1.
ELS CAMINS TRADICIONALS A ARES
DEL MAESTRAT
Autor: Josep Xavier Llop Goterris
Consultora: Èlia Susanna López
Treball fi de carrera d'Humanitats
Juny 2013

2.
Aquest treball no haguera estat possible sense la
colaboració desinteressada de Julio Esteve, Clemente
Sebastià, Paco Ortí, Epifanio Traver, Rogelia Pitarch,
Abelardo Fabregat, Julio Garcia, Herminia Costa,
Sixto Garcia i molt especialment Hermini Garcia.
Gràcies a tots ells per la seua conversa i companyia i
per compartir el saber acumulat al llarg dels anys.
Agraïr també la colaboració de l'Ajuntament d'Ares.

3.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Objectius
1.2. Metodologia
1.3. Marc teòric
2. SOBRE ELS CAMINS.
2.1. Què entenem per camí?
2.2. Tipus de camins.
a) Dreceres i corriols
b) Camí de ferradura
c) Camí ramader
d) Camí carreter
3. ARES DEL MAESTRAT.
3.1. Geografia física.
3.2. Geografia humana i econòmica.
3.3. Com condiciona la geografia el traçat dels camins?
4. ELS CAMINS D'ARES Descripció funcional dels camins.
4.1. CAMINS D'ANAR PER CASA.
4.2. CAMINS D'ANAR AL POBLE.
4.3. CAMINS FORASTERS: ARRIERS, PASTORS I ROMEUS.
5. DE LA TERRAAL PAPER. Classificació dels camins.
5.1. Descripció de la xarxa de camins
5.2. Classificació per tipus
a) Camins reals
b) Altres camins de ferradura importants
c) Camins secundaris
d) Camins de carro
e) Camins ramaders
f) Dreceres
5.3. Classificació per funció
a) A peu
b) A cavall
1

4.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
c) En carro
d) El bestiar
6. CLOENDA
7. BIBLIOGRAFIA
2

5.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
1. INTRODUCCIÓ
Aquest treball te l'objectiu d'estudiar la mobilitat dins la societat preindustrial, la qual respon a un
model de poblament i d'explotació dels recursos en vies de desaparició o totalment superat. La
xarxa viària és el mitjà triat per a estudiar aquesta mobilitat ja que respon a les necessitats
econòmiques i socials de la societat que l'ha generada.
Com que l'estudi de la mobilitat dins la societat preindustrial és un tema que depassa de bon tros els
objectius, temporalització i àmbit d'estudi d'un treball final de carrera s'ha optat per acotar el tema
en el temps i l'espai. Així aquest projecte final de carrera pretén estudiar de manera global els
camins tradicionals d'Ares del Maestrat, atès que aquestos han estat en ús fins fa relativament pocs
decennis i se'n guarda memòria històrica i evidències físiques.
El concepte de camí és un concepte ampli i poc precís, així el Diccionari Català Valencià Balear
defineix el camí com l' Espai apte per transitar-hi, que cal recórrer per anar d'un lloc a un altre1
on
caben els camins, carreteres, autovies, carrers, etc. Es tracta d'un concepte molt ample però cal
acotar-lo. D'acord amb la bibliografia existent podríem definir el concepte de camí com l'espai apte
per a transitar que no es pot considerar carretera2
.
Així podem definir els camins tradicionals com els camins existents abans de l'arribada de la
industrialització i la motorització del transport, és a dir abans de l'automòbil i el ferrocarril3
.
L'estudi dels camins tradicionals no es pot abordar des d'una única disciplina i, per tant, es tracta de
realitzar una recerca multidisciplinària pouant dels mètodes i procediments de la geografia,
l'antropologia i la història. Per tant ens acostarem als Camins Tradicionals des de molts punts de
vista, amb una mirada interdisciplinària on se sume a la mirada del geògraf la de l'antropòleg i la de
l'historiador, i fins i tot la de l'enginyer. El geògraf mira l'espai i es qüestiona tot allò que hi ha al
darrere del que s'hi veu: per què hi ha aquest arbre o aquest bosc en eixe lloc i no en altre? per què
es va fer aquell mas sota el cingle i no dalt? Però per a respondre aquestes preguntes no hi ha prou
amb donar una explicació basada en el medi físic o en l'economia sinó que cal afegir la mirada de
l'antropòleg per a entendre les motivacions de la gent que va afaiçonar el paisatge.
1Alcover,Antoni Maria i Moll, Francesc de Borja (2002) Diccionari Català-Valencià-Balear [edició electrònica
consultable] Institut d'Estudis Catalans <http://dcvb.iecat.net/> [Data de consulta: 8 de gener del 2013] a partir d'ara
citat com a DCVB.
2 López-Monné, Rafael (2005)Els camins històrics i tradicionals de les comarques de Tarragona [llibre digital ] Ed.
Diputació de Tarragona [Data de consulta:18 d'octubre del 2012 ]
<http://www.diputaciodetarragona.cat/houdipu/media/upload/arxius/per_a_tu/cultura/opuscles/camins.pdf>
3 López-Monné, Rafael (2005)
3

6.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
L'objectiu final és donar una explicació a l'origen i significat de la xarxa de camins tradicionals que
trobem avui dia a les comarques de muntanya i que ha esdevingut una xarxa fòssil en haver estat
substituïda per una de nova pensada per a la mobilitat motoritzada. Aquesta investigació però pretén
enfocar el tema no des del punt de vista del camí sinó del caminant, no tant des de la distribució a
l'espai, sinó de l'ús que s'hi fa del mateix, amb l'objectiu d'explicar la finalitat de la xarxa caminera
tradicional, inseparable d'una forma de vida que ja ha desaparegut.
En la societat actual, on el medi natural es cada vegada més un espai d'oci, els camins tradicionals
han trobat una nova funció per a la pràctica de les activitats de lleure en general i especialment del
senderisme, però aquestes noves funcions no ens han de fer oblidar quins foren els usos que van
motivar la creació d'aquests camins i a quines necessitats responien.
A més cal afegir que l'explicació dels usos tradicionals dels camins i les activitats associades
suposen també una posada en valor d'aquest patrimoni rural illetrat4
.
L'estudi parteix d'una pregunta inicial molt simple: com, qui i per què es van construir els camins,
senders i assegadors que es troben en bona part de les terres de muntanya? els quals es troben en la
seua major part abandonats, colgats per la vegetació o en procés de d'ensorrament.
La pregunta inicial és una pregunta personal i eixe punt de vista condiciona l'objectiu de la recerca.
Com a excursionista i caminador sempre m'he sentit atret pels vells senders empedrats que ara i
adés es poden trobar per la muntanya, amb un traçat que segueix el camí més lògic i menys pesat
per remuntar grans desnivells, grimpar cingles impossibles o traspondre colls. Però aquesta
pregunta inicial es veu condicionada per la meua formació com a geògraf que imposa una percepció
geogràfica de l'espai on coexisteixen els condicionants físics amb la societat humana que hi viu. Un
mateix grup social establert sobre territoris diversos dóna lloc a una configuració de l'espai diferent,
i també un mateix espai on coexisteixen grups culturals diferents en condiciona els diferents usos i
sistemes d'explotació. A més aquests no són estàtics sinó que varien amb el temps. Així avui en dia
els camins tradicionals han esdevingut una xarxa fòssil, sense ús, tot i què el traçat d'alguns ha estat
aprofitat per la nova xarxa de pistes i carreteres i d'altres s'han aprofitat per a usos alternatius com
per exemple el traçat de senders excursionistes.
L'esquema del treball és molt simple; en primer lloc es defineixen els objectius del mateix i la
metodologia utilitzada. Seguidament es fa una aproximació al concepte de camí i un repàs a les
poques aportacions que s'han fet des del món acadèmic i que ens aporten llum sobre l'estudi i
4 Soriano Martí, Javier (2005) “El patrimonio rural iletrado. Nuevos recursos para el desarrollo en áreas de montaña” A:
Millars: Espai i Història Vol. 28 [revista en línia] Universitat Jaume I [Data de consulta: 4 de gener del 2013]
<http://hdl.handle.net/10234/40345>
4

