SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
Download to read offline
L’             A            G

                                U             L              L

                                A
                               Juny 2008 - Any XIII - Número 60




                                                                     Reforçar
No anem gens bé. Això de la renovació del contracte de la COPE a Federico
Jiménez Losantos només per la voluntat del cardenal Rouco i en contra, pel que
sembla, de la resta de comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola
és inconcebible. Quina mena de president és aquest que és capaç d’actuar així?
I quina mena de comitè executiu és aquest que li ho permet?
El cas és que la situació dels cristians que no combreguem amb la ideologia
integrista i ultradretana que s’ha apoderat de l’Església espanyola és cada cop
més difícil. Fins al punt que n’hi ha que es plantegen de marxar sense que això
signifiqui que hagin perdut la fe. És tràgic, haver d’arribar a aquest punt.
I poca cosa s’hi pot dir. Bé, sí que es pot dir el que hem dit sempre, i que encara
que sonarà repetit i tòpic, deu continuar tenint tot el seu valor.
Per una banda, reforçar els propis espais d’Església, els de l’Església de prop,
la que ens ajuda a viure i a continuar el camí de creients.
Per una altra, reforçar també totes les iniciatives que puguin fer presents noves
veus d’Església, per mirar que la Bona Nova de Jesús pugui ser vista com una
proposta alliberadora, estimulant, transformadora.
I per una altra, finalment, reforçar la pròpia i personal vivència cristiana, amb
la pregària, el silenci, la lectura, la recerca de la pau que dóna Jesucrist...
Ara que ve l’estiu, pot ser un bon moment per donar una empenta a totes
aquestes coses.



Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
L’Agulla                             Sumari
                                                                    Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari


     Butlletí de reflexió i diàleg                                                                             Veure, mirar
                                          03    No es lo que hay. J. Llamas
             Any XIII. Número 60
                        juny 2008
                                          04    Coopcinites = cooperativa + cuina. M. Digón
                    Periodicitat:         05    Canviar de Feina. S. Clarós
              cinc números l’any.         06    Reflexions sobre la sequera. E. Martínez
     Subscripció anual: 10 €              07    Llibertat d’expressió. M. Solé
               Grup promotor:                                                            la palmera i la font
                   Jaume Botey
             Joaquim M. Cervera
                                          08 CPL. cinquanta anys. J. Lligadas
                    Salva Clarós          09 Carta al bisbe Carles Soler per entregar al seu successor F. Gim-
                    Kitty Guirao                bernat
         Maria-Josep Hernàndez                                                                amb entitat (i experiència)
                      Tere Jorge
                 Josep Lligadas           10 La coral “Primavera per la Pau”. T. Canal
                  Josep Pascual
                     Mercè Solé                                                  Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
                   Coordinació:           11 Rotllets de salmó farcit.         T. Jorge
                   Josep Lligadas
                                          11 Crisis. S.Clarós
                 Compaginació:
                    Mercè Solé            12                                                                        Puntades
                      Dibuixos:
                 Montserrat Cabo
                                          15                                                         per airejar el cervell
                      Capçalera:
                     Mercè Gallifa
                                                                                                              La FE DE CADA DIA
                      Imprimeix:
                    Multitext, S.L.       16 Jesús i la família (II).      J. Lligadas
              D.L.: B - 41803 - 97
                         Adreça:
             Gran Via de les Corts
              Catalanes, 942, 5-1
                 08018 Barcelona                                                               Bon estiu,
             Correu electrònic:
    agulla.revista@telefonica.net
        Telèfon: 93.308.37.37
                                                                                              bon descans
               (Josep Pascual)
                        Bloc:
    http://punxo.blogspot.com
                                                                                          (o bona feina)!

    Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
    voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.

                                                                           Butlleta de subscripció
    Amics,                                     Nom i cognoms: ____________________________________________
    Us faig saber que desitjo fer              NIF: ____________________________________________________
    el pagament de la subscripció
    anual de l’AGULLA a través del             Adreça: _________________________________________________
    compte que us indico.
                                               Població: ______________________________________ CP: _____
    Atentament,
                                               Telèfon: _________________________________________________
                               Firma
                                               Correu electrònic: __________________________________________




2                                               Entitat
                                                          -      Oficina
                                                                             - Control
                                                                                          -         Compte o llibreta
Veure, mirar...
                                      Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...




                                                                  No es lo que hay
                                                                                                                  Jemima Llamas


Han pasado 30 años desde el final    ir de alquiler. Yo me pregunto
de la dictadura y de la represión.   si alguien se da cuenta de que
Ahora estamos en democracia,         el problema está en el abuso de
una democracia lograda gracias       los bancos, en la especulación
a la lucha unida de todo el          inmobiliaria y la mala gestión
pueblo, que supo salir a la calle    económico-política que cada vez
a reclamar sus derechos. Salimos     está más cerca del capitalismo
al unísono todos juntos, nos         que de la democracia justa. Tener
apoyamos y vencimos… Pero,           piso o ser madre no es un lujo,
¿que pasa ahora?                     es un derecho, tanto moral como
Reflexionemos. No hay represión      por ley tenemos derecho. ¿Por
moral, de hecho hemos avanzado       qué nos tenemos que justificar?
mucho en la manera de ver            Quizá a lo que no tengo derecho
situaciones polémicas como la        es a quejarme porque ¡es lo que
homosexualidad, la emigración,       hay!
aceptando otras culturas. En         Veamos otro caso. Un amigo con
general hemos aprendido a            carrera universitaria posee un
respetarnos un poco más y            sueldo base de 540 €, soltero que                 distinguimos la realidad de la
todo esto es maravilloso, pero       comparte piso de alquiler con                     demagogia?
estamos tragando con otro tipo       unos amigos porque el banco
de represión, otra forma de          le deniega la hipoteca que, bien                  Ellos salieron de una dictadura
coartar nuestras libertades. Me      mirado, realmente no podría                       y sí, los principios son difíciles,
explicaré con el ejemplo de mi       pagar. El sólo gasta unos 200 €                   pero la mayoría de aquellas
vida misma. Tengo 30 años, vivo      en la habitación, con el dinero                   personas hoy tienen una buena
en un piso de segunda mano           que ahorra de vez en cuando se                    posición económica, incluso más
con todas las reformas que ello      va de viaje low-cost, o se permite                de una vivienda, además y lo más
supone (las cuales aún están por     un capricho, porque de todos                      importante, la clave de todo…
hacer) pago 914 € de hipoteca,       modos por mucho que ahorre                        Ellos salieron de un sistema
de los cuales 816 € son intereses    no va a poder comprarse un                        represor. ¡Esa es la clave!
y 98 de amortización. Mi sueldo      piso ni vivir solo de alquiler.                   Nosotros llevamos en democracia
base es de 540 € (el mínimo          Los comentarios en su caso son:                   ya ¡30 años! Y al paso que van los
interprofesional); para ganar        “Bueno, si no tienes dinero de                    sueldos, los precios y los abusos,
más tengo que hacer un montón        verdad, no te vayas de viaje… o                   no alcanzaremos ni la mitad del
de horas. El sueldo de mi pareja     no te compres esto o lo otro”.                    bienestar social que ellos a los 40
es de 640 € base. Este pasado                                                          años. Edad a la que ya poseían
                                     Una vez caemos en la trampa
mes ha realizado 232 para poder                                                        un piso pagado o casi pagado y
                                     de la demagogia que utilizan
llegar a final de mes. Además                                                          una familia echada adelante ¿Por
                                     los capitalistas, el gobierno
ahora nos hemos embarcado en                                                           qué no les copiamos?
                                     acomodado de hacernos creer
la aventura de ser padres lo cual
                                     que si somos pobres o lo pasamos                  ¡Salgamos a la calle, denunciemos
nos supone una serie de gastos
                                     mal es nuestro problema, que eso                  los abusos! Defender nuestros
adicionales.
                                     ¡es lo que hay! Que ellos cuando                  derechos no es perder el tiempo.
Sé lo que muchos piensan, más        salieron de la represión también                  ¡Lucha por lo que es tuyo! ¡NO
que nada porque me lo han            lo pasaron mal y no se quejan.                    ES LO QUE HAY!
dicho abiertamente. Si no tienes     De verdad ¿estamos dispuestos
dinero no tengas hijos, que          a tragarnos esa patraña? ¿Tanto
luego los crían las abuelas… tú
                                                                                                                                        3
                                     nos han lavado el cerebro las                     Jemima Llamas és treballadora d’una
al menos tienes piso… te puedes                                                        empresa de seguretat. Article publicat
                                     nuevas tecnologías que ya no
                                                                                           a “Viladecans, Punt de Trobada”
Coopcinites = cooperativa + cuina
                                                                                                     Marta Digón


                                                            tard l’Ana se’n va anar a Guatemala un parell
                                                            d’anys (tot i que ja la tenim aquí) i va retornar el
                                                            Lobo (Jordi) després de cinc anys a EUA i s’hi va
                                                            incorporar també…. Ah! i la Mònica va atraure al
                                                            Xavi, la seva parella. Així que ara som tots aquests:
                                                            cinc unitats familiars. Cal dir també que molts de
                                                            nosaltres hem compartit o compartim grup de
                                                            revisió de vida a la JOC i ara a l’ACO…
                                                            La idea de Coopcinites va sorgir bàsicament de
                                                            la mare de l’Hèctor. Ella volia deixar la seva feina
                                                            per dedicar-se a cuinar per a gent que treballa,
                                                            carmanyoles de migdia casolanes i de qualitat…. Així
                                                            que el seu propi fill li va robar la idea !!
    L’any 2004 va ser un any de molta moguda al nostre      Per a tothom era complicat cuinar cada dia i per a una
    barri: Sant Andreu (Barcelona). Aquell any un           sola persona. Si en un plat, per exemple, hi posaves
    grup de gent ens vàrem llançar a iniciar diversos       una mica de col o bé tota la setmana menjaves col, o
    projectes que varen resultar més o menys exitosos.      bé se’t feia malbé dins la nevera. Les compres eren:
    Vàrem iniciar un projecte de cooperativa                un pebrot, dues cebes, un cogombre… una mica
    d’habitatge (seguint el model Andel dels països         trist… en canvi el fet de cuinar-nos mútuament
    nòrdics en règim d’usdefruit). Sostre Comú va ser       ens dóna qualitat en els nostres àpats (cuines un
    el nom d’aquest projecte. La magnitud del projecte      sol dia, no ho fas només per a tu, t’han cuinat uns
    (implicava a les administracions públiques de ple)      bons plats i vols correspondre-hi). Il.lusiona quan
    i la diferència de ritmes en el procés per a crèixer    et diuen: oh, quines croquetes!! I a més estalvies
    com a grup humà i projecte de vida, va resultar         diners i molt de temps….
    que la coope d’habitatge naufragués.                    En aquests quatre anys que portem valorem molt
    També vàrem iniciar una cooperativa de consum           el fet de cuinar per als altres. Entre cassola i paella
    ecològic. La cooperativa El Borró la formem unes 15     hi ha un ingredient que és bàsic: la tendresa i
    unitats familiars, on cada 4 mesos periòdicament        l’estima per a qui cuines. Ens ho passem molt bé
    anem agafant les responsabilitats de secretaria,        cuinant i menjant el plat amorós que cadascuna/ú
    unificació de comandes i economia. La paraula Borró     rep. Donem i rebem plats generosos d’estimació (a
    és la gemma que surt del tronc i d’aquí les branques,   l’estil “Como agua para chocolate )
    fulles i flors.                                         I com ens organitzem?
    Cada dijous ens trobem al local d’ICV de Sant           És molt senzill. Tenim un calendari/quadrant on
    Andreu on ens el cedeixen com a espai de trobada        sortim cadascuna de les unitats familiars i en el
    del Borró. Setmanalment hi ha un parell de              qual cada setmana ens repartim els següents plats:
    persones que preparen les cistelles per a la resta      carn, peix, verdures, llegums i sopa/pasta. El plat
    de cooperativistes. Entre tots plegats/des ens          que et toca fer aquella setmana el fas per a 5 unitats
    ajudem (ho intentem) en el consum conscient i           familiars. El diumenge (generalment) ens trobem
    responsable.                                            a la Plaça del Comerç (barri de Sant Andreu) o en
    En paral.lel es va iniciar, a més a més, Coopcinites.   una casa i ens repartim les carmanyoles, així que
    Érem 5 persones (Ana, Hèctor, Daniel, Mònica i          arribes, per exemple, amb cinc plats de llenties i
    Marta) que vivíem soles i constatàvem la dificultat     t’entornes amb un de llenties, un de calamars, un
    a nivell pràctic i econòmic que representava aquesta    de pollatre al curry, un de mongeta tendra i un de
    situació. Mentre anàvem construint un projecte més      macarrons… i ja tens bastant arreglat el menjar
    global (Sostre Comú i El Borró) en començàvem un        d’aquella setmana! Brutal.
    altre de més petit. Amb el temps en Daniel va anar      Qui convoca en forma, hora i lloc (pot ser un sopar
    desapareixent i es varen incorporar un altre Dani       o un traspàs ràpid) és la persona a qui aquella
    amb la seva parella Meri i els seus nanos Roger i
4   Jana (que han anat arribant amb el temps). Més
                                                            setmana li toca cuinar verdures. El primer any ens
                                                            ho vam currar mogollón: cada diumenge fèiem
sopar amb amigues i amics, però al final de curs         conveniència. Per exemple el Diego, un company
vàrem valorar que era una currada…. Ara hem de           de la cooperativa del Borró, ha iniciat el mateix
trobar l’equilibri entre fer cada setmana un sopar o     però amb companys i companyes de la feina. S’han
passar-nos les carmanyoles com si fòssim traficants      organitzat que cada dia de la setmana cuina un o
 ¡!!                                                    una i porta el menjar per a la resta, amb la qual cosa
A Sant Andreu s’ha gestat un altre grup de               comporta menjar molt bé i cuinar un sol dia!
Coopcinites que es manté ja uns tres anys… no està          Coopcinites som: Mònica Cano, Xavier Vivancos, Jordi
gens malament!                                               Alcaraz, Ana Chamorro, Dani Gómez, Meri Cases (els
                                                                  petits Roger i Jana), Hèctor Mora i Marta Digón
Però el millor de tot és que van sortint variants a




                                                         Canviar de feina
                                                                                                    Salva Clarós


