Presentació de la sèrie climàtica de Barcelona (1780-2011) en motiu de la celebració del Dia Meteorològic Mundial al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona 21 de març de 2012.

1. La sèrie climàtica de Barcelona
(1780-2011)
Celebració del Dia Meteorològic Mundial
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
21 de març de 2012
Aquesta obra està subjecte a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la
reproducció , la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar obra derivada, sense
cap restricció sempre que se’n citin els autors i no es contradigui amb la llicència específica que pugui
tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

2. Índex
1. Les Motivacions d’una recerca en arqueologia científica.
2. Les observacions meteorològiques. Context històric i trajectòria a Catalunya.
3. El rescat i el tractament de les observacions: dels documents, a les dades
numèriques.

3. 1. Les motivacions d’una recerca en arqueologia científica
La recuperació de sèries meteorològiques antigues és una feina feixuga i complexa.
Cal una confluència de motivacions per a endegar-la:
- Una activitat científica històrica amb un nivell de qualitat òptim i que fa raonable la
seva recuperació.
- Un patrimoni documental i bibliogràfic valuós i vulnerable que ha estat preservat en
diferents entitats.
- Un context científic actual que ha facilitat la recerca en aquests àmbits i té interès
per les dades obtingudes.
- Un organisme públic, com el Servei Meteorològic de Catalunya, que s’ha implicat en el
projecte i ha aportat recursos humans i materials.
- Un col·lectiu de meteoròlegs i climatòlegs que des de diferents àmbits han bolcat el
seu capital humà en les tasques de recuperació i tractament de les dades.

4. Però també...
- Unes necessitats pràctiques:
Les incerteses que suscita el comportament
de la variabilitat climàtica i dels riscos associats
aconsellen disposar de sèries meteorològiques
diàries per a llargs períodes de temps.
Així es detecten els episodis de baixa freqüència.
- I unes necessitats emotives:
Un país que va patint freqüents
adversitats històriques no pot permetre
que les seves grans fites culturals i
científiques caiguin en l’oblit.
Cal reivindicar i reconèixer com un
patrimoni cultural propi aquells que
van excel·lir en la seva feina malgrat
les dificultats.

5. 2. Les observacions meteorològiques.
Context històric i trajectòria a Catalunya
2.a. La meteorologia pre-instrumental

6. La humanitat sempre s’ha qüestionat el temps meteorològic, la dificultat per a
pronosticar-lo, la irregularitat del clima, les seves manifestacions adverses...
Aristòtil, 340 a.J.C.
“Meteorologica”
A l’època medieval
es dóna una forta
ralentització cultural
i científica Recurs als pronòstics
astrològics i als
refranys populars
I en cas d’impacte,
assumir la culpa i
demanar el retorn
a la normalitat
mitjançant
pregàries
religioses

7. 2.b. La meteorologia instrumental

8. Al segle XVII conflueixen una sèrie de factors
que permeten considerar-lo com l’inici
de la meteorologia moderna
5 9
6
3 Accademia
4
7 2 del
Cimento
1 8
G. Galilei
E. Torricelli Existència
Xarxa de Leopold de Toscana d’entitats
(Rete Medicea, 1654-1667) responsables
de la gestió de
R. Descartes Creació de xarxes l’observació
d’observatoris amb i la publicació
Establiment del mètodes i instruments de les dades
Invenció
mètode científic homologables
d’instruments de
basat en la raó
mesura de variables
i l’experimentació
atmosfèriques

9. Durant el segle XVIII es consoliden arreu d’Europa institucions científiques
i observatoris. Hom assoleix un coneixement raonable del comportament
de l’atmosfera a escala planetària.
Royal Society
Estocolm
Greenwich
Vaticà
París

