NúMero 60

L’ A G U L L A Juny 2008 - Any XIII - Número 60 Reforçar No anem gens bé. Això de la renovació del contracte de la COPE a Federico Jiménez Losantos només per la voluntat del cardenal Rouco i en contra, pel que sembla, de la resta de comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola és inconcebible. Quina mena de president és aquest que és capaç d’actuar així? I quina mena de comitè executiu és aquest que li ho permet? El cas és que la situació dels cristians que no combreguem amb la ideologia integrista i ultradretana que s’ha apoderat de l’Església espanyola és cada cop més difícil. Fins al punt que n’hi ha que es plantegen de marxar sense que això signifiqui que hagin perdut la fe. És tràgic, haver d’arribar a aquest punt. I poca cosa s’hi pot dir. Bé, sí que es pot dir el que hem dit sempre, i que encara que sonarà repetit i tòpic, deu continuar tenint tot el seu valor. Per una banda, reforçar els propis espais d’Església, els de l’Església de prop, la que ens ajuda a viure i a continuar el camí de creients. Per una altra, reforçar també totes les iniciatives que puguin fer presents noves veus d’Església, per mirar que la Bona Nova de Jesús pugui ser vista com una proposta alliberadora, estimulant, transformadora. I per una altra, finalment, reforçar la pròpia i personal vivència cristiana, amb la pregària, el silenci, la lectura, la recerca de la pau que dóna Jesucrist... Ara que ve l’estiu, pot ser un bon moment per donar una empenta a totes aquestes coses. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 No es lo que hay. J. Llamas Any XIII. Número 60 juny 2008 04 Coopcinites = cooperativa + cuina. M. Digón Periodicitat: 05 Canviar de Feina. S. Clarós cinc números l’any. 06 Reflexions sobre la sequera. E. Martínez Subscripció anual: 10 € 07 Llibertat d’expressió. M. Solé Grup promotor: la palmera i la font Jaume Botey Joaquim M. Cervera 08 CPL. cinquanta anys. J. Lligadas Salva Clarós 09 Carta al bisbe Carles Soler per entregar al seu successor F. Gim- Kitty Guirao bernat Maria-Josep Hernàndez amb entitat (i experiència) Tere Jorge Josep Lligadas 10 La coral “Primavera per la Pau”. T. Canal Josep Pascual Mercè Solé Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Coordinació: 11 Rotllets de salmó farcit. T. Jorge Josep Lligadas 11 Crisis. S.Clarós Compaginació: Mercè Solé 12 Puntades Dibuixos: Montserrat Cabo 15 per airejar el cervell Capçalera: Mercè Gallifa La FE DE CADA DIA Imprimeix: Multitext, S.L. 16 Jesús i la família (II). J. Lligadas D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Bon estiu, Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Telèfon: 93.308.37.37 bon descans (Josep Pascual) Bloc: http://punxo.blogspot.com (o bona feina)! Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta

Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... No es lo que hay Jemima Llamas Han pasado 30 años desde el final ir de alquiler. Yo me pregunto de la dictadura y de la represión. si alguien se da cuenta de que Ahora estamos en democracia, el problema está en el abuso de una democracia lograda gracias los bancos, en la especulación a la lucha unida de todo el inmobiliaria y la mala gestión pueblo, que supo salir a la calle económico-política que cada vez a reclamar sus derechos. Salimos está más cerca del capitalismo al unísono todos juntos, nos que de la democracia justa. Tener apoyamos y vencimos… Pero, piso o ser madre no es un lujo, ¿que pasa ahora? es un derecho, tanto moral como Reflexionemos. No hay represión por ley tenemos derecho. ¿Por moral, de hecho hemos avanzado qué nos tenemos que justificar? mucho en la manera de ver Quizá a lo que no tengo derecho situaciones polémicas como la es a quejarme porque ¡es lo que homosexualidad, la emigración, hay! aceptando otras culturas. En Veamos otro caso. Un amigo con general hemos aprendido a carrera universitaria posee un respetarnos un poco más y sueldo base de 540 €, soltero que distinguimos la realidad de la todo esto es maravilloso, pero comparte piso de alquiler con demagogia? estamos tragando con otro tipo unos amigos porque el banco de represión, otra forma de le deniega la hipoteca que, bien Ellos salieron de una dictadura coartar nuestras libertades. Me mirado, realmente no podría y sí, los principios son difíciles, explicaré con el ejemplo de mi pagar. El sólo gasta unos 200 € pero la mayoría de aquellas vida misma. Tengo 30 años, vivo en la habitación, con el dinero personas hoy tienen una buena en un piso de segunda mano que ahorra de vez en cuando se posición económica, incluso más con todas las reformas que ello va de viaje low-cost, o se permite de una vivienda, además y lo más supone (las cuales aún están por un capricho, porque de todos importante, la clave de todo… hacer) pago 914 € de hipoteca, modos por mucho que ahorre Ellos salieron de un sistema de los cuales 816 € son intereses no va a poder comprarse un represor. ¡Esa es la clave! y 98 de amortización. Mi sueldo piso ni vivir solo de alquiler. Nosotros llevamos en democracia base es de 540 € (el mínimo Los comentarios en su caso son: ya ¡30 años! Y al paso que van los interprofesional); para ganar “Bueno, si no tienes dinero de sueldos, los precios y los abusos, más tengo que hacer un montón verdad, no te vayas de viaje… o no alcanzaremos ni la mitad del de horas. El sueldo de mi pareja no te compres esto o lo otro”. bienestar social que ellos a los 40 es de 640 € base. Este pasado años. Edad a la que ya poseían Una vez caemos en la trampa mes ha realizado 232 para poder un piso pagado o casi pagado y de la demagogia que utilizan llegar a final de mes. Además una familia echada adelante ¿Por los capitalistas, el gobierno ahora nos hemos embarcado en qué no les copiamos? acomodado de hacernos creer la aventura de ser padres lo cual que si somos pobres o lo pasamos ¡Salgamos a la calle, denunciemos nos supone una serie de gastos mal es nuestro problema, que eso los abusos! Defender nuestros adicionales. ¡es lo que hay! Que ellos cuando derechos no es perder el tiempo. Sé lo que muchos piensan, más salieron de la represión también ¡Lucha por lo que es tuyo! ¡NO que nada porque me lo han lo pasaron mal y no se quejan. ES LO QUE HAY! dicho abiertamente. Si no tienes De verdad ¿estamos dispuestos dinero no tengas hijos, que a tragarnos esa patraña? ¿Tanto luego los crían las abuelas… tú 3 nos han lavado el cerebro las Jemima Llamas és treballadora d’una al menos tienes piso… te puedes empresa de seguretat. Article publicat nuevas tecnologías que ya no a “Viladecans, Punt de Trobada”