                                       víctima. Haig de dir, però, que      El treball en el sindicat, en aquest
                                       també en algunes ocasions, les       cas, no és una continuació de
                                       mateixes persones acomiadades        l’acció sindical sinó un canvi cap
                                       han relatat a posteriori una         a un departament més tècnic de
                                       certa sensació d’alliberament,       treball, ambient i infraestructures
                                       com si aquella circumstancia         que fa de suport a l’acció sindical
                                       inicialment traumàtica hagués        i a la interlocució social de la
                                       obert inesperadament i per atzar     pròpia organització sindical.
                                       una porta de llibertat.              No es tracta només de canviar
El     fet     d’emprendre      per                                         “d’empresa” sinó també de
decisió pròpia una nova etapa          En el meu cas, després de més
                                       de dues dècades en una empresa       temàtica, encara que sense
professional, mogut més per la                                              perdre del tot de vista el camp
voluntat de canvi que no pas           multinacional a la qual sens
                                       dubte m’hi havia acomodat, he        de l’enginyeria perquè hi ha una
pels avatars del mercat laboral o                                           relació evident entre tecnologia
per l’ànsia de millora econòmica       sentit la necessitat de canalitzar
                                       les inquietuds personals, aquelles   i ciències mediambientals. En
o de promoció professional,                                                 aquest àmbit però, el sindical,
ajuda a mostrar que l’ésser humà       que en bona mesura et motiven
                                       per a fer una aportació a la         hi ha una orientació òbvia
no sempre es conforma amb                                                   cap al benefici social i cap a la
l’estabilitat i l’acomodació a un      col·lectivitat, i que fins aquest
                                       moment estaven circumscrites         transformació del sistema que
lloc determinat. La resistència al                                          evidentment aporta tota una
canvi és forta perquè els lligams      a l’àmbit del voluntariat extra-
                                       laboral, cap a una acció capaç       altra motivació que, per a mi,
que establim amb l’empresa,                                                 no aportava l’activitat orientada
l’entorn humà i les rutines laborals   d’englobar treball i compromís en
                                       una mateixa dedicació, guanyant      estrictament al negoci.
adquirides al llarg del temps
actuen a manera de narcòtic que        temps, eficàcia i probablement       En aquest moment de la
inhibeix l’esperit d’emprenedor        satisfacció personal. He optat       vida, quan ja vaig encarant la
que portem a dins. Moltes              per una dedicació plena a            cinquantena, el cos demana
vegades, són les circumstàncies        l’organització sindical a la qual    conciliar neguits, aspiracions i
alienes les que ens porten a           estic afiliat des de gairebé el      realitats. Si bé no és fàcil prendre
canviar el rumb de les coses.          primer dia que vaig començar         decisions que impliquen risc
Com a sindicalista he assistit         a treballar. És evident que la       com ara les que fan referència al
a nombrosos acomiadaments,             sola militància sindical, vull       futur laboral, també és cert que
sempre dolorosos en el moment          dir l’acció de representar els       costa menys quan ja hi ha una
en què es produeixen perquè            treballadors a l’empresa, ja         certa experiència acumulada en
en no ser esperats ni desitjats        marca d’alguna manera el futur       els anys de fer apostes no sempre
                                       perquè determina certs límits en     segures però sí convençudes.
                                                                                                                     5
representen un trauma per a
la persona que ho viu com a            la progressió laboral a l’empresa.             Salva Clarós és sindicalista
Reflexions sobre la sequera
                                                                                                     Eduard Martínez

    Plou mentre escric aquestes línies i el so de les
    gotes sobre les llambordes sembla música celestial.
    Però encara som molt lluny de poder-nos oblidar
    d’aquesta severa sequera que patim. L’aigua, aquest
    do de Déu, ens és més necessària que mai.
    Potser no som conscients de la gravetat real de la
    situació que vivim, i aquesta aigua que cau del cel
    podria relaxar comportaments i aigualir projectes
    estructurals imprescindibles. Avui és més fàcil
    pensar: Veus, tant alarmisme, tantes propostes i
    contrapropostes, tant merder... i al final sempre acaba
    plovent!
    I no ens n’hem d’estranyar perquè en el debat de          Per reconduir la situació cal retornar el debat
    l’aigua hi ha posicions i interessos contraposats,        a l’àmbit estrictament tècnic. Preveure les
    i la majoria de persones en són alienes. Aquesta          infraestructures necessàries per minimitzar els
    majoria obedient i silent només pretén que ragi           riscos de desabastament a cap zona de Catalunya.
    l’aigua quan obri l’aixeta i no l’acaba de preocupar      Tothom entén la necessitat d’una xarxa matricial
    si ve d’un lloc o d’un altre. Aquesta majoria tampoc      que permeti la circulació de persones, de béns o
    no entén algunes actituds visceralment hostils per,       d’energia en totes direccions. Tots i tot ha de tenir
    no ho oblidem, el repartiment d’un bé públic. En el       camins alternatius per si es bloqueja la via de
    nostre imaginari d’arrel judeocristiana donar aigua       circulació principal.
    a l’assedegat és un fet d’una moralitat absoluta i
                                                              Amb l’aigua, doncs, hauria de ser el mateix. Hauria
    no discutible. A vegades, sembla, que més que
                                                              d’existir una malla que permetés fer-la circular en
    una dificultat en explicar-se manca la voluntat
                                                              totes direccions segons les necessitats. En cap cas
    d’entendre.
                                                              això vol dir despullar un sant per vestir-ne un altre
    No hem, però, de caure en el parany de                    sinó, al contrari, dotar-se d’eines que permetin
    l’enfrontament. Segurament nosaltres també                garantir l’ús racional de l’aigua que disposem.
    hem tingut comportaments que, vistos amb la               D’aquesta manera evitaríem presses d’última hora,
    perspectiva del temps, tenien ben poc de racionals.       angoixes, costos desmesurats i improvisacions.
    Bona mostra d’això és l’anomenada guerra de
                                                              Cal aprofitar el que la sequera ens està ensenyant
    l’aigua que fa menys d’una dècada va unir milers
                                                              i seguir el camí de les solucions duradores. A les
    de persones per reclamar rebaixes en el preu de
                                                              nostres mans està el fer-ho possible.
    l’aigua. En el preu de l’aigua! El més barat, i de
    llarg, dels serveis que rebem!                              Eduard Martínez és farmacèutic i tècnic de l’aigua




                                                              Són dues de les precioses fotografies que podeu trobar al

6                                                             “Photoblog” de Jordi Bertran, subscriptor de L’Agulla: http://
                                                              www.jordibertran.com/blog. De veritat que valen molt la
                                                              pena!
Llibertat d’expressió
                                                                                                         Mercè Solé


És una sensació encantadora
obrir el correu electrònic i trobar-
te amenaces o insults. O adonar-
te que el teu nom o el de persones
estimades fa les Amèriques
gràcies a tercers que t’han deixat
verd. De fet a casa ja n’hem vist
de tots colors. De vegades amb
signatura, de vegades sense.
Això que no som pas famosos, ni
fem res rellevant ni insòlit. Som
d’un mediocre que matem.
Una de les persones que es va
passar una bona temporada
assetjant-nos es va disculpar          (PP, sobretot) i darrerament             I la veritat és que internet no ajuda
quan es va adonar que realment         moviments eclesials, no dubten           gaire. D’una banda permet una
ens havia fet mal, cosa que li         a deixar anar pel broc gros              gran i immediata participació.
vaig agrair moltíssim. Recordo         tota mena de verí perquè si              Però, a part que alguns
que em deia: “És que em van dir        cola, cola. Ho fan a més com si          comentaris estaria bé que fossin
coses de vosaltres que no eren         fossin defensors de la llibertat         més meditats i reposats, permet
veritat”. No sé si vaig aconseguir     d’expressió, quan de fet no és           aquesta mena d’impunitat que
fer-li entendre que, fossin o no       que expressin opinions, sinó que         prové de l’anonimat. És cert que
veritat, no era manera d’abordar       aixequen calúmnies, o alimenten          si penges a internet una foto
el problema, perquè en qualsevol       prejudicis    o     senzillament         de l’ex-nóvio en pilota picada
cas n’haguéssim pogut parlar i         menteixen. Cosa força diferent.          i amb comentaris vexatoris és
tots plegats ens hauríem estalviat                                              probable que l’endemà et trobis
                                       O de vegades no ho fan
molts maldecaps. El noi tenia                                                   la guàrdia civil a la porta. Però
                                       directament, però permeten, com
habilitat per escriure i certament                                              també és cert que abans d’arribar
                                       algun diari digital –penso en un
la utilitzava i quan volia ferir, ho                                            aquí hi ha una altíssima gamma
                                       de Mataró-, que els seus lectors
aconseguia. I ho feia de manera                                                 d’insult, insinuació i mala fe que
                                       opinin anònimament i amb un
que es feia difícil demanar-li                                                  no és delicte, però que no crea
                                       llenguatge proper a l’insult,
responsabilitats legals, entre                                                  precisament un bon clima de
                                       encara que escorxin el personal,
d’altres coses perquè prou feina                                                convivència.
                                       perquè saben que la gent llegim
tenim i perquè hi ha coses que
                                       amb fruïció aquestes coses, i            Rehabilitar la política, fer la
per mal que facin no són pas
                                       que, per tant, això incrementa la        societat més democràtica i
delicte.
                                       lectura de la seva publicació.           participativa, acollir els que són
Tot plegat em sembla fruit                                                      diferents, donar el suport que
                                       D’una altra banda, hi ha la gent a
del moment en què vivim, en                                                     necessiten als més febles es fa
                                       qui ja li està bé. Que si veu que si
nivells molt diferents. La COPE                                                 molt difícil amb tant de soroll i
                                       algú no li cau bé o li fa nosa, i rep,
és decididament escandalosa,                                                    de desqualificació mútues.
                                       molt millor. Tant si aquest algú és
segurament la mostra més bèstia
                                       un adversari polític al municipi         Ens fa falta actuar higiènicament i
d’això que escric, però hi ha
                                       més petit de la comarca, com si          promoure la nostra salut mental.
molta gent a qui li agrada, o a
                                       són els immigrants en pes, els           No pas a base d’actuar sobre
qui no li agrada però que també
                                       catòlics, o els ateus. Tant se val.      els altres, sinó de no deixar-nos
l’escolta o se’n fa altaveu, cosa
                                       És una actitud de “regalar-se            embolicar per aquest tipus de
que igualment dóna peixet a
                                       l’oïda” amb allò que no sabem            dinàmica. I de ser curosos amb
l’emissora.
                                       si és veritat però que ens agrada        allò que diem sobre la gent.
D’una banda, mitjans de
comunicació, partits polítics
                                       sentir perquè reforça els nostres
                                       propis prejudicis.                          Mercè Solé és treballadora social
                                                                                                                        7
La palmera i la font
                                                                La palmera i la font   La palmera i la font   La palmera i la font




                                             CPL, cinquanta anys
                                                                                                               Josep Lligadas




                                            sagraments, com ara el llibret             amb profunditat, i l’arrelament
                                            Lectures de casament que tot nuvi          d’aquesta vivència en el món. Al
    A mi, el que més m’agrada               o núvia que es preï segur que ha           capdavall, repetim-ho, allò que
    del CPL, el Centre de Pastoral          utilitzat. O la col.lecció Emaús,          va convidar a viure el Concili
    Litúrgica de Barcelona, que             on recentment hem publicat una             Vaticà II.
    és el lloc on treballo des de fa        selecció d’entrevistes de les que          I bé. El cas és que aquests dies el
    molts anys, és que, enmig dels          van anar sortint a L’Agulla. O la          CPL fa cinquanta anys. La seva
    sobresalts eclesials d’aquests          col.lecció “Sants i Santes”, petites       primera presència pública va ser
    temps, és un lloc prou lliure com       biografies escrites, com diu la            un llibre, publicat l’any 1958, que
    per continuar transmetent un            publicitat, “amb simpatia envers           es titulava Monicions i pregàries
    estil i un llenguatge d’Església        el sant però alhora amb respecte           per a la santa missa, i que va
    obert, atent al món, amb voluntat       a la veritat”.                             sortir editat en català i en castellà.
    de connectar amb la societat. Un        Aquestes serien algunes de les             El seu principal promotor va ser
    estil i un llenguatge en la línia del   publicacions més conegudes.                un capellà que aleshores tenia 30
    Concili Vaticà II, que ara sembla       També n’hi ha, certament, de més           anys i que ara és bisbe i en té 80,
    sovint tan arraconat. També             erudites, o de més clàssiques,             Pere Tena. Eren els anys en què
    m’agrada, tot sigui dit, l’ambient      una mica de tot. Però aquesta              la missa es deia encara tota en
    amable de treball que en general        deu ser la principal gràcia                llatí i d’esquena a l’assemblea. I el
    hi ha, però això és una cosa més        d’aquesta entitat. Que té aquesta          llibre pretenia ajudar a entendre
    interna, que no transcendeix            oferta àmplia, que ha ajudat a             el sentit dels diversos temps
    cap enfora. Però que tanmateix          crear, a Catalunya i a Espanya,            litúrgics, de les festes, i de tot allò
    també deu ajudar-hi.                    i també a Amèrica Llatina, una             que s’esdevenia a la celebració.
    El CPL, per als qui no el coneguin,     manera d’oferir el llenguatge              Els qui van fer aquell llibre
    és una entitat privada però amb         de la fe que ajudi a viure allò            esperaven que un dia arribaria
    reconeixement eclesial, que ara         que la celebració cristiana                allò que, gràcies a la capacitat de
    pràcticament només es dedica a          té de més profund i de més                 mirar endavant d’un papa que
    tasques editorials. Abans també         transcendent, arrelat i vinculat a         es va dir Joan XXIII, tindria lloc
    feia moltes trobades i cursets,         la nostra realitat quotidiana, i a         set anys després: que la missa
    sobretot en l’època en què va           les inquietuds per fer avançar el          es diria en la llengua de la gent,
    caldre implantar la reforma             món en què tothom pugui viure              amb la participació de la gent, de
    litúrgica del Concili. Però ara el      una vida digna.                            cara a la gent.
    que fa, sobretot, és publicacions.      Segurament         que       aquest        Des d’aleshores, el CPL ha
    Per exemple, aquell full de             arrelament en el món, i aquesta            mirat d’ajudar a anar fent
    monicions i pregàries que               tasca al servei d’una vida més             realitat aquesta nova manera
    s’utilitza a les misses, i que          digna -i també, naturalment, al            de celebrar, i l’estil d’Església i
    va inclòs dins la revista Missa         servei d’una Església més oberta-          de món que en aquest estil s’hi
    Dominical, que ofereix material         podrien ser més intensos. Però el          conté. I evidentment que caldria
    per a la preparació de la missa         fet és que així, sense voler córrer        avançar molt més. Però jo em
    en general i de l’homilia en            més del compte, aconseguim que             sento molt satisfet de tot el que,
    particular. I per exemple també,        el nostre treball pugui arribar a          des del CPL, hem pogut fer i
    el Cantoral de Missa Dominical,         un nombre molt gran de gent,               podem continuar fent.
    utilitzat a tantes esglésies. O         al qual podem ajudar en tots
8   la col.lecció de llibrets per a la
    pregària o la preparació dels
                                            dos niivells: la vivència litúrgica
                                            i cristiana seriosa i viscuda
                                                                                       Josep Lligadas és secretari del Centre
                                                                                         de Pastoral Litúrgica de Barcelona
Carta al bisbe Carles Soler
                          per entregar al seu successor
                                                                                                  Francesc Gimbernat


                            Bisbe Carles, no és aquesta      poble dels grossos del Baix Empordà, estava malalt
                            carta ni de blasme ni            de debò, una forta depressió unida a problemes
                            d’elogis, és per donar al        renals i de fetge li feien demanar un vicari. Encara
                            seu successor i ajudar-          que poques, quedaven algunes parròquies amb
                            lo a ser més bon pastor.         vicari. La resposta fou que l’enviarien a un poble
                            Voldria que li entregui          petit amb poca feina (només tres pobles petits). Ell
                            o li digui de viva veu tot       va protestar, no era el moment de deixar les amistats
                            això:                            de més de deu anys i anar on no coneixia ningú; el
                         Que sigui pare pels seus            poble va protestar, va fer manifestacions, els diaris
                         rectors, a més de pare              se’n van fer ressò, tot en va. Així, doncs, malalt, va
espiritual necessiten pare humà, no madrastra, ni            arribar a un poble que ja sabia que no hi volia anar,
pare llunyà.                                                 que hi anava per força, i que li va fer el buit. Van
                                                             passar dies, setmanes i mesos, ni una sola trucada
Que, de tant en tant, agafi el telèfon i truqui a algun      ni del bisbe, ni del vicari episcopal, ni de ningú de
d’aquests ajudants seus, isolats potser, cansats i           la cúria per interessar-se per la seva salut, de com
malalts que fan el que bonament poden: “Joan, sóc            li anava la feina, si necessitava alguna ajuda, res de
el bisbe, què et sembla si demà vinc a prendre un            res. I sé d’almenys un altre cas semblant.
cafetot a casa teva”?
                                                             És això ser germà? És això ser humà? Si els sacerdots
Que quan algun rector l’hagi visitat, sigui pel motiu        que penquen en els pobles i ciutats són tractats així,
que sigui, i acabin prop de les dues, no el deixi            què podem esperar els feligresos?
anar-se’n, que vagi a buscar el cotxe qui sap on,
condueixi mitja hora o tres quarts, arribi a casa seva       Bisbe Carles, germà en Crist, fes saber al teu
cansat i desganat, es faci un entrepà o una truita i         successor, sigui qui sigui, el sentiment de molts
s’estiri al sofà (si en té). Convidi’l a dinar, que segui    rectors i que els seus feligresos molt sovint
a la seva taula i comparteixin l’àpat familiar.              ignoren.