7.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
classificació dels camins tradicionals. A continuació es descriu el marc físic i humà d'Ares que és el
marc on es desenvolupa l'objecte d'estudi triat. En acabant es fa un repàs deliberadament més
literari i amb un llenguatge proper a la parla del poble on es descriu la mobilitat dins la societat
tradicional i que és el cos principal del treball. Finalment s'estableix una classificació funcional dels
camins d'Ares que divergeix de les classificacions fetes fins al moment així com un apunt de les
principals conclusions que se'n deriven.
Una part fonamental del treball ha estat el treball cartogràfic consistent en identificar i registrar els
vells camins però s'ha optat per no incloure la cartografia al cos del treball i es presenta en forma
d'annex final. També a l'annex es troba un extracte de les entrevistes realitzades, només la part
relativa als camins, i alguns documents d'arxiu consultats.
El fet de triar el terme d'Ares del Maestrat ha estat per dues raons: una primera és que els camins
tradicionals es conserven en més bon estat que en altres llocs ja que han estat en ús fins fa
relativament molt poc temps i, alguns, encara s'usen per als mateixos usos que s'han vingut usant
des de fa segles.
La segon raó és que el terme d'Ares es troba a cavall de les comarques dels Ports i el Maestrat i és
suficientment gran com per a considerar-se una mostra representativa de la xarxa viària tradicional
d'ambdues comarques.
1.2. Objectius
De la pregunta inicial, una vegada acotada en l'espai (el terme municipal d'Ares del Maestrat) i el
temps (la societat preindustrial contemporània5
) se'n deriven una sèrie d'objectius.
El principal objectiu s'ha operacionalitzat com analitzar la funció i els usos històrics i recents dels
camins tradicionals al terme municipal d'Ares del Maestrat. Aquest objectiu el podem desglossar en
dos: d'una banda explicar la funció dels camins tradicionals i de l'altra descriure'n els usos a què
responien.
Un segon objectiu, més geogràfic, seria establir una classificació dels camins tradicionals d'Ares,
tant des d'un punt de vista tipològic (a partir de les classificacions tipològiques existents a la
cartografia actual6
i històrica7
) com funcional, ja que tot camí respon a una o diverses funcions
independentment de la seua tipologia constructiva, funcions que estan en relació directa amb la
economia i societat d'un lloc i moment determinat.
5 Entenent aquesta en termes històrics com la existent entre la desaparició del feudalisme al primer terç del segle XIX i
l'èxode rural fruit de la industrialització al tercer terç del segle XX.
6 Mapes de l'ICV (Institut Cartogràfic Valencià), l'IGN (Instituto Geográfico Nacional), la base topogràfica del Cadastre
i el SGE (Servicio Geográfico del Ejército).
7 Sobretot a partir de la Planimetria prèvia a l'alçament del Mapa Topográfico Nacional, realitzada al llarg de l'estiu de
1909. (Minutas del MTN a escala 1:25:000)
5

8.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Com que l'enfocament que es pretén donar és alhora antropològic i geogràfic, una part del treball
consistirà a cartografiar els resultats de l'estudi car són inseparables de l'espai a més de la realització
d'entrevistes i enquestes per a l'anàlisi dels seus usos dins la societat que els va crear i utilitzar.
1.3. Metodologia
En un estudi interdisciplinar la metodologia a aplicar no pot ser la pròpia de cap disciplina sinó una
barreja de mètodes diversos extrets de disciplines diferents.
Per a respondre les preguntes que han marcat els objectius d’aquesta recerca calia anar a buscar, en
primer lloc, les restes arqueològiques dels molts camins que encara hi resten, alguns fins i tot en ús i
cartografiar-los. També parlar amb qui els usa o els ha usat fins fa relativament poc, i saber perquè
s’han usat i quins significats n’han donat al llarg de la història recent els seus usuaris així com
submergir-se al pou de la història per mirar de trobar si aquests han canviat significativament.
Així, aprofitant la memòria viva dels darrers masovers que han viscut dins la societat preindustrial,
s'ha fet treball de camp antropològic per recollir la funció i els usos que s'han fet dels camins
tradicionals. Aquest ha consistit en la realització d'entrevistes amb diferents masovers sobre el
terreny, és a dir, als masos sempre que això ha estat possible.
La previsió inicial era realitzar almenys dos entrevistes per cada una de les quatre denes en què es
divideix el terme d'Ares, però al final la tria dels entrevistats ha estat en funció de la disponibilitat i
disposició de les persones a ser entrevistades. Així s'han entrevistat dos persones a la dena del
Romer, dos a la Canà, dos de Vilavall, dos que van nàixer a Vilavall i han viscut al barranc dels
Prats i una persona que ha viscut tant al poble com a Vilavall. Hi ha per tant algunes parts del terme
que no es troben representades.
Els entrevistats majoritàriament són homes. De nou entrevistats set són homes i només dos han estat
dones. Tots els entrevistats són majors de seixanta anys , i sis d'ells depassen els vuitanta. Per tant
en la seua joventut i part de l'edat adulta han usat els camins tradicionals, únics existents en eixe
moment.
Llevat d'una entrevista realitzada al bar d'Ares la resta d'entrevistes s'han realitzat al mas, al racó del
foc degut al mal oratge dels mesos primaverals.
Les entrevistes han estat obertes i semiestructurades8
, amb un guió mínim i un tema clar a tractar
per part de l'entrevistador i entrevistat: “els camins d'abans”, però que ha anat derivant cap a altres
temes més o menys relacionats amb els usos que s'hi feien: anècdotes, festes, treball, etc. I d'alguna
8 Roca i Girona, Jordi “Les entrevistes” a Pujadas, Joan J. Coord. (2004) Etnografia FUOC
6

9.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
manera el camí ha esdevingut l'excusa per a contar la vida que hi passa9
. I és que més que una
entrevista ha tingut lloc una conversa distesa al caliu de la cuina on, com sol passar, no sempre s'ha
seguit el fil conductor dels camins i sovint la conversa ha derivat cap a altres temes, passats i
presents.
Calia però complementar la memòria dels vius amb els documents del passat, així s'ha realitzat una
recerca de documentació referent als camins i la xarxa viària a l'arxiu municipal d'Ares , buscant
documentació relativa als treballs de construcció i manteniment dels camins i els usos que se'n
deriven.
D'altra banda s'ha fet una recerca a la cartografia històrica accessible per tal de partir d'una base
espacial a l'hora de realitzar les entrevistes o les recerques, així com també s'han representat
cartogràficament els resultats de la recerca, dins els mètodes estrictament geogràfics. Aquest treball
previ d'aproximació als camins existents a partir de la cartografia i descripcions històriques s'ha fet
en base a les Minutas del Mapa Topogràfico Nacional de 190910
, i al Avance del Catastro11
de la
primera dècada del segle XX, així com a partir dels itineraris militars de mitjans segle XIX12
. Això
ha permés conèixer els camins existents, així com els llocs, partides i paratges del terme; una
informació indispensable a l'hora de realitzar les entrevistes per a acostar-nos a l'univers espacial
dels entrevistats i poder ubicar espacialment els llocs13
que esmenten així com per a poder contrastar
la veracitat de la informació proporcionada.
1.4. Marc teòric
L'antropologia és, per damunt de tot la ciència que estudia l'home14
, mentre que la geografia és la
9 També caldria afegir les multiples entrevistes informals mantingudes al llarg dels anys amb masovers i vilatans de les
comarques de muntanya de l'interior nord del País Valencià i les veïnes comarques d'Aragó.
10 Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. (1900) Término municipal de Ares del
Maestre. Polígono 5a Zona A; Pol. 5B Zona a. Archivo del Instituto Geográfico Nacional.
Instituto Geográfico y Estadístico. Trabajos topográficos. (1909) Término municipal de Ares del Maestre: Zona 2 Hoja
1ª; Zona 2 Hoja 2ª; Zona 1 Hoja 1ª; Zona 2 Hoja 2ª
11 Avance del Catastro. Arxiu Municipal d'Ares.
12 (1866) Itinerario descriptivo militar de España Formado y publicado por el Depósito de la Guerra, con los datos
recogidos sobre el campo, por el Cuerpo de Estado Mayor del Ejército Depósito de la Guerra [llibre en línia] Biblioteca
digital Hispánica [Data de consulta: 5 de maig del 2013] <http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?
DOCCHOICE=3589527.xml&dvs=1368705087399~105&locale=ca&search_terms=&adjacency=&VIEWER_URL=/v
iew/action/nmets.do?&DELIVERY_RULE_ID=4&usePid1=true&usePid2=true>
13 Els topònims d'Ares s'han tret de les fonts orals, de Membrado Tena, Joan Carles (2004) Toponímia dels pobles
valencians: Ares del Maestrat Ed. Acadèmia Valenciana de la Llengua; i de l'Atlas toponímic valencià de l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Institut Cartogràfic Valencià. “Nomenclàtor toponímic de la Comunitat Valenciana” Terrasit.
[SIG en línia] <http://terrasit.gva.es/val/ver> [Data de consulta: 13 de maig del 2013]
14 La antropología es el estudio de la humanidad, de los pueblos antiguos y modernos y de sus estilos de vida. Harris,
Marvin (2000) Introducción a la Antropología General Alianza Editorial
7

