opció de fe o d’espiritualitat no és tasca i el cor ben oberts, som capaços i tenim ganes de senzilla. Exigeix responsabilitat i maduresa, tant caminar plegats, de construir junts aquest “món dels caps com del propi Moviment Escolta i Guia en millor”. la seva col·lectivitat. Demana un treball, individual Bona ruta i sempre a punt! i col·lectiu, de reflexió acurada i tranquil.la, en què tots hi diguin la seva, responsables del moviment, Josep M. Alcalde és advocat caps, nois i noies, pares. No és una tasca simple, és 10 la responsabilitat que ens pertoca, cal ser agosarats i valents, en un món –el nostre– canviant, en què
  11. 11. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL) Enric Vilà Qui som? Els nostres serveis: L’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya • Oferir un espai de trobada (ACGIL) és un espai de trobada ecumènica per a tots Sopars | Dinàmiques de grup i d’esbarjo | Tallers els cristians gais i les cristianes lesbianes que volen de Teologia | Sortides de cap de setmana | Grups compartir les seves vivències, viure naturalment de reflexió. la seva fe i la seva homosexualitat, fomentant el creixement integral de l’ésser humà. • Compartir la fe L’ACGIL va néixer l’any 1991 i té personalitat jurídica Pregària: Un cop al mes ens trobem per a meditar pròpia. L’associació, sense ànim de lucre, està inscrita i pregar a Déu | En moments especials de l’any en el registre d’associacions de la Generalitat de celebrem l’Eucaristia en un ambient ecumènic i Catalunya. Té la seu al Casal Lambda de Barcelona. lliure | Recessos de cap de setmana. Pertany a la Federació Coordinadora Gai-Lesbiana. • Normalitzar el fet homosexual dins l’entorn cristià i És membre dels Consells Nacional i Municipal de alhora, donar a conèixer el fet cristià dins el col·lectiu Barcelona en temes homosexuals; del Fòrum Europeu homosexual de Grups Gais, Lèsbics, Transexuals i Bisexuals Cristians; i de la Federació Catalana d’ONG pels Comunicació mitjançant el web i el correu drets humans. electrònic | Edició i distribució de publicacions i documentació sobre homosexualitat i cristianisme | Xerrades a col·lectius, a moviments cristians, a associacions... | Assessorament sobre educació a qui ho sol·liciti | Col·laborar amb l’Administració Autonòmica i Local | Participació en Esdeveniments Socials. • Eixamplar horitzons Trobades amb altres grups GLTB d’arreu | Què volem? Testimoniatges de vivències personals | Xerrades • Aprofundir en la fe i en el missatge de l’Evangeli sobre temàtica gai i lèsbica | Conferències o tot reflexionant a la llum de la paraula de Déu. testimoniatges sobre altres tradicions cristianes o altres religions. • Ser presents de forma activa en les esglésies cristianes de Catalunya per obrir-les a la realitat • Servei d’acollida de l’home/dona i al món que l’envolta. Volem fer Disposem d’un servei d’acollida que funciona cada desaparèixer els tòpics que existeixen sobre el fet dilluns, de les 7,30 a les 9 del vespre. Les persones homosexual dins l’entorn de les esglésies. que el formen (entre les quals un consiliari i un • Normalitzar el fet cristià dins l’àmbit agent pastoral) t’explicaran personalment què homosexual. és la nostra associació, com funciona, què pots trobar-hi, quin és el nostre tarannà... Podràs fer • Ser presents de forma activa i compromesa a la totes les preguntes necessàries per tal d’aclarir societat per donar-hi testimoniatge de la nostra els teus dubtes. Assessorament personalitzat realitat, amb actitud de servei. ser crítics amb el quant a la fe i la homosexualitat. Orientació. món que ens envolta i participar a la lluita per a la igualtat de drets per a tots i totes sense cap mena de discriminació. Per col·laborar o asociar-se a l’ACGIL us • L’ACGIL és un espai d’acollida i de convivència, podeu adreçar a: T. 933 195 550 / T. 900 on tothom pugui expressar-se i acceptar-se amb 601 601 / F. 932 980 618 / www.acgil.org / 11 respecte, tot fent compatible homosexualitat i info@acgil.org / Verdaguer i Callís 10, 08003 cristianisme. Barcelona