Deixi’m explicar-li, i expliqui-li al nou bisbe, aquest                        Francesc Gimbernat és jubilat i té 89 anys
episodi que vaig viure de molt a prop. El rector d’un




  Jesús no hablaba de la “pobreza” en abstracto, sino de aquellos pobres con los que él trata mientras recorre
  las aldeas. Familias que sobreviven malamente, gentes que luchan por no perder sus tierras y su honor, niños
  amenazados por el hambre y la enfermedad, prostitutas y mendigos despreciados por todos, enfermos y
  endemoniados a los que se les niega el mínimo de dignidad (...). ¿Por qué van a ser ellos los privilegiados? ¿Es
  que Dios no es neutral? (...). Si Jesús hubiera dicho que el reino de Dios llegaba para hacer felices a los justos,
  hubiera tenido su lógica y todos le habrían entendido, pero que Dios esté a favor de los pobres, sin tener en
  cuenta su comportamiento moral, resulta escandaloso (...).
  Jesús nunca alabó a los pobres por sus virtudes o cualidades. Probablemente aquellos campesinos no eran
  mejores que los poderosos que los oprimían; también ellos abusaban de otros más débiles y exigían el pago de
  las deudas sin compasión alguna. Al proclamar las bienaventuranzas, Jesús no dice que los pobres son buenos y
  virtuosos, sino que están sufriendo injustamente. Si Dios se pone de su parte, no es porque se lo merezcan, sino
  porque lo necesitan.
                                    José Antonio Pagola, Jesús. Aproximación histórica, PPC, Madrid 2007, p. 103
                                                                                                                            9
Amb entitat (i experiència)
                                                                                Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)




          La coral “Primavera per la Pau”
                                                                                                                      Toni Canal

     L’any 1983 es commemorava            diàleg, la tolerància, la lluita      molt poc auditori, però sempre
     el desè aniversari del salvatge      contra la pobresa, la lluita contra   amb moltes ganes. El nostre
     cop d’estat del general Augusto      la fam, el treball contra tota        repertori no és molt usual en el
     Pinochet, d’infame memòria,          mena de misèria, el treball per       món coral. Per destacar algunes
     que sacsejà i malbaratà la vida      la dignitat de les persones i els     cançons, cantem poemes de
     a Xile i causà estupor a la gent     pobles, les causes perdudes i         Martí Pol musicats per en Genís,
     de bona voluntat de la resta del     menystingudes. Dirigits ja d’un       que també ha posat música a
     món. A Mataró, en el marc d’unes     bon començament per en Genís          lletres de Pere Casaldàliga, l’indi
     jornades de solidaritat amb Xile     Mayola, encarem ara els vint-i-       Seattle i d’altres poemes, cartes
     neix la idea d’organitzar un grup    cinc anys de vida.                    o qualsevol mena de textos que
     per interpretar la “Cantata de                                             tinguin a veure amb la pau.
                                          Han passat pel cor un bon
     Santa María de Iquique”, del                                               De Miguel Hernández, a Eric
                                          grapat de gent, de Mataró i una
     compositor xilè Luís Advis, obra                                           Clapton, un espectre ben ampli,
                                          mica de tot arreu. Ara som uns
     musical basada en el folcklor                                              de Bach a Llach, Serrat i Raimon
                                          vuitanta. Hem cantat al Palau
     xilè. No es demanava cap mena                                              o Mayola.
                                          de la Generalitat; al Palau de
     de coneixement musical, només
                                          la Música amb en Carlos Mejía         Des    del    seu    naixement,
     ganes de cantar (i així hem seguit
                                          Godoy y los de Palacagüina; a         “Primavera” ha estat dirigida
     fins avui).
                                          la basílica de Santa María del        per Genís Mayola, que des de fa
     Basats només en la discografia       Mar per la Rigoberta Menchú;a         un parell d’anys codirigeix amb
     del moment, Genís Mayola, Joan       la Plaça de Catalunya en un acte      en Xavier Rodon, que serà qui
     Vives, Pedro Javier González         multitudinari contra la guerra        prendrà el relleu al capdavant
     i Pepe Camacho “tradueixen”          de l’Iraq; hem cantat a Madrid        del grup.
     d’oïda la partitura, que amb         i Andorra com a sortides fora         Ara, a “Primavera”, celebrarem
     els anys, i per un viatge d’una      del nostre país. Hem cantat a         els vint-i-cinc anys, no és cap fita,
     membre del cor a Xile, on anà        parròquies, cines, poliesportius,     ni cap mèrit. Cantem perquè ens
     a trobar l’autor de la Cantata,      centres cívics, auditoris i teatres   agrada, i ens agrada i ens motiva
     sabem que es va fer amb una          de tot Catalunya, també al carrer,    el fet de cantar per la pau. És
     gran dosi d’ encert.                 tot i que que no ens agrada.          un granet de sorra per una
     L’octubre d’aquell any s’estrena     Hem cantat per un grapat de           causa que, per ara, no té fi. Però
     la Cantata a Mataró. L’esforç        causes, totes s’ho mereixien          treballarem per ella i li posarem
     esmerçat en la realització de la     i s’ho mereixen. Hem cantat           música. Amb moltes ganes.
     idea, el bon ambient aconseguit,     davant molta gent i davant de
     el trobar-se bé cantant, fan que
     el grup, en aquell moment una
     seixantena de persones, decideixi
     de seguir no ja com a agrupació
     coral esporàdica i efímera,
     sinó com a grup estable. Unes
     jornades pel desarmament que
     es feien al Maresme la primavera
     de l’any següent provoquen que
     es bategi el grup amb el nom de              Coral Primavera per la Pau
     “Primavera per la Pau”.                      Carrer Nou, 11
     L’objectiu de “Primavera” és                 08301 Mataró
10   de posar veu a tota causa que
     tingui a veure amb la pau: el
                                                  http://primaveraperlapau.entitats.mataro.cat
RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
                                                                                                      Receptes   Receptes




                      Arròs cremós                                                                 Crisis
             amb formatge escumós                                                                       Salva Clarós
              embolcallat de salmó
                                                              La gent d’aquesta generació creu que la humanitat
 (o altrament dit rotllets de salmó                           mai no ha estat tant bé com ara. Tot i així, vivim
                                                              immersos en nombroses crisis: el col·lapse ferroviari
                            farcit)                           de rodalies; el col·lapse de la xarxa elèctrica, que
                                                Tere Jorge    es debat entre l’apagada general i el no a la MAT;
                                                              la immigració desbocada que parla d’una extrema
                                                              pobresa en països d’origen i un complicat debat
La cuina també és motiu de polèmica i tot i que en aquesta    entre el recel cultural i la necessitat de mà d’obra;
publicació no ens hi trobem directament implicats (no         la sequera perllongada que ha desfermat conflictes
ens han cridat per demanar la nostra adhesió a un o altre     territorials pel pretès dret a la propietat de l’aigua;
bàndol) hem volgut “picar l’ullet” i demostrar que tots       el canvi climàtic que amenaça les generacions
podem ser creatius en els títols (també a la cuina de casa)   actuals i encara més les futures; la crisi immobiliària
però el que realment importa és si al darrera dels noms       i financera...
imponents trobem quelcom que valgui la pena. El cert          Totes aquestes crisis són semblants a les d’altres
és que ni a casa dels uns ni dels altres no hi podem anar     països i comunitats veïnes, per tant no són la
cada dia. Així que a l’espera de les nostres “estrelles       conseqüència d’una conjuntural mala gestió
Michelin” i amb la promesa que no se’ns pujaran               política. Dir que són culpa d’una manca d’inversió
els fums al cap si algun dia arriben, us oferim aquest        o de previsió és només denunciar una part, la
sofisticadíssim plat (o no).                                  menys significativa, del problema. Dir que amb més
Ingredients (per a 4 persones): 500 gr. de salmó              inversió i més gestió local la Generalitat ens hauria
fresc; 400 gr. d’arròs; 300 ml. de nata líquida; 150          estalviat l’apagada elèctrica de fa un any o el decret
gr. de formatge “manchego” semicurat o qualsevol              de la sequera és desconèixer el problema o bé voler
altre que us agradi; una fulla de llorer; sal i pebre         fer creure que tot s’arregla amb més autogovern.
al gust.                                                      No és així. Totes aquestes crisis manifesten que
                                                              anem arribant als límits d’un mal concepte de
Preparació: A la peixateria demanem que ens
                                                              desenvolupament per desigual i insostenible
netegin el salmó i ens facin filets el més prims
                                                              perquè és esclau del creixement i de l’extracció
possible. En una cassola ampla, hi posem aigua a
                                                              il·limitada de recursos de l’escorça terrestre sense
bullir amb el llorer, un bon raig d’oli d’oliva i sal.
                                                              reposar-los després d’haver-los utilitzat.
Quan comenci a bullir, hi tirem l’arròs i el deixem
coure uns 16 minuts aproximadament (fins que el               Al concepte de sostenibilitat no hi arribarem
gra estigui “al dente”). L’escorrem i el reservem.            només repetint la paraula com si fos una mena
A la mateixa cassola hi posem la nata a bullir i              de mantra, sinó canviant de model per passar de
deixem que redueixi una mica. Hi incorporem                   l’explotació pura i dura dels fluxos de materials i
l’arròs i amb un ratllador molt fi hi afegim també            d’energies cap a una utilització que en contempli
el formatge. Hi donem unes quantes voltes fins                d’antuvi el cost de reposició. L’aigua ha de pujar de
que quedi una textura cremosa. Salpebrem. Posem               preu perquè la depuració per a poder-la reutilitzar
el filets de salmó en una plata per anar al forn.             té un cost. La gasolina i tots els combustibles de
A sobre de cada filet de salmó, hi afegim l’arròs             carboni han de pujar molt de preu perquè cal que
cremós i emboliquem els filets (ens quedaran uns              cada gram de CO2 que s’emet a l’atmosfera torni
rotllets). Afegim un raig d’oli d’oliva per sobre de          als embornals terrestres i marins. L’energia i els
cada rotllet de salmó i empolvorem amb formatge               materials necessaris per a construir un edifici i per
ratllat. Finalment ho posem a gratinar uns minuts             desconstruir-lo quan arriba el final de la seva vida
al forn. El podem servir sobre un llit d’enciams              útil s’han de comptabilitzar perquè tenen un cost
variats.                                                      de reposició. L’increment del cost no ha fet més
                                                              que començar. La crisi és doncs global i profunda
                                                              però albira un canvi alliberador.
                                                                                                                            11
Puntades
                                  Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades




                                             va



      C
                                    Em
                 OMITÈS.
                                       no dir
                  sobtar, per
                                         deixar
                  que em va
                                     la notícia
                   garratibada,



                                                                  P
                                             rid
                       u nitat de Mad                                        UNTAIRES CONTRA LA PLUJA.
      que la Com                            amb
                            un acord                                         El diumenge 1 de juny se celebrava a
      s’havia signat                       seves
                        en una de les                                        Viladecans la XXI Diada de la Puntaire,
      l’Església on,                           er
                           pliava el pap                                     que és una concentració que cada any
       clàusules, s’am                      itals,
                        ns als hosp                               es fa en un lloc diferent, i en la qual participen
       dels capella                         rmar
                         entressin a fo                           puntaires de tot Catalunya i també algunes d’altres
       facilitant que                   ca i dels
                           itès d’Èti                             llocs d’Espanya i de l’estranger. A Viladecans hi
        part dels Com                           de
                          rdisciplinaris                          ha dues o tres associacions de puntaires, i aquest
        Equips Inte                          ntres
                          ives dels ce                            cop els tocava a elles muntar la trobada. Quinze
        cures pal·liat                         itès
                           Aquests Com                            dies abans, a la Mostra d’Entitats que es fa cada
         hospitalaris.                          tan
                             de decisions                         any amb motiu de la Fira de Sant Isidre, havia
         s’encarreguen                             o
                            ls com donar                          estat parlant amb una de les organitzadores,
         transcendenta                          als,
                            malalts termin                        que m’explicava simultàniament la il.lusió que
          no sedació a                   ts o la
                            ortamen                               els feia rebre tanta gent, i alhora la feinada que
          practicar av                          ient
                              no d’un pac                         representava una cosa així. Comptaven que
          reanimació o               amb      greus
                     nadons                                       serien més de 3.000 persones disposades a fer
           (p.e.                           Aspectes
                              s).                                 puntes de coixí totes alhora... I bé. El cas és que
           malformacion                        ifesta
                             sglésia ja man                       l’1 de juny, quan ens vam llevar, plovia a bots i
            aquests on l’E                         olt
                                en contra. És m                   barrals. Estava previst de fer tota l’activitat a l’aire
            la seva postura                     posar
                             intent de im                         lliure, excepte una exposició de puntes antigues
            greu aquest                      aquests
                              ligiosos en                         que es faria en un recinte cobert, el Cúbic. I vaig
             arguments re                            on
                                  pitals Públics                  sentir una gran pena: és terrible, que una cosa tan
             Comitès d’Hos                     ar són
                               ria de man                         excepcional que per a les organitzadores segur
             allò que hau                         itat i
                                gualtat, dign                     que significava tota una fita en la seva vida, se
              els criteris d’i                     illor
                                l d’oferir el m                   n’anés en orris d’aquella manera. Cap al migdia,
              justícia per ta                       or i
                                 t i evitar dol                   però, va parar la pluja. I me’n vaig anar cap al
              per al pacien                           i a
                                    essaris a ells                parc on s’havien de fer les activitats, a veure com
               p atiment innec                      itiva
                                 ílies. En defin                  estava tot plegat. I em vaig trobar que havien
               les seves fam                   rets dels
                                    antir el d                    encabit, de manera realment força inconcebible,
               es tracta de gar                       s ni
                                    entrar en idee                les puntaires dins el Cúbic, i allà s’estaven, fent
                pacients sense                     s per
                                   ts religioso                   les seves puntes com si res. A fora, en una mena
                qüestionamen                         o dic
                                   ions que, us h                 d’escenari cobert, l’alcalde i les organitzadores
                prendre decis                           sos
                                     a, en molts ca               feien els discursos d’inauguració que no havien
                 per experiènci                        ient
                                    marge del pac                 pogut fer al matí... Després em van explicar les
                 es realitzen al                         ica
                                      . Si això és èt             xifres: hi havia 3.400 inscrites, i només en van
                 i  de la família                       Tere
                                      ho expliqui.                fallar 400. I de les 3.000 que van venir, van poder
                  que algú ens
                                                                  encabir-ne sota cobert unes 2.600. La cosa no va
                 Jorge
                                                                  tenir el lluïment que hauria tingut sense pluja,
                                                                  entre altres coses perquè era molt difícil passejar
                                                                  entre les puntaires per veure com treballaven,
                                                                  però l‘ambient havia estat magnífic i s’ho havien
                                                                  passat la mar de bé. És una gran cosa, saber
                                                                  sobreposar-se a les adversitats. Josep Lligadas


12
I
         NTERESSOS POLÍTICS. Dimecre
                                                  s 4 de juny. Parlament
         de Catalunya. Sessió de control al
                                                 govern. No sé quin era
         el tema, però el que sí que sé és que
                                                   , davant una acusació
         de Convergència, el president Mo
                                                 ntilla va contestar, més
  o menys: “El problema és que vos
                                           tès es mouen per interessos
  polítics, i no pel bé del país”. L’últim
                                             que em faltava sentir! Que
  el president de la Generalitat dig
                                        ui que els “interessos polítics”
  es contraposen al bé del país! Ja
                                        podem anar defensant que la
  política és una activitat noble, que
                                        ha d’interessar tothom, perquè
  és a través de l’acció política que
                                         es gestiona la cosa pública, i
 dependrà de si es fa d’una maner
                                        a o d’una altra que es duguin
 endavant unes determinades prio
                                        ritats o unes altres... Ja podem
 anar dient, perquè llavors vingui
                                        el president de la Generalitat
 i reforci el que molta gent pensa:
                                        que la política és un a guerra
d’interessos de grups i de partits
                                      . Suposo que el president volia
dir que els seus oponents es movien
                                             per interessos partidistes,
però en canvi el que va dir va ser
                                          un disbarat pedagògic. Per
favor, estimats polítics profession
                                         als, no desprestigieu encara
més la vostra feina! Josep Lligadas


