1. L’ A G
U L L
A
Juny 2008 - Any XIII - Número 60
Reforçar
No anem gens bé. Això de la renovació del contracte de la COPE a Federico
Jiménez Losantos només per la voluntat del cardenal Rouco i en contra, pel que
sembla, de la resta de comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola
és inconcebible. Quina mena de president és aquest que és capaç d’actuar així?
I quina mena de comitè executiu és aquest que li ho permet?
El cas és que la situació dels cristians que no combreguem amb la ideologia
integrista i ultradretana que s’ha apoderat de l’Església espanyola és cada cop
més difícil. Fins al punt que n’hi ha que es plantegen de marxar sense que això
signifiqui que hagin perdut la fe. És tràgic, haver d’arribar a aquest punt.
I poca cosa s’hi pot dir. Bé, sí que es pot dir el que hem dit sempre, i que encara
que sonarà repetit i tòpic, deu continuar tenint tot el seu valor.
Per una banda, reforçar els propis espais d’Església, els de l’Església de prop,
la que ens ajuda a viure i a continuar el camí de creients.
Per una altra, reforçar també totes les iniciatives que puguin fer presents noves
veus d’Església, per mirar que la Bona Nova de Jesús pugui ser vista com una
proposta alliberadora, estimulant, transformadora.
I per una altra, finalment, reforçar la pròpia i personal vivència cristiana, amb
la pregària, el silenci, la lectura, la recerca de la pau que dóna Jesucrist...
Ara que ve l’estiu, pot ser un bon moment per donar una empenta a totes
aquestes coses.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar
03 No es lo que hay. J. Llamas
Any XIII. Número 60
juny 2008
04 Coopcinites = cooperativa + cuina. M. Digón
Periodicitat: 05 Canviar de Feina. S. Clarós
cinc números l’any. 06 Reflexions sobre la sequera. E. Martínez
Subscripció anual: 10 € 07 Llibertat d’expressió. M. Solé
Grup promotor: la palmera i la font
Jaume Botey
Joaquim M. Cervera
08 CPL. cinquanta anys. J. Lligadas
Salva Clarós 09 Carta al bisbe Carles Soler per entregar al seu successor F. Gim-
Kitty Guirao bernat
Maria-Josep Hernàndez amb entitat (i experiència)
Tere Jorge
Josep Lligadas 10 La coral “Primavera per la Pau”. T. Canal
Josep Pascual
Mercè Solé Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
Coordinació: 11 Rotllets de salmó farcit. T. Jorge
Josep Lligadas
11 Crisis. S.Clarós
Compaginació:
Mercè Solé 12 Puntades
Dibuixos:
Montserrat Cabo
15 per airejar el cervell
Capçalera:
Mercè Gallifa
La FE DE CADA DIA
Imprimeix:
Multitext, S.L. 16 Jesús i la família (II). J. Lligadas
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona Bon estiu,
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net
Telèfon: 93.308.37.37
bon descans
(Josep Pascual)
Bloc:
http://punxo.blogspot.com
(o bona feina)!
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta
3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
No es lo que hay
Jemima Llamas
Han pasado 30 años desde el final ir de alquiler. Yo me pregunto
de la dictadura y de la represión. si alguien se da cuenta de que
Ahora estamos en democracia, el problema está en el abuso de
una democracia lograda gracias los bancos, en la especulación
a la lucha unida de todo el inmobiliaria y la mala gestión
pueblo, que supo salir a la calle económico-política que cada vez
a reclamar sus derechos. Salimos está más cerca del capitalismo
al unísono todos juntos, nos que de la democracia justa. Tener
apoyamos y vencimos… Pero, piso o ser madre no es un lujo,
¿que pasa ahora? es un derecho, tanto moral como
Reflexionemos. No hay represión por ley tenemos derecho. ¿Por
moral, de hecho hemos avanzado qué nos tenemos que justificar?
mucho en la manera de ver Quizá a lo que no tengo derecho
situaciones polémicas como la es a quejarme porque ¡es lo que
homosexualidad, la emigración, hay!
aceptando otras culturas. En Veamos otro caso. Un amigo con
general hemos aprendido a carrera universitaria posee un
respetarnos un poco más y sueldo base de 540 €, soltero que distinguimos la realidad de la
todo esto es maravilloso, pero comparte piso de alquiler con demagogia?
estamos tragando con otro tipo unos amigos porque el banco
de represión, otra forma de le deniega la hipoteca que, bien Ellos salieron de una dictadura
coartar nuestras libertades. Me mirado, realmente no podría y sí, los principios son difíciles,
explicaré con el ejemplo de mi pagar. El sólo gasta unos 200 € pero la mayoría de aquellas
vida misma. Tengo 30 años, vivo en la habitación, con el dinero personas hoy tienen una buena
en un piso de segunda mano que ahorra de vez en cuando se posición económica, incluso más
con todas las reformas que ello va de viaje low-cost, o se permite de una vivienda, además y lo más
supone (las cuales aún están por un capricho, porque de todos importante, la clave de todo…
hacer) pago 914 € de hipoteca, modos por mucho que ahorre Ellos salieron de un sistema
de los cuales 816 € son intereses no va a poder comprarse un represor. ¡Esa es la clave!
y 98 de amortización. Mi sueldo piso ni vivir solo de alquiler. Nosotros llevamos en democracia
base es de 540 € (el mínimo Los comentarios en su caso son: ya ¡30 años! Y al paso que van los
interprofesional); para ganar “Bueno, si no tienes dinero de sueldos, los precios y los abusos,
más tengo que hacer un montón verdad, no te vayas de viaje… o no alcanzaremos ni la mitad del
de horas. El sueldo de mi pareja no te compres esto o lo otro”. bienestar social que ellos a los 40
es de 640 € base. Este pasado años. Edad a la que ya poseían
Una vez caemos en la trampa
mes ha realizado 232 para poder un piso pagado o casi pagado y
de la demagogia que utilizan
llegar a final de mes. Además una familia echada adelante ¿Por
los capitalistas, el gobierno
ahora nos hemos embarcado en qué no les copiamos?
acomodado de hacernos creer
la aventura de ser padres lo cual
que si somos pobres o lo pasamos ¡Salgamos a la calle, denunciemos
nos supone una serie de gastos
mal es nuestro problema, que eso los abusos! Defender nuestros
adicionales.
¡es lo que hay! Que ellos cuando derechos no es perder el tiempo.
Sé lo que muchos piensan, más salieron de la represión también ¡Lucha por lo que es tuyo! ¡NO
que nada porque me lo han lo pasaron mal y no se quejan. ES LO QUE HAY!
dicho abiertamente. Si no tienes De verdad ¿estamos dispuestos
dinero no tengas hijos, que a tragarnos esa patraña? ¿Tanto
luego los crían las abuelas… tú
3
nos han lavado el cerebro las Jemima Llamas és treballadora d’una
al menos tienes piso… te puedes empresa de seguretat. Article publicat
nuevas tecnologías que ya no
a “Viladecans, Punt de Trobada”
4. Coopcinites = cooperativa + cuina
Marta Digón
tard l’Ana se’n va anar a Guatemala un parell
d’anys (tot i que ja la tenim aquí) i va retornar el
Lobo (Jordi) després de cinc anys a EUA i s’hi va
incorporar també…. Ah! i la Mònica va atraure al
Xavi, la seva parella. Així que ara som tots aquests:
cinc unitats familiars. Cal dir també que molts de
nosaltres hem compartit o compartim grup de
revisió de vida a la JOC i ara a l’ACO…
La idea de Coopcinites va sorgir bàsicament de
la mare de l’Hèctor. Ella volia deixar la seva feina
per dedicar-se a cuinar per a gent que treballa,
carmanyoles de migdia casolanes i de qualitat…. Així
que el seu propi fill li va robar la idea !!
