Pla local joventut 2010 2013

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei
2
ÍNDEX
1.- Introducció
1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya 3
1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei 4
1.3. Els eixos vertebradors del Pla Local 6
2.- Característiques estructurals
2.1 Recursos humans 11
2.2 Recursos financers 11
2.3 Recursos funcionals 12
3-. Principis de funcionament
3.1 Interdepartamentalitat 13
3.2 Interinstituionalitat 15
3.3 Participació Jove 17
4.- Característiques metodològiques
4.1 Diagnosi
a. Anàlisis de la realitat
b. Visualització
c. Diagnòstic
19
4.2 Disseny del Pla Local de Joventut
a. Objectius
b. Projecte
c. Temporalització
d.Pressupost per projectes
94
4.3 Avaluació 184
5.- Annexos 189
6.- Bibliografia 190

3
1. Introducció
1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya
L’inici del disseny d’una acció pública a favor dels joves a l’Estat espanyol no es
produeix fins l’any 1979, data de l’arribada dels primers ajuntaments democràtics. És a
partir d’aquest moment que es reconeix la joventut com a un col·lectiu amb una
idiosincràsia i unes necessitats socials pròpies. Malgrat això, no és fins la dècada dels
vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la celebració de l’any Internacional de la
Joventut, quan neix el primer projecte jove a Espanya: el Projecte Jove de l’Ajuntament
de Barcelona, que metodològicament pren com a referent experiències europees. És
l’any zero de les denominades polítiques integrals que defineixen l’etapa jove com un
període de transició cap a l’edat adulta.
Actualment, aquest concepte de joventut com a etapa de transició ha canviat. El motiu
principal d’aquesta evolució és la pròpia transformació de la condició juvenil. Ara per
ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que en dècades anteriors. Hi
ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors i de cultura) que han provocat
l’emergència de la joventut entesa com un nou període vital de l’individu. Segons
aquesta concepció s’ha d’afirmar que els joves i les joves són ciutadans de ple dret,
així com constatar que l’espai juvenil actua com un potent camp d’innovació social i
cultural i que, per tant, les respostes que els joves plantegen als seus problemes
serveixen també a tota la societat.
Tot això provoca un canvi en la manera d’entendre i implementar les polítiques de
joventut. Es passa de les Polítiques Integrals a les Polítiques Afirmatives. Aquestes es
deixen de concebre com a programes de transició i passen a ser accions afirmatives
de la nova condició juvenil, és a dir, polítiques orientades a potenciar la plena
ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les polítiques afirmatives no
trenquen radicalment amb el model integral, i s’han d’entendre com l’evolució lògica
d’aquest antic model. Tot i això, els plantejaments inicials d’ambdues polítiques
difereixen conceptualment en la definició mateixa de la joventut i en el seu objectiu
principal. Si el model de polítiques integrals definia a la joventut com un període de

4
transició i tenia com objectiu principal la inserció social i professional, les polítiques
afirmatives la defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, és
aconseguir l’autonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continuïtat queda
establerta en el punt de partida d’ambdós models polítics perquè tots dos models
parteixen de la perspectiva global i integral per acostar l’Administració a la realitat dels
joves.
1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei
Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model
d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les noves
orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model d’enfocament afirmatiu de
les polítiques de joventut, un dels elements importants dintre de l’actuació de
l’Administració, és el desenvolupament del Pla Director de Joventut. Aquest és una
eina fonamental de l’Ajuntament de Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques
adreçades a les joves i als joves de la ciutat.
El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia establerta
per les Noves Polítiques Afirmatives. Per tant, es contempla la joventut com una etapa
plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i entendre els joves i les joves
des d’una perspectiva global. En aquest sentit proposem treballar cinc eixos per a
desenvolupar la nova manera d’entendre aquesta condició juvenil: l’autonomia, la
ciutadania, la creativitat, la mobilitat i l’experimentació.
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat d’Emancipació
Juvenil, hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves
demandes de la joventut actual. Així doncs, el Pla Director vol ser una eina que
desenvolupi l’acció política adreçada als joves de Molins de Rei. Es vol configurar com
un instrument obert, dinàmic i participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi.
Creiem en la necessitat d’un Pla Director perquè els joves necessiten suport a la seva
creativitat, a la seva formació, a les seves iniciatives, a les seves empreses. D’aquesta
manera, estem donant suport al progrés de la nostra població. Els joves de Molins de

5
Rei intenten divertir-se, estudien, són la base del món associatiu, treballen,
consumeixen, creen riquesa i ja s’han convertit en el motor econòmic de la nostra vila.
Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratègic de Molins de Rei,
on s’afirma que un dels reptes del municipi en els propers anys és “intentar marcar les
línies d’actuació que facin possible la integració social i professional dels joves;
proporcionar, donar suport i dur a terme activitats, projectes, programes, serveis i
equipaments que facilitin als joves els instruments necessaris perquè esdevinguin
vilatans actius que sàpiguen trobar la solució dels seus problemes i, a més, facin de
Molins de Rei un municipi amb l’esperit que planteja el Pla Estratègic, un municipi
obert, plural, integrador, culturalment actiu i socialment cohesionat que vetlla per la
qualitat ambiental i el desenvolupament econòmic.
Volem que el nostre Pla Director s’articuli en funció d’aquests objectius generals
perquè responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de Rei, i es vertebri
segons els cinc eixos esmentats anteriorment.
La Participació ha de ser un dels eixos vertebradors perquè els i les joves siguin
protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva participació
activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins viuen de ple a la seva
vila: constitueixen i formen part d’entitats, organitzen accions concretes, canalitzen
actuacions adreçades al col·lectiu juvenil. Aquesta és un realitat evident, però hi volen
participar més. Necessiten més espais de participació. És per aquest motiu que la
participació ha de ser un dels objectius prioritaris d’actuació.
L’Habitatge és el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i l’emancipació
personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi on desenvolupar-se.
L’adquisició d’un primer habitatge és un problema seriós per aquells col·lectius menys
afavorits, entre els quals es troben els joves que necessiten comprar o llogar el seu
primer pis.
La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels eixos
més importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la seva ciutat,

6
però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia cultura, necessiten
nous espais per poder fer-ho i volen sentir-se recolzats. Cultura és aquí necessitat
d’innovació, equipaments i integració.
1.3. Els eixos vertebradors del Pla Director
Autonomia
“Realment ser jove és molt dur, per algunes
coses ets gran i per d’altres petit. Què sóc?
Postadolescent? Adulta? No n’hi ha prou a fer
un carnet jove. Els joves serem els adults i
governants del futur”.
Les noves polítiques afirmatives, tal i com s’hi ha fet referència amb anterioritat, són
d’afirmació de la joventut com una nova etapa de la vida de l’individu, entesa en un
sentit ple. Perquè els joves puguin assolir aquesta plenitud han de gaudir d’autonomia.
En conseqüència, un dels nostres objectius és assegurar la igualtat dels joves per tal
que gaudeixin plenament de les potencialitats que els ofereix la seva condició. Hem
d’assegurar la igualtat dels joves posant l’accent en els dèficits formatius dels joves
amb més dificultats, així com estimular les iniciatives d’autoaprenentatge i
autoocupació. Hem d’afavorir l’aflorament dels nous jaciments d’ocupació. Tot això ho
hem desenvolupat des de programes que l’Ajuntament de Molins dur a terme en
matèria d’inserció laboral i igualtat d’oportunitats. Hem de canalitzar la informació de
l’existència d’aquests programes, així com potenciar els programes existents i
fomentar-ne la creació d’altres de necessaris i inexistents en l’actualitat.
No podem deixar de banda les situacions clàssiques de risc social i salut, que haurem
d’afrontar des del camp de la sanitat i les “bones pràctiques” de consum, ajudant-nos
d’una eina imprescindible com és la informació adreçada als joves.

7
Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de l’autonomia
personal passa per la possibilitat d’accedir a un espai vital propi, que s’aconsegueix a
través de l’habitatge. En aquest camp, hem d’intervenir de manera decidida en
l’habitatge de lloguer i en l’habitatge de promoció pública per a joves.
Ciutadania
“Ens agradaria que hi hagués codecisió amb els joves, que no sigui només
consultiu”.
El concepte de ciutadania corre el risc d’esdevenir quelcom vacu i abstracte, a causa
que moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que constitueixen la mateixa
definició de ciutadà. En aquest sentit, els joves del present viuen i pensen la seva
condició d’una manera que permet omplir de continguts reals una abstracció que, per a
moltes generacions anteriors, és tan sols una paraula que omple documents. Per
contra, per la joventut d’avui els fonaments de la democràcia, els drets individuals, la
solidaritat, l’ecologia i el medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu
paper dintre les nostres societats. Els joves d’ara se senten ciutadans del món, del seu
continent, del seu país i del seu municipi. Tant des d’una vessant més global com des
d’un punt de vista local aquests han trobat una transcendència real al concepte de
ciutadania.
Per tant, des d’aquesta perspectiva el nostre Pla Director ha d’aplegar totes aquelles
propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg individual a
l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents entitats juvenils de la
nostra ciutat o bé amb altres formes potencials d’agrupació. Aquesta participació ha de
ser bidireccional, ja que de tenir present la comunicació contínua entre els joves de
Molins i la institució municipal, es consoliden com a un espai real d’expressió.
L’objectiu és establir nous canals participatius periòdics i assegurar conductes fiables
d’informació per tal que els joves puguin accedir a aquesta i, així, potenciar la seva
opinió individual i les formes d’intercanvi.

8
No ens hem d’oblidar d’aquells grups de població juvenil amb més dificultats d’accés a
la informació. Hi ha joves que per la seva trajectòria individual o per certs
condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicació. És sobre aquests
sectors on s’ha de fer una ressenya especial, i cal intentar socialitzar-los a través de la
interiorització dels seus propis drets, com una de les màximes de la participació.
Cal promocionar i donar suport a iniciatives d’associacionisme, voluntariat, solidaritat i
cooperació. Hem de mirar d’aconseguir que la participació i la solidaritat tinguin
cabuda als mitjans de comunicació per tal que arribin a la resta de la societat. No hem
de deixar de banda que el més important d’aquests processos és fer partícip a tota la
població, tant des del punt de vista de la informació com, sempre que sigui possible,
des de la implicació.
Creativitat
“Estar de bars està molt bé, però si te’n canses on vas?”
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar l’estètica jove. Hem
de donar suport tant a l’apropiació d’aquesta estètica com a l’acceptació per part dels
adults d’aquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos culturals que
ofereix la nostra vila i això ens ha de conduir a superar la dicotomia que es produeix
entre cultura artística de mitjana o alta qualitat, per adults, i cultura artística no entesa
pels adults i considerada de baixa qualitat, destinada als joves. Aquest trencament
conceptual, que ara per ara es produeix només en una direcció, la jove, s’ha de traduir
en el foment de les experiències culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves
han fet un esforç per apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora s’han d’impulsar
les creacions i els treballs simbòlics del jovent.
Segons aquest criteri, des de l’Ajuntament de Molins, hem d’oferir una democratització
de les pràctiques culturals establertes sense deixar de fomentar, donar suport i
reivindicar la creació amb segell jove com a punt de partida. En aquest sentit, hem
d’impulsar equipaments destinats tant a la producció de nous creadors com al consum
cultural que se’n deriva. Ha de ser també la nostra prioritat sensibilitzar el conjunt dels
joves i de les joves de Molins, en concret, i el conjunt de la població molinenca, en

9
general, vers la creació jove, a través de la difusió i l’intercanvi de qualsevol tipus
d’expressió cultural intrínsecament jove. És necessari també que els canals de
comunicació amb l’Ajuntament s’enforteixin i els joves puguin ser protagonistes
directes de la cultura que volen rebre. Així, un dels elements més destacats que
provoqui un apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar
mecanismes de participació cultural.
Mobilitat
“Es valoren molt els intercanvis cap altres llocs d’Europa”
La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es mouen,
es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a la mateixa vila.
Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si partim d’aquesta dada, cal
promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir més en fórmules d’intercanvi que
potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la participació.
No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de manera
més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem d’entendre i estendre la
particularitat de la nostra situació geogràfica i parar especial atenció a l’espai
metropolità i la facilitat amb la qual, sovint, desapareixen les fronteres entre ciutats.
Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna i adequar
així tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb l’objectiu,
d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes culturals que
cadascuna d’elles programa durant la nit i, de l’altra, intentar disminuir la sinistralitat
juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores. Per aconseguir això últim, hem
de promoure l’ús dels transport públic, sobretot entre els més joves.