                                                                                                          nt:
                                                                Un fet que va sortint regularme



          A
                         GRAïMENT. Revisió de vida.                                 tal com va el món,
                                                                objectivament, i
                         ens sentim privilegiats. De fet,                                              viuen
                          en som. També és cert que con       vivim amb moltes persones que
                                                                  tres i que se senten per    manentment
                          circumstàncies semblants a les nos
                                                    s.
           amargades, o amb por, o ressentide
                                                                                            por de perdre
                                                   citat de vegades va associat a la
           El sentiment de privilegi i de feli                                      si fos una estadística
                                                  en què totes et ponen. Com
           aquesta mena d’estat “de gràcia”                                                nt que de fet la
                                                 Però anant més a fons acabes veie
           que s’hagués d’anar equilibrant.                                               entomes. No és
                                                  b què et passa sinó amb com ho
           felicitat no sempre té a veure am                                                –potser fràgil–
                                                 tes. Amb els anys pots cultivar una
           l’absència de desgràcies, o de llui                                                      ho passa
                                                         o que quan tu estàs bé el del costat
            acc eptació que la vida té alts i baixos,                                                   de les
                                                             de l’altre. I a l’inrevés. De fet una
            malam    ent. I aleshores tu pots ser suport                                     cies personals
                                                  privilegiada passa unes circumstàn
            persones que deia sentir-se més                                          salut i greu malaltia
                                                    ejada: problemes propis de
            per les quals no deu ser gaire env
            d’una persona molt propera.
                                                                                                  certesa que
                                                          ent. I una certa pau davant de la
            En   el fons hi havia un profund agraïm                                          le, o la pèrdua
                                                     taran, com morir-nos, per exemp
             haurem de viure coses que ens cos                                     tres morts no tenen la
                                                    ma convicció que les nos
             de persones estimades. I una ínti                                                no són l’única
                                                     véncer. Que el dolor i el patiment
             darrera paraula i que la por es pot                                             petites o grans
                                                    val la pena continuar les nostres
             realitat de la vida. I que per això
                                                     resultats.
             lluites encara que no en veiem els
                                                                                                       un nen
                                                            confiança. Com diu el salm, “com
             Tot mo   lt fràgil, si voleu. Tot basat en la                                     ilitat, vàlua o
                                                     esta confiança, i no la nostra hab
             petit a la falda de la mare”. Aqu
                                                       cè Solé
              privilegi personal és el que val. Mer




                                                                                                                 13
Q
                          UE NO ENS CLO
                                                 NIN! En el
                          número de febrer
                                                 de L’Agulla



                                                                  I
                         presentàvem un                                 NNOVACIÓ I QUALITAT. No fa gaire
                                              a entitat que
                         treballa per la                                parlava amb un amic que treballa en
              difusió del patrim              preservació i
             del meu poble, qu
                                     oni històric i cu
                                                        ltural          una empresa privada de Serveis Socials i
             qual pertanyo. I
                                    e és Viladecans,
                                                         i a la         comentàvem que la paraula “innovació”
             aquí és que de
                                 el que voldria co
                                                      mentar      sembla la vareta màgica que obre l’aixeta dels
            que em fa comen
                                 tant en tant trob
                                                      o algú      recursos i de les possibilitats de tirar endavant.
            aquesta tasca em
                                  taris estranyant-s
                                                       e que      El seu conjur serveix per a seduir polítics,
            amb la de coses qu
                                   sembli tan impo
                                                       rtant,     caixes d’estalvis, premsa… Ja està bé, però em
            o a Viladecans m
                                  e cal arreglar en el
                                                       món,       crida l’atenció que això passi quan fan falta
           part que a mi cert
                                 ateix. I jo penso
                                                      que, a      encara tants serveis bàsics. M’hi fa pensar el
           passejar pel meu
                                 ament m’agrada
                                                      poder       desenvolupament –tipus “sabata i espardenya”
           vestigis de la mev
                                   poble i veure-hi
                                                          els     – de l’actual Llei de Dependència. De fet quan a
           que no quedi re
                                 a història, i vull
                                                     evitar       moltes poblacions encara no hi ha uns serveis
          el paisatge de la
                               s del que va cons
                                                      tituir      domiciliaris amb cara i ulls, fa la impressió que
          crec que defensar
                                meva infantesa,
                                                    també         s’està més pendent que els nous projectes siguin
          cultural, i més en
                                 el patrimoni hist
                                                     òric i        “innovadors” que no que senzillament siguin de
          urbanística com
                               un lloc de tanta pr
                                                      essió        qualitat. A mi no m’importaria gens, que allà on
         un valor polític m
                             és l’àrea de Barcel
                                                   ona, té         visc, els serveis fossin suficients i eficaços, encara
         de fer que no en
                                olt important: el
                                                     valor         que no resultessin gens innovadors. De veritat.
         clonació pura i si
                             s convertim tots
                                                  en una           Perquè penso que la qualitat ha d’incorporar
        els que tenen el
                              mple dels patron
                                                    s que          per la força l’adaptació a una realitat social en
        implacablement
                              poder van impl
                                                  antant           perpetu canvi i, per tant, la qualitat no és estàtica.
       eliminen tota dive
                               a tot arreu, i
                                                      que          Igual passa amb els programes per a l’acollida de
       tota història que
                              rsitat, tota person
                                                   alitat,         nouvinguts. Ja m’està bé que siguin innovadors
      podent-te-les se
                             ajudi a viure les
                                                   coses           –sembla que hi hagi una competència ferotge
      Perquè
                            ntir pròpies, ún
                                                  iques.           entre universitats, entitats, ajuntaments, per
                    tots
      silenciosos, ben
                             esdevinguem
                                                  xaiets           veure qui dissenya el programa més “progre”
                           iguals els uns al                        i innovador–, però de fet m’agradaria més que
      Contra els MacD                          s altres.
     mundial, patrim
                            onald i l’estupid
                                                ització             senzillament existissin a la meva ciutat. ¿No ens
     Josep Lligadas
                           oni històric i cu
                                                ltural!             estem tornant una mica massa superficials, tots
                                                                    plegats? Mercè Solé




                                                                                              era setmana de juny
                                                        la FAO celebrada a Roma la prim



        L
                  A FAM I LA SET. La cimera de                                                      tots els mitjans
                                                              Han decidit, això sí, “lluitar amb
                  s’ha  acabat sense cap resultat positiu.                                             , tal com deia
                                                                més just”, magnífics propòsits que
                   per era dicar la fam” i “buscar un comerç                                                 amentals
                                                                    plir cap plat”. Perquè decisions fon
                   una assi  stent iraniana, “no serviran per om                                              icultura,
                                                                      e dels països rics envers la seva agr
        com ara suprimnir o      almenys atenuar el proteccionism
                                                                                   que produeixen, no s’han pres.
                                              s països pobres puguin vendre el
        que impedeix que els pagesos del                                                 produir biocombustibles,
                                                  l’extensió dels cultius destinats a
        Ni  tampoc s’ha afrontat el tema de                                                    manera que no sols
                                                          a tota la cadena alimentària. De
        amb l’en   cariment que això comporta per                                                 nic que avança és
                                                            el món, sinó que anem enrere. L’ú
        no avance    m en el camí d’eradicar la fam en                                                    promès uns
                                                                    sones. Sí, alguns països han com
        la tragèdia que     destrueix la vida de milions de per                                                 tinaran,
                                                                         èdia, però sense dir a què es des
         bons grapats de din     ers per lluitar contra aquesta trag                                                aquí
                                                                            b la fam, la set. Aquests dies que
         cosa que certament no       és cap bon auguri. I juntament am
                                                                                       ica aigua que tenen és aigua
                                                 a, a moltíssims llocs del món l’ún
         estem celebrant el final de la sequer                                            veí, que és el ric i poderós
                                                    a, és aigua que arriba quan el país
         con  taminada. O, com passa a Palestin                                                  re el futur del món.
                                                           gaires motius per ser optimista sob
         (o sigui  Israel) li dóna la gana. No, no hi ha
14       I si jo fos governant d’un país ric,
                                                no dormiria gaire tranquil. Josep
                                                                                     Lligadas
Per airejar el cervell
                                                           Per airejar el cervell     Per airejar el cervell   Per airejar el cervell




                                     l’ambient de pregària que es                   a construir-se cap al 1890, per
                                     crea. Algunes formes poden                     iniciativa d’Eusebi Güell, el qual
                                     ser tirant a carrinclones, però el             va voler instal·lar la seva nova
                                     conjunt queda molt salvat per la               fàbrica tèxtil en uns terrenys de
                                     capacitat dels francesos de fer les            la seva propietat allunyats de
                                     coses amb elegància... En saben                l’anarquisme barceloní.
                                     molt. I a més, pots anar a visitar
                                                                                    I efectivament va aixecar la
                                     tot d’espais d’espiritualitat i
                                                                                    fàbrica, i una enorme masia, i les
                                     formació: una gran llibreria,
                                                                                    cases dels treballadors (totes amb
                                     parades de moviments i grups...
                                                                                    hortet) i un teatre i un casino,
                                     O sigui que aneu a Lourdes. En                 una escola per a nens i una altra
                                     canvi, no us recomanaria gaire                 per a nenes, un convent i, l’obra
                                     d’anar a Fàtima si el que busqueu              més coneguda, l’església que
                                     és estímul cristià. A Fàtima no hi             encomanà a Antoni Gaudí.
                                     ha malalts ni solidaritat visible,
                                                                                    El conjunt realment mereix la
                                     i la pietat que s’hi cultiva és
                                                                                    visita, que a més es fa amb bons
Lourdes, un viatge que cal fer       certament molt discutible... Josep
                                                                                    guies: per la singularitat de la
                                     Lligadas
Si no hi heu estat mai, sens dubte                                                  concepció que hi havi al darrere
que hi heu d’anar. Ara Lourdes                                                      de la construcció, per l’interès
s’ha tornat a posar una mica de                                                     de mecenatge cultural que se’n
moda arran de la novel.la de Pep                                                    desprèn i sobretot per la qualitat
Coll de la qual parlàvem en el                                                      de l’església gaudiniana.
número passat de L’Agulla, que
                                                                                    Segurament, des de la nostra
s’ha vist afavorida a més per la
                                                                                    actual perspectiva, Eusebi Güell
inesperada publicitat que li ha
                                                                                    era un burgès paternalista i més
fet el rector de Tremp.
                                                                                    val no burxar gaire en com va
Però bé, més enllà de modes,                                                        fer els diners a Cuba, però va
a Lourdes s’hi ha d’anar. La                                                        deixar una petjada industrial
ciutat és un mercat immens,                                                         considerable pel seu caràcter
on es ven de tot, coses de més                                                      emprenedor i innovador. No es
bon gust i dignitat, i coses                                                        va moure només per millorar
més      impresentables.     Però                                                   la seva economia. També es
un cop entres a l’espai del                                                         va interessar perquè els seus
santuari, allà tot canvia. El que                                                   treballadors tinguessin una
impressiona més, sens dubte,                                                        millor formació i qualitat de vida
és el protagonisme dels malalts.                                                    que les que s’oferien a l’època.
Allà són atesos, acompanyats,                                                       Per rendir més? Potser sí. Com
entretinguts, i tenen també                                                         deia un grupet de la nostra
àmplies possibilitats de pregària    La Colònia Güell                               colla: quina diferència entre el
i de pau. I això és impagable.                                                      Poblat Roca de Viladecans i la
Pocs malalts, en contra del que      http://www.elbaixllobregat.net/
                                                                                    Colònia Güell de Santa Coloma
sovint es diu, crec jo que vagin     coloniaguell
                                                                                    de Cervelló!
a Lourdes esperant miracles i        Vaig tenir ocasió de ser-hi no
                                                                                    Per cert, una altra obra important
guaricions. Fins i tot els que es    fa gaire, en una sortida de la
                                                                                    relacionada amb Eusebi Güell,
banyen a les piscines no crec que    xarxa “Parlar per conviure”,
                                                                                    a part de les que duen la firma
n’esperin gaires resultats físics.   de voluntariat lingüístic de
                                                                                    d’Antoni Gaudí, és la fàbrica de
El que busquen els malalts, i        Viladecans. Havia anat a algun
                                                                                    ciment Asland que hi ha al Clot
el que certament allà reben, és      casament a l’església de Gaudí,
                                                                                    del Moro, a Castellar de n’Hug,
atenció, ànims per a la vida, i      però no m’havia fixat gaire en el
                                                                                    que també val la pena de visitar.
empenta de fe.                       conjunt.
I juntament amb els malalts,         La Colònia Güell va començar
                                                                                    Mercè Solé
                                                                                                                                        15
La fe de cada dia                         La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia



                                               Jesús i la família (II)
                                                                                                               Josep Lligadas


            Dèiem al número anterior de L’Agulla que les            família com un espai per al creixement de la fe,
            escenes familiars positives en la vida de Jesús         sinó que més aviat el seu interès és deixar clar
            només les trobem en els relats de la infància, en       que, en cas de conflicte, el seguiment del camí
            els dos primers capítols de Mateu i Lluc. Després,      del Regne ha de passar per davant dels llaços
            durant la seva vida pública, Jesús mostrarà             familiars (Mt 10,21; 10,34-39; Lc 14,25-33).
            un notable distanciament dels seus familiars,
                                                                    Més endavant, l’experiència de la comunitat
            i assenyalarà que la família que realment li
                                                                    cristiana dels primers temps mostrarà que,
            interessa és la dels que escolten la seva paraula
                                                                    mentre per una banda el seguiment de Jesús
            i segueixen el camí de Déu. Només hi ha un
                                                                    podia provocar trencaments familiars dolorosos
            moment en què Jesús defensa la dedicació a la
                                                                    i fins i tot denúncies entre membres de la
            família. I és quan algú, amb pretextos religiosos,
                                                                    mateixa família, també podia ser la família un
            descuida l’atenció als pares necessitats (Mt 7,9-
                                                                    lloc important per a la vivència del seguiment
            13). I aquí es veu un cop més per on van els seus
                                                                    de Jesús, i un espai obert i acollidor de cara als
            criteris: l’important no són els llaços familiars
                                                                    altres cristians. I així serà al llarg dels temps, i
            com a tals, sinó l’atenció a la gent que un té a
                                                                    així pot continuar essent ara en molts casos. I el
            prop quan aquesta gent et necessita.
                                                                    record de la família de Natzaret podrà ser un
            Tota aquesta mirada seria incompleta, però, si          bon estímul en aquest sentit. Però les paraules
            no assenyaléssim també el fet que a l’evangeli de       de Jesús haurien de posar en guàrdia contra la
            Joan la mare de Jesús és presentada exercint un         temptació d’absolutitzar la família i de creure
            paper important en dos moments claus de la vida         que el model familiar que en un determinat
            pública de Jesús: en el primer miracle, a Canà          moment històric es considera el correcte segons
            de Galilea, i al peu de la creu, quan Maria és          els valors tradicionals, realment ha de ser el
            confiada a la cura del deixeble estimat (Jo 2,1-12;     mitjà bàsic de transmissió de la fe. No és això
            19,25-27). Aquesta presència positiva de Maria          el que Jesús pensava. Certament que per a ell
            en l’evangeli de Joan contrasta amb l’afirmació         l’únic model de família imaginable és el que es
            de la incredulitat dels germans de Jesús (Jo            reflecteix a l’inici del llibre del Gènesi, format per
            7,1-5), i certament va més enllà de cap valoració       un home i una dona amb els corresponents fills.
            de la família com a tal, sinó que té sobretot una       Jesús defensa clarament aquest model. Però si
            funció simbòlica. Com passarà després, també,           mirem totes les seves intervencions sobre el tema,
            en l’última aparició de Maria al Nou Testament,         veurem que el que ell té més interès a destacar
            reunida al cenacle amb els apòstols esperant la         no és el model com a tal, sinó la necessitat de
            vinguda de l’Esperit (Fets 1,12-14). Maria, en tots     vigilar de no convertir la família en un nucli
            aquests casos, és el símbol d’Israel, que dóna a        tancat i només preocupat per si mateix i per
            llum el Messies, i que és cridada a donar a llum        cada un dels seus membres, oblidant la crida
            també a la nova comunitat dels germans de Jesús,        bàsica a considerar tothom com a germà i a ser
            l’Església.                                             testimonis del seu Regne enmig del món. I també
            Aquest distanciament de Jesús respecte a la             es deduiria de les paraules de Jesús una invitació
            seva família no vol dir tampoc, certament, que          a desangoixar tants pares que veuen com els
            no se l’estimés, ni que rebutgés els llaços de la       seus fills no segueixen els camins de fe i de vida
            sang. Però sí que mostra molt clarament que ell         que ells desitjarien; la família, en efecte, és un
            no li dóna cap valor especial de cara a l’anunci        camí possible d’anunci, però no és l’únic ni el
            del Regne. Jesús no presenta en cap moment la           principal, almenys des del punt de vista de Jesús.