L’any 2004 va ser un any de molta moguda al nostre Per a tothom era complicat cuinar cada dia i per a una
barri: Sant Andreu (Barcelona). Aquell any un sola persona. Si en un plat, per exemple, hi posaves
grup de gent ens vàrem llançar a iniciar diversos una mica de col o bé tota la setmana menjaves col, o
projectes que varen resultar més o menys exitosos. bé se’t feia malbé dins la nevera. Les compres eren:
Vàrem iniciar un projecte de cooperativa un pebrot, dues cebes, un cogombre… una mica
d’habitatge (seguint el model Andel dels països trist… en canvi el fet de cuinar-nos mútuament
nòrdics en règim d’usdefruit). Sostre Comú va ser ens dóna qualitat en els nostres àpats (cuines un
el nom d’aquest projecte. La magnitud del projecte sol dia, no ho fas només per a tu, t’han cuinat uns
(implicava a les administracions públiques de ple) bons plats i vols correspondre-hi). Il.lusiona quan
i la diferència de ritmes en el procés per a crèixer et diuen: oh, quines croquetes!! I a més estalvies
com a grup humà i projecte de vida, va resultar diners i molt de temps….
que la coope d’habitatge naufragués. En aquests quatre anys que portem valorem molt
També vàrem iniciar una cooperativa de consum el fet de cuinar per als altres. Entre cassola i paella
ecològic. La cooperativa El Borró la formem unes 15 hi ha un ingredient que és bàsic: la tendresa i
unitats familiars, on cada 4 mesos periòdicament l’estima per a qui cuines. Ens ho passem molt bé
anem agafant les responsabilitats de secretaria, cuinant i menjant el plat amorós que cadascuna/ú
unificació de comandes i economia. La paraula Borró rep. Donem i rebem plats generosos d’estimació (a
és la gemma que surt del tronc i d’aquí les branques, l’estil “Como agua para chocolate )
fulles i flors. I com ens organitzem?
Cada dijous ens trobem al local d’ICV de Sant És molt senzill. Tenim un calendari/quadrant on
Andreu on ens el cedeixen com a espai de trobada sortim cadascuna de les unitats familiars i en el
del Borró. Setmanalment hi ha un parell de qual cada setmana ens repartim els següents plats:
persones que preparen les cistelles per a la resta carn, peix, verdures, llegums i sopa/pasta. El plat
de cooperativistes. Entre tots plegats/des ens que et toca fer aquella setmana el fas per a 5 unitats
ajudem (ho intentem) en el consum conscient i familiars. El diumenge (generalment) ens trobem
responsable. a la Plaça del Comerç (barri de Sant Andreu) o en
En paral.lel es va iniciar, a més a més, Coopcinites. una casa i ens repartim les carmanyoles, així que
Érem 5 persones (Ana, Hèctor, Daniel, Mònica i arribes, per exemple, amb cinc plats de llenties i
Marta) que vivíem soles i constatàvem la dificultat t’entornes amb un de llenties, un de calamars, un
a nivell pràctic i econòmic que representava aquesta de pollatre al curry, un de mongeta tendra i un de
situació. Mentre anàvem construint un projecte més macarrons… i ja tens bastant arreglat el menjar
global (Sostre Comú i El Borró) en començàvem un d’aquella setmana! Brutal.
altre de més petit. Amb el temps en Daniel va anar Qui convoca en forma, hora i lloc (pot ser un sopar
desapareixent i es varen incorporar un altre Dani o un traspàs ràpid) és la persona a qui aquella
amb la seva parella Meri i els seus nanos Roger i
4 Jana (que han anat arribant amb el temps). Més
setmana li toca cuinar verdures. El primer any ens
ho vam currar mogollón: cada diumenge fèiem
5. sopar amb amigues i amics, però al final de curs conveniència. Per exemple el Diego, un company
vàrem valorar que era una currada…. Ara hem de de la cooperativa del Borró, ha iniciat el mateix
trobar l’equilibri entre fer cada setmana un sopar o però amb companys i companyes de la feina. S’han
passar-nos les carmanyoles com si fòssim traficants organitzat que cada dia de la setmana cuina un o
¡!! una i porta el menjar per a la resta, amb la qual cosa
A Sant Andreu s’ha gestat un altre grup de comporta menjar molt bé i cuinar un sol dia!
Coopcinites que es manté ja uns tres anys… no està Coopcinites som: Mònica Cano, Xavier Vivancos, Jordi
gens malament! Alcaraz, Ana Chamorro, Dani Gómez, Meri Cases (els
petits Roger i Jana), Hèctor Mora i Marta Digón
Però el millor de tot és que van sortint variants a
Canviar de feina
Salva Clarós
víctima. Haig de dir, però, que El treball en el sindicat, en aquest
també en algunes ocasions, les cas, no és una continuació de
mateixes persones acomiadades l’acció sindical sinó un canvi cap
han relatat a posteriori una a un departament més tècnic de
certa sensació d’alliberament, treball, ambient i infraestructures
com si aquella circumstancia que fa de suport a l’acció sindical
inicialment traumàtica hagués i a la interlocució social de la
obert inesperadament i per atzar pròpia organització sindical.
una porta de llibertat. No es tracta només de canviar
El fet d’emprendre per “d’empresa” sinó també de
decisió pròpia una nova etapa En el meu cas, després de més
de dues dècades en una empresa temàtica, encara que sense
professional, mogut més per la perdre del tot de vista el camp
voluntat de canvi que no pas multinacional a la qual sens
dubte m’hi havia acomodat, he de l’enginyeria perquè hi ha una
pels avatars del mercat laboral o relació evident entre tecnologia
per l’ànsia de millora econòmica sentit la necessitat de canalitzar
les inquietuds personals, aquelles i ciències mediambientals. En
o de promoció professional, aquest àmbit però, el sindical,
ajuda a mostrar que l’ésser humà que en bona mesura et motiven
per a fer una aportació a la hi ha una orientació òbvia
no sempre es conforma amb cap al benefici social i cap a la
l’estabilitat i l’acomodació a un col·lectivitat, i que fins aquest
moment estaven circumscrites transformació del sistema que
lloc determinat. La resistència al evidentment aporta tota una
canvi és forta perquè els lligams a l’àmbit del voluntariat extra-
laboral, cap a una acció capaç altra motivació que, per a mi,
que establim amb l’empresa, no aportava l’activitat orientada
l’entorn humà i les rutines laborals d’englobar treball i compromís en
una mateixa dedicació, guanyant estrictament al negoci.
adquirides al llarg del temps
actuen a manera de narcòtic que temps, eficàcia i probablement En aquest moment de la
inhibeix l’esperit d’emprenedor satisfacció personal. He optat vida, quan ja vaig encarant la
que portem a dins. Moltes per una dedicació plena a cinquantena, el cos demana
vegades, són les circumstàncies l’organització sindical a la qual conciliar neguits, aspiracions i
alienes les que ens porten a estic afiliat des de gairebé el realitats. Si bé no és fàcil prendre
canviar el rumb de les coses. primer dia que vaig començar decisions que impliquen risc
Com a sindicalista he assistit a treballar. És evident que la com ara les que fan referència al
a nombrosos acomiadaments, sola militància sindical, vull futur laboral, també és cert que
sempre dolorosos en el moment dir l’acció de representar els costa menys quan ja hi ha una
en què es produeixen perquè treballadors a l’empresa, ja certa experiència acumulada en
en no ser esperats ni desitjats marca d’alguna manera el futur els anys de fer apostes no sempre
perquè determina certs límits en segures però sí convençudes.