10
Experimentació
“Haurien de potenciar més l’esport”
Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns a
dijous) i el temps d’oci, que aglutina tots el caps de setmana. És durant el cap de
setmana que el jove té un espai de llibertat que aquest considera propi, un autèntic lloc
de diversió i de lleure. Les polítiques afirmatives que hem d’aplicar han d’articular
aquest àmbit, com un eix central de la nova condició juvenil.
D’altra banda, el camp de l’experimentació aconsegueix atreure al jove cap a altres
vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. És aquí on rau la seva
importància i la necessitat, per part de les administracions, d’oferir polítiques en aquest
sentit.
Les línies d’actuació són poc tangibles com el concepte mateix, però és possible
enfocar la política de joventut sobre la base de tres nivells. Primer, a partir de
l’ampliació dels espais d’oci, amb l’obertura de nous equipaments i serveis educatius i
esportius. Segon, en una nova política d’espais juvenils que passi per l’apropiació i
l’ocupació dels espais pels joves mateix. I, tercer, ha d’oferir espais d’accés a les
noves tecnologies.

11
2.- Característiques estructurals
2.1 Recursos humans
Càrrec Nº Categoria laboral Temps de dedicació
Regidor 1
Cap de Negociat 1 B Dedicació exclusiva a
joventut amb jornada
completa
Animadores
socioculturals
2 C Dedicació exclusiva a
joventut amb jornada
completa
Informadora juvenil 2 C Dedicació exclusiva a
joventut a ½ jornada
Auxiliar administrativa 1 C dedicació parcial a joventut
2.2 Recursos financers
2003 2004 2005 (2) 2006 (2) 2007 (2) 2008 (2)
EUROS % EUROS % EUROS % EUROS % EUROS % EUROS %
Politiques
educatives i
culturals(1)
32.200,78 € 78,90% 35.158,01 € 83% 61.936,39 € 68,70% 61.717,80 € 59,40% 61.698,53 € 60,00% 48.375,12 € 49,50%
Polítiques d’accés
al món del treball
2.468,33 € 2,40% 3.000,00 € 3,20%
Polítiques d’accés a
l’habitatge
13.755,07 € 15,00% 13.080,41 € 12,20% 12.233,69 € 11,90% 13.809,96 € 14,7
Polítiques de
promoció de la salut
599,69 € 0,67% 200,00 € 0,20% 520,00 € 0,5 3.220,00 € 3,6
Polítiques de
participació i
associacionisme
7.750,26 € 18% 5.483,58 € 11% 12.569,54 € 14,03% 27.174,08 € 24,50% 23.563,08 € 22,90% 25.396,08 € 23,49%
Polítiques
d'informació i
assessorament
1.351,00 € 3,10% 2.860,00 € 6% 1.432,02 € 1,60% 3.852,00 € 3,70% 2.225,00 € 2,12% 5.826,50 € 5,51%
39.951,04 € 100% 40.641,59 € 100% 88.860,69 € 100,00% 102.172,29 € 100,00% 102.708,63 € 100,00% 93.801,16 € 100%
Notes
(1) inclou les accions d'informació juvenil, realitzades des del Servei d'Informació Juvenil- Punt Jove
(2) s'han inclos les partides de capitol 2 i 4

12
2.3 Recursos funcionals
Equipament Tipus activitat Caràcter
Punt Jove
Informació Juvenil
Sala Ordinadors
Dinamització
Ús específic
Centre Comunitari
Pont de la Cadena
Activitats
socioculturals
Ús específic
Centre Cívic de
l’Àngel
Activitats
socioculturals
Ús específic
Poliesportiu
Activitats esportives Sectorial
Casal de Joves Espai entitats
Ús específic

13
3. Principis de funcionament
3.1 Interdepartamentalitat
Vivim en un món de xarxes socials, on les relacions són vitals pel funcionament de la
nostra societat1
. Les persones s'interrelacionen amb altres persones a la vida
quotidiana: amb els amics, amb la família, amb els companys de feina. De fet, l'home
per naturalesa és un zoom politicon, un animal polític que necessita viure en societat i
és per això que ha creat institucions i estructures socials, que alhora també es
relacionen entre sí. Les polítiques que es desenvolupen des de les administracions no
poden ser alienes a aquesta característica tan intrínseca a l'ésser humà, i s'han
d'elaborar des d'una perspectiva global, amb capacitat de posar en relació les
diferents dimensions que configuren, de forma interdependent, la realitat de les
persones.
En aquest sentit, les polítiques de joventut no són quelcom diferent. El jove o la jove
que fa esport és el mateix que estudia i que busca feina, i el mateix que està vivint el
despertar de la seva sexualitat, el mateix que necessita un habitatge i demana un
equipament cultural o que hi hagi un centre comercial a la seva ciutat. Utilitzant una
metàfora, el jove és un organisme compost per molts àtoms, per realitats múltiples
integrades. Davant aquesta realitat, les polítiques els han d'oferir respostes que no
estiguin pensades de manera fragmentada. Calen polítiques integrals per a una realitat
integrada.
Les polítiques de joventut han de ser concebudes des dels criteris de transversalitat i
integració, no de forma segmentada. No només han d'atendre les necessitats dels
joves i oferir determinats serveis puntuals i aïllats, sinó treballar des d'una perspectiva
global que interrelacioni els diversos àmbits de la vida dels joves i de les joves: l'oci, el
treball, l'habitatge, la salut, la participació democràtica. Això implica que totes les
administracions i els seus nivell d'organització estableixin mecanismes de treball
1
Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió de la seva lògica d'enllaç
modifica de forma substancial l'operació i els resultats dels processos de producció, l'experiència, el poder i la cultura.
La Era de la Información. Economía, sociedad y cultura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pàg. 505.

14
conjunt entre responsables i tècnics de diferents departaments per donar una resposta
unitària i global a les necessitats de la joventut i de la ciutadania en general.
A Molins de Rei s'ha desenvolupat una labor important quant a l'assumpció d’un model
unitari i de les programacions de caire transversal, sobretot a l’Àrea de Serveis a les
Persones. S'ha avançat molt en el desenvolupament de programacions transversals
que produeixen eficients línies d'actuació per a la consecució dels objectius de
benestar i cohesió social, sota una base potent de plantejament d'un model de Serveis
Personals integral, estratègic, comunitari i participatiu.
Les regidories i serveis adscrits a l’Àrea de Serveis a les Persones (ASP), són
actualment: Regidoria de Cultura, Regidoria d'Educació, Regidoria d'Emancipació
Juvenil, Regidoria d'Esports, Regidoria Gent Gran, Regidoria d'Infància, Regidoria de
Nova Ciutadania i Drets Humans, Regidoria de Polítiques d'Igualtat entre Home i
Dona, Regidoria de Sanitat, Regidoria de Serveis Socials i Regidoria de Solidaritat,
Cooperació i Pau. L’equip està format per 9 caps de negociat, 8 tècnics i 5 regidors.
Vol un
Centre
comercia
l
Demana
un Casal
de joves
Vol
un pis
Viu la
seva
sexualitat
Estudia
Busca
feina
Fa
esport
EEELLL/// LLLAAA
JJJOOOVVVEEE

15
L’equip s’organitza a través de reunions quinzenals en què participen els caps de
negociat i el Director de l’ASP, que es configura com un òrgan de coordinació
interdepartamental estable.
A més a més hi ha grups de treball específics per a alguns programes: projecte XEL,
Trencaclosques, Taula nit segura…
Amb els diferents Plans locals que s’han elaborat des de la regidoria d’Emancipació
Juvenil s’està reforçant la consciència de continuar treballant conjuntament i, sobretot,
el fet de copsar temes transversals com és el de joventut, valorant la definició de línies
de treball conjunt entre els diferents departaments de l’Ajuntament.
Així doncs, el treball interdepartamental és un dels pilars fonamentals de les polítiques
globals i de joventut del municipi.
3.2 Interinstitucionalitat
Amb l’objectiu de vertebrar les accions i projectes que es duen a terme tant en el
territori com en l’àmbit supramunicipal, es fa necessari un treball interinstitucional, per
tal de sumar esforços i recursos que possibilitin millorar els serveis i les accions que
s’adrecen a un mateix col·lectiu. A més a més, el treball interinstitucional permet
ampliar les interpretacions i les respostes a les necessitats; en resum permet abordar
les problemàtiques amb més sentit i força.
Actualment, des de l’Ajuntament de Molins de Rei estan establertes les relacions
interinstitucionals següents:
• Centres educació Secundària
Mitjançant el programa PIDCES, que vam iniciar al curs 2002 i que des de l’octubre de
2008 s’està implementant als 4 centres de secundària de la Vila, es fa arribar
informació als joves sobre diferents àmbits de la seva vida amb l’objectiu de treballar
per la igualtat d’oportunitats a través de la informació i dinamització; es fomenta

16
l’adquisició d’hàbits consultius i participatius entre els joves dins del seu àmbit més
proper i, durant tot el procés de desenvolupament personal, es potencien els
mecanismes de participació tot contribuint a la creació i consolidació d’associacions i
grups juvenils, i la vinculació dels joves a entitats ja existents, es promou la realització
d’activitats per part dels joves, de difusió i creació cultural, esportives, formatives i de
temps lliure i es treballa la prevenció de conductes i hàbits de risc a través de la
informació.
En cada un dels centres s’ha delegat un referent del centre que setmanalment es
coordina amb la responsable del servei, una de les informadores juvenils. Dos cops
l’any (setembre-octubre i maig-juny), es fan reunions en cada centre de presentació i
avaluació del programa, en les quals participen la informadora juvenil, la cap del
negociat i l’equip directiu dels centres educatius.
• CAP de Molins de Rei
Es duen a terme activitats conjuntes als IES. La coordinació d’aquestes es fa
mitjançant la informadora juvenil responsable del PIDCES i la persona del CAP que
coordina el programa Salut i escola.
• Tècnics / tècniques de Joventut dels ajuntaments del Baix Llobregat Centre
Des de l’any 2006, s’està treballant de forma conjunta amb els ajuntaments de
Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Pallejà, el Papiol, Sant Vicenç
dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Vallirana en diferents
projectes, concretament la Borsa Jove d’Habitatge del Baix Llobregat Centre i el circuit
de música Sona Centre. Els tècnics dels diferents municipis es troben cada dos mesos
per coordinar els dos projectes esmentats i noves propostes de treball conjunt
adreçats als joves dels municipis esmentats.
• Consell Comarcal del Baix Llobregat
Mitjançant el conveni marc de col·laboració en matèria de joventut, signat a
l’Ajuntament de Molins de Rei amb l’Oficina Comarcal d’Informació i Serveis a la
Joventut del Baix Llobregat.