                                 L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona
El retall




                                                                                                             (Aristòtil)

More Related Content

What's hot

L Agulla 054
L Agulla 054L Agulla 054
L Agulla 054agulla
 
L Agulla 055
L Agulla 055L Agulla 055
L Agulla 055agulla
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74agulla
 
Viladecans, punt de Trobada 01
Viladecans, punt de Trobada 01Viladecans, punt de Trobada 01
Viladecans, punt de Trobada 01puntviladecans
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79agulla
 
Agulla 77
Agulla 77Agulla 77
Agulla 77agulla
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82agulla
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84agulla
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80agulla
 
Agulla 75
Agulla 75Agulla 75
Agulla 75agulla
 
Número 56
Número 56Número 56
Número 56agulla
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81agulla
 
Agulla 58
Agulla 58Agulla 58
Agulla 58agulla
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73agulla
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67agulla
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10agulla
 

What's hot (19)

L Agulla 054
L Agulla 054L Agulla 054
L Agulla 054
 
L Agulla 055
L Agulla 055L Agulla 055
L Agulla 055
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74
 
Viladecans, punt de Trobada 01
Viladecans, punt de Trobada 01Viladecans, punt de Trobada 01
Viladecans, punt de Trobada 01
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79
 
Agulla 77
Agulla 77Agulla 77
Agulla 77
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80
 
Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66
 
Agulla 75
Agulla 75Agulla 75
Agulla 75
 
Número 56
Número 56Número 56
Número 56
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81
 
Agulla 58
Agulla 58Agulla 58
Agulla 58
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10
 

Viewers also liked

Crucigrama Actividad EPU 8
Crucigrama Actividad EPU 8Crucigrama Actividad EPU 8
Crucigrama Actividad EPU 8martinezcobosm
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76agulla
 
Gr11 caminho do atlântico
Gr11 caminho do atlânticoGr11 caminho do atlântico
Gr11 caminho do atlânticosilvartes
 
CURRICULUM MAI ACTUALIZADO
CURRICULUM MAI ACTUALIZADOCURRICULUM MAI ACTUALIZADO
CURRICULUM MAI ACTUALIZADOAugusto Mai
 
Revolução industrial inglesa
Revolução industrial inglesaRevolução industrial inglesa
Revolução industrial inglesaAva Augustina
 
La Cara Del Dolor
La Cara Del DolorLa Cara Del Dolor
La Cara Del Dolorcriperworld
 
72824100 ficha-de-avaliacao-sumativa-nº-1-contos-do-sec-xx
72824100 ficha-de-avaliacao-sumativa-nº-1-contos-do-sec-xx72824100 ficha-de-avaliacao-sumativa-nº-1-contos-do-sec-xx
72824100 ficha-de-avaliacao-sumativa-nº-1-contos-do-sec-xxJu Alves
 
Diagnóstico empresarial faraco consultoria
Diagnóstico empresarial   faraco consultoriaDiagnóstico empresarial   faraco consultoria
Diagnóstico empresarial faraco consultoriaEduardo Faraco
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsagulla
 
Antena Wifi
Antena WifiAntena Wifi
Antena Wifiurrutia
 
Anexo iii curriculum vitae
Anexo iii   curriculum vitaeAnexo iii   curriculum vitae
Anexo iii curriculum vitaeJose Henrique
 
15 03 desdobrável-convite-palestra_apee-final
15 03 desdobrável-convite-palestra_apee-final15 03 desdobrável-convite-palestra_apee-final
15 03 desdobrável-convite-palestra_apee-finalgracaoliveiragr330
 

Viewers also liked (20)

Piramide de maslow
Piramide de maslowPiramide de maslow
Piramide de maslow
 
Crucigrama Actividad EPU 8
Crucigrama Actividad EPU 8Crucigrama Actividad EPU 8
Crucigrama Actividad EPU 8
 
Lista escala
Lista escalaLista escala
Lista escala
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76
 
ADA 6
ADA 6ADA 6
ADA 6
 
Gr11 caminho do atlântico
Gr11 caminho do atlânticoGr11 caminho do atlântico
Gr11 caminho do atlântico
 
Cruzadinha
CruzadinhaCruzadinha
Cruzadinha
 
CURRICULUM MAI ACTUALIZADO
CURRICULUM MAI ACTUALIZADOCURRICULUM MAI ACTUALIZADO
CURRICULUM MAI ACTUALIZADO
 
Revolução industrial inglesa
Revolução industrial inglesaRevolução industrial inglesa
Revolução industrial inglesa
 
La Cara Del Dolor
La Cara Del DolorLa Cara Del Dolor
La Cara Del Dolor
 
Agendaabril22 2013
Agendaabril22 2013Agendaabril22 2013
Agendaabril22 2013
 
Diapositiva de prueba
Diapositiva de pruebaDiapositiva de prueba
Diapositiva de prueba
 
72824100 ficha-de-avaliacao-sumativa-nº-1-contos-do-sec-xx
72824100 ficha-de-avaliacao-sumativa-nº-1-contos-do-sec-xx72824100 ficha-de-avaliacao-sumativa-nº-1-contos-do-sec-xx
72824100 ficha-de-avaliacao-sumativa-nº-1-contos-do-sec-xx
 
Diagnóstico empresarial faraco consultoria
Diagnóstico empresarial   faraco consultoriaDiagnóstico empresarial   faraco consultoria
Diagnóstico empresarial faraco consultoria
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensions
 
Cruzadinha política
Cruzadinha políticaCruzadinha política
Cruzadinha política
 
Concurso olhos nos olhos
Concurso olhos nos olhosConcurso olhos nos olhos
Concurso olhos nos olhos
 
Antena Wifi
Antena WifiAntena Wifi
Antena Wifi
 
Anexo iii curriculum vitae
Anexo iii   curriculum vitaeAnexo iii   curriculum vitae
Anexo iii curriculum vitae
 
15 03 desdobrável-convite-palestra_apee-final
15 03 desdobrável-convite-palestra_apee-final15 03 desdobrável-convite-palestra_apee-final
15 03 desdobrável-convite-palestra_apee-final
 

Similar to NúMero 60

Similar to NúMero 60 (14)

Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66
 
Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06
 
Número 06
Número 06Número 06
Número 06
 
Punt De Trobada 02, juliol 2007
Punt De Trobada 02, juliol 2007Punt De Trobada 02, juliol 2007
Punt De Trobada 02, juliol 2007
 
NúMero 18
NúMero 18NúMero 18
NúMero 18
 
Punt de Trobada número 08
Punt de Trobada número 08Punt de Trobada número 08
Punt de Trobada número 08
 
Núm.1 versió paper
Núm.1 versió paperNúm.1 versió paper
Núm.1 versió paper
 
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
 
Número 21
Número 21Número 21
Número 21
 
Pd T 25
Pd T 25Pd T 25
Pd T 25
 
Número 02
Número 02Número 02
Número 02
 
Pdt 65
Pdt 65Pdt 65
Pdt 65
 
PdT 39 desembre 2010
PdT 39 desembre 2010PdT 39 desembre 2010
PdT 39 desembre 2010
 

More from agulla

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87agulla
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberagulla
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83agulla
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomagulla
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9agulla
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesagulla
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7agulla
 
Crit solidari 6
Crit solidari 6Crit solidari 6
Crit solidari 6agulla
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71agulla
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haitíagulla
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 

More from agulla (12)

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liber
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothom
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentes
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7
 
Crit solidari 6
Crit solidari 6Crit solidari 6
Crit solidari 6
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haití
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 