5
representen un trauma per a
la persona que ho viu com a la progressió laboral a l’empresa. Salva Clarós és sindicalista
6. Reflexions sobre la sequera
Eduard Martínez
Plou mentre escric aquestes línies i el so de les
gotes sobre les llambordes sembla música celestial.
Però encara som molt lluny de poder-nos oblidar
d’aquesta severa sequera que patim. L’aigua, aquest
do de Déu, ens és més necessària que mai.
Potser no som conscients de la gravetat real de la
situació que vivim, i aquesta aigua que cau del cel
podria relaxar comportaments i aigualir projectes
estructurals imprescindibles. Avui és més fàcil
pensar: Veus, tant alarmisme, tantes propostes i
contrapropostes, tant merder... i al final sempre acaba
plovent!
I no ens n’hem d’estranyar perquè en el debat de Per reconduir la situació cal retornar el debat
l’aigua hi ha posicions i interessos contraposats, a l’àmbit estrictament tècnic. Preveure les
i la majoria de persones en són alienes. Aquesta infraestructures necessàries per minimitzar els
majoria obedient i silent només pretén que ragi riscos de desabastament a cap zona de Catalunya.
l’aigua quan obri l’aixeta i no l’acaba de preocupar Tothom entén la necessitat d’una xarxa matricial
si ve d’un lloc o d’un altre. Aquesta majoria tampoc que permeti la circulació de persones, de béns o
no entén algunes actituds visceralment hostils per, d’energia en totes direccions. Tots i tot ha de tenir
no ho oblidem, el repartiment d’un bé públic. En el camins alternatius per si es bloqueja la via de
nostre imaginari d’arrel judeocristiana donar aigua circulació principal.
a l’assedegat és un fet d’una moralitat absoluta i
Amb l’aigua, doncs, hauria de ser el mateix. Hauria
no discutible. A vegades, sembla, que més que
d’existir una malla que permetés fer-la circular en
una dificultat en explicar-se manca la voluntat
totes direccions segons les necessitats. En cap cas
d’entendre.
això vol dir despullar un sant per vestir-ne un altre
No hem, però, de caure en el parany de sinó, al contrari, dotar-se d’eines que permetin
l’enfrontament. Segurament nosaltres també garantir l’ús racional de l’aigua que disposem.
hem tingut comportaments que, vistos amb la D’aquesta manera evitaríem presses d’última hora,
perspectiva del temps, tenien ben poc de racionals. angoixes, costos desmesurats i improvisacions.
Bona mostra d’això és l’anomenada guerra de
Cal aprofitar el que la sequera ens està ensenyant
l’aigua que fa menys d’una dècada va unir milers
i seguir el camí de les solucions duradores. A les
de persones per reclamar rebaixes en el preu de
nostres mans està el fer-ho possible.
l’aigua. En el preu de l’aigua! El més barat, i de
llarg, dels serveis que rebem! Eduard Martínez és farmacèutic i tècnic de l’aigua
Són dues de les precioses fotografies que podeu trobar al
6 “Photoblog” de Jordi Bertran, subscriptor de L’Agulla: http://
www.jordibertran.com/blog. De veritat que valen molt la
pena!
7. Llibertat d’expressió
Mercè Solé
És una sensació encantadora
obrir el correu electrònic i trobar-
te amenaces o insults. O adonar-
te que el teu nom o el de persones
estimades fa les Amèriques
gràcies a tercers que t’han deixat
verd. De fet a casa ja n’hem vist
de tots colors. De vegades amb
signatura, de vegades sense.
Això que no som pas famosos, ni
fem res rellevant ni insòlit. Som
d’un mediocre que matem.
Una de les persones que es va
passar una bona temporada
assetjant-nos es va disculpar (PP, sobretot) i darrerament I la veritat és que internet no ajuda
quan es va adonar que realment moviments eclesials, no dubten gaire. D’una banda permet una
ens havia fet mal, cosa que li a deixar anar pel broc gros gran i immediata participació.
vaig agrair moltíssim. Recordo tota mena de verí perquè si Però, a part que alguns
que em deia: “És que em van dir cola, cola. Ho fan a més com si comentaris estaria bé que fossin
coses de vosaltres que no eren fossin defensors de la llibertat més meditats i reposats, permet
veritat”. No sé si vaig aconseguir d’expressió, quan de fet no és aquesta mena d’impunitat que
fer-li entendre que, fossin o no que expressin opinions, sinó que prové de l’anonimat. És cert que
veritat, no era manera d’abordar aixequen calúmnies, o alimenten si penges a internet una foto
el problema, perquè en qualsevol prejudicis o senzillament de l’ex-nóvio en pilota picada
cas n’haguéssim pogut parlar i menteixen. Cosa força diferent. i amb comentaris vexatoris és
tots plegats ens hauríem estalviat probable que l’endemà et trobis
O de vegades no ho fan
molts maldecaps. El noi tenia la guàrdia civil a la porta. Però
directament, però permeten, com
habilitat per escriure i certament també és cert que abans d’arribar
algun diari digital –penso en un
la utilitzava i quan volia ferir, ho aquí hi ha una altíssima gamma
de Mataró-, que els seus lectors
aconseguia. I ho feia de manera d’insult, insinuació i mala fe que
opinin anònimament i amb un
que es feia difícil demanar-li no és delicte, però que no crea
llenguatge proper a l’insult,
responsabilitats legals, entre precisament un bon clima de
encara que escorxin el personal,
d’altres coses perquè prou feina convivència.
perquè saben que la gent llegim
tenim i perquè hi ha coses que
amb fruïció aquestes coses, i Rehabilitar la política, fer la
per mal que facin no són pas
que, per tant, això incrementa la societat més democràtica i
delicte.
lectura de la seva publicació. participativa, acollir els que són
Tot plegat em sembla fruit diferents, donar el suport que
D’una altra banda, hi ha la gent a
del moment en què vivim, en necessiten als més febles es fa
qui ja li està bé. Que si veu que si
nivells molt diferents. La COPE molt difícil amb tant de soroll i
algú no li cau bé o li fa nosa, i rep,
és decididament escandalosa, de desqualificació mútues.
molt millor. Tant si aquest algú és
segurament la mostra més bèstia
un adversari polític al municipi Ens fa falta actuar higiènicament i
d’això que escric, però hi ha
més petit de la comarca, com si promoure la nostra salut mental.
molta gent a qui li agrada, o a
són els immigrants en pes, els No pas a base d’actuar sobre
qui no li agrada però que també
catòlics, o els ateus. Tant se val. els altres, sinó de no deixar-nos
l’escolta o se’n fa altaveu, cosa
És una actitud de “regalar-se embolicar per aquest tipus de
que igualment dóna peixet a
l’oïda” amb allò que no sabem dinàmica. I de ser curosos amb
l’emissora.
si és veritat però que ens agrada allò que diem sobre la gent.
D’una banda, mitjans de
comunicació, partits polítics
sentir perquè reforça els nostres
propis prejudicis. Mercè Solé és treballadora social
7
8. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
CPL, cinquanta anys
Josep Lligadas
sagraments, com ara el llibret amb profunditat, i l’arrelament
Lectures de casament que tot nuvi d’aquesta vivència en el món. Al
A mi, el que més m’agrada o núvia que es preï segur que ha capdavall, repetim-ho, allò que
del CPL, el Centre de Pastoral utilitzat. O la col.lecció Emaús, va convidar a viure el Concili
Litúrgica de Barcelona, que on recentment hem publicat una Vaticà II.
és el lloc on treballo des de fa selecció d’entrevistes de les que I bé. El cas és que aquests dies el
molts anys, és que, enmig dels van anar sortint a L’Agulla. O la CPL fa cinquanta anys. La seva
sobresalts eclesials d’aquests col.lecció “Sants i Santes”, petites primera presència pública va ser
temps, és un lloc prou lliure com biografies escrites, com diu la un llibre, publicat l’any 1958, que
per continuar transmetent un publicitat, “amb simpatia envers es titulava Monicions i pregàries
estil i un llenguatge d’Església el sant però alhora amb respecte per a la santa missa, i que va
obert, atent al món, amb voluntat a la veritat”. sortir editat en català i en castellà.
de connectar amb la societat. Un Aquestes serien algunes de les El seu principal promotor va ser
estil i un llenguatge en la línia del publicacions més conegudes. un capellà que aleshores tenia 30
Concili Vaticà II, que ara sembla També n’hi ha, certament, de més anys i que ara és bisbe i en té 80,
sovint tan arraconat. També erudites, o de més clàssiques, Pere Tena. Eren els anys en què
m’agrada, tot sigui dit, l’ambient una mica de tot. Però aquesta la missa es deia encara tota en
amable de treball que en general deu ser la principal gràcia llatí i d’esquena a l’assemblea. I el
hi ha, però això és una cosa més d’aquesta entitat. Que té aquesta llibre pretenia ajudar a entendre
interna, que no transcendeix oferta àmplia, que ha ajudat a el sentit dels diversos temps
cap enfora. Però que tanmateix crear, a Catalunya i a Espanya, litúrgics, de les festes, i de tot allò
també deu ajudar-hi. i també a Amèrica Llatina, una que s’esdevenia a la celebració.
El CPL, per als qui no el coneguin, manera d’oferir el llenguatge Els qui van fer aquell llibre
és una entitat privada però amb de la fe que ajudi a viure allò esperaven que un dia arribaria
reconeixement eclesial, que ara que la celebració cristiana allò que, gràcies a la capacitat de
pràcticament només es dedica a té de més profund i de més mirar endavant d’un papa que
tasques editorials. Abans també transcendent, arrelat i vinculat a es va dir Joan XXIII, tindria lloc
feia moltes trobades i cursets, la nostra realitat quotidiana, i a set anys després: que la missa
sobretot en l’època en què va les inquietuds per fer avançar el es diria en la llengua de la gent,
caldre implantar la reforma món en què tothom pugui viure amb la participació de la gent, de
litúrgica del Concili. Però ara el una vida digna. cara a la gent.
que fa, sobretot, és publicacions. Segurament que aquest Des d’aleshores, el CPL ha
Per exemple, aquell full de arrelament en el món, i aquesta mirat d’ajudar a anar fent
monicions i pregàries que tasca al servei d’una vida més realitat aquesta nova manera
s’utilitza a les misses, i que digna -i també, naturalment, al de celebrar, i l’estil d’Església i
va inclòs dins la revista Missa servei d’una Església més oberta- de món que en aquest estil s’hi
Dominical, que ofereix material podrien ser més intensos. Però el conté. I evidentment que caldria
per a la preparació de la missa fet és que així, sense voler córrer avançar molt més. Però jo em
en general i de l’homilia en més del compte, aconseguim que sento molt satisfet de tot el que,
particular. I per exemple també, el nostre treball pugui arribar a des del CPL, hem pogut fer i
el Cantoral de Missa Dominical, un nombre molt gran de gent, podem continuar fent.
utilitzat a tantes esglésies. O al qual podem ajudar en tots
8 la col.lecció de llibrets per a la
pregària o la preparació dels
dos niivells: la vivència litúrgica
i cristiana seriosa i viscuda
Josep Lligadas és secretari del Centre
de Pastoral Litúrgica de Barcelona
9. Carta al bisbe Carles Soler
per entregar al seu successor
Francesc Gimbernat
Bisbe Carles, no és aquesta poble dels grossos del Baix Empordà, estava malalt
carta ni de blasme ni de debò, una forta depressió unida a problemes
d’elogis, és per donar al renals i de fetge li feien demanar un vicari. Encara
seu successor i ajudar- que poques, quedaven algunes parròquies amb
lo a ser més bon pastor. vicari. La resposta fou que l’enviarien a un poble
Voldria que li entregui petit amb poca feina (només tres pobles petits). Ell
o li digui de viva veu tot va protestar, no era el moment de deixar les amistats
això: de més de deu anys i anar on no coneixia ningú; el
Que sigui pare pels seus poble va protestar, va fer manifestacions, els diaris
rectors, a més de pare se’n van fer ressò, tot en va. Així, doncs, malalt, va
espiritual necessiten pare humà, no madrastra, ni arribar a un poble que ja sabia que no hi volia anar,
pare llunyà. que hi anava per força, i que li va fer el buit. Van
passar dies, setmanes i mesos, ni una sola trucada
Que, de tant en tant, agafi el telèfon i truqui a algun ni del bisbe, ni del vicari episcopal, ni de ningú de
d’aquests ajudants seus, isolats potser, cansats i la cúria per interessar-se per la seva salut, de com
malalts que fan el que bonament poden: “Joan, sóc li anava la feina, si necessitava alguna ajuda, res de
el bisbe, què et sembla si demà vinc a prendre un res. I sé d’almenys un altre cas semblant.
cafetot a casa teva”?
És això ser germà? És això ser humà? Si els sacerdots
Que quan algun rector l’hagi visitat, sigui pel motiu que penquen en els pobles i ciutats són tractats així,
que sigui, i acabin prop de les dues, no el deixi què podem esperar els feligresos?
anar-se’n, que vagi a buscar el cotxe qui sap on,
condueixi mitja hora o tres quarts, arribi a casa seva Bisbe Carles, germà en Crist, fes saber al teu
cansat i desganat, es faci un entrepà o una truita i successor, sigui qui sigui, el sentiment de molts
s’estiri al sofà (si en té). Convidi’l a dinar, que segui rectors i que els seus feligresos molt sovint
a la seva taula i comparteixin l’àpat familiar. ignoren.