  12. 12. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Risotto de bolets L’economia explicada als Tere Jorge tontos (amb perdó dels economistes) Al final de l’estiu i principis de la tardor, sovint es diu que és Salva Clarós l’època dels bolets, bé, millor dit, el temps dels “caçadors de bolets”, ja que és el període en què resulta més fàcil trobar-ne. Els Curiosament és en la comptabilitat a on ha fallat la que no tenim el do de trobar bolets ens queda l’opció del mercat. En cosa: de tots és sabut que estem travessant la pitjor aquest moments de “desacceleració”, en el qual la nostra butxaca crisi econòmica que, en la nostra petita escala vital, pateix, cal tenir els peu ben enganxats a terra i “amagar-se” una podrem arribar a veure. Es veu que hi ha entitats mica, com fan els bolets, pregant que passin els “caçadors dolents” financeres que no tenien els comptes ben quadrats, i no ens vegin, ni ens tallin sense contemplacions, per pur plaer. i també hi ha força gent que gastàvem el que no Enguany us ofereixo una recepta ajustada als temps que vivim, teníem. La distracció dels bancs es va estendre molt bona però en què no calen uns bolets ben macos (que són més creant alarma que, seguint les ben conegudes lleis cars) sinó que podem utilitzar bolets a trossos o fer la barreja que del comportament humà, amenaça de propagar-se la nostra butxaca ens permeti amb bolets més petits que pesen poc en una reacció de pànic en cadena. Els representants i per tant donen per més. de l’autoritat estatal, que miraven cap a una altra Ingredients (per a 4 persones): 400 g. d’arròs bomba; 300 banda, estan fent ara gestos per interrompre la g. de bolets (barrejats: pinetells, rovellons, rossinyols, reacció injectant confiança en forma de diners, de xampinyons, escarlets, ceps, siurenys, cama-secs, ous de declaracions, de promeses... reig...); 1 ceba grossa; 1 cullerada de mantega; sal; oli; És que els executius de les finances no saben pebre; 1,5 litres de brou de verdures (ceba, pastanaga, comptabilitat? Res d’això: els gestors de l’economia porros...); 150 g. de formatge parmesà (ratllat ben fi); 1 s’han vist traïts pel seu principal aliat: el lliure gra d’all. mercat, és a dir, la creença dogmàtica que els preus Preparació: Poseu a bullir el brou de verdures. Quan els assigna el mercat, que augmenten en relació a hagi fet el primer bull, poseu-lo a foc lent. (cal posar-hi l’escassesa del bé. Vet aquí que el valor de la vivenda uns 2,5 litres d’aigua ja que s’evapora bastant). –que és valor de canvi i no pas real– s’esperava Poseu en la cassola per fer l’arròs, la ceba tallada ben que no baixaria malgrat la sobreproducció, ho ha petita amb una cullerada de mantega. Feu-la primer a fet, i allò que abans valia (P) ara val (P-d), essent foc ben fort, i tot seguit abaixeu el foc i feu-la a foc lent (d) igual a una quantitat que en diem depreciació. (uns 30 minuts) És molt possible que el fet que la majoria En una paella, saltegeu el bolets (tallats petits) amb una d’economistes no sàpiguen clavar un clau a la mica d’all picat i amb poc oli, primer a foc ben fort i paret de casa seva per penjar un quadre, fet bastant després a foc lent (uns 5 minuts); abans de retirar-los, comú, expliqui la catastròfica teoria econòmica afegiu-hi la sal i el pebre. convencional, tan allunyada dels processos físics i reals de l’activitat humana. Els professionals de Un cop estigui la ceba ben rossa, afegiu-hi el bolets l’economia, capficats a predir el comportament de saltejats i barregeu molt bé. Aquí es pot posar una mica la borsa, dels moviments de capital especulatiu... de tomàquet fregit i un raig de vi blanc. Al cap de 10 s’han oblidat de fer quadrar els balanços entre els minuts, apugeu una mica el foc i afegiu-hi l’arròs. Ho recursos disponibles, la disponibilitat energètica barregeu molt bé durant uns 5 minuts. Un cop s’enganxin sostenible, és dir a llarg termini, la generació els grans d’arròs a la cassola, hi tireu el brou de verdures, de valor del treball i les necessitats humanes. prèviament colat (aproximadament 1,5 litres). Han confós tot plegat amb una qüestió d’oferta i El secret del risotto és respectar el temps de cocció. Ha demanda simplificant les equacions fins al ridícul. d’estar 7 minuts exactes a foc fort, i tot seguit 7 minuts La creença encara en el creixement indefinit de exactes a foc lent. Quan quedin un parell de minuts, hi l’economia demostra fins a quin punt el pensament afegiu el parmesà ratllat, i ho barregeu una mica (no econòmic d’avui es troba confinat entre els espessos gaire, que no es pasti l’arròs). Si durant el procés, veieu murs de la ignorància i el desconcert. Hem que encara no està l’arròs i falta aigua, n’hi afegiu més d’esperar doncs alguna cosa dels que amb la vella (hauria de quedar una mica caldós). ortodòxia econòmica “vetllen” pel destí de tots plegats? Doncs pel que es pot veure no. Decidits Un cop han passat els 14 minuts, ho traieu del foc i ho a llençar un cable per socórrer el sistema, per ara poseu al forn a uns 180º durant 3 o 4 minuts (hi podeu parlen d’intervenir les economies i vigilar-les més. 12 afegir una mica més de formatge parmesà si voleu que faci crosta). Res de cap canvi de model. Però ja es veurà...
  13. 13. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades A VANTATGES SOCIALS INJUSTOS? La nostra societat ofereix una A POSTASIA I BASES DE sèrie d’avantatges i/o serveis a DADES. Darrerament determinats col·lectius, com és el s’ha format un cert cas de pensionistes i jubilats, que d’entrada són enrenou a propòsit de si d’agrair. Tanmateix la universalitat d’aquests es podia, o calia, esborrar, dels llibres avantatges o serveis pot ser injusta. Avui em vull de baptisme, els qui han apostatat. I referir, en concret, als dels transports urbans de la cosa s’ha plantejat com si els llibres Barcelona i rodalies. Una persona, jubilada, més de baptisme fossin els fitxers, o el gran de 65 anys, té dret a la tarifa reduïda (T-4), cens, o la base de dades, on consten els independentment de la pensió que cobri. Això si “afiliats” a l’Església catòlica. I això és gestiona el seu carnet de pensionista a través dels un error de plantejament. L’Església Ferrocarrils de la Generalitat. En canvi, si ho fa catòlica, almenys a Espanya, no té cap per mitjà de l’Ajuntament de Barcelona, solament base de dades dels seus membres. Els pot obtenir la reducció si cobra menys de 1.000 llibres de baptisme no són tals bases € al mes. Penso que hi ha dues incongruències de dades, són només la constància bastant notables: primera, la diferència de criteris de la gent que ha estat batejada, amb entre la Generalitat i l’Ajuntament; segona, que la data de naixement i els noms de l’avantatge el tinguin pensionistes amb jubilació pares i padrins. Però no tenen cap alta i, en canvi, no hi hagi cap reducció per a valor estadístic per saber quants aturats, immigrants sense feina, etc. En aquest catòlics hi ha: per exemple, quan un sentit hi veig una gran injustícia. És clar que dels batejats es mor, continua el seu aquests col·lectius més fumuts no acostumen (o nom al llibre, i no s’hi posa cap nota no poden) anar a votar… Jesús Lanao dient que s’ha mort. De manera que, si comptéssim els catòlics en funció dels que consten als llibres, la xifra F seria immensa, perquè comptaríem vius i morts. O sigui que anotar-hi RIVOLITAT. Com si no fos prou terrible una apostasia, o fins i tot esborrar la notícia de l’avió estavellat a Barajas, ens (ratllant-la degudament perquè no hem d’assabentar que alguns dels que van es pugui llegir) una inscripció, no fa accedir al lloc de l’accident a socórrer els variar el recompte d’”afiliats” catòlics. damnificats van gravar amb els mòbils imatges de I la pregunta seria: doncs com el vídeo per després intentar vendre-les als mitjans de compten, el nombre de catòlics? I la comunicació. Com si no fos prou lamentable que cada resposta seria: doncs deu ser més o dia hi hagi persones que fugin de la realitat drogant-se menys a ull, segons criteris que no o emborratxant-se, llegeixo al diari que dos treballadors s’acaben de saber... A Alemanya, per d’ambulàncies de Barcelona van despullar i van abusar exemple, és diferent, perquè allà sí d’una jove de 20 anys en coma etílic, això sí, gravant les que tenen un fitxer de catòlics, a més imatges amb el mòbil i mostrant-les amb fanfarroneria del llibre de baptismes: tothom està als companys de feina. Només són dos exemples de apuntat a la seva Església i hi paga la frivolitat amb què actuen persones sense escrúpols, la quota corresponent, per rebre’n persones adultes que suposadament haurien de els serveis que demani; i si vol, se ser responsables humanament i professionalment n’esborra. parlant. I en relació amb això, em ve al cap que en molts entorns laborals ser persona i actuar amb ètica... Les apostasies, certament, s’han no és precisament un fet que puntuï gaire per accedir d’anotar als llibres de baptisme. És o ascendir en un lloc de treball, o per caure socialment una obvietat, un dret, fer constar si “simpàtic”; de vegades és més aviat el contrari: els un no vol continuar en aquell grup on elements més impresentables, i fins i tot malèvols, són va ser incorporat pel baptisme. Però els “ben vistos”, el “graciosos”, el “trepes”... (o potser això no té cap conseqüència a l’hora el que fa por als insegurs com ells). I estem parlant de comptar el nombre de catòlics... del món dels adults, no d’adolescents malcriats. Com Josep Lligadas combatre tot això? Maria-Josep Hernàndez 13