10. 2.c. La implicació dels metges a l’observació meteorològica

11. La industrialització i el creixement
demogràfic de la segona meitat
del segle XVIII comporten problemes
nous de salut pública:
- Noves epidèmies i malalties professionals
- Gestió dels residus i de la contaminació
- Proveïment d’aigües de boca “potables”
Els metges desenvolupen
Població (milers d'habitants)
Barcelona
una nova visió del 200
medi ambient i 180
les condicions de vida 160
a les ciutats 140
120
100
80
La població de Barcelona
60
s’incrementa durant 40 97.418 121.815 183.787
el segle XVIII un 320% 34.005 111.410
20
1717 1787 1830 1842 1857

12. L’exemple més proper és la Société Royale de Médecine de París.
Creada el 1776 i extingida l’any 1793 per problemes estrictament polítics.
Louis Cotte, secretari científic, - Una xarxa internacional de 206 observatoris
publica Traité de Météorologie - La publicació anual de les Histoire et Mémoires de la
(1774). Société Royale de Médecine, recopilant i difonent les
dades de la xarxa entre 1776 i 1786.

13. 2.d. La Catalunya del segle XVIII.
Explicació del seu impuls científic

14. 1714
Un país:
- Institucions pròpies suprimides.
- Limitacions en l’ús de la llengua pròpia.
- Règim econòmic de reparacions de
guerra indefinit (Real Catastro).
- Control militar de la política i la justícia
(Capitán General i Real Acuerdo).
Tot plegat “...con el máximo empeño sin que
se note el cuidado (...) para mantenerlos más
contenidos y menos orgullosos...”
Abans Després

15. Un exemple
ho explica tot:
el periple formatiu
Girona de Francesc Salvà
Solsona Vic
Lleida
Barcelona
Tarragona Universitats
catalanes
Tortosa 1300-1714
Cervera
Universitats
catalanes
1714-1843

16. 1758
Real Junta Particular de Comercio,
actual Cambra de Comerç de Barcelona
Suport material i financer per a la docència:
- Conferència Physico-Mathematica Experimental
- Reial Acadèmia de Ciències i Arts
- Reial Acadèmia de Medicina pràctica
- Col·legi de Cirurgia
- Acadèmia de Farmàcia de Sant Victorià
- 16 Escoles de Llotja
Una veritable Universitat científica, tècnica i laboral malgrat la prohibició de 1716

17. Document fundacional de la “Conferencia Physico-Mathematica Experimental”.
Embrió de la institucionalització moderna de la ciència a Catalunya.
1764
Jaume Bonells:
un dels fundadors de la
Reial Acadèmia
de Ciències Naturals i
Arts de Barcelona (1770)
Pau Balmas:
un dels fundadors de
l'Acadèmia Mèdico-
Pràctica de Barcelona
(1770)
L’any 2014
farà 250 anys
Font: Web Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

18. Jaume Bonells l’octubre de 1779 postula
unes funcions molt específiques per a les
acadèmies mèdiques, entre les quals:
- Generar observació meteorològica
1779
sistemàtica i contínua de totes les
variables possibles per a tenir referents
ambientals dels episodis epidèmics.
- Fer estudis sobre qualitat del medi
i de les aigües en els entorns de les
poblacions on està destinat cada metge
(Topografies mèdiques).
- Coordinar, intercanviar i publicar tots
els resultats de les recerques individuals.
- Donar suport a les autoritats civils quan
ho requereixin.

19. Malauradament,
Jaume Bonells no pot
gaudir de les
activitats que ell
mateix proposa
i organitza

20. 2.e. El Dr. Francesc Salvà i les seves “Taules Meteorològiques”

21. Francesc Salvà i Campillo (1751-1828)
- Els registres segueixen les pautes
metodològiques de la Royale Société
Activitat d’observador meteorològic: de Medicine de Paris (L. Cotte, 1774)
1780-1827, al seu domicili particular
al carrer Petritxol, 11.
- F. Salvà es preocupa per donar
continuïtat a les observacions
entre els seus deixebles i companys.
- També hi ha
una tasca divulgativa
Publicant diàriament
les observacions i
atenent consultes
i cartes de lectors
al Diario de Barcelona.
Realitza tres registres instrumentals diaris
entre gener de 1780 i gener de 1827.
18 observacions diàries x 47 anys.
Més de 308.000 dades