NúMero 60

  • 1. L’ A G U L L A Juny 2008 - Any XIII - Número 60 Reforçar No anem gens bé. Això de la renovació del contracte de la COPE a Federico Jiménez Losantos només per la voluntat del cardenal Rouco i en contra, pel que sembla, de la resta de comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola és inconcebible. Quina mena de president és aquest que és capaç d’actuar així? I quina mena de comitè executiu és aquest que li ho permet? El cas és que la situació dels cristians que no combreguem amb la ideologia integrista i ultradretana que s’ha apoderat de l’Església espanyola és cada cop més difícil. Fins al punt que n’hi ha que es plantegen de marxar sense que això signifiqui que hagin perdut la fe. És tràgic, haver d’arribar a aquest punt. I poca cosa s’hi pot dir. Bé, sí que es pot dir el que hem dit sempre, i que encara que sonarà repetit i tòpic, deu continuar tenint tot el seu valor. Per una banda, reforçar els propis espais d’Església, els de l’Església de prop, la que ens ajuda a viure i a continuar el camí de creients. Per una altra, reforçar també totes les iniciatives que puguin fer presents noves veus d’Església, per mirar que la Bona Nova de Jesús pugui ser vista com una proposta alliberadora, estimulant, transformadora. I per una altra, finalment, reforçar la pròpia i personal vivència cristiana, amb la pregària, el silenci, la lectura, la recerca de la pau que dóna Jesucrist... Ara que ve l’estiu, pot ser un bon moment per donar una empenta a totes aquestes coses. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  • 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 No es lo que hay. J. Llamas Any XIII. Número 60 juny 2008 04 Coopcinites = cooperativa + cuina. M. Digón Periodicitat: 05 Canviar de Feina. S. Clarós cinc números l’any. 06 Reflexions sobre la sequera. E. Martínez Subscripció anual: 10 € 07 Llibertat d’expressió. M. Solé Grup promotor: la palmera i la font Jaume Botey Joaquim M. Cervera 08 CPL. cinquanta anys. J. Lligadas Salva Clarós 09 Carta al bisbe Carles Soler per entregar al seu successor F. Gim- Kitty Guirao bernat Maria-Josep Hernàndez amb entitat (i experiència) Tere Jorge Josep Lligadas 10 La coral “Primavera per la Pau”. T. Canal Josep Pascual Mercè Solé Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Coordinació: 11 Rotllets de salmó farcit. T. Jorge Josep Lligadas 11 Crisis. S.Clarós Compaginació: Mercè Solé 12 Puntades Dibuixos: Montserrat Cabo 15 per airejar el cervell Capçalera: Mercè Gallifa La FE DE CADA DIA Imprimeix: Multitext, S.L. 16 Jesús i la família (II). J. Lligadas D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Bon estiu, Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Telèfon: 93.308.37.37 bon descans (Josep Pascual) Bloc: http://punxo.blogspot.com (o bona feina)! Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... No es lo que hay Jemima Llamas Han pasado 30 años desde el final ir de alquiler. Yo me pregunto de la dictadura y de la represión. si alguien se da cuenta de que Ahora estamos en democracia, el problema está en el abuso de una democracia lograda gracias los bancos, en la especulación a la lucha unida de todo el inmobiliaria y la mala gestión pueblo, que supo salir a la calle económico-política que cada vez a reclamar sus derechos. Salimos está más cerca del capitalismo al unísono todos juntos, nos que de la democracia justa. Tener apoyamos y vencimos… Pero, piso o ser madre no es un lujo, ¿que pasa ahora? es un derecho, tanto moral como Reflexionemos. No hay represión por ley tenemos derecho. ¿Por moral, de hecho hemos avanzado qué nos tenemos que justificar? mucho en la manera de ver Quizá a lo que no tengo derecho situaciones polémicas como la es a quejarme porque ¡es lo que homosexualidad, la emigración, hay! aceptando otras culturas. En Veamos otro caso. Un amigo con general hemos aprendido a carrera universitaria posee un respetarnos un poco más y sueldo base de 540 €, soltero que distinguimos la realidad de la todo esto es maravilloso, pero comparte piso de alquiler con demagogia? estamos tragando con otro tipo unos amigos porque el banco de represión, otra forma de le deniega la hipoteca que, bien Ellos salieron de una dictadura coartar nuestras libertades. Me mirado, realmente no podría y sí, los principios son difíciles, explicaré con el ejemplo de mi pagar. El sólo gasta unos 200 € pero la mayoría de aquellas vida misma. Tengo 30 años, vivo en la habitación, con el dinero personas hoy tienen una buena en un piso de segunda mano que ahorra de vez en cuando se posición económica, incluso más con todas las reformas que ello va de viaje low-cost, o se permite de una vivienda, además y lo más supone (las cuales aún están por un capricho, porque de todos importante, la clave de todo… hacer) pago 914 € de hipoteca, modos por mucho que ahorre Ellos salieron de un sistema de los cuales 816 € son intereses no va a poder comprarse un represor. ¡Esa es la clave! y 98 de amortización. Mi sueldo piso ni vivir solo de alquiler. Nosotros llevamos en democracia base es de 540 € (el mínimo Los comentarios en su caso son: ya ¡30 años! Y al paso que van los interprofesional); para ganar “Bueno, si no tienes dinero de sueldos, los precios y los abusos, más tengo que hacer un montón verdad, no te vayas de viaje… o no alcanzaremos ni la mitad del de horas. El sueldo de mi pareja no te compres esto o lo otro”. bienestar social que ellos a los 40 es de 640 € base. Este pasado años. Edad a la que ya poseían Una vez caemos en la trampa mes ha realizado 232 para poder un piso pagado o casi pagado y de la demagogia que utilizan llegar a final de mes. Además una familia echada adelante ¿Por los capitalistas, el gobierno ahora nos hemos embarcado en qué no les copiamos? acomodado de hacernos creer la aventura de ser padres lo cual que si somos pobres o lo pasamos ¡Salgamos a la calle, denunciemos nos supone una serie de gastos mal es nuestro problema, que eso los abusos! Defender nuestros adicionales. ¡es lo que hay! Que ellos cuando derechos no es perder el tiempo. Sé lo que muchos piensan, más salieron de la represión también ¡Lucha por lo que es tuyo! ¡NO que nada porque me lo han lo pasaron mal y no se quejan. ES LO QUE HAY! dicho abiertamente. Si no tienes De verdad ¿estamos dispuestos dinero no tengas hijos, que a tragarnos esa patraña? ¿Tanto luego los crían las abuelas… tú 3 nos han lavado el cerebro las Jemima Llamas és treballadora d’una al menos tienes piso… te puedes empresa de seguretat. Article publicat nuevas tecnologías que ya no a “Viladecans, Punt de Trobada”
  • 4. Coopcinites = cooperativa + cuina Marta Digón tard l’Ana se’n va anar a Guatemala un parell d’anys (tot i que ja la tenim aquí) i va retornar el Lobo (Jordi) després de cinc anys a EUA i s’hi va incorporar també…. Ah! i la Mònica va atraure al Xavi, la seva parella. Així que ara som tots aquests: cinc unitats familiars. Cal dir també que molts de nosaltres hem compartit o compartim grup de revisió de vida a la JOC i ara a l’ACO… La idea de Coopcinites va sorgir bàsicament de la mare de l’Hèctor. Ella volia deixar la seva feina per dedicar-se a cuinar per a gent que treballa, carmanyoles de migdia casolanes i de qualitat…. Així que el seu propi fill li va robar la idea !! L’any 2004 va ser un any de molta moguda al nostre Per a tothom era complicat cuinar cada dia i per a una barri: Sant Andreu (Barcelona). Aquell any un sola persona. Si en un plat, per exemple, hi posaves grup de gent ens vàrem llançar a iniciar diversos una mica de col o bé tota la setmana menjaves col, o projectes que varen resultar més o menys exitosos. bé se’t feia malbé dins la nevera. Les compres eren: Vàrem iniciar un projecte de cooperativa un pebrot, dues cebes, un cogombre… una mica d’habitatge (seguint el model Andel dels països trist… en canvi el fet de cuinar-nos mútuament nòrdics en règim d’usdefruit). Sostre Comú va ser ens dóna qualitat en els nostres àpats (cuines un el nom d’aquest projecte. La magnitud del projecte sol dia, no ho fas només per a tu, t’han cuinat uns (implicava a les administracions públiques de ple) bons plats i vols correspondre-hi). Il.lusiona quan i la diferència de ritmes en el procés per a crèixer et diuen: oh, quines croquetes!! I a més estalvies com a grup humà i projecte de vida, va resultar diners i molt de temps…. que la coope d’habitatge naufragués. En aquests quatre anys que portem valorem molt També vàrem iniciar una cooperativa de consum el fet de cuinar per als altres. Entre cassola i paella ecològic. La cooperativa El Borró la formem unes 15 hi ha un ingredient que és bàsic: la tendresa i unitats familiars, on cada 4 mesos periòdicament l’estima per a qui cuines. Ens ho passem molt bé anem agafant les responsabilitats de secretaria, cuinant i menjant el plat amorós que cadascuna/ú unificació de comandes i economia. La paraula Borró rep. Donem i rebem plats generosos d’estimació (a és la gemma que surt del tronc i d’aquí les branques, l’estil “Como agua para chocolate ) fulles i flors. I com ens organitzem? Cada dijous ens trobem al local d’ICV de Sant És molt senzill. Tenim un calendari/quadrant on Andreu on ens el cedeixen com a espai de trobada sortim cadascuna de les unitats familiars i en el del Borró. Setmanalment hi ha un parell de qual cada setmana ens repartim els següents plats: persones que preparen les cistelles per a la resta carn, peix, verdures, llegums i sopa/pasta. El plat de cooperativistes. Entre tots plegats/des ens que et toca fer aquella setmana el fas per a 5 unitats ajudem (ho intentem) en el consum conscient i familiars. El diumenge (generalment) ens trobem responsable. a la Plaça del Comerç (barri de Sant Andreu) o en En paral.lel es va iniciar, a més a més, Coopcinites. una casa i ens repartim les carmanyoles, així que Érem 5 persones (Ana, Hèctor, Daniel, Mònica i arribes, per exemple, amb cinc plats de llenties i Marta) que vivíem soles i constatàvem la dificultat t’entornes amb un de llenties, un de calamars, un a nivell pràctic i econòmic que representava aquesta de pollatre al curry, un de mongeta tendra i un de situació. Mentre anàvem construint un projecte més macarrons… i ja tens bastant arreglat el menjar global (Sostre Comú i El Borró) en començàvem un d’aquella setmana! Brutal. altre de més petit. Amb el temps en Daniel va anar Qui convoca en forma, hora i lloc (pot ser un sopar desapareixent i es varen incorporar un altre Dani o un traspàs ràpid) és la persona a qui aquella amb la seva parella Meri i els seus nanos Roger i 4 Jana (que han anat arribant amb el temps). Més setmana li toca cuinar verdures. El primer any ens ho vam currar mogollón: cada diumenge fèiem
  • 5. sopar amb amigues i amics, però al final de curs conveniència. Per exemple el Diego, un company vàrem valorar que era una currada…. Ara hem de de la cooperativa del Borró, ha iniciat el mateix trobar l’equilibri entre fer cada setmana un sopar o però amb companys i companyes de la feina. S’han passar-nos les carmanyoles com si fòssim traficants organitzat que cada dia de la setmana cuina un o  ¡!! una i porta el menjar per a la resta, amb la qual cosa A Sant Andreu s’ha gestat un altre grup de comporta menjar molt bé i cuinar un sol dia! Coopcinites que es manté ja uns tres anys… no està Coopcinites som: Mònica Cano, Xavier Vivancos, Jordi gens malament! Alcaraz, Ana Chamorro, Dani Gómez, Meri Cases (els petits Roger i Jana), Hèctor Mora i Marta Digón Però el millor de tot és que van sortint variants a Canviar de feina Salva Clarós víctima. Haig de dir, però, que El treball en el sindicat, en aquest també en algunes ocasions, les cas, no és una continuació de mateixes persones acomiadades l’acció sindical sinó un canvi cap han relatat a posteriori una a un departament més tècnic de certa sensació d’alliberament, treball, ambient i infraestructures com si aquella circumstancia que fa de suport a l’acció sindical inicialment traumàtica hagués i a la interlocució social de la obert inesperadament i per atzar pròpia organització sindical. una porta de llibertat. No es tracta només de canviar El fet d’emprendre per “d’empresa” sinó també de decisió pròpia una nova etapa En el meu cas, després de més de dues dècades en una empresa temàtica, encara que sense professional, mogut més per la perdre del tot de vista el camp voluntat de canvi que no pas multinacional a la qual sens dubte m’hi havia acomodat, he de l’enginyeria perquè hi ha una pels avatars del mercat laboral o relació evident entre tecnologia per l’ànsia de millora econòmica sentit la necessitat de canalitzar les inquietuds personals, aquelles i ciències mediambientals. En o de promoció professional, aquest àmbit però, el sindical, ajuda a mostrar que l’ésser humà que en bona mesura et motiven per a fer una aportació a la hi ha una orientació òbvia no sempre es conforma amb cap al benefici social i cap a la l’estabilitat i l’acomodació a un col·lectivitat, i que fins aquest moment estaven circumscrites transformació del sistema que lloc determinat. La resistència al evidentment aporta tota una canvi és forta perquè els lligams a l’àmbit del voluntariat extra- laboral, cap a una acció capaç altra motivació que, per a mi, que establim amb l’empresa, no aportava l’activitat orientada l’entorn humà i les rutines laborals d’englobar treball i compromís en una mateixa dedicació, guanyant estrictament al negoci. adquirides al llarg del temps actuen a manera de narcòtic que temps, eficàcia i probablement En aquest moment de la inhibeix l’esperit d’emprenedor satisfacció personal. He optat vida, quan ja vaig encarant la que portem a dins. Moltes per una dedicació plena a cinquantena, el cos demana vegades, són les circumstàncies l’organització sindical a la qual conciliar neguits, aspiracions i alienes les que ens porten a estic afiliat des de gairebé el realitats. Si bé no és fàcil prendre canviar el rumb de les coses. primer dia que vaig començar decisions que impliquen risc Com a sindicalista he assistit a treballar. És evident que la com ara les que fan referència al a nombrosos acomiadaments, sola militància sindical, vull futur laboral, també és cert que sempre dolorosos en el moment dir l’acció de representar els costa menys quan ja hi ha una en què es produeixen perquè treballadors a l’empresa, ja certa experiència acumulada en en no ser esperats ni desitjats marca d’alguna manera el futur els anys de fer apostes no sempre perquè determina certs límits en segures però sí convençudes. 5 representen un trauma per a la persona que ho viu com a la progressió laboral a l’empresa. Salva Clarós és sindicalista
  • 6. Reflexions sobre la sequera Eduard Martínez Plou mentre escric aquestes línies i el so de les gotes sobre les llambordes sembla música celestial. Però encara som molt lluny de poder-nos oblidar d’aquesta severa sequera que patim. L’aigua, aquest do de Déu, ens és més necessària que mai. Potser no som conscients de la gravetat real de la situació que vivim, i aquesta aigua que cau del cel podria relaxar comportaments i aigualir projectes estructurals imprescindibles. Avui és més fàcil pensar: Veus, tant alarmisme, tantes propostes i contrapropostes, tant merder... i al final sempre acaba plovent! I no ens n’hem d’estranyar perquè en el debat de Per reconduir la situació cal retornar el debat l’aigua hi ha posicions i interessos contraposats, a l’àmbit estrictament tècnic. Preveure les i la majoria de persones en són alienes. Aquesta infraestructures necessàries per minimitzar els majoria obedient i silent només pretén que ragi riscos de desabastament a cap zona de Catalunya. l’aigua quan obri l’aixeta i no l’acaba de preocupar Tothom entén la necessitat d’una xarxa matricial si ve d’un lloc o d’un altre. Aquesta majoria tampoc que permeti la circulació de persones, de béns o no entén algunes actituds visceralment hostils per, d’energia en totes direccions. Tots i tot ha de tenir no ho oblidem, el repartiment d’un bé públic. En el camins alternatius per si es bloqueja la via de nostre imaginari d’arrel judeocristiana donar aigua circulació principal. a l’assedegat és un fet d’una moralitat absoluta i Amb l’aigua, doncs, hauria de ser el mateix. Hauria no discutible. A vegades, sembla, que més que d’existir una malla que permetés fer-la circular en una dificultat en explicar-se manca la voluntat totes direccions segons les necessitats. En cap cas d’entendre. això vol dir despullar un sant per vestir-ne un altre No hem, però, de caure en el parany de sinó, al contrari, dotar-se d’eines que permetin l’enfrontament. Segurament nosaltres també garantir l’ús racional de l’aigua que disposem. hem tingut comportaments que, vistos amb la D’aquesta manera evitaríem presses d’última hora, perspectiva del temps, tenien ben poc de racionals. angoixes, costos desmesurats i improvisacions. Bona mostra d’això és l’anomenada guerra de Cal aprofitar el que la sequera ens està ensenyant l’aigua que fa menys d’una dècada va unir milers i seguir el camí de les solucions duradores. A les de persones per reclamar rebaixes en el preu de nostres mans està el fer-ho possible. l’aigua. En el preu de l’aigua! El més barat, i de llarg, dels serveis que rebem! Eduard Martínez és farmacèutic i tècnic de l’aigua Són dues de les precioses fotografies que podeu trobar al 6 “Photoblog” de Jordi Bertran, subscriptor de L’Agulla: http:// www.jordibertran.com/blog. De veritat que valen molt la pena!