10.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
ciència de l'espai15
, entenent aquest com l'espai habitat per l'home. És en l'explicació de l'ús i
afaiçonament que fa un grup humà de l'espai on convergeixen els estudis geogràfics i antropològics
de manera que hi ha una antropologia geogràfica i també una geografia antropològica16
.
De fet ni l'antropologia es pot entendre sense l'espai on hi ha l'home, ni la geografia es concep sense
l'home que habita eixe espai.
Les aproximacions que s'han fet a l'estudi dels camins a la muntanya, i sobretot als camins
tradicionals han estat des del camp de la geografia. Així l'auge de l'oci en el medi natural dels
darrers decennis ha dut a l'aparició d'estudis sobre l'accessibilitat en aquest medi, però sobretot
centrats en aspectes mediambientals com ara la tesi doctoral del doctor Campillo Besses sobre la
gestió de la xarxa de camins en zones de muntanya: el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró17
que
es centra en l'ús actual de la xarxa de camins de muntanya, i només entra a valorar els camins
tradicionals en quant a origen històric de bona part dels camins actuals donat que molts d'ells encara
continuen en ús, encara que amb usos diferents dels originals.
L'augment de la pràctica del senderisme així com la valoració del patrimoni rural illetrat ha menat a
l'aparició d'estudis centrats en la tipologia dels camins tradicionals de muntanya i en les seues
formes constructives, encaminats a la recuperació i restauració dels antics camins18
, però aquests
estudis estan més centrats en la tècnica constructiva que en els usos i finalitats a què anaven
destinats, tot i que no els poden obviar i realitzen una classificació simple dels camins però sense
explicar-ne el perquè de la mateixa.
El geògraf Lopez-Monne19
ha enfocat el tema des d'un punt de vista més proper als estudis
culturals, investigant els usos tradicionals a què han estat sotmesos els camins, per mirar d'explicar
la finalitat a què responen els camins tradicionals que encara es conserven. Encara que segueix la
15 “L’objecte d’estudi de la Geografia és l’espai geogràfic, entenent aquest com el resultat de l’actuació humana sobre
la natura.” Llop Goterris, Josep Xavier (2012) Geografia d'Espanya. Geografia Física. [Publicació en línia]
<http://www.slideshare.net/xgoterris/geografia-fisica-14260047?from_search=1>
16 Korsbaek, Leif (2008) “La Antropología y el estudio de la Geografía” A: CINTEOTL Revista cuatrimestral de
investigación en ciencias sociales y humanidades Nº 3, [Revista en línia] Ed. Universidad de Hidalgo
<http://www.uaeh.edu.mx/campus/icshu/revista/revista_num3_08/antropologia_geografia.htm> [Data de consulta 7 de
gener 2013]
17 Campillo Besses, Xavier (2002) La gestió de la xarxa de camins en zones de muntanya: l'exemple del Parc Natural
del Cadí-Moixeró [Tesi doctoral en línia]Tesi doctoral presentada al Departament de Geografia de la Universitat
Autònoma de Barcelona.[Data de consulta: 23 d'octubre del 2012] <http://www.tdx.cat/handle/10803/4942>
18 Tutusaus, Jordi (2006) “Criteris tècnics per a la recuperació de camins tradicionals. Pla de senders del PNAP” A:
Pla de senders Parc Natural de l'Alt Pirineu. Estudi tècnic del disseny de la xarxa de senderisme del Parc Natural de
l'Alt Pirineu [Document en línia] Parc Natural de l’Alt Pirineu del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya [Data de consulta: 31 octubre 2012]
<http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Alt%20Pirineu/Coneix-nos/Instruments%20de%20planificacio
%20i%20gestio/Plans,%20i%20programes%20especifics/Pla%20de%20senderisme/PNAP-PlaSenders-C.pdf >
19 López-Monné, Rafael (2005)
8

11.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
classificació tradicional, que trobem ja al Mapa Topográfico Nacional20
a partir del segle XIX, i
divideix els camins en camins de Carro, de Ferradura, corriols i camins ramaders.
Al País Valencià no hi ha cap monografia que estudie els camins tradicionals i als estudis històrics i
antropològics s'estudien els usos i costums però s'obvia sovint el medi físic on viuen i es mouen, i
conseqüentment també els camins, la seua necessitat i l'ús que se'n feia (i fa). Així a la col·lecció
Temes d'Etnografia Valenciana no hi ha cap monogràfic sobre els camins, i tot el que hom pot trobar
es troba dins l'apartat de serveis, relacionat amb els oficis de traginer i carreter21
.
Els estudis geogràfics tampoc han prestat cap atenció als camins tradicionals. Així Sanchís Deusa a
el Transporte en el País Valenciano22
, basat en la tesi doctoral homònima no en diu ni una paraula
dels camins (tradicionals o no) simplement comença a estudiar la xarxa de carreteres valenciana a
partir de meitat segle XIX. La mateixa autora a L'organització històrica del territori valencià23
descriu els camins existents en diferents èpoques, què són la base sobre la qual s'organitza el
territori, però cau en el mateix defecte de la majoria de manuals de geografia explicant només els
principals itineraris, que d'altra banda poc han variat des dels temps dels romans fins al segle XVIII,
i dels camins secundaris, els més abundants i freqüentats, se'n diu poc o s'oblida la seua existència24
.
A més, en totes les aproximacions als camins aquests són classificats des d'un punt de vista formal:
camí de carro o carreter, de ramat, de ferradura, senda, ... segons qui hi pot passar obviant que els
ramats també passen pels camins de ferradura o els animals de sària pels camins carreters25
, etc. Per
tant caldria trobar una classificació més adient; no a partir de la tipologia sinó dels usos que es fan
tot i que partim de la base que els camins són polifuncionals.
Hi ha tres tipus de desplaçament: el diari, l'habitual i l'esporàdic. Els camins responen a una
necessitat de desplaçament i per tant responen a estos usos.
Per a poder classificar-los correctament cal estudiar l'ús que se n'ha fet dels camins i que n'és
20 El Mapa Topográfico Nacional (MTN) de España es elaborat entre 1857 i 1968. Els mapes relatius a Ares estan
publicats entre 1931 i 1938 en una primera versió sense vegetació i cultius, i una segona i definitiva publicada entre
1931 i 1952. Les minutes prèvies on consten els alçaments planimètric i altimètric van ser elaborades sobre el terreny
mitjançant topografia clàssica el 1909. El terme municipal d'Ares del Maestrat es troba dins els fulls 545-Morella, 569-
Mosqueruela i 570-Albocácer. [Pàgina web en línia] Ministerio de Fomento
<http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGR
AFICO/CARTOGRAFIA/ANTECEDENTES/MAPA/> [Data de consulta: 17 de maig del 2013]
21 Gregori; Joan Cucó, Josepa Llop, Francesc (1985) Temes d'etnografia valenciana. Volum III: bosc i muntanya,
industria tradicional i serveis. Ed. Alfons el Magnànim
22 Sanchis Deusa, Carme (1988) El transporte en el País Valenciano. Ed. Alfons el Magnànim
23 Piqueras Haba, Juan Sanchis Deusa, Carme (1992) L'organització històrica del territori valencià. Ed. Conselleria
d'Obres Públiques
24 Rosselló Verger, Vicenç M. (1995) Geografia del País Valencià Ed. Alfons el Magnànim
25 A La construcció de Pedra en sec a Mallorca s'esmenta que: “Els camins es poden classificar segons els usos més o
manco definits per als quals varen ésser construïts (nevaters, carboners, torrers, etc.) també es pot fer una divisió segons
l'amplària i el grau d'elaboració” i és aquesta segona la que proposa i desenvolupa diferenciant “tiaranys, camins de
ferradura i camins de carro”. Reynés i Trias, Antoni (1994) La construcció de pedra en sec a Mallorca. Ed FODESMA
9

12.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
l'origen, i per a això caldria estudiar la societat masovera i pobletana d'Ares, però com això
sobrepassa els objectius del treball ens hem conformat amb centrar-nos en l'estudi de la mobilitat
dins aquesta societat.
2. SOBRE ELS CAMINS.
2.2. Què entenem per camí?
Com ja s'ha apuntat anteriorment el concepte de camí és ampli i difús, i fa referència al trànsit, a
allò que hi ha entre un inici i un final siga real o imaginari26
. De tota manera parlem de camins quan
hi ha un pas constant per un mateix lloc i és què en origen és el trànsit el que fa el camí, tot i què
posteriorment els poders polítics centralitzats han ajudat a la creació i manteniment d'una xarxa de
camins.
De tota manera el concepte legal de camí no existeix. La legislació parla de carreteres, vies urbanes
i interurbanes i fins i tot vies pecuàries però no de camins; per tant també podriem definir els
camins com tots aquells vials que legalment no són carreteres27
.
Els primers camins van ser forçosament corriols oberts pels caçadors-recol·lectors per comunicar
zones de pas freqüent, però els primers camins dels quals tenim alguns indicis no apareixen fins a
l'edat dels metalls, quan amb la domesticació del cavall i l'invenció de la roda es fa necessari
l'adequació de l'espai per on transitar. De tota manera les primeres notícies certes de camins a
26 Lopez-Monné (2005)
27 Campillo (2002)
10
Sender fet pel pas de les persones.