Coopcinites = cooperativa + cuina Marta Digón tard l’Ana se’n va anar a Guatemala un parell d’anys (tot i que ja la tenim aquí) i va retornar el Lobo (Jordi) després de cinc anys a EUA i s’hi va incorporar també…. Ah! i la Mònica va atraure al Xavi, la seva parella. Així que ara som tots aquests: cinc unitats familiars. Cal dir també que molts de nosaltres hem compartit o compartim grup de revisió de vida a la JOC i ara a l’ACO… La idea de Coopcinites va sorgir bàsicament de la mare de l’Hèctor. Ella volia deixar la seva feina per dedicar-se a cuinar per a gent que treballa, carmanyoles de migdia casolanes i de qualitat…. Així que el seu propi fill li va robar la idea !! L’any 2004 va ser un any de molta moguda al nostre Per a tothom era complicat cuinar cada dia i per a una barri: Sant Andreu (Barcelona). Aquell any un sola persona. Si en un plat, per exemple, hi posaves grup de gent ens vàrem llançar a iniciar diversos una mica de col o bé tota la setmana menjaves col, o projectes que varen resultar més o menys exitosos. bé se’t feia malbé dins la nevera. Les compres eren: Vàrem iniciar un projecte de cooperativa un pebrot, dues cebes, un cogombre… una mica d’habitatge (seguint el model Andel dels països trist… en canvi el fet de cuinar-nos mútuament nòrdics en règim d’usdefruit). Sostre Comú va ser ens dóna qualitat en els nostres àpats (cuines un el nom d’aquest projecte. La magnitud del projecte sol dia, no ho fas només per a tu, t’han cuinat uns (implicava a les administracions públiques de ple) bons plats i vols correspondre-hi). Il.lusiona quan i la diferència de ritmes en el procés per a crèixer et diuen: oh, quines croquetes!! I a més estalvies com a grup humà i projecte de vida, va resultar diners i molt de temps…. que la coope d’habitatge naufragués. En aquests quatre anys que portem valorem molt També vàrem iniciar una cooperativa de consum el fet de cuinar per als altres. Entre cassola i paella ecològic. La cooperativa El Borró la formem unes 15 hi ha un ingredient que és bàsic: la tendresa i unitats familiars, on cada 4 mesos periòdicament l’estima per a qui cuines. Ens ho passem molt bé anem agafant les responsabilitats de secretaria, cuinant i menjant el plat amorós que cadascuna/ú unificació de comandes i economia. La paraula Borró rep. Donem i rebem plats generosos d’estimació (a és la gemma que surt del tronc i d’aquí les branques, l’estil “Como agua para chocolate ) fulles i flors. I com ens organitzem? Cada dijous ens trobem al local d’ICV de Sant És molt senzill. Tenim un calendari/quadrant on Andreu on ens el cedeixen com a espai de trobada sortim cadascuna de les unitats familiars i en el del Borró. Setmanalment hi ha un parell de qual cada setmana ens repartim els següents plats: persones que preparen les cistelles per a la resta carn, peix, verdures, llegums i sopa/pasta. El plat de cooperativistes. Entre tots plegats/des ens que et toca fer aquella setmana el fas per a 5 unitats ajudem (ho intentem) en el consum conscient i familiars. El diumenge (generalment) ens trobem responsable. a la Plaça del Comerç (barri de Sant Andreu) o en En paral.lel es va iniciar, a més a més, Coopcinites. una casa i ens repartim les carmanyoles, així que Érem 5 persones (Ana, Hèctor, Daniel, Mònica i arribes, per exemple, amb cinc plats de llenties i Marta) que vivíem soles i constatàvem la dificultat t’entornes amb un de llenties, un de calamars, un a nivell pràctic i econòmic que representava aquesta de pollatre al curry, un de mongeta tendra i un de situació. Mentre anàvem construint un projecte més macarrons… i ja tens bastant arreglat el menjar global (Sostre Comú i El Borró) en començàvem un d’aquella setmana! Brutal. altre de més petit. Amb el temps en Daniel va anar Qui convoca en forma, hora i lloc (pot ser un sopar desapareixent i es varen incorporar un altre Dani o un traspàs ràpid) és la persona a qui aquella amb la seva parella Meri i els seus nanos Roger i 4 Jana (que han anat arribant amb el temps). Més setmana li toca cuinar verdures. El primer any ens ho vam currar mogollón: cada diumenge fèiem

sopar amb amigues i amics, però al final de curs conveniència. Per exemple el Diego, un company vàrem valorar que era una currada…. Ara hem de de la cooperativa del Borró, ha iniciat el mateix trobar l’equilibri entre fer cada setmana un sopar o però amb companys i companyes de la feina. S’han passar-nos les carmanyoles com si fòssim traficants organitzat que cada dia de la setmana cuina un o  ¡!! una i porta el menjar per a la resta, amb la qual cosa A Sant Andreu s’ha gestat un altre grup de comporta menjar molt bé i cuinar un sol dia! Coopcinites que es manté ja uns tres anys… no està Coopcinites som: Mònica Cano, Xavier Vivancos, Jordi gens malament! Alcaraz, Ana Chamorro, Dani Gómez, Meri Cases (els petits Roger i Jana), Hèctor Mora i Marta Digón Però el millor de tot és que van sortint variants a Canviar de feina Salva Clarós víctima. Haig de dir, però, que El treball en el sindicat, en aquest també en algunes ocasions, les cas, no és una continuació de mateixes persones acomiadades l’acció sindical sinó un canvi cap han relatat a posteriori una a un departament més tècnic de certa sensació d’alliberament, treball, ambient i infraestructures com si aquella circumstancia que fa de suport a l’acció sindical inicialment traumàtica hagués i a la interlocució social de la obert inesperadament i per atzar pròpia organització sindical. una porta de llibertat. No es tracta només de canviar El fet d’emprendre per “d’empresa” sinó també de decisió pròpia una nova etapa En el meu cas, després de més de dues dècades en una empresa temàtica, encara que sense professional, mogut més per la perdre del tot de vista el camp voluntat de canvi que no pas multinacional a la qual sens dubte m’hi havia acomodat, he de l’enginyeria perquè hi ha una pels avatars del mercat laboral o relació evident entre tecnologia per l’ànsia de millora econòmica sentit la necessitat de canalitzar les inquietuds personals, aquelles i ciències mediambientals. En o de promoció professional, aquest àmbit però, el sindical, ajuda a mostrar que l’ésser humà que en bona mesura et motiven per a fer una aportació a la hi ha una orientació òbvia no sempre es conforma amb cap al benefici social i cap a la l’estabilitat i l’acomodació a un col·lectivitat, i que fins aquest moment estaven circumscrites transformació del sistema que lloc determinat. La resistència al evidentment aporta tota una canvi és forta perquè els lligams a l’àmbit del voluntariat extra- laboral, cap a una acció capaç altra motivació que, per a mi, que establim amb l’empresa, no aportava l’activitat orientada l’entorn humà i les rutines laborals d’englobar treball i compromís en una mateixa dedicació, guanyant estrictament al negoci. adquirides al llarg del temps actuen a manera de narcòtic que temps, eficàcia i probablement En aquest moment de la inhibeix l’esperit d’emprenedor satisfacció personal. He optat vida, quan ja vaig encarant la que portem a dins. Moltes per una dedicació plena a cinquantena, el cos demana vegades, són les circumstàncies l’organització sindical a la qual conciliar neguits, aspiracions i alienes les que ens porten a estic afiliat des de gairebé el realitats. Si bé no és fàcil prendre canviar el rumb de les coses. primer dia que vaig començar decisions que impliquen risc Com a sindicalista he assistit a treballar. És evident que la com ara les que fan referència al a nombrosos acomiadaments, sola militància sindical, vull futur laboral, també és cert que sempre dolorosos en el moment dir l’acció de representar els costa menys quan ja hi ha una en què es produeixen perquè treballadors a l’empresa, ja certa experiència acumulada en en no ser esperats ni desitjats marca d’alguna manera el futur els anys de fer apostes no sempre perquè determina certs límits en segures però sí convençudes. 5 representen un trauma per a la persona que ho viu com a la progressió laboral a l’empresa. Salva Clarós és sindicalista

Reflexions sobre la sequera Eduard Martínez Plou mentre escric aquestes línies i el so de les gotes sobre les llambordes sembla música celestial. Però encara som molt lluny de poder-nos oblidar d’aquesta severa sequera que patim. L’aigua, aquest do de Déu, ens és més necessària que mai. Potser no som conscients de la gravetat real de la situació que vivim, i aquesta aigua que cau del cel podria relaxar comportaments i aigualir projectes estructurals imprescindibles. Avui és més fàcil pensar: Veus, tant alarmisme, tantes propostes i contrapropostes, tant merder... i al final sempre acaba plovent! I no ens n’hem d’estranyar perquè en el debat de Per reconduir la situació cal retornar el debat l’aigua hi ha posicions i interessos contraposats, a l’àmbit estrictament tècnic. Preveure les i la majoria de persones en són alienes. Aquesta infraestructures necessàries per minimitzar els majoria obedient i silent només pretén que ragi riscos de desabastament a cap zona de Catalunya. l’aigua quan obri l’aixeta i no l’acaba de preocupar Tothom entén la necessitat d’una xarxa matricial si ve d’un lloc o d’un altre. Aquesta majoria tampoc que permeti la circulació de persones, de béns o no entén algunes actituds visceralment hostils per, d’energia en totes direccions. Tots i tot ha de tenir no ho oblidem, el repartiment d’un bé públic. En el camins alternatius per si es bloqueja la via de nostre imaginari d’arrel judeocristiana donar aigua circulació principal. a l’assedegat és un fet d’una moralitat absoluta i Amb l’aigua, doncs, hauria de ser el mateix. Hauria no discutible. A vegades, sembla, que més que d’existir una malla que permetés fer-la circular en una dificultat en explicar-se manca la voluntat totes direccions segons les necessitats. En cap cas d’entendre. això vol dir despullar un sant per vestir-ne un altre No hem, però, de caure en el parany de sinó, al contrari, dotar-se d’eines que permetin l’enfrontament. Segurament nosaltres també garantir l’ús racional de l’aigua que disposem. hem tingut comportaments que, vistos amb la D’aquesta manera evitaríem presses d’última hora, perspectiva del temps, tenien ben poc de racionals. angoixes, costos desmesurats i improvisacions. Bona mostra d’això és l’anomenada guerra de Cal aprofitar el que la sequera ens està ensenyant l’aigua que fa menys d’una dècada va unir milers i seguir el camí de les solucions duradores. A les de persones per reclamar rebaixes en el preu de nostres mans està el fer-ho possible. l’aigua. En el preu de l’aigua! El més barat, i de llarg, dels serveis que rebem! Eduard Martínez és farmacèutic i tècnic de l’aigua Són dues de les precioses fotografies que podeu trobar al 6 “Photoblog” de Jordi Bertran, subscriptor de L’Agulla: http:// www.jordibertran.com/blog. De veritat que valen molt la pena!

Llibertat d’expressió Mercè Solé És una sensació encantadora obrir el correu electrònic i trobar- te amenaces o insults. O adonar- te que el teu nom o el de persones estimades fa les Amèriques gràcies a tercers que t’han deixat verd. De fet a casa ja n’hem vist de tots colors. De vegades amb signatura, de vegades sense. Això que no som pas famosos, ni fem res rellevant ni insòlit. Som d’un mediocre que matem. Una de les persones que es va passar una bona temporada assetjant-nos es va disculpar (PP, sobretot) i darrerament I la veritat és que internet no ajuda quan es va adonar que realment moviments eclesials, no dubten gaire. D’una banda permet una ens havia fet mal, cosa que li a deixar anar pel broc gros gran i immediata participació. vaig agrair moltíssim. Recordo tota mena de verí perquè si Però, a part que alguns que em deia: “És que em van dir cola, cola. Ho fan a més com si comentaris estaria bé que fossin coses de vosaltres que no eren fossin defensors de la llibertat més meditats i reposats, permet veritat”. No sé si vaig aconseguir d’expressió, quan de fet no és aquesta mena d’impunitat que fer-li entendre que, fossin o no que expressin opinions, sinó que prové de l’anonimat. És cert que veritat, no era manera d’abordar aixequen calúmnies, o alimenten si penges a internet una foto el problema, perquè en qualsevol prejudicis o senzillament de l’ex-nóvio en pilota picada cas n’haguéssim pogut parlar i menteixen. Cosa força diferent. i amb comentaris vexatoris és tots plegats ens hauríem estalviat probable que l’endemà et trobis O de vegades no ho fan molts maldecaps. El noi tenia la guàrdia civil a la porta. Però directament, però permeten, com habilitat per escriure i certament també és cert que abans d’arribar algun diari digital –penso en un la utilitzava i quan volia ferir, ho aquí hi ha una altíssima gamma de Mataró-, que els seus lectors aconseguia. I ho feia de manera d’insult, insinuació i mala fe que opinin anònimament i amb un que es feia difícil demanar-li no és delicte, però que no crea llenguatge proper a l’insult, responsabilitats legals, entre precisament un bon clima de encara que escorxin el personal, d’altres coses perquè prou feina convivència. perquè saben que la gent llegim tenim i perquè hi ha coses que amb fruïció aquestes coses, i Rehabilitar la política, fer la per mal que facin no són pas que, per tant, això incrementa la societat més democràtica i delicte. lectura de la seva publicació. participativa, acollir els que són Tot plegat em sembla fruit diferents, donar el suport que D’una altra banda, hi ha la gent a del moment en què vivim, en necessiten als més febles es fa qui ja li està bé. Que si veu que si nivells molt diferents. La COPE molt difícil amb tant de soroll i algú no li cau bé o li fa nosa, i rep, és decididament escandalosa, de desqualificació mútues. molt millor. Tant si aquest algú és segurament la mostra més bèstia un adversari polític al municipi Ens fa falta actuar higiènicament i d’això que escric, però hi ha més petit de la comarca, com si promoure la nostra salut mental. molta gent a qui li agrada, o a són els immigrants en pes, els No pas a base d’actuar sobre qui no li agrada però que també catòlics, o els ateus. Tant se val. els altres, sinó de no deixar-nos l’escolta o se’n fa altaveu, cosa És una actitud de “regalar-se embolicar per aquest tipus de que igualment dóna peixet a l’oïda” amb allò que no sabem dinàmica. I de ser curosos amb l’emissora. si és veritat però que ens agrada allò que diem sobre la gent. D’una banda, mitjans de comunicació, partits polítics sentir perquè reforça els nostres propis prejudicis. Mercè Solé és treballadora social 7

La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font CPL, cinquanta anys Josep Lligadas sagraments, com ara el llibret amb profunditat, i l’arrelament Lectures de casament que tot nuvi d’aquesta vivència en el món. Al A mi, el que més m’agrada o núvia que es preï segur que ha capdavall, repetim-ho, allò que del CPL, el Centre de Pastoral utilitzat. O la col.lecció Emaús, va convidar a viure el Concili Litúrgica de Barcelona, que on recentment hem publicat una Vaticà II. és el lloc on treballo des de fa selecció d’entrevistes de les que I bé. El cas és que aquests dies el molts anys, és que, enmig dels van anar sortint a L’Agulla. O la CPL fa cinquanta anys. La seva sobresalts eclesials d’aquests col.lecció “Sants i Santes”, petites primera presència pública va ser temps, és un lloc prou lliure com biografies escrites, com diu la un llibre, publicat l’any 1958, que per continuar transmetent un publicitat, “amb simpatia envers es titulava Monicions i pregàries estil i un llenguatge d’Església el sant però alhora amb respecte per a la santa missa, i que va obert, atent al món, amb voluntat a la veritat”. sortir editat en català i en castellà. de connectar amb la societat. Un Aquestes serien algunes de les El seu principal promotor va ser estil i un llenguatge en la línia del publicacions més conegudes. un capellà que aleshores tenia 30 Concili Vaticà II, que ara sembla També n’hi ha, certament, de més anys i que ara és bisbe i en té 80, sovint tan arraconat. També erudites, o de més clàssiques, Pere Tena. Eren els anys en què m’agrada, tot sigui dit, l’ambient una mica de tot. Però aquesta la missa es deia encara tota en amable de treball que en general deu ser la principal gràcia llatí i d’esquena a l’assemblea. I el hi ha, però això és una cosa més d’aquesta entitat. Que té aquesta llibre pretenia ajudar a entendre interna, que no transcendeix oferta àmplia, que ha ajudat a el sentit dels diversos temps cap enfora. Però que tanmateix crear, a Catalunya i a Espanya, litúrgics, de les festes, i de tot allò també deu ajudar-hi. i també a Amèrica Llatina, una que s’esdevenia a la celebració. El CPL, per als qui no el coneguin, manera d’oferir el llenguatge Els qui van fer aquell llibre és una entitat privada però amb de la fe que ajudi a viure allò esperaven que un dia arribaria reconeixement eclesial, que ara que la celebració cristiana allò que, gràcies a la capacitat de pràcticament només es dedica a té de més profund i de més mirar endavant d’un papa que tasques editorials. Abans també transcendent, arrelat i vinculat a es va dir Joan XXIII, tindria lloc feia moltes trobades i cursets, la nostra realitat quotidiana, i a set anys després: que la missa sobretot en l’època en què va les inquietuds per fer avançar el es diria en la llengua de la gent, caldre implantar la reforma món en què tothom pugui viure amb la participació de la gent, de litúrgica del Concili. Però ara el una vida digna. cara a la gent. que fa, sobretot, és publicacions. Segurament que aquest Des d’aleshores, el CPL ha Per exemple, aquell full de arrelament en el món, i aquesta mirat d’ajudar a anar fent monicions i pregàries que tasca al servei d’una vida més realitat aquesta nova manera s’utilitza a les misses, i que digna -i també, naturalment, al de celebrar, i l’estil d’Església i va inclòs dins la revista Missa servei d’una Església més oberta- de món que en aquest estil s’hi Dominical, que ofereix material podrien ser més intensos. Però el conté. I evidentment que caldria per a la preparació de la missa fet és que així, sense voler córrer avançar molt més. Però jo em en general i de l’homilia en més del compte, aconseguim que sento molt satisfet de tot el que, particular. I per exemple també, el nostre treball pugui arribar a des del CPL, hem pogut fer i el Cantoral de Missa Dominical, un nombre molt gran de gent, podem continuar fent. utilitzat a tantes esglésies. O al qual podem ajudar en tots 8 la col.lecció de llibrets per a la pregària o la preparació dels dos niivells: la vivència litúrgica i cristiana seriosa i viscuda Josep Lligadas és secretari del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona

Carta al bisbe Carles Soler per entregar al seu successor Francesc Gimbernat Bisbe Carles, no és aquesta poble dels grossos del Baix Empordà, estava malalt carta ni de blasme ni de debò, una forta depressió unida a problemes d’elogis, és per donar al renals i de fetge li feien demanar un vicari. Encara seu successor i ajudar- que poques, quedaven algunes parròquies amb lo a ser més bon pastor. vicari. La resposta fou que l’enviarien a un poble Voldria que li entregui petit amb poca feina (només tres pobles petits). Ell o li digui de viva veu tot va protestar, no era el moment de deixar les amistats això: de més de deu anys i anar on no coneixia ningú; el Que sigui pare pels seus poble va protestar, va fer manifestacions, els diaris rectors, a més de pare se’n van fer ressò, tot en va. Així, doncs, malalt, va espiritual necessiten pare humà, no madrastra, ni arribar a un poble que ja sabia que no hi volia anar, pare llunyà. que hi anava per força, i que li va fer el buit. Van passar dies, setmanes i mesos, ni una sola trucada Que, de tant en tant, agafi el telèfon i truqui a algun ni del bisbe, ni del vicari episcopal, ni de ningú de d’aquests ajudants seus, isolats potser, cansats i la cúria per interessar-se per la seva salut, de com malalts que fan el que bonament poden: “Joan, sóc li anava la feina, si necessitava alguna ajuda, res de el bisbe, què et sembla si demà vinc a prendre un res. I sé d’almenys un altre cas semblant. cafetot a casa teva”? És això ser germà? És això ser humà? Si els sacerdots Que quan algun rector l’hagi visitat, sigui pel motiu que penquen en els pobles i ciutats són tractats així, que sigui, i acabin prop de les dues, no el deixi què podem esperar els feligresos? anar-se’n, que vagi a buscar el cotxe qui sap on, condueixi mitja hora o tres quarts, arribi a casa seva Bisbe Carles, germà en Crist, fes saber al teu cansat i desganat, es faci un entrepà o una truita i successor, sigui qui sigui, el sentiment de molts s’estiri al sofà (si en té). Convidi’l a dinar, que segui rectors i que els seus feligresos molt sovint a la seva taula i comparteixin l’àpat familiar. ignoren. Deixi’m explicar-li, i expliqui-li al nou bisbe, aquest Francesc Gimbernat és jubilat i té 89 anys episodi que vaig viure de molt a prop. El rector d’un Jesús no hablaba de la “pobreza” en abstracto, sino de aquellos pobres con los que él trata mientras recorre las aldeas. Familias que sobreviven malamente, gentes que luchan por no perder sus tierras y su honor, niños amenazados por el hambre y la enfermedad, prostitutas y mendigos despreciados por todos, enfermos y endemoniados a los que se les niega el mínimo de dignidad (...). ¿Por qué van a ser ellos los privilegiados? ¿Es que Dios no es neutral? (...). Si Jesús hubiera dicho que el reino de Dios llegaba para hacer felices a los justos, hubiera tenido su lógica y todos le habrían entendido, pero que Dios esté a favor de los pobres, sin tener en cuenta su comportamiento moral, resulta escandaloso (...). Jesús nunca alabó a los pobres por sus virtudes o cualidades. Probablemente aquellos campesinos no eran mejores que los poderosos que los oprimían; también ellos abusaban de otros más débiles y exigían el pago de las deudas sin compasión alguna. Al proclamar las bienaventuranzas, Jesús no dice que los pobres son buenos y virtuosos, sino que están sufriendo injustamente. Si Dios se pone de su parte, no es porque se lo merezcan, sino porque lo necesitan. José Antonio Pagola, Jesús. Aproximación histórica, PPC, Madrid 2007, p. 103 9

Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) La coral “Primavera per la Pau” Toni Canal L’any 1983 es commemorava diàleg, la tolerància, la lluita molt poc auditori, però sempre el desè aniversari del salvatge contra la pobresa, la lluita contra amb moltes ganes. El nostre cop d’estat del general Augusto la fam, el treball contra tota repertori no és molt usual en el Pinochet, d’infame memòria, mena de misèria, el treball per món coral. Per destacar algunes que sacsejà i malbaratà la vida la dignitat de les persones i els cançons, cantem poemes de a Xile i causà estupor a la gent pobles, les causes perdudes i Martí Pol musicats per en Genís, de bona voluntat de la resta del menystingudes. Dirigits ja d’un que també ha posat música a món. A Mataró, en el marc d’unes bon començament per en Genís lletres de Pere Casaldàliga, l’indi jornades de solidaritat amb Xile Mayola, encarem ara els vint-i- Seattle i d’altres poemes, cartes neix la idea d’organitzar un grup cinc anys de vida. o qualsevol mena de textos que per interpretar la “Cantata de tinguin a veure amb la pau. Han passat pel cor un bon Santa María de Iquique”, del De Miguel Hernández, a Eric grapat de gent, de Mataró i una compositor xilè Luís Advis, obra Clapton, un espectre ben ampli, mica de tot arreu. Ara som uns musical basada en el folcklor de Bach a Llach, Serrat i Raimon vuitanta. Hem cantat al Palau xilè. No es demanava cap mena o Mayola. de la Generalitat; al Palau de de coneixement musical, només la Música amb en Carlos Mejía Des del seu naixement, ganes de cantar (i així hem seguit Godoy y los de Palacagüina; a “Primavera” ha estat dirigida fins avui). la basílica de Santa María del per Genís Mayola, que des de fa Basats només en la discografia Mar per la Rigoberta Menchú;a un parell d’anys codirigeix amb del moment, Genís Mayola, Joan la Plaça de Catalunya en un acte en Xavier Rodon, que serà qui Vives, Pedro Javier González multitudinari contra la guerra prendrà el relleu al capdavant i Pepe Camacho “tradueixen” de l’Iraq; hem cantat a Madrid del grup. d’oïda la partitura, que amb i Andorra com a sortides fora Ara, a “Primavera”, celebrarem els anys, i per un viatge d’una del nostre país. Hem cantat a els vint-i-cinc anys, no és cap fita, membre del cor a Xile, on anà parròquies, cines, poliesportius, ni cap mèrit. Cantem perquè ens a trobar l’autor de la Cantata, centres cívics, auditoris i teatres agrada, i ens agrada i ens motiva sabem que es va fer amb una de tot Catalunya, també al carrer, el fet de cantar per la pau. És gran dosi d’ encert. tot i que que no ens agrada. un granet de sorra per una L’octubre d’aquell any s’estrena Hem cantat per un grapat de causa que, per ara, no té fi. Però la Cantata a Mataró. L’esforç causes, totes s’ho mereixien treballarem per ella i li posarem esmerçat en la realització de la i s’ho mereixen. Hem cantat música. Amb moltes ganes. idea, el bon ambient aconseguit, davant molta gent i davant de el trobar-se bé cantant, fan que el grup, en aquell moment una seixantena de persones, decideixi de seguir no ja com a agrupació coral esporàdica i efímera, sinó com a grup estable. Unes jornades pel desarmament que es feien al Maresme la primavera de l’any següent provoquen que es bategi el grup amb el nom de Coral Primavera per la Pau “Primavera per la Pau”. Carrer Nou, 11 L’objectiu de “Primavera” és 08301 Mataró 10 de posar veu a tota causa que tingui a veure amb la pau: el http://primaveraperlapau.entitats.mataro.cat

RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Arròs cremós Crisis amb formatge escumós Salva Clarós embolcallat de salmó La gent d’aquesta generació creu que la humanitat (o altrament dit rotllets de salmó mai no ha estat tant bé com ara. Tot i així, vivim immersos en nombroses crisis: el col·lapse ferroviari farcit) de rodalies; el col·lapse de la xarxa elèctrica, que Tere Jorge es debat entre l’apagada general i el no a la MAT; la immigració desbocada que parla d’una extrema pobresa en països d’origen i un complicat debat La cuina també és motiu de polèmica i tot i que en aquesta entre el recel cultural i la necessitat de mà d’obra; publicació no ens hi trobem directament implicats (no la sequera perllongada que ha desfermat conflictes ens han cridat per demanar la nostra adhesió a un o altre territorials pel pretès dret a la propietat de l’aigua; bàndol) hem volgut “picar l’ullet” i demostrar que tots el canvi climàtic que amenaça les generacions podem ser creatius en els títols (també a la cuina de casa) actuals i encara més les futures; la crisi immobiliària però el que realment importa és si al darrera dels noms i financera... imponents trobem quelcom que valgui la pena. El cert Totes aquestes crisis són semblants a les d’altres és que ni a casa dels uns ni dels altres no hi podem anar països i comunitats veïnes, per tant no són la cada dia. Així que a l’espera de les nostres “estrelles conseqüència d’una conjuntural mala gestió Michelin” i amb la promesa que no se’ns pujaran política. Dir que són culpa d’una manca d’inversió els fums al cap si algun dia arriben, us oferim aquest o de previsió és només denunciar una part, la sofisticadíssim plat (o no). menys significativa, del problema. Dir que amb més Ingredients (per a 4 persones): 500 gr. de salmó inversió i més gestió local la Generalitat ens hauria fresc; 400 gr. d’arròs; 300 ml. de nata líquida; 150 estalviat l’apagada elèctrica de fa un any o el decret gr. de formatge “manchego” semicurat o qualsevol de la sequera és desconèixer el problema o bé voler altre que us agradi; una fulla de llorer; sal i pebre fer creure que tot s’arregla amb més autogovern. al gust. No és així. Totes aquestes crisis manifesten que anem arribant als límits d’un mal concepte de Preparació: A la peixateria demanem que ens desenvolupament per desigual i insostenible netegin el salmó i ens facin filets el més prims perquè és esclau del creixement i de l’extracció possible. En una cassola ampla, hi posem aigua a il·limitada de recursos de l’escorça terrestre sense bullir amb el llorer, un bon raig d’oli d’oliva i sal. reposar-los després d’haver-los utilitzat. Quan comenci a bullir, hi tirem l’arròs i el deixem coure uns 16 minuts aproximadament (fins que el Al concepte de sostenibilitat no hi arribarem gra estigui “al dente”). L’escorrem i el reservem. només repetint la paraula com si fos una mena A la mateixa cassola hi posem la nata a bullir i de mantra, sinó canviant de model per passar de deixem que redueixi una mica. Hi incorporem l’explotació pura i dura dels fluxos de materials i l’arròs i amb un ratllador molt fi hi afegim també d’energies cap a una utilització que en contempli el formatge. Hi donem unes quantes voltes fins d’antuvi el cost de reposició. L’aigua ha de pujar de que quedi una textura cremosa. Salpebrem. Posem preu perquè la depuració per a poder-la reutilitzar el filets de salmó en una plata per anar al forn. té un cost. La gasolina i tots els combustibles de A sobre de cada filet de salmó, hi afegim l’arròs carboni han de pujar molt de preu perquè cal que cremós i emboliquem els filets (ens quedaran uns cada gram de CO2 que s’emet a l’atmosfera torni rotllets). Afegim un raig d’oli d’oliva per sobre de als embornals terrestres i marins. L’energia i els cada rotllet de salmó i empolvorem amb formatge materials necessaris per a construir un edifici i per ratllat. Finalment ho posem a gratinar uns minuts desconstruir-lo quan arriba el final de la seva vida al forn. El podem servir sobre un llit d’enciams útil s’han de comptabilitzar perquè tenen un cost variats. de reposició. L’increment del cost no ha fet més que començar. La crisi és doncs global i profunda però albira un canvi alliberador. 11

Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades va C Em OMITÈS. no dir sobtar, per deixar que em va la notícia garratibada, P rid u nitat de Mad UNTAIRES CONTRA LA PLUJA. que la Com amb un acord El diumenge 1 de juny se celebrava a s’havia signat seves en una de les Viladecans la XXI Diada de la Puntaire, l’Església on, er pliava el pap que és una concentració que cada any clàusules, s’am itals, ns als hosp es fa en un lloc diferent, i en la qual participen dels capella rmar entressin a fo puntaires de tot Catalunya i també algunes d’altres facilitant que ca i dels itès d’Èti llocs d’Espanya i de l’estranger. A Viladecans hi part dels Com de rdisciplinaris ha dues o tres associacions de puntaires, i aquest Equips Inte ntres ives dels ce cop els tocava a elles muntar la trobada. Quinze cures pal·liat itès Aquests Com dies abans, a la Mostra d’Entitats que es fa cada hospitalaris. tan de decisions any amb motiu de la Fira de Sant Isidre, havia s’encarreguen o ls com donar estat parlant amb una de les organitzadores, transcendenta als, malalts termin que m’explicava simultàniament la il.lusió que no sedació a ts o la ortamen els feia rebre tanta gent, i alhora la feinada que practicar av ient no d’un pac representava una cosa així. Comptaven que reanimació o amb greus nadons serien més de 3.000 persones disposades a fer (p.e. Aspectes s). puntes de coixí totes alhora... I bé. El cas és que malformacion ifesta sglésia ja man l’1 de juny, quan ens vam llevar, plovia a bots i aquests on l’E olt en contra. És m barrals. Estava previst de fer tota l’activitat a l’aire la seva postura posar intent de im lliure, excepte una exposició de puntes antigues greu aquest aquests ligiosos en que es faria en un recinte cobert, el Cúbic. I vaig arguments re on pitals Públics sentir una gran pena: és terrible, que una cosa tan Comitès d’Hos ar són ria de man excepcional que per a les organitzadores segur allò que hau itat i gualtat, dign que significava tota una fita en la seva vida, se els criteris d’i illor l d’oferir el m n’anés en orris d’aquella manera. Cap al migdia, justícia per ta or i t i evitar dol però, va parar la pluja. I me’n vaig anar cap al per al pacien i a essaris a ells parc on s’havien de fer les activitats, a veure com p atiment innec itiva ílies. En defin estava tot plegat. I em vaig trobar que havien les seves fam rets dels antir el d encabit, de manera realment força inconcebible, es tracta de gar s ni entrar en idee les puntaires dins el Cúbic, i allà s’estaven, fent pacients sense s per ts religioso les seves puntes com si res. A fora, en una mena qüestionamen o dic ions que, us h d’escenari cobert, l’alcalde i les organitzadores prendre decis sos a, en molts ca feien els discursos d’inauguració que no havien per experiènci ient marge del pac pogut fer al matí... Després em van explicar les es realitzen al ica . Si això és èt xifres: hi havia 3.400 inscrites, i només en van i de la família Tere ho expliqui. fallar 400. I de les 3.000 que van venir, van poder que algú ens encabir-ne sota cobert unes 2.600. La cosa no va Jorge tenir el lluïment que hauria tingut sense pluja, entre altres coses perquè era molt difícil passejar entre les puntaires per veure com treballaven, però l‘ambient havia estat magnífic i s’ho havien passat la mar de bé. És una gran cosa, saber sobreposar-se a les adversitats. Josep Lligadas 12

I NTERESSOS POLÍTICS. Dimecre s 4 de juny. Parlament de Catalunya. Sessió de control al govern. No sé quin era el tema, però el que sí que sé és que , davant una acusació de Convergència, el president Mo ntilla va contestar, més o menys: “El problema és que vos tès es mouen per interessos polítics, i no pel bé del país”. L’últim que em faltava sentir! Que el president de la Generalitat dig ui que els “interessos polítics” es contraposen al bé del país! Ja podem anar defensant que la política és una activitat noble, que ha d’interessar tothom, perquè és a través de l’acció política que es gestiona la cosa pública, i dependrà de si es fa d’una maner a o d’una altra que es duguin endavant unes determinades prio ritats o unes altres... Ja podem anar dient, perquè llavors vingui el president de la Generalitat i reforci el que molta gent pensa: que la política és un a guerra d’interessos de grups i de partits . Suposo que el president volia dir que els seus oponents es movien per interessos partidistes, però en canvi el que va dir va ser un disbarat pedagògic. Per favor, estimats polítics profession als, no desprestigieu encara més la vostra feina! Josep Lligadas nt: Un fet que va sortint regularme A GRAïMENT. Revisió de vida. tal com va el món, objectivament, i ens sentim privilegiats. De fet, viuen en som. També és cert que con vivim amb moltes persones que tres i que se senten per manentment circumstàncies semblants a les nos s. amargades, o amb por, o ressentide por de perdre citat de vegades va associat a la El sentiment de privilegi i de feli si fos una estadística en què totes et ponen. Com aquesta mena d’estat “de gràcia” nt que de fet la Però anant més a fons acabes veie que s’hagués d’anar equilibrant. entomes. No és b què et passa sinó amb com ho felicitat no sempre té a veure am –potser fràgil– tes. Amb els anys pots cultivar una l’absència de desgràcies, o de llui ho passa o que quan tu estàs bé el del costat acc eptació que la vida té alts i baixos, de les de l’altre. I a l’inrevés. De fet una malam ent. I aleshores tu pots ser suport cies personals privilegiada passa unes circumstàn persones que deia sentir-se més salut i greu malaltia ejada: problemes propis de per les quals no deu ser gaire env d’una persona molt propera. certesa que ent. I una certa pau davant de la En el fons hi havia un profund agraïm le, o la pèrdua taran, com morir-nos, per exemp haurem de viure coses que ens cos tres morts no tenen la ma convicció que les nos de persones estimades. I una ínti no són l’única véncer. Que el dolor i el patiment darrera paraula i que la por es pot petites o grans val la pena continuar les nostres realitat de la vida. I que per això resultats. lluites encara que no en veiem els un nen confiança. Com diu el salm, “com Tot mo lt fràgil, si voleu. Tot basat en la ilitat, vàlua o esta confiança, i no la nostra hab petit a la falda de la mare”. Aqu cè Solé privilegi personal és el que val. Mer 13

Q UE NO ENS CLO NIN! En el número de febrer de L’Agulla I presentàvem un NNOVACIÓ I QUALITAT. No fa gaire a entitat que treballa per la parlava amb un amic que treballa en difusió del patrim preservació i del meu poble, qu oni històric i cu ltural una empresa privada de Serveis Socials i qual pertanyo. I e és Viladecans, i a la comentàvem que la paraula “innovació” aquí és que de el que voldria co mentar sembla la vareta màgica que obre l’aixeta dels que em fa comen tant en tant trob o algú recursos i de les possibilitats de tirar endavant. aquesta tasca em taris estranyant-s e que El seu conjur serveix per a seduir polítics, amb la de coses qu sembli tan impo rtant, caixes d’estalvis, premsa… Ja està bé, però em o a Viladecans m e cal arreglar en el món, crida l’atenció que això passi quan fan falta part que a mi cert ateix. I jo penso que, a encara tants serveis bàsics. M’hi fa pensar el passejar pel meu ament m’agrada poder desenvolupament –tipus “sabata i espardenya” vestigis de la mev poble i veure-hi els – de l’actual Llei de Dependència. De fet quan a que no quedi re a història, i vull evitar moltes poblacions encara no hi ha uns serveis el paisatge de la s del que va cons tituir domiciliaris amb cara i ulls, fa la impressió que crec que defensar meva infantesa, també s’està més pendent que els nous projectes siguin cultural, i més en el patrimoni hist òric i “innovadors” que no que senzillament siguin de urbanística com un lloc de tanta pr essió qualitat. A mi no m’importaria gens, que allà on un valor polític m és l’àrea de Barcel ona, té visc, els serveis fossin suficients i eficaços, encara de fer que no en olt important: el valor que no resultessin gens innovadors. De veritat. clonació pura i si s convertim tots en una Perquè penso que la qualitat ha d’incorporar els que tenen el mple dels patron s que per la força l’adaptació a una realitat social en implacablement poder van impl antant perpetu canvi i, per tant, la qualitat no és estàtica. eliminen tota dive a tot arreu, i que Igual passa amb els programes per a l’acollida de tota història que rsitat, tota person alitat, nouvinguts. Ja m’està bé que siguin innovadors podent-te-les se ajudi a viure les coses –sembla que hi hagi una competència ferotge Perquè ntir pròpies, ún iques. entre universitats, entitats, ajuntaments, per tots silenciosos, ben esdevinguem xaiets veure qui dissenya el programa més “progre” iguals els uns al i innovador–, però de fet m’agradaria més que Contra els MacD s altres. mundial, patrim onald i l’estupid ització senzillament existissin a la meva ciutat. ¿No ens Josep Lligadas oni històric i cu ltural! estem tornant una mica massa superficials, tots plegats? Mercè Solé era setmana de juny la FAO celebrada a Roma la prim L A FAM I LA SET. La cimera de tots els mitjans Han decidit, això sí, “lluitar amb s’ha acabat sense cap resultat positiu. , tal com deia més just”, magnífics propòsits que per era dicar la fam” i “buscar un comerç amentals plir cap plat”. Perquè decisions fon una assi stent iraniana, “no serviran per om icultura, e dels països rics envers la seva agr com ara suprimnir o almenys atenuar el proteccionism que produeixen, no s’han pres. s països pobres puguin vendre el que impedeix que els pagesos del produir biocombustibles, l’extensió dels cultius destinats a Ni tampoc s’ha afrontat el tema de manera que no sols a tota la cadena alimentària. De amb l’en cariment que això comporta per nic que avança és el món, sinó que anem enrere. L’ú no avance m en el camí d’eradicar la fam en promès uns sones. Sí, alguns països han com la tragèdia que destrueix la vida de milions de per tinaran, èdia, però sense dir a què es des bons grapats de din ers per lluitar contra aquesta trag aquí b la fam, la set. Aquests dies que cosa que certament no és cap bon auguri. I juntament am ica aigua que tenen és aigua a, a moltíssims llocs del món l’ún estem celebrant el final de la sequer veí, que és el ric i poderós a, és aigua que arriba quan el país con taminada. O, com passa a Palestin re el futur del món. gaires motius per ser optimista sob (o sigui Israel) li dóna la gana. No, no hi ha 14 I si jo fos governant d’un país ric, no dormiria gaire tranquil. Josep Lligadas

Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell l’ambient de pregària que es a construir-se cap al 1890, per crea. Algunes formes poden iniciativa d’Eusebi Güell, el qual ser tirant a carrinclones, però el va voler instal·lar la seva nova conjunt queda molt salvat per la fàbrica tèxtil en uns terrenys de capacitat dels francesos de fer les la seva propietat allunyats de coses amb elegància... En saben l’anarquisme barceloní. molt. I a més, pots anar a visitar I efectivament va aixecar la tot d’espais d’espiritualitat i fàbrica, i una enorme masia, i les formació: una gran llibreria, cases dels treballadors (totes amb parades de moviments i grups... hortet) i un teatre i un casino, O sigui que aneu a Lourdes. En una escola per a nens i una altra canvi, no us recomanaria gaire per a nenes, un convent i, l’obra d’anar a Fàtima si el que busqueu més coneguda, l’església que és estímul cristià. A Fàtima no hi encomanà a Antoni Gaudí. ha malalts ni solidaritat visible, El conjunt realment mereix la i la pietat que s’hi cultiva és visita, que a més es fa amb bons Lourdes, un viatge que cal fer certament molt discutible... Josep guies: per la singularitat de la Lligadas Si no hi heu estat mai, sens dubte concepció que hi havi al darrere que hi heu d’anar. Ara Lourdes de la construcció, per l’interès s’ha tornat a posar una mica de de mecenatge cultural que se’n moda arran de la novel.la de Pep desprèn i sobretot per la qualitat Coll de la qual parlàvem en el de l’església gaudiniana. número passat de L’Agulla, que Segurament, des de la nostra s’ha vist afavorida a més per la actual perspectiva, Eusebi Güell inesperada publicitat que li ha era un burgès paternalista i més fet el rector de Tremp. val no burxar gaire en com va Però bé, més enllà de modes, fer els diners a Cuba, però va a Lourdes s’hi ha d’anar. La deixar una petjada industrial ciutat és un mercat immens, considerable pel seu caràcter on es ven de tot, coses de més emprenedor i innovador. No es bon gust i dignitat, i coses va moure només per millorar més impresentables. Però la seva economia. També es un cop entres a l’espai del va interessar perquè els seus santuari, allà tot canvia. El que treballadors tinguessin una impressiona més, sens dubte, millor formació i qualitat de vida és el protagonisme dels malalts. que les que s’oferien a l’època. Allà són atesos, acompanyats, Per rendir més? Potser sí. Com entretinguts, i tenen també deia un grupet de la nostra àmplies possibilitats de pregària La Colònia Güell colla: quina diferència entre el i de pau. I això és impagable. Poblat Roca de Viladecans i la Pocs malalts, en contra del que http://www.elbaixllobregat.net/ Colònia Güell de Santa Coloma sovint es diu, crec jo que vagin coloniaguell de Cervelló! a Lourdes esperant miracles i Vaig tenir ocasió de ser-hi no Per cert, una altra obra important guaricions. Fins i tot els que es fa gaire, en una sortida de la relacionada amb Eusebi Güell, banyen a les piscines no crec que xarxa “Parlar per conviure”, a part de les que duen la firma n’esperin gaires resultats físics. de voluntariat lingüístic de d’Antoni Gaudí, és la fàbrica de El que busquen els malalts, i Viladecans. Havia anat a algun ciment Asland que hi ha al Clot el que certament allà reben, és casament a l’església de Gaudí, del Moro, a Castellar de n’Hug, atenció, ànims per a la vida, i però no m’havia fixat gaire en el que també val la pena de visitar. empenta de fe. conjunt. I juntament amb els malalts, La Colònia Güell va començar Mercè Solé 15

La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia Jesús i la família (II) Josep Lligadas Dèiem al número anterior de L’Agulla que les família com un espai per al creixement de la fe, escenes familiars positives en la vida de Jesús sinó que més aviat el seu interès és deixar clar només les trobem en els relats de la infància, en que, en cas de conflicte, el seguiment del camí els dos primers capítols de Mateu i Lluc. Després, del Regne ha de passar per davant dels llaços durant la seva vida pública, Jesús mostrarà familiars (Mt 10,21; 10,34-39; Lc 14,25-33). un notable distanciament dels seus familiars, Més endavant, l’experiència de la comunitat i assenyalarà que la família que realment li cristiana dels primers temps mostrarà que, interessa és la dels que escolten la seva paraula mentre per una banda el seguiment de Jesús i segueixen el camí de Déu. Només hi ha un podia provocar trencaments familiars dolorosos moment en què Jesús defensa la dedicació a la i fins i tot denúncies entre membres de la família. I és quan algú, amb pretextos religiosos, mateixa família, també podia ser la família un descuida l’atenció als pares necessitats (Mt 7,9- lloc important per a la vivència del seguiment 13). I aquí es veu un cop més per on van els seus de Jesús, i un espai obert i acollidor de cara als criteris: l’important no són els llaços familiars altres cristians. I així serà al llarg dels temps, i com a tals, sinó l’atenció a la gent que un té a així pot continuar essent ara en molts casos. I el prop quan aquesta gent et necessita. record de la família de Natzaret podrà ser un Tota aquesta mirada seria incompleta, però, si bon estímul en aquest sentit. Però les paraules no assenyaléssim també el fet que a l’evangeli de de Jesús haurien de posar en guàrdia contra la Joan la mare de Jesús és presentada exercint un temptació d’absolutitzar la família i de creure paper important en dos moments claus de la vida que el model familiar que en un determinat pública de Jesús: en el primer miracle, a Canà moment històric es considera el correcte segons de Galilea, i al peu de la creu, quan Maria és els valors tradicionals, realment ha de ser el confiada a la cura del deixeble estimat (Jo 2,1-12; mitjà bàsic de transmissió de la fe. No és això 19,25-27). Aquesta presència positiva de Maria el que Jesús pensava. Certament que per a ell en l’evangeli de Joan contrasta amb l’afirmació l’únic model de família imaginable és el que es de la incredulitat dels germans de Jesús (Jo reflecteix a l’inici del llibre del Gènesi, format per 7,1-5), i certament va més enllà de cap valoració un home i una dona amb els corresponents fills. de la família com a tal, sinó que té sobretot una Jesús defensa clarament aquest model. Però si funció simbòlica. Com passarà després, també, mirem totes les seves intervencions sobre el tema, en l’última aparició de Maria al Nou Testament, veurem que el que ell té més interès a destacar reunida al cenacle amb els apòstols esperant la no és el model com a tal, sinó la necessitat de vinguda de l’Esperit (Fets 1,12-14). Maria, en tots vigilar de no convertir la família en un nucli aquests casos, és el símbol d’Israel, que dóna a tancat i només preocupat per si mateix i per llum el Messies, i que és cridada a donar a llum cada un dels seus membres, oblidant la crida també a la nova comunitat dels germans de Jesús, bàsica a considerar tothom com a germà i a ser l’Església. testimonis del seu Regne enmig del món. I també Aquest distanciament de Jesús respecte a la es deduiria de les paraules de Jesús una invitació seva família no vol dir tampoc, certament, que a desangoixar tants pares que veuen com els no se l’estimés, ni que rebutgés els llaços de la seus fills no segueixen els camins de fe i de vida sang. Però sí que mostra molt clarament que ell que ells desitjarien; la família, en efecte, és un no li dóna cap valor especial de cara a l’anunci camí possible d’anunci, però no és l’únic ni el del Regne. Jesús no presenta en cap moment la principal, almenys des del punt de vista de Jesús. L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona El retall (Aristòtil)

NúMero 60

by agulla on Jun 09, 2008

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 1

Statistics

NúMero 60 — Presentation Transcript