  • 7. Llibertat d’expressió Mercè Solé És una sensació encantadora obrir el correu electrònic i trobar- te amenaces o insults. O adonar- te que el teu nom o el de persones estimades fa les Amèriques gràcies a tercers que t’han deixat verd. De fet a casa ja n’hem vist de tots colors. De vegades amb signatura, de vegades sense. Això que no som pas famosos, ni fem res rellevant ni insòlit. Som d’un mediocre que matem. Una de les persones que es va passar una bona temporada assetjant-nos es va disculpar (PP, sobretot) i darrerament I la veritat és que internet no ajuda quan es va adonar que realment moviments eclesials, no dubten gaire. D’una banda permet una ens havia fet mal, cosa que li a deixar anar pel broc gros gran i immediata participació. vaig agrair moltíssim. Recordo tota mena de verí perquè si Però, a part que alguns que em deia: “És que em van dir cola, cola. Ho fan a més com si comentaris estaria bé que fossin coses de vosaltres que no eren fossin defensors de la llibertat més meditats i reposats, permet veritat”. No sé si vaig aconseguir d’expressió, quan de fet no és aquesta mena d’impunitat que fer-li entendre que, fossin o no que expressin opinions, sinó que prové de l’anonimat. És cert que veritat, no era manera d’abordar aixequen calúmnies, o alimenten si penges a internet una foto el problema, perquè en qualsevol prejudicis o senzillament de l’ex-nóvio en pilota picada cas n’haguéssim pogut parlar i menteixen. Cosa força diferent. i amb comentaris vexatoris és tots plegats ens hauríem estalviat probable que l’endemà et trobis O de vegades no ho fan molts maldecaps. El noi tenia la guàrdia civil a la porta. Però directament, però permeten, com habilitat per escriure i certament també és cert que abans d’arribar algun diari digital –penso en un la utilitzava i quan volia ferir, ho aquí hi ha una altíssima gamma de Mataró-, que els seus lectors aconseguia. I ho feia de manera d’insult, insinuació i mala fe que opinin anònimament i amb un que es feia difícil demanar-li no és delicte, però que no crea llenguatge proper a l’insult, responsabilitats legals, entre precisament un bon clima de encara que escorxin el personal, d’altres coses perquè prou feina convivència. perquè saben que la gent llegim tenim i perquè hi ha coses que amb fruïció aquestes coses, i Rehabilitar la política, fer la per mal que facin no són pas que, per tant, això incrementa la societat més democràtica i delicte. lectura de la seva publicació. participativa, acollir els que són Tot plegat em sembla fruit diferents, donar el suport que D’una altra banda, hi ha la gent a del moment en què vivim, en necessiten als més febles es fa qui ja li està bé. Que si veu que si nivells molt diferents. La COPE molt difícil amb tant de soroll i algú no li cau bé o li fa nosa, i rep, és decididament escandalosa, de desqualificació mútues. molt millor. Tant si aquest algú és segurament la mostra més bèstia un adversari polític al municipi Ens fa falta actuar higiènicament i d’això que escric, però hi ha més petit de la comarca, com si promoure la nostra salut mental. molta gent a qui li agrada, o a són els immigrants en pes, els No pas a base d’actuar sobre qui no li agrada però que també catòlics, o els ateus. Tant se val. els altres, sinó de no deixar-nos l’escolta o se’n fa altaveu, cosa És una actitud de “regalar-se embolicar per aquest tipus de que igualment dóna peixet a l’oïda” amb allò que no sabem dinàmica. I de ser curosos amb l’emissora. si és veritat però que ens agrada allò que diem sobre la gent. D’una banda, mitjans de comunicació, partits polítics sentir perquè reforça els nostres propis prejudicis. Mercè Solé és treballadora social 7
  • 8. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font CPL, cinquanta anys Josep Lligadas sagraments, com ara el llibret amb profunditat, i l’arrelament Lectures de casament que tot nuvi d’aquesta vivència en el món. Al A mi, el que més m’agrada o núvia que es preï segur que ha capdavall, repetim-ho, allò que del CPL, el Centre de Pastoral utilitzat. O la col.lecció Emaús, va convidar a viure el Concili Litúrgica de Barcelona, que on recentment hem publicat una Vaticà II. és el lloc on treballo des de fa selecció d’entrevistes de les que I bé. El cas és que aquests dies el molts anys, és que, enmig dels van anar sortint a L’Agulla. O la CPL fa cinquanta anys. La seva sobresalts eclesials d’aquests col.lecció “Sants i Santes”, petites primera presència pública va ser temps, és un lloc prou lliure com biografies escrites, com diu la un llibre, publicat l’any 1958, que per continuar transmetent un publicitat, “amb simpatia envers es titulava Monicions i pregàries estil i un llenguatge d’Església el sant però alhora amb respecte per a la santa missa, i que va obert, atent al món, amb voluntat a la veritat”. sortir editat en català i en castellà. de connectar amb la societat. Un Aquestes serien algunes de les El seu principal promotor va ser estil i un llenguatge en la línia del publicacions més conegudes. un capellà que aleshores tenia 30 Concili Vaticà II, que ara sembla També n’hi ha, certament, de més anys i que ara és bisbe i en té 80, sovint tan arraconat. També erudites, o de més clàssiques, Pere Tena. Eren els anys en què m’agrada, tot sigui dit, l’ambient una mica de tot. Però aquesta la missa es deia encara tota en amable de treball que en general deu ser la principal gràcia llatí i d’esquena a l’assemblea. I el hi ha, però això és una cosa més d’aquesta entitat. Que té aquesta llibre pretenia ajudar a entendre interna, que no transcendeix oferta àmplia, que ha ajudat a el sentit dels diversos temps cap enfora. Però que tanmateix crear, a Catalunya i a Espanya, litúrgics, de les festes, i de tot allò també deu ajudar-hi. i també a Amèrica Llatina, una que s’esdevenia a la celebració. El CPL, per als qui no el coneguin, manera d’oferir el llenguatge Els qui van fer aquell llibre és una entitat privada però amb de la fe que ajudi a viure allò esperaven que un dia arribaria reconeixement eclesial, que ara que la celebració cristiana allò que, gràcies a la capacitat de pràcticament només es dedica a té de més profund i de més mirar endavant d’un papa que tasques editorials. Abans també transcendent, arrelat i vinculat a es va dir Joan XXIII, tindria lloc feia moltes trobades i cursets, la nostra realitat quotidiana, i a set anys després: que la missa sobretot en l’època en què va les inquietuds per fer avançar el es diria en la llengua de la gent, caldre implantar la reforma món en què tothom pugui viure amb la participació de la gent, de litúrgica del Concili. Però ara el una vida digna. cara a la gent. que fa, sobretot, és publicacions. Segurament que aquest Des d’aleshores, el CPL ha Per exemple, aquell full de arrelament en el món, i aquesta mirat d’ajudar a anar fent monicions i pregàries que tasca al servei d’una vida més realitat aquesta nova manera s’utilitza a les misses, i que digna -i també, naturalment, al de celebrar, i l’estil d’Església i va inclòs dins la revista Missa servei d’una Església més oberta- de món que en aquest estil s’hi Dominical, que ofereix material podrien ser més intensos. Però el conté. I evidentment que caldria per a la preparació de la missa fet és que així, sense voler córrer avançar molt més. Però jo em en general i de l’homilia en més del compte, aconseguim que sento molt satisfet de tot el que, particular. I per exemple també, el nostre treball pugui arribar a des del CPL, hem pogut fer i el Cantoral de Missa Dominical, un nombre molt gran de gent, podem continuar fent. utilitzat a tantes esglésies. O al qual podem ajudar en tots 8 la col.lecció de llibrets per a la pregària o la preparació dels dos niivells: la vivència litúrgica i cristiana seriosa i viscuda Josep Lligadas és secretari del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona
  • 9. Carta al bisbe Carles Soler per entregar al seu successor Francesc Gimbernat Bisbe Carles, no és aquesta poble dels grossos del Baix Empordà, estava malalt carta ni de blasme ni de debò, una forta depressió unida a problemes d’elogis, és per donar al renals i de fetge li feien demanar un vicari. Encara seu successor i ajudar- que poques, quedaven algunes parròquies amb lo a ser més bon pastor. vicari. La resposta fou que l’enviarien a un poble Voldria que li entregui petit amb poca feina (només tres pobles petits). Ell o li digui de viva veu tot va protestar, no era el moment de deixar les amistats això: de més de deu anys i anar on no coneixia ningú; el Que sigui pare pels seus poble va protestar, va fer manifestacions, els diaris rectors, a més de pare se’n van fer ressò, tot en va. Així, doncs, malalt, va espiritual necessiten pare humà, no madrastra, ni arribar a un poble que ja sabia que no hi volia anar, pare llunyà. que hi anava per força, i que li va fer el buit. Van passar dies, setmanes i mesos, ni una sola trucada Que, de tant en tant, agafi el telèfon i truqui a algun ni del bisbe, ni del vicari episcopal, ni de ningú de d’aquests ajudants seus, isolats potser, cansats i la cúria per interessar-se per la seva salut, de com malalts que fan el que bonament poden: “Joan, sóc li anava la feina, si necessitava alguna ajuda, res de el bisbe, què et sembla si demà vinc a prendre un res. I sé d’almenys un altre cas semblant. cafetot a casa teva”? És això ser germà? És això ser humà? Si els sacerdots Que quan algun rector l’hagi visitat, sigui pel motiu que penquen en els pobles i ciutats són tractats així, que sigui, i acabin prop de les dues, no el deixi què podem esperar els feligresos? anar-se’n, que vagi a buscar el cotxe qui sap on, condueixi mitja hora o tres quarts, arribi a casa seva Bisbe Carles, germà en Crist, fes saber al teu cansat i desganat, es faci un entrepà o una truita i successor, sigui qui sigui, el sentiment de molts s’estiri al sofà (si en té). Convidi’l a dinar, que segui rectors i que els seus feligresos molt sovint a la seva taula i comparteixin l’àpat familiar. ignoren. Deixi’m explicar-li, i expliqui-li al nou bisbe, aquest Francesc Gimbernat és jubilat i té 89 anys episodi que vaig viure de molt a prop. El rector d’un Jesús no hablaba de la “pobreza” en abstracto, sino de aquellos pobres con los que él trata mientras recorre las aldeas. Familias que sobreviven malamente, gentes que luchan por no perder sus tierras y su honor, niños amenazados por el hambre y la enfermedad, prostitutas y mendigos despreciados por todos, enfermos y endemoniados a los que se les niega el mínimo de dignidad (...). ¿Por qué van a ser ellos los privilegiados? ¿Es que Dios no es neutral? (...). Si Jesús hubiera dicho que el reino de Dios llegaba para hacer felices a los justos, hubiera tenido su lógica y todos le habrían entendido, pero que Dios esté a favor de los pobres, sin tener en cuenta su comportamiento moral, resulta escandaloso (...). Jesús nunca alabó a los pobres por sus virtudes o cualidades. Probablemente aquellos campesinos no eran mejores que los poderosos que los oprimían; también ellos abusaban de otros más débiles y exigían el pago de las deudas sin compasión alguna. Al proclamar las bienaventuranzas, Jesús no dice que los pobres son buenos y virtuosos, sino que están sufriendo injustamente. Si Dios se pone de su parte, no es porque se lo merezcan, sino porque lo necesitan. José Antonio Pagola, Jesús. Aproximación histórica, PPC, Madrid 2007, p. 103 9
  • 10. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) La coral “Primavera per la Pau” Toni Canal L’any 1983 es commemorava diàleg, la tolerància, la lluita molt poc auditori, però sempre el desè aniversari del salvatge contra la pobresa, la lluita contra amb moltes ganes. El nostre cop d’estat del general Augusto la fam, el treball contra tota repertori no és molt usual en el Pinochet, d’infame memòria, mena de misèria, el treball per món coral. Per destacar algunes que sacsejà i malbaratà la vida la dignitat de les persones i els cançons, cantem poemes de a Xile i causà estupor a la gent pobles, les causes perdudes i Martí Pol musicats per en Genís, de bona voluntat de la resta del menystingudes. Dirigits ja d’un que també ha posat música a món. A Mataró, en el marc d’unes bon començament per en Genís lletres de Pere Casaldàliga, l’indi jornades de solidaritat amb Xile Mayola, encarem ara els vint-i- Seattle i d’altres poemes, cartes neix la idea d’organitzar un grup cinc anys de vida. o qualsevol mena de textos que per interpretar la “Cantata de tinguin a veure amb la pau. Han passat pel cor un bon Santa María de Iquique”, del De Miguel Hernández, a Eric grapat de gent, de Mataró i una compositor xilè Luís Advis, obra Clapton, un espectre ben ampli, mica de tot arreu. Ara som uns musical basada en el folcklor de Bach a Llach, Serrat i Raimon vuitanta. Hem cantat al Palau xilè. No es demanava cap mena o Mayola. de la Generalitat; al Palau de de coneixement musical, només la Música amb en Carlos Mejía Des del seu naixement, ganes de cantar (i així hem seguit Godoy y los de Palacagüina; a “Primavera” ha estat dirigida fins avui). la basílica de Santa María del per Genís Mayola, que des de fa Basats només en la discografia Mar per la Rigoberta Menchú;a un parell d’anys codirigeix amb del moment, Genís Mayola, Joan la Plaça de Catalunya en un acte en Xavier Rodon, que serà qui Vives, Pedro Javier González multitudinari contra la guerra prendrà el relleu al capdavant i Pepe Camacho “tradueixen” de l’Iraq; hem cantat a Madrid del grup. d’oïda la partitura, que amb i Andorra com a sortides fora Ara, a “Primavera”, celebrarem els anys, i per un viatge d’una del nostre país. Hem cantat a els vint-i-cinc anys, no és cap fita, membre del cor a Xile, on anà parròquies, cines, poliesportius, ni cap mèrit. Cantem perquè ens a trobar l’autor de la Cantata, centres cívics, auditoris i teatres agrada, i ens agrada i ens motiva sabem que es va fer amb una de tot Catalunya, també al carrer, el fet de cantar per la pau. És gran dosi d’ encert. tot i que que no ens agrada. un granet de sorra per una L’octubre d’aquell any s’estrena Hem cantat per un grapat de causa que, per ara, no té fi. Però la Cantata a Mataró. L’esforç causes, totes s’ho mereixien treballarem per ella i li posarem esmerçat en la realització de la i s’ho mereixen. Hem cantat música. Amb moltes ganes. idea, el bon ambient aconseguit, davant molta gent i davant de el trobar-se bé cantant, fan que el grup, en aquell moment una seixantena de persones, decideixi de seguir no ja com a agrupació coral esporàdica i efímera, sinó com a grup estable. Unes jornades pel desarmament que es feien al Maresme la primavera de l’any següent provoquen que es bategi el grup amb el nom de Coral Primavera per la Pau “Primavera per la Pau”. Carrer Nou, 11 L’objectiu de “Primavera” és 08301 Mataró 10 de posar veu a tota causa que tingui a veure amb la pau: el http://primaveraperlapau.entitats.mataro.cat
  • 11. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Arròs cremós Crisis amb formatge escumós Salva Clarós embolcallat de salmó La gent d’aquesta generació creu que la humanitat (o altrament dit rotllets de salmó mai no ha estat tant bé com ara. Tot i així, vivim immersos en nombroses crisis: el col·lapse ferroviari farcit) de rodalies; el col·lapse de la xarxa elèctrica, que Tere Jorge es debat entre l’apagada general i el no a la MAT; la immigració desbocada que parla d’una extrema pobresa en països d’origen i un complicat debat La cuina també és motiu de polèmica i tot i que en aquesta entre el recel cultural i la necessitat de mà d’obra; publicació no ens hi trobem directament implicats (no la sequera perllongada que ha desfermat conflictes ens han cridat per demanar la nostra adhesió a un o altre territorials pel pretès dret a la propietat de l’aigua; bàndol) hem volgut “picar l’ullet” i demostrar que tots el canvi climàtic que amenaça les generacions podem ser creatius en els títols (també a la cuina de casa) actuals i encara més les futures; la crisi immobiliària però el que realment importa és si al darrera dels noms i financera... imponents trobem quelcom que valgui la pena. El cert Totes aquestes crisis són semblants a les d’altres és que ni a casa dels uns ni dels altres no hi podem anar països i comunitats veïnes, per tant no són la cada dia. Així que a l’espera de les nostres “estrelles conseqüència d’una conjuntural mala gestió Michelin” i amb la promesa que no se’ns pujaran política. Dir que són culpa d’una manca d’inversió els fums al cap si algun dia arriben, us oferim aquest o de previsió és només denunciar una part, la sofisticadíssim plat (o no). menys significativa, del problema. Dir que amb més Ingredients (per a 4 persones): 500 gr. de salmó inversió i més gestió local la Generalitat ens hauria fresc; 400 gr. d’arròs; 300 ml. de nata líquida; 150 estalviat l’apagada elèctrica de fa un any o el decret gr. de formatge “manchego” semicurat o qualsevol de la sequera és desconèixer el problema o bé voler altre que us agradi; una fulla de llorer; sal i pebre fer creure que tot s’arregla amb més autogovern. al gust. No és així. Totes aquestes crisis manifesten que anem arribant als límits d’un mal concepte de Preparació: A la peixateria demanem que ens desenvolupament per desigual i insostenible netegin el salmó i ens facin filets el més prims perquè és esclau del creixement i de l’extracció possible. En una cassola ampla, hi posem aigua a il·limitada de recursos de l’escorça terrestre sense bullir amb el llorer, un bon raig d’oli d’oliva i sal. reposar-los després d’haver-los utilitzat. Quan comenci a bullir, hi tirem l’arròs i el deixem coure uns 16 minuts aproximadament (fins que el Al concepte de sostenibilitat no hi arribarem gra estigui “al dente”). L’escorrem i el reservem. només repetint la paraula com si fos una mena A la mateixa cassola hi posem la nata a bullir i de mantra, sinó canviant de model per passar de deixem que redueixi una mica. Hi incorporem l’explotació pura i dura dels fluxos de materials i l’arròs i amb un ratllador molt fi hi afegim també d’energies cap a una utilització que en contempli el formatge. Hi donem unes quantes voltes fins d’antuvi el cost de reposició. L’aigua ha de pujar de que quedi una textura cremosa. Salpebrem. Posem preu perquè la depuració per a poder-la reutilitzar el filets de salmó en una plata per anar al forn. té un cost. La gasolina i tots els combustibles de A sobre de cada filet de salmó, hi afegim l’arròs carboni han de pujar molt de preu perquè cal que cremós i emboliquem els filets (ens quedaran uns cada gram de CO2 que s’emet a l’atmosfera torni rotllets). Afegim un raig d’oli d’oliva per sobre de als embornals terrestres i marins. L’energia i els cada rotllet de salmó i empolvorem amb formatge materials necessaris per a construir un edifici i per ratllat. Finalment ho posem a gratinar uns minuts desconstruir-lo quan arriba el final de la seva vida al forn. El podem servir sobre un llit d’enciams útil s’han de comptabilitzar perquè tenen un cost variats. de reposició. L’increment del cost no ha fet més que començar. La crisi és doncs global i profunda però albira un canvi alliberador. 11