  14. 14. C ONTRASTOS. Aquest estiu vaig M ser un parell de dies a Brussel·les i, ITJANS DE COMUNICACIÓ I amb l’Ernestina, veterana de la JOC, MERCAT. Fa uns quants dies una vam voler anar a visitar la tomba persona força vinculada als mitjans de Cardijn. Està enterrat en una església, de comunicació em comentava la lluny del centre, que és on hi ha enterrats situació greu que pateixen els mitjans públics els belgues il·lustres i això vol dir que també de comunicació. Afirmava que amb la potència hi ha enterrats els reis belgues (els reis són del mercat els “productes culturals” d’una certa il·lustres per definició). La casualitat va fer qualitat estan en perill de desaparició per la que s’escaigués que aquell dia feia anys que pressió econòmica. I que això no depèn de la havia mort el rei Balduí i s’hi celebrava un persona que sigui directora d’un mitjà radiofònic funeral, al qual van assistir el rei i la reina o televisiu perquè es troba immersa en aquest actuals, la vídua del rei Balduí i tota la família món mercantilitzat inevitablement (la roda reial. Nosaltres vam arribar moments abans fatídica: audiència-publicitat- programa). Tot això que ho fessin els reis i a la porta ningú no ens venia a tomb d’un cas concret, que fa pensar: un va dir res ni ens van regirar la motxilleta. Vam no renovament de contracte amb una “estrella” entrar, vam trobar l’espai dedicat al fundador radiofònica d’un programa de gran audiència de la JOC: una pedra senzilla, una fotografia, a Catalunya. Al marge de les consideracions la frase en francès i en neerlandès «Una jove polítiques del tema i de les formes (més o menys treballadora, un jove treballador, val més encertades) de no renovar el contracte, resulta que que tot l’or del món» i unes flors. Era en un aquest programa el fa (més ben dit, el feia) una lateral a prop de l’altar major i allà ens vam empresa privada, que el ven a l’emissora pública, quedar. La missa no la va presidir cap bisbe ni amb el ganxo del professional, que podrà viure cap cardenal, sinó un canonge (ens van dir), tota la vida amb el que ha guanyat aquests anys que després vam veure a la TV en camisa i amb l’esmentat programa… Els tertulians que hi corbata parlant de l’acte. Acompanyant els participaven també poden viure (si no tenen grans celebrants hi havia dues acòlites, que no eren despeses) amb el que cobren per estar una o dues pas criatures sinó dues dones joves. Això hores comentant l’actualitat dins el programa. sí, hi havia un cor i un grup de cambra que Probablement això està dins la “lògica” del van interpretar fragments del Rèquiem de mercat però crec que: 1) Cal donar-ho a conèixer Mozart. I la celebració va ser tota celebrada en (als radiooients que es lamentaven de la pèrdua… francès i en neerlandès, sermó inclòs. Sortint i a tots els ciutadans que paguem una part de les no vaig poder evitar de fer comparacions amb despeses dels mitjans públics); 2) Cal demanar el nostre Estat espanyol. Josep Pascual una certa coherència als professionals “progres”, capaços de qüestionar polítics i pressupostos… menys el seu, és clar. Jesús Lanao J OAN XXIII, CINQUANTA ANYS. El 28 d’octubre de 1958 va ser elegit papa el cardenal patriarca de Venècia, Angelo Giuseppe Roncalli, que va prendre el nom de Joan XXIII. Ara fa just cinquanta anys. Quan va ser elegit ell en tenia 76, i tothom va entendre que, després d’un papat tan llarg i de tanta altura com el de Pius XII, els cardenals havien optat per un home gran, que durés poc temps i servís com de vàlvula de descompressió. Un papa de transició, es deia. Però ves per on, resulta que aquell papa de transició va capgirar l’Església. Mai no sabrem fins on pensava que calia canviar les coses, ni si tenia previsions gaire concretes, però sí que sabem que no va arribar al papat per sorpresa i sense saber que potser li tocaria aquesta tasca. I també sabem que era un home que creia que calia provar camins nous per anar endavant, tal com ja va escriure en el seu diari quan encara era seminarista, un dia de Sant Esteve: admirava aquell primer màrtir perquè havia estat capaç d’entendre que la comunitat cristiana s’havia de deslligar del judaisme i encetar una cosa nova, oberta a tothom... Ara que estem en evidents temps d’involució, en què els profetes de calamitats que tanta angúnia li feien al papa Roncalli sembla que estiguin ocupant cada cop més l’espai eclesial, haurem d’agrair-li a Déu que ens vagi donar aquell home que va posar en marxa un procés de canvi irreversible. Perquè, per molta involució que ens vingui, algunes coses ja estan definitivament adquirides, com ara la capacitat de pensar i opinar diferent de les doctrines més 14 o menys oficials... Josep Lligadas
  15. 15. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell entre el cardenal Carlo Martini, convencionalment és l’any de ex arquebisbe de Milà, i un sant Pau, en commemoració del company seu jesuïta. Martini, segon mil·leni del naixement de ja jubilat, viu a Jerusalem, i l’apòstol. mena una vida tranquil·la És una obra al més pur estil volgudament en un lloc dels oratoris de Bach i Händel, conflictiu, epicentre de moltes de on poden reconèixer-se ben les confrontacions dels nostres fàcilment uns quants corals dies. M’ha impressionat la pau luterans. Convé tenir present que transmet i la confiança en la que Mendelssohn va ser el gran gent, en els joves, en la gent que difusor dels oratoris de Bach a pateix, en la mateixa Església, en principis del segle XIX. Vivir y pensar en la frontera. les persones no creients o d’altres El blog de Juan Masiá Clavell Podeu fer-ne algun tastet al creences. No és una confiança (http://blogs.periodistadigital. youtube, on és fàcil trobar-ne estúpida, és el convenciment com/vivirypensarenlafrontera. alguns fragments. Mercè Solé que Déu és més gran i, si ens hi php). llancem a fons, encara que sigui És el blog d’un jesuïta, autoritat des de perspectives diferents, reconeguda internacionalment ens fa lliures, solidaris i feliços, pel seu treball en bioètica transformant la nostra pròpia (reconeguda també per la mancança i infidelitat. Parla jerarquia de l’Església, a la seva sense agror de les coses a manera, quan el van fer plegar canviar dins l’Església, i també de les seves responsabilitats es mostra capaç d’entendre les en una universitat eclesiàstica necessitats dels homosexuals, els espanyola; tal com està el pati canvis en les famílies… Sembla vol dir que diu coses interessants que li preocupa molt més la i fonamentades, cosa que no influència desmobilitzadora del significa que sigui dipositari consum en els joves que els seus de la veritat absoluta, que ell costums sexuals. Es nota que és no sembla pretendre pas). Juan un arquebisbe que tota la vida, Fent Camí. Caminades Masiá viu al Japó i és des d’allà abans i durant el seu ministeri, contemplatives que va compartint les seves ha visitat presos i drogaaddictes, reflexions, des de l’evangeli del Que organitzen les monges ha pres part en negociacions dia fins a la classe d’Educació de del monestir de Sant Benet, a difícils amb terroristes i ha estat la Ciutadania. Va bé sentir parlar Montserrat. Es tracta de trobar- en contacte amb joves. En els de l’Església des d’un entorn on se puntualment cap a les 9 del temps que corren, aquest llibre és minoritària. Mercè Solé matí i sortir a caminar en silenci és terapèutic. Mercè Solé (totalment en silenci) per una ruta que elles preparen prèviament. Caminar i aturar-se, i llegir alguns textos i contemplar… fins al migdia, que es torna a prop del monestir. Dinar en comú, que cal que cadascú es porti… i cap a casa. Una molt bona idea que uneix la pregària amb la muntanya en un entorn tan Paulus. Oratori de Felix Coloquios nocturnos en suggerent com Montserrat. Cal Mendelssohn-Bartholdy. Jerusalén. Carlo M. Martini i inscriure’s prèviament. Podeu El vaig conèixer a la biblioteca i demanar informació a Conxita o Georg Sporschill. San Pablo, ha estat una sorpresa molt i molt Rosó, al correu cgomez37@gmail. Madrid 2008. El recull de diverses converses agradable, que no sé si algú ha programat com a concert ara que com, o al telèfon 93.835.00.78 o al mòbil 618.59.32.57. Mercè Solé 15
  16. 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia L’Eucaristia, tot un repte (I) Josep Lligadas El curs passat vam encetar aquesta secció que coses en comú, i que mirem de viure intensament volia ajudar a reflexionar sobre la fe que vivim, la fe, estem ben lluny de la proximitat humana i i ho vam fer amb un parell de temes que anaven vital que hi havia entorn de Jesús, creada durant molt arran de la vida: primer vam parlar de la tant de temps d’anar junts i que aquell vespre política, i després de la família. Ara, en canvi, esdevenia més viva que mai perquè tots tenien ens n’anirem cap a l’altra punta. Vull dir que el sentiment que era a punt de passar alguna ens dedicarem a reflexionar una mica sobre cosa determinant, segurament tràgica... No un aspecte de la fe cristiana que no “surt de és un problema de ritus que pot semblar que la vida”, sinó que ens ve, diguem-ho així, “de treuen espontaneïtat: el sopar de Jesús també fora”. Parlarem, durant uns quants números, de va ser ritual! Sinó que l’experiència de vida de l’Eucaristia. la nostra comunitat (i això, ho torno a dir, tant si és la parròquia com si és el petit grup) és ben L’Eucaristia, és obvi, no neix de la nostra vida diferent... quotidiana. Si la celebrem, és perquè Jesús, abans de morir, enmig d’un sopar que tenia alhora les Però encara hi ha un altre problema, més de característiques d’un àpat ritual i un sopar de fons. I és que celebrar l’Eucaristia és, en darrera comiat, va agafar un tros de pa i després una instància, un reconeixement de la nostra copa de vi, i els va donar als seus seguidors incapacitat de viure, amb les nostres soles forces, dient-los unes paraules que donaven un especial el camí de l’Evangeli. A l’Eucaristia no hi anem significat a aquells aliments. I després els va només a expressar la nostra fe. Hi anem, sobretot, encomanar de continuar fent allò en el futur. a rebre. A escoltar una Paraula que ens ve de Jesús, i a menjar un aliment en el qual afirmem L’Eucaristia neix, doncs, de la voluntat explícita reconèixer-hi la presència de Jesús. A nosaltres, el de Jesús i de la vivència i la interpretació que que ens sortiria de pensar espontàniament és que van fer-ne els seus seguidors. Una vivència i ja intentem viure l’Evangeli, i ja preguem quan una interpretació que al llarg dels segles s’ha ho creiem oportú. Per què, aleshores, hauríem de anat transformant, estructurant, solidificant... fins a arribar a les actuals celebracions de participar en aquesta trobada que no organitzem nosaltres al nostre aire, sinó que, diguem-ho l’Eucaristia, que certament queden força lluny de així, ens ve donada? Per què la necessitem, l’experiència que van viure els que van participar l’Eucaristia? en aquell sopar de Jerusalem ara fa ja vora dos mil anys. Però resulta que l’Eucaristia és aquí, davant nostre. Des dels inicis, la comunitat cristiana I queden força lluny per una raó molt òbvia: ha considerat que trobar-se cada diumenge per perquè el clima que hi havia entorn de Jesús en celebrar-la era un element fonamental en el seu aquell sopar, queda també lluny del clima que hi seguiment de Jesucrist. I així fins al dia d’avui. De ha a les nostres celebracions de l’Eucaristia. I no manera que és important aturar-se a pensar-hi. només en el cas de les celebracions més habituals Això mirarem de fer en els propers articles. i comunes de les nostres parròquies; també quan ens reunim un grupet de gent que tenim moltes El fart titlla el vi d’insípid; el que està sa, de saborós; El retall i l’assedegat, d’exquisidesa (Montaigne)

×