Tasca 3 del curs de monitors de temps lliure.

1. La gran
història del
teixó Simó

2. Hi havia una vegada un
Teixó que es deia Simó.

3. El teixó Simó
vivia al seu cau
amb el seu pare i
els seus dos
germans.

4. Al teixó Simó li agradava molt explorar els voltants del bosc en el
que vivia amb els seus amics: l’esquirol Oriol i el Pardal Marçal.

5. No gaire lluny del cau
del teixó Simó vivia la
porc senglar Pilar amb
la seva mare.

6. A la porc senglar Pilar
també li agradava
molt explorar el bosc,
però ho havia de fer
tota sola, ja que
sempre que
s’apropava a algú
amb la millor de les
seves intencions
aquest fugia cames
ajudeu-me.
Cal dir que la porc senglar Pilar era
molt gran per la seva edat.

7. A dalt d’un arbre, entre els caus del teixó Simó i la porc senglar
Pilar vivia l’abella Mireia.
Era petita i
molt
bonica,
però
sempre
estava de
mal
humor.

8. Un bon dia
el teixó Simó
va decidir
anar tot sol
a explorar.
I casualment,
la porc
senglar Pilar
va tenir la
mateixa idea.

9. De cop, al mig d’un camí es van trobar tots dos.

10. El teixó Simó, en veure la gran porc senglar Pilar es va
quedar sense sang i va sortir corrents, tot esfereït.

11. Va pujar-se a un arbre i va veure l’abella Mireia que dormia a casa
seva.
I de
seguida li
va
demanar
ajuda:

12. L’abella Mireia,
molt enfadada
perquè el teixó
Simó l’havia
despertada, i
sense dirigir-li la
paraula, va
treure el seu
fibló i el va picar
al mig del nas.

13. El teixó
Simó, amb el
nas ben
inflat, va
caure de
l’arbre i de
seguida, la
porc senglar
Pilar, va anar
a ajudar-lo.
Amb la
delicadesa d’una
papallona, la
porc senglar
Pilar va treure-li
el fibló del nas
al teixó Simó i
de seguida li va
netejar la picada
amb aigua ben
fresca i neta del
riu que tenien al
costat.

14. El teixó Simó es va quedar molt sorprès amb la porc senglar
Pilar. No se l’havia menjat ni li havia fet mal!!

15. Van decidir tornar junts cap a casa i van descobrir la gran
quantitat de coses que tenien en comú.

16. Aquella nit, en tornar a casa i un cop
ficat al llit, el teixó Simó va
reflexionar sobre el que havia passat
aquella tarda i es va adornar de que
les aparences, de vegades, ens
enganyen i que, per tant, a partir
d’aquell moment no jutjaria a cap
animal del bosc sense conèixer-lo
abans.