  • 12. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades va C Em OMITÈS. no dir sobtar, per deixar que em va la notícia garratibada, P rid u nitat de Mad UNTAIRES CONTRA LA PLUJA. que la Com amb un acord El diumenge 1 de juny se celebrava a s’havia signat seves en una de les Viladecans la XXI Diada de la Puntaire, l’Església on, er pliava el pap que és una concentració que cada any clàusules, s’am itals, ns als hosp es fa en un lloc diferent, i en la qual participen dels capella rmar entressin a fo puntaires de tot Catalunya i també algunes d’altres facilitant que ca i dels itès d’Èti llocs d’Espanya i de l’estranger. A Viladecans hi part dels Com de rdisciplinaris ha dues o tres associacions de puntaires, i aquest Equips Inte ntres ives dels ce cop els tocava a elles muntar la trobada. Quinze cures pal·liat itès Aquests Com dies abans, a la Mostra d’Entitats que es fa cada hospitalaris. tan de decisions any amb motiu de la Fira de Sant Isidre, havia s’encarreguen o ls com donar estat parlant amb una de les organitzadores, transcendenta als, malalts termin que m’explicava simultàniament la il.lusió que no sedació a ts o la ortamen els feia rebre tanta gent, i alhora la feinada que practicar av ient no d’un pac representava una cosa així. Comptaven que reanimació o amb greus nadons serien més de 3.000 persones disposades a fer (p.e. Aspectes s). puntes de coixí totes alhora... I bé. El cas és que malformacion ifesta sglésia ja man l’1 de juny, quan ens vam llevar, plovia a bots i aquests on l’E olt en contra. És m barrals. Estava previst de fer tota l’activitat a l’aire la seva postura posar intent de im lliure, excepte una exposició de puntes antigues greu aquest aquests ligiosos en que es faria en un recinte cobert, el Cúbic. I vaig arguments re on pitals Públics sentir una gran pena: és terrible, que una cosa tan Comitès d’Hos ar són ria de man excepcional que per a les organitzadores segur allò que hau itat i gualtat, dign que significava tota una fita en la seva vida, se els criteris d’i illor l d’oferir el m n’anés en orris d’aquella manera. Cap al migdia, justícia per ta or i t i evitar dol però, va parar la pluja. I me’n vaig anar cap al per al pacien i a essaris a ells parc on s’havien de fer les activitats, a veure com p atiment innec itiva ílies. En defin estava tot plegat. I em vaig trobar que havien les seves fam rets dels antir el d encabit, de manera realment força inconcebible, es tracta de gar s ni entrar en idee les puntaires dins el Cúbic, i allà s’estaven, fent pacients sense s per ts religioso les seves puntes com si res. A fora, en una mena qüestionamen o dic ions que, us h d’escenari cobert, l’alcalde i les organitzadores prendre decis sos a, en molts ca feien els discursos d’inauguració que no havien per experiènci ient marge del pac pogut fer al matí... Després em van explicar les es realitzen al ica . Si això és èt xifres: hi havia 3.400 inscrites, i només en van i de la família Tere ho expliqui. fallar 400. I de les 3.000 que van venir, van poder que algú ens encabir-ne sota cobert unes 2.600. La cosa no va Jorge tenir el lluïment que hauria tingut sense pluja, entre altres coses perquè era molt difícil passejar entre les puntaires per veure com treballaven, però l‘ambient havia estat magnífic i s’ho havien passat la mar de bé. És una gran cosa, saber sobreposar-se a les adversitats. Josep Lligadas 12
  • 13. I NTERESSOS POLÍTICS. Dimecre s 4 de juny. Parlament de Catalunya. Sessió de control al govern. No sé quin era el tema, però el que sí que sé és que , davant una acusació de Convergència, el president Mo ntilla va contestar, més o menys: “El problema és que vos tès es mouen per interessos polítics, i no pel bé del país”. L’últim que em faltava sentir! Que el president de la Generalitat dig ui que els “interessos polítics” es contraposen al bé del país! Ja podem anar defensant que la política és una activitat noble, que ha d’interessar tothom, perquè és a través de l’acció política que es gestiona la cosa pública, i dependrà de si es fa d’una maner a o d’una altra que es duguin endavant unes determinades prio ritats o unes altres... Ja podem anar dient, perquè llavors vingui el president de la Generalitat i reforci el que molta gent pensa: que la política és un a guerra d’interessos de grups i de partits . Suposo que el president volia dir que els seus oponents es movien per interessos partidistes, però en canvi el que va dir va ser un disbarat pedagògic. Per favor, estimats polítics profession als, no desprestigieu encara més la vostra feina! Josep Lligadas nt: Un fet que va sortint regularme A GRAïMENT. Revisió de vida. tal com va el món, objectivament, i ens sentim privilegiats. De fet, viuen en som. També és cert que con vivim amb moltes persones que tres i que se senten per manentment circumstàncies semblants a les nos s. amargades, o amb por, o ressentide por de perdre citat de vegades va associat a la El sentiment de privilegi i de feli si fos una estadística en què totes et ponen. Com aquesta mena d’estat “de gràcia” nt que de fet la Però anant més a fons acabes veie que s’hagués d’anar equilibrant. entomes. No és b què et passa sinó amb com ho felicitat no sempre té a veure am –potser fràgil– tes. Amb els anys pots cultivar una l’absència de desgràcies, o de llui ho passa o que quan tu estàs bé el del costat acc eptació que la vida té alts i baixos, de les de l’altre. I a l’inrevés. De fet una malam ent. I aleshores tu pots ser suport cies personals privilegiada passa unes circumstàn persones que deia sentir-se més salut i greu malaltia ejada: problemes propis de per les quals no deu ser gaire env d’una persona molt propera. certesa que ent. I una certa pau davant de la En el fons hi havia un profund agraïm le, o la pèrdua taran, com morir-nos, per exemp haurem de viure coses que ens cos tres morts no tenen la ma convicció que les nos de persones estimades. I una ínti no són l’única véncer. Que el dolor i el patiment darrera paraula i que la por es pot petites o grans val la pena continuar les nostres realitat de la vida. I que per això resultats. lluites encara que no en veiem els un nen confiança. Com diu el salm, “com Tot mo lt fràgil, si voleu. Tot basat en la ilitat, vàlua o esta confiança, i no la nostra hab petit a la falda de la mare”. Aqu cè Solé privilegi personal és el que val. Mer 13
  • 14. Q UE NO ENS CLO NIN! En el número de febrer de L’Agulla I presentàvem un NNOVACIÓ I QUALITAT. No fa gaire a entitat que treballa per la parlava amb un amic que treballa en difusió del patrim preservació i del meu poble, qu oni històric i cu ltural una empresa privada de Serveis Socials i qual pertanyo. I e és Viladecans, i a la comentàvem que la paraula “innovació” aquí és que de el que voldria co mentar sembla la vareta màgica que obre l’aixeta dels que em fa comen tant en tant trob o algú recursos i de les possibilitats de tirar endavant. aquesta tasca em taris estranyant-s e que El seu conjur serveix per a seduir polítics, amb la de coses qu sembli tan impo rtant, caixes d’estalvis, premsa… Ja està bé, però em o a Viladecans m e cal arreglar en el món, crida l’atenció que això passi quan fan falta part que a mi cert ateix. I jo penso que, a encara tants serveis bàsics. M’hi fa pensar el passejar pel meu ament m’agrada poder desenvolupament –tipus “sabata i espardenya” vestigis de la mev poble i veure-hi els – de l’actual Llei de Dependència. De fet quan a que no quedi re a història, i vull evitar moltes poblacions encara no hi ha uns serveis el paisatge de la s del que va cons tituir domiciliaris amb cara i ulls, fa la impressió que crec que defensar meva infantesa, també s’està més pendent que els nous projectes siguin cultural, i més en el patrimoni hist òric i “innovadors” que no que senzillament siguin de urbanística com un lloc de tanta pr essió qualitat. A mi no m’importaria gens, que allà on un valor polític m és l’àrea de Barcel ona, té visc, els serveis fossin suficients i eficaços, encara de fer que no en olt important: el valor que no resultessin gens innovadors. De veritat. clonació pura i si s convertim tots en una Perquè penso que la qualitat ha d’incorporar els que tenen el mple dels patron s que per la força l’adaptació a una realitat social en implacablement poder van impl antant perpetu canvi i, per tant, la qualitat no és estàtica. eliminen tota dive a tot arreu, i que Igual passa amb els programes per a l’acollida de tota història que rsitat, tota person alitat, nouvinguts. Ja m’està bé que siguin innovadors podent-te-les se ajudi a viure les coses –sembla que hi hagi una competència ferotge Perquè ntir pròpies, ún iques. entre universitats, entitats, ajuntaments, per tots silenciosos, ben esdevinguem xaiets veure qui dissenya el programa més “progre” iguals els uns al i innovador–, però de fet m’agradaria més que Contra els MacD s altres. mundial, patrim onald i l’estupid ització senzillament existissin a la meva ciutat. ¿No ens Josep Lligadas oni històric i cu ltural! estem tornant una mica massa superficials, tots plegats? Mercè Solé era setmana de juny la FAO celebrada a Roma la prim L A FAM I LA SET. La cimera de tots els mitjans Han decidit, això sí, “lluitar amb s’ha acabat sense cap resultat positiu. , tal com deia més just”, magnífics propòsits que per era dicar la fam” i “buscar un comerç amentals plir cap plat”. Perquè decisions fon una assi stent iraniana, “no serviran per om icultura, e dels països rics envers la seva agr com ara suprimnir o almenys atenuar el proteccionism que produeixen, no s’han pres. s països pobres puguin vendre el que impedeix que els pagesos del produir biocombustibles, l’extensió dels cultius destinats a Ni tampoc s’ha afrontat el tema de manera que no sols a tota la cadena alimentària. De amb l’en cariment que això comporta per nic que avança és el món, sinó que anem enrere. L’ú no avance m en el camí d’eradicar la fam en promès uns sones. Sí, alguns països han com la tragèdia que destrueix la vida de milions de per tinaran, èdia, però sense dir a què es des bons grapats de din ers per lluitar contra aquesta trag aquí b la fam, la set. Aquests dies que cosa que certament no és cap bon auguri. I juntament am ica aigua que tenen és aigua a, a moltíssims llocs del món l’ún estem celebrant el final de la sequer veí, que és el ric i poderós a, és aigua que arriba quan el país con taminada. O, com passa a Palestin re el futur del món. gaires motius per ser optimista sob (o sigui Israel) li dóna la gana. No, no hi ha 14 I si jo fos governant d’un país ric, no dormiria gaire tranquil. Josep Lligadas
  • 15. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell l’ambient de pregària que es a construir-se cap al 1890, per crea. Algunes formes poden iniciativa d’Eusebi Güell, el qual ser tirant a carrinclones, però el va voler instal·lar la seva nova conjunt queda molt salvat per la fàbrica tèxtil en uns terrenys de capacitat dels francesos de fer les la seva propietat allunyats de coses amb elegància... En saben l’anarquisme barceloní. molt. I a més, pots anar a visitar I efectivament va aixecar la tot d’espais d’espiritualitat i fàbrica, i una enorme masia, i les formació: una gran llibreria, cases dels treballadors (totes amb parades de moviments i grups... hortet) i un teatre i un casino, O sigui que aneu a Lourdes. En una escola per a nens i una altra canvi, no us recomanaria gaire per a nenes, un convent i, l’obra d’anar a Fàtima si el que busqueu més coneguda, l’església que és estímul cristià. A Fàtima no hi encomanà a Antoni Gaudí. ha malalts ni solidaritat visible, El conjunt realment mereix la i la pietat que s’hi cultiva és visita, que a més es fa amb bons Lourdes, un viatge que cal fer certament molt discutible... Josep guies: per la singularitat de la Lligadas Si no hi heu estat mai, sens dubte concepció que hi havi al darrere que hi heu d’anar. Ara Lourdes de la construcció, per l’interès s’ha tornat a posar una mica de de mecenatge cultural que se’n moda arran de la novel.la de Pep desprèn i sobretot per la qualitat Coll de la qual parlàvem en el de l’església gaudiniana. número passat de L’Agulla, que Segurament, des de la nostra s’ha vist afavorida a més per la actual perspectiva, Eusebi Güell inesperada publicitat que li ha era un burgès paternalista i més fet el rector de Tremp. val no burxar gaire en com va Però bé, més enllà de modes, fer els diners a Cuba, però va a Lourdes s’hi ha d’anar. La deixar una petjada industrial ciutat és un mercat immens, considerable pel seu caràcter on es ven de tot, coses de més emprenedor i innovador. No es bon gust i dignitat, i coses va moure només per millorar més impresentables. Però la seva economia. També es un cop entres a l’espai del va interessar perquè els seus santuari, allà tot canvia. El que treballadors tinguessin una impressiona més, sens dubte, millor formació i qualitat de vida és el protagonisme dels malalts. que les que s’oferien a l’època. Allà són atesos, acompanyats, Per rendir més? Potser sí. Com entretinguts, i tenen també deia un grupet de la nostra àmplies possibilitats de pregària La Colònia Güell colla: quina diferència entre el i de pau. I això és impagable. Poblat Roca de Viladecans i la Pocs malalts, en contra del que http://www.elbaixllobregat.net/ Colònia Güell de Santa Coloma sovint es diu, crec jo que vagin coloniaguell de Cervelló! a Lourdes esperant miracles i Vaig tenir ocasió de ser-hi no Per cert, una altra obra important guaricions. Fins i tot els que es fa gaire, en una sortida de la relacionada amb Eusebi Güell, banyen a les piscines no crec que xarxa “Parlar per conviure”, a part de les que duen la firma n’esperin gaires resultats físics. de voluntariat lingüístic de d’Antoni Gaudí, és la fàbrica de El que busquen els malalts, i Viladecans. Havia anat a algun ciment Asland que hi ha al Clot el que certament allà reben, és casament a l’església de Gaudí, del Moro, a Castellar de n’Hug, atenció, ànims per a la vida, i però no m’havia fixat gaire en el que també val la pena de visitar. empenta de fe. conjunt. I juntament amb els malalts, La Colònia Güell va començar Mercè Solé 15
  • 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia Jesús i la família (II) Josep Lligadas Dèiem al número anterior de L’Agulla que les família com un espai per al creixement de la fe, escenes familiars positives en la vida de Jesús sinó que més aviat el seu interès és deixar clar només les trobem en els relats de la infància, en que, en cas de conflicte, el seguiment del camí els dos primers capítols de Mateu i Lluc. Després, del Regne ha de passar per davant dels llaços durant la seva vida pública, Jesús mostrarà familiars (Mt 10,21; 10,34-39; Lc 14,25-33). un notable distanciament dels seus familiars, Més endavant, l’experiència de la comunitat i assenyalarà que la família que realment li cristiana dels primers temps mostrarà que, interessa és la dels que escolten la seva paraula mentre per una banda el seguiment de Jesús i segueixen el camí de Déu. Només hi ha un podia provocar trencaments familiars dolorosos moment en què Jesús defensa la dedicació a la i fins i tot denúncies entre membres de la família. I és quan algú, amb pretextos religiosos, mateixa família, també podia ser la família un descuida l’atenció als pares necessitats (Mt 7,9- lloc important per a la vivència del seguiment 13). I aquí es veu un cop més per on van els seus de Jesús, i un espai obert i acollidor de cara als criteris: l’important no són els llaços familiars altres cristians. I així serà al llarg dels temps, i com a tals, sinó l’atenció a la gent que un té a així pot continuar essent ara en molts casos. I el prop quan aquesta gent et necessita. record de la família de Natzaret podrà ser un Tota aquesta mirada seria incompleta, però, si bon estímul en aquest sentit. Però les paraules no assenyaléssim també el fet que a l’evangeli de de Jesús haurien de posar en guàrdia contra la Joan la mare de Jesús és presentada exercint un temptació d’absolutitzar la família i de creure paper important en dos moments claus de la vida que el model familiar que en un determinat pública de Jesús: en el primer miracle, a Canà moment històric es considera el correcte segons de Galilea, i al peu de la creu, quan Maria és els valors tradicionals, realment ha de ser el confiada a la cura del deixeble estimat (Jo 2,1-12; mitjà bàsic de transmissió de la fe. No és això 19,25-27). Aquesta presència positiva de Maria el que Jesús pensava. Certament que per a ell en l’evangeli de Joan contrasta amb l’afirmació l’únic model de família imaginable és el que es de la incredulitat dels germans de Jesús (Jo reflecteix a l’inici del llibre del Gènesi, format per 7,1-5), i certament va més enllà de cap valoració un home i una dona amb els corresponents fills. de la família com a tal, sinó que té sobretot una Jesús defensa clarament aquest model. Però si funció simbòlica. Com passarà després, també, mirem totes les seves intervencions sobre el tema, en l’última aparició de Maria al Nou Testament, veurem que el que ell té més interès a destacar reunida al cenacle amb els apòstols esperant la no és el model com a tal, sinó la necessitat de vinguda de l’Esperit (Fets 1,12-14). Maria, en tots vigilar de no convertir la família en un nucli aquests casos, és el símbol d’Israel, que dóna a tancat i només preocupat per si mateix i per llum el Messies, i que és cridada a donar a llum cada un dels seus membres, oblidant la crida també a la nova comunitat dels germans de Jesús, bàsica a considerar tothom com a germà i a ser l’Església. testimonis del seu Regne enmig del món. I també Aquest distanciament de Jesús respecte a la es deduiria de les paraules de Jesús una invitació seva família no vol dir tampoc, certament, que a desangoixar tants pares que veuen com els no se l’estimés, ni que rebutgés els llaços de la seus fills no segueixen els camins de fe i de vida sang. Però sí que mostra molt clarament que ell que ells desitjarien; la família, en efecte, és un no li dóna cap valor especial de cara a l’anunci camí possible d’anunci, però no és l’únic ni el del Regne. Jesús no presenta en cap moment la principal, almenys des del punt de vista de Jesús. L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona El retall (Aristòtil)