Presentació cossiers

1,180 views

Published on

Published in: Travel, Self Improvement
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Presentació cossiers

  1. 1. Que són els balls dels cossiers? <ul><li>El ball dels cossiers es un conjunt de danses populars mallorquines que actualment només es ballen a Montuïri, Algaida, Manacor, Pollença, Alaró i Palma. </li></ul>
  2. 2. Origen dels cossiers Certament gairebé sols podem dir que la seva procedència és d’origen remot, obscur, i ignorat, que és una dansa antiquíssima perduda dintre de la foscúria del temps. Tot i això, hi ha una sèrie de factors i dades que convé tenir presents alhora d’estudiar el discutit origen. Els cossiers van començar essent un tipus de ritual permillorar la fertilitat de les terres de conrreu en el que homes anaven vestits de dones. Hi havia 6 cossiers i una dama que podia ser una dona o un home transvestit, també apareixia la figura d'un dimoni que simbolitzava que els cossiers guiats per la dama volien fer fugir els mals de la terra. Sembla que les divinitats agrícoles més primitives eren femenines. És evident la presència en els Cossiers d’un molt marcat culte dendrolàtic (dirigit als vegetals), alfabeguera, murta... Igualment és de remarcar aquella purificació i preservació que els cossiers volen obtenir ballant en cercle. El cercle és ben significatiu. Hi envolten la Dama i sols ella l’obre o el desfà; el dimoni, és clar, sempre fora, i quan gosa entrar-hi és aviat vençut per aquella divinitat feta dona. El cercle, segons l’etnografia, té un caire màgic i comporta puresa i resguard. Ballar formant una figura rodona és una característica universal de la dansa i practicada per tots els pobles del món sigui quin sigui el seu nivell cultural.
  3. 3. Història dels cossiers Va començar amb l’arribada del cristianisme. Tot i que aquesta nova religió fos totalment diferent a les llavors existents pel que fa als seus ritus, els primitius cristians no pogueren o no volgueren, prescindir de determinades formes de culte que eren practicades amb veritable fe, fins i tot pels sacerdots i dignitats eclesiàstiques que ballaven a les celebracions, costum que es conservà per molts de segles. Les processons cristianes no foren en definitiva més que una dansa en forma deambulatòria: unes desfilades conjuntes i devotes de clerecia i feels, que originaren més tard les danses ambulants com la dels Cossiers. Aquests balls estesos a tots els llocs cristians, honoraven i enaltien el cristianisme catòlic, però no eren en definitiva, més que una adaptació continuadora d’aquella dansa ritual que tants segles feia que rodava. Antiguament ballaven el dia del Corpus.
  4. 4. Etimologia de cossiers La paraula cossiers ha preocupat sempre als investigadors, els quals algunes vegades s’han contradit. La veritat és que una paraula que ha estat utilitzada durant segles i segles per tota una societat, ha de sofrir forçadament l’erosió que sempre ocasiona la tradició purament oral, i així trobam a documents, arxius o pagaments, definicions d’aquells balls com a de: Cossiers, de Cossis, de Còssil, Còssils,etc. El punt més àlgid de la mala interpretació, i prova evident de tal deformació, la trobam a Menorca, on fent valer la presència britànica a l’illa durant bona part del segle XVIII, hi ha grups que defensen un fictici ball d’Escòcia, suposadament originari d’aquella nació cèltica. L’arxiduc Lluís Salvador fou qui va adduir aquest origen del mot. En el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines, hi figura: COSSIER.- Salta a la vista que el nom d’aquest ball ni dels seus balladors no poden tenir res a veure etimològicament amb el de l’atuell de rentar; i no cal dir que la història que conten a Menorca d’un “ball d’Escòcia” és un cas típic de “llegenda etimològica” sense cap valor. Afirma: “Es tracta d’una adaptació catalana d’un mot mossàrab: kosäir (corredor que corre cerimonialment) derivat del llatí cursus .
  5. 5. Cossiers de Montuïri Montuïri és el poble on la tradició de la dansa dels cossiers està més arrelada, ja que no s’han perdut mai ni han passat cap època de desprestigi. La característica que els distingeix de la resta dels pobles és la seva continuïtat al llarg de la història. Els cossiers són el símbol, l’esperit, l’expressió mateixa del poble de Montuïri. Per això que és important que els cossiers es conservin, perquè són el símbol vivent que dóna identitat pròpia a la vila. Per assegurar la seva conservació i tradició dins el poble s’ha d’evitar qualsevol intent de folklorització i sobretot mai no s’han de treure del seu context (a Algaida estigueren a punt d’anar-se’n en orris per haver-se convertit en tracte de negoci de cara al turisme, ja que aquests muntatges turístics sols desvirtuen les formes culturals pròpies del país). Arran d’aquestes posicions, el juliol de 1985, es va decidir redactar uns estatuts per regular i prevenir possibles situacions en les quals el ball dels cossiers deixàs de banda el seu caràcter de festa popular i es convertís en un ball folklòric o regional. A montuïri els cossiers ballen els dies 15,23 i 24 d'agost.
  6. 6. Altres cossiers de Mallorca Avui trobam només ball de cossiers a pobles de Mallorca: Montuïri, on sembla que mai no s’han aturat. Algaida, que tengué un parèntesi fa una vintena d’anys que tornen ballar. Manacor i Pollença, on els recuperaren el 1891, després de molts d’anys d’oblit. I a Alaró i Ciutat on els han recobrat més recentment. Els cossiers existien durant el barroc, que va ser la seva època d’esplendor en molts pobles de l’illa com Pollença, Sóller, Valldemossa, Alaró, Inca, Santa Maria, Sineu, Algaida, Montuïri, Manacor, Porreres, Llucmajor, Felanitx, Campos i Ciutat on existien vàries colles repartides entre parròquies i gremis.
  7. 7. Cossiers d'Algaida Aquests ballen dues vegades a l’any. El dia del patró, Sant Honorat, dia 16 de gener, ballen l’Oferta a l’ofici del sant i després fan alguns balls a la sortida de missa. Ballen també per les festes d’estiu, que se celebren per Sant Jaume. El repertori de danses és extens, i cada una té un nom i una coreografia pròpia: l’oferta, els reis, sa dansa nova, sa titoieta, ses bombes, es mercansó, sa flor de murta, s’obriu-mos, mestre Joan... són gairebé els mateixos balls que s’interpreten a Montuïri, però a Algaida els trobam amb un ritme i uns moviments molt més suaus. Aquest cossiers tengueren un breu parèntesi. Fou durant els anys 1965-72. La dansa deixà de pertànyer al poble per ésser un producte més ofert als turistes que s’aturaven a dinar a Cal Dimoni. Encara es pot veure al costat del restaurant el rètol de “Danzas de Cossiers” pintat a la façana. Sortosament, l’any 1972, aquesta situació, que els hagués pogut dur a l’extinció total, s’acabà i des de llavors tornen ésser patrimoni cultural del seu poble.
  8. 8. Cossiers de Pollença A Pollença es recobraren el 1981 gràcies a l’esforç d’uns joves investigadors. La seva actual data de sortida és el dia de la Patrona, la Mare de Déu dels Àngels, dia 2 d’agost. Se suposa que la darrera data de sortida se situa als voltants de l’any 1910. Els dansadors d’ara anomenen els balls així: l’oferta , a la missa de la Patrona, l’entrega de rams i la cadena i saludar la dama . Són dotze i la dama, fruit segurament de la degradació patida els darrers anys. Per tots els altres pobles, i fins i tot a danses similars d’altres països de la Mediterrània i d’arreu del món es repeteix sempre el set, número màgic. No van acompanyats del dimoni.
  9. 9. Cossiers de Manacor Aquests cossiers, com els de Pollença es recobraren el 1881 després d’estar moltíssims d’anys en l’oblit del poble. Fou al 1978 quan un grup d’estudiants amb ganes de fer reviure aquesta ancestral tradició, començà a cercar informació i a demanar a la gent vella del poble detalls sobre el que recordaven dels cossiers. L’Ajuntament, al 1990, declarà els cossiers Patrimoni Cultural del Poble de Manacor i es feren uns estatuts per tal d’assegurar la seva continuïtat i reconeixements públics. Es varen acordar unes altres dates de sortida: com a festa civil, el dia del Pregó de les Festes de Primavera. Com a festa religiosa, la festa del Sant Crist, de l’Església dels Dolors. També hem de dir que sobretot els primers anys aquests cossiers sofriren molts alt i baixos degut a la seva poca tradició i compenetració dins i amb la gent del poble.
  10. 10. Les cançons dels cossiers Montuïri Les danses i tocades dels cossiers de Montuïri, són: “flor de murta”, “mestre Joan”, “es gentil”, “sa gallineta rossa”, “s’obriu-mos”, “el rei no podia”, “sa dansa nova”, “es mercansó”, “sa mitjanit”, “es mocadors” i “l’oferta”. Com ja digué l’il·lustre musicòleg Josep Massot “flor de murta” és l’ Alma Mater de totes les peces. “ Sa mitja nit” a principis de segle era emprada per tal d’animar les corregudes del cós. En el moment de donar el “sus” per arrencar a córrer se’n tocaven els cinc darrers compassos. En el ball dels mocadors intervenen així mateix les xeremies a més del flabiol i del tamborí. Aquesta dansa és interpretada avui anant des de la rectoria a l’església cap a la Casa de la Vila. “ L’oferta” té un lloc només durant l’ofertori de la Missa Major. Una vegada acabada l’oferta dels cossiers aquests es retiren del presbiteri, i comença l’oferta general animada per les xeremies, flabiol i tamborí. Els cossiers actuals de Montuïri ja no ballen “es gentil” ni “sa mitjanit”. Segons Toni “Rei”, flabioler, la música dels Cossiers està totalment adaptada al més d’agost ja que és un ritme molt sec, comparable amb l’estat del camp, amb els rostolls de fora vila. És una optimització de la situació. Pel que fa al compàs és un 3x4. Les danses dels cossiers tenen algunes d’elles, lletra pròpia. En general tenen un caràcter eròtic i absurd, la majoria no tenen sentit. Les lletres, temps enrere, foren escrites per facilitar l’aprenentatge dels balls. És possible que antigament els mateixos cossiers cantassin aquestes lletres, talment com sabem que ho feien els de Sineu al segle XVII.

×