22. Taules Meteorològiques, volum I
Gener 1780

23. Taules Meteorològiques, volum IV, annex
Desembre 1825

24. 1) F. Salvà i J. Isern,
Observadors C. Petritxol 11
meteorològics 8 1780-1827
a Barcelona. 2) P. Vieta
1780-1936 C. Llibreteria, 22
1827-1853
3a) L. Presas
C.Sant Pau, 22
1848-1869
3b) L. Presas
7 3b
C. Canuda, 26
1869-1874
4 4) J.R. Campaner
1 C. Carme, 47
6 1853-1873
3a 5) A. Burckhart
C. Zurbano, 5
2 1874-1884
6) J. Montserrat
5 C. Hospital, 47
1880-1885
7) Universitat
C. Carme
1855-1882(?)
8) Universitat
0m 500m
Ed. històric
1882-1936

25. 1750 1775 1800 1825 1850 1875 1900 1925 1950...
Llorenç Presas Observatori Fabra
1850-1875 RACAB
RACAB/UB 1905 ... ...
Pau Balmas Agustí Yàñez Girona
Antoni Martí Franquès 1830-1850 Eduard Fontserè
Conferència
Physico-Mathematica 1780→, Altafulla RACAB/CSV(F) Granja Escola 1896→
experimental RACAB RACAB 1902 →
SMC Històric
(1764)
+
i
Lobby de científics
Escola Industrial SMC actual
catalans a Madrid, Granja Escola 1920 →
facilitant la Diputació/Mancomunitat
institucionalització Juan Agell 1860 →
d’entitats científico- 1835-1860
acadèmiques UB
+ Escola
Jaume Bonells Observació oficial de l’Estat
Industrial
1855-1938 ... ...
Conferència Francesc Salvà Pere Vieta Universitat de Barcelona
Physico-Mathematica 1780-1825 1835-1855 SMN/INM/AEMET
experimental RAMC/RACAB RAMC
(1764)
J. Isern Molleras UB J.R. Campaner
1825-1835 1855-1875
RAMC RAMC A. Burkhart J. Montserrat
1875-1884 1880-1885
Manel Barba Roca
Òptic Metge/RACAB
Família Bolós 1790 →
1780 → Vilafranca Penedès Rafel Patxot
OLOT 1880-1920 Observatori de l’Ebre ACOM, ACAM,
Josep Pasqual St. Feliu Guíxols IHS empreses,
Marià Olivés
1770 → 1904 → col.legis,
Mn. Canelles 1830 →
Hosp. VIC Col.legi Orfes XOM ... ...
1780 → Lleida Observatori del
Balaguer
Convent trinitaris Monestir de Montserrat
1860 →
1902 →

26. 3. El rescat i tractament de les observacions:
dels documents a les dades numèriques

27. 1a fase. Detecció de les fonts. La documentació es troba molt dispersa i en diferents
formats. Sempre que ha estat possible, s’han consultat els documents originals, però
no sempre ho ha estat. En aquests casos, la premsa ha omplert aquest buit.
Reial Acadèmia de Medicina
de Catalunya (1780-1827)
Reial Acadèmia de Ciències i Arts
de Barcelona Portada del Diario de Barcelona
(1849-2011) (5 de gener de 1800)

28. 2a fase. Recuperació i preservació de la informació. Un cop identificada la
documentació, el següent pas implica el traspàs del paper al format digital, mitjançant
la tècnica de l’escaneig. En aquesta fase, no només s’ha recuperat la dada, sinó també
tot allò relacionat amb la metadada.
Escaneig de la documentació als
Arxius de la RAMC (damunt) i
RACAB (esquerra)
Exemple de metadada
Observacions de Llorenç
Presas (1849-1874)
(ARACAB)

29. 3a fase. Digitalització de la informació. La digitalització és la fase més feixuga i que
consumeix més temps. L’ampli ventall de tipus d’observacions (variables), freqüència
(habitualment tres observacions diàries) i de formats del material original (sovint
manuscrits) han dificultat força la tasca.
El volum de dades digitalitzades supera la xifra
d’1.350.000, incloent les variables
temperatura, precipitació, pressió
atmosfèrica, estat del cel i meteors.
Majoritàriament, les observacions es feien
tres cops al dia

30. 3a fase. Digitalització de la informació. Exemple de la mostra de formats
Portada del Diario de Barcelona Full d’observacions de maig de 1856
Taula d’observacions de gener Llorenç Presas
5 de gener de 1810
de 1780 Dr. Francesc Salvà
Portada del diari
La Imprenta, de 5 de
setembre de 1871
Full d’observacions de maig
de 1855 - Universitat de Barcelona
Llibreta d’observacions de l’Observatori
Fabra. Abril de 1931

31. 4a fase. Control de Qualitat. Després de la digitalització, es procedeix al control de
qualitat de les dades a resolució diària, és a dir, un conjunt de procediments per a
detectar i identificar errors produïts en el procés d’anotació, manipulació o
digitalització de les dades. Aquests controls estan jerarquitzats i s’agrupen en:
• Test de grans errors (exemple: precipitació negativa, desplaçament de la coma).
• Tests de tolerància (exemple, una temperatura màxima de 30ºC al mes de gener).
• Tests de consistència interna (exemple, la temperatura mínima ha de ser inferior
a la temperatura màxima).
• Test de coherència temporal (exemple, una diferència excessiva entre dos valors
de temperatura diària correlatius o repetició del mateix valor diversos dies).
• Test de coherència espacial, un valor sospitós es contrasta amb la dada
enregistrada a una estació propera aquell mateix moment.
Exemple gràfic d’un valor
erroni o dubtós.
Representació de l’evolució
diària de la temperatura
de l’aire a les 07h
(1800-1809)
Dels 84.735 dies, només 391 (un 0,46%) s’han identificat com a erronis

32. 5a fase. Composició de la sèrie. La sèrie climàtica de Barcelona s’ha de composar a
partir de les dades procedents de diferents punts.
1 2 3 4 5 6
SALVÀ VIETA CAMPANER BUR. UB - Edifici històric OBSERVATORI FABRA
1980
2000
1960
1780
1800
1820
1840
1860
1880
1900
1920
1940
Sèries principals
Sèries de suport

33. 6a fase. Anàlisi d’homogeneïtat. Per poder obtenir una sèrie útil, cal analitzar la seva
homogeneïtat, és a dir, assegurar que qualsevol tendència o variació que es detecta és
fruit només de factors climàtics i no d’elements externs: canvis d’ubicació,
d’instrumental, de mètodes d’observació, d’unitats de mesura...
L’anàlisi utilitza sèries climàtiques properes i a resolució mensual per posar a prova la
sèrie de Barcelona (homogeneïtat relativa), permet detectar els punts de ruptura i
corregir-la.
El període crític és
l’inicial, per l’escàs
nombre de sèries
d’entorn
Sèries utilitzades en l’anàlisi d’homogeneïtat

34. La sèrie de Barcelona en el context europeu. Per la seva longitud i continuïtat, la sèrie
de Barcelona estaria entre les deu primeres.
Sèries meteorològiques diàries contínues
més antigues d’Europa ja disponibles:
1) Uppsala (SE), 1722
2) Basilea/Berna (CH), 1755
3) Estocolm (SE), 1756
4) Milà (IT), 1763
5) Pàdua (IT), 1766
6) Londres (GB), 1770
7) París (FR), 1770
8) Barcelona, 1780
9) Hohenpeissenberg (DE), 1780
10) Praga (CZ), 1781
11) Edimburg (GB), 1785
*12) Cadis/San Fernando, 1786
*13) Palerm (IT), 1790
14) Gibraltar (GB), 1790
15) Armagh (GB), 1795
(*) Sèries amb moltes discontinuïtats fins 1820-30
Sèries meteorològiques diàries detectades i
recuperables:
- Roma (VA) - València
- Marsella (FR) - Madrid
Sèries disponibles - Bolonya (IT) - Trondheim (NO)
Sèries detectades - Bergen (NO) - Lund (SE)
- Viena (AT)