Deixi’m explicar-li, i expliqui-li al nou bisbe, aquest Francesc Gimbernat és jubilat i té 89 anys
episodi que vaig viure de molt a prop. El rector d’un
Jesús no hablaba de la “pobreza” en abstracto, sino de aquellos pobres con los que él trata mientras recorre
las aldeas. Familias que sobreviven malamente, gentes que luchan por no perder sus tierras y su honor, niños
amenazados por el hambre y la enfermedad, prostitutas y mendigos despreciados por todos, enfermos y
endemoniados a los que se les niega el mínimo de dignidad (...). ¿Por qué van a ser ellos los privilegiados? ¿Es
que Dios no es neutral? (...). Si Jesús hubiera dicho que el reino de Dios llegaba para hacer felices a los justos,
hubiera tenido su lógica y todos le habrían entendido, pero que Dios esté a favor de los pobres, sin tener en
cuenta su comportamiento moral, resulta escandaloso (...).
Jesús nunca alabó a los pobres por sus virtudes o cualidades. Probablemente aquellos campesinos no eran
mejores que los poderosos que los oprimían; también ellos abusaban de otros más débiles y exigían el pago de
las deudas sin compasión alguna. Al proclamar las bienaventuranzas, Jesús no dice que los pobres son buenos y
virtuosos, sino que están sufriendo injustamente. Si Dios se pone de su parte, no es porque se lo merezcan, sino
porque lo necesitan.
José Antonio Pagola, Jesús. Aproximación histórica, PPC, Madrid 2007, p. 103
9
10. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
La coral “Primavera per la Pau”
Toni Canal
L’any 1983 es commemorava diàleg, la tolerància, la lluita molt poc auditori, però sempre
el desè aniversari del salvatge contra la pobresa, la lluita contra amb moltes ganes. El nostre
cop d’estat del general Augusto la fam, el treball contra tota repertori no és molt usual en el
Pinochet, d’infame memòria, mena de misèria, el treball per món coral. Per destacar algunes
que sacsejà i malbaratà la vida la dignitat de les persones i els cançons, cantem poemes de
a Xile i causà estupor a la gent pobles, les causes perdudes i Martí Pol musicats per en Genís,
de bona voluntat de la resta del menystingudes. Dirigits ja d’un que també ha posat música a
món. A Mataró, en el marc d’unes bon començament per en Genís lletres de Pere Casaldàliga, l’indi
jornades de solidaritat amb Xile Mayola, encarem ara els vint-i- Seattle i d’altres poemes, cartes
neix la idea d’organitzar un grup cinc anys de vida. o qualsevol mena de textos que
per interpretar la “Cantata de tinguin a veure amb la pau.
Han passat pel cor un bon
Santa María de Iquique”, del De Miguel Hernández, a Eric
grapat de gent, de Mataró i una
compositor xilè Luís Advis, obra Clapton, un espectre ben ampli,
mica de tot arreu. Ara som uns
musical basada en el folcklor de Bach a Llach, Serrat i Raimon
vuitanta. Hem cantat al Palau
xilè. No es demanava cap mena o Mayola.
de la Generalitat; al Palau de
de coneixement musical, només
la Música amb en Carlos Mejía Des del seu naixement,
ganes de cantar (i així hem seguit
Godoy y los de Palacagüina; a “Primavera” ha estat dirigida
fins avui).
la basílica de Santa María del per Genís Mayola, que des de fa
Basats només en la discografia Mar per la Rigoberta Menchú;a un parell d’anys codirigeix amb
del moment, Genís Mayola, Joan la Plaça de Catalunya en un acte en Xavier Rodon, que serà qui
Vives, Pedro Javier González multitudinari contra la guerra prendrà el relleu al capdavant
i Pepe Camacho “tradueixen” de l’Iraq; hem cantat a Madrid del grup.
d’oïda la partitura, que amb i Andorra com a sortides fora Ara, a “Primavera”, celebrarem
els anys, i per un viatge d’una del nostre país. Hem cantat a els vint-i-cinc anys, no és cap fita,
membre del cor a Xile, on anà parròquies, cines, poliesportius, ni cap mèrit. Cantem perquè ens
a trobar l’autor de la Cantata, centres cívics, auditoris i teatres agrada, i ens agrada i ens motiva
sabem que es va fer amb una de tot Catalunya, també al carrer, el fet de cantar per la pau. És
gran dosi d’ encert. tot i que que no ens agrada. un granet de sorra per una
L’octubre d’aquell any s’estrena Hem cantat per un grapat de causa que, per ara, no té fi. Però
la Cantata a Mataró. L’esforç causes, totes s’ho mereixien treballarem per ella i li posarem
esmerçat en la realització de la i s’ho mereixen. Hem cantat música. Amb moltes ganes.
idea, el bon ambient aconseguit, davant molta gent i davant de
el trobar-se bé cantant, fan que
el grup, en aquell moment una
seixantena de persones, decideixi
de seguir no ja com a agrupació
coral esporàdica i efímera,
sinó com a grup estable. Unes
jornades pel desarmament que
es feien al Maresme la primavera
de l’any següent provoquen que
es bategi el grup amb el nom de Coral Primavera per la Pau
“Primavera per la Pau”. Carrer Nou, 11
L’objectiu de “Primavera” és 08301 Mataró
10 de posar veu a tota causa que
tingui a veure amb la pau: el
http://primaveraperlapau.entitats.mataro.cat
11. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Receptes Receptes
Arròs cremós Crisis
amb formatge escumós Salva Clarós
embolcallat de salmó
La gent d’aquesta generació creu que la humanitat
(o altrament dit rotllets de salmó mai no ha estat tant bé com ara. Tot i així, vivim
immersos en nombroses crisis: el col·lapse ferroviari
farcit) de rodalies; el col·lapse de la xarxa elèctrica, que
Tere Jorge es debat entre l’apagada general i el no a la MAT;
la immigració desbocada que parla d’una extrema
pobresa en països d’origen i un complicat debat
La cuina també és motiu de polèmica i tot i que en aquesta entre el recel cultural i la necessitat de mà d’obra;
publicació no ens hi trobem directament implicats (no la sequera perllongada que ha desfermat conflictes
ens han cridat per demanar la nostra adhesió a un o altre territorials pel pretès dret a la propietat de l’aigua;
bàndol) hem volgut “picar l’ullet” i demostrar que tots el canvi climàtic que amenaça les generacions
podem ser creatius en els títols (també a la cuina de casa) actuals i encara més les futures; la crisi immobiliària
però el que realment importa és si al darrera dels noms i financera...
imponents trobem quelcom que valgui la pena. El cert Totes aquestes crisis són semblants a les d’altres
és que ni a casa dels uns ni dels altres no hi podem anar països i comunitats veïnes, per tant no són la
cada dia. Així que a l’espera de les nostres “estrelles conseqüència d’una conjuntural mala gestió
Michelin” i amb la promesa que no se’ns pujaran política. Dir que són culpa d’una manca d’inversió
els fums al cap si algun dia arriben, us oferim aquest o de previsió és només denunciar una part, la
sofisticadíssim plat (o no). menys significativa, del problema. Dir que amb més
Ingredients (per a 4 persones): 500 gr. de salmó inversió i més gestió local la Generalitat ens hauria
fresc; 400 gr. d’arròs; 300 ml. de nata líquida; 150 estalviat l’apagada elèctrica de fa un any o el decret
gr. de formatge “manchego” semicurat o qualsevol de la sequera és desconèixer el problema o bé voler
altre que us agradi; una fulla de llorer; sal i pebre fer creure que tot s’arregla amb més autogovern.
al gust. No és així. Totes aquestes crisis manifesten que
anem arribant als límits d’un mal concepte de
Preparació: A la peixateria demanem que ens
desenvolupament per desigual i insostenible
netegin el salmó i ens facin filets el més prims
perquè és esclau del creixement i de l’extracció
possible. En una cassola ampla, hi posem aigua a
il·limitada de recursos de l’escorça terrestre sense
bullir amb el llorer, un bon raig d’oli d’oliva i sal.
reposar-los després d’haver-los utilitzat.
Quan comenci a bullir, hi tirem l’arròs i el deixem
coure uns 16 minuts aproximadament (fins que el Al concepte de sostenibilitat no hi arribarem
gra estigui “al dente”). L’escorrem i el reservem. només repetint la paraula com si fos una mena
A la mateixa cassola hi posem la nata a bullir i de mantra, sinó canviant de model per passar de
deixem que redueixi una mica. Hi incorporem l’explotació pura i dura dels fluxos de materials i
l’arròs i amb un ratllador molt fi hi afegim també d’energies cap a una utilització que en contempli
el formatge. Hi donem unes quantes voltes fins d’antuvi el cost de reposició. L’aigua ha de pujar de
que quedi una textura cremosa. Salpebrem. Posem preu perquè la depuració per a poder-la reutilitzar
el filets de salmó en una plata per anar al forn. té un cost. La gasolina i tots els combustibles de
A sobre de cada filet de salmó, hi afegim l’arròs carboni han de pujar molt de preu perquè cal que
cremós i emboliquem els filets (ens quedaran uns cada gram de CO2 que s’emet a l’atmosfera torni
rotllets). Afegim un raig d’oli d’oliva per sobre de als embornals terrestres i marins. L’energia i els
cada rotllet de salmó i empolvorem amb formatge materials necessaris per a construir un edifici i per
ratllat. Finalment ho posem a gratinar uns minuts desconstruir-lo quan arriba el final de la seva vida
al forn. El podem servir sobre un llit d’enciams útil s’han de comptabilitzar perquè tenen un cost
variats. de reposició. L’increment del cost no ha fet més
que començar. La crisi és doncs global i profunda
però albira un canvi alliberador.
11
12. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
va
C
Em
OMITÈS.
no dir
sobtar, per
deixar
que em va
la notícia
garratibada,
P
rid
u nitat de Mad UNTAIRES CONTRA LA PLUJA.
que la Com amb
un acord El diumenge 1 de juny se celebrava a
s’havia signat seves
en una de les Viladecans la XXI Diada de la Puntaire,
l’Església on, er
pliava el pap que és una concentració que cada any
clàusules, s’am itals,
ns als hosp es fa en un lloc diferent, i en la qual participen
dels capella rmar
entressin a fo puntaires de tot Catalunya i també algunes d’altres
facilitant que ca i dels
itès d’Èti llocs d’Espanya i de l’estranger. A Viladecans hi
part dels Com de
rdisciplinaris ha dues o tres associacions de puntaires, i aquest
Equips Inte ntres
ives dels ce cop els tocava a elles muntar la trobada. Quinze
cures pal·liat itès
Aquests Com dies abans, a la Mostra d’Entitats que es fa cada
hospitalaris. tan
de decisions any amb motiu de la Fira de Sant Isidre, havia
s’encarreguen o
ls com donar estat parlant amb una de les organitzadores,
transcendenta als,
malalts termin que m’explicava simultàniament la il.lusió que
no sedació a ts o la
ortamen els feia rebre tanta gent, i alhora la feinada que
practicar av ient
no d’un pac representava una cosa així. Comptaven que
reanimació o amb greus
nadons serien més de 3.000 persones disposades a fer
(p.e. Aspectes
s). puntes de coixí totes alhora... I bé. El cas és que
malformacion ifesta
sglésia ja man l’1 de juny, quan ens vam llevar, plovia a bots i
aquests on l’E olt
en contra. És m barrals. Estava previst de fer tota l’activitat a l’aire
la seva postura posar
intent de im lliure, excepte una exposició de puntes antigues
greu aquest aquests
ligiosos en que es faria en un recinte cobert, el Cúbic. I vaig
arguments re on
pitals Públics sentir una gran pena: és terrible, que una cosa tan
Comitès d’Hos ar són
ria de man excepcional que per a les organitzadores segur
allò que hau itat i
gualtat, dign que significava tota una fita en la seva vida, se
els criteris d’i illor
l d’oferir el m n’anés en orris d’aquella manera. Cap al migdia,
justícia per ta or i
t i evitar dol però, va parar la pluja. I me’n vaig anar cap al
per al pacien i a
essaris a ells parc on s’havien de fer les activitats, a veure com
p atiment innec itiva
ílies. En defin estava tot plegat. I em vaig trobar que havien
les seves fam rets dels
antir el d encabit, de manera realment força inconcebible,
es tracta de gar s ni
entrar en idee les puntaires dins el Cúbic, i allà s’estaven, fent
pacients sense s per
ts religioso les seves puntes com si res. A fora, en una mena
qüestionamen o dic
ions que, us h d’escenari cobert, l’alcalde i les organitzadores
prendre decis sos
a, en molts ca feien els discursos d’inauguració que no havien
per experiènci ient
marge del pac pogut fer al matí... Després em van explicar les
es realitzen al ica
. Si això és èt xifres: hi havia 3.400 inscrites, i només en van
i de la família Tere
ho expliqui. fallar 400. I de les 3.000 que van venir, van poder
que algú ens
encabir-ne sota cobert unes 2.600. La cosa no va
Jorge
tenir el lluïment que hauria tingut sense pluja,
entre altres coses perquè era molt difícil passejar
entre les puntaires per veure com treballaven,
però l‘ambient havia estat magnífic i s’ho havien
passat la mar de bé. És una gran cosa, saber
sobreposar-se a les adversitats. Josep Lligadas
12
13. I
NTERESSOS POLÍTICS. Dimecre
s 4 de juny. Parlament
de Catalunya. Sessió de control al
govern. No sé quin era
el tema, però el que sí que sé és que
, davant una acusació
de Convergència, el president Mo
ntilla va contestar, més
o menys: “El problema és que vos
tès es mouen per interessos
polítics, i no pel bé del país”. L’últim
que em faltava sentir! Que
el president de la Generalitat dig
ui que els “interessos polítics”
es contraposen al bé del país! Ja
podem anar defensant que la
política és una activitat noble, que
ha d’interessar tothom, perquè
és a través de l’acció política que
es gestiona la cosa pública, i
dependrà de si es fa d’una maner
a o d’una altra que es duguin
endavant unes determinades prio
ritats o unes altres... Ja podem
anar dient, perquè llavors vingui
el president de la Generalitat
i reforci el que molta gent pensa:
que la política és un a guerra
d’interessos de grups i de partits
. Suposo que el president volia
dir que els seus oponents es movien
per interessos partidistes,
però en canvi el que va dir va ser
un disbarat pedagògic. Per
favor, estimats polítics profession
als, no desprestigieu encara
més la vostra feina! Josep Lligadas
nt:
Un fet que va sortint regularme
A
GRAïMENT. Revisió de vida. tal com va el món,
objectivament, i
ens sentim privilegiats. De fet, viuen
en som. També és cert que con vivim amb moltes persones que
tres i que se senten per manentment
circumstàncies semblants a les nos
s.
amargades, o amb por, o ressentide
por de perdre
citat de vegades va associat a la
El sentiment de privilegi i de feli si fos una estadística
en què totes et ponen. Com
aquesta mena d’estat “de gràcia” nt que de fet la
Però anant més a fons acabes veie
que s’hagués d’anar equilibrant. entomes. No és
b què et passa sinó amb com ho
felicitat no sempre té a veure am –potser fràgil–
tes. Amb els anys pots cultivar una
l’absència de desgràcies, o de llui ho passa
o que quan tu estàs bé el del costat
acc eptació que la vida té alts i baixos, de les
de l’altre. I a l’inrevés. De fet una
malam ent. I aleshores tu pots ser suport cies personals
privilegiada passa unes circumstàn
persones que deia sentir-se més salut i greu malaltia
ejada: problemes propis de
per les quals no deu ser gaire env
d’una persona molt propera.
certesa que
ent. I una certa pau davant de la
En el fons hi havia un profund agraïm le, o la pèrdua
taran, com morir-nos, per exemp
haurem de viure coses que ens cos tres morts no tenen la
ma convicció que les nos
de persones estimades. I una ínti no són l’única
véncer. Que el dolor i el patiment
darrera paraula i que la por es pot petites o grans
val la pena continuar les nostres
realitat de la vida. I que per això
resultats.
lluites encara que no en veiem els
un nen
confiança. Com diu el salm, “com
Tot mo lt fràgil, si voleu. Tot basat en la ilitat, vàlua o
esta confiança, i no la nostra hab
petit a la falda de la mare”. Aqu
cè Solé
privilegi personal és el que val. Mer
13
14. Q
UE NO ENS CLO
NIN! En el
número de febrer
de L’Agulla
I
presentàvem un NNOVACIÓ I QUALITAT. No fa gaire
a entitat que
treballa per la parlava amb un amic que treballa en
difusió del patrim preservació i
del meu poble, qu
oni històric i cu
ltural una empresa privada de Serveis Socials i
qual pertanyo. I
e és Viladecans,
i a la comentàvem que la paraula “innovació”
aquí és que de
el que voldria co
mentar sembla la vareta màgica que obre l’aixeta dels
que em fa comen
tant en tant trob
o algú recursos i de les possibilitats de tirar endavant.
aquesta tasca em
taris estranyant-s
e que El seu conjur serveix per a seduir polítics,
amb la de coses qu
sembli tan impo
rtant, caixes d’estalvis, premsa… Ja està bé, però em
o a Viladecans m
e cal arreglar en el
món, crida l’atenció que això passi quan fan falta
part que a mi cert
ateix. I jo penso
que, a encara tants serveis bàsics. M’hi fa pensar el
passejar pel meu
ament m’agrada
poder desenvolupament –tipus “sabata i espardenya”
vestigis de la mev
poble i veure-hi
els – de l’actual Llei de Dependència. De fet quan a
que no quedi re
a història, i vull
evitar moltes poblacions encara no hi ha uns serveis
el paisatge de la
s del que va cons
tituir domiciliaris amb cara i ulls, fa la impressió que
crec que defensar
meva infantesa,
també s’està més pendent que els nous projectes siguin
cultural, i més en
el patrimoni hist
òric i “innovadors” que no que senzillament siguin de
urbanística com
un lloc de tanta pr
essió qualitat. A mi no m’importaria gens, que allà on
un valor polític m
és l’àrea de Barcel
ona, té visc, els serveis fossin suficients i eficaços, encara
de fer que no en
olt important: el
valor que no resultessin gens innovadors. De veritat.
clonació pura i si
s convertim tots
en una Perquè penso que la qualitat ha d’incorporar
els que tenen el
mple dels patron
s que per la força l’adaptació a una realitat social en
implacablement
poder van impl
antant perpetu canvi i, per tant, la qualitat no és estàtica.
eliminen tota dive
a tot arreu, i
que Igual passa amb els programes per a l’acollida de
tota història que
rsitat, tota person
alitat, nouvinguts. Ja m’està bé que siguin innovadors
podent-te-les se
ajudi a viure les
coses –sembla que hi hagi una competència ferotge
Perquè
ntir pròpies, ún
iques. entre universitats, entitats, ajuntaments, per
tots
silenciosos, ben
esdevinguem
xaiets veure qui dissenya el programa més “progre”
iguals els uns al i innovador–, però de fet m’agradaria més que
Contra els MacD s altres.
mundial, patrim
onald i l’estupid
ització senzillament existissin a la meva ciutat. ¿No ens
Josep Lligadas
oni històric i cu
ltural! estem tornant una mica massa superficials, tots
plegats? Mercè Solé
era setmana de juny
la FAO celebrada a Roma la prim
L
A FAM I LA SET. La cimera de tots els mitjans
Han decidit, això sí, “lluitar amb
s’ha acabat sense cap resultat positiu. , tal com deia
més just”, magnífics propòsits que
per era dicar la fam” i “buscar un comerç amentals
plir cap plat”. Perquè decisions fon
una assi stent iraniana, “no serviran per om icultura,
e dels països rics envers la seva agr
com ara suprimnir o almenys atenuar el proteccionism
que produeixen, no s’han pres.
s països pobres puguin vendre el
que impedeix que els pagesos del produir biocombustibles,
l’extensió dels cultius destinats a
Ni tampoc s’ha afrontat el tema de manera que no sols
a tota la cadena alimentària. De
amb l’en cariment que això comporta per nic que avança és
el món, sinó que anem enrere. L’ú
no avance m en el camí d’eradicar la fam en promès uns
sones. Sí, alguns països han com
la tragèdia que destrueix la vida de milions de per tinaran,
èdia, però sense dir a què es des
bons grapats de din ers per lluitar contra aquesta trag aquí
b la fam, la set. Aquests dies que
cosa que certament no és cap bon auguri. I juntament am
ica aigua que tenen és aigua
a, a moltíssims llocs del món l’ún
estem celebrant el final de la sequer veí, que és el ric i poderós
a, és aigua que arriba quan el país
con taminada. O, com passa a Palestin re el futur del món.
gaires motius per ser optimista sob
(o sigui Israel) li dóna la gana. No, no hi ha
14 I si jo fos governant d’un país ric,
no dormiria gaire tranquil. Josep
Lligadas
15. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
l’ambient de pregària que es a construir-se cap al 1890, per
crea. Algunes formes poden iniciativa d’Eusebi Güell, el qual
ser tirant a carrinclones, però el va voler instal·lar la seva nova
conjunt queda molt salvat per la fàbrica tèxtil en uns terrenys de
capacitat dels francesos de fer les la seva propietat allunyats de
coses amb elegància... En saben l’anarquisme barceloní.
molt. I a més, pots anar a visitar
I efectivament va aixecar la
tot d’espais d’espiritualitat i
fàbrica, i una enorme masia, i les
formació: una gran llibreria,
cases dels treballadors (totes amb
parades de moviments i grups...
hortet) i un teatre i un casino,
O sigui que aneu a Lourdes. En una escola per a nens i una altra
canvi, no us recomanaria gaire per a nenes, un convent i, l’obra
d’anar a Fàtima si el que busqueu més coneguda, l’església que
és estímul cristià. A Fàtima no hi encomanà a Antoni Gaudí.
ha malalts ni solidaritat visible,
El conjunt realment mereix la
i la pietat que s’hi cultiva és
visita, que a més es fa amb bons
Lourdes, un viatge que cal fer certament molt discutible... Josep
guies: per la singularitat de la
Lligadas
Si no hi heu estat mai, sens dubte concepció que hi havi al darrere
que hi heu d’anar. Ara Lourdes de la construcció, per l’interès
s’ha tornat a posar una mica de de mecenatge cultural que se’n
moda arran de la novel.la de Pep desprèn i sobretot per la qualitat
Coll de la qual parlàvem en el de l’església gaudiniana.
número passat de L’Agulla, que
Segurament, des de la nostra
s’ha vist afavorida a més per la
actual perspectiva, Eusebi Güell
inesperada publicitat que li ha
era un burgès paternalista i més
fet el rector de Tremp.
val no burxar gaire en com va
Però bé, més enllà de modes, fer els diners a Cuba, però va
a Lourdes s’hi ha d’anar. La deixar una petjada industrial
ciutat és un mercat immens, considerable pel seu caràcter
on es ven de tot, coses de més emprenedor i innovador. No es
bon gust i dignitat, i coses va moure només per millorar
més impresentables. Però la seva economia. També es
un cop entres a l’espai del va interessar perquè els seus
santuari, allà tot canvia. El que treballadors tinguessin una
impressiona més, sens dubte, millor formació i qualitat de vida
és el protagonisme dels malalts. que les que s’oferien a l’època.
Allà són atesos, acompanyats, Per rendir més? Potser sí. Com
entretinguts, i tenen també deia un grupet de la nostra
àmplies possibilitats de pregària La Colònia Güell colla: quina diferència entre el
i de pau. I això és impagable. Poblat Roca de Viladecans i la
Pocs malalts, en contra del que http://www.elbaixllobregat.net/
Colònia Güell de Santa Coloma
sovint es diu, crec jo que vagin coloniaguell
de Cervelló!
a Lourdes esperant miracles i Vaig tenir ocasió de ser-hi no
Per cert, una altra obra important
guaricions. Fins i tot els que es fa gaire, en una sortida de la
relacionada amb Eusebi Güell,
banyen a les piscines no crec que xarxa “Parlar per conviure”,
a part de les que duen la firma
n’esperin gaires resultats físics. de voluntariat lingüístic de
d’Antoni Gaudí, és la fàbrica de
El que busquen els malalts, i Viladecans. Havia anat a algun
ciment Asland que hi ha al Clot
el que certament allà reben, és casament a l’església de Gaudí,
del Moro, a Castellar de n’Hug,
atenció, ànims per a la vida, i però no m’havia fixat gaire en el
que també val la pena de visitar.
empenta de fe. conjunt.
I juntament amb els malalts, La Colònia Güell va començar
Mercè Solé
15
16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
Jesús i la família (II)
Josep Lligadas
Dèiem al número anterior de L’Agulla que les família com un espai per al creixement de la fe,
escenes familiars positives en la vida de Jesús sinó que més aviat el seu interès és deixar clar
només les trobem en els relats de la infància, en que, en cas de conflicte, el seguiment del camí
els dos primers capítols de Mateu i Lluc. Després, del Regne ha de passar per davant dels llaços
durant la seva vida pública, Jesús mostrarà familiars (Mt 10,21; 10,34-39; Lc 14,25-33).
un notable distanciament dels seus familiars,
Més endavant, l’experiència de la comunitat
i assenyalarà que la família que realment li
cristiana dels primers temps mostrarà que,
interessa és la dels que escolten la seva paraula
mentre per una banda el seguiment de Jesús
i segueixen el camí de Déu. Només hi ha un
podia provocar trencaments familiars dolorosos
moment en què Jesús defensa la dedicació a la
i fins i tot denúncies entre membres de la
família. I és quan algú, amb pretextos religiosos,
mateixa família, també podia ser la família un
descuida l’atenció als pares necessitats (Mt 7,9-
lloc important per a la vivència del seguiment
13). I aquí es veu un cop més per on van els seus
de Jesús, i un espai obert i acollidor de cara als
criteris: l’important no són els llaços familiars
altres cristians. I així serà al llarg dels temps, i
com a tals, sinó l’atenció a la gent que un té a
així pot continuar essent ara en molts casos. I el
prop quan aquesta gent et necessita.
record de la família de Natzaret podrà ser un
Tota aquesta mirada seria incompleta, però, si bon estímul en aquest sentit. Però les paraules
no assenyaléssim també el fet que a l’evangeli de de Jesús haurien de posar en guàrdia contra la
Joan la mare de Jesús és presentada exercint un temptació d’absolutitzar la família i de creure
paper important en dos moments claus de la vida que el model familiar que en un determinat
pública de Jesús: en el primer miracle, a Canà moment històric es considera el correcte segons
de Galilea, i al peu de la creu, quan Maria és els valors tradicionals, realment ha de ser el
confiada a la cura del deixeble estimat (Jo 2,1-12; mitjà bàsic de transmissió de la fe. No és això
19,25-27). Aquesta presència positiva de Maria el que Jesús pensava. Certament que per a ell
en l’evangeli de Joan contrasta amb l’afirmació l’únic model de família imaginable és el que es
de la incredulitat dels germans de Jesús (Jo reflecteix a l’inici del llibre del Gènesi, format per
7,1-5), i certament va més enllà de cap valoració un home i una dona amb els corresponents fills.
de la família com a tal, sinó que té sobretot una Jesús defensa clarament aquest model. Però si
funció simbòlica. Com passarà després, també, mirem totes les seves intervencions sobre el tema,
en l’última aparició de Maria al Nou Testament, veurem que el que ell té més interès a destacar
reunida al cenacle amb els apòstols esperant la no és el model com a tal, sinó la necessitat de
vinguda de l’Esperit (Fets 1,12-14). Maria, en tots vigilar de no convertir la família en un nucli
aquests casos, és el símbol d’Israel, que dóna a tancat i només preocupat per si mateix i per
llum el Messies, i que és cridada a donar a llum cada un dels seus membres, oblidant la crida
també a la nova comunitat dels germans de Jesús, bàsica a considerar tothom com a germà i a ser
l’Església. testimonis del seu Regne enmig del món. I també
Aquest distanciament de Jesús respecte a la es deduiria de les paraules de Jesús una invitació
seva família no vol dir tampoc, certament, que a desangoixar tants pares que veuen com els
no se l’estimés, ni que rebutgés els llaços de la seus fills no segueixen els camins de fe i de vida
sang. Però sí que mostra molt clarament que ell que ells desitjarien; la família, en efecte, és un
no li dóna cap valor especial de cara a l’anunci camí possible d’anunci, però no és l’únic ni el
del Regne. Jesús no presenta en cap moment la principal, almenys des del punt de vista de Jesús.
L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona
El retall
(Aristòtil)