Your SlideShare is downloading. ×
Plec sant cugat_161210
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Plec sant cugat_161210

1,350
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,350
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC)de Sant Cugat del VallèsDocument final16.12.2010
  • 2. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 2SUMARI1 Anàlisi bàsica del municipi 41.1 Context geogràfic 41.2 Variables sociodemogràfiques 61.2.1 Evolució de la població 61.2.2 Estructura de la població 71.2.3 Comparació moviment natural de la població (2008) 91.2.4 Població segons origen 101.2.5 Nivell dinstrucció: nivells d’estudis i coneixement del català 131.2.6 Ocupació: sectors d’activitat i taxes d’atur 151.2.7 Mobilitat espacial de la població 171.2.8 Població flotant 201.2.9 Habitatge 211.2.10 Activitat econòmica 221.2.11 Qualitat de vida 231.2.12 Hàbits i consum culturals 241.2.13 Projecció de la població de Sant Cugat, sota un Escenari Alt 261.3 Factors de singularitat 291.4 Plànol de situació del terme municipal 302 Anàlisi dels serveis culturals del municipi 312.1 Estat de la cultura a Sant Cugat 312.2 Mapa d’agents culturals locals 312.2.1 Agents públics 322.2.2 Iniciativa empresarial 342.2.3 Tercer sector 352.2.4 Comunicació 362.3 Estructures de regulació del sistema cultural local 362.4 Anàlisi dels equipaments culturals. Inventariat i descripció 382.4.1 Centres Culturals 382.4.2 Arxius 442.4.3 Biblioteques 472.4.4 Museus 482.4.5 Escenicomusicals 512.4.6 Arts audiovisuals 542.4.7 Arts visuals 552.5 Valoració dels equipaments actuals 59
  • 3. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 32.6 Consulta a notables 592.7 Altres infraestructures que acullen serveis culturals 602.8 Valoració de la situació actual 603 Identificació de necessitats en equipaments culturals 633.1 Dotació dequipaments culturals bàsics segons el PECCat 633.2 Altres propostes del marc estratègic general 653.3 Dotació d’equipaments culturals necessaris segons instruments de planificació local 653.3.1 El Pla de Cultura de Sant Cugat (2005) 653.3.2 El Pla d’equipaments de Sant Cugat (Informe del procés participatiu, desembre 2008) 663.3.3 El model de desenvolupament urbanístic de la ciutat 683.3.4 Les principals opcions estratègiques del municipi 684 Mapa Previsional d’Equipaments Culturals (MPEC) 694.1 Inventari dels equipaments culturals actuals 694.2 Proposta de Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals d’àmbit local 704.3 Proposta de Sistema Públic d’Equipaments Visuals d’àmbit local 734.4 Proposta de Sistema Públic de Centres Culturals Polivalents 744.5 Previsió dels equipaments que cal construir, reformar o ampliar 754.6 Actuacions previstes en el PECCAT 764.7 Proposta d’actuacions que ha de contemplar el PECCat 764.8 L’EMD de Valldoreix 785 Model de gestió 795.1 Consideracions sobre models de gestió per part del PECCat 796 Fonts Consultades 84
  • 4. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 41 Anàlisi bàsica del municipi11.1 Context geogràficSant Cugat del Vallès, situada en la comarca del Vallès Occidental i pertanyent a la província deBarcelona, té una latitud de 41º 28 29" Nord i una longitud de 2º 5 12" Est amb un extensió de48,32 km² i amb 76.312 habitants censats lany 20072. Es troba en una situació geogràficaestratègica destacant la proximitat que té respecte Barcelona i la situació entre la serra deCollserola i la de Galliners. La comarca del Vallès Occidental té una superfície de 583,3 km² ilimita amb el Bages al nord, a lest amb el Vallès Oriental, a loest amb el Baix Llobregat i al sudamb el Barcelonès. Les capitals de comarca són Sabadell i Terrassa.Lactual Sant Cugat neix a partir del Monestir i de la pagesia dels voltants agrupada en el llogaret dOctavià. El centre de la ciutat ha anat modificant-se durant els anys. Al seu inici el centre geogràfic no era el monestir sinó la plaça Major del Mercat, avui de Sant Pere. Cap al 1900 el centre es desplaça cap a les poblacions veïnes: Barcelona al sud-est, Cerdanyola al nord-est i Rubí cap al nord- oest, configurant una “Y” amb la plaça dels Quatre Cantons com a punt de trobada. A partir daquesta trajectòria, la població sestén seguint aquestes tres vies, situació que es va mantenir fins a finals del s. XIX. Al 1917 sinaugurà el tram de doble via de tren des de la plaça de Catalunya, Barcelona, finsa Sant Cugat, i uns anys més tard es connectaria per tren amb Terrassa i Sabadell. Aquestaconnexió per ferrocarril facilitaria a moltes famílies adinerades de Barcelona permetres unasegona residència a Sant Cugat i a partir daquest moment sanirien creant les colòniesdestiuejants a la Floresta, Mira-sol i Valldoreix.Lany 1960 fou nomenat alcalde Josep Barnils i Solà, amb qui, ateses les males comunicacions delmunicipi, no es va dur a terme el procés dindustrialització dels municipis veïns, amb la1 La informació d’aquest apartat prové majoritàriament del Pla de Cultura de Sant Cugat, 20052 Segons Padró continu de lAjuntament de Sant Cugat del Vallès
  • 5. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 5conseqüent absència de polígons industrials. Aquest desenvolupament seria el causant dunnivell baix dimmigració durant els anys 60 i 70 ja que no hi havia prou indústria per crear llocs detreball.Va ser a partir del Pla dActuació Metropolità de 1976 que es va començar a definir duna maneramés ordenada el futur de Sant Cugat. Ledificació creix de manera prèviament meditada isincrementa locupació de les parcel·les de sòl que quedaven dins la trama urbana.La construcció de les autopistes va crear un moviment migratori procedent de Barcelona queapostava per viure en un lloc una mica aïllat de la vida de la ciutat sense deixar destar llunydaquesta. És així com la Floresta, Mira-sol i Valldoreix, fins aleshores zones destiueig, van acollirnous residents metropolitans. Paral·lelament, una proporció destacable dels estiuejants o elsseus fills sinstal·laren a viure a les torres destiueig de Sant Cugat. Posteriorment, amb la creaciódels túnels de Vallvidrera, encara sincrementaria més el flux migratori ja existent, sobretot apartir dels anys 90. En conjunt, nha derivat un creixement urbà sostenible i respectuós amblentorn fins lactualitat.Sant Cugat del Vallès, actualment, està sotmès encara avui dia a un procés de renovacióurbanística important. Cal destacar el creixement urbanístic dedificació disgregada iniciada alsanys 60-70 amb larribada de nous residents, fet que ha desembocat en una xarxa urbana moltdispersa. Aquest model sha creat degut a una població que cerca laïllament que no trobava enel lloc dorigen. En el cas de Valldoreix aquest aïllament és realment destacable, barri que vaesdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada a finals dels 50 per iniciativa dels veïns(burgesia procedent de Barcelona).Així, tal i com indiquen els resultats del Pla de Cultura de la ciutat, hi ha tres tipus de modelsurbanístics. Un representa la trama urbana tradicional, situada entre el Monestir i lestació delsFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que conté la majoria dequipaments culturals iesdevé el punt de referència urbana per a tota la població, que la considera com “el centre” de laciutat. El segon model representa els districtes dexpansió urbana definits a partir dun modeldhabitatge unifamiliar aïllat amb jardí. Ocupen una gran extensió del municipi actual i sónrepresentants dun alt nivell de vida, amb una població que porta anys establerta i es considerapoblació local. Per últim, el tercer model representaria les zones de nova expansió de Sant Cugatamb un model urbanístic a mig camí entre lurbà propi del centre històric i el dispers propi delsdistrictes. La població és més recent, de fa entre 5-15 anys, i busquen en general un nivell de vidaelevat creant comunitats dhabitatges que comparteixen serveis comuns.
  • 6. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 61.2 Variables sociodemogràfiques1.2.1 Evolució de la poblacióEl fort creixement demogràfic de Sant Cugat en els darrers 15 anys ha suposat el salt del pobleque era abans a la ciutat que és ara. Hi ha una dualitat entre les persones de tota la vida de SantCugat amb aquelles que són nouvingudes, les quals representen un percentatge important deltotal. Aquest fet, més el no haver viscut una immigració espanyola tant elevada com va succeir aaltres municipis dels voltants durant els anys 60-70, ha creat una diferència sociodemogràficarespecte la majoria de municipis de la província de Barcelona.Gràfic 1. Evolució de la població a Sant Cugat (1996-2008)Font: Elaboració pròpia, dades extretes del Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008 i de lObservatori Hermes, Diputacióde Barcelona, 2009.Taula 1. Evolució de la població a Catalunya i taxa de creixement interanual (2000-2008) Anys Població Taxa de creixement interanual 2000 6.261.999 2001 6.361.365 1,59% 2002 6.506.440 2,28% 2003 6.704.146 3,04% 2004 6.813.319 1,63% 2005 6.995.206 2,67% 2006 7.134.697 1,99% 2007 7.210.509 1,06% 2008 7.364.078 2,13%Font: elaboració pròpia a partir de dades de lIDESCAT.
  • 7. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 7 Les dades que s’extreuen del gràfic anterior, Sant Cugat parteix d’un índex de creixement molt alt, amb uns paràmetres de creixement que superen de molt la mitjana catalana, de l’ordre de 4 punts percentuals l’any 2000. Tot i que la tendència de creixement d’aquests darrers 10 anys apunta cap a una moderació el 2003, a partir del 2005 el creixement es recupera i arriba a unes taxes de creixement molt semblant a la catalana, als anys 2006 i 20073. Taula 2. Evolució de la població segons gènere, edat i nacionalitat (2004-2008) Variació 2006-2008 2004 2006 2008 Absoluts % Homes 32.063 36.199 37.345 1.146 3,17% Dones 32.998 37.575 38.929 1.354 3,6% 0-15 13.427 16.234 17.232 998 6,15% 16-64 45.006 50.233 51.282 1.049 2,09% 65 i més 6.628 7.307 7.760 453 6,2% Espanyols 58.048 64.890 66.481 1.591 2,45% Estrangers 7.013 8.884 9.793 909 10,23% TOTAL 65.061 73.774 76.274 2.500 3,39% Font: Observatori Hermes, Diputació de Barcelona, 2009. 1.2.2 Estructura de la població Taula 3. Comparació de l’estructura de la població de Sant Cugat, Vallès Occidental i Catalunya (2008)2008 Sant Cugat % Vallès Occidental% Catalunya %< 15 16.352 21,44 144.443 16,75 1.083.951 14,7215-64 52.162 68,39 602.323 69,85 5.084.172 69,04> 65 7.760 10,17 115.603 13,41 1.195.955 16,24 Font: IDESCAT 3 Les dades poblacionals de les quals s’han partit, extretes del Butlletí Econòmic de Sant Cugat 2008 (que es corresponen amb l’Anuari Estadístic de Sant Cugat 2008), només aporta les xifres fins l’any 2007; lintent d’equiparació d’aquestes xifres amb d’altres estadístiques com l’IDESCAT o INE, ens porten a distorsions que arriben a fer pensar que Sant Cugat perd població l’any 2008. Per aquest motiu, s’ha escollit el 2007 com a últim any per veure la població en xifres. En d’altres casos, les dades de població en xifres datades en 2008, han estat extretes de l’Observatori Hermes de la Diputació de Barcelona i de l’IDESCAT, ja que permeten xifres comparatives amb d’altres municipis a banda de Sant Cugat.
  • 8. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 8 Com es pot comprovar, lany 2008 la població menor de 15 anys és considerablement més elevada a Sant Cugat que a la comarca del Vallès Occidental i a Catalunya, un 6 % i un 5 % superior respectivament. Les causes a destacar poden ser lalt índex de natalitat de la ciutat i lestabliment de nous residents amb fills. En canvi linterval comprès entre els 15 i 64 anys, en termes relatius, es troba pràcticament equiparat en les altres tres situacions destudi. Sha de tenir en compte que la darrera onada migratòria lhan feta parelles joves amb fills petits que encara no han arribat a una edat adolescent. És a partir dels 65 anys que Sant Cugat destaca per un percentatge potencialment menor respecte el Vallès i Catalunya, cosa que ens porta a parlar duna població més jove tot presentant un índex denvelliment de la població del 47,46 % front el 80 % i un 110 % del Vallès i Catalunya respectivament. Per altra banda, és important anotar que, en termes relatius, del 2006 al 2008 la població estrangera va créixer 4 vegades més que la població procedent de lestat espanyol. Sant Cugat és un dels municipis del Vallès Occidental que creixen per sobre de la mitjana comarcal (segons la taxa de variació 2000-2006)4. Taula 4. Evolució de la distribució de població de Sant Cugat per barris (2003-2007) 2003 2004 2005 2006 2007Nucli 49.620 50.868 51.191 52.393 53.892Valldoreix 6.679 6.885 7.010 7.160 7.297La Floresta 3.714 3.823 3.937 4.056 4.186Mira-sol 7.899 8.273 8.917 9.437 9.471Les Planes 1.085 1.110 1.138 1.193 1.196Total 68.997 70.959 72.193 74.239 76.312 Font: Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008. Gràfic 2. Distribució de la població per barris (2007) Font: Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008. 4 Dades extretes del Recull de dades socioeconòmiques del Vallès Occidental del 2006
  • 9. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 9A partir daquestes dades és fàcil deduir que el gruix poblacional de Sant Cugat es troba en elcentre històric de la ciutat i els barris més propers al centre són els més poblats també, fet quecomporta un distanciament no només físic sinó també psicològic a lhora de desenvolupar elsafers diaris. En aquest punt, s’hauria d’assenyalar el cas de Valldoreix, que està constituït com aentitat municipal descentralitzada i això fa que gaudeixi de certa autonomia dins del municipi.El creixement a destacar des dels anys 90 és el del districte de Mira-sol; no per casualitat el mésproper al centre històric, mentre que el de les Planes, el més allunyat, és el que actualment mésdecreixement presenta.Gràfic 3. Creixement de la població per barris (%)**Creixement mitjà al municipi els anys 2006 i 2007: 2,38 % i 2,79 %, respectivament.Font: Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008, a partir de dades del padró de lAjuntament.1.2.3 Comparació moviment natural de la població (2008)Taula 5. Moviment natural de la població (2006) Sant Cugat Barcelona Taxa bruta de mortalitat 5,04 9,79 Taxa bruta de natalitat 12,95 9,28 Taxa general de fecunditat 47,65 37,44Font: Diputació de Barcelona. Elaboració a partir de dades de l’IDESCAT i padró continu (INE).
  • 10. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 10Gràfic 4. Composició del creixement de la població de Sant CugatFont: Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008, a partir de dades del padró de lAjuntament de Sant Cugat.Sant Cugat és un dels municipis catalans que més destaca per l’alta taxa de natalitat, com shaapuntat anteriorment. Veiem com, per exemple al 2006, la taxa bruta de natalitat era del 12,95%, força superior a la de Barcelona, en què era del 9,28 %.Diferenciant el creixement de la població segons si ha estat causada per un saldo migratori o unsaldo natural, sobserva que en el període entre el 2004 i el 2007 la major part de laugment haestat provocada pel saldo migratori (diferència entre immigracions i emigracions). Al final delcicle comparat veiem, però, que al 2007 l’aportació al creixement de saldo natural és superiorque la que va suposar al 2006.1.2.4 Població segons origenLa població actual de Sant Cugat prové, a grans trets, de diferents onades migratòries de perfilmolt diferenciat. Com a població originària, relativament petita en comparació amb la posterior,trobem una societat dorigen pagès o doficis similars, que senten Sant Cugat com el seu “poble”.Se situen al centre de la ciutat i participen molt en les entitats culturals i socials. La poblacióposterior, aquells que consideraven Sant Cugat com a segona residència i finalment s’hi vanestablir, estan avui dia molt integrats a la vida de la ciutat. Trobem també la població provinentde la resta de l’estat espanyol que va arribar els 60-70, escassa en comparació amb la resta demunicipis del voltant. La població bàsicament procedent de Barcelona els 70-80 és un col·lectiumolt nombrós i totalment arrelat a Sant Cugat. Cal tenir en compte també la població darribadarecent de Barcelona, fa menys de 5-10 anys. Aquests no estan tan integrats a lactivitat de laciutat, almenys de moment, i mantenen els seus hàbits culturals i socials a la ciutat dorigen. Val adir, però, que el valor percentual daquest col·lectiu creixerà a curt/mig termini.
  • 11. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 11 Per altra banda, hi ha la població de lEuropa comunitària o països desenvolupats, que normalment representen gent amb càrrecs executius alts i un alt nivell de vida, contràriament a aquells procedents de països econòmicament poc desenvolupats, col·lectiu relativament minoritari si el comparem amb la resta de municipis del voltant, i que es caracteritza per un nivell de convivència amb la ciutat força reduït. Amb el temps és molt probable que sarribi a una convergència entre els diferents col·lectius que integren la ciutat, però segurament lligada a una línia dactuació específica en les polítiques públiques i d’entitats i/o associacions de la ciutat. Taula 6. Comparació de la població de Sant Cugat, Vallès Occidental i Catalunya, segons procedència Sant Cugat Vallès Occidental Catalunya Estrangers % Estrangers % Estrangers % Europa 4.060 41,46 19.946 20,78 331.478 30,03 Àfrica 580 5,92 28.818 30,03 278.129 25,2 Amèrica 4.562 46,58 42.520 44,3 393.105 35,61 Amèrica del Nord 202 2,06 446 0,46 5.598 0,51 Amèrica Central 530 5,41 4.769 4,97 51.829 4,7 Amèrica del Sud 3.830 39,11 37.305 38,87 335.678 30,41 Àsia 579 5,91 4.660 4,86 100.528 9,11 Oceania 10 0,1 26 0,03 497 0,05 Font: Ajuntament de Sant Cugat, Observatori de la ciutadania i la immigració, 2009. Informació extreta del Padró Municipal dHabitants IDESCAT. Taula 7. Estructura de la població de Sant Cugat segons nacionalitat (2008) % Variació p. Estrangers Espanyols % estrangers % espanyols percentualsHomes 4579 32766 46.76% 49.29% 2.53Dones 5214 33715 53.24% 50.71% -2.530-15 1743 15489 17.8% 23.3% 5.516-64 7784 43498 79.49% 65.43% -14.0665 i més 266 7494 2.72% 11.27% 8.56TOTAL 9793 66481 100% 100% 0 Font: Observatori Hermes, Diputació de Barcelona 2008.
  • 12. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 12Aquesta darrera taula, que divideix la població santcugatenca segons les variables sexe i edat, inacionalitat de procedència, permet esbrinar quin tipus de població té la ciutat: més o menysequitativa per sexes i amb una major concentració de població en edat activa.Si comparem les dades segons la nacionalitat de procedència, es pot afirmar que el valorpercentual de dones, tot i ser major en els dos casos, és més de dos punts percentuals superiorentre les d’origen estranger. El nombre de població en edat activa també és molt superior entreels d’origen estranger (prop del 80 % front el 65 %).Aquesta lògica de població estrangera, amb major concentració en edat activa, respon al motiuprincipal pel qual ha decidit instal·lar-se al municipi: raons laborals.La taula 6, comparativa de la població estrangera per continents de procedència, marca unadinàmica de Sant Cugat diferent a la lògica que segueix la comarca i Catalunya. Tot i que el majorpes de població estrangera és d’origen sud-americà, el volum d’estrangers d’origen europeusupera de molt la mitjana comarcal i catalana. Entre població d’origen europeu i americà s’arribaa superar el 75 % de la població estrangera de Sant Cugat. En canvi, el tant per cent de poblaciód’origen Africà és superior al Vallès Occidental (que supera en 10 punts percentuals els d’origeneuropeu), mentre que a Sant Cugat és molt reduïda i s’equipara a la de procedència asiàtica(5,9%).Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat aglutinen el 70 % de la població detota la comarca, i en concentren la major part de la població estrangera5.Taula 8. Població de Sant Cugat segons lloc de naixement (%/total població) Variació p. percentuals 2004 2006 2008 2004 - 2006 2006 -2008Província de Barcelona 66,84% 66,7% 66,47% -0,14 -0,23Catalunya 70,21% 69,99% 69,66% -0,22 -0,34Nascuts a Espanya 86,85% 85,37% 84,17% -1,48 -1,2Nascuts a lestranger 13,15% 14,63% 15,83% 1,48 1,2Font: Observatori Hermes, Diputació de Barcelona 2008.A Sant Cugat, prop de tres quartes parts de la població ha nascut dins les fronteres catalanes, ipresenten un major gruix entre aquells que ho fan a la mateixa província de Barcelona on, tot i lapetita variació en aquests anys assenyalats, el nombre de naixements a la mateixa província sesitua en el 66 %.5 Ajuntament de Sant Cugat, Observatori de la ciutadania i la immigració, 2009.
  • 13. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 13 Per altra banda, si observem per separat les variacions percentuals de l’estructura de naixements del municipi vallesà, les majors les trobem entre aquells que ho fan a la resta de l’estat espanyol (a la baixa) i els que ho fan a l’estranger (a l’alça). Aquesta variació fa que la lògica que se seguia el 2004 i 2006 canviï a partir del 2008 ja que, a partir d’aquesta última data, el percentatge de nascuts a l’estranger supera els que ho han fet a la resta de l’estat espanyol (en 1,35 punts percentuals). 1.2.5 Nivell dinstrucció: nivells d’estudis i coneixement del català Taula 9. Població per nivell dinstrucció. Població de 10 anys i més Sense Ensenyament % Primer grau % Segon grau % % Total titulació universitariSant Cugat del Vallès2001 3.704 7,2% 8.453 16,5% 21.941 42,7% 17.259 33,6% 51.3571996 4.453 10,7% 15.266 36,7% 10.502 25,3% 11.334 27,3% 41.555Catalunya2001 786.653 13,7% 1.500.961 26,2% 2.703.693 47,2% 733.113 12,8% 5.724.4201996 981.001 17,7% 2.855.511 51,6% 1.147.727 20,7% 554.773 10,0% 5.539.012Vallès Occidental2001 94.018 14,3% 167.576 25,5% 314.632 48,0% 79.880 12,2% 656.1061996 117.352 19,1% 316.671 51,5% 125.892 20,5% 55.055 9,0% 614.970 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT. Taula 10. Comparativa Sant Cugat - Barcelona en indicadors d’educació (2006) Sant Cugat Barcelona Variació percentual alumnes 10,95% 0,72% Taxa docupació centres educatius 203,74 157,05% Taxa docupació daules 23,5 22,68% Font: Observatori Hermes, Diputació de Barcelona 2009. Els indicadors de nivell dinstrucció a Sant Cugat són molt positius respecte Catalunya i el Vallès, sobretot a partir del percentatge destudis universitaris, tendència que es manté en el temps. A més, Sant Cugat també destaca pel gran nombre de centres educatius dalt prestigi i reconeixement que té. Si comparem el nombre de centres públics i privats de Sant Cugat amb els de la província de Barcelona i amb els de Catalunya, podem constatar que hi ha més centres
  • 14. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 14privats quan es tracta deducació infantil, primària, ESO, batxillerat i cicles formatius6. A més, lavariació percentual dalumnes entre els anys 2002 i 2006 va créixer un 10%, percentatgenotablement alt comparat amb el de Barcelona, un 0,7 %. És important afegir que loferta deplaces és similar a la població escolar.Per altra banda, Sant Cugat presenta un índex inferior de biblioteques al de la província deBarcelona i al de Catalunya. De cara a un futur a curt termini, i gràcies al Pla de biblioteques, quepreveu millorar i ampliar el servei.Taula 11. Comparació de la població segons nivell d’instrucció: coneixement del català Sant Cugat, VallèsOccidental, Catalunya (1996 i 2001) El sap Població de 2 Lentén El sap parlar El sap llegir No lentén escriure anys i mésSant Cugat del Vallès2001 96,6% 82,5% 81,6% 58,5% 3,4% 57.9651996 97% 83,3% 80,2% 54,9% 3% 46.061Vallès Occidental2001 94,2% 71,3% 72,1% 48,4% 5,8% 715.9131996 93,6% 69,8% 67,7% 43,4% 6,4% 672.336Catalunya2001 94,5% 74,5% 74,3% 49,8% 5,5% 6.176.7511996 95% 75,3% 72,4% 45,8% 5% 5.984.334Fonts : IDESCAT. Cens de població 2001 i Estadística de població 1996.Pel que fa al coneixement del català, en linterval de temps que va del 1996 al 2001, Sant Cugatha experimentat, de forma generalitzada, una tendència positiva en tots els àmbits de la llenguai, comparativament amb la comarca i Catalunya, el domini del català és més estès.6 Butlletí econòmic de Sant Cugat, 2008. Apartat “Ensenyament i Cultura”
  • 15. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 15 1.2.6 Ocupació: sectors d’activitat i taxes d’atur Taula 12. Evolució de latur registrat i la taxa datur (2005-2007) Sant Cugat Catalunya Espanya Creixement Creixement Creixement Taxa Taxa Taxa anual de latur anual de latur anual de latur datur datur datur registrat registrat registrat2005 -0,5% 4,96% -1,8% 7,0% -2,1% 9,2%2006 5,0% 4,51% -1,7% 6,6% -1,5% 8,5%2007 3,6% 4,31% -1,7% 6,5% -0,1% 8,3% Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat,10 a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, de lIDESCAT i de lInstitut Nacional dOcupació En aquesta taula, el 2006 i el 2007, Sant Cugat presenta unes dades díndex datur favorables respecte Catalunya i lEstat espanyol, amb un decreixement de líndex. No obstant això, les dades de la taula anterior no assenyalen el creixement de les taxes d’atur que s’ha viscut en aquests darrers dos anys, moment en què ha sorgit la crisi econòmica global. Tot i això, la taxa d’aturats a Sant Cugat és una de les més baixes de la comarca. Segons l’informe relatiu a la taxa d’atur, registrada pel Consorci per la Promoció Econòmica del Vallès Occidental7, en l’agost de 2009, al Vallès Occidental i els seus municipis, Sant Cugat es va situar en una taxa del 9 % d’aturats, per sota de la taxa comarcal (15,3 %) i la catalana (13,2 %). Això és degut al tipus de població de la ciutat, caracteritzada per un alt nivell educatiu, adquisitiu i de qualitat de vida. 7 Consorci per la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. Informe Atur agost 2009: Taxa d’atur del Vallès Occidental i els seus municipis http://www.consorciocupaciovalles.cat/copevoc/recursos/recursos/info_atur_agost_2009.pdf>
  • 16. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 16Taula 13. Comparació de la població ocupada per sectors: Sant Cugat, Vallès Occidental i Catalunya (%) Agricultura Indústria Construcció Serveis TotalSant Cugat del Vallès2001 0,6% 21,1% 5,7% 72,6% 28.9121996 0,7% 26,4% 4,5% 68,4% 19.095Vallès Occidental2001 0,5% 31,7% 10,1% 57,8% 337.6671996 0,6% 40,3% 6,9% 52,2% 249.627Catalunya2001 2,5% 25,2% 10,4% 62% 2.815.1261996 3,2% 32,1% 7% 57,7% 2.204.652Fonts : IDESCAT. Estadística de població 1996 i Cens de població 2001.Per grans branques de sectors d’activitat el de serveis és el principal motor econòmic de SantCugat, que supera el 70 % del total, molt per damunt del Vallès i Catalunya. D’altra banda, lesdades comparatives de la taula constaten com, en aquest període, el sector de la construcció esrevoluciona i va a l’alça amb augments molt significatius a nivell del Vallès i de Catalunya(representa un 10 % en els dos casos), però no tant destacable en el cas de Sant Cugat (5,7 %).Aquest tret distintiu, junt amb els altres esmentats, podria ajudar a explicar la lògica de les taxesd’atur del municipi, ja que un dels sectors que més s’ha ressentit en la crisi econòmica actual ésel de la construcció, i aquest no és gaire representatiu al municipi.
  • 17. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 171.2.7 Mobilitat espacial de la població Font: Web Ajuntament de Sant CugatTaula 14. Comparació dels desplaçaments a altres municipis de la població de Sant Cugat (2001 i 2006) Desplaçaments a altres Desplaçaments a altres municipis 2001 municipis 2006 Total 23.400 44.268 Barcelona 12.481 24.349 Rubí 1.333 ND Cerdanyola del Vallès 1.293 4.254 Sabadell 1.050 2.518 Terrassa 867 ND Resta del Vallès Occidental ND 5.942Font: Elaboració pròpia. 2001 a través de les dades d’IDESCAT. 2006, a través de les dades de l’Enquesta de MobilitatQuotidiana.Sense tenir en compte el nombre de desplaçaments interns diaris generats a Sant Cugat, el majorvolum de desplaçaments efectuats al municipi són, principalment, per motius laborals: de 23.400desplaçaments computats segons l’IDESCAT el 2001, 18.675 són generats per raons laborals(taula 15). Les dades de la taula mostren Barcelona com la principal destinació dels residents de
  • 18. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 18 Sant Cugat, que suposa pràcticament un 50 % dels viatges diaris efectuats. De lluny, els segueixen els pobles veïns de la mateixa comarca: Rubí i Cerdanyola, i en menor nombre, Sabadell i Terrassa. Quan és Sant Cugat la que rep efectius d’altres municipis, les proporcions de desplaçaments varien, tot i que tornen a ser aquestes 5 poblacions les que generen la major part dels desplaçaments. Barcelona torna a ser la principal font d’ells, però en una proporció molt inferior. De prop els segueixen els pobles de la mateixa comarca esmentats. Tant si es parla de desplaçaments a d’altres municipis, com des d’altres municipis, aquestes 5 grans destinacions aglutinen pràcticament les tres quarts parts dels desplaçaments diaris de Sant Cugat l’any 2001. Val a dir, però, que el nombre d’habitants del municipi s’ha vist incrementat des d’aquesta data. Comparant el nombre d’habitants del quinquenni 2001-2006, l’augment d’efectius ha estat superior als 10.000. Aquest augment de població guarda una estreta relació amb l’augment de desplaçament dels residents de Sant Cugat, que entre aquestes dates pràcticament s’ha doblat. Taula 15. Principals destinacions dels desplaçaments de connexió dels residents a Sant Cugat en un dia feiner (2001-2006) Desplaçaments a altres municipis Desplaçaments des daltres municipisTotal 18.675 16.852Barcelona 9.240 4.426Rubí 1.291 2.703Cerdanyola del Vallès 849 1.321Terrassa 702 1.237Sabadell 643 960 Font: Elaboració pròpia a partir dades IDESCAT. 2001. En aquest quinquenni, els desplaçaments a Barcelona s’han doblat, i Cerdanyola i Sabadell han guanyat terreny en ser ara les principals destinacions dels pobles de la comarca (Rubí i Terrassa tenen un percentatge menor que ha quedat exclòs de representació a la taula de 2006, i queden aglutinades en les dades de Resta del Vallès Occidental). Tot i això, Barcelona i el volum total del Vallès Occidental continuen representant les tres quartes parts dels desplaçaments dels residents de Sant Cugat. Com ja s’ha vist i, si donem un cop d’ull al mapa inicial, es pot comprovar la bona obertura cap a l’exterior que presenta Sant Cugat, tant en comunicació per carretera com ferroviària. Entre les vies comunicables per carretera principals trobem l’AP-7 i la E-9, que travessen el municipi longitudinal i transversalment, i comuniquen Sant Cugat amb els pobles veïns i la resta del país. En aquest punt cal destacar el fet que, en un dels diversos accessos de l’E-9 al seu pas pel municipi, hi ha els Túnels de Vallvidrera, que connecten de manera ràpida i còmoda Sant Cugat
  • 19. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 19amb Barcelona (la relació més representada en origen i destinació dels desplaçaments). Tot i elcost en peatges que suposa, és la principal opció que prenen els usuaris dels dos municipis, on,segons l’estudi Balanç i perspectives dels Túnels de Vallvidrera8, els trajectes de connexióBarcelona-Sant Cugat representen un 43,4 %.Des de la seva creació, el 1991, el túnels han suposat una obra bàsica i motor de lactivitaturbanística i de negocis pel municipi. Lany 2006 hi va haver un total de 12.629,94 milers detrànsits pels túnels de Vallvidrera. Un augment del 3 % respecte lany 20059.Gràfic 5 Comparació de l’evolució dels viatges en FGC, Túnels de Vallvidrera i nombre de població (2000-20007)Font: Anuari estadístic de Sant Cugat, 2008.Quant a vies ferroviàries, Sant Cugat disposa de 7 estacions de FGC: dues corresponen al tramque uneix Barcelona i Sant Cugat amb Rubí i Terrassa (Mira-sol, Hospital General de Catalunya),dues més entre Sant Cugat i Barcelona al tram cap a Sabadell (Volpelleres i Sant Joan) i les altrestres (Valldoreix, La Floresta i Les Planes). La nova estació de Volpelleres connecta amb l’estació deRENFE de la línia C7 que passa pel municipi, de moment poc utilitzada perquè queda allunyadadels nuclis urbans i tot plegat accentuat pels talls de la línia a causa de les obres de l’AVE.El nombre de viatges amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb origen en alguna deles estacions de Sant Cugat foren 6.996.045 lany 2007, un augment del 5,2 % respecte el 2006,amb un increment de l’11,5 % en lestació de Mira-sol (la taxa més gran de totes les estacions).Tot i disposar d’aquestes diverses opcions ferroviàries, i que el 70 % dels desplaçaments entransport públic es fan amb FGC, segons les dades extretes de l’Enquesta de Mobilitat Quotidianade 200610, a Sant Cugat, en un dia feiner, la major proporció de desplaçaments es fa en transport8 INSTITUT CERDÀ (2009): Balanç i Perspectives dels Túnels de Vallvidrera. <http://www10.gencat.cat/ptop/binaris/EstudiVallvidrera_tcm32-47574.pdf>9 Butlletí econòmic de Sant Cugat 2008, apartat “Transport”.10 ATM; GENCAT. Enquesta de Mobilitat Quotidiana, 2006: La mobilitat a les grans ciutats.
  • 20. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 20 privat: un 53,8 % front al transport públic, que és d’un 18,1 %. Podem afegir que aquesta obertura exterior del municipi xoca amb la lògica interna de desplaçament, on el cotxe esdevé imprescindible en el conjunt duna ciutat amb nuclis urbans molt dispersos, problema especialment greu pel jovent que té dificultat de gaudir dautonomia. 1.2.8 Població flotant Si observem la següent taula de població estacional, equivalent a la població a temps complet any (ETCA) en el període de 2003, Sant Cugat perd un 3,86 % de població. Taula 16. Població estacional Població no residentPoblació resident Població Població total Població Padró % Dif. present no present ETCA Estacional ETCA ETCASant Cugat 8.166 10.599 -2,434 60.698 63.132 -3,86 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT Cal assenyalar que aquestes dades no tenen en compte la mobilitat no obligada que no fa pernoctació al municipi. Com ja s’ha tractat en el punt anterior, municipis propers a Sant Cugat com són Rubí i Cerdanyola, amb desplaçaments de connexió destacables per motius de feina i estudis, també poden ser factors a considerar en aquest punt. < http://www.atm-gestor.org/docs/cat/EMQ/RMB/06_10_SANT%20CUGAT.pdf>
  • 21. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 211.2.9 HabitatgeGràfic 6 Comparació de l’evolució del lloguer mensual dels habitatges (en euros)Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat a partir de dades de la DGHA i fiances de lloguer de lINCASOLEn l’evolució del preus comparatius de lloguers que ens mostren les taules anteriors, veurem queSant Cugat se situa molt per damunt de les mitjanes dels pobles veïns. Tot i que, en aquests anysassenyalats, es constata un increment a l’alça en els preus dels lloguers als 5 municipis, SantCugat lidera la llista quant a preus. Amb tot, Cerdanyola ha estat un dels escenaris on sha viscutun alt creixement en els preus dels lloguers que, tot i que no arriben a superar els 1.368 € deSant Cugat, se situen molt a prop (1.156 €).Taula 17. Creixement mig del lloguer mensual dels habitatges (%)Municipis 2003 2004 2005 2006 2007Sant Cugat 13,0% 14,8% -14,8% 4,2% 30,3%Sabadell 13,2% 3,2% 19,2% 21,7% 5,1%Rubí 3,5% 10,4% 25,0% 9,9% 20,2%Terrassa 12,8% 9,4% 16,6% 13,7% 13,6%Cerdanyola 8,2% 15,2% -2,5% 44,5% 24,6%Barcelona 10,4% 9,4% 11,4% 12,1% -3,3%Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat a partir de dades de la DGHA i fiances de lloguer de lINCASOLEn el 2007, segons les dades de la Direcció General dArquitectura i Habitatges (DGAH), els preusdels habitatges nous al municipi de Sant Cugat es van situar en 4.685 €/m², el preu més elevat encomparació amb els municipis del voltant. El creixement del lloguer mensual dels habitatges del
  • 22. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 222006 al 2007 va experimentar una pujada de pràcticament 8 vegades el percentatge del 2006. Caldir que la tendència actual és destancament del preu dels lloguers, però shauria de compararamb dades recents que encara no tenim. Aquest és un dels problemes més greus a lhora demantenir la població més jove quan decideix independitzar-se, ja que el seu poder adquisitiu,amb el nivell de vida i lloguer, són clarament desproporcionats.1.2.10 Activitat econòmicaLa taula del nombre d’afiliats a la Seguretat Social, segons el règim de tinença el desembre de2007, assenyalen el lideratge de les activitats immobiliàries i de lloguer, seguides pel comerç,reparació de vehicles i art. personals i indústries manufactureres. Arribats en aquest punt, resultarellevant destacar la posició destacada que pren el règim altres activitats socials; serveispersonals, que ocupa la quarta posició.Del 7 % vers el total d’afiliats que representa, més de la meitat (58,2 %) està representat per lasubsecció dactivitats recreatives, culturals i esportives. Aquest elevat gruix fa patent la granquantitat dactivitats lúdiques i entitats/associacions destinades al foment de la cultura popular itradicional que existeixen a Sant Cugat.Taula 18. Afiliats a la Seguretat Social segons el règim. Nombre de persones. (2007) Seccions CNAE-93 General Autònoms Resta Total A,B Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 338 30 51 447 C Indústries extractives 33 2 35 D Industries manufactureres 6.505 575 7.080 E Producció i distribució denergia elèctrica 0 1 1 F Construcció 1.981 596 2.577 G Comerç, reparació de vehicles i art. personals 5.855 1.861 7.716 H Hoteleria 1.782 323 2.105 I Transport, emmagatzematge i comunicacions 592 262 859 J Mediació financera 982 153 1.135 K Act. Immobiliàries i de lloguer; serveis empreses 12.843 1.937 14.780 L Adm. pública, defensa i Seguretat Social 1.057 3 1.060 M Educació 1.529 183 1.712 N Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials 1.851 341 2.192 O Altres act. Socials; serveis personals 2.659 564 3.223 P Llars que ocupen personal domèstic 21 0 1.298 1.319 Q Organismes extraterritorials 0 0 0 NC No classificats 0 0 0 Total 38.028 6.831 1.349 46.241Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat a partir del Registre General de la Seguretat Social.
  • 23. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 23Gràfic 7. Distribució dels afiliats del sector d’altres activitats socials i serveis personals a la S. S. Quarttrimestre 2007Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat a partir del Registre General de la Seguretat Social.1.2.11 Qualitat de vidaTaula 19. Índex sintètic de qualitat de vida dels municipis de la província de Barcelona (1991 i 2004) 1991 2004 Creixement 1991-2004 Barcelona 104,8 104,6 18,6% Cerdanyola del Vallès 95,1 97,5 22,4% Rubí 93,9 95,6 22,4% Sabadell 95,6 99,8 26,7% Sant Cugat 104,1 105,8 20,6% Terrassa 95,5 95,4 22,5% Promig provincial 100,0 100,0 19,9%Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat, 2008La taula comparativa dels índexs de qualitat de vida (que té en compte la capacitat de progrésindividual, lequilibri social i les condicions de vida de la comunitat), ens mostra unes dades moltsimilars entre Sant Cugat i Barcelona en el 1991, superant les dels municipis veïns de la mateixacomarca. Al 2004, l’índex s’ha vist incrementat en aquest període en un 20,6% que, tot i no ser elmés elevat dels municipis assenyalats, perquè partia duna base alta, se situa capdavantera(superant a Barcelona en més d’un punt percentual).
  • 24. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 241.2.12 Hàbits i consum culturalsLa informació següent ha estat extreta de l’estudi realitzat pel Centre dEstudi i Recerca Cultural(CERC) de la Diputació de Barcelona, entre el 22 de maig i el 16 de juliol del 2007. Aquest estudiva comptar amb un univers de 58.341 persones majors de 15 anys i una mostra de 600entrevistes amb lobjectiu dincidir en els aspectes més rellevants sobre les pràctiques i els hàbitsculturals de la població santcugatenca.Dentrada, el 44 % de les persones entrevistades van respondre que havien realitzat algunaactivitat cultural en els darrers 12 mesos. A continuació es mostren els resultats en els àmbitsculturals més rellevants:MuseusEl 52 % de la mostra ha anat a algun museu. La majoria, el 73 %, va optar per anar als museus deBarcelona, seguit per un 33% que va visitar museus estrangers, i en tercer lloc, amb el 24 %, hi haels museus de Sant Cugat.ExposicionsEl percentatge és el mateix que el de visites a museus, el 52 %, però en aquest cas el nombre devisites a les exposicions a Sant Cugat supera a les de l’estranger. El resultat queda de la següentmanera: en un 60,5 % les visites es van fer a Barcelona seguit del 43 % que van tenir lloc a SantCugat.Monuments artísticsEl 58 % diu haver visitat algun monument artístic.BibliotequesEl 47 % ha anat a biblioteques, cosa que significa un creixement de 10 punts entre el 2005 i el2007. En aquest cas, se’n destaca la freqüència de repetició de l’hàbit. En el cas de lesbiblioteques, al voltant del 40 % ha repetit fins a 12 vegades lassistència i en el propi municipi.En canvi la repetició en daltres àmbits és menys freqüent (al museu o a les exposicions estractava d’1 a 3 cops). La motivació principal dassistència a les biblioteques és loci o bé elsestudis.ArxiusNomés el 9 % de la població ha visitat algun arxiu o centre de documentació a Sant Cugat.ConcertsEn aquest cas la meitat de la mostra estudiada ha anat a algun concert. En la majoria de casos d’1a 3 cops, principalment a Barcelona, però seguida de prop pels concerts realitzats a Sant Cugat.Pel què fa al tipus música la més sol·licitada és la música clàssica, seguida pel pop/rock/hip hop il’electrònica, i en tercer lloc hi figura la cançó d’autor.
  • 25. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 25TeatreEn el 45 % dels casos els habitants de Sant Cugat confirmen haver anat al teatre. L’evoluciód’assistència entre el 2005 i el 2007 és notable, del 28 % al 45 % respectivament. Un 72 % afirmahaver assistit a un espectacle teatral d’1 a 3 cops. El destí preferent en el 71 % dels casos ésBarcelona, seguit del propi municipi amb un 41 % dels casos.DansaSegons l’estudi, el 17 % ha assistit a un espectacle de dansa respecte a un 83 % que no ho va fer.De la mateixa manera que el teatre, lassistència oscil·la entre 1 i 3 vegades. S’ha de subratllarque la dansa és l’únic cas en arts escèniques on la ciutadania escull quedar-se a Sant Cugat, un 61% respecte el 37 % que s’estima més anar a Barcelona.CircEquiparat amb la dansa, el 16 % ha vist un espectacles de circ en el període estudiat.CinemaEl 80 % dels santcugatencs han anat al cinema més de 12 cops en lúltim any. En aquest cas elsciutadans s’estimen més quedar-se al municipi en un 90 % dels casos.FestesEl 69 % dels entrevistats no han anat a cap festa popular. Daltra banda, destaca un fortcreixement d’assistència entre el 2005 i el 2007 en més de 30 punts percentuals. La principalcausa d’aquest fet és la popularització de la Festa Major de Sant Cugat.El gràfic següent mostra les dades descrites fins ara sobre les activitats culturals de la població:Gràfic 8 Activitats culturals a Sant CugatFont: Elaboració pròpia a partir de les dades de DEMOSCERC de Sant Cugat.
  • 26. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 26Pel que fa a les associacions culturals, socials o esportives, el 31 % de la mostra afirma pertànyera alguna d’aquestes, i amb el temps aquest nombre es veu augmentat, sobretot en el cas de lesassociacions esportives, amb el doble d’usuaris, que les culturals. Darrerament han pres força elsdenominats centres cívics, culturals, casals o ateneus, que compten amb un terç de la poblacióque els visita assíduament i que han experimentat una forta evolució del 2005 al 2007 (14 puntspercentuals). Les activitats principals que es realitzen en aquests centres són els tallers i cursos,conferències i xerrades, a part d’altres activitats multidisciplinàries.En general, i per finalitzar aquest punt, l’activitat cultural del municipi es valora positivament, 7punts sobre un màxim de 10. De fet, la mitjana entre la valoració de la Festa Major de Sant Cugat,el Festival de Poesia, la programació de teatre i música, els museus, biblioteques i centres cívics,és de 7 punts aproximadament.1.2.13 Projecció de la població de Sant Cugat, sota un Escenari AltSegons el PECCat, dels quatre escenaris de projecció poblacional comarcal disponibles, el mésindicat per tal de realitzar les projeccions dels municipis és l’Escenari Alt, per ser el que méss’acosta a la realitat dels creixements esperats de la població.L’horitzó de la projecció comarcal del Vallès Occidental (com la resta de projeccions comarcals) eslimita al 2015, donada la incertesa de l’evolució futura de la població comarcal. Només cal donarun cop d’ull a la taula següent per constatar com, el cens continu extret de l’IDESCAT encomparació amb la projecció de la comarca del Vallès Occidental, entre 2003-2006, presentaunes oscil·lacions que indiquen un major creixement del que s’esperava en la projecció.Per tal d’elaborar la projecció de Sant Cugat del Vallès fins l’horitzó del 2015, s’ha seguit lahipòtesi recomanada per l’IDESCAT i dissenyada per a municipis mitjans i petits: Projectar segonsels outputs de l’IDESCAT11, és a dir, traslladar el creixement comarcal al del municipi, tenint encompte el pes del municipi en la comarca. A més, i com s’ha assenyalat al paràgraf anterior, pertal d’evitar que la projecció de Sant Cugat tingui unes xifres baixes donada la projecció comarcal,s’ha corregit aquest “error” tot canviant les dades comarcals reals per les projectades entre 2003-2006; d’aquesta manera, el pes de Sant Cugat sobre la comarca presenta un percentatge més alt ipot ajustar-se millor la projecció futura de la població. Una altra dada que s’ha corregit pel càlculde la projecció de Sant Cugat han estat les dades del padró continu de Sant Cugat (extret delpadró continu del mateix ajuntament) i del padró continu del Vallès Occidental (extret del’IDESCAT). Aquestes dades són de l’1 de gener de 2006, i s’han modificat a 31 de desembre del’any anterior, per tal d’equiparar-se amb les projeccions de la comarca (que estan fetes en data31 de desembre).11 IDESCAT (2006): Obtenció de projecció de població municipals. A partir de les projeccions de l’IDESCAT. Document metodològic. Estadística demogràfica. http://www.idescat.cat/cat/poblacio/projeccions/oppm.pdf>
  • 27. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 27 Taula 20. Projecció de la població de Sant Cugat Padró Pes Pes Padró Projecció Projecció Escenari Altcontinu població variable Pes constantAny continu Ràtio població St població St Vallès Occ Sant Sant St Cugat St Cugat (2) Vallès Occ Cugat (1) Cugat (2) Cugat Cugat (1)2015 1.026.764 10,22% 104.911 8,92% 91.5952014 1.011.075 10,06% 101.761 8,92% 90.1962013 994.891 9,91% 98.634 8,92% 88.7522012 978.093 9,77% 95.517 8,92% 87.2532011 960.382 9,62% 92.384 8,92% 85.6732010 941.732 9,48% 89.234 8,92% 84.0102009 921.848 9,33% 86.042 8,92% 82.2362008 900.603 9,19% 82.801 8,92% 80.3412007 878.472 9,06% 79.557 8,92% 78.3662006 845.942 855.443 76.312 8,92% 0,9992005 836.077 831.545 74.238 8,93% 1,0092004 815.628 806.760 72.192 8,85% 0,9862003 790.432 782.014 70.959 8,98% 1,0072002 773.800 68.997 8,92% 1,0092001 751.049 66.379 8,84% 1,0232000 731.844 63.201 8,64% 1,0261999 717.181 60.390 8,42% 1,0391998 705.288 57.137 8,10% 1,0391997 695.910 54.269 7,80% Font: Elaboració pròpia D’altra banda, tot i partir de la projecció sota un Escenari Alt, s’han efectuat dues projeccions possibles: una primera (1), on el pes de Sant Cugat segueix un creixement continu sostingut, tot aplicant el ràtio promig obtingut entre els anys 1997-2006 (1,015) que, multiplicat pel percentatge del pes de l’any 2006 (8,92 %), dóna com a resultat el pes que Sant Cugat té el 2007 (9,06%), i així de forma successiva. Un cop calculat el pes del municipi en la projecció fins el 2015, es podrà obtenir la projecció de la població de Sant Cugat (multiplicant el percentatge de pes per la projecció comarcal). A la segona opció proposada (2), el pes del municipi no varia i s’ha obtingut traslladant el pes que tenia al 2006 a la resta d’anys projectats. Tant si parlem de la primera com de la segona projecció, aquestes situen Sant Cugat amb un població que oscil·la entre els 90.000-100.000 habitants el 2015. Dada equiparable segons el pla durbanisme actual, on lAjuntament estableix un límit de 90.000-100.000 habitants amb una perspectiva de creixement a mig termini. En general, la ciutat creixerà homogèniament pel que fa al tipus de població, el que farà que saccentuïn els indicadors positius del municipi però també les distorsions que shi creen, com ara lencariment del sòl que provocarà un desplaçament dels
  • 28. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 28joves cap a altres municipis.Cal afegir que la projecció del creixement dels 20.000 habitants se situa al nord de la ciutat. Seràamb l’acabament de la urbanització de Volpelleres i de Can Mates quan s’arribarà al sostredemogràfic, acordat per consens polític, de 90.000-100.000 habitants. També s’ha de tenirpresent que els experts indiquen en el Pla de Mobilitat un creixement per densificació de més de100.000 habitants.
  • 29. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 291.3 Factors de singularitatSant Cugat és un dels municipis més propers a Barcelona, fet que es viu com a positiu en lamajoria de casos. En daltres, però, la visió no és la mateixa, degut a un sentiment d’identificacióque postula una diferenciació i posicionament respecte Barcelona. En moltes ocasions es percepSant Cugat com a ciutat dormitori i no com a espai comú de convivència. Això afecta la sevaactivitat, en especial la cultural, que acostuma a ser viscuda i a consumir-se en la localitatdorigen. Es coexisteix amb una situació que, per una banda, es caracteritza per una societatassociada a les tradicions populars, i per laltra, per una societat que cerca un nou estil de vida,més tranquil i no necessàriament arrelat a les costums, activitats o tradicions de la ciutat.Per altra banda, sha de fer especial esment a la xarxa de comunicació intermunicipal amb la qualel municipi compta. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i els Túnels de Vallvidrera sónleix neuràlgic dels moviments espacials de la ciutat, que any rere any veuen augmentada la sevaactivitat, ja que la xarxa interna de transport públic no es considera tan eficient.Cal subratllar, també, la construcció a Sant Cugat dequipaments culturals i empreses dàmbitsupramunicipal. Cada cop més institucions dedicades a lensenyament escullen Sant Cugat perinstal·lar els seus centres, sobretot les escoles privades. La població en general de la ciutat laformen persones amb un alt nivell formatiu i nivell de vida, i també un nombrós col·lectiudartistes que hi viuen. Les entitats esportives són els col·lectius més nombrosos i actius.Un altre aspecte destacable és lelevat índex de natalitat que es manté de fa anys, factor que,particularment en cultura, incideix en la programació oferta. També és una poblaciócaracteritzada pel nombre de joves.En general, Sant Cugat és una ciutat amb uns indicadors demogràfics clarament favorables.Sociològicament parlant sespera acollir un perfil socioeconòmic alt, més accentuat encara que elque ha anat arribant a Sant Cugat en els darrers anys. Una informació significativa deriva delestructura de treballadors de la ciutat: els santcugatencs i santcugatenques que treballen foradel municipi normalment tenen un alt nivell de responsabilitat professional: directius, tècnicsqualificats, professors duniversitat, artistes, etc. En canvi les persones que vénen a Sant Cugat atreballar tenen un nivell més modest professionalment parlant: venedors, operaris, etc.Es viu una situació ambigua on hi ha un percentatge alt de la societat benestant que troba un llocper viure a Sant Cugat, fora de la ciutat on treballa, i laltre sector de la societat que, tot itreballant a Sant Cugat, no hi pot viure, i ni s’ho planteja.I no només els santcugatencs i santcugatenques destaquen per lalt nivell professional que tenen,sinó que el seu Ajuntament també en destaca per la seva eficiència, com reflecteix larticlepublicat a El País el passat 23 de juliol12 conforme Sant Cugat comptava amb líndex més alt12 http://www.elpais.com/articulo/espana/Sant/Cugat/municipio/transparente/Torrevieja/opaco/elpepiesp/2009072 3elpepinac_14/Tes
  • 30. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 30dEspanya en Transparència dels Ajuntaments, segons un estudi presentat per l’ONGTransparència Internacional.Finalitzar aquest apartat amb una esmena a la trama urbanística establerta de la ciutat, la qualsuposa una limitació al creixement de la ciutat en uns 100.000 habitants aproximadament, és adir, en una previsió segurament a mig termini shaurà assolit un sostre.Pel que fa a lorganització urbanística sha de dir que la possibilitat de creació de locals dentitatsculturals sha vist limitada per la trama urbana dispersa que té la ciutat, per no citar lalt cost quesuposa la propietat o lloguer dun espai. Val a dir que fins a lactualitat no es tenia gaire presentels espais destinats als serveis culturals, però aquesta tendència sestà rectificant i en elsprocessos de planificació es contemplen nous equipaments culturals, com es mostra en elrecentment publicat Pla dEquipaments de Sant Cugat (2008-2018).1.4 Plànol de situació del terme municipalEn document annex s’adjunta el plànol del terme municipal.
  • 31. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 312 Anàlisi dels serveis culturals del municipi132.1 Estat de la cultura a Sant CugatA escala municipal, la dinàmica cultural a Sant Cugat està força institucionalitzada i en bona partés generada per lAjuntament, que actua especialment com a peça clau en algunes entitats i lesajuda a dinamitzar les seves activitats. Avui dia conviuen dues dinàmiques culturals que nosentrecreuen entre elles: una és la que es viu al voltant de les entitats socials i culturalssantcugatenques tradicionals; i laltre, és la que esdevé daquella nova població que no se sentatreta per la cultura amb arrels locals o tradicionals, i a més tenen la impressió que les entitats nofan res per obrir-se i fer altres tipus de proposta que els pugui satisfer més.Dins de lescala comarcal cal dir que Sant Cugat, en especial el Teatre-Auditori, és referent entreels municipis del voltant: Rubí, Cerdanyola (destaca pel Festival de blues), Sabadell (per laproducció d’òpera) o Terrassa (pel Festival de Jazz), mentre Sant Cugat ho fa pel Festival depoesia, la programació de dansa i de circ, com a Ciutat Amiga, a més d’una programació variada,extensa, estable i de qualitat. A la vegada però, l’oferta cultural de Barcelona és destinatàriaduna part important de santcugatencs/santcugatenques.2.2 Mapa d’agents culturals localsEls agents culturals són aquells que vehiculen i influeixen duna forma o altra en la vida culturalde la ciutat. La definició contempla totes aquelles organitzacions i persones lactivitat de les qualsestà estretament lligada amb la creació, el desenvolupament i la difusió de la cultura a la ciutat.La classificació d’agents al document es presenta en quatre grans grups:  Agents públics. Principalment les administracions, ens autònoms municipals i ens de titularitat pública.  Iniciatives empresarials. Organitzacions privades amb ànim de lucre.  Tercer sector. Organitzacions privades sense ànim de lucre, entitats i associacions majoritàriament.  Comunicació. Mitjans de comunicació d’abast local, comarcal i intercomarcal.13 Informació extreta principalment del Pla de Cultura de Sant Cugat, juny 2005.
  • 32. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 322.2.1 Agents públicsL’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura, és lagent, junt amb el tercer sector, amb mésrellevància en la política cultural santcugatenca. Les línies prioritàries de lAjuntament de SantCugat són: la qualitat i lexcel·lència, la cultura tradicional i popular i loferta per a infants.En Arts plàstiques destaquen els espais expositius del Museu de Sant Cugat: Claustre i SalaCapitular del Monestir, i la subseu de la Casa Aymat, així com la sala dexposicions de la CasaCultura, el vestíbul de la Biblioteca del Mil·lenari i la Sala Annexa de la Masia TorreBlanca.L’Ajuntament compta amb el Taller Triangle, tallers darts plàstiques per a infants a la Casa deCultura i, sobretot, lEscola dArt de Sant Cugat, d’ensenyament reglat de cicles formatius (FP) pera joves i adults, però ubicades en instal·lacions insuficients i obsoletes (Casa Mònaco).En Arts escèniques destaca el Teatre-Auditori, gestionat per l’Organisme Autònom MunicipalCentre Cultural Sant Cugat (OAMCCSC)14. És un dels equipaments culturals de referència ilequipament més important de la ciutat en arts escèniques. Destaca la seva variada programaciói el seu taller de disseny i construcció descenografies, d’alt rendiment i prestigi. La programaciódel Teatre-Auditori provoca una doble visió: en general sel considera un molt bon equipament,però alguns sectors més lligats a la cultura local li retreuen un cert elitisme, en contraposició a unsector que opina que es troba en segona línia després de Barcelona ja que la majoria dobres jashan vist allà.Lúnic inconvenient és que es tracta dun teatre amb 788 butaques i el cost per funció és forçaelevat si es tracta dun espectacle amb un públic objectiu més reduït. En aquest punt, sorgeix lanecessitat dun espai escènic de mitjà format per a espectacles i altres actes que necessitendaquesta escala. I en aquest espai de proximitat es podria fomentar la producció pròpia i unaprogramació més arriscada. En aquesta línia, l’Ajuntament fa alguns anys que es planteja diversessolucions, que serien crear un espai escènic adjacent al Teatre-Auditori o bé rehabilitar el teatreactual de la Unió. Aquest darrer camí comporta arribar a un acord consorciat amb l’entitat, fetque fins ara no ha estat possible.Música. Les arts escèniques i la música comparteixen el mateix escenari a Sant Cugat:principalment el del Teatre-Auditori (s’hi fan tots els concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat,per exemple). L’Aula Magna de l’Escola de Música acull el cicle de música de Cambra, Una Horade Música, i altres iniciatives d’entitats de la ciutat, com la de Joventuts Musicals. El claustre delmonestir és també un espai excel·lent per la sonoritat. S’hi ha programat el Festival de Música deCambra i les Nits de Música al Claustre. D’altres iniciatives han estat la Música als Parcs,principalment al Ramon Barnils, etc.Tota aquesta oferta musical és ben valorada per la població, tot i que certs sectors demanden14 L’OAMCCSC gestiona el Teatre-Auditori Sant Cugat i el Servei de Biblioteques (el 2011, seran la Biblioteca de SantCugat Gabriel Ferrater i la Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona). L’Escola de Música Municipal Victòria delsÀngels (EMMVA) està gestiona pel Patronat Municipal d’Educació i els Cinemes Sant Cugat estan en règim de concessióa CINESA.
  • 33. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 33una programació més arriscada. La música dautor és bastant present al Teatre-Auditori i devegades en Festes Majors, dirigida a un públic objectiu dedat més adulta.La formació musical en escoles és un punt a destacar de Sant Cugat. Lexemple més clar és, pelque fa a l’oferta municipal, el de lEscola de Música Municipal Victòria dels Àngels (a partir del2011, també Conservatori). Pel que fa a locals dassaig per a grups musicals, però, hi ha unamancança, com en el cas de les arts escèniques de petit i mitjà format.En la política bibliotecària i de promoció de la lectura Sant Cugat tindria una nota no gairepositiva. El municipi de Sant Cugat té una biblioteca pública des de lany 1993 que es va integrarel 2001 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. La població escaracteritza per una inquietud cultural que no es veu corresposta per loferta de lectura públicaque hi ha. La idea és pal·liar aquest dèficit i, com a mostra, a principis del 2011, la Biblioteca deMira-sol Marta Pessarrodona es posarà en marxa. A més, segons el Pla dEquipaments de laciutat, es preveu convertir la Biblioteca del Mil·lenari (properament Biblioteca de Sant CugatGabriel Ferrater) en biblioteca central, o bé fent-ne una de nova construcció o ampliant l’actual(consultar Pla de Biblioteques 2010 i estudi de la Diputació de Barcelona).LAudiovisual sempre ha estat un dels sector més deficitaris de les polítiques públiques locals isacostuma a delegar molta de la seva activitat a la Generalitat. El cinemes són pràcticament elsúnics espais dencontre relacionats amb aquest àmbit. El Cinema d’Autor a Sant Cugat,coorganitzat entre l’Ajuntament i CINESA des de fa 7 temporades, té una molt bona acollida entreel públic santcugatenc.En làmbit Patrimonial a Sant Cugat destaca el Monestir, i amb la creació i ubicació del Museu deSant Cugat al Claustre, el Monestir ha esdevingut un centre cultural de referència. A part de jugarel paper pròpiament de memòria històrica, recerca, conservació i difusió, es desenvolupen altresactivitats com exposicions dart, temporals i permanents, i concerts musicals, oferint tambéserveis de visites guiades. Cada primer diumenge de mes es pot fer una visita guiada al Museu deSant Cugat, i cada segon diumenge de mes a la Casa Aymat (antiga fàbrica de tapissosreconvertida en centre expositiu). Una proposta original és la visita guiada que es fa un dissabteal mes ja que és teatralitzada, intentant apropar els visitants a la vida monàstica. D’altres espaisde Patrimoni són la Casa Aymat, el Celler Cooperatiu, la Capella de Sant Adjutori, la vil·la romanade Can Cabanas, l’ermita de Can Domènech i totes les cases modernistes del municipi.Pel que fa al patrimoni documental, Sant Cugat compta amb lArxiu Històric municipal (AHSCV),ubicat a lArxiu Nacional de Catalunya (ANC), larxiu administratiu municipal de Sant Cugat(AMSCV) i el Centre Borja (privat). Cal destacar també el patrimoni gràfic històric quedarrerament s’ha incrementat amb el Fons Cabanas, la donació del fons fotogràfic del Tot SantCugat i les col·leccions particulars aconseguides per al llibre “L’Abans”.En referència al cicle festiu, a Sant Cugat encara romanen algunes de les festes de tipus agrícola ireligiós com Sant Medir, Sant Antoni i la Festa Major per Sant Pere. Lèxit de les Festes Majors fanpensar que és un moment on hi ha un gran nivell de participació i implicació, i això conflueix enuna unió entre els residents originaris i els de nova vinguda que cal valorar molt positivament.
  • 34. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 34Entre els altres equipaments de tipus polivalent que acullen activitats culturals a la ciutat,destaca la Casa de Cultura, un equipament a ple rendiment que acull entitats culturals i socials.Acabada la primera fase de reforma, la segona està previst començar-la a mitjà termini. També elCasal de Mira-sol o el Casino la Floresta, dins la Xarxa de Centre Culturals Polivalents (XCCP).Per acabar aquest apartat, un breu incís sobre la formació en làmbit artístic. Les dues escolesmunicipals, ja esmentades, són lEscola Municipal dArts Plàstiques i Disseny i l’Escola Municipalde Música Victòria dels Àngels. En la primera shi imparteixen estudis de cicles formatius dartsde la família del disseny gràfic i estudis propis. Els tallers dArts són espais oberts imultidisciplinaris que estan tutelats per professionals de les arts plàstiques on es desenvolupenactivitats relacionades amb la creació artística. La segona, l’EMMVA, gestionada pel PatronatMunicipal dEducació, va ser inaugurada el 1992 per la cèlebre soprano Victòria dels Àngels, iactualment té una superfície construïda de 2.033,3 m². Disposa de 19 aules condicionades iinsonoritzades per a treball individual i dun equip de 30 professors que imparteixen les diferentsmatèries als més de 500 alumnes matriculats per curs acadèmic. A curt termini, el setembre de2011, està prevista la posada en marxa de la important ampliació, fet que permetrà esdevenirConservatori de grau mitjà.La formació no artística en estudis superiors també hi és present: trobem la Universitat UPC,Gimbernat, UIC i més recentment ESADE (privades les dues últimes), les quals formen una xarxadestudis de formació avançada.2.2.2 Iniciativa empresarialSant Cugat no disposa de gaires iniciatives de caire privat que destaquin, amb excepció de lesnombroses galeries dart i dels dos cinemes, Yelmo i Cinesa, que estan gestionats per empresesprivades. Les galeries agremiades són, a data del 2005: Canals Galeria dArt, Espai Lluís Ribas ClubdArt, La Galeria i Sala Rusiñol. A més, Sant Cugat compta amb altres galeries o espais expositiusprivats com Artbubble, Espai Gorina, Estudi Ferran Martí i Pou dArt. Quant a difusió musical iarts escèniques, trobem un buit on només destaca algun bar musical com el Bebop, El Siglo i elTerra Dolça.També s’ha de subratllar la creació de l’Associació Llibreries Independents. Hi ha cinc llibreries atota la ciutat amb una oferta al nivell de la demanda, si bé l’obertura d’un local de la CooperativaAbacus ha trasbalsat un sector ja prou castigat per la crisi. És en el camp de la formació artísticaon més destaca la iniciativa privada. Sant Cugat ofereix nombroses, i de qualitat, escoles demúsica, dansa, arts plàstiques, etc. Com a exemple destaquem lAula de So, lescola Laura Esteve,lescola de Carme Talleda, lEscola Fusió o lescola Color Dansa, entre d’altres.
  • 35. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 352.2.3 Tercer sectorLes entitats i associacions són un motor cultural destacat a Sant Cugat, amb un nombrelleugerament superior (140) a la mitjana daltres municipis de referència (121) el 2004, segons elregistre de la Generalitat de Catalunya. És una ciutat rica a nivell social i cultural, i no només pelnombre dentitats, sinó també per la seva història i pel seu dinamisme, si bé la crisi n’ha fettrontollar més d’una. La ciutat combina la riquesa del patrimoni històric amb un ampli ventalldactivitats lúdiques i culturals que es duen a terme per a totes les edats i a tots els barris. A més,compta amb un alt grau de compromís ciutadà que es fa palès a través duna gran xarxaassociativa que participa activament en la vida de la ciutat. Hi ha més de 280 entitats dedicadesal lleure, la cultura, lesport, la cooperació, lassociacionisme, els joves, els infants, la gent gran,etc. Entre les quals 140 són entitats culturals que destaquen pel seu dinamisme i propostes a laciutadania. El públic objectiu és bàsicament la població autòctona del centre històric, peròmalgrat aquesta pertinença al centre, moltes de les entitats no es relacionen entre elles. Ladistància és encara més accentuada quan es parla de la relació entre entitats del centre i delsdistrictes. Als districtes existeixen propostes més centrades en l’àmbit local, amb menor visió deciutat, i lestructura urbanística tampoc afavoreix la implantació dentitats amb seu pròpia.Aquests centres perifèrics juguen el paper tant despais socials com despais per activitatsartístiques i culturals. Als centres situats al nucli de la ciutat passa el mateix degut a lainexistència de locals per activitats artístiques, atès el seu alt cost. Tal com sacaba de dir, ladinàmica cultural està molt centralitzada en el nucli històric, però és una centralitat bastantacceptada per la gent dels districtes, que entenen que els grans equipaments han destar enespais accessibles per a tothom.Les entitats que destaquen a Sant Cugat per la seva trajectòria, volum dactivitat, número desocis i en general per l’impacte social causat són: la Unió Santcugatenca, lAteneu Santcugatenc,lEsbart de Sant Cugat, el Club Muntanyenc Sant Cugat, lOrquestra Simfònica de Sant Cugat il’Òpera de Cambra de Sant Cugat. A més daquestes, altres entitats són Òmnium Cultural de SantCugat, els Amics de la UNESCO, Fundació Sant Cugat, Centre Borja, Aula dExtensió Universitàriaper a la Gent Gran, ProFesLo, FirArt, Entitat Sardanista de Sant Cugat, Castellers, Centro PopularAndaluz i Centro Manchego , entre d’altres.Cal tenir en compte que, en general, moltes entitats, sobretot les més històriques, tenen unajunta directiva amb una edat força avançada, que en certes ocasions provoca un desajust entre lademanda del jovent i loferta de lentitat. A banda que la majoria dentitats tenen dificultats perser visibles de cara als nous habitants de la ciutat. Un altre inconvenient que possiblement shagidafrontar deriva de la dificultat dels joves a l’hora de quedar-se a viure a la ciutat, ja que elspreus dels habitatges són més alts en comparació a municipis del voltant, i s’estableix així un límitde creixement de la població per al futur. A més, a part dels espais culturals formals, costa trobarespais com ara locals, fàbriques en desús o altres espais alternatius i polivalents. Aquestanecessitat se supleix amb el servei dels Centres Cívics de La Floresta, el de Les Planes, el CasalCultural Mira-sol, el Club Muntanyenc, lAteneu Santcugatenc, la Casa de Cultura i el recentinaugurat i rehabilitat Casino o Casal de La Floresta, els quals actuen com a hotel dentitatsoferint la seva infraestructura al servei de vàries i diverses entitats, actuant així com a plataformadinamitzadora dentitats i associacions.
  • 36. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 362.2.4 ComunicacióEn general es dediquen molts esforços i recursos en comunicar el dia a dia cultural de la ciutat. Laprogramació és molt extensa i la població exigent. Un dels canals privats més representatius de laciutat és la revista setmanal gratuïta Tot Sant Cugat. L”Agenda de Sant Cugat” es publicasetmanalment els divendres al Tot Sant Cugat i al Diari de Sant Cugat, i cada primer dijous demes al On? Sant Cugat. També es pot consultar al web de lajuntament www.santcugat.cat, webben adaptada a les demandes en comunicació de persones amb disminució sensorial. Caldestacar també la conversió de Ràdio Sant Cugat en el portal multimèdia Cugat.cat de ràpidapenetració i ús entre la ciutadania, i el canal de TV privat Televisió Sant Cugat.Equipaments com el Teatre-Auditori i el Museu de Sant Cugat tenen una política de comunicaciópotent i diferenciada. Daltres equipaments o entitats desenvolupen sistemes de comunicaciópropis en base a les seves activitats, amb fulletons, tríptics i altres materials. Lextensa iniciativaprivada de cursos, tallers i altres de caire privat o associatiu en el sector cultural fa que laciutadania rebi la informació sota multituds de formats diferents.2.3 Estructures de regulació del sistema cultural localLa política cultural de la ciutat, com a estructura de regulació del sistema cultural, ha destablir unmarc dacció per als agents culturals i mesures de foment. També ha de definir els serveisculturals que considera de responsabilitat municipal i les vies per prestar-los. La política culturalde Sant Cugat està en gran part sota la responsabilitat de lAjuntament. Com s’ha comentatanteriorment, hi ha una alta absència del sector privat i certes limitacions del sector associatiu.LAjuntament recolza les activitats del món associatiu via subvencions, tot i que rep crítiques pelseu repartiment. Aquestes crítiques deriven principalment de lenfrontament existent entreaquells sectors que reclamen a l’Ajuntament que faci costat a les entitats i la cultura tradicional, iels que demanen una programació més arriscada fugint de localismes. A més, les entitats acusenlAjuntament de massa discrecionalitat en ladjudicació de les subvencions, així com la feblesupervisió dels ajuts atorgats i manca o poc exhaustiva avaluació final. Per això el diàleg entre lesentitats i ajuntament és sempre força complex. És en aquesta línia on es parla del principi desubsidiarietat que impulsa les entitats a realitzar totes aquelles tasques que no haurien de serportades des de lAjuntament, pel qual, el suport a les entitats és un dels seus pilars en la sevapolítica dactuació.Per tal de minvar certes discrepàncies entre les pròpies entitats i vers lAjuntament, es va crear elConsell de Cultura. En aquest hi participen tant representants de lAjuntament com de lesentitats, però el Consell no acaba de ser un espai de reunió, de debat, de posada en comúdidees, ja que les entitats mostren una actitud més passiva vers un Ajuntament que semblautilitzar els encontres per exposar les seves idees i línies dactuació, i acaba sent un espai mésinstrumental que efectiu.Sant Cugat compta amb altres eines de participació com són les comissions específiques,centrades en festes de caràcter popular com ara la Festa major, la Comissió ciutadana Ramon
  • 37. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 37Barnils, la Comissió de les Arts, la Comissió de Música, la Comissió de Cultura Popular iTradicional, la Comissió dEscultures o la Comissió de Patrimoni constituïdes generalment ambpersones de perfil especialitzat en la matèria.
  • 38. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 382.4 Anàlisi dels equipaments culturals. Inventariat i descripció2.4.1 Centres CulturalsCentre Cívic de ValldoreixTitularitat PúblicaUbicació c/ Sant Albert 5 8197, 93 674 45 99Dades Anys de construcció 1980 Estat equipament Actiu Gestió PúblicaEspais Tipologies i instal·lacions Sala Exposicions Sala activitats Equip il·luminació i soCasal de joves TorreBlancaTitularitat Pública, municipalUbicació av. Pla del Vinyet 81, 08172, 93 674 51 95 casaldejoves@torreblanca.catDades Anys de construcció 2006 Reformes - Estat equipament Actiu Gestió Privada: Ateneu Santcugatenc (indirecta o concessionada)Ús Activitats Exposicions Horaris Dilluns a divendres 8-15h i de 17 h a 24 Dissabtes 10-14 i de 17 a 22 h
  • 39. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 39Centre Cívic de les PlanesDescripció Envoltat de natura al vell mig del Parc de Collserola ofereix un espai per a gaudir del teu temps doci. Compta amb un ampli ventall dactivitats i tallers per a tothomTitularitat Pública, municipalUbicació C/ Molí, 1, 08196, Les Planes, Sant Cugat del Vallès, 93 675 51 05 centreciviclesplanes@santcugat.catDades Estat equipament Actiu Gestió IndirectaÚs Serveis Formació adreçada a totes les edats Serveis a la infància: servei diari dactivitats de lleure als infants de 6 a 12 anys Servei a la joventut: servei de dinamització juvenil adreçat als joves i a les entitats juvenils del districte Punt daccés a la biblioteca Mil·lenari per apropar els serveis bàsics de la Biblioteca Punt Òmnia Les Planes Les sales del Centre Cívic de les Planes, estan a disposició dentitats, associacions i particulars per a fer-hi activitats Serveis a les entitats Sol·licitud d’infraestructures i demanda despais Activitats Cursos i tallers de Cultura Popular i Tradicional Festes Celebracions tradicionals Horaris Dill-Div. 17-20 h Públics Tot tipus de públicEntitats acollides Associació de les arts / Associació cultural i Musical de les Planes / Associació de veïns de Can Borrull / Associació de veïns i Propietaris de les Planes / Comissió de Festes de les Planes / Grup de dones de la Creu den Blau / Racó de lAmistat de les Planes
  • 40. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 40Casal Cultural Mira-solDescripció Equipament situat al centre del districte, que esdevé el nucli aglutinador de lactivitat social i cultural del barri, i on lexistència del teatre fa més rica la proposta dactivitats de tota menaTitularitat Pública, municipalUbicació C/ Mallorca 42, 8195, Mira-sol, Sant Cugat del Vallès, 93 589 20 18. Reserva despais: 93 589 20 28 casalculturalmirasol@santcugat.catDades Anys de construcció 1992 Estat equipament Actiu Gestió IndirectaEspais Tipologies iSala dactes Té un escenari estable de 12x6m i 8m instal·lacions de boca. Teló de fons i cametes Sala Teatre Sup. 290m2 Aforament 200 pers. Dos accessos laterals i un frontal Equip il·luminació i so Taula llums i focusÚs Serveis Serveis a la infància, dóna un servei diari per nens/es de 6 a 12 anys Serveis a la joventut, per la dinamització juvenil adreçat als joves Punt daccés a la Biblioteca Mil·lenari per apropar els serveis bàsics de la biblioteca Teatre per a tots els públics a preus populars Cessió Les sales del Casal Cultural de Mira-sol i el despais Teatre estan a disposició dentitats, associacions i particulars Servei aSuport a les entitats per a la realització entitats dactivitats, tràmits, formació, sol·licitud dinfraestructures i demanda despais Activitats Cursos i tallers Exposicions Teatre Conferències / xerrades Concerts / festivals Balls Horaris Dill-Div. 17-20 h Públics Tot tipus de públicEntitats acollides Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol / Associació de Veïns Sant Joan de
  • 41. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 41 Mira-sol / Associació de Veïns Verge del Carme de Mira-sol / CFU Mira-sol Baco / Club dEscacs Mira-sol / Club de Futbol Mira-sol / Club Esportiu i Cultural de Mira-sol / Club Esportiu la Farga Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol / Mira-sol TeatreAteneu SantcugatencDescripció Lateneu Santcugatenc és una entitat amb més de 50 anys dhistòria. Les actuacions de lAteneu van dirigides a promoure el civisme, la participació ciutadana, el creixement del teixit associatiu i els valors democràtics en el conjunt de la societat. Compta amb 4.000 usuaris cada trimestre i 750 alumnes al seu programa de formació sociocultural. El gran volum dactivitat que es gestiona sorganitza entorn a tres projectes: el Centre Cívic, el Centre de Recursos Socioculturals i el Diari Ateneu.Titularitat PrivadaUbicació Plaça Pep Ventura 1, 08172 www.ateneu.catDades Anys de construcció 1982 Reformes 2007 Estat equipament Actiu Gestió Privada amb subvencióEspais Tipologies i instal·lacions Sala Exposicions 60m² Sala polivalent Biblioteca Aforament 120 pers.Ús Serveis Sala lectura Acollida i suport a entitats, grups i col·lectius, i dóna cabuda a moltes entitats de Sant Cugat Servei dInternet gratuït DVD-teca de LAteneu Lloguer despais gastronòmics Espai de trobada i servei de bar a lAteneu Plaça Lloguer de sales Activitats Cursos i tallers Projecte “JJ”, adreçat a persones de 40 a 70 anys Exposicions Voluntaris per la llengua, per la integració de nouvinguts Llibres per a la creació de 3 ateneus a Colòmbia, Horaris Horari: Activitat:de dilluns a diumenge de 9 a 23h. Atenció al públic: de dilluns a divendres de 10h a 13.30h i de 17h a 21h Públics Tot tipus de públic Eines de fidelització: Amics de lAteneu
  • 42. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 42 Soci de lAteneuEntitats Amics dels Veterans i Penya Regalèssia / Amnistia Internacional / Associació deacollides Comerciants del Barri del Monestir / CAL / ComGrup de Pares Adoptius de La Festa Major / Comissió de la Festa de Tardor / Cooperatives La Civada, El Cistell i El Cabàs / Federació dassociacions de veïns de Sant Cugat (FAV) / GAM: Grups dAjuda Mútua / Grup dArgentins del Barri / Grup destudis de Teosofia / Grup de pràctica de Comunicació no Violenta / Penya Gastronòmica de lAteneu / Pipa Club Sant Cugat / SCAPS / Voluntaris de Català / Xarxa Ciutadana Sant CugatCasino la FlorestaDescripció Equipament obert i proper als ciutadans i ciutadanes on shi pot trobar un espai per a la formació, la cultura i el lleure, amb una àmplia oferta dactivitats per a totes les edatsTitularitat Pública, municipalUbicació C. Casino, 27, 08198, 93 583.81.43 casinolafloresta@santcugat.catDades Anys de construcció 2009 (reforma) Estat equipament Actiu Gestió Concurs d’adjudicacióÚs Serveis Telecentre laServei gratuït amb cinc ordinadors i connexió a Floresta Internet per apropar les noves tecnologies de la comunicació i la informació a les persones del districte. Cessió despais Les sales a disposició dentitats, associacions i particulars per a fer-hi activitats. Disposa dun servei de suport a les entitats per a la realització dactivitats, tràmits, formació, sol·licitud Serveis a les dinfraestructures i demanda despais. entitats Servei dexposicions Possibilitat de fer exposicions diverses en els espais del vestíbul i el passadís del centre. Serveis a la Servei de dinamització juvenil adreçat als joves i a les joventut entitats juvenils del districte Punt daccés a la Biblioteca Mil·lenari per apropar els serveis bàsics Activitats Cursos i tallers Exposicions
  • 43. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 43 Conferències / xerrades Horaris Dill-Div. 17-20 h Públics Tot tipus de públicEntitats Agrupació Teatral la Floresta / Agrupament Escolta de la Floresta / Associacióacollides dafectats de Fibromàlgia / Associació de Propietaris i veïns de la Floresta / Associació de veïns d la Serreta Bosc den Saladrigues / Associació el Mussol / Associació Esportiva i Cultural la Floresta (AEC) / Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta / Comissió de Festes de la Floresta / Coral Tardor – Gent Gran / Creativitat Recursos Artesania i Cultura Olimpyc floresta FC / Unió Recreativa i Esportiva la Floresta (UREF)Casa de CulturaDescripció Equipament de tipus polivalent utilitzat per a un conjunt de serveis de tipus cultural, social, esportiu, juvenil i lingüístic.Titularitat Pública municipalUbicació Jardins del Monestir s/n 08173 93 589 13 82Dades Anys de construcció 1986 Reformes 2007 Estat equipament Actiu Segons el Pla dEquipaments de la ciutat, a mig termini (20012-2015) es realitzarà la 2a fase de remodelació de la Casa Cultura que inclou la millora de la planta baixa daquest equipament. Gestió Pública/ConcessionadaEspais Tipologies i instal·lacions Sala ExposicionsÚs Serveis Col·laboració amb les entitats Concerts / festivals/Programació Exposicions/cursos/tallers Horaris DL.-Dv. 8:30 / Dis. 9-21 h / Dium. 10-15 h Públics Tot tipus de públics
  • 44. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 44Esbart de Sant CugatDescripció LEsbart Sant Cugat neix l’any 1975 amb un caràcter definit d’innovació en el món de la dansa catalana, sempre basant-se en la Cultura Popular i Tradicional del nostre país. Sempre s ha implicat activament en el moviment cultural i associatiu a Sant Cugat i han sorgit altres projectes i iniciatives, que, dins de l àmbit de la cultura popular i tradicional han aprofita d’alguna o altra manera el local i les instal·lacions de l’Entitat. LEsbart compta amb tres seccions:: el Cos de Dansa, Andança (lescola de dansa) i els Bastoners.Titularitat -Ubicació Secretaria Casa de Cultura http://www.esbart.santcugatentitats.net/esbart@esbartsantcugat.comDades Anys de construcció 1975 Estat equipament Actiu Gestió -Ús Serveis Butlletí electrònic Col·laboració amb les entitats locals Activitats Cursos i tallers Horaris Horari: De dilluns a divendres, matí, tarda i vespre Públics Tot tipus de públic Nombre de membres 2008: 7002.4.2 ArxiusArxiu Històric municipal de Sant Cugat del Vallès (AHSCV)Titularitat Pública. Arxius de ladministració localUbicació C/ de Jaume l 33-51 08190 - 93 674 69 93 arxiu@santcugat.catDades Anys de construcció 1986 Reformes 1995 Superfície Solar 96m² Estat equipament Actiu Gestió Pública
  • 45. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 45Espais Tipologies i 200 metres lineals instal·lacionsContingut Abast cronològic s. XVlll-XXÚs Horaris Dilluns a divendres, 8-21 h; dissabte, 9-14 h. (només amb reserva de documentació)Arxiu del Palau Requesens (Centre Borja)Titularitat Privada. Arxiu catalogat com a eclesiàstic.Ubicació C/ Llaceres 30, 08190 93 674 11 50 centreborja@jesuites.netDades Anys de construcció 1450 Reformes 1976 Superfície Solar 84m² Estat equipament Actiu Gestió Privada Tipologies i Metres lineals 879 i 84 calaixosEspais instal·lacionsContingut Abast cronològic s. XlX-XXÚs Horaris Dilluns a divendres, 9.30-13.15 i 16-20 h. (cal fer reserva)Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSCV)Titularitat Pública. Arxius de ladministració localUbicació Pl. Vila, 1 08172 Sant Cugat del Vallès 93 565 70 00 arxiu@santcugat.catDades Anys de construcció 2005 Superfície 188m² Estat equipament Actiu Gestió Pública Tipologies i Metres lineals 1324Espais instal·lacionsContingut Abast cronològic s.XX Horaris Dilluns a divendres 9-14 h
  • 46. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 46Arxiu Nacional de CatalunyaDescripció Adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, lArxiu Nacional de Catalunya, creat lany 1980, és la institució arxivística cabdal del país, encarregada daplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Per la seva naturalesa darxiu general de ladministració i darxiu històric, lArxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons dorígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. Actualment el centre conserva més de 500 fons i col·leccions que ocupen 30.000 metres lineals. En relació als arxius dimatge i so, el centre aplega també més dun milió i mig dimatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.Titularitat Pública. Arxius de la Generalitat de Catalunya.Ubicació C/ de Jaume l, 33-51 8195, 93 589 77 88 www.cultura.gencat.net/anc/ anc.cultura@gencat.netDades Anys de construcció 1980 Reformes 2006 Superfície Solar 4500m² Estat equipament Actiu Gestió PúblicaContingut Abast cronològic s. XV-XXÚs Serveis Cinc sales de consulta: Sala per a consulta en grup, amb capacitat per a 10 persones Aula seminari, amb capacitat per a 18 persones Sala de consulta de fotografia, amb capacitat per a 8 persones Sala de consulta de microfilms, amb capacitat per a 8 persones Sala de consulta general, amb capacitat per a 52 persones Servei dinformació i referència Consulta del fons a través d’Internet Biblioteca i Hemeroteca auxiliar i de reserva Restauració Servei didàctic Sala de conferències
  • 47. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 47 Sala dexposicions Serveis de reprografia Visites en grup Publicacions Horaris Dilluns a divendres, 8-21 h; dissabte, 9-14 h (només amb reserva de documentació)2.4.3 BibliotequesBiblioteca del Mil·lenari (Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater)Descripció Adscrita a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, treballa per satisfer les necessitats dinformació, de formació permanent, de cultura i de lleure de tots els habitants del terme municipal de Sant Cugat. Inaugurada el 10 de maig de 1993 i dissenyada pels arquitectes Antoni de Moragues i Irene Sánchez, està gestionada per l’OAMCCSC. Junt amb el Teatre-Auditori, lEscola Municipal de Música, el Cafè Auditori i els Cinemes Sant Cugat formen el complex cultural de la zona. A la biblioteca s’hi poden trobar diverses tipologies de documents: llibres, publicacions periòdiques, premsa diària, còmics, vídeos, DVD, CD, CD-ROM; els quals pràcticament en la seva totalitat es poden consultar en lliure accés.Titularitat PúblicaUbicació Av. Pla del Vinyet, 40, 08172 93 589 27 49 http://www.biblioteca.santcugat.cat / biblioteca@santcugat.catDades Anys de construcció 1993 Reformes 2002 Superfície Solar 1182m² Estat equipament Actiu Segons el Pla dEquipaments es preveu ampliar i millorar les actuals instal·lacions de la Biblioteca Mil·lenari entre el 2015 i el 2018, en vistes a que sigui la Biblioteca Central Urbana del municipi. Gestió PúblicaEspais Tipologies iSala de lectura, Bebeteca - Sala d’actes, Recepció, Punts instal·lacions d’informacióÚs Serveis Informació i consulta Préstec / préstec interbibliotecari Reprografia Servei multimèdia Punts daccés. Habilitació en diferents espais públics d’uns Punts dAccés a la Biblioteca del Mil·lenari. Activitats Durant tot lany i amb lobjectiu de fomentar lhàbit de la lectura, es duen a terme xerrades, conferències, exposicions,
  • 48. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 48 hores del conte, tallers descriptura creativa, etc. Clubs de lectura. Consisteixen en la trobada d’un grup de persones que llegeixen al mateix temps el mateix llibre. Cadascú ho fa a casa però, un cop al mes, en un dia i hora prefixats, es reuneixen per comentar la lectura. Horaris Horari d Hivern: Dilluns: 16 - 21 h. Dimarts a Divendres: 10-14 / 16-21 h Dissabte: 10 – 19 Horari dEstiu: (Agost) Dilluns a Divendres: 10-14 h2.4.4 MuseusMuseu de Sant CugatDescripció El Museu de Sant Cugat vol promoure la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni històric, artístic i cultural de Sant Cugat, des dun punt de vist obert. El museu consta de diferents seus, que actualment són el monestir i la Casa Aymat. La seu central del Museu de Sant Cugat acull una exposició permanent sobre l’evolució arquitectònica de l’abadia i la vida de la seva comunitat benedictina, a part de comptar amb exposicions temporals.Titularitat PúblicaUbicació Jardins del Monestir s/n 08172 93 675 99 51 www.museu.santcugat.cat museu@santcugat.catDades Any construcció 2003 Reformes 2007 Superfície Total 4000m² Estat equipament Actiu Gestió PúblicaEspais Tipologies iAccés per a disminuïts instal·lacions Superfície sala expositiva 30m²Ús Serveis Visites guiades amb possibilitat de llenguatge de signes - Visita guiada i gratuïta cada primer diumenge de mes Botiga Llibreria Lloguer despais Programes educatius Activitats Activitats temporals, ex. Estiu al museu 2009 – activitats i tallers Activitats permanents: Primer diumenge de mes a les 11h. Portes obertes de la Capella de Sant Domènec
  • 49. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 49 Primer diumenge de mes a les 12h: portes obertes i visita guiada al Museu de Sant Cugat – Monestir Primer dissabte de mes a les 12h: visita teatralitzada al Monestir Tallers / jocs de pistes Espectacles educatius Itineraris Narracions Horaris Dimarts a dissabte: de 10:00 a 13:30 i de 15:00 a 19:00 h Diumenges i festius: de 10:00 a 14:30 h Públics Tot tipusTarifes: de públic Preu entrada individual: 3 € Preu dentrada individual amb tarifa reduïda: 1,50 per a grups a partir de 15 persones, carnet jove, carnet destudiant i famílies nombroses Gratuïtat: jubilats, aturats, membres de lICOM, nens fins als 16 anysMuseu de Sant Cugat – Casa AymatDescripció La Casa Aymat és la subseu del Museu de Sant Cugat dedicada a l’art contemporani i, especialment, a l’art tèxtil. Es troba des dels inicis tradicionals i noucentistes de Tomàs Aymat fins a la revolució que suposà l’Escola Catalana del Tapís, amb Josep Grau-Garriga com un dels seus representants més destacats. El recorregut explica la història de la manufactura, amb petits apunts tècnics sobre les tècniques del tapís i la catifa. La casa Aymat és lúnic museu a Catalunya dedicat al tapís contemporani.Titularitat PúblicaUbicació C/ Villà 68 08173 93 675 99 51 www.museu.santcugat.cat museu@santcugat.catDades Anys de construcció 2003 Superfície Solar (total,útil) 200m² Estat equipament Actiu Gestió PúblicaEspais Tipologies iSuperfície expositiva 142m² instal·lacions Accés disminuïtsÚs Serveis Visites guiades Programes educatius Activitats Segon diumenge de mes a les 12 h: portes obertes i visita
  • 50. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 50 guiada a la Casa Aymat Horaris Dimarts a dissabte: de 10:00 a 13:30 i de 15:00 a 19:00 h Diumenges i festius: de 10:00 a 14:30 h Públics Tot tipus de públic Museu de Sant Cugat - MonestirDescripció Lantiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou el monestir més important del comtat de Barcelona. El claustre, del qual sabem que sestava construint lany 1190, conserva la signatura del mestre Arnau Cadell, que consta que va viure al monestir. La construcció de lesglésia actual es va començar a mitjans del segle XII i es va fer molt lentament ja que la façana de lesglésia es va acabar lany 1337. El conjunt dedificacions del Reial Monestir està format per lesglésia que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Al davant de lesglésia es troba ledifici del Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. La seva construcció sinicià seguint lestil romànic i sacabà amb el gòtic. Acull una exposició permanent sobre l’evolució arquitectònica de l’abadia i la vida de la seva comunitat benedictina, a part, hi ha una sala d’exposicions temporals.Titularitat PúblicaUbicació Pl. d’Octavià 1, 08172 – 93 675 99 51 museu@santcugat.cat http://www.museu.santcugat.catDades Superfície (m2) Expositiva 30m² Estat equipament Actiu Gestió PúblicaEspais Tipologies iSala dexposicions temporal instal·lacions Auditori Aules taller per les activitats pedagògiques Espai reservat per a les col·leccionsÚs Serveis Botiga Activitats Visites guiades Tallers
  • 51. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 51 Horaris Claustre: Dimarts a dissabte: de 10 a 13:30 h i de 15 a 19 h (20 h de l1 de juny al 30 de setembre). Diumenges i festius: de 10 a 14:30 h. Visites església: De 9.30 a 12:30 h i de 18 a 20 h.Museu Parroquial de ValldoreixTitularitat PrivadaUbicació C/ de lEsglésia 7, Parròquia de Sant Cebrià, Valldoreix, 08197 936740569Dades Anys de construcció 1986 Reformes 2002 Superfície 300m² Estat equipament Actiu Gestió Privada2.4.5 EscenicomusicalsTeatre-Auditori Sant CugatDescripció El Teatre-Auditori de Sant Cugat neix el 1993 amb lobjectiu principal d’oferir una rica i variada oferta cultural al mateix centre urbà i convertir-se en un referent cultural. Amb una superfície de 5.615m2, és obra dels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria. Té una sala equipada amb alta tecnologia amb una capacitat per a 788 espectadors i un escenari duns 400 m2 en format teatre o de 250m2 en format auditori amb campana acústica.Titularitat Pública. Forma part de l’OAMCCSCUbicació Plaça Victòria dels Àngels 1 08172- 93 590 76 90 www.teatre-auditori.santcugat.cat teatreauditori@santcugat.catDades Anys de construcció 1993 Reformes 2007 Superfície Solar (total,útil) 5615 Escenari 400m² Estat equipament Actiu Gestió PúblicaEspais Tipologies i instal·lacions Equip il·luminació i so Sistema mecànic escenariÚs Serveis Cessió despais; utilització dinfraestructura assistida per tècnics: megafonia, cabines de traducció
  • 52. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 52 simultània aïllades, projecció de vídeo, pantalles de projecció frontal i retro de diferents mides, monitoratge de TV, il·luminació i sonorització Taller descenografia Sala denregistraments Plató de televisió i cinema Serveis Hostesses- Acomodació complementaris: Guarda-roba- Venda dentrades- Traductors Personal de seguretat- Servei de neteja- Visites guiades Muntatge delements escenogràfics- Programa de Regala Cultura Entrades amb descomptes especials i abonaments Programa de Mecenatge i Patrocini Activitats Xerrades amb els artistes Visites guiades concertades Activitats pedagògiques adreçades a escolars Horaris Venda dentrades: Dim.-Div. de 10 a 14 i de 17 a 19 / Dis. de 12 a 14 h/ Horaris variables segons funció Públics* En total, una mitjana de 90.000 persones lany visiten el Teatre-Auditori * Dades extretes de la memòria presentada al Consell General el 14/07/2009Teatre la UnióDescripció Teatre contemporani. Aforament 400 pers. 1 sala Teatre amb més de 100 anys dhistòria a Sant Cugat del Vallès . Arts escèniques contemporànies, música, teatre, dansa, circ, art...Titularitat PrivadaUbicació Avinguda Anselm Clavé, 17, 08172 93 675 20 57 www.teatrelaunio.cat info@teatrelaunió.catDades Anys de construcció 1908 Reformes 2007 Superfície (m2) Total 351m² Escenari 109m² Estat equipament Actiu Gestió PrivadaEspais Instal·lacions Equip il·luminació i so
  • 53. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 53Escola Municipal de Música “Victòria dels Àngels”Descripció L’escola de música va iniciar les seves activitats el novembre de 1977 però va ser el 1979 quan es culminà el procés de constitució de l’escola, quan es creà la Fundació Pública Municipal per a la Promoció i Foment de la Cultura i l’Art a Sant Cugat del Vallès, amb la seva municipalització. Després de 25 anys l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels és un centre de referència en l’educació musical catalana. Compta amb un pla destudis que ofereix nivell diniciació, elemental i mitjà. A més del pla destudis, lescola ofereix tallers, orquestres i activitats puntuals que poden realitzar-se sense ser alumne. Un equip de 30 professors imparteixen les diferents matèries als més de 500 alumnes matriculats cada curs acadèmic.Titularitat Pública. Patronat d’EducacióUbicació Plaça Victòria dels Àngels, 2 08172 - 93 589 05 51 www.xtec.es/centres/a8040643/ a8040643@centres.xtec.esDades Anys de construcció 1992 Reformes 1997 – Ampliació 2010 Superfície (m2) Solar 250m² Escenari 40m² Construïda 2033m² Estat equipament Actiu El Pla dEquipaments preveu una ampliació a curt termini (2009-2012) per tal dimpartir els estudis de grau mig i superior a lescola. Gestió Gestionada pel Patronat Municipal dEducació de lAjuntament de Sant CugatEspais Tipologies i instal·lacions Equip de so Dinou aules insonoritzades per treball individual Una sala polivalent amb un aforament de 175 pers. Sala de cant coral i percussió per treballar en grup Sala de “Llenguatge del cos” Aula dinformàtica per a la pràctica en composició i interpretació amb nova tecnologia.Ús Serveis Projecte Banc dInstruments per facilitar el lloguer dinstruments a aquelles famílies amb dificultats econòmiques o amb dubtes a lhora de comprar l’instrument. Activitats Audicions comentades Exercicis corporals Tallers Conferències Concerts
  • 54. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 54 Cicle Una hora de música Horaris Secretaria: Dilluns a dijous: 17-20 h; Dimecres i divendres: 11-13 h Escola: Dilluns a divendres: 15-22 h; Dimecres i divendres: 11-22h2.4.6 Arts audiovisualsCinemes YelmoDescripció Al centre comercial Eroski es troben els cinemes Yelmo, amb dotze pantalles de reproducció.Titularitat PrivadaUbicació Via Augusta 2-14 08190 902220922 santcugat@yelmoscines.esDades Estat equipament Actiu Gestió PrivadaEspais Tipologies i instal·lacions Accés a minusvàlidsÚs Serveis Pàrquing gratuït Horaris Sessions de tarda/vespres i matinals els festiusCinemes CinesaDescripció Els cinemes Cinesa de Sant Cugat pertanyen al Centre Cultural Sant Cugat. Format per quatre sales amb una capacitat total de 932 seients. La capacitat daquestes són de 190, 256, 204 i 282 butaques, amb una afluència global de més de 300.000 espectadors lany. Des de lany 2005 es programa el Cicle Cinema dAutor amb una projecció setmanal de pel·lícules en versió original.Titularitat Privada. Forma part del Centre CulturalUbicació Av. Pla del Vinyet, 50 08172 Estat equipament Actiu Gestió Privada: empresa CinesaÚs Serveis Compra dentrades numerades que es pot realitzar directament a taquilla, per via telefònica o mitjançant un caixer automàtic exterior. Descomptes diversos: carnet destudiant vàlid de dilluns a divendres, dimarts dia de lespectador, majors de 65 anys i carnet jove descomptes de dilluns a divendres. Horaris Sessions de tarda/vespre
  • 55. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 552.4.7 Arts visualsCanals Galeria dArtDescripció Canals va ser la primera galeria creada a Sant Cugat per Josep Canals el 1973, i el 1986 la galeria es va traslladar al cèntric carrer de la Creu, al costat del Monestir. Des del seus inicis Canals-Galeria dArt sha dedicat en les seves dues sales dexposició a la promoció de lart davantguarda i a defensar els interessos de la modernitat. A les seve programacions hi figuren artistes de reconegut prestigi, tant nacionals com estrangers, així com artistes joves sorgits els últims anys. Plàsticament defensa des de la nova figuració lírica fins a lavantguarda més punyent. La galeria està situada davant del Reial Monestir de Sant Cugat, que està catalogat com Monument Nacional dels segles XII i XIII.Titularitat Privada. Director: Josep CanalsUbicació Carrer de la Creu, 16, 08172 936754902 www.canals-art.com infogaleria@canals-art.comDades Any 1973 dinauguració Estat Actiu equipament Gestió PrivadaÚs Activitats Canals-Galeria dArt produeix el certamen artístic de caràcter biennal, Mostra dArt Contemporani Català, itinerant per Catalunya. Horaris Dm-Dv 17-21h Ds. 11-14 h / 17-21 h Dg i festius 11-14 hEspai Lluis Ribas - Wally Findlay Galleries int.Descripció LEspai Lluís Ribas va obrir les seves portes amb la finalitat de que les persones interessades en lobra de Lluís Ribas puguin trobar tota la informació i últims treballs daquest artista. A partir de la seva inauguració ha anat ampliant les seves activitats, amb exposicions col·lectives, exposicions individuals dels millors artistes actuals, subhastes,etc. LEspai ha creat un fons dart, ha organitzat exhibicions de grans mestres catalans del segle XIX, ha editat una col·lecció de revistes dhumanitats i ha participat en vàries fires internacionals dart. Loctubre del 2007 lEspai Lluís Ribas i la prestigiosa galeria dart nord americana Wally Findlay Galleries suneixen per crear junts lEspai Lluís Ribas Wally Findlay. La nova galeria, situada en el mateix local, ofereix als clients una col·lecció de pintura avalada per la tercera galeria més antiga dels EUA, dirigida als amants dun col·leccionisme diferent.Titularitat Privada. Directora: Magda BusquetsUbicació C/ Girona 13, 08172, 93 589 57 76 www.espailluisribas.com info@espailluisribas.comDades Any dinauguració 1995
  • 56. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 56 Reformes 2007 Estat equipament Actiu Gestió PrivadaÚs Serveis Avantatges a socis i amics Activitats Subhastes, exposicions, publicacions, etc. Horaris Dt.-Dv. 17:30-20:30 h Ds. 11:30-14 h 18-21 h Festius 11:30-14 hLa GaLeRiaDescripció La GaLeRia és una sala d’exposicions que neix el 1998 fruit d’una llarga vinculació amb el món de l’art per part dels qui la integren. Lobjectiu és posar en comú l’experiència professional adquirida en diferents activitats: recerca, restauració, edició d’obra gràfica, emmarcat i galerisme pròpiament dit. Sofereix pintura figurativa, a més d’escultura, i s’aposta pels artistes més joves a aquells ja consagrats.Titularitat Privada. Directors: Jordi Batlle i Argimon i Mònica Batlle i ArgimonUbicació Sant Jordi 14, 08172, 93 675 04 98 www.batlleargimon.com lagaleria@pimec.netDades Any dinauguració 1998 Reformes - Superfície (m2) Solar (total, útil) 150 Estat equipament Actiu Gestió PrivadaEspais Tipologies iLespai es caracteritza per la seva lluminositat i pels instal·lacions materials emprats: el ferro, el formigó i el vidre. La combinació de llum elèctrica i natural permet presentar les obres dart en un context on la llum evoluciona com ho pot fer en un domicili particular.Ús Serveis Serveis de restauració i conservació Dm.-Dv. 17-20:30 h Ds. 11-14 h; 17-20:30 h Horaris Dg. 11-14 h
  • 57. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 57Sala RusiñolDescripció La SALA RUSIÑOL fou inaugurada lany 1986 per Ignasi Cabanas, fill duna coneguda família dartistes arrelats a la ciutat. Des dels seus orígens, fa exposicions de reconeguts artistes que conreen la tradició de la pintura figurativa tot obrint-se a lampli marge que va del realisme a la nova figuració.Ubicació Santiago Rusiñol 52, 08190 www.salarusinyol.net salarusinyol@valles.comDades Any construcció 1986 Estat equipament Actiu Gestió PrivadaÚs Serveis Socis fons dart Publicacions especialitzades Activitats La Sala Rusiñol, juntament amb e-cristians i leditorial M&M Euroeditors, organitza periòdicament col·loquis culturals Horaris Dl.-Ds. 9-14 h; 17-21 h Dg. 11-15 hPou d’ArtDescripció És un centre dart que engloba tres activitats en un mateix espai: La Galeria dArt, situada a la planta baixa, en una superfície de 150 m2, on el públic hi trobarà obres dart, principalment dartistes que inicien la seva trajectòria professional, amb la possibilitat que exposin altres artistes que ja són més consolidats. El Taller dexpressió plàstica, situat a la primera planta, on sensenyarà a apreciar lart tot practicant-lo. Sobriran els canals adients per a què els alumnes despertin la sensibilitat que duen a dins. Els nens i nenes, a partir de 4 anys, tindran un paper important en aquest taller, ja que va adreçat a ells. Però també els joves i adults amb inquietuds artístiques trobaran en Pou dArt un espai diferent, on poder desenvolupar la seva percepció visual i comunicar-la plàsticament. El Taller de Maria Fabre, directora del centre. Aquesta pintora desenvolupa la seva tasca creativa en un taller obert a ser visitat. Realitza diverses exposicions en el transcurs de lany a diferents galeries.Ubicació Balmes 35, 08172 93 590 60 86 www.poudart.com ; secretaria@poudart.comDades Any construcció 19 Estat equipament Actiu
  • 58. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 58 Gestió PrivadaÚs Serveis Taller d’Art Publicacions especialitzades Activitats Activitats relacionades amb lart i dirigides a tota la família. Exposicions, xerrades, visites per a escoles Dl. - Dv. de 17 a 20:30 h; Dm- Dx. de 10 a 13 h; Dissabtes d11 a 14 i de 17 a 20:30 h; Horaris Diumenges i festius TANCAT
  • 59. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 592.5 Valoració dels equipaments actualsA partir del Pla de Cultura elaborat el 2005 per lAjuntament de Sant Cugat i amb col·laboracióamb la Diputació de Barcelona, es van establir com a objectius a llarg termini els següents punts:  fer de la cultura un element distintiu i un motor de la societat de Sant Cugat;  aconseguir la implicació de tots el agents socials en el desenvolupament cultural de la ciutat;  reforçar la cultura com a factor de cohesió social i de generació de referents didentitat ciutadana;  donar impuls a la cultura en aquells aspectes que ho poden necessitar més.Per tal daconseguir aquests objectius es van definir els eixos estratègics oportuns, dintre decada àmbit però amb dues línies dactuació transversals: mantenir la qualitat com a signedistintiu de loferta cultural de Sant Cugat i fer dels joves un sector prioritari dactuació. Dins delsprojectes futurs cal destacar-ne els següents: el desenvolupament de les orientacions delAgenda 21 de la cultura, fer de la Casa de Cultura un espai de recursos associatius, unaredefinició del Consell de Cultura, reforçar la programació cultural de caire familiar i la creacióduna xarxa de centres de proximitat.A partir daquí, i per tal danar assolint aquestes fites, a nivell dequipaments culturals shaestablert recentment, tal i com el Pla dEquipaments de Sant Cugat ho indica, un calendari on esdeterminen les prioritats en un futur a curt, mig i llarg termini. Aquestes actuacions es recullenen lapartat 4.2.2.6 Consulta a notablesCom que el Pla de Cultura del 2005 ja recull àmpliament l’opinió ciutadana no consideremnecessari un procés de consulta d’abast general. Amb tot, considerem oportú plantejar, pel casque ens ocupa, una consulta dirigida a una sèrie de ciutadans seleccionats per l’Ajuntament querepresenten, d’una banda, els sectors culturals de Sant Cugat, i de l’altra, les diferentssensibilitats socials de la població.La consulta es basa en les tres qüestions següents:1. Quines prioritats infraestructurals en matèria de cultura caldria atendre segons la seva opinióper al període 2010-2019?2. Quins usos haurien de prioritzar aquestes infraestructures?3. Li sembla raonable el sistema escènic públic d’àmbit local disposi al final del 2019 de lessegüents infraestructures?
  • 60. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 60a. Teatre-Auditori Sant Cugat. Sala gran amb 788 butaques inaugurada el 1993.b. Sala Arboretum. Sala de volum únic de mitjà format. Construcció annexa al Teatre-Auditori(de nova construcció).c. Teatre la Unió. Sala de mitjà format. Incorporació dins el sistema escènic públic per tal decoordinar la seva programació i activitats amb la resta d’espais escènics de titularitat pública(Creació d’una modalitat de gestió compartida, com un Consorci o una Fundació, i reformaestructural).d. Teatre de Mira-sol. Sala petita de 100 persones d’aforament situat al Centre Cultural de Mira-sol.e. Aula Magna. Sala polivalent dins l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels amb unaforament de 175 persones.f. Sala Conservatori, de 120 metres quadrats, que entrarà en funcionament el 2011. Aforamentdentre 100 i 200 persones, depenent de la disposició escènica.Aquesta consulta es farà durant el 2011, si es considera oportuna, a través del Consell deCultura.2.7 Altres infraestructures que acullen serveis culturalsCom ja sha dit, hi ha infraestructures la missió de les quals no és estrictament cultural icompleixen la funció dhotel dentitats. Seria el cas de la Casa de Cultura, que en la seva darreraactualització té com a objectiu acollir aquelles associacions i/o entitats que no tenen un espaifísic com a punt de trobada per dur a terme les seves activitats i propostes. Els centres cívics dela ciutat també complirien la funció d’acollida d’entitats culturals.Sense ser espais culturals pròpiament dits, hi ha espais que han creat dinàmiques a la ciutat i queofereixen alguna activitat cultural de tant en tant, com és el cas del Terra Dolça o el Jazz a ElSiglo, tot i ser espais minoritaris dins el teixit actual de la ciutat. A més, val a dir que els espaisde trobada i socialització a Sant Cugat shan de tenir en compte especialment, donat lentramatsocial que sha establert fins al moment, conseqüència d’un important creixement urbanístic quepot induir a un aïllament que es reflecteixi en les dinàmiques socials i culturals.2.8 Valoració de la situació actualÉs obvi que la situació cultural a Sant Cugat està molt per damunt de la mitjana de la majoria demunicipis de la seva dimensió poblacional. Això és així per un conjunt de circumstàncies, moltespecialment l’alta concentració de ciutadans residents, amb un perfil cultural pro actiu id’excel·lència, i la prioritat que l’Ajuntament sempre ha donat a la cultura.A més, el fet de disposar d’un Pla de Cultura (2005) i la posterior elaboració d’un Pla
  • 61. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 61d’Equipaments (2008-2018) fa que la ciutat ja tingui un full de ruta ben definit que permet que elPLEC sigui només un exercici a mode de zoom, centrat en les infraestructures culturals i el seumodel de gestió.En termes generals podem considerar que les infraestructures culturals existents a Sant Cugat esbasen en un model de creixement que ha estat transformat en els últims anys: el nou paradigmadels equipaments culturals de proximitat obliga a revisar com cal atendre les noves necessitats. ElPECCat ofereix un marc de planificació nou que permet una revisió de les previsions locals.En el marc del Pla d’Equipaments es fixen les següents prioritats:  A curt termini (fins el 2012):  Lampliació de lEscola Municipal de Música Victòria dels Àngels (2011)  La Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona dins el Mira-sol Centre (2011)  La Sala de concerts i bucs d’assaigs en la nau industrial a Can Solà (Concessió externa el 2011)  A mig termini (2012-2015):  La sala B del Teatre-Auditori (Sala Arboretum)  La Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater (ampliació de la Biblioteca del Mil·lenari o nova construcció)  La segona fase de les obres de la Casa de Cultura  L’Escola Municipal d’Art i el Taller Triangle (ampliació/remodelació/nova ubicació)  El Centre Cívic i la zona esportiva de Can Canyameres  A llarg termini (2015-2018)  La sala d’exposicions espai Sota CampanesEl conjunt d’aquestes infraestructures està per damunt de les dotacions previstes al PECCat,encara que amb una distribució dispersa que té en compte el model de desenvolupamenturbanístic de Sant Cugat. El municipi preveu un desenvolupament urbanístic basat en 3centralitats (un centre històric i dues noves centralitats) i dos eixos que conflueixen en el centrehistòric per a una població potencial de 100.000 habitants. El centre històric actua de clústercultural central, i les dues noves centralitats com a clústers culturals de proximitat. En el clústercultural central hi ha d’haver els equipaments singulars accessibles des de tot el municipi. En elsclústers culturals de proximitat hi ha d’haver equipaments d’enllaç entre els singulars i l’àreaurbana de referència.
  • 62. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 62A partir dels instruments de planificació referits, podem destacar, com a principals opcionsestratègiques, les següents:  Una previsió de creixement poblacional fins a 100.000 habitants.  La consideració de la proximitat de Barcelona i del posicionament geoestratègic com a oportunitats que cal aprofitar.  L’opció per un model de desenvolupament urbanístic basat en el policentrisme i la clusterització.  La consideració de la cultura com a factor estratègic de desenvolupament econòmic i de cohesió social.  La voluntat d’exercir un lideratge cultural en l’entorn supralocal de referència.
  • 63. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 633 Identificació de necessitats en equipaments culturals3.1 Dotació dequipaments culturals bàsics segons el PECCatSegons el PECCat, les categories dequipament mínimes dintre de cada àmbit per a un municipide més de 50.000 habitants com Sant Cugat, són:1) Espais Escenicomusicals: Espai escenicomusical E3Equipaments escènics d’àmbit local que poden acollir, simultàniament, activitatsescenicomusicals d’audició o exhibició, i també de producció de caire professional i activitats dedinamització comunitària. Han de ser preferentment equipaments de titularitat públicamunicipal. Si són de titularitat privada, lens local ha d’haver subscrit un contracte amb lapersona titular per realitzar-hi activitats musicals i escèniques de promoció pública. Poden estarubicats en un sol equipament especialitzat o estar distribuïts en diferents espais, però com amínim han de disposar d’una sala de gran capacitat per poder acollir programacions de granformat, per poder acollir programacions de gran format, una sala petita, i espais per a l’assaig, lacreació i la dinamització comunitària.2) Centres Culturals Polivalents: Centre Cultural Polivalent CCP3Es planteja com el mòdul complet per a municipis grans i mitjans-grans, on es desplegaria enxarxes locals. La funció daquests equipaments sorienta preferentment a lacció cultural deproximitat o lactivitat comunitària en contacte amb el territori i les xarxes dagents culturalsrespectives, però també com a equipaments complementaris dels especialitzats i les sevesactivitats.3) Equipaments dart visuals: Centre dart bàsic AV2Mòdul fonamental de centre d’arts visuals que permet acollir programacions completesd’aquestes propostes artístiques. En aquest cas, atès que es tracta d’un equipament especialitzati de dimensió mitjana, és preferent una ubicació independent i comptar amb una dotaciómínima de personal especialitzat en arts visuals. Les dotacions dels equipaments han depermetre acollir una programació permanent i activitat diversificada, incloent-hi processoscreatius oberts a la participació col·lectiva.4) Arxius: Arxiu Municipal AL1Aquests equipaments ja disposen d’un marc de regulació establert, la llei 10/2001 d’arxius idocuments. La taula de treball d’Arxius del PECCat ha considerat els arxius de les administracionspúbliques, amb una atenció preferent als arxius municipals com a responsables de l’organitzacióde la gestió i tractament de la documentació municipal, i de la custòdia i divulgació d’aquesta.
  • 64. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 645) Biblioteques: Biblioteca Central Urbana BCUCom en el cas dels arxius, els equipaments bibliotecaris estan ordenats per la llei 4/1993 delSistema Bibliotecari de Catalunya. La tipologia de biblioteca serà filial, local o central urbanadepenent del nombre d’habitants, llevat del cas de les biblioteques centrals comarcals.6) MuseusLa proposta PECCat respecte museus difereix de la resta. Partint de la premissa, consensuada enel marc de la Junta de Museus de Catalunya, que la implantació d’aquests equipaments no es potderivar únicament de criteris objectius territorials i en termes de població servida, sinó que s’hande vincular a la distribució dels elements patrimonials i a la pròpia trajectòria de les institucionsexistents. Les ubicacions no seran predeterminades i nominatives com en la resta d’equipamentssinó que s’establiran en funció de les directrius que es derivaran del nou Pla de Museus.Segons aquesta dotació mínima estipulada en el PECCAT en el període establert, Sant Cugathaurà de preveure els següents equipaments: CENTRES ESPAIS ESPAISMunicipi ARXIUS BIBLIOTEQUES CULTURALS ESCENICOMUSICALS D’ARTSant Cugat Arxiu Biblioteca Centre Cultural Espai Centre dartdel Vallès Municipal Central Urbana Polivalent escenicomusical bàsic50.000 hab. (AL1) (BCU) (CCP3) (E3) (AV2)
  • 65. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 653.2 Altres propostes del marc estratègic generalSistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de CatalunyaEl Decret 48/2009, de 24 de març crea el sistema públic d’equipaments escènics i musicals deCatalunya constituït preferentment per equipaments de titularitat pública, tot i que tambépoden formar-ne part equipaments de titularitat privada que hagin subscrit un contracte ambens locals per dur-hi a terme activitats escèniques i musicals de promoció pública. Estableix 5tipologies d’equipaments, dues d’àmbit nacional i 3 d’àmbit local.El sistema de lectura pública de CatalunyaEl Sistema de Lectura Pública és el conjunt organitzat de serveis de biblioteca pública deCatalunya, segons el defineix l’article 21 de la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecaride Catalunya (DOGC núm. 1727, de 29 de març de 1993).El Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC)L’article 16 (de la Llei 10/2001 del 13 de juliol) d’arxius i documents precisa que el Sistemad’Arxius de Catalunya (SAC) “és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que amb normesi procediments garanteixen, d’acord amb els seus valors, la gestió, la conservació, la protecció ila difusió correctes de la documentació de Catalunya i l’accés a aquesta documentació”.3.3 Dotació d’equipaments culturals necessaris segons instruments de planificació local3.3.1 El Pla de Cultura de Sant Cugat (2005)El Pla de Cultura de Sant Cugat (2005) defineix les línies d’actuació per tal de treballar amb unplanificació establerta i definir els instruments necessaris a l’hora d’assolir una gestió i avaluacióòptima. La primera fase es caracteritza per un estudi de diagnosi sobre el paper de la cultura a laciutat, elaborada de manera consensuada amb les persones que participaren en les taules dedebat, mentre que la segona fase recull les propostes d’accions que es van considerarprioritàries de cara al futur.El Pla de Cultura especifica quatre àmbits diferents: el primer situa la cultura com a eixvertebrador de l’acció política del municipi, el segon situa les entitats com el motor de lacciócultural a Sant Cugat, el tercer àmbit situa la cultura com a factor de cohesió social i de generacióde referents d’identitat ciutadana i, lúltim, destaca la importància de donar un nou impuls a lacultura. En el quart àmbit sestudia el paper dels creadors locals, emfatitzen els ensenyamentsartístics com a factor clau de la formació de públics i de creadors, reconeixen el sector culturalprivat com a motor potencial a desenvolupar i saposta per la comunicació i leducació en lacreació de nous públics. Independentment de làmbit sintentarà mantenir la qualitat com asigne distintiu de la ciutat i fer dels joves un sector prioritari dactuació.
  • 66. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 66Aprofundint una mica, dins del primer àmbit sestableix com a prioritària la potenciació delsrecursos. En lordre dassolir aquesta fita es vol posar a disposició el màxim dinfraestructurespossibles per tal dacollir aquelles associacions/entitats que pateixen el problema de la mancadespais per dur a terme la seva activitat, com també per aquells joves que no tenen espais decreació o dassaig. Laposta és facilitar els espais d’aquells centres com ara la Casa de Cultura oaltres centres cívics perquè actuïn com a hotel d’entitats.En el segon àmbit shauria de destacar el recolzament a les entitats sense afany de lucre ja quees consideren clau en el desenvolupament de la xarxa cultural santcugatenca donada la sevaimportància i el seu volum.En el tercer àmbit, la integració dels nous residents és una peça clau a lhora d’assolir unacohesió social. Un altre punt se centra en la diversificació de loferta cultural fins ara moltcentralitzada al centre històric de la ciutat en gran part causada per la xarxa urbanísticaestablerta. La creació de dues noves centralitats a la ciutat ajudarà a aquesta descentralització,amb centres de proximitat vinculats. En aquest àmbit sincideix en la importància actual dunaprogramació infantil i en les futures propostes de cara al col·lectiu adolescent amb el què estrobarà la ciutat daquí a uns anys. Projectar loferta cultural com a referència de la població locali supracomarcal, amb una intenció de projecció internacional, és un dels altres objectius aassolir. Es pretén fomentar una programació més arriscada que convisqui en harmonia amb lamés consolidada, de caire tradicional i popular.Finalment, el quart àmbit presenta com un dels objectius principals laugment de la iniciativaprivada incidint en la difusió de la música en viu i destacant la creació de botiguesespecialitzades responent al nivell intel·lectual que caracteritza els ciutadans. També sevidenciala necessitat de fomentar el sector audiovisual a nivell de suport a la creació, la producció i laformació, a més de reforçar la política bibliotecària i de promoció de la lectura.3.3.2 El Pla d’equipaments de Sant Cugat (Informe del procés participatiu, desembre 2008)El Pla dEquipament de Sant Cugat (2008-2018) té com a voluntat definir els equipamentsnecessaris en els propers 10 anys. Es prioritzen més de quaranta equipaments entre els qualsdestaquen els serveis sòciosanitaris i els educatius, encara que els culturals també hi tenen unpes rellevant. El calendari de les propostes del Pla sha fet en funció de les necessitats delmunicipi, debats de comissions i previsions pressupostàries. Sestableixen tres grans períodes: acurt termini (2009-2012), a mig termini (2012-2015) i a llarg termini (2015-2018), a mésdaquelles que es consideren pendents o en procés destudi.Entre les necessitats imposades a lhora delaborar el conjunt dequipaments culturals,destaquen la creació despais el més polivalents possible per poder donar-hi el màxim defuncionalitats, sorgeix la necessitat d’una sala d’arts escèniques de petit format i duna sala deconcerts per a joves, i sevidencia la manca despais de formació, creació i assaig. Es parla tambéde la necessitat despais doci per a joves, tot i que no sarriba a definir la localització, si al nucli o
  • 67. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 67a la perifèria de la ciutat. A partir daquestes i altres reflexions, el que finalment preveu el Plad’Equipaments de Sant Cugat en cultura és el següent:Curt termini (2009-2012):  Lampliació de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Per poder impartir els estudis de grau mig i superior. La superfície de la parcel·la és de 3.204m², com a promotor actua l’Ajuntament i el cost que sha estimat és de 3,3M €. El Conservatori entrarà en funcionament escolar el setembre de 2011.  La Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona, la qual s’ubicarà dins del Mira-sol Centre. L’espai ja està enllestit i s’està condicionant aquest 2010. Entrarà en funcionament el 2011.  Sala de concerts. S’ubicarà en una nau industrial de 1.000m2 construïda per Promusa a la zona de Can Solà. La voluntat és que sigui un espai multifuncional on, a banda de concerts, es puguin fer altres activitats per als joves o actes populars.A mig termini (2012-2015):  Sala B del Teatre-Auditori. Es contempla un espai per a petits i mitjans formats com a complement a lactivitat de la sala gran o principal. La superfície de la parcel·la és de 2.100m² i actua com a promotor lAjuntament. El cost que sha estimat és de 3,3M €.  Biblioteca Central (Mil·lenari) que serà la Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater. Es preveu ampliar i millorar les actuals instal·lacions de la Biblioteca del Mil·lenari per tal que esdevingui la Biblioteca Central del municipi. La superfície construïda és de 1.200m² i la parcel·la de 3.600m². El promotor és lAjuntament. Consultar estudi de la Diputació de Barcelona sobre les possibles opcions.  Segona fase de les obres de la Casa de Cultura. La primera fase va finalitzar el setembre de 2007 i la segona reforma preveu una superfície construïda de 700m² i una parcel·la de 250m². El promotor és també lAjuntament i el cost estimat ascendeix a 2,8M €.  Escola Municipal d’Art i el Taller Triangle. Si es fes el trasllat de serveis a la Casa Mònaco, com serveis socials, permetria disposar de més espai per ampliar i millorar les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Art i ubicar-hi el Taller Triangle. També es pot contemplar inversament, que seria instal·lar l’EMA i el Taller Triangle en un altre emplaçament.  Centre Cívic + zona esportiva Can Canyameres. La superfície de la parcel·la és de 13.316m² i el promotor serà segons concessió. El cost no està determinat actualment.A llarg termini (2015-2018):  Sala dexposicions espai “Sota Campanes”. Es preveu una superfície construïda de 1.670m² i de parcel·la de 909m². El promotor és lAjuntament i el cost estimat és d1,5M €.
  • 68. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 683.3.3 El model de desenvolupament urbanístic de la ciutatEs preveu un desenvolupament urbanístic basat en 3 centralitats (un centre històric i dues novescentralitats) i dos eixos que conflueixen en el centre històric per a una població potencial de100.000 habitants.El centre històric actua de clúster cultural central, i les dues noves centralitats com a clústersculturals de proximitat. En el clúster cultural central hi ha d’haver els equipaments singularsaccessibles des de tot el municipi. En els clústers culturals de proximitat hi ha d’haverequipaments d’enllaç entre els singulars i l’àrea urbana de referència.En la fase 2010-2019 es vol completar el clúster cultural central.3.3.4 Les principals opcions estratègiques del municipiPodem destacar, com a principals opcions estratègiques, les següents:  Un creixement poblacional fins a 100.000 habitants  La cultura, factor estratègic de desenvolupament econòmic i de cohesió social  La voluntat d’exercir un lideratge cultural en l’entorn supralocal de referència  La proximitat de Barcelona i un posicionament geoestratègic privilegiat com a oportunitats que cal aprofitar  L’opció per un model de desenvolupament urbanístic basat en el policentrisme i la clusterització.
  • 69. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 694 Mapa Previsional d’Equipaments Culturals (MPEC)4.1 Inventari dels equipaments culturals actualsIdentificats per àmbits, linventari dels equipaments culturals actuals és el següent: ÀMBIT EQUIPAMENTS Centres culturals i casals Centre Cívic de Valldoreix d’entitats Casal Casino La Floresta Casal de Joves TorreBlanca Centre Cívic de les Planes Casal Cultural Mira-Sol Ateneu Santcugatenc Centre Cívic la Floresta Casa de Cultura Esbart de Sant Cugat Arxius Arxiu Històric municipal de Sant Cugat del Vallès (AHSVC) Arxiu del Palau Requesens (Centre Borja) Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSVC) Arxiu Nacional de Catalunya Biblioteques Biblioteca del Mil·lenari Biblioteca Mira-sol (pendent d’obertura) Museus Museu de Sant Cugat – Claustre - Monestir Museu de Sant Cugat – Casa Aymat Museu de Sant Cugat – Celler Cooperatiu Museu Parroquial de Valldoreix Escenicomusicals Teatre la Unió Escola Municipal de Música “Victòria dels Àngels” Teatre de Mira-sol - Casal Cultural Mira-Sol Teatre-Auditori Sant Cugat Can Solà Audiovisuals Cinemes Yelmo Cinemes Cinesa 15 Arts visuals Canals Galeria dArt15 Selecció representativa de les galeries de Sant Cugat
  • 70. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 70 Espai Lluis Ribas - Wally Findlay Galleries int. La GaLeRia Pou d’Art Sala RusiñolD’acord el marc estratègic local la previsió de nous equipaments a Sant Cugat entre el 2009 i el2018 és la següent: PERÍDODE D’ACTUACIÓ ACTUACIONS A curt termini Lampliació de l’Escola Municipal de Música Victòria dels (2009-2012) Àngels (2011) La Biblioteca de Mira-Sol Marta Pessarrodona (2011) Adequació Teatre de la Unió Sala B del Teatre-Auditori Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater: Biblioteca Central (ampliació Mil·lenari o de nova construcció) A mig termini Segona fase de les obres de la Casa de Cultura, on s’impulsarà (2012-2015) la creació de la sala gran Escola Municipal d’Art i el Taller Triangle (ampliació) Centre Cívic + zona esportiva Can Canyameres A llarg termini Sala exposicions espai “Sota Campanes” (2015-2018)4.2 Proposta de Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals d’àmbit localEl Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Sant Cugat (SPEMM) ha de contemplartots els equipaments de titularitat municipal o d’altres entitats locals que acullin activitatsescèniques i musicals de promoció pública i que s’ofereixin de manera coordinada al municipi.Considerem equipaments escènics i musicals les infraestructures que s’ajusten a la tipologia iparàmetres establerts en el PECCat i que són gestionades per un mateix equip, tant si estanintegrades en un únic recinte com disperses en diversos. El conjunt dels equipaments del SPEEMde Sant Cugat han de poder acollir les activitats i oferir les prestacions previstes en la tipologiad’equipaments escenicomusicals E316.16 Definició d’un E3 pàgina 55 d’aquest document.
  • 71. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 71En aquest sentit s’obren dues possibilitats per poder configurar un E3 d’acord amb elsestàndards mínims establerts pel PECCat, cada una d’elles estarà subjecte al nou contexteconòmic i social:a) El Teatre la Unió pot acollir les funcions de sala petita i d’altres usos i activitats contemplades per a un E3. D’aquesta manera complementaria aquelles mancances detectades pel PECCat i que actualment cobreix el Teatre-Auditori. Per això, caldria que el Teatre la Unió establís un conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat per passar a formar part de lSPEMM de Sant Cugat. La potencial incorporació del Teatre la Unió a lSPEEM dependrà de la voluntat dels seus socis, i de la viabilitat tècnica i econòmica de fer una reforma d’acord amb els paràmetres del PECCat.b) La Sala Arboretum, de nova construcció, acolliria les funcions de sala petita-mitjana i d’altres usos i activitats contemplades per a un E3. La construcció d’una Sala annexa al Teatre- Auditori acolliria les funcions de sala petita d’un E3, i es contemplarien d’altres possibles usos i línies d’activitat.Pel període vigent del PLEC de Sant Cugat (2010-2019) el model de sistema escènic i musicalnomés podrà contemplar una de les dues opcions, o bé Teatre la Unió, o bé la construcció de laSala Arboretum.Es recomana donar prioritat a l’adequació del Teatre la Unió, ja que es tracta d’un equipamenthistòric, i té una entitat al darrere que dóna una certa legitimitat al projecte davant la societatcivil de Sant Cugat. D’altra banda, aquest projecte estarà subjecte al nou marc de relacions ques’estableixi entre La Unió i l’Ajuntament de Sant Cugat, i en què el teatre s’incorporaria d’unaforma o altra en el sistema públic d’equipaments escènics i musicals de Sant Cugat. La viabilitatdel projecte passa, doncs, per l’acord entre l’assemblea de socis del Teatre la Unió i l’actualconsistori.La construcció de la Sala Arboretum tindria lloc en el cas que el projecte d’adequació del Teatrela Unió no es portés a terme. Tanmateix, l’actual document creu necessari que, a llarg termini, elTeatre-Auditori Sant Cugat disposi d’una sala annexa que complementi la sala gran actual.També és cert que les dues sales a la ciutat són perfectament compatibles. El Teatre la Uniórehabilitat per a les entitats i com a espai complementari de la programació del Teatre-Auditori ila Sala Arboretum podrien conviure amablement, amb garantia de públic per a tots els espais.També és cert que s’ha de ser realista, i la rehabilitació del Teatre la Unió passa per la construcciód’un nou espai, i s’ha de valorar bé el cost de l’obra nova i el seu manteniment. Per tant, éscrucial elegir un bon model de gestió per a aquest equipament.D’aquesta manera, es recomana que en el proper període de PLEC (2020-2030) es tingui encompte un model de sistema escènic i musical local que contempli la integració del Teatre la Uniói la construcció de la Sala Arboretum annexa al Teatre-Auditori.A continuació es detalla un mapa conceptual del sistema escènic local de titularitat pública deSant Cugat – en vermell apareixen aquelles opcions susceptibles de formar part de l’E3.
  • 72. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 72Convé que cada equipament tingui una identitat i cobreixi una funció especialitzada en el sistemaescènic. En aquest sentit proposem la diferenciació de missions i línies d’activitat en cada saladels equipaments esmentats: EQUIPAMENTS SALES AFOR MISSIÓ I LÍNIES D’ACTIVITAT Teatre-Auditori Sala Gran 788 Sala amb escenari frontal i torre escènica que pugui acollir una programació professional de gran format per a un públic general, que integri les principals produccions del mercat i altres vinculades amb la dinàmica local de teatre, dansa, música, circ, òpera i altres gèneres escènics. Sala 450 Sala de volum únic que pugui acollir una Arboretum programació professional de petit i mitjà format per a públic general (prioritzant la dansa, el circ i la màgia), una programació estable per a públics familiars i, complementàriament, una programació amateur per a entitats i companyies locals. A l’estiu esdevindria l’escenari de concerts a l’aire lliure, amb un format de 1.800 a 3.500 espectadors al Parc Arboretum, amb grada artificial i efímera. Teatre la Unió Sala 350 Acollir una programació alternativa i autogestionada pels espectadors, adreçada sobretot a públics joves, que prioritzi produccions que presentin noves tendències i
  • 73. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 73 propostes experimentals i per entitats. Can Solà Espai de 500- Sala de concerts per a joves. Es tracta d’una sala concerts 1000 polivalent d’uns 400m2 amb previsió d’ampliació de 800 m2. Concessió. Casal Cultural Mira Sala Teatre 150 Acollir una programació bàsica de proximitat Sol per a l’àrea urbana de referència, sobretot adreçada a les persones que tenen més dificultats per accedir a la programació estable dels equipaments culturals de centralitat. Escola Municipal de Aula Magna 175 Acollir una programació musical de petit i mitjà Música Victòria dels Sala 100- format, tant de formacions professionals com Àngels Conservatori 200 de formacions d’alumnes en fase de professionalització. També assaigs d’orquestres.4.3 Proposta de Sistema Públic d’Equipaments Visuals d’àmbit localEls equipaments que han de configurar el SPEV de Sant Cugat durant el període 2010-2019 sónels següents: EQUIPAMENTS SALES M2 MISSIÓ I LÍNIES D’ACTIVITAT Espai d’arts visuals Recepció 60 Acollir programacions completes de complet propostes d’arts visuals i permetre Exposició 200 una programació permanent i activitat diversificada. Donar suport a la creació, a la producció i a la Coordinació/ 64 formació d’arts visuals. comunicació Sala polivalent i tallers 145 Logística i locals tècnics 81
  • 74. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 744.4 Proposta de Sistema Públic de Centres Culturals PolivalentsEls equipaments que han de configurar el SPCCP de Sant Cugat durant el període 2010-2019 sónels següents: EQUIPAMENTS SALES MISSIÓ I LÍNIES D’ACTIVITAT Centre Cívic de Valldoreix Sala exposicions Casal de joves TorreBlanca Centre Cívic de les Planes Ateneu Santcugatenc Sala Exposicions Sala polivalent Acollir activitats de formació, foment de la creació, divulgació i difusió, cessió Biblioteca d’espais a entitats i col·lectius, ja sigui de forma puntual o continuada, actuant Sala lectura com a hotel d’entitats i d’associacions. Donar suport a la cultura popular i Casal Cultural Mira-Sol Teatre tradicional. Els centres culturals de proximitat estaran connectats als centres Sala d’actes culturals de centralitat, tot coordinant Casino la Floresta així una xarxa d’activitats i serveis socioculturals completa al servei de la Casa de Cultura Sala exposicions ciutadania. Sala polivalent Esbart de Sant Cugat Centre Cultural Can Canyameres (creació 2012- 2015)
  • 75. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 754.5 Previsió dels equipaments que cal construir, reformar o ampliarD’acord amb les consideracions anteriors, durant el període 2010-2019 cal: 1) Completar la Biblioteca Central i les Biblioteques de proximitat. Tal i com s’estableix en el Pla d’Equipaments de Sant Cugat, s’ampliarà la Biblioteca Mil·lenari per tal de cobrir les funcions de Biblioteca Central Urbana, i es continuarà donant resposta bibliotecària als districtes a través de punts d’accés a la Biblioteca Central. Actualment, es contemplen dues possibilitats, o bé ampliar l’actual biblioteca del Mil·lenari, o bé construir-ne una altra a prop. D’altra banda cal esmentar que a llarg termini una altra biblioteca de proximitat ha d’acompanyar la de Mira-sol. Actualment encara falta preveure la seva ubicació, però tot sembla indicar que estarà situada a la zona de Volpelleres. 2) Completar la xarxa de Centres Cívics. L’ampliació de la Casa de Cultura prevista a mig termini reforçarà el concepte d’hotel polivalent d’entitats i impulsarà la creació de la sala gran (auditori). A llarg termini es preveu també la creació del centre cívic Can Canyameres. Paral·lelament la idea consisteix en reforçar el paper cultural dels centres de proximitat en els diferents districtes de la ciutat i promoure la vinculació als equipaments centrals. La creació de nous centres cívics també milloraria la situació de la manca d’espais de formació, assaig i creació. 3) Completar el Sistema Públic d’Arts Escèniques i Musicals a partir de qualsevol de les tres opcions esmentades en aquest document. 4) La construcció d’un espai d’Arts Visuals on es pogués mantenir una programació continuada i ampliar el ventall de formació en aquest àmbit, a part de recolzar la creació. Segons el Pla d’Equipaments es preveu la construcció d’una sala d’exposicions amb una superfície de parcel·la de 909 m2, “Sota campanes”. Està prevista la seva creació de cara a llarg termini (2015-2018). Considerem que, si es compleixen els requisits per part del PECCat, aquest espai podria tractar-se de l’espai d’Arts Visuals que s’hauria de fer en el període establert 2009-2019. L’ampliació de l’Escola Municipal d’Art i la ubicació del Taller Triangle en aquesta, gràcies al trasllat dels serveis socials de la Casa Mònaco, que permetrà disposar de més espai.
  • 76. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 764.6 Actuacions previstes en el PECCATSegons el document “Annex 1: Detall de les actuacions a nivell local i comarcal”, el PECCat preveules següents actuacions durant el període 2010-2019: CENTRES ESPAIS ARXIUS BIBLIOTEQUES ESCENICOMUSICALS TOTAL CULTURALS D’ART 2 No Det. 1 3En el PECCat hi ha prevista la construcció de dues noves biblioteques locals amb una estimaciópressupostària de 2.259.400 € una, i l’altra de 1.540.500 €. Sant Cugat té prevista l’obertura de laBiblioteca de Mira-sol en una parcel·la de 3.600 metres quadrats, dins de l’edifici del Mira-solCentre; l’espai està enllestit i s’obrirà al públic a principis de 2011.També es preveu la construcció d’un espai d’art per un valor aproximat de 1.215.809 €. S’ha devalorar el lloc.4.7 Proposta d’actuacions que ha de contemplar el PECCatA partir de les consideracions anteriors, pensem que el PECCat 2010-2019 ha de contemplar lessegüents actuacions: Dotació assignada Existents Pendents Teatre-Auditori Creació Sala B Sala Gran (Arborètum) Opció B i C Escola Municipal Victòria dels Àngels Dotació tècnica Aula Magna/ Escenicomusicals E3 Sala Conservatori Casal Cultural Mira-sol Sala Teatre Teatre la Unió Reformes i adequació Opció A i C Nau Can Solà Pla funcional, adequació tècnica
  • 77. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 77 Dotació Existents Pendents assignada Centre Cívic de Creació Centre Cultural Can Valldoreix Canyameres Casal de Joves TorreBlanca Ampliació Casa de Cultura Centre Cívic de les Planes Centres culturals CC3 Casal Cultural polivalents Mira-sol Ateneu Santcugatenc Centre Cívic la Floresta Casa de Cultura Esbart Sant Cugat Dotació Existents Pendents assignada Canals Galeria dArt Creació d’Espai d’arts visuals Espai Lluís Ribas - Wally Findlay Galleries int. Ampliació o reubicació Escola Arts visuals AV2 Municipal d’Art La GaLeRia Pou d’Art Sala Rusiñol Dotació Existents Pendents assignada Cinemes Yelmo Audiovisuals Cinemes Cinesa
  • 78. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 78 Dotació Existents Pendents assignada Museu de Sant Cugat: Casa Aymat Monestir Museus Celler Cooperatiu Museu Parroquial de Valldoreix BCU Biblioteca Mil·lenari: Ampliació Biblioteca Biblioteca de Sant Cugat Mil·lenari o nova construcció Biblioteques Gabriel Ferrater 2BL Biblioteca de Mira-sol Creació 2 Biblioteques locals Marta Pessarrodona AL1 Arxiu Nacional de Catalunya Arxiu del Palau Requesens (Centre Borja) Arxius Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSCV) Arxiu Històric municipal de Sant Cugat del Vallès (AHSCV)4.8 L’EMD de ValldoreixLactual document vol deixar constància de, tal i com estableix el Decret del PECCat 40/2010 del16 de març, la possibilitat que les EMD efectuïn un Pla d’Equipaments Culturals per tal depreveure quins són els estàndards mínims necessaris. Se citen dos punts del propi decret:Els plans locals d’equipaments culturals es poden realitzar de manera mancomunada entrediversos municipis en cas que es vulguin promoure equipaments d’àmbit intermunicipal. Tambépoden incorporar una previsió específica per als equipaments d’entitats municipalsdescentralitzades.D’aquesta manera lEMD de Valldoreix pot elaborar un Pla local d’Equipaments Culturals propi,però haurà de tenir en compte els equipaments existents a Sant Cugat i els previstos al seu pla.
  • 79. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 795 Model de gestió5.1 Consideracions sobre models de gestió per part del PECCatEn el marc del PECCAT s’han fet les següents consideracions sobre el model de gestió delsequipaments culturals bàsics. Considera que un equipament cultural de titularitat pública pot sergestionat a través de les següents modalitats17:De forma general, podem apuntar alguns comentaris a cada modalitat: La gestió d’un equipament cultural des de l’estructura orgànica del titular presenta molts inconvenients perquè s’ha d’acomodar al procediment administratiu i al marc laboral i organitzatiu de la institució titular, cosa que fa molt difícil l’eficiència. Amb tot, és el procediment de gestió majoritari en el moment actual. La creació d’un ens de gestió és una bona manera de fer una gestió pròpia a través d’una estructura organitzativa especialitzada per aconseguir una major eficàcia. Amb tot, aquesta només és possible si el model organitzatiu i les condicions laborals no estan supeditats als de la institució principal i, sobretot, si pot prescindir de la intervenció prèvia adoptant per al control institucional eines eficaces que no redueixin la capacitat d’iniciativa, com per exemple les auditories posteriors (a poder ser investigatives i no només comptables).17 Aquesta qüestió va ser abordada àmpliament en les Jornades sobre models d’externalització dels equipaments i serveis culturals de titularitat pública, organitzades per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el Departament de Cultura, que van tenir lloc els dies 19 i 20 de setembre de 2007 sota la direcció del Dr. Lluís Bonet i Agustí. La recopilació documental va ser publicada dins Quaderns Gescènic, i adjuntem un pdf amb el text original. Recomanem especialment la lectura de la ponència de Rafael Herrero Iturriaga denominada “Els límits i potencialitats imposats pel marc legal i procedimental”.
  • 80. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 80 Les fundacions i les societats mercantils permeten una gestió més eficaç que la dels organismes autònoms (patronats, instituts i altres), tot i que les fundacions tenen més limitacions per la naturalesa de la seva missió. A vegades caldrà que l’ens de gestió sigui una entitat de dret públic (sotmesa al règim jurídic públic o privat) per poder exercir la funció pública, i a vegades podrà ser una entitat de dret privat (fundació o empresa) de titularitat pública. Cal tenir en compte també les diferències en el règim fiscal de cada forma jurídica (recuperació d’IVA per exemple). La gestió compartida amb altres institucions o entitats privades pot escollir entre diverses modalitats. El consorci és la modalitat més idònia quan la gestió es comparteix amb d’altres administracions, i quan es vol compartir amb empreses i entitats privades es pot optar per la fundació o la societat mercantil. En el cas de gestió compartida sempre és convenient garantir la majoria decisòria per tal d’assegurar el control estratègic de l’ens de gestió. També es pot optar per la gestió externalitzada, encarregant-la a una empresa o entitat especialitzada. L’externalització és una modalitat de gestió molt avantatjosa en determinades circumstàncies, tot i que conté alguns riscos: la pèrdua de control dels processos, la descapitalització de know-how, la informació confidencial que gestiona el prestador, etc. La gestió externalitzada fa referència a la delegació de la gestió de la globalitat de l’equipament, no a la simple contractació de serveis auxiliars a proveïdors externs (neteja, vigilància, manteniment i conservació d’instal·lacions, atenció a espectadors, etc.). També cal tenir en compte que només es pot externalitzar la gestió, mantenint el principal les funcions de planificació i control.En la gestió d’equipaments culturals no hi ha unes modalitats millors que d’altres de maneraabsoluta, sinó que en cada circumstància hi ha modalitats més o menys adequades.Els factors que cal tenir més en compte en l’elecció d’una modalitat de gestió són: La missió i les línies d’activitat i servei de l’equipament i, en conseqüència, la cultura organitzativa i l’estil de gestió que se’n deriva. Les circumstàncies i el marc organitzatiu global del titular, així com la cultura de gestió vigent en l’entorn.A més, també cal estudiar la conveniència de diferenciar la gestió de la infraestructura de lagestió de cada línia d’activitat o servei. Una de les opcions de gestió més considerades en elmoment actual és la gestió mixta: creació d’un ens de gestió (una fundació o una societatmercantil, per exemple) per gestionar la infraestructura, i la concertació de la gestió de les líniesd’activitat especialitzades amb empreses o entitats del sector corresponent, tal com es descriu enel gràfic adjunt:
  • 81. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 81 Consideracions sobre l’estructura organitzativa dels equipaments escènicomusicalsMoltes organitzacions tendeixen a substituir l’organigrama convencional (que defineix llocs detreball) per un organigrama basat en àrees funcionals. Les àrees funcionals són conjunts defuncions que poden ser realitzades per professionals amb perfils similars. Els avantatges són dedues menes: Les àrees funcionals permeten una organització flexible: cada equip, format per una o més persones, a dedicació plena o parcial, té les competències professionals necessàries per prestar les funcions requerides i pot anar adaptant la seva força de treball a cada circumstància. Les àrees funcionals permeten potenciar el treball en equip. La dotació de cada àrea funcional dependrà de la magnitud de l’equipament i de la previsió de càrregues de treball.Això permet definir dues menes d’estàndards: Àrees funcionals diferenciades que ha de tenir cada tipus d’equipament (model organitzatiu bàsic). Dotació professional que ha de tenir cada àrea funcional (perfils professionals i total d’hores operatives que, en cada institució, es concretarà en un nombre determinat de professionals segons els convenis laborals vigents).Proposem establir, a efectes metodològics, una estructura d’àrees funcionals a tres nivells: Macroàrees (nivell de desglossament dorganigrama dels equipaments E1) Àrees (nivell de desglossament dorganigrama dels equipaments E2) Subàrees (nivell de desglossament dorganigrama dels equipaments E3)D’acord amb aquesta proposta els Equipaments escènicomusicals E3 tindrien el següentorganigrama basat en 9 subàrees funcionals:1818 S’entèn que en la branca Administració hi penjaran els RR. EE., els RR. HH. i els Contractes iserveis jurídics, ja siguin com a tasques internalitzades o externalitzades.
  • 82. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 82 El model de gestió dels equipaments culturals de Sant CugatEn el cas del municipi de Sant Cugat es contempla la possibilitat d’integrar en un únic ens degestió el Teatre-Auditori i diversos altres equipaments culturals. La concentració de la gestió dediferents equipaments culturals en un únic organisme reforça encara més la necessitat d’escollirbé la forma jurídica adequada. Per les consideracions anteriors, sembla raonable que la creaciód’una societat mercantil (una societat de responsabilitat limitada, en concret) és la formajurídica que té més avantatges, no sols per la flexibilitat organitzativa i agilitat en la presa dedecisions que permet, sinó també perquè l’àmbit de gestió no ha d’exercir funcions pròpies de lafunció pública (inspecció, autoritat, etc.).La SL com a ens de gestió concretarà les seves relacions amb el principal a través d’un contracte-programa.L’estructura organitzativa bàsica de l’ens de gestió, d’acord amb la proposta del PECCAT i el marcde gestió integrada, podria ser el següent:
  • 83. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 83Aquest model organitzatiu diferencia els nuclis d’operacions (tots els equipaments querequereixen una gestió autònoma dels seus continguts) dels serveis de suport (màrqueting icomunicació, administració i manteniment) que serien gestionats de forma centralitzada per talde generar economies d’escala que permetin una major eficàcia i eficiència.Un cop validat el model organitzatiu, caldria procedir a planificar els equips professionals (perfilsi dotacions) que ha de tenir l’ens de gestió.1919 A pesar que ja s’ha dit, repetir que en aquest moments els ens de gestió descentralitzada són el Patronat d’Educació i l’OAMCCSC, que gestiona el Servei de Biblioteques i el Teatre-Auditori Sant Cugat.
  • 84. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 846 Fonts ConsultadesAnuari estadístic de Sant Cugat [http://stc.santcugat.cat/AnuariEstadistic]Ajuntament de Sant Cugat [www.santcugat.cat]Ajuntament de Sant Cugat. Observatori de la ciutadania i la immigració, 2009.ATM; GENCAT. Enquesta de Mobilitat Quotidiana, 2006: La mobilitat a les grans ciutats.[http://www.atm-gestor.org/docs/cat/EMQ/RMB/06_10_SANT%20CUGAT.pdf] Butlletí econòmicnúmero 10 de Sant Cugat, 2008. Ajuntament de Sant Cugat.Consell General de l’Organisme Autònom de Sant Cugat. Teatre-Auditori Sant Cugat i Servei deBiblioteques. 14 de juliol de 2009.Consorci per la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. Informe Atur agost 2009: Taxa d’aturdel Vallès Occidental i els seus municipis.[http://www.consorciocupaciovalles.cat/copevoc/recursos/recursos/info_atur_agost_2009.pdf]Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Subdirecció General d’Equipaments Culturals.Proposta de models de gestió, perfils funcionals i dotacions professionals òptimes delsequipaments escenicomusicals bàsics. Informe no publicat.Diputació de Barcelona (2005): Pla dAcció Cultural de Sant Cugat del Vallès.[http://www.diba.es/cerc/fitxers/santcugat.pdf]GENCAT, Comunicat de Premsa: Els Túnels de Vallvidrera dupliquen el nombre de vehicles enquinze anys. Data d’accés: 26/6/2009[http://www10.gencat.cat/ptop/binaris/EstudiVallvidrera_tcm32-47574.pdf]IDESCAT (2006): Obtenció de projecció de població municipals. A partir de les projeccions del’IDESCAT. Document metodològic. Estadística demogràfica.[http://www.idescat.cat/cat/poblacio/projeccions/oppm.pdf]IDESCAT, 2009. [www.idescat.cat]INE, 2009Noguera i Jordana, Lluís; Sala i Pasqual, Francesc; Picas, Oriol; Roca, Jordi (Coord.) (2009). PECCat.Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2009-2019. Generalitat de Catalunya. Departament deCultura i Mitjans de Comunicació. Secretaria General. Subdirecció General d’EquipamentsCulturals:[http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SGEC/Documents/Mem%C3%B2ria%20PEC%20CAT.pdf]
  • 85. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 85Estàndard d’equipaments, Annex 3 del PECCat.[http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SGEC/Documents/Arxiu/Estàndards%20dEquipaments.pdf]Observatori Hermes. Sistema d’informació socioeconòmica local, Diputació de Barcelona, 2009.[http://www.diba.es/hg2/menu_ini.asp]Pla d’equipaments de Sant Cugat (2008-2018). Ajuntament de Sant CugatProjecte Sala Arborètum (2008-2011), 2008. Ajuntament de Sant CugatSantcugatentitats.net [www.santcugatentitats.net]Sessions presencials a l’Ajuntament de Sant Cugat entre juliol i novembre de 2009
  • 86. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 86CRÈDITS:Direcció: Jaume ColomerConsultora adjunta: Esther AmiceCoordinació: Andreu GarridoAmb la col·laboració de: Maite López i Yolanda RoperoBissap Consulting SLCarrer Germà Emilià 20, 1-308470 – Sant CeloniCIF: B63332944www.bissap.catinfo@bissap.catTel. +34 93 848 68 96 & +34 93 867 09 02