17
Es duen a terme diverses reunions, tant en l’àmbit polític com tècnic, que són
convocades per l’Oficina Comarcal, així com es manté una relació fluïda i constant
amb el personal tècnic de l’oficina.
• Diputació de Barcelona
Treballem conjuntament amb l’Oficina del Pla Jove, d’on rebem diferents subvencions
per a la implementació del Pla Director de Joventut i el programa PIDCES (Programa
d’Informació i Dinamització als Centres de Secundària).
Participem en el Pla formatiu que ofereix la Diputació i en altres propostes d’intercanvi i
coneixement que es posen a disposició del tècnics de joventut.
• Secretaria de Joventut
Treballem conjuntament amb la Secretaria de Joventut, d’on rebem diferents
subvencions per a la implementació del Pla Director de Joventut.
Participem en les ofertes de formació de la secretaria i en altres propostes d’intercanvi
i coneixement que es posen a disposició del tècnics de joventut.
3.3 Participació jove
La participació dels joves en la definició de les polítiques de joventut, considerem que
és el pilar fonamental de tot Pla director de Joventut. Amb aquesta intenció, en els dos
plans directors de Joventut que fins a dia d’avui ha tingut Molins de Rei, s’han dut a
terme processos de participació i avaluació que pretenien i pretenen que els joves
associats o no tinguin l’opció de manifestar les seves necessitats i prioritats, i per tant
puguin incidir en la definició de les polítiques.
Per a l’elaboració del 3r Pla Director de Joventut s’ha elaborat un procés de
participació en els joves en la diagnosi. Concretament s’han fet entrevistes a joves

18
associats, entrevistes a joves individuals i enquestes a joves dels IES. També es es
farà un procés de participació per a l’elaboració del Pla que es farà una vegada
finalitzat el procés de diagnosi.
Amb relació a la comunicació continuada amb els joves de la vila, hi ha diversos
canals que s’han anat creant i consolidant des de l’aprovació del 1r Pla director de
Joventut:
• web del Punt Jove (www.molinsderei.cat/puntjove). Agenda d’activitats conjuntes
on les entitats poden consultar els calendaris d’activitats programades per tal
d’evitar solapaments, així com donar a conèixer les seves activitats:
• mailing específic de joventut, per tal de poder fer arribar als joves de Molins
informació relativa a qualsevol temàtica que pot ser del seu interès.
Una tercera via de comunicació amb els joves és la que s’estableix mitjançant el
programa PIDCES, que es fa a l’IES on els joves poden fer arribar les seves propostes
i demandes a la informadora juvenil. Mitjançant aquesta via s’han implementat
diverses activitats adreçades als joves com un curs de hip-hop, acompanyament a una
entitat de Parkour, etc.
Per últim, s’han creat diverses taules temàtiques amb entitats o usuaris de diferents
serveis com, per exemple:
• Entitats de lleure, que mitjançant el projecte Viu el lleure! estan fent una
campanya de visualització i millora dels seus serveis a la Vila.
• Usuaris espai d’Assaig.
• Entitats que treballen per a la programació d’activitats socioculturals.

19
4.- Característiques metodològiques
4.1 Diagnosi
El procés de diagnosi és essencial per a planificar unes polítiques de joventut que
donin resposta a la realitat del municipi i dels joves, tant en referència a la intervenció
que es planifiqui per donar resposta a les seves necessitats, com per al coneixement
d’aquestes i al disseny de projectes que han de donar resposta a les seves inquietuds i
potencialitats.
La diagnosi ha de contemplar els diferents eixos en què s’estructura el pla director i cal
utilitzar dues metodologies que aporten informacions complementàries: la metodologia
quantitativa i la qualitativa.
a.- Anàlisis de la realitat
Anàlisi quantitativa
S’ha elaborat a partir del model d’Estudi de dades estadístiques III (EDEIII), facilitat per
la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’estudi recull dades de
població, educació, treball, habitatge i context socioeconòmic. Les dades utilitzades
han estat les disponibles a l’Idescat, Informe mensual d’atur registrat elaborat per la
Unitat de Promoció i Desenvolupament del Baix Llobregat 2008 del Consell Comarcal
del Baix Llobregat i les dades facilitades pel Servei Ocupació Laboral de Molins de Rei.
Anàlisi qualitativa
Per elaborar l’anàlisi qualitativa s’han realitzat diverses accions:
• Entrevistes semiestructurades a:
• Mostra aleatòria de joves: 8
• Representants d’associacions juvenils: 14
• Tècnics i serveis a la població i joventut: 8

20
• Representants AMPA centre educació secundària: 2
• Enquesta per conèixer les opinions i necessitats dels joves a:
• Alumnes de secundària: 136
• Taula d’experts en matèria de joventut, en què van participar 14 experts en
diverses temàtiques (educació, seguretat, polítiques de joventut, habitatge,
treball, informació juvenil, salut...)
b.- Visualització
Descripció de totes les polítiques existents al municipi destinades als joves. S’ha
utilitzat el mètode 3 Q, que proposa la Secretaria de Joventut.
c.- Diagnòstic
El diagnòstic és el resultat de comparar el que es fa (visualització) i el que s’hauria de
fer (anàlisi de la realitat) amb unes conclusions coherents, és a dir, que no presenti
contradiccions entre els resultats d’ambdues parts i que sigui versemblant.
Presentem seguidament els tres apartats:
a.- Anàlisis de la realitat
Anàlisi quantitativa
1. POBLACIÓ
Evolució de la població
En el període de temps que va del 1981 al 1991, la població de Molins de Rei va
disminuir lleugerament, però va començar a recuperar-se al 1996 per continuar
augmentant molt lentament fins als 23.544 habitants l’any 2007. Aquesta evolució
positiva ha estat també la tendència general a la comarca del Baix Llobregat.

21
Evolució de la població de Molins de Rei 1981-2007
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
1981 1986 1991 1996 2001 2007
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
Habitants
Increment a(1)
(1) Increment Anual Brut
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de
Població 1996. Idescat.
Estructura de població
La piràmide de població de Molins de Rei ens mostra una estructura de població que
s’eixampla amb la franja d’edat de persones entre els 30 i els 34 (la franja d’edats més
destacada, quantitativament parlant) seguida de la franja d’edat de 35 a 39 anys. Es
podria parlar d’una població jove, però la base estreta de la piràmide indicaria una
possible davallada de la població (alentiment de l’evolució positiva de la població) i per
tant d’envelliment d’aquesta.
Piràmide de població de Molins de Rei de 2007
2000 1500 1000 500 0 500 1000 1500
De 0 a 4 anys
De 10 a 14 anys
De 20 a 24 anys
De 30 a 34 anys
De 40 a 44 anys
De 50 a 54 anys
De 60 a 64 anys
de 70 a 74 anys
De 80 a 84 anys
homes dones
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.
Tot i que l’estructura de població de Molins de Rei és semblant a les estructures que
podem trobar al Baix Llobregat i a tot Catalunya, cal destacar l’important pes de la
franja d’edat dels 30 als 34 anys així com el seu paper en l’augment de l’amplada de la
base de la piràmide (0-4 anys), tendència no tan marcada en l’estructura de població
de Catalunya. En comparació amb els índexs d’envelliment i de dependència global de

22
Catalunya (113 i 52 respectivament), Molins de Rei té uns índexs lleugerament
inferiors (91 i 43 respectivament) de manera que la població en edats dependents
representa una càrrega inferior respecte a la població en edats de treballar que la
mitjana catalana.
Població jove
La proporció de població jove (de 15 a 29 anys) respecte a la població total de Molins
de Rei és actualment d’un 17,82%. Aquest percentatge ha anat disminuint al llarg dels
anys passant d’un 24,47% l’any 1996 a les xifres actuals. Comparant l’evolució de la
població jove del municipi amb aquelles del Baix Llobregat i Catalunya, unitats
territorials on també ha disminuït la població jove, Molins de Rei ha vist reduïda la seva
població jove en un 6,65% en els últims 11 anys, xifra superior a la mitjana de
Catalunya (4,76%) però inferior a la disminució mitjana del Baix Llobregat (7,67%).
Observant l’estructura interna de la població jove de Molins de Rei, es fa evident el
gran pes de la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, com a resultat del
procés d’envelliment de la població total, així com l’arribada a aquestes edats de les
persones nascudes al baby boom dels anys 70. Aquest fenomen és encara més
marcat entre les persones de 30 a 34 anys.
Índexs de població de 2007
Habitants Índex de Índex Índex de
2007
dep.
juvenil d'envelliment dependència
Molins de Rei 23.544 22 91 43
Baix Llobregat 771.516 25 83 41
Catalunya 7.210.508 23 113 52
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat.
Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys / població de 15 a 64 anys)*100
Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100
Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64
anys)]*100

23
Evolució de la proporció de joves de 15 a 29 per grups d’edat quinquennals
(percentatges).
32,06
24,44 23,93
34,20
33,74
42,18 45,65
30,4233,38
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1996 2001 2007
25-29
20-24
15-19
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades de l'Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró continu
d'habitants. Idescat.
Migracions internes
La diversitat en el lloc de procedència dels joves és un altre aspecte interessant de la
població jove. En les tres unitats territorials d’aquesta anàlisi, Molins de Rei, el Baix
Llobregat i Catalunya, es donen dinàmiques semblants. Si fins ara la proporció de
joves nascuts a la resta de l’Estat espanyol era més alta que la de joves nascuts a
l’estranger, en l’actualitat aquesta proporció s’està invertint.
Com a resultat de les migracions internes que es donen dins Molins de Rei, el saldo de
joves és positiu, tot i que de menor valor que en anys anteriors. La franja d’edat que
rep més nombre de persones i que obté un saldo més elevat és la compresa entre els
25 i els 29 anys. La resta de franges d’edat tenen un saldo negatiu com a resultat de la
diferència entre els joves que arriben i els que marxen.
Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys i del conjunt de la
població de Molins de Rei (dades absolutes)
2004 2007
arriben marxen saldo arriben marxen saldo
15-19 35 46 -11 28 32 -4
20-24 78 83 -5 83 90 -7
25-29 272 182 90 191 168 23
15-29 385 311 74 302 290 12
total
població 1.172 964 208 933 1.035 -102
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades de Moviments migratoris. Idescat.

24
Migracions externes
Aprofundint més en la diversitat de la població jove de Molins de Rei, pel que fa les
migracions externes (entre països), l’any 2007 el 4,95% de la població era estrangera,
una proporció molt inferior a la de Catalunya (13,49 %) i a la del Baix Llobregat
(9,93%). Una de les característiques a destacar dels 1.165 habitants de nacionalitat
estrangera de Molins de Rei és que el 32,36% són joves de 15 a 29 anys, per tant es
podria parlar d’una població estrangera principalment jove, representant el 8,99% del
total de la població jove del municipi.
La població jove de nacionalitat estrangera de Molins de Rei ha augmentat respecte la
població total de joves sobretot en el període 2001-2007, passant d’un 2,59% a un
8,99%.
Dades generals sobre la població i els joves estrangers. Municipi, comarca i
Catalunya. 2007.
PNE JNE
JNE
(-rUE)
%PNE/to
tal P
%JNE
/J
%JNE/P
NE
Molins de Rei 1.165 377 314 4,95 8,99 32,36
Baix Llobregat
76.63
4
23.65
5
19.15
0 9,93 16,00 30,87
Catalunya
972.5
07
308.4
26
240.7
76 13,49 22,37 31,71
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.
PNE Població de nacionalitat estrangera
JNE Població jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera
JNE (-rUE) Població jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera excepte els de la resta de la UE
%PNE/tota
l P Proporció de població de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al conjunt de la població
%JNE/J Proporció dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total dels joves
%JNE/PN
E
Proporció dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total de població de
nacionalitat estrangera
Entrant en l’anàlisi de la població jove estrangera, els joves estrangers es concentren
sobretot en les edats que van dels 20 als 34 anys i són principalment procedents de
l’Amèrica del Sud (318 habitants), d’Àfrica (128 habitants) i de la Unió Europea (113

25
habitants). Hi ha paritat de sexes en la majoria de les categories de procedència dels
joves estrangers excepte en aquells vinguts de l’Amèrica del Sud, on predominen les
dones, i els joves d’Àsia i d’Oceania, amb predominança masculina. La major part
d’aquests joves, tant dones com homes, estan solters.
Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d'origen i per
grups d'edat. 2007.
(dades absolutes i percentatges)
UE-15
(-) E
Resta
E Àfrica
Amèr.
N i C
Amèrica
S
Àsia i
Oceania
15-19 9 1 20 1 26 2
20-24 13 3 27 6 66 8
25-29 41 5 35 8 92 14
15-29 63 9 82 15 184 24
%15-29 16,71 2,39 21,75 3,98 48,81 6,37 100
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població.
Idescat.
2. EDUCACIÓ
Nivell d’instrucció
En l’estudi del nivell d’instrucció dels joves de Molins de Rei, s’ha fet servir la franja
d’edat dels 15 als 29 però també s’han fet servir dades per a les edats entre 25 i 29 en
considerar que és l’edat més adient per conèixer el nivell educatiu màxim que hagi
pogut assolir la persona.
El nombre i la proporció de joves de Molins de Rei que no saben llegir o escriure, i que
estan sense estudis donen uns percentatges baixos del 0,35% i de l’1,66%,
respectivament. Aquestes baixes proporcions són un bon indicador del nivell educatiu
dels joves del municipi. El percentatge de joves amb l’ESO, l’EGB o el Batxillerat
elemental acabats és del 32,41%. Un 9,96% dels joves tenen l’FP grau mitjà; el 9%,
l’FP grau superior; un 18,92%, el Batxillerat superior; el 9,81% tenen una diplomatura i
el 6,36%, una llicenciatura. En comparació amb les dades de Catalunya, els
percentatges en el nivell d’instrucció de Molins de Rei donen millors resultats que els

26
autonòmics, excepte en el cas de l’FP grau superior i la llicenciatura/doctorat, en què
hi ha una lleu diferència. D’altra banda, en comparació amb la comarca del Baix
Llobregat, Molins de Rei té un percentatge de joves amb estudis obligatoris inferior (un
35,26% vers el 48,62% de la comarca), un percentatge de joves amb estudis
postobligatoris no universitaris semblant al del Baix Llobregat, però un percentatge
força més gran de joves amb estudis universitaris: un 27,20% vers el 13,49%.
Joves de 15 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Molins de Rei i Catalunya. 2001.
0, 00
5, 00
10, 00
15, 00
20, 00
25, 00
30, 00
35, 00
No sap l l egi r o
escr i ur e
Sense estudi s Pr i mer gr au ESO, E GB o
B at x.
el ement al
FP gr au mi tj à FP gr au
super i or
B at xi l l er at
super i or
Di pl omatur a Ll i cenci atur a i
doctor at
M olins de Rei Catalunya
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
Pel que fa als joves amb edats entre els 25 i els 29 anys, en comparació amb aquelles
persones majors de 29 anys, existeix un percentatge menor de joves amb estudis
obligatoris o inferiors però els percentatges pels estudis postobligatoris no universitaris
i universitaris són més elevats. En aquest sentit, l’evolució del nivell instructiu des del
1996 a 2001 fa palès aquest augment.

27
Evolució dels joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi. 1996-2001.
33,85 35,26
48,39 37,54
17,76
27,20
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1996 2001
E. universitaris
E. postobl. no univ.
E. obligatoris o inferior
Escolarització
En l’anàlisi de l’escolarització dels joves del municipi, concretament l’avaluació dels
alumnes de segon cicle d’ESO dels IES de Molins de Rei, l’evolució des del curs 2000-
2001 mostra, per als centres públics, una disminució del percentatge de joves que es
graduen en ESO al mateix temps que hi ha un augment en el percentatge d’alumnes
que repeteixen curs.
Avaluació dels alumnes de segon cicle d'ESO dels IES de Molins de Rei
Sector públic
Sector públic Avaluats
Graduats
en ESO
Certificats ens.
sec.
Romanen
cicle
Curs
(1)
T T % T % T %
1999-2000 266 200 75,19 52 19,55 14 5,26 100,00
2000-2001 184 150 81,52 - - 34 18,48
2001-2002 183 149 81,42 6 3,28 28 15,30 100,00
2002-2003 150 113 75,33 20 13,33 17 11,33 100,00
2003-2004 176 131 74,43 11 6,25 34 19,32 100,00
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Departament d'Educació.
(1)
els cursos sempre fan referència al curs anterior

28
Evolució índexs d’èxit i fracàs escolar i índex de repetidors als IES públics. Molins de
Rei (percentatges)
76,41 69,75 71,98 77,27 73,33
84,87 86,00
10,26 19,75 18,13
14,77 13,33
11,18 10,0013,33 10,49 9,89 7,95 10,83
3,95 5,00
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000/2001
2001/2002
2002/2003
2003/2004
2004/2005
2005/2006
2006/2007
Índex de repetidors
Índex de fracàs escolar
Índex d'èxit escolar
Els alumnes estrangers matriculats a l’ESO representen un percentatge baix del
nombre total d’alumnes matriculats, un 4,72%. La major part d’aquests alumnes són
procedents del Magrib i d’Amèrica del Sud, amb un total el curs 2003-2004 de 14
alumnes del Magrib i 12 d’Amèrica del Sud.
Mobilitat educativa
No tots els joves i les joves de Molins de Rei resten al municipi per estudiar. Existeix,
per tant, mobilitat per motius educatius, tenint com a principal municipi de destinació la
ciutat de Barcelona (434 alumnes l’any 2001), seguida de municipis veïns a Molins de
Rei com Sant Feliu de Llobregat (40 alumnes), Cornellà de Llobregat (29 alumnes) i
Alumnes estrangers matriculats a l'ESO segons zona d'origen. Sector públic.
Curs
(1)
Unió
Europea
Resta
d'Europa Magrib
Resta
de l'Àfrica
Amèrica
del N.
Amèrica
C. i S.
Àsia i
Oceania
Total
estrangers
Total
alumnes
1999-2000 - - 7 - - 2 - 9 639
2000-2001 - - 9 - - 2 - 11 613
2001-2002 - - 12 - - 5 - 17 573
2002-2003 1 2 11 - - 10 - 24 608
2003-2004 1 2 14 - - 12 1 30 636
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Departament d'Educació.
(1)
els cursos sempre fan referència al curs anterior

29
Esplugues de Llobregat (29 alumnes) per nomenar només els quatre municipis amb
més rellevància en la mobilitat educativa, quantitativament parlant.
Deu primers municipis on es desplacen els joves de 15 a 29 anys del municipi per
motius educatius. 2001.
Barcelona
Sant Feliu de Llobregat
Cornellà de Llobregat
Esplugues de Llobregat
Hospitalet de Llobregat, l'
Cerdanyola del Vallès
Sant Just Desvern
Terrassa
Sant Cugat del Vallès
M artorell
Vilanova i la Geltrú
Sant Joan Despí
A l’est ranger
Lleida
Girona Barcelona
Sant Feliu de Llobregat
Cornellà de Llobregat
Esplugues de Llobregat
Hospitalet de Llobregat, l'
Cerdanyola del Vallès
Sant Just Desvern
Terrassa
Sant Cugat del Vallès
M artorell
Vilanova i la Geltrú
Sant Joan Despí
A l’estranger
Lleida
Girona
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat
3. TREBALL
Situació laboral
Tenint en compte la població d’entre 15 i 34 anys, hi ha més del doble de joves
classificats com a actius que joves no actius. Dins la categoria d’actius, la majoria de
les persones ocupades pertanyen a la franja d’edat dels 25-29 i dels 30-34 anys, i hi
ha més joves desocupats amb ocupacions anteriors que joves desocupats buscant
una primera ocupació. Pel que fa al grup de joves no actius, el gruix d’aquests es
dedica a estudiar, mentre que una petita part es dedica a feines de la llar o a altres
situacions. La situació laboral dels joves d’entre 15 i 29 anys és molt semblant a les
dades obtingudes pel Baix Llobregat i per Catalunya.
Si es comparen les anteriors dades de l’any 2001, amb les dades de 1996, s’observa
que l’any 2001 augmenta el nombre de joves ocupats a totes les edats, disminueix el
nombre de desocupats buscant una primera ocupació, disminueix també el nombre de

30
joves desocupats amb alguna ocupació anterior. Per tant, es podria dir que els joves
s’incorporen abans al món laboral. Aquest augment en els joves ocupats en el període
de temps entre 1996 i 2001 es relaciona tanmateix amb la disminució en el nombre de
joves no actius que es dediquen a estudiar (fet que també s’explica per l’envelliment
de la població comentada anteriorment en aquest document).
Si es fa una comparació entre sexes, la dada on es troben les diferències més
evidents és en el nombre de dones que es dediquen a les feines de la llar en
comparació amb el nombre d’homes: 56 dones vers 12 homes. Hi ha 1.296 dones
ocupades, però 1.519 homes ocupats i estudien 678 dones en comparació amb els
586 homes.
Als joves d’avui els ha tocat entrar al mercat de treball en un context força diferent del
que van viure els seus pares. Al llarg dels anys noranta la desregulació del mercat de
treball i la consolidació de l’atur i la precarietat han contribuït a generar un marc laboral
per la incertesa. La situació dels joves en el mercat de treball es pot resumir a partir de
les següents dimensions: atur, precarietat i sobrequalificació; la taxa d’atur dels joves
Població de Molins de Rei de 15 a 34 anys segons situació laboral i per grups d’edat
(percentatges).
2001 1996
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
15-19 20-24 25-29 30-34
altr. situacions
feines llar
estudia
desocp. ocp.
anterior
desoc.1a ocp.
ocupats
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
15-19 20-24 25-29 30-34
altr. situacions
feines llar
estudia
desocp. ocp.
anterior
desoc.1a ocp.
ocupats

31
és sempre més gran que la de la població de més edat. entre els joves la precarietat
laboral és també molt elevada i molt per sobre de la població més gran i es defineix la
precarietat en termes de temporalitat, condicions de treball, protecció social i
ingressos.
Activitat
La taxa d’activitat2
dels joves de 16 a 29 anys ha augmentat entre el 1996 i el 2001
d’un 63,33% a un 71,22%. La taxa d’activitat de 2001 de Molins de Rei és
lleugerament inferior a la taxa del Baix Llobregat, però superior si es compara amb la
de Catalunya.
Ocupació
Pel que fa l’estructura d’ocupació, la taxa d’ocupació3
dels joves de Molins de Rei ha
augmentat d’un 47,04% l’any 1996, a un 64,05% el 2001, una taxa d’ocupació superior
a la del Baix Llobregat (63,10%) i Catalunya (60,44%).
Les principals branques d’activitat que ocupen els i les joves de Molins de Rei són la
indústria manufacturera, el comerç i la reparació, les immobiliàries i lloguers, la
construcció, el transport i la comunicació. En algunes branques d’activitat existeixen
grans diferències per sexe com ara les indústries manufactureres, amb 565 homes i
317 dones; la construcció, amb 218 homes i només 25 dones; l’educació, amb 27
homes, però 81 dones; la sanitat i serveis socials, amb 24 homes i 98 dones, i el
personal domèstic amb 1 home ocupat enfront les 18 dones ocupades.
Les branques principals d’activitat a Molins de Rei són semblants a les de Catalunya
destaca la diferència en la branca d’indústries manufactureres que ocupa, en
proporció, a més joves a Molins de Rei que en el conjunt del país.
2
La taxa d’activitat dels joves diu quina proporció de joves de 16 a 29 anys està ocupada o fa gestions per incorporar-
se al mercat de treball, és a dir, està buscant feina.
3
La taxa d’ocupació diu quina proporció de joves de 16 a 29 anys està ocupada.

32
La situació professional dels joves de Molins de Rei, l’any 2001, és principalment
d’assalariat fix (58,83%) i assalariat eventual (34,20%), sent els joves amb una situació
professional d’empresari per compte propi els minoritaris (6,58%), situació igual a la de
les dades de tota Catalunya pel mateix any.
Fent una comparació entre sexes, hi ha més homes que dones en situació
professional d’assalariat fix, però el mateix nombre d’assalariats eventuals tant per
dones com per homes. Si la comparació s’estableix amb els joves majors de 29 anys,
s’observa que la tendència amb l’edat és passar de la situació professional d’assalariat
eventual a assalariat fix, per la qual cosa augmenta també el nombre d’empresaris per
compte propi pels majors de 29 anys.
Joves de 16 a 29 anys ocupats segons branques
d'activitat per sexe. Molins de Rei, 2001. (dades
absolutes)
homes dones total
Agricultura i ramaderia 12 3 15
Pesca 0 0 0
Indústries
extractives 0 1 1
Indústries
manufactureres 565 317 882
Electricitat, gas i aigua 14 8 22
Construcció 218 25 243
Comerç i reparació 251 268 519
Hostaleria 58 67 125
Transport i comunicació 116 92 208
Mediació financera 32 53 85
Immobiliàries, lloguers 128 146 274
Adm. pública, defensa i
SS 35 50 85
Educació 27 81 108
Sanitat i serveis socials 24 98 122
Altres serveis 37 68 105
Personal domèstic 1 18 19
Organismes
extraterritorials 0 0 0
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001.
Idescat.

33
Analitzant la professió dels joves, destaquen quantitativament les professions
classificades en els grups de tècnics i professionals de suport (495 persones),
artesans i treballadors qualificats de la indústria i la construcció (446 persones),
treballadors de serveis i venedors de comerços (425 persones), i empleats
administratius (419 persones). Existeixen, però, diferències entre les franges
quinquennals d’edat, que augmenten amb l’edat el nombre de joves en gairebé totes
les professions.
Respecte a les diferències entre sexes, es dóna una situació semblant en les
professions ocupades per homes i dones. Els homes d’entre 16 i 29 anys estan
principalment ocupats per les professions d’artesans i treballadors qualificats
d’indústria i construcció, operaris d’instal·lacions, maquinària i muntatge, i en tercer lloc
com a treballadors no qualificats. Les dones d’aquestes edats estan ocupades
principalment per la professió d’empleades administratives, treballadores qualificades
d’agricultura i pesca, i com a tècniques i professionals de suport.
El gruix de la població jove està ocupat per a professions de nivell de qualificació mitjà
en primer lloc, seguit de professions de nivell de qualificació baix i, per últim, nivell de
qualificació alt. Aquesta diferència entre l’alt nivell d’estudis dels joves en l’actualitat (el
més alt de la història de Catalunya) i l’ocupació com a nivell de qualificació mitjà
estaria enllaçada amb la precarietat laboral i la sobrequalificació a què es feia esment
abans.
Atur
Al llarg del 2008, la taxa d’atur registrat al Baix Llobregat ha augmentat fins al 13,0%.
Al desembre de 2008, el nombre absolut d’aturats ha estat de 2.386 persones més
respecte al mes anterior. L’atur registrat a Catalunya també continua en augment, i se
situa en el 13,7%, és a dir, 0,7 punts per sobre de la taxa d’atur comarcal.
Dins el Baix Llobregat, tots els municipis han augmentat la seva taxa de persones
aturades. Tot i aquest augment generalitzat, Molins de Rei se situa entre els quinze
municipis amb una taxa d’aturats inferior a la del conjunt del Baix Llobregat (13,0%),

34
amb un 10,7% a finals del 2008, molt superior a les taxes d’atur registrades pel 2005
(8,2%), 2006 (7,7%) i 2007 (7,1%).
Pel que fa l’atur en els joves, el nombre d’aturats registrats menors de 25 anys al Baix
Llobregat també ha experimentat un increment i s’ha situat en 4.733 persones a finals
de 2008, i ha apujat la taxa d’atur registrat d’aquest col·lectiu al 8,8%. L’atur juvenil a
Catalunya ha augmentat, cosa que ha fet apujar la seva taxa fins al 10,2% de la
població activa. A Molins de Rei totes les franges d’edat entre els 16 i els 30 anys han
tingut un creixement de l’atur significatiu entre desembre de 2007 i desembre de 2008.
Així, entre els 16 i els 19 anys s’ha passat de 7 a 23 aturats, entre els 20 i els 24 anys
de 50 a 86 aturats, i entre els 25 i els 29 anys s’ha passat de 82 a 151 persones
aturades.
Evolució de l’atur juvenil. Desembre 2007-2008
7
50
8682
151
23
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Desembre 2007 Desembre 2008
16-19 anys 20-24 anys 25-29 anys
Comparació de l’atur registrat per edats a Molins de Rei
ATUR REGISTRAT CREIXEMENT
ABSOLUT
CREIXEMENT
EN %
Desembre
2007
% Novembre
2008
% Desembre
2008
% Nov.
08-
Des. 08
Des.
07-
Des.
08
Nov.
08-
Des.
08
Des.
07-
Des.
08
<=19
anys
7 0,9% 23 2,1% 23 2,0% 0 16 0,0% 228,6%
De 20
a 24
50 6,7% 85 7,7% 86 7,6% 1 36 1,2% 72,0%
De 25
a 29
82 11,0% 148 13,5% 151 13,4% 3 69 2,0% 84,1%
De 30
a 49
308 41,5% 461 41,9% 469 41,5% 8 161 1,7% 52,3%
>= 45
anys
296 39,8% 382 34,8% 402 35,5% 20 106 5,2% 35,8%
TOTAL 743 100,0% 1.099 100,0% 1.131 100,0% 32 388 2,9% 52,2%
Font: Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat (OPMT-BL) a partir de dades del Servei
d’Ocupació de Catalunya

35
Contractació
La tipologia de contractes que tenen els joves indica una temporalitat laboral elevada
en l’actualitat. Els contractes temporals registrats en joves de 16 a 29 anys van
augmentar entre 2001 i 2005 de 2.555 contractes a 4.398, mentre que els contractes
indefinits, al llarg d’aquest mateix període, es van mantenir al voltant dels 590
contractes.
Evolució dels contractes registrats en joves de 16 a 29 anys entre 2001 i 2005 a Molins
de Rei. (dades absolutes)
0
1000
2000
3000
4000
5000
2001 2002 2003 2004 2005
Indefinit
Temporal
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Departament de Treball i Indústria. Observatori del treball.
Concretant per franges d’edat entre el 2001 i el 2005, l’evolució dels diferents tipus de
contractes indiquen una disminució en el nombre de contractes indefinits per totes les
franges d’edat excepte entre els 25 i els 29 anys, i un augment marcat en els
contractes temporals per totes les franges d’edat excepte per les persones entre 30 i
34 anys en què aquest augment és inferior.
Pels joves entre 16 i 24 anys, del 2005 a 2007, el percentatge de contractes temporals
registrats respecte el total de contractes va estar en tot moment per sobre del 80%:
l’any 2005 va ser d’un 89,9%, el 2006 d’un 87,2%, i el 2007 un 87,1%.

36
Mobilitat laboral
La mobilitat per motius laborals és una altra de les característiques que defineix la
situació dels joves en el mercat de treball. Els principals municipis on es desplacen els
joves i les joves de Molins de Rei són Barcelona i municipis veïns com Sant Feliu de
Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. Deu primers municipis on es desplacen els joves de
Molins de Rei per motius laborals. 2001. (dades absolutes)
4. HABITATGE
Emancipació
Les dificultats en el mercat de treball i l’augment dels preus de l’habitatge han provocat
un fort retard en l’emancipació. L’any 2003, el 58% dels joves catalans vivien a casa
dels pares, i del 1999 al 2003 els joves de 30 a 34 anys que viuen a casa dels pares
ha passat del 15% al 25%. L’esforç econòmic que ha de fer un jove si vol comprar un
habitatge és del 66,9% dels seus ingressos; tenint en compte que seria del 54,4% si
Municipi destí
Joves que s'hi
desplacen
Barcelona 519
Sant Feliu de Llobregat 142
Diversos municipis 119
Sant Vicenç dels Horts 95
Castellbisbal 79
Cornellà de Llobregat 70
Martorell 63
Papiol, el 61
Sant Andreu de la Barca 57
Hospitalet de Llobregat, l' 55
Prat de Llobregat, el 46
Sant Joan Despí 44
Sant Just Desvern 40
Esplugues de Llobregat 39
Pallejà 31

37
hagués de comprar un habitatge als municipis de Catalunya que són fora de l’entorn
metropolità, del 82,4% si fos en l’àmbit metropolità de Barcelona (a on pertany el
municipi de Molins de Rei), i del 114,7% si fos a la ciutat de Barcelona4
.
Concretant en el municipi de Molins de Rei, l’any 2001, només el 53,20% dels joves de
20 a 34 anys eren emancipats i, d’aquests, un 80,9% eren joves de 30 a 34 anys.
Aquests percentatges eren encara menors l’any 1996 (47,69% dels joves estaven
emancipats) per tant, tot i l’actual situació laboral, sembla que els joves aconsegueixen
emancipar-se.
Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada per grups d'edat. Molins de Rei.
2001.
81,9
18,1
46,3
19,1
53,7
80,9
0,00
20,00
40,00
60,00
80,00
100,00
120,00
20-24 25-29 30-34
Emancipats
No emancipats
Aquests percentatges són molt semblants a aquells del Baix Llobregat (53,3% joves
emancipats) i de Catalunya (50,1% joves emancipats).
Règim de tinença
En la població jove de 20 a 34 anys emancipada, l’any 2001, el 81,06% tenien un
habitatge de propietat. Es tracta d’un percentatge molt semblant al del Baix Llobregat
(81,29%) però superior al de Catalunya (66,12%). El nombre de joves que es decanten
4
Aquestes dades han estat extretes de Els joves catalans i l’habitatge, 1999-2003. Observatori Català
de la Joventut. Secretaria General de Joventut.

38
per la vivenda en lloguer és molt inferior en qualsevol franja d’edat tot i que disminueix
encara més en els joves de 30 a 34 anys.
Població de 20 a 34 anys emancipada segons el règim de tinença de l'habitatge per
grups d'edat.
Molins de Rei, Baix Llobregat i Catalunya. 2001. (dades absolutes i percentatges)
Propietat Lloguer
Altres
situacions Total
j % j % j % j
20 - 24 181 65,34 76 27,44 20 7,22 277 100,00
25 - 29 855 82,37 138 13,29 45 4,34 1038 100,00
30 - 34 1280 83,01 165 10,7 97 6,29 1542 100,00
Molins de Rei, 20-34 2316 81,06 379 13,27 162 5,67 2857 100,00
Baix Llobregat 82037 81,29 14239 14,11 4643 4,60 100919 100,00
Catalunya 494196 66,12 207851 27,81 45418 6,08 747465 100,00
5. CONTEXT SOCIOECONÒMIC
Índexs macroeconòmics de la comarca del Baix Llobregat
L’any 2007 el PIB ha estat negatiu pel sector primari (-6,3%) i positiu pels sectors de la
indústria (1,73%), la construcció (6,75%) i serveis (5,13%), donant un PIB anual de
4,02%, lleugerament superior al de l’àmbit metropolità de Barcelona (3,61%) i del de
Catalunya (3,54%).
Ha crescut el nombre de persones afiliades per tots el anteriors sectors excepte el
d’indústria i la taxa de creixement interanual de l’atur ha estat negatiu en tots els
sectors excepte el de la construcció.

39
Anàlisis qualitativa
En aquest apartat de la diagnosi, s’han realitzat un total de:
• 32 entrevistes a joves, professionals de l’ajuntament i de serveis de joventut i
representants de les AMPAS de dos centres de secundària.
• una enquesta a 136 alumnes de 4t d’ESO i batxillerat dels quatre centres de
secundaria de Molins de Rei, dos centres públics i dos concertats.
• Una taula d’experts en matèria de joventut, on van participar 14 experts en
diverses temàtiques (educació, seguretat, polítiques de joventut, habitatge, treball,
informació juvenil, salut,..)
Fita de les entrevistes i enquesta
Obtenir informació directa dels joves de Molins de Rei, professionals de l’ajuntament i
de serveis de joventut i representants de les AMPAS de dos centres de secundària,
que permeti una major recollida de dades qualitatives per a l’anàlisi de la realitat del
Pla Local de Joventut.
Tipus entrevista i enquesta
S’han dissenyat uns models d’entrevista i enquesta semiestructurada i tancada, on la
majoria de preguntes tenen una opció de resposta pautada que facilita el buidatge de
les dades recollides. Però també hi ha un apartat de lliure resposta, que permet a la
persona respondre de forma més lliure i amplia, ja que és útil i significatiu per a recollir
aspectes que inicialment, al fer el disseny, no s’han valorat.
Objectius
1. Obtenir informació general sobre el perfil de joves entre 16 i 29 anys
2. Obtenir informació entre els professionals que treballen amb la població jove a
Molins de Rei
3. Obtenir informació del pares d’adolescents i joves de la Vila
4. Conèixer la situació socioeconòmica dels joves: estudis, situació laboral,
emancipació, oci, mobilitat,...

40
5. Recollir informació entorn els interessos d’oci i participació d’aquests joves:
activitat principal, associats,...
6. Detectar el grau de coneixement i acceptació dels serveis juvenils actuals: PIJ,
accions per als joves.
7. Conèixer els serveis, programes i/o accions adreçats als joves que existeixen a
Molins de Rei
8. Recollir la opinió dels pares entorn allò que els preocupa
9. Copsar la correspondència entre edats i interessos
En aquest apartat s’ofereixen les conclusions, de cada una de les tècniques utilitzades,
i unes conclusions finals.
Enquestes alumnes d’ESO i Batxiller.
Dades personals
Edat: Franja: 14- 18 anys.
Mitjana d’edat5
: 15,85 anys.
Localitat de residència:
A Molins de Rei viuen: 94 joves (69%)
Els altres joves viuen a les següents localitats:
• El Papiol: 9 joves.
• Cervelló: 6 joves
• Vallirana: 6 joves.
• La Palma de Cervelló: 5
• Corbera de Llobregat: 4
• Pallejà: 2 joves.
• Olesa de Bonesvalls: 1
• Cerdanyola del Vallès: 1
• Fontpineda: 1
• Collbató: 1
5
Suma del total d’anys (2125) dividit per 134 (total d’entrevistats menys 2 que no van indicar l’edat)

41
1
57%
2
29%
3
14%
• Castellbisbal: 1
• Sant Vicenç dels Horts: 1
Curs acadèmic que fan els joves que han donat resposta a l’enquesta:
1. 77 alumnes de 4t d’ESO (32 alumnes de IES Bernat El Ferrer i 45 alumnes del
Col·legi Sant Miquel),
2. 40 alumnes de 1r de batxillerat del Col·legi Virolai.
3. 19 alumnes de 2n de batxillerat de Lluís de Requesens.
Aspectes específics de Joventut.
1) La següent taula té, a la primera columna, un llistat de programes i serveis que fa
l’Ajuntament de Molins de Rei pels joves; a la segona columna, té la quantitat de joves
que coneixen tals programes o serveis i la tercera columna informa l’ús que fan els
joves dels serveis que brinda l’Ajuntament.

42
Programa/ Servei Quantitat de joves que coneixen el
Prog/Servei
Ús
PTT: Pla de Transició al Treball 16 (11,7%) 0 (0%)
ESO-SEFED 101 (74,2%) 31 (22,7%)
Projecte Pont (pràctiques prelaborals) 27 (19,8%) 0 (0%)
ESO-UAC (Escola taller) 55 (40,4%) 2 (1,4%)
Servei d’Orientació Laboral (SOL) 39 (28,6%) 1 (0,7%)
Servei d’Assessorament Laboral per Joves 26 (19,1%) 0 (0%)
Punt Jove 122 (89,7%) 48 (35,2%)
Punt Jove als IES (PIDCES): informació i xerrades 74 (54,4%) 27 (19,8%)
Aules d’estudi (Biblioteca) 130 (95,5%) 81 (59,5%)
Fira Jove (Fira de la Candelera) 122 (89,7%) 76 (55,8%)
Borsa Jove d’Habitatge 8 (5,8%) 1 (0,7%)
Suport a entitats juvenils (subvencions, difusió, cessió
espais, esponsorització)
25 (18,3%) 9 (6,6%)
Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! 13 (9,5%) 3 (2,2%)
Programació d’activitats trimestrals del Mou! (Mercat
d’intercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre...)
34 (25%) 4 (2,9%)
Tallers i activitats centres cívics 73 (53,6%) 10 (7,3%)
Espais d’assaig musical 77 (56,6%) 13 (9,5%)
Activitats esportives clubs esportius 119 (87,5%) 59 (43,3%)
Trencaclosques 10 (7,3%) 2 (1,4%)

43
Coneixement
ús
S’ha de destacar la diferència entre el grau de coneixement i d’ús. En la majoria dels
programes o serveis hi ha hagut més coneixement que no pas ús.
Els programes o serveis més coneguts són:
• Aules d’estudi (Biblioteca), És el servei més conegut (95,5%) i el més usat per tots
els joves són les Aules d’Estudi de la Biblioteca Pau Vila.
• Punt Jove i Fira Jove,són els serveis que en segon lloc més coneixen els joves de
Molins de Rei (89,7%)
• Activitats esportives i clubs esportius, es troben en el tercer lloc (87,5%)
• ESO-SEFED, ocupa el quart lloc (74,2%).
Els programes menys usats (els fan servir només un, dos o cap jove) són:
• PTT: Pla de Transició al Treball,
• Projecte Pont ,
• ESO-UAC (Escola taller),
• Servei d’Orientació Laboral,
• Servei d’Assessorament Laboral per Joves,
• Borsa Jove d’Habitatge i
• Trencaclosques.
0
20
40
60
80
100
120
140
:
PladTransicióalTreball
ESO-SEFED
ProjectePont
(
ESO-UAC(Escolataller)
Serveid’OrientacióLaboral
AssessoramentLaboralperJoves
PuntJove
PuntJovealsIES(PIDCES)
Aulesd’estudi
FiraJove(FiradelaCandelera)
BorsaJoved’Habitatge
Suportaentitatsjuvenils
rojectedesuportallleureeducati..
ProPgramaciód’activitatstrimestrals
...
Tallersiactivitatscentrescívics
Espaisd’assaigmusical
Activitatsesportives
Trencaclosques
Quantitatdejoves

44
Les opinions recollides van ser escasses en relació a la quantitat total d’enquestes.
Malgrat això es pot veure que són molt semblants entre sí mateixes, reflectint un
consens de perspectives i necessitats.
A continuació s’exposen les opinions més representatives:
Amb relació al ...
• ESO-SEFED: “Bé per a preparar-se per la feina”.
• Punt Jove: “Tothom l’utilitza”, “És útil”, “Està bé per informar-te”.
• Aules d’estudi: “Està perfectament equipada”. Les opinions recollides són molt
favorables, destaquen la possibilitat de trobar la informació que requereixen. Així
mateix, demanen més espai i més horaris.
• Activitats esportives: “Està bé”, “Hi ha molta varietat d’esports”.
• Fira Jove : “És divertida!”, “Hauria de durar més temps”, “Hi falten activitats de nit”.
• Punt Jove als IES: Troben interessant aquest serveis per a informar-se. “Si tens
algun dubte pots anar-hi”.
• Espais d’assaig musical:”Està bastant bé”, ”Falta insonorització!”.
2) A la primera columna de la següent taula apareixen temes que es treballen des de
l’Ajuntament de Molins pels joves. A la segona columna s’informa la quantitat de joves
que consideren interessant aquest tema i a tercera el valor en percentatges de
aquestes quantitats.
Temes treballats pel Ajuntament:
Quantitat de joves
interessats:
Quantitat en
percentatges:
Esport 111 81,6%
Inserció laboral 100 73,5%
Salut i Consum 100 73,5%
Habitatge 100 73,5%
Polítiques d’igualtat Dona – Home 84 61,7%
Participació, associacionisme, solidaritat i cooperació 83 61%
Serveis Socials (prestacions, tramitacions) 87 63,9%
Medi Ambient - Sostenibilitat 80 58,8%
Informació juvenil 105 77,2%
Noves Tecnologies 97 71,3%
Difusió joves creadors 101 74,2%
Promoció i difusió cultural 65 47,7%
Mobilitat Urbana: medis de transport 97 71,3%
Turisme 85 62,5%
Nouvinguts 61 44,8%
Mobilitat europea: estudis i treball 99 72,7%
Altres que vulguis indicar (especificar): - -

45
El gràfic següent mostra els diferents nivell d’interessos dels joves:
S’ha de destacar que en, ordre de prioritats, els joves van fer una notable preferència a
“Esport”. A continuació el gràfic reflexa quin dels interessos esmentats abans són més
prioritaris per a ells.
Al gràfic s’observa que en segon lloc de prioritats es troba “Salut i consum”, seguit de
“Inserció laboral”. El tema “Nouvinguts” no va ser senyalat com prioritari por cap jove.
A continuació s’exposen alguns comentaris que van fer els joves:
Esport
Inserció laboral
Salut i Consum
Habitatge
Polítiques d’igualtat D-H
Participació, associacionisme,
solidaritat
Serveis socials
Medi Amb- Sostenibilitat
Informació juvenil
Noves Tecnologies
Difusió creadors
Promoció i difusió cultural
Mobilitat Urbana
Turisme
Nouvinguts
Mobilitat europea:
0
20
40
60
80
100
120 Esport
Insercióla...
SalutiCo...
Habitatge
Polítiquesd...
Participació,associacionisme,solidaritaticooperació
ServeisSo...
MediAmbie..
Informaciójuvenil
NovesTecnologiesDifusiójov..
Promociói...
MobilitatU...
Turisme
Nouvinguts
Mobilitate...

46
“Encara que es fan obres a l’escola de música, es necessita un auditori i promoció”,
“Fa falta bucs d'assaig musical”
“Cal fer instal·lacions per tenis i padel”. “Més ciclisme”
“Teatre: haurien de vindre a representar més obres”.
En relació a Mobilitat urbana: “Deixen molt que desitjar”. “Tindrien que haver dos
busos per pujar als matins”, “Cal millorar els horaris del transport públic”.
L’oci nocturn.
a. Tipus d’oci que trien els joves:
Anar de compres, a botigues, a centres comercials.
Discoteques.
Bars, bars musicals.
Cinema.
Molts joves destaquen la importància de trobar-se amb amics i estar amb ells per
divertir-se, ballar, anar a sopar o, simplement, estar pels carrers.
b. Ús de medis de transport:
La gran majoria dels joves fan servir transport públic. Ells marxen cap a centres
comercials, al cine, a Barcelona o a Cornellà.
c. Valoració de l’oferta d’oci de Molins de Rei:
Els joves qualifiquen l’oferta d’oci nocturn com:
Amplia,
Bé,
Normal,
Millorable,
Insuficient,
Malament ó
Nefasta.
Gran quantitat de joves accentuen la falta d’oferta d’oci per menors de 18 anys:
“Molins de Rei és per persones majors de 18 anys, no per persones joves”.
Altres comentaris significatius i que reflecteixen l’opinió de varis joves:
“M’agradaria que hagués un bar musical per la nostra edat”,
“Falta un cinema”,

47
“A partir de les 3:00 h no es pot fer res. Els bars tanquen molt d’hora, la policia ens fa
fora de les places, si no és en dies puntuals al poble no tenim res que fer”.
d. Els principals problemes i necessitats dels joves de Molins de Rei segon els mateixos:
Gran quantitat de joves coincideixen en trobar a faltar: 1- cinema, 2- centre comercial i
3- discoteques per menors de 18 anys.
L’opinió generalitzada és que falten ofertes d’oci (futbolins, boleres, sales de jocs) i
això fa que s’hagin de desplaçar. A més expressen que es necessita tramvia, metro i
més transport directe a Barcelona i que “Falta altre autobús pel matí”.
També manifesten problemes en relació a altres temàtiques, encara que en menor
proporció que l’opinió referent a l’absència de cinema, discoteca i centre comercial.
Aquestes són:
Preus de les consumicions.
Manca d’informació de sortides laborals. Poca informació sobre l’ESO i els
itineraris de batxillerat.
L’accés al treball.
Massa ocupació il·legal.
Poca implicació ciudatana.
La inseguretat.
Algú diu que “Els joves no en tenim cap problema”. Altre jove opina “Els centres de
l’Ajuntament no estan al centre i molts no els coneixen, no estan bé enunciats”.
e. Solucions proposades pels joves per aquests problemes i necessitats:
Les solucions proposades són profundament relacionades amb els problemes
esmentats abans.
Un gran proporció de joves proposen construir: 1- cinema, 2- centre comercial i 3-
discoteques per menors de 18 anys.
Alguns joves proposen construir un local autogestionat i legalitzat, per fer xerrades i
altres activitats d’oci.
Altres propostes...
Més implicació de l’ajuntament,
Més implicació policial,
Tenir tramvia i metro a Molins de Rei.
Més horaris de autobusos.

48
f. El que més agrada de Molins de Rei als joves:
Ha hagut cert consens al moment de expressar què és el que més els agrada. A la
següent llista s’enumeren:
La gent, la tranquil·litat.
La Fira de la candelera.
Les festes (Major, carnestoltes).
El Camell.
La piscina, el poliesportiu.
El Foment, L’Ei two.
La proximitat i bona comunicació amb altres localitats.
g. El que menys els agrada de Molins de Rei:
La manca d’oci nocturn per joves menors de 18 anys.
Barris conflictius.
Una jove diu: “Moltes activitats les fan els socis de L’agrupa amb L’esplai, si no ets
soci no pots entrar-hi”.
Entrevistes mostra aleatòria de joves
Dades personals
Edat: Franja: 17- 29 anys
Mitjana d’edat6
: 22,25 anys
Els joves entrevistats han estat contactats mitjançant el Punt Jove, Servei d’Orientació
Laboral, Poliesportiu Municipal i CAP.
Dades generals
Nivell d’estudis:
Estudis universitaris: 3
Estudis postobligatoris no universitaris: 3
Estudis obligatoris o inferiors: 2
6
Suma del total d’anys (177,999999) dividit pel total d’entrevistats (8)

49
Treballant:
Sí: 5 Puntualment: -
No: 2 Atur: 1
Relació del contracte amb el nivell d’estudis:
Mateix: 3
Inferior: 2
Tipus de contracte (temporal, indefinit,...):
Temporal: 2
Indefinit: 3
Autònom:
Desplaçament per anar a treballar, lloc:
Sí: 1 Llocs: Sant Joan Despí, Viladecans, Barcelona i Mataró
No: 2
Emancipats:
Sí: 2 (les dues mares joves: de 26 i 29 anys)
Percentatge ingressos lloguer/hipoteca: Les dues han respost que entre el 75 i el 80%
de seu sou va per la hipoteca i el del seu company per la resta de despeses.
No: 6
Fills o algun altre familiar al seu càrrec:
Sí: 2
No: 6
Aspectes específics de joventut
a) Mira’t els següents programes/serveis que fa l’Ajuntament per joventut. Coneixes
algun d’aquests programes i/o serveis? En fas servir algun d’ells? Si és així, quina
opinió en tens?
Per alguns serveis/programes existeix una diferència marcada entre el grau de
coneixement i el d’ús.

50
Programa/ Servei Coneixement Ús Opinió
PTT: Pla de Transició al Treball 2
ESO-SEFED 6 2 Orientació grau mig administratiu.
Valoració positiva.
Projecte Pont (pràctiques prelaborals)
ESO-UAC (Escola taller) 2 1
Servei d’Orientació Laboral (SOL) 5 4 Borsa ofertes, cursos. Ofertes molt
limitades i per nivells educatius
baixos. Ofertes relacionades amb
SEFED.
Servei d’Assessorament Laboral per Joves
Punt Jove 8 6 Ús internet, tramitació carnet
transport, consulta activitats.
Punt Jove als IES (PIDCES): informació i
xerrades
1
Aules d’estudi (Biblio) (Dll,dc,dv 9-14, Dss 16-
1, Dg 16-22)
5 3 Bé però també estaria bé durant
l’any.
Fira Jove (Fira de la Candelera) 6 1 Ús quan era petita.
Borsa Jove d’Habitatge 5 2 Pisos protecció oficial. Només tenen
lloguer i estaria bé també de
compra.
Suport a entitats juvenils (Per suport s’entén:
subvencions, difusió, cessió espais,
esponsorització)
2 1 Centre Excursionista de Molins de
Rei, MIB
Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el
lleure!
1 1 Monitora del MIB
Programació d’activitats trimestrals del Mou!
(Mercat d’intercanvi, Mercat Art Jove, Sona
Centre, etc.)
4 1 Coneixement del mercat d’intercanvi
però no ús. Proposta interessant.
Tallers i activitats centres cívics 3 1
Espais d’assaig musical 1
Activitats esportives clubs esportius 7 6 Bàsquet, vòlei. Monitors.
Trencaclosques 2 Encara no l’ha fet servir però està
interessada en passar-s’hi (mares
joves)

51
Destaquen el programa de l’ESO-SEFED conegut per 6 dels entrevistats i usat només
per 2, la programació d’activitats trimestrals del Mou! conegut per 4 entrevistats i usat
per 1, i Fira Jove (6 – 1) i la Borsa Jove d’Habitatge (5 – 2).
En canvi, existeix correlació en el grau de coneixement i ús en el Punt Jove (8 de les
persones entrevistades el coneixen i 6 l’han fet servir), les activitats esportives dels
clubs esportius (7 – 6) i el Servei d’Orientació Laboral (5 - 4).
S’ha de destacar que les dues entrevistades amb fills coneixen el servei del
Trencaclosques. Tenen fills amb només dos mesos de vida i encara cobreixen les
seves necessitats informatives amb l’atenció rebuda al CAP. Tot i així mostren interès
per apropar-se més endavant a aquest servei.
b)Com a jove de Molins de Rei, hi ha algun dels següents temes que es treballen des
de l’Ajuntament que t’interessi especialment?
Els joves de la mostra aleatòria, tot i estar la majoria per sota dels 23 anys, han
senyalat com a àmbits de més importància: la inserció laboral (5), l’habitatge (4) i
l’esport (4). L’habitatge i la inserció laboral, però, han estat els temes que més joves
Temes: Ordre de prioritat:
Esport 1 1 1 1
Inserció laboral 1 1 1 1 1 2
Salut i Consum 1 1 2 2 2
Habitatge 1 1 1 1 2 2
Polítiques d’igualtat Dona-Home 2 2 3
Participació i associacionisme 2
Solidaritat i cooperació 1 2
Serveis Socials (prestacions, tramitacions) 1 1 2 2 3
Medi Ambient - Sostenibilitat 2 2
Informació juvenil 2 2
Noves Tecnologies 2 3
Difusió joves creadors
Promoció i difusió cultural 1
Mobilitat Urbana: medis de transport 1 2 2 3 3 3
Turisme 2 2 3
Nouvinguts 1 1
Mobilitat europea: estudis i treball 1 2 2
Altres que vulguis indicar (especificar):
Conciliació feina i família
1

52
han indicat com a prioritari en primer o segon lloc. Altres temes que ocupen l’interès
dels joves és la salut i el consum, i la mobilitat urbana (medis de transport) que tot i no
figurar com a tema prioritari, sí que ha estat assenyalat (en primer, segon o tercer lloc)
per 6 dels entrevistats.
c)Quan surts, què t’agrada fer (tipus d’oci)? T’has de desplaçar? Què trobes a faltar
d’oferta d’oci a Molins de Rei? Com valores l’oferta d’oci (nocturn) de Molins de Rei.
Els joves entrevistats en la mostra aleatòria, 4 persones opinen que ja està bé l’oferta
d’oci nocturn de Molins de Rei. Tres persones pensen que hi ha poca oferta i poca
variabilitat.
D’aquestes tres, dues s’intenten adaptar al que hi ha quan surten per la nit i una
persona marxa a Barcelona. Dels 8 entrevistats, 6 tenen alguna reivindicació com:
No existeix oferta d’oci nocturn per la franja dels 15 als 17 anys.
Troben a faltar altres tipus d’oci nocturn diferent d’una discoteca i bars. Per
exemple un cinema i un centre comercial.
Els bars tanquen a les 2:30 i partir d’aquesta hora només existeix l’Eitwo.
El transport públic durant la nit i els caps de setmana és deficitari. El MolinsBus no
circula els dissabtes per la tarda.
Pel que fa els cartells sobre els concerts que es fan, faria falta més informació
sobre tipus de concert, estil de música, components del grup, instruments...
d) Quins creus que són els principals problemes i necessitats dels joves de Molins de
Rei?
Els principals problemes i necessitats dels joves girarien entorn el món laboral (5) i
l’habitatge (5). En parlar d’aquests temes fan referència a l’emancipació com l’eix
engloba treball i habitatge. Tots opinen que costa emancipar-se, que tenen sous
baixos en comparació amb els preus dels habitatges que són massa alts (tant de
lloguer com de compra) i que és difícil trobar una feina relacionada amb els estudis
realitzats. Altres necessitats que han sortit reflectides en aquesta pregunta són la
necessitat oci alternatiu, l’adaptació i millora de l’accessibilitat dels carrers (mare jove

53
que va amb cotxet del nadó) i el tema d’estudis/formació com a via d’accés i millora de
la feina.
e)Des del teu punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes i
necessitats?
Propostes fetes:
Potenciar els pisos de protecció oficial.
Fer publicitat la Borsa Jove d’Habitatge
Baixar els preus dels habitatges.
Ajudes municipals per l’emancipació.
Apropar als joves el SOL (existeix la sensació que és un servei desconegut)
Millorar i augmentar l’oferta dels cursos de formació per la inserció laboral
Creació d’un espai per joves que ofereixi diferents tipus de tallers i activitats
f) Allò que més t’agrada de Molins de Rei...
En general es valora positivament Molins de Rei com a municipi on viure. Els
entrevistats han valorat l’ambient de vila, en especial al barri centre, i la tranquil·litat del
poble. (5)
També s’ha valorat la programació de festes “tradicionals” de Molins de Rei com ara la
Festa Major, la Candelera, el Carnestoltes, el Camell, els Tres Tombs. Aquesta
apreciació es podria considerar un reflex d’aquesta valoració positiva de l’ambient de
poble de Molins de Rei. (3)
També agrada la proximitat amb la ciutat de Barcelona per les possibilitats que ofereix.
(3)
g) Allò que menys t’agrada de Molins de Rei...
No hi ha hagut coincidències sobre allò que no agrada de Molins de Rei. Les opinions
recollides han estat les següents:
L’ambient de vila té alhora els seus inconvenients. A Molins de Rei “ja t’ho
coneixes tot i pot ser molt monòton. Es coneix tothom i tot queda com molt tancat”.

54
Hi manca dinamització del jovent amb oferta d’oci nocturn i de caps de setmana
(2).
Hi ha barris apartats que estan molt oblidats per l’Ajuntament. Alguns carrers no
tenen llum.
Adaptació accessibilitat voreres.
Carrers per vianants del voltant de l’estació que tot i ser per vianants tenen una
circulació de cotxes molt alta.
Entrevistes Joves representants d’associacions juvenils
Dades personals
Edat: Franja: 19-31 anys. Mitjana d’edat: 23,11 anys7
Càrrec: La majoria dels representants entrevistats ocupen càrrecs alts dins l’entitat
(president, vicepresident, cap, persona amb la màxima responsabilitat). Algunes
associacions però veuen aquest tipus de classificació com a jeràrquica i prefereixen dir
que són representants d’una entitat horitzontal.
Nivell d’estudis:
Estudis universitaris: 8
Estudis postobligatoris no universitaris: 8
Estudis obligatoris o inferiors: 1
Treballant:
Sí: 9
No: 6
Puntualment: 2
Relació del contracte amb el nivell d’estudis:
Mateix: 5
Inferior: 4
Tipus de contracte (temporal, indefinit,...):
Temporal: 4 Autònom: 1
Indefinit: 4 Altres: 1 (negoci familiar)
7
S’han entrevistat 13 entitats però per algunes han vingut més d’un representant (un total de 17 persones)

55
Desplaçament per anar a treballar, lloc:
Sí: 5 Llocs: 4 BCN, 1 El Prat, 1 St. Andreu de la Barca, 1 “a tot arreu”.
No: 2
Emancipats:
Sí: 5
Percentatge ingressos lloguer/hipoteca:
Dues persones no paguen o paguen un lloguer molt baix perquè el pis és d’un familiar.
La resta: 40%, 50%, i 70%.
No: 9
Fills o algun altre familiar al seu càrrec: Les respostes més habituals són “si de cas
més endavant” i “amb aquest sou impossible”.
Característiques de l’entitat
a) Característiques de l’entitat: any de fundació, seu social, nombre de socis, edat dels
socis, procedència geogràfica, nivell d’estudis, nivell d’implicació.
Any fundació: La que més porta 50 anys però també existeixen moltes associacions
amb pocs anys i algunes que acaben de començar (es declaren en “estat embrionari”)
teixit associatiu viu que continua transformant-se. Sis entitats porten menys de dos
anys (algunes només porten uns mesos) i quatre d’aquestes entitats estan
relacionades amb les joventuts polítiques.
Seu social: De les 13 entitats entrevistades; 3 tenen una seu amb lloguer
social/conveni amb l’Ajuntament, 1 té la seva seu en un espai cedit per l’Ajuntament, 5
tenen un local propi o de lloguer (associacions polítiques), i 4 no tenen seu.
Nombre socis: Hi ha dos entitats amb més de 100 socis, 2 entitats amb 50-60 socis, 3
entitats amb més de 20 socis, 1 entitat amb uns 15 socis, 2 entitats amb més de 6
socis, i 3 entitats amb entre 3 i 2 socis.
Nivell d’implicació: El gruix de la responsabilitat acostuma a recaure en un grup reduït
de socis que tenen un nivell d’implicació més alt, parlant en termes de continuïtat. En
el moment de les activitats, però, augmenta el nombre de socis amb nivell d’implicació.

56
Franja d’edat socis: Algunes cobreixen franges molt àmplies (2- 70 anys) però la
majoria estan entre els 15 i els 35 anys.
Procedència geogràfica: Majoritàriament de Molins de Rei amb algun membre d’algun
municipi veí.
b) Quines són les fons de finançament de l’entitat?
La principal font de finançament és les activitats que munten, seguida de les quotes
dels socis, el marxandatge, i finalment les subvencions. Les entitats que depenen de
les subvencions de l’Ajuntament consideren que aquestes són insuficients i desitgen
tendir cap a l’autofinançament.
c) On acostumeu a desenvolupar les activitats de la vostra entitat? Quina valoració
feu?
Algunes entitats fan servir espais municipals molt esporàdicament. S’ha recollit una
valoració per aquelles que fan servir algun espai amb prou continuïtat.
ESPAI PUNTUACIÓ (mitjana)
Casal de joves 3
Poliesportiu (8+7)/2= 7,5
Ca n’Ametller (10+7+7,5)/3= 8
Av. Collserola (10+4)/2= 7
CEIP Ferran Agulló 8
AA.VV. El Canal 5
C.C. Pont de la Cadena 6
d) Quines són les principals avantatges i inconvenients d’aquests espais?
Casal de Joves: Valoren positivament que els hi ofereix un espai de reunió però el
consideren petit, vell, i passen fred a l’hivern i calor a l’estiu.
Poliesportiu: Es considera un espai gran i tancat (hivern) amb un condicionament
apropiat.
Ca n’Ametller: S’han valorat diferents espais de Ca n’Ametller. El pati de Ca n’Ametller
és un bon espai per activitats puntuals quan arriba l’estiu però en ser un espai
compartit l’Ajuntament prioritza aquelles activitats programades per l’Ajuntament, en
cas de coincidir. D’altra banda, es ser un espai envoltat de vivendes, segons quina
activitat que impliqui soroll pot molestar els veïns. La sala d’actes es valora
positivament però es considera un espai molt sol·licitat que no sempre està disponible
quan es necessita.

57
Av. Collserola: És un espai descobert on hi ha molta corrent d’aire i per tant no
apropiat per fer activitats durant l’hivern. Es valora, però, que estigui apartat de la
població i per tant no hi hagi tant de risc de conflicte veïnal per motius de soroll.
CEIP Ferran Agulló: El consideren allunyat de la zona centre i valoren negativament
que no tingui un espai on poder deixar el seu material.
AA.VV. El Canal: Ben ventilat i il·luminat, possibilitat ús nocturn, però s’utilitza com a
espai puntual i té l’inconvenient que s’ha de recollir tot el material.
C.C. Pont de la Cadena: Es valora que sigui un espai adaptat i preparat per nens, amb
l’inconvenient que no hi ha espai per deixar el material. D’altra banda, és un espai
compartit amb altres entitats i sovint existeixen problemes de coordinació amb l’únic
joc de claus que existeix.
e) Les activitats que desenvolupeu estan destinades exclusivament als joves?
Moltes de les entitats entrevistades tenen la característica que treballen amb infància
i/o joventut exclusivament com els esplais i les joventuts dels partits polítics. La resta
d’entitats reconeixen que les activitats que fan estan pensades per joves però no
exclusivament i, per tant, es mostren obertes a la resta de la població.
Nivell de coneixement de les actuacions de l’ajuntament
a) Com a associació, coneixeu algun dels programes i/o serveis de joventut? Feu
ús d’algun d’ells? Quina opinió en teniu?
S’ha de destacar la diferència entre el grau de coneixement i d’ús. Per la majoria de
programes i serveis hi ha hagut més coneixement que no pas ús.
El programa de suport a les entitats és el més conegut (10) i el més usat (7) sobre tot
pel que fa les subvencions i la cessió d’espais.
El Punt Jove és el servei més conegut (8) i usat (5) com a lloc d’assessorament sobre
activitats programades en el municipi. Tot i ser el servei més conegut, algunes entitats
opinen que és un servei que necessitaria més difusió perquè molts dels joves no
associats el desconeixen.
La programació trimestral del MOU!: 7 entitats la coneixen però només 3 la fan servir
(com a col·laboradors).

58
Programa/ Servei Coneixement Ús Opinió
PTT: Pla de Transició al Treball
ESO-SEFED
Projecte Pont (pràctiques prelaborals)
ESO-UAC (Escola taller)
Servei d’Orientació Laboral (SOL)
Servei d’Assessorament Laboral per Joves
Punt Jove 7 5 Assessorament i cessió espai. Aïllament.
Punt Jove als IES (PIDCES): informació i xerrades 2
Aules d’estudi (Biblioteca)
Fira Jove (Fira de la Candelera) 2 1 Paradeta.
Borsa Jove d’Habitatge 2 Bona idea però oferta molt limitada i preus
molt similars als del mercat.
Suport a entitats juvenils (Per suport s’entén:
subvencions, difusió, cessió espais, esponsorització)
10 7 Cessió espais. Es considera que es
podrien millorar les subvencions.
Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! 3 2 Molt bona adequació a les entitats del
lleure.
Programació d’activitats trimestrals del Mou! (Mercat
d’intercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre, etc.)
7 3 Taller al Parc de Nadal, col·laboracions,
Sona Centre, Nit Empalmat.
Tallers i activitats centres cívics 3 1 Cessió d’espais.
Espais d’assaig musical 4 1 L’espai no compleix els requisits.
Activitats esportives clubs esportius 2
Trencaclosques 1
Interessos
b) Com a associació, hi ha algun dels següents àmbits d’actuació que us
interessin especialment?
Temes: Ordre de prioritat:
Esport 1 1 2
Inserció laboral 1 3 5
Salut i Consum 1 2 2 2 2 2 2 3 4
Habitatge 1
Polítiques d’igualtat Dona-Home 1 1 2 3 5
Participació i associacionisme 1 1 1 1 1 1
1
2 3 3
Solidaritat i cooperació 1 1 1 1 2 2 3 3 3
Serveis Socials (prestacions,
tramitacions)
1 2 2
Medi Ambient - Sostenibilitat 2 2 2 4
Informació juvenil 1 1 1 2 2 2
Noves Tecnologies 2 3 4
Difusió joves creadors 1 2 2 3 4
Promoció i difusió cultural 1 1 1 2 2 2 3 3 4
Mobilitat Urbana: medis de transport 2 2 2
Turisme 3
Nouvinguts
2 2 2 2
2
Mobilitat europea: estudis i treball
2

59
Les entitats entrevistades mostren el màxim d’interès per l’àmbit de la participació i
associacionisme (7), així com la solidaritat i la cooperació (4).
L’àmbit que prioritzen en segon lloc és el de salut i consum (6), tot i que donen un
segon lloc a altres àmbits com: nouvinguts (4), medi ambient i sostenibilitat (3),
informació juvenil (3), promoció i difusió cultural (3), mobilitat urbana i medis de
transport (3).
c) Com valoreu l’oferta d’oci (nocturn) de Molins de Rei?
Majoritàriament els joves consideren que l’oferta d’oci nocturn de Molins de Rei és de
qualitat, però per us tipologia de jove molt determinat, alguns del joves consideren que
la oferta resulta excloent per la resta. Hi ha manca d’oci nocturn alternatiu, manca de
diferents tipus d’oci i estils.
La manca d’oferta d’oci és la principal raó per marxar per les nits a Barcelona. Per
prendre alguna cosa encara, però si busquen música marxen a Barcelona. D’altra
banda, es considera que els locals d’oci nocturn tanquen molt d’hora.
Algunes de les propostes que fan: instal·lacions esportives en horari nocturn, millora
del transport nocturn (consum alcohol). Programació continuada de cap de setmana,
concerts al carrer, oci nocturn menys consumista i desvinculat de la idea de negoci
(ex. Casal per joves a les nits) per xerrar, jugar, etc.
d) Quins són els principals problemes i necessitats de les associacions juvenils de
Molins de Rei?
- Falta d’espais per les associacions de joves.
- Falta de promoció/difusió de les associacions.
- Dificultats de les entitats per créixer i agafar força.
- Manca d’implicació, participació i motivació del jovent de Molins de Rei.
- Falta de coordinació entre les diferents associacions de joves de Molins de Rei.
- Tancament de les entitats en sí mateixes.

60
e) Des del vostre punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests
problemes i necessitats?
- Millorar els espais adreçats als jove en funció de les necessitats, recollides als Pla
Director de Joventut 2007-2009
- Creació d’espais pels joves. Ex. Casal de Sant Climent de Llobregat (espai ben
condicionat i polivalent, hi ha diversitat de propostes sobre el model de gestió)
- Creació d’infraestructures noves.
- Recuperar espais per les associacions de joves. (Espai per assajar, fer concerts, fer
reunions d’entitats, programar activitats, guardar material.)
- Més subvencions.
- Campanyes de promoció de les entitats amb el suport de l’Ajuntament i promoció de la
participació en les associacions des de l’Ajuntament, des dels IES(com per ex. Viu el
lleure!)
- Programar activitats puntuals “sense compromís”, coses que es puguin fer sense
haver d’estar en cap associació. Ex. Bàsquet 3 x 3.
- Creació de xarxes entre les associacions amb el suport de l’Administració en forma de
temps i recursos per millorar la comunicació entre associacions.
- Visió global del conjunt de les programacions de les associacions.
- Calendari comú de totes les activitats.
f) Allò que us agrada més de Molins de Rei...
Com a associacions, una de les característiques més ben valorades és el fet que
veuen Molins de Rei com un poble. Consideren que és aquest caràcter i aquesta
identitat de poble el que possibilita un teixit associatiu i una vida associativa forta. Hi
ha un teixit associatiu molt fort tenint en compte la mida del municipi. Moltes d’elles
tenen la sensació que dins del món associatiu es coneixen tots (per alguns això és un
avantatge i per altres un inconvenient).
Algunes de les associacions indiquen com a allò que els hi agrada de Molins de Rei el
suport que els hi ofereix l’Ajuntament, el seu caràcter receptiu i l’aposta que en fan
pels moviments associatius.

Pla local joventut 2010 2013

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Pla local joventut 2010 2013

Similar to Pla local joventut 2010 2013 (20)

Pla local joventut 2010 2013