35. Resultats. La reconstrucció de la sèrie de la temperatura mitjana permet detectar els
anys més càlids i més freds de la sèrie i períodes climàtics coneguts.
5 anys més càlids
Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2011) (anomalia)
3.0
2006 (+1,7 ºC)
2.5
Anomalia de temperatura (ºC) respecte el període 1961-1990
2003 (+1,6 ºC)
2.0
1.5
1997 (+1,4 ºC)
1.0
2009 (+1,4 ºC)
0.5 2011 (+1,4 ºC)
0.0
5 anys més freds
-0.5
(anomalia)
-1.0
1816 (-2,3 ºC)
-1.5
1814 (-2,2 ºC)
-2.0
1887 (-2,0 ºC)
-2.5
Mínim solar Dalton Mínim solar secundari Escalfament global
+ erupció Tambora + erupció Krakatau 1813 (-1,8 ºC)
-3.0
1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000
1853 (-1,7 ºC)
Evolució de la temperatura mitjana anual, expressada com a anomalia o diferència respecte la mitjana del
període de referència 1961-1990 (14,8 ºC). La corba negra correspon una mitjana mòbil d’11 anys de període.

36. Una aproximació estacional permet detectar comportaments diferenciats.
Temperatura mitjana d'estiu (1780-2011)
5.0
2003
Onada de calor
Anomalia de temperatura (ºC) respecte el període 1961-1990
4.5
4.0
3.5
3.0
2.5
2.0
1.5
1.0
0.5
0.0
-0.5
-1.0
1989/1990
-1.5
-2.0
-2.5
-3.0
-3.5 Temperatura mitjana d'hivern (1780-2011)
-4.0
5.0
-4.5
4.5
Anomalia de temperatura (ºC) respecte el període 1961-1990
-5.0
4.0
1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000
3.5
3.0
2.5
2.0
1.5
1816 1.0
L’any “sense estiu” 0.5
(post-Tambora) 0.0
-0.5
-1.0
-1.5
-2.0
-2.5
-3.0
1829/1830
-3.5
-4.0
-4.5
-5.0
1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000

37. Els resultats obtinguts estan en sintonia amb els obtinguts a altres regions.
Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2011)
3.0
2.5
Anomalia de temperatura (ºC) respecte el període 1961-1990
2.0
1.5
1.0
0.5
0.0
-0.5
-1.0
-1.5
-2.0
-2.5
-3.0
1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000

38. Potencialitat climàtica de la sèrie de Barcelona.
• Millorar el coneixement de la variabilitat i el canvi climàtic a la Mediterrània
occidental.
• Proporcionar noves dades per a la validació dels models climàtics.
• Millorar la comprensió d’episodis meteorològics extrems, com ara les sequeres o les
inundacions.
02/10/1787 08/10/1787
10313
A 10236
10304 10207
A
LLEGENDA
10093 10225
10059 10234
B
10076 10260 A 1020mb
9965
10005 10065
B
B 1008mb
Intèrval 4mb
1 a 8 d’octubre de 1787 “Riuada Grossa al riu Ebre de 1787”
IMPACTES:
- 183 víctimes mortals
- 518 edificis derruïts
- 3 ponts

39. Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2011)
17,0
16,5
16,0
15,5
Temperatura (º)
15,0
14,5
14,0
13,5
13,0
12,5
12,0
1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000
Temperatura mitjana anual (1780-2011): 14,5 ºC
Augment de la temperatura mitjana (1780-2011): +0,07 ºC/dècada
Increment global (1780-2011): +1,6 ºC

40. Gràcies per
la seva atenció
Aquesta obra està subjecte a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la
reproducció , la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar obra derivada, sense
cap restricció sempre que se’n citin els autors i no es contradigui amb la llicència específica que pugui
tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca