El primer projecte de Veus del Cor, concert participatiu per interpretar La Creació de Haydn (programació del Teatre-Auditori el març del 2015), es va posar en marxa el passat mes de juny, en obrir-se les inscripcions per al Cor Popular.

1. La Creació de Haydn
Veus del Cor és un projecte nascut de la unió de professionals i
amateurs apassionats per la música amb la voluntat de crear un
concert simfònico-coral participatiu a Sant Cugat.
Aquest primer any i, com a estrena del projecte, interpretarem
La Creació de Haydn

2. Concert Participatiu La Creació de Haydn
Com sorgeix el projecte?
La idea va sorgir de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat arran de la col·laboració del seu
pianista i co-director, Daniel Garcia, en el Messies participatiu de Mataró.
Vam pensar que seria una bona idea plantejar un projecte semblant a Sant Cugat, on hi
podrien participar diferents escoles i entitats de la ciutat, i obrir-ho també a la
participació popular amb la intenció de mobilitzar el màxim de persones de tots els
àmbits. Teníem clar que no volíem fer el Messies i que no ho faríem en època nadalenca.
Per descomptat ho volíem presentar al nostre Teatre-Auditori.
Vam contactar primer amb la directora de l'Escola Fusió de Música i Dansa, Gemma
Navarra, i amb el director de la seva orquestra, Xavier Pagès, que es van mostrar
entusiasmats amb la idea.
De seguida vam estendre la proposta al director de l'Escola Municipal de Música, Carles
Miró, que va mostrar la seva total disposició i unes enormes ganes de col·laborar amb tot
el que l'Escola pogués oferir.
El Teatre-Auditori de Sant Cugat també va acollir molt bé la proposta i es va oferir a
participar, donant el seu suport professional en el desenvolupament del projecte.
Entre tots vam acordar fer La Creació de Joseph Haydn, el proper març del 2015, com a
primer concert de les Veus del Cor.
Per què un concert participatiu?
Seguint la línia dels concerts participatius que ja fa més de quinze anys que es fan arreu
de Catalunya, principalment a Barcelona però també a moltes altres ciutats, vam pensar
que a Sant Cugat som prou gent, entre músics, artistes i aficionats a la música en
general, per poder-nos plantejar un repte semblant.
També és una ocasió immillorable per promoure la relació entre totes les persones i
entitats de la ciutat que col·laborin en el concert, i un projecte pedagògic pels joves de
les escoles de música i d'art que hi participaran.
www.veusdelcor.cat 2

3. Vessant pedagògic del projecte
Tant l'Escola Fusió com el Conservatori es plantegen La Creació com un treball de curs on
coneixeran una de les obres simfònico-corals més importants i on podran treballar amb
professors de tots els instruments, els quals també participaran en el concert. Serà una
ocasió per sentir-se part important d'una obra amb un gran cor i amb tres solistes.
Per altra banda, també ens semblaria interessant poder estendre a escoles i instituts un
treball sobre La Creació, involucrant-hi les matèries que els professors creguin més
adients. Com a cloenda del treball que hagin pogut dur a terme, tindrien la possibilitat
d'assistir a l'assaig general.
L'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat hi participa col·laborant en la campanya de difusió,
creant la imatge corporativa del projecte a més de tota la campanya gràfica, tant per a la
captació de voluntaris com per a la difusió del concert. Per aconseguir-ho, i seguint la
vessant participativa del projecte, dos alumnes en practiques de la pròpia escola
coordinats per Beatriz Hernández Moreno, han desenvolupat tota la imatge gràfica.
Vessant popular
La música i l'art en general uneixen les persones i ens donen força per tirar endavant,
provocant la sensació gratificant que junts podem fer moltes coses bones. El fet d'obrir el
concert a la participació popular donarà un ressò i un sentiment reconfortant de ciutat,
que pot esdevenir important en els moments històrics en què vivim.
Volem donar l'oportunitat de participar en una gran obra, amb orquestra i solistes, a
totes aquelles persones que tenen ganes de cantar però que no hi poden dedicar tant de
temps com voldrien, o que simplement volen aprofitar l'ocasió per conèixer l'obra La
Creació i treballar amb directors i solistes professionals.
El Cor Popular farà set assajos amb el preparador, un assaig amb el director general, un
assaig intensiu de tot un dia amb solistes, cor i orquestra i l'assaig general.
www.veusdelcor.cat 3

4. Sobre La Creació de Haydn
La Creació pertany al gènere musical de l'oratori, una obra religiosa en la que hi ha un
gran contingut narratiu que s’explica sense representació escènica. Els oratoris són
també obres de gran format instrumental en els que hi ha solistes vocals, cor i orquestra.
La Creació, obra de maduresa de Joseph Haydn, neix de la voluntat de transcendir a
partir de l’experiència d’haver escoltat el Messies de Haendel. És obvi que la inspiració
beu de l’única font de la que en el segle XVIII es podia beure per explicar la creació; però
en aquest cas Haydn no fa servir només el Gènesi bíblic, si no que també fa servir els
Salms i fragments de El paradís perdut de John Milton.
L’obra està escrita per a tres Solistes, Cor i Orquestra. Els cors estan clarament inspirats
en els de Haendel i les seves àmplies formes polifòniques combinen extraordinàriament
amb les veus solistes. L'orquestra és integrada per 3 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2
fagots, 1 contrafagot; 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons; timbals; violins primers i
segons, violes, violoncels, contrabaixos; clavicèmbal.
Segons la forma clàssica de l’oratori, La Creació està dividida en tres parts:
La primera, que arriba fins al quart dia, parteix de la representació del Caos i parla de la
creació dels elements no animals.
La segona, parla de la creació dels animals inclòs l'ésser humà.
La tercera part parla de la culminació de la creació representada en Adam i Eva en la que
ells intervenen i la contemplen. Aquesta és la part més poètica en la que primer
agraeixen a Déu la creació i l’haver estat creats, i després manifesten l’amor entre ells.
La Creació va ser escrita entre 1796 i 1798, i es va estrenar amb gran èxit a Viena, el 29
d'abril de 1798. Un any després es va presentar a París, Londres, Berlín i Praga amb una
gran acollida. L'estrena a Barcelona va ser el 1804, i també va captivar tothom.
L'original del text de l'obra de Haydn era en anglès. L'autor de la versió alemanya, el baró
Gottfried van Swieten, li va saber donar un missatge de fraternitat universal que, segons
els estudiosos, va ser la clau de l'èxit multitudinari de La Creació.
www.veusdelcor.cat 4

5. Per participar a La Creació de Haydn
Requisits participants
Cal tenir més de 18 anys.
Hi haurà un procés de selecció en el qual els participants hauran d'interpretar un
fragment de l’obra que prèviament se'ls haurà enviat, i una peça de lliure elecció.
Els participants seleccionats hauran de bonificar 50€ a canvi de:
- Una entrada per al concert
- Entrades a un preu especial (16€)book
- Partitura de La Creació
- Formació amb professionals: El Cor Popular farà set assajos amb el preparador,
un assaig amb el director musical, un assaig intensiu de tot un dia amb solistes,
cor i orquestra, i l'assaig general
Calendari
• Juny 2014, inscripcions Cor Popular
• Octubre 2014, proves de veu i confirmació inscrits
• Desembre 2014, prevista primera trobada Cor Popular
• Gener 2015, comencen assajos orquestres i Cor Popular
• Cap de setmana del 20 al 22 de març 2015 CONCERTS al Teatre-Auditori
Per a participar només cal enviar un correu electrònic a la següent adreça:
veusdelcorsc@gmail.com
Cal indicar nom i cognoms, edat, correu electrònic i telèfon de contacte.
Per a seguir el projecte: www.veusdelcor.cat i xarxes socials, Facebook, Twitter
www.veusdelcor.cat 5

6. Qui participa a La Creació de Haydn?
FITXA ARTÍSTICA
Director musical : Xavier Pagès i Corella
Solistes
Arcàngel Gabriel i Eva : Mariona Benet, soprano
Arcàngel Uriel : Jordi Casanova, tenor
Arcàngel Rafael i Adam : Xavier Mendoza, baríton
Orquestra Simfònica Fusió Sant Cugat/Orquestra del Conservatori Municipal de Música
Cors Pilot : Cor de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat, Cor Aulos i Cor Dyapason
Cor Popular
Preparador Cor Popular : Oriol Castanyer
Pianista : Daniel Garcia
PRODUCCIÓ/COMUNICACIÓ
Secretària del projecte : Anna Font
Responsable Xarxes socials : Rita Oller
Gabinet de Premsa : Anna Toro (Teatre-Auditori Sant Cugat)
Imatge i RR.PP. : Maria Gorgues
Autors imatge gràfica : Laura Regàs i Andrés Armellini
Coordinadora imatge gràfica : Beatriz Hernández Moreno (www.bhmideas.com)
www.veusdelcor.cat 6

7. ENTITATS i INSTITUCIONS
Òpera de Cambra de Sant Cugat (Mariona Benet i Daniel Garcia)
Orquestra Simfònica Fusió Sant Cugat (Xavier Pagès Corella i Gemma Navarra)
Orquestra del Conservatori Municipal de Música (Carles Miró)
Teatre-Auditori de Sant Cugat (Pep Tugues)
Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat (Cristina Subirats)
Ajuntament de Sant Cugat
Telèfons de contacte :
Anna Toro (Teatre-Auditori de Sant Cugat) 93 565 70 00 (3604) / 669 83 87 24
annatoro@santcugat.cat
Maria Gorgues 619 98 92 34
mgorgues@gmail.com
www.veusdelcor.cat 7

8. MARIONA BENET, soprano
Nascuda a Barcelona. Després d’estudiar Magisteri a la U.A.B. de Bellaterra i mentre
exercia de mestra, començà els estudis de cant amb la soprano Carme Bustamante el
1983, amb qui ha fet tota la carrera al Conservatori Superior de Música del Liceu. També
ha treballat amb els cantants Jerzy Artysz i Gino Becchi, gràcies al concurs “Noves Veus”.
Ha ampliat la seva formació amb el curs de postgrau “Trastorns de la Veu” a la Facultat
de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna, i també ha treballat, amb Viv Manning,
el mètode “Estill Voice Training System”.
Ha col·laborat amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, en el “Rèquiem” de Verdi, i en les
òperes “La Damnació de Faust” de Berlioz, “La Vierge” de Massenet , “Parsifal” de R.
Wagner i “Aida” de Verdi.
Es va estrenar com a promotora l’any 1993, en els actes d'inauguració del Centre Cultural
de Sant Cugat. Des de llavors és la promotora i presidenta de l'associació "Òpera de
Cambra de Sant Cugat", amb la qual ha organitzat i actuat en diversos concerts i òperes.
Ha estat professora de cant a l’Ateneu de Sant Just Desvern, a l’Escola Municipal de
Música de Cerdanyola del Vallès i a la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra.
Ha estat la directora del 1er i 2on “Festival de Musica de Cambra al Monestir” de Sant
Cugat l’estiu del 2004 i del 2005.
Compagina l’activitat professional amb la pedagògica dirigint la seva pròpia Aula de Cant
a Sant Cugat del Vallès.
www.veusdelcor.cat 8

9. DANIEL GARCIA GONZÁLEZ, pianista
Des d’un bon començament el Daniel s’interessa per la música a partir de diferents
camins com ara la interpretació, la composició, la direcció, els arranjaments, la musica
vocal i coral... Ajudat pel piano com a principal company per a expressar-se, també busca
en diferents estils les fonts on veure; els que més l’interessaran són possiblement la
música clàssica i el jazz.
Com a intèrpret posa l’accent en la música de cambra participant amb multitud de
formacions arreu del nostre país i també d'Europa i Sud Amèrica. Cal esmentar a dos
grups com a formacions estables amb més d’una dècada de treball regular; un amb la
soprano Maria Teresa Vert i l’altre amb el saxofonista Albert Julià. Des del 2009 és el
director musical de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat.
Actualment compagina la seva activitat pianística amb la docent treballant com a
professor repertorista al Conservatori Municipal Professional de Música de Terrassa i
també al Conservatori Superior de música del Liceu de Barcelona.
www.veusdelcor.cat 9

10. XAVIER PAGÈS, director i compositor
Ha estudiat piano, composició i direcció d’orquestra a Barcelona i Viena amb Montserrat
Almirall, Margarita Serrat, Salvador Pueyo, Albert Argudo, Reinhard Schwarz i Georg
Mark. Ha col·laborat amb músics com Edmon Colomer, Joan Guinjoan, Salvador Mas,
Josep Pons, i Antoni Ros Marbà.
Ha estat guardonat en el 10è Concurs Internacional de Composició Musical Andrés Gaos,
el 17è Concurs Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona, el Concurs
Internacional de Composició per a Cordes de la Orquestra de Corda d'Oare, el Concurs
Mirabent Magrans per a joves intèrprets, i els Premis “Catalunya” de la Federació
Catalana d’Entitats Corals, entre d’altres.
Ha dirigit formacions com la Orquesta Ciudad de Granada, Orquesta Sinfónica Sinaloa de
las Artes (Mèxic), Orquesta Filarmónica de Mendoza (Argentina), la Thüringen
Philharmonie (Alemanya), Orchestre de Catalogne (França), la Camerata Eduard Toldrà,
l’Orquestra Camerata XXI, la Giorquestra, l’Orquestra Camera Musicae i ha estat director
titular de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona.
Actualment és director del grup instrumental Sitges 94 de la Fundació Música
Contemporània.
www.veusdelcor.cat 10

11. JORDI CASANOVA I BARBERÀ, tenor
Nascut a Reus, inicia els estudis de violí i solfeig amb Maria Massià i Carbonell.
Posteriorment emprendrà la carrera de cant al Conservatori Superior Municipal de
Música de Barcelona, sota el mestratge de Myriam Francheri i Manuel Garcia Morante,
obtenint el Premi d’Honor de Grau Mig. Obté el titol superior de Cant al Conservatori
Superior del Liceu. Actualment amplia llur formació amb la soprano Carme Bustamante.
Llicenciat en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professor
titular de la Facultat de Psicologia y Ciències de l’Educació Blanquerna, de la Universitat
Ramon Llull, de Barcelona (1987-2000).
En el terreny de la lírica ha interpretat, entre d’altres, les òperes Il Giovedí Grasso, Rita,
Don Pasquale, La Fille du Régiment, Il Barbiere di Siviglia, Le nozze di Figaro, Die
Zauberflöte, Don Giovanni, Il Mondo della Luna, El Giravolt de Maig i La Bèlle Helène.
En el terreny de l’Oratori ha cantat obres de Bach, Haendel, Vivaldi, Mozart, Carpentier i
un gran nombre d’autors catalans del període barroc i clàssic.
Ha cantat en esl principals teatres i sales de concert de Catalunya i Espanya, i també ho
ha fet a Alemania, França, Itàlia i Israel.
Des de 2001-2002 participa habitualment en les produccions del Gran Teatre del Liceu i
en les programacions Infantils i Familiars del mateix Teatre.
www.veusdelcor.cat 11

12. XAVIER MENDOZA OLIVA, baríton
Neix a Girona. És membre de “L’Escolania de Montserrat”. Comença els estudis de cant a
Barcelona amb Chantal Botanch i M.Carmen Bustamante. Debuta com a professional
l’any 1994 al Festival de Perelada amb l’estrena absoluta de Babel 46, de Xavier
Montsalvatge.
De l’any 1996 al 2002 estudia a Alemanya, allà obté el títol superior de cant i participa en
diferents òperes al teatre estatal de Freiburg.
Guanya diversos premis en concursos internacionals: “Vè Concurs Internacional de Cant
Jaume Aragall”, “46 Concurs Internacional Maria Canals”, “Concorso Internacionale
Ferrucio Tagliavini”.
Es sumergeix en el món del lieder amb Irvin Gage al Conservatori Superior de Zürich,
canta cicles com Vier ernste Gesänge, Platen Lieder, Liederkreis op.24, Winterreise, Don
Quichotte a Dulcinée...
Les cinc últimes temporades debuta al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu de
Barcelona, Teatro Campoamor d’Oviedo, Teatro Cervantes de Málaga, Maestranza de
Sevilla, Arriaga de Bilbao entre d’altres. Canta:, La flauta màgica, Cosi fan tutte, Le nozze
di figaro, il barbero di Siviglia l’Occasione fa il Ladro, Il mondo della luna, Madame
Butterfly, Bohème, Marina, Don Carlo, La Sonnambula, il tutore burlato, La cabeza del
Bautista...
www.veusdelcor.cat 12

13. ORIOL CASTANYER, preparador del Cor Popular
Inicia els estudis de música al Conservatori Municipal de Música de St. Cugat del Vallès i
posteriorment els continua al Conservatori Professional de Terrassa. Posteriorment
cursa el Grau Superior de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de
Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu amb el pianista Miquel Farré, obtenint
Menció d’Honor de Grau Superior.
Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia
Barrera, Xavier Puig, i l’any 2013 es gradua de direcció de cor a l’Escola Superior de
Música de Catalunya (ESMUC) on estudia amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Col·labora habitualment amb la Fundació “La Caixa” com a pianista i director muntador
en els concerts participatius del Requiem de Mozart i el Messies de Haendel. Des del
2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de L'Auditori de Barcelona com a director
en el projecte Cantània.
Ha treballat habitualment amb el cor Lieder Camera com a correpetidor i des del
novembre de 2008 en va assumir la sots-direcció. Ha estat pianista acompanyant del
Cor Infantil de l’Orfeó Català, i actualment és pianista i director del Cor Infantil St. Cugat
així com director del cor femení Aglepta.
Des del setembre de 2012, també assumeix la direcció de la Coral Sinera dels Lluïsos de
Gràcia. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i actualment és
professor a l’escola de música Aula de So de St. Cugat del Vallès.
www.veusdelcor.cat 13

14. Orquestra Simfònica Fusió
L’objectiu principal de l’Orquestra Simfònica Fusió Sant Cugat és donar una millor i més
àmplia formació musical als alumnes de nivell mitjà de l’Escola Fusió i, alhora, oferir
l’oportunitat a altres alumnes d’escoles i conservatoris de l’entorn perquè s’integrin al
conjunt. La formació compta amb 40 estudiants de nivell mig de corda, vent fusta, vent
metall i percussió. El seu treball es centra en perfeccionar les diferents formes i estils de
la música dels tres últims segles, tot interpretant obres que van des del Barroc fins a la
música contemporània.
L’Orquestra forma part del Projecte Educatiu de Centre de l’escola de Música i Dansa
Fusió, pionera i arrelada a la nostra ciutat des de fa mes de 35 anys. L’objectiu de
l’Orquestra Simfònica Fusió Sant Cugat és el desenvolupament de tot tipus d’activitats de
caràcter cultural, especialment dintre de l’àmbit musical i artístic, per tal de fer una tasca
al servei de la cultura a la nostra ciutat i ampliar així les possibilitats musicals i humanes
dels seus membres.
Hem actuat al Palau de la Música Catalana, Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona,
Auditoris i Teatres de tot Catalunya, País Valencià, Navarra, França, Suïssa, Cuba, Itàlia i
Portugal.
www.veusdelcor.cat 14

15. Orquestra Escola i Conservatori Municipal de Música
Victòria dels Àngels
El centre compta amb diversos grups orquestrals o conjunts de diferents nivells pels
quals els alumnes d’instruments simfònics passen al llarg de la seva trajectòria
acadèmica. En quant a la corda es disposen tres grups: l’Orquestra Pizzicato, l’Orquestra
Intermèdia i la Orquestra Simfònica. Pel que fa als instruments de vent fusta i vent
metall, també es disposen tres nivells que son la Miniband, la Banda Intermèdia i la
GrossBand o Banda Simfònica, tot i que també i al llarg dels últims cursos els alumnes de
vent formen part de l’Orquestra Simfònica. Al llarg dels anys aquests grups s’han anat
definint en funció dels canvis en els plans d’estudis i Lleis d’educació, però sempre han
conservat la essència del gran Conjunt com a objectiu final i referent de qualitat tant
acadèmic com artístic.
El centre també disposa d’altres grans formacions instrumentals com poden ser
l’Orquestra de Violoncels, l’Orquestra de Flautes o l’Orquestra de guitarres i conjunts
estables més petits com el Quartet de Saxofons, a part dels Grups Corals Cor Infantil,
Coral Juvenil i Coral del Conservatori.
www.veusdelcor.cat 15

16. Cor de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat,
Mariona Benet i Daniel Garcia
Neix amb la voluntat d'oferir al públic fragments d'òperes, de musicals, i òperes senceres,
per tal de poder fer arribar aquest gènere a l'abast de tothom. Estem parlant d'un cor,
doncs, que defuig el repertori tradicional de les agrupacions corals per centrar-se en el
món de l' òpera i del musical. Els seus concerts alternen fragments de solistes ( àries,
duets...) de diferents obres i autors, amb els cors més representatius.
Tant en els concerts com en les representacions, es treballa la part teatral. L'objectiu del
cor és gaudir cantant, i saber transmetre-ho al públic amb el màxim rigor musical.
El Cor ha estat una part important en gairebé totes les produccions de l’Òpera de
Cambra : “Dido i Eneas” de H. Purcell amb solistes de l’Aula de Cant, l’Orquestra Jove de
Fusió, i el cos de dansa de l’Esbart Sant Cugat Sant Jordi; “El Mikado” de Gilbert i Sullivan
amb solistes i cor de l’Aula de Cant; “La Guerra domèstica” de F. Schubert amb solistes i
cor de l’Òpera de Cambra, amb 12 representacions, entre les quals destaquen l’Auditori
de Sant Cugat i el Palau de la Música Catalana, “Concert d’àries i cors d’òpera” amb el Cor
de l’Òpera de Cambra, “Orfeo ed Euridice” de Gluck, “Nit de Musicals” amb Miquel Cobos
i el Cor de l’Òpera de Cambra, Tempo d’Amore” i “La Bella Helena” de J. Offenbach,
ambdós dirigits escènicament per Jordi Purtí i musicalment per Daniel Garcia; “Verdi vs
Wagner” amb la col·laboració del Cor Dyapason i la direcció de Daniel Gil de Tejada.
www.veusdelcor.cat 16

17. Cor de Cambra Dyapason, Teodor Roura
Es funda l’any 1988 sota la direcció de Teodor Roura amb la intenció d’interpretar un
repertori que en aquells moments és poc habitual. Des de la seva fundació, el Cor de
Cambra Dyapason, una de les primeres formacions corals de cambra del país, ha
participat amb regularitat en concerts de diferents cicles musicals.
Al febrer de 2005 i el febrer de 2006, conjuntament amb el Cor Aulos de Sant Cugat i
l’orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, realitza uns concerts
interpretant cors d’òpera i l’obra Le Villi de G. Puccini, al Teatre-Auditori d’aquesta ciutat.
El Cor de Cambra Dyapason ha fet diversos enregistraments: la “Missa en La Major” de
Francesc Juncà (1724-1833) amb l’Orquestra de Cambra Catalana (1999); obres de
Joaquín Nin-Culmell (2005), Cançoner de Barcelona”, amb obres del manuscrit Barcelona
M-454 de la Biblioteca de Catalunya (2008) , entre d'altres
L’any 2007, dirigit pel musicòleg Emili Ros-Fàbregas, el Cor fa uns concerts monogràfics
amb obres del Cançoner de Barcelona, del manuscrit Barcelona M-454 de la Biblioteca
de Catalunya. Aquest mateix any, juntament amb el Cor Aulos, interpreta el Rèquiem
Alemany de Johannes Brahms, en la versió del propi compositor per a solistes, cor i
piano a quatre mans.
L’any 2009 va interpretart l’Stabat Mater de Dvorak en la versió per a solistes, cor i piano
del mateix autor, descoberta musicològica recent i inèdita a Catalunya. Així mateix, ha
interpretat la integral dels quartets vocals de Joseph Haydn.
www.veusdelcor.cat 17

18. Cor Aulos, David Folch
El Cor Aulos inicia la seva trajectòria l’Octubre de 1993 de la mà de Jordi Piccorelli, que va
ser-ne el director fins al 2012, moment en què David Folch pren el relleu en la direcció,
sense alterar la filosofia del grup: un cor de cambra obert a tothom per fer música,
treballar amb rigor i passar-s’ho bé.
Aquesta formació ha ofert nombrosos concerts per tota la geografia, no només catalana
sinó també europea, destacant les gires realitzades per Eslovàquia i Alemanya, i ha
interpretat des de música antiga fins a música d’autors contemporanis, actuant en espais
tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana o el Gran Teatre del Liceu.
El Cor Aulos ha estrenat les Cinc Sardanes Vegetals de M. Salvador i el Nocturn para
Anna de A. Charles i s’ha implicat en espectacles de producció pròpia com el Llibre
Vermell de Montserrat.
També ha participat en diverses operes de petit format, com La Viuda Alegre de F. Lehar o
Il Campanello de Donizetti i en la gravació dels discs I si...? de Toni Xuclà i el Llibre Vermell
de la Companyia Elèctrica Dharma, així com en diversos espectacles amb la companyia
santcugatenca Tetrateatre, com les Verdaguerianes o Pedra i Sang.
En el 2014 el Cor Aulos ha celebrat els seus 20 anys de trajectòria, consolidant-se com un
conjunt vocal versàtil, capaç d’adaptar-se a estils musicals diversos en funció de l’auditori
i l’esdeveniment.
www.veusdelcor.cat 18

19. Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat
És una entitat amb gairebé 60 anys d’existència i 30 de titularitat municipal, amb seu en
l'espai singular de la Casa Mònaco. L'Escola d’Art i Disseny imparteix ensenyaments
oficials d'arts plàstiques i disseny de la família professional de Comunicació Gràfica i
Audiovisual. Ofereix cinc cicles formatius: un de grau mitjà i quatre de grau superior.
El Projecte educatiu del centre es basa en la continuïtat i la relació entre els diferents
cicles. El cicle mitjà serveix d'introducció a la família i contempla la formació per les
proves d'accés. Els cicles superiors recullen quatre àmbits contigus i complementaris; les
relacions entre ells permeten dissenyar els currículums amb mòduls comuns, específics i
complementaris, possibilitant a l'alumnat obtenir dues titulacions en tres cursos.
Alumnes de l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat han obtingut nombrosos premis de
final de cicle.
www.veusdelcor.cat 19

20. www.veusdelcor.cat 20