13.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Europa apareixen amb l'Imperi Romà, tot i que els romans van aprofitar part dels vials
preexistents28
.
2.2. Tipus de camins.
Segons el tipus de trànsit a què van destinats Lopez Monné 29
classifica els camins en quatre tipus
fonamentals: corriols o senderes, camins de ferradura, camins ramaders i camins carreters o de
carro.
a) Dreceres i corriols
Els camins més antics que existeixen són aquells que només són aptes per al pas de persones. En
català estàndard aquest tipus de camí se'l sol conèixer com a corriol; a Ares es coneix com drecera.
De dreceres però no n'hi ha gaires. Les persones poden passar quasi per tot arreu així que només es
fan dreceres en aquells llocs on el pas és constant i freqüent i, a més, no permeten el pas de les
cavalleries30
, així que només es troben en llocs on el trànsit a peu és habitual i el relleu impedeix el
traçat d'un camí de ferradura.
28 Campillo (2002) Lopez-Monné (2005)
29 Lopez Monné (2005) Tot i que l'autor es basa en les classificacions preexistents, sobretot en les reflexades a la
llegenda del Mapa Topográfico Nacional.
30 Alguna senda d'eixes sí que hi hava, pa adreçar a les persones, per a adreçar que els animals no poden passar, si.
(Clemente)
11
Via Augusta al seu pas pel Pla de l'Arc

14.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
b) Camí de ferradura
Segons el DCBV és aquell camí relativament estret, per on no poden anar carros sinó sols bísties.
Aquest és el tipus de camí més freqüent a les terres de muntanya i no necessita d'una gran
infraestructura atès que els animals de càrrega (cavalls, ases, matxos31
, mules o bous) passen per
quasi els mateixos llocs que les persones, encara que sovint els camins de ferradura més importants
han estat condicionats amb parets de pedra per a sostindre la plataforma del camí o empedrant
aquesta32
.
31 S'anomena Matxo al mul (DCBV) empelt d'un ruc i una egua (matxo güeco) o d'un cavall i una somera (matxo
ruquerí) (recollit a Vistabella del Maestrat)
32 Tutusaus (2006)
12
Corriol de pujada al port de Baiau.
Cavall albardat

15.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
c) Camí ramader
Els camins ramaders són aquells destinats al pas dels animals. No necessiten un condicionament
especial i sovint són més aviat una faixa de terreny per on el bestiar té dret a transitar33
. A les terres
valencianes se'ls coneix com a Assegadors o Passos i al terme d'Ares bona part d'ells es troben
delimitats per parets de pedra seca. A més hom diferencia entre Passos o Assegadors depenent de
l'ús que s'hi pot fer.
d) Camí carreter
En darrer lloc tractarem els camins de carro, els més recents i què són aquells que permeten el pas
de carros tirats per animals, normalment cavalleries. Són més amples que els camins de ferradura i
solen ser habituals a les planes, mentre que a les zones de muntanya sempre han sigut més
l'excepció que la regla34
atès el cost més elevat de construcció i manteniment, i la dificultat dels
carros per a pujar grans costeres. A les zones de muntanya són els de més recent aparició i només
els trobem als fons de les valls, habitualment formant part d'itineraris que uneixen poblacions
importants.
33 Lopez monné (2005)
34 Campillo Besses, Xavier; López-Monné, Rafael (2010) El llibre dels camins. Arola editors
13
Assegador del mas de Blai.

16.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
La Xarxa caminera està condicionada a les necessitats de la gent que viu al territori i a les
possibilitats físiques que aquest ofereix. Així, en una zona plana i densament poblada la xarxa de
camins és densa i ben repartida, mentre que a les terres poc poblades i d'orografia difícil la xarxa és
laxa i condicionada pel relleu i les necessitats de la població.
Així la xarxa tradicional de camins està estretament lligada a les necessitats de mobilitat d'una
població i a les característiques de l'espai que habita, per tant, abans d'estudiar la xarxa de camins
cal conèixer l'espai físic on hi és així com la societat que la va bastir o la manté.
3. ARES DEL MAESTRAT.
3.1. Geografia física.
Ares del Maestrat és un municipi situat al nord del País Valencià, que tradicionalment ha format
part del Maestrat de Montesa i actualment se'l classifica a la comarca de l'Alt Maestrat35
.
35 No hi ha una classificació comarcal oficial al País Valencià
14
Pas del camí la Cossa.

17.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
El seu terme municipal és relativament extens36
i es troba situat a la part més oriental del Sistema
Ibèric on entra en contacte amb les serralades Catalanes. És aquesta una zona d'una orografia
estructuralment complexa però d'una geomorfologia37
més senzilla.
Estructuralment ens trobem davant d'un àrea subtabular38
, de plecs39
poc marcats on els sediments
secundaris40
han estat atacats per l'erosió diferencial que ha creat un paisatge de moles i llomes
arrodonides en les parts altes, separades per valls més o menys amples que segueixen antigues
línies de falla41
. Així el primer que ens crida l'atenció és la falta d'una alineació muntanyosa clara42
.
36 118,7 km2
Fitxa Municipal: Ares del Maestrat, Institut Valencià d'Estadística [Document en línia] Actualització 2011
[Data de consulta: 23 de Novembre del 2012]
<http://ive.ive.es/portal/page/portal/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/val/Fichas/12014.pdf>
37 Branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície terrestre i la seva evolució, els processos
d’afaiçonament de la superfície terrestre de tipus sedimentari o de caire erosiu, segons el clima, els factors biològics, la
natura del substrat rocallós, el vulcanisme, la tectònica i l’evolució geològica d’una contrada o unitat geològica.
Diccionari de Geologia [en línia] Institut d'Estudis Catalans <http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp>
38 Relleu format per plegaments de gran radi de manera que els estrats estan pràcticament horitzontals però afectats
per l'erosió diferencial que Relleu diferencial format per un estrat o un conjunt dur d’estrats, resistent a l’erosió, de
forma horitzontal, que constitueix una planura relativament extensa (una mola o altiplà) i limitada totalment o parcial
per una cornisa, un cingle o un talús abrupte. Diccionari de Geologia, IEC
39 Deformació que resulta de la flexió o torsió de les roques i que hom posa en evidència si hi ha, en el material rocós,
una referència anterior a la deformació, com és l’estratificació, l’esquistositat, etc. Diccionari de geologia IEC
40 Dit de l’estructura sedimentària adquirida després del dipòsit de la roca. Diccionari de geologia. IEC
41 Rosselló (1995)
42 Espinàs, Josep M. (1991) A peu per l'Alt Maestrat Ed. La Campana
15
Vila d'Ares del Maestrat.

18.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
El terme d'Ares es troba enmig de dos grans fosses tectòniques43
que segueixen la direcció NNE –
SSW, continuació de les falles que conformen les serralades catalanes cap al sud i que
interaccionen ací amb la part final del sistema Ibèric amb una alineació NNW – SSE. Així el terme
d'Ares abasta des de la fossa de la Canà a l'oest fins a la de Catí a l'est. Estan delimitat al sud pel
corredor obert per la rambla Carbonera i al nord per l'altiplà de la Llàcua que s'allarga per les
llomes del Muixacre fins a la Vallivana. La part central del terme està formada per una sèrie de
llomes i moles altes i planes, part superior dels pilars tectònics realçats44
i on s'encaixa
vigorosament la xarxa fluvial. És aquesta xarxa la que afaiçona el relleu de la part central i crea el
corredor de la rambla Carbonera que aprofiten les vies de comunicació.
Així les vies de comunicació principals, abans com ara, aprofiten les fosses tectòniques de fons pla
i el corredor de la rambla Carbonera per a travessar el terme d'Ares.
43 També anomenat Graben: Conca intracratònica que correspon a un bloc esfondrat per falles normals parel·leles als
flancs de l’eix principal; és simètrica i se sol reblir de materials de fàcies continentals. Diccionari de geoglogia, IEC
44 Horst: Bloc fallat (o diversos blocs) i relativament aixecat respecte dels seus veïns, entre falles normals paral·leles
que el delimiten, la longitud del qual, galgada amb aquestes falles, és considerablement més gran que la seva
amplària. N’hi ha de totes les escales. Diccionari de geologia. IEC
16
Moles d'Ares des de les Llomes.

19.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
El clima d'Ares és mediterrani de muntanya, amb hiverns freds amb gelades freqüents de novembre
a maig, sobretot a les parts altes, i estius càlids i amb un elevat contrast tèrmic entre el dia i la nit.
Les precipitacions són més abundants a la tardor i primavera amb un mínim estival, atenuat per les
freqüents tronades45
, i un mínim secundari a l'hivern46
. Aquest clima és molt diferent del
mediterrani costaner i que ha propiciat l'intercanvi de productes agrícoles i ramaders entre les terres
baixes i altes.
De tota manera en una zona calcària com aquesta l'aigua no circula en superfície i no hi ha cap curs
permanent sinó tan sols rambles i barrancs estacionals. Per tant la distribució del poblament i la
xarxa de camins s'ha vist condicionada per l'existència de brolladors i fonts.
Aquest extens terme es troba dividit en quatre grans Denes o partides: la Canà, el Barranc dels
Prats, Vilavall i el Romer.
La dena de la Canà s'esten per l'oest del terme i ocupa l'alta i ampla depressió de la Canà de quasi
6 km de llarg i 2 km a la part més ampla i situada a 1000 metres d'alçada. La dena s'estén des de la
Lloma del Mas de Riello (1316 mts) a les Llomes de la Mare de Déu (1234 mts) per on passa la
ratlla de Castellfort a ponent, fins les moles del Vilar i d'Ares a llevant que amb 1321 metres
respectivament són els cims culminants del terme. Al sud tanca la depressió la costera de Cabestany
(1170 mts) i la Foia del Molí Pitarch, corredor que s'obre ja cap a la veïna Vilafranca. Al nord una
sèrie de suaus tossalets separen la dena del terme de Morella i de la dena del barranc dels Prats.
45 Que sovint fan malbé els camins.
46 Pérez Cueva, Alejandro (1994) Atles climàtic de la Comunitat Valenciana Ed. COPUT
17
Corredor de la rambla Carbonera.

20.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
El fons de la depressió és una terra plana però aspra que sempre ha romàs inculta i sense vegetació
a causa de la poca fertilitat del sòl47
. En contrast les vessants de ponent i llevant presenten
importants carrascars i fins i tot alguns pinars de repoblació a l'ombria. És ací on es troba la poca
terra conreada i això fa que els masos se situen a la falda de les muntanyes, al punt de contacte
entre la plana i la costera.
La dena del Barranc dels Prats s'estén de Nordoest a Sudest al llarg de la ratlla amb el terme de
Morella (dena del Muixacre48
) als voltants del barranc homònim, tributari de la rambla de la Canà.
Juntament amb la dena de la Canà formen part de la conca del Bergantes, únic territori valencià que
no aboca les aigües directament a l'Est i a la mediterrània sinó que corre en direcció Nord formant
part de la conca de l'Ebre.
La part nord de la dena està ocupada per la Vall d'en Gerra, antic pòlie capturat per l'erosió
remuntant i que presenta una de les millors terres de cultiu del terme tot i estar situada a quasi 1000
metres d'altura. Cap al sud la dena s'estén a ambdós vessants del barranc dels Prats, que s'obre pas
47 És tot grava, hi ha quatre dits de terra dolça i lo demés tot és grava (Miguel)
48 El terme de Morella es troba dividit en dotze denes. La veïna del Barranc dels Prats és la dena del Muixacre.
Sebastià i Tosca, Cèsar Els masos de l'antic terme [publicació en línia] Ajuntament de Morella
<http://www.morella.net/morella/conocenos/el_antiguo_termino_de_morella > [Data de consulta: 18 d'abril del 2013]
18
La Canada d'Ares.

21.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
entre les Llomes de la Masada (1257 mts), les Llometes i la Marina (1232 mts) al Sud i les del Mas
de Roca (1164 mts) i la Piqueta (1199 mts) cap al Nord. El xicotet barranc del Toll de la Sarga
separa la Dena del terme de Morella a l'Est mentre que al sud ho fa el profund barranc de l'Empriu
que separa a més el Tossal de la Nevera (1286 mts) ja en terme de Catí, del Tossal d'Orenga (1148
mts).
El barranc d'Empriu ja forma part de la dena del Romer, que baixa resseguint el barranc cap a la
vall de Cirers que ocupa la fossa tectònica de Catí. La dena arriba a la part final de la vall on
conflueix amb la rambla Carbonera sent esta la part més baixa del terme (600 mts) on el coscoll, el
romer i l'argelaga roja cobreixen els vessants i les parts de la plana no dedicades al conreu
d'ametlers.
Aquest mateix paisatge s'allarga cap al nord resseguint la rambla Carbonera que marca el límit oest
del terme amb Benassal. A més la dena inclou el Barranc dels Horts,que baixa del tossal de la
Marina, el barranc del Puig que baixa del Tossal d'Orenga i el del Pou Vell que baixa de la Lloma
del Mas Vell. Així trobem tres estatges ben diferenciats: d'una banda el corredor obert per la rambla
de quasi 1 km als llocs més amples i la part baixa dels barrancs que hi conflueixen; d'una altra, els
costeruts vessants coberts de carrasques que hi baixen, i en tercer lloc, les altes llomes desproveïdes
de vegetació als interfluvis. A la primera trobem ametlers, oliveres49
i, antigament, vinya; la segona
ha estat sempre zona forestal donada la rostària dels vessants i la tercera és la zona de pastura per
49 El límit al conreu de l'olivera es troba als 800 metres i la part més baixa del terme d'Ares està a 600 metres, tot i que
la configuració en cubeta afavoreix les gelades per inversió tèrmica i no afavoreix el cultiu de l'olivera.
19
Barranc dels Prats des del mas de Roca de Dalt.

22.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
excel·lència, on els boscos han patit una forta desforestació per a deixar pas a les pastures.
La darrera dena, on s'inclou el poble d'Ares és la dena de Vilavall que s'estén des dels peus de les
Moles del Vilar i d'Ares pels barrancs dels Molins i de Cantallops i tots els afluents de la rambla de
la Vall que s'aiguabarregen a l'ampla fondalada de la Vall, just als peus del poble, per formar la
rambla Carbonera.
La Mola del Vilar i la d'Ares conformen una mena de circ d'on baixen els barrancs que a partir de la
Montalvana formen el llarg corredor de la rambla i, a la vora del coll que s'obre entre elles es troba
sobre un esperó rocós el poble d'Ares, ubicat en un lloc estratègic però en la part més costeruda del
muntanyós terme. Per contra, als seus peus, on conflueixen els diferents barrancs, s'obre la Vall,
xicoteta plana coberta de terra rossa50
acumulada pels barrancs que hi conflueixen.
Com la dena del Romer, Vilavall presenta tres nivells diferenciats: el primer està format per la
rambla Carbonera i la Rambleta de la Vall, corredors plans i de terra bona per al cultiu, tot i estar
situada ja a certa altura (800 – 900 mts) i afectada per les inversions tèrmiques de manera que els
cultius predominants són els cereals acompanyats en els llocs més favorables pels ametlers; un
segon nivell, més extens que al Romer, és el que formen les costeres que baixen de les moles i les
llomes dels voltants. Està dominat pels cingles i carrascars, i fins i tot al cara-sol de les moles pel
matollar d'argelaga negra51
. El tercer nivell el formen el cim de les moles, amples planes situades a
50 La Terra Rossa (terra roja en italià) és un tipus de sòl argilós format per la dissolució de les roques calcàries, que
deixa en superfície les argiles roges. Es un tipus de sòl bàsicament mediterrani i molt fèrtil. Rosselló, Vicenç (1995)
51 Dominat per l'argelaga negra (genista scorpius L.) forma part del matollar de substitució dels carrascars amb heura
(Hedero helicis-Querceto rotundifoliae sigmetum) format per argelaga, arços i rosers (Pruno-Rubion ulmifolii) Costa,
Manuel (1986) La vegetació al País Valencià Ed. Universitat de València
20
Tossal d'Orenga a la dena del Romer.

23.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
1300 metres i pràcticament desproveïdes de vegetació arbòria i, fins i tot, arbustiva, així com les
llomes que ocupen els interfluvis entre els barrancs, en bona part desforestades i ocupades per
pastures o clapisses52
on creixen els ginebres i savines.
3.2. Geografia humana i econòmica.
Avui dia Ares és un municipi fonamentalment agrari tot i què el pes de l'agricultura ha disminuït
notablement les darreres dècades53
de tota manera dels 133 masos habitats54
que va arribar a tindre
el municipi d'Ares principis del segle XX actualment apenes en resten 20 habitats i en ells encara
vivia el 54% de la població del municipi el 200155
.
Actualment resideixen al municipi 212 habitants56
amb un predomini clar de la població anciana
que representa quasi un terç del total, i només un 6% de població jove57
. Encara que els grups d'edat
més nombrosos els trobem entre els 40 i 50 anys i entre 55 i 70 anys. La major part de la població
és activa, encara que d'edat prou avançada o recentment jubilada, la qual no ha abandonat totalment
l'explotació agrària. La població anciana resident però és prou reduïda ja que els jubilats emigren
cap a les ciutats seguint als seus fills, només aquells que tenen fills al municipi encara hi resideixen.
És entre està població on ha calgut buscar els informadors per al treball.
52 Les clapisses són les zones planes ocupades per roques. Paratge de roques i pedreny, produït generalment per l'acció
corrosiva de les pluges i geleres segons el DCBV.
53 El 1991 eren encara el 72,6% dels actius i el 2001 només el 50%. Font Argos.
54 45 a la dena de la Canà, 34 a la dena del barranc dels Prats, 27 a Vilavall i 27 al Romer. Marqués Torrent, Magali
(2006) El maestrazgo, un pueblo de su comarca: Ares del Maestre [Publicació en línia] UJI,
<http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos2006/Elmaestrazgo.pdf> [Data de consulta: 25 de maig del 2013]
55 Censo de pobalción y viviendas 2001. [Document en línia] Instituto Nacional Estadística [ Data de consulta: 20 de
març del 2013] <http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe242&file=inebase&L=0>
21
Ares des de Vilavall.

24.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Comparada amb la situació de gran part de les zones rurals la població d'Ares és més jove i no té
una taxa d'envelliment tan gran. Això ha permés que tot i el canvi econòmic ocorreguda partir del
1960 encara es conserven la memòria i els valors de la societat tradicional afavorint l'estudi dels
camins tradicionals.
A aquesta situació s'ha arribat després d'un descens continuat de la població al llarg del segle XX de
manera que aquesta només és un 10% de la població existent el 1900.
El màxim poblacional s'assoleix el 1910 amb 2100 habitants i a partir d'aquesta data la població va
baixant de manera constant fins el 1960 quan s'accelera el descens de la població fins el 1981 quan
es desaccelera el creixement, que tot i això continua fins al present provocant la subexplotació de
bona part del terme i permeten la conservació de la xarxa de camins tradicionals.
Aquesta població però està repartida per l'extens terme on, encara avui dia, domina el poblament
dispers sobre el concentrat per una sèrie de raons: d'una banda el relleu muntanyós augmenta les
distàncies des del nucli principal i afavoreix avui, com abans, el residir a la mateixa explotació que
necessita de l'existència d'una important xarxa viària que enllace els nuclis de poblament dispers
amb els pobles, i què en molts casos ha aprofitat la xarxa de camins tradicionals en el seu traçat.
D'altra banda, les comunicacions són sovint més fàcils amb els pobles veïns que amb la capital
municipal. Així als masos de la dena del Romer els resulta més fàcil anar a la veïna Benassal o a
Catí que a Ares. Igualment bona part dels masos de la Canà es troben tan a prop de Vilafranca58
com
56 Censo de población y viviendas 2011. [Document en línia] Instituto Nacional Estadística [Data de consulta: 20 de
març del 2013] <http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/e244/avance/p02/&file=pcaxis&L=0>
57 Població anciana és la major de 65 anys i la jove la menor de 14 anys.
58 Vilafranca és la ciutat més important de la comarca dels Ports gràcies a la indústria tèxtil, és per això que
pràcticament manté la mateixa població del 1900.
22
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
0
500
1000
1500
2000
2500
Evolució de la població a Ares del Maestrat
Font: Censos INE
Anys
Població

25.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
d'Ares i opten per la primera població, més gran i amb més serveis. La dena del barranc dels Prats
és troba també mal comunicada amb el poble d'Ares però també lluny de qualsevol altre poble i per
eixa raó és on encara resideix més gent als masos. Això ha fet que la moderna xarxa de camins no
seguisca el patró de l'antiga, aprofitant només uns pocs dels camins preexistents i preservant la
resta. Així el traçat actual és dendrític mentre que la xarxa viària tradicional tendia a la radialitat.
Actualment la principal activitat econòmica segueix sent l'activitat agrària i predomina la mitjana i
gran explotació. Les explotacions de menys de 30 hectàrees estan explotades majoritàriament pels
titulars de la terra o familiars seus, presenten una mitjana d'edat més alta i predominen els usos
agrícoles. Les explotacions de més de 30 hectàrees per contra sovint són arrendades, dedicades a
explotacions ramaderes i amb els titulars més joves com més gran és l'explotació.
Així s'ha produït una concentració de la propietat i un augment de l'explotació a costa de la
desaparició de bona part de les explotacions i una especialització ramadera de manera que fins i tot
els conreus predominants són els cereals farratgers. D'una manera igual ha augmentat la superfície
de pastures i el bosc i matollar i s'ha reduït la superfície agrícola desfent el camí invers al seguit al
llarg del segle XVIII i XIX quan la superfície agrícola va créixer en perjudici del bosc i les pastures.
Només les explotacions agrícoles més accessibles s'han conservat mentre que les situades a zones
23
Explotació agrària moderna.

26.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
de difícil accés al trànsit motoritzat han esdevingut pastures. Això ha fet que es simplifique la xarxa
de camins al ser innecessari arribar a tot el parcelari.
Fa poc més de cent anys la situació era ben diferent. La riquesa també era majoritàriament agrària
però estava molt desigualment repartida, només 17 propietaris (el 3% del total) acumulaven el 42%
de la riquesa59
. La major part dels grans propietaris a més eren absentistes i entre els quatre
principals tenien 17 masos. La major part dels propietaris disposaven de molt poca terra i havien
d'anar llogats com a jornalers o treballar terra arrendada als terratinents.
Així podem dividir la societat d'Ares de finals del segle XIX en tres grans grups, o fins i tot quatre.
Un primer grup són els grans propietaris que, amb alguna excepció, no resideixen a Ares sinó que
ho fan als pobles veïns.
Un segon grup és el format pels llauradors60
, que exploten la terra pròpia o, generalment, arrendada
als grans propietaris. El fet de disposar d'una gran extensió de terra els permet mantindre una
important cabana ramadera què és una de les fonts de riquesa més importants del municipi.
El tercer grup està format pels jornalers61
, aquells que no disposen de prou terra, pròpia o arrendada,
per a viure-hi només d'ella i han de llogar-se als llauradors.
I finalment el quart grup que podem distingir és el format per tots aquells que no treballen
directament la terra62
sinó que presten diversos serveis.
59 Forner i Valls, Enric (1998) “Ares del Maestrat a finals del segle XIX: estructura de la riquesa i classes socials” a
Millars: Espai i Història Núm 21 [Publicació en línia] Universitat Jaume I [Data de consulta: 6 d'octubre del 2012]
<http://hdl.handle.net/10234/40254>
60 291 llauradors segons el cens electoral de 1895. Forner (1998)
61 171 jornalers segons el cens electoral de 1895. Forner (1998)
62 31 persones entre ferrers, fusters, teixidors, capellans, ... Forner (1998)
24
Pista agrícola aprofitant un antic camí i assegador.

27.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Aquesta és la societat que hi havia en l'època final d'ús dels camins tradicionals atès que la seua
decadència ve de la mà de la construcció de pistes, a finals dels anys 60, acompanyada per la
mecanització del camp i paral·lela al fort èxode rural que buida els masos i provoca un profund
canvi en la societat63
.
Així a la segona meitat del segle XX molts dels arrendataris dels masos en passen a ser
propietaris64
, a la vegada que molts jornalers emigren i deixen més terra per a qui es queda al
poble65
.
Anys 190066
200967
Nombre
Explotacions
%
Nombre
Explotacions
%
Menys de 50 ha 506 92,2 33 47
50 – 100 ha 23 4,2 8 12
Més de 100 ha 18 3,6 29 41
3.3. Com condiciona la geografia el traçat dels camins?
El traçat dels camins no és aleatori ni homogeni sinó que és deu als condicionants geogràfics què
hem descrit abans.
El medi físic condiciona el traçat en facilitar el traçat de camins en zones planes i dificultar-lo a les
zones amb més pendent. Així en el cas d'Ares els camins més antics i les principals vies de
comunicació supramunicipals ressegueixen les valls de la Canà i dels Cirers, el Pla de la Pinella (o
del Mas d'en Gerra) i la Rambla Carbonera, així com les altes llomes de la Marina i del mas d'en
Roca68
.
Per contra els barrancs profunds i els cingles impedeixen el traçat de camins com ocorre al barranc
de Cantallops o al del Pinello.
De tota manera el què realment ha condicionat el traçat de camins ha estat l'ocupació i explotació
63 Des que es va fer la pista ja no he passat més [pel camí d'Ares] (Sixto)
64 Vam passar de viure en un mas xicotet i llogat a un mas nostre i gran (Clemente)
65 A jornal anava tot aquell que no disposava de prou terra per a viure d'ella. Ara si estarem tots los que hi havie
entonces de fam mos moriríem, tan bé que pareix que estiguem.[...] la u tenie tres jornals, l'altre quatre, l'altre sis.
(Epifanio)
66 Ares, amirallament 1888 arxiu municipal. Forner (1998)
67 Cens agrari 2009
68 (1866) Itinerario descriptivo militar de España Formado y publicado por el Depósito de la Guerra, con los datos
recogidos sobre el campo, por el Cuerpo de Estado Mayor del Ejército Depósito de la Guerra [llibre en línia] Biblioteca
digital Hispánica [Data de consulta: 5 de maig del 2013] <http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?
DOCCHOICE=3589527.xml&dvs=1368705087399~105&locale=ca&search_terms=&adjacency=&VIEWER_URL=/v
iew/action/nmets.do?&DELIVERY_RULE_ID=4&usePid1=true&usePid2=true>
25

28.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
humana del territori, que també es troba fortament influïda pel medi físic.
L'interior nord del País Valencià és una terra muntanyosa i aspra on les planes són menudes i
aïllades, per tant ja d'ençà de la conquesta cristiana el poblament tradicional ha estat dispers. La
major part de la població vivia als masos, vora la terra cultivable i les pastures, mentre que els
pobles era on es concentrava el comerç, els serveis i la fabricació de productes artesans69
.
L'hàbitat dispers ha imposat una mobilitat alta, ja que els masos mai han estat autosuficients, i per
eixa mateixa raó, una xarxa de camins densa per tal de facilitar eixa mobilitat.
És per tant la situació dels masos el principal condicionant de la xarxa caminera, una xarxa que
respon a les necessitats econòmiques, socials i polítiques de la societat que hi viu.
4. ELS CAMINS D'ARES
4.1. Camins d'anar per casa.
Quan s'està al mas sempre cal desplaçar-se, cal anar a per aigua a la font, a guardar les ovelles, a
birbar al bancal o a fer llenya al bosc. No és res nou, al poble també cal fer-ho i encara que la font
està més prop el bancal o la llenya estan més lluny70
.
Ací esta mola ere comuna, ere pal poble igual va n'hi haver temporades d'haver cinquanta o
seixanta matxos (Julio Esteve)
[La Mola de la Vila] també ere, també. I Cantallops també ere, tot eixe barranc de Cantallops
també (Epifanio)
69 Barreda Aymerich, Modest (2006) Masovers i pobletans de Culla. Ed. Diputació de Castelló
70 Els habitants del poble d'Ares aprofitaven les pastures de la Mola d'Ares i la Mola de la Vila i la llenya de
Cantallops. AMV, Libro – Actas años 1871 – 1880 Acta de la sesión ordinaria del 14 de enero de 1871.
26
Traçat de les pistes al voltant del Barranc de la Belluga.
Font: Cartoweb.

29.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
L'activitat principal, tant al mas com al poble, és l'agrícola i ramadera; així doncs, els principals
desplaçaments(diaris) estan relacionats amb el conreu de la terra o la pastura dels animals. Tant al
poble com al mas cal anar al bancal a treballar la terra. Al mas els bancals estan a prop i el
desplaçament és més o menys curt segons el bancal estiga just a la vora del mas o un poc més lluny.
Al poble els bancals s'estenen pels voltants71
, mai massa lluny, tot i que al poble viuen
majoritàriament els jornalers que es lloguen per anar a treballar a les diferents parts del terme,
algunes d'elles a certa distància.
Ací hi havie un que li dien el Roig, que se tirae cinquanta-dos dies en la dalla, anava passant de
mas en mas. A la Belladona estae molt (Epifanio)
Si al poble no cal anar gaire lluny per agafar aigua a la Bassa, o a llavar al llavador d'aquesta (o més
lluny als Regatxols). Al mas cal anar tots els dies al pou o la font, sovint a una certa distància del
mas de manera que cal aparellar el matxo i carregar els cànters als argadells per fer viatge a la font.
També per a llavar cal anar amb matxo, perquè els llavadors públics que es construeixen es fan a les
fonts comunals: la Pinella, el Pinello, els Regatxols, Nadalí. Tot i que no sempre s'usen, sobretot als
masos que queden més lluny. Són aquestes fonts els principals brolladors, que mai s'assequen a
l'estiu, no així els pouets que solen haver-hi quasi a cada mas, i per tant, una part de l'any cal
desplaçar-se més per a poder llavar, beure i també abeurar als animals. No és estrany per això que
els camins més fressats i alguns dels més ben conservats siguen els que condueixen a la font, i
tampoc que les principals fonts es troben a les cruïlles de camins i assegadors que hi van des dels
71 Estan aquí los campos en anfiteatro, y forman gradas que baxan desde una altura considerable hasta los barrancos
Cavanilles, A. J. Dins Lacarra (1995)
27
Barranc de Cantallops.

30.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
masos i terres dels voltants.
Al prompte de vindre ací mira, en el matxo i en argadells i a baixar l'aigua d'ahí dalt. (Clemente)
Al mas de Nollé només que hi ha cent metros, que està dalt el pou, però tots els dies dos viatges,
quatre canters cada camí, tots els dies (Epifanio)
A llavar ací baix hi havie un bassot ahí. […] al Pinello n'hi ha un també. Al Pinello és comú però
este d'ací dalt és d'ací del mas. (Sixto)
És aquesta faena domèstica de fer la bugada pròpia de les dones, i la d'anar a per aigua, tot i no ser
exclusiva de les dones, també els la toca fer més sovint que als hòmens72
.
A banda d'aquestes faenes domèstiques que impliquen un desplaçament, la resta de desplaçaments
habituals, d'anar per casa que en diríem, són per als diferents treballs que es fan.
Al poble ja hem dit que hi viuen els jornalers sense terra, que es desplacen allà on els lloguen a
birbar, a segar, a tornar solsides, o a qualsevol altra faena per a guanyar unes perres o barata menjar.
A més al poble també hi viuen els artesans: fusters, sastres, teixidors, ferrers. Així com els
professionals “liberals”: metge, cirurgià, capellà, mestre. I els pocs propietaris rendistes que viuen
al poble, ja que la majoria són forasters73
.
Llevat dels jornalers, la resta dels veïns del poble no necessiten moure's del lloc per a dur a terme la
seua faena. Els únics que han de desplaçar-se de tant en tant són el capellà, a algun peroliar, i el
metge, encara que sí el malalt pot desplaçar-se se'l duu al poble. És per això que els capellans
72 Anaen a llavar les dones ahí, això no fa molts anys (Sixto) allí anaem [a llavar a la font de la Pinella] allí si
73 Forner (1998) Al 1929 hi havia cinc comerços, dos cafes, tres tavernes, dos carnisseries, dos fusteries, un estanc,
tres ferrers, un sastre, un cadirer, tres teixidors, dos sabaters i dos “tratantes en maderas”. Bellido y Rubert, Manuel
(1929) Anuario-guia de la provincia de Castellón. Año VI Tipografia Joaquín Barberá.
28
Llavador als Regatxols.

31.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
sempre tenen alguna burreta i els metges un cavall per anar allà on se'ls crida.
Don Rodrigo [el metge] tenie un cavall blanc que estave al compte de mon pare, ere un animal
preciós. En ell anava als masos a ajudar a les parteres i visitar els malalts que no podien
desplaçar-se (Maria Lidón Sangüesa)74
Als masos però és diferent, els masovers viuen de la terra i tothom participa en un moment o altre
de l'explotació agrària. Així cal anar al bancal, normalment prop del mas, però de vegades un poc
més lluny. Cal anar a llaurar amb els matxos aparellats; a sembrar quan és hora, a birbar les males
herbes i, finalment a fer la collita si tot ha anat bé. És un anar i tornar continu del mas al bancal i del
bancal al mas, amb els matxos per a llaurar i per a carrejar les garbes a l'era. Per anar a birbar només
calen els peus i l'aixadella, i res més; i per a segar la falç i, més modernament, la dalla.
Ací les primeres dalles van eixir per segar l'herba dels prats, después ja anaen baixant xurros
d'aquells, que hi havia ací un mas gran i aixina la gent ja se va avear i va vindre un punt tots en
dalla. És més bruta però se fa més tros. (Julio Esteve)
Normalment la faena del camp és per als hòmens, però al punt de la collita, quan s'acumula la faena,
tothom ha de tirar una mà. Així si els hòmens seguen les dones van fent garbes (o agavellant si es
sega a dalla), i els xiquets ajuden amb les garbes o fent encàrrecs75
.
A porta'ls el dinar als que segaen pos moltes vegaes, en una burra venia ací a migdia i t'enviaen les
dones en una cassola de sèmola o fideus o lo que fore i ací dalt a la devesa que diem (Sixto)
Pujaen camaraes de segadors de Culla, Albocàsser (Paco)
74 transcrit per Muñoz Badia, Ricardo (2011) Ares: rutas y prehistoria. Ed. Antinea
75 Quan arribava [l'època de segar] en les masies col·laboraven tots, majors i xicotets Julian i Querol, Francisca
(2006) Masos de Morella. Vida i costums en la dena dels Llivis Ed. Universitat Jaume I
29
Devesa de les Llomes.

32.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Al poble no es guarda, no hi ha massa ovelles i cal anar a les terres comunals a guardar, però al mas
les raberes d'ovelles són una part important de la riquesa i els masos més rics solen ser els que més
ovelles tenen76
.
Però tot i haver pastors professionals guardar no és cosa d'hòmens. Guarden els menuts de casa que
encara no tenen edat de fer faenes més pesades, o els majors que no tenen la força per a fer-les77
. Tot
i què al mas no s'escapa ningú d'anar a guardar. Però si per anar al bancal hi ha un camí (per dins la
finca normalment) i també per anar a la font, per anar a guardar no hi ha camí. Les ovelles
naveguen per tot, tret dels camps treballats, així que, en principi, no calen camins.
La corralissa. [dalt el tossal de la Marina] als quinze anys ja hem vaig quedar jo tot l'estiu jo allí
dos mesos de nit assoles [a guardar] a migdia cap a casa [em quedava] només per de nit [a
pasturar de nit] Aixina diu que estaen millor les ovelles. (Epifaino)
És la fragmentació de la propietat i l'artigament de terres el que fa necessari delimitar el lloc per on
passen les ovelles i separar-lo de la resta. Així doncs, dins la mateixa explotació apareixen els
carrerons entre parets de pedra per a conduir les ovelles des del mas a les deveses i llocs de pastura
sense entrar als bancals o les serraes78
.
Els assagadors fan el mateix paper però per a conduir les ovelles des del mas a la font.
Tots els assegadors, tots van a les abeuraes allí on hi ha aigua. Peguen la volta que vullgues però
…. mira, la font de les Guitarres, assegador; la font del Pinello, assegador, el pou del Barranc,
76 Forner (1998)
77 Martinez, Frederic i Palanca, Floreal (1991) Temes d'etnografia valenciana (II) Utillatge agrícola i ramaderia.
Alfons el Magnànim
78 Castellanisme derivat de “cerrada” aplicat a un lloc tancat per a deixar els animals.
30
La Corralissa al Tossal de la Marina.

33.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
assegador. I dixaen mallaes que dien. (Julio Esteve)
Tot i què als masos sovint hi ha basses per recollir l'aigua del plogut aquestes s'assequen a l'estiu i
cal dur als animals a abeurar a la font pública més propera, no sempre a la vora, i cal fer-ho sense
passar per les finques dels veïns, almenys si no es volen problemes. Els assagadors també van a les
terres comunals, que antigament eren aprofitades per tothom, i per últim, són per ells mateixos un
lloc de pastura que pot aprofitar tothom atès el seu caràcter públic.
A l'assegador poden estar allí dins i pasturar [les ovelles] (Sixto)
A banda d'això al mas sempre hi ha altres faenes per a fer. Cal anar a fer llenya al bosc per a cuinar,
encendre el forn per a fer pa o simplement calfar-se durant els llargs hiverns de quasi sis mesos. Al
mas sempre hi ha foc encès al terra de la cuina79
, hivern i estiu, tan per a escalfar com per a fer el
menjar, i encara que s'estalvie en llenya cal fer una bona provisió dels carrascals i rouredes
properes, esporgant els arbres (i aprofitant la remulla per a altres menesters) deixant els cimals
seguint la costum tradicional.
Al poble també cal calfar-se i guisar, però la llenya cal anar a tallar-la als boscos comunals, seguint
una reglamentació estricta per a no fer malbé un bé tan important i fins i tot vital80
. I si no n'hi ha
prou cal anar a comprar-la als propietaris dels carrascars.
Quan van fer carbó [...] venien de Benassal a replegar les rames, de Benassal! A emportar-s'ho en
matxos. I jo m'enrecordo, i l'auela Rosalena quan passaen un duro i carrega totes les que vullgues.
79 A l'hivern sempre estava el foc encès tant per a cuinar com per a fer calor Julian (2006)
80 Per a les formes d'aprofitament tradicional del bosc: Soriano Martí, Javier (2011) Aprovechamiento histórico y
situación actual del bosque en Castelló [Tesi doctoral en linia] Tesi doctoral presentada al departamanet d'Història,
Geografia i Art de la Universitat Jaume I [Data de consulta: 3 de novembre del 2012]
<http://hdl.handle.net/10803/10392>
31
Font de les Guitarres vora l'assegador del Pou de Miró.

34.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
(Rogelia)
Els principals consumidors de llenya són els forners, i és per això que el contracte del forn públic
disposa d'on i quanta llenya s'ha de tallar i carrejar per al forn81
.
Han passat molts anys, però als masos encara cal anar a guardar, a peu, com tota la vida, i també a
fer llenya per a l'hivern, tot i què la calefacció de gasoil i les cuines de gas han disminuït la
necessitat de llenya, i la davallada de la població ha minvat la pressió sobre els boscos que creixen i
s'escampen per terres d'on fa anys van ser foragitats. La terra llaurada s'ha reduït a una mínima
expressió però ja no cal anar amb el matxo que ha estat substituït pel tractor, eixe matxo mecànic,
tan útil per a carrejar i llaurar com el seu avantpassat animal, i molt més descansat. Ara es llaura
assegut, ja no es birba, i es sega, trilla i bat tot alhora i sense haver de doblar l'esquena.
Aquestos que hem descrit fins ara són els principals desplaçaments dels masovers i pobletans
d'Ares, i responen al mode de vida tradicional on el temps d'oci era ben poc i el temps de treball
molt. Però també hi havia temps per a l'oci, el qual sovint es compaginava amb el treball com les
cançons de batuda, els jocs despellucant panís, les festes a la matança, etc.
Quan collíem el panís, els veïns s'ajudaven. “Mira esta nit fem pelà a tal lloc”. I això era una festa,
compraves unes poques sardines fresquetes i, per ressopar, una sardina, una llesca de pa
(Dominga Salvador)82
Els masos sempre han estat solitaris, però els masovers mai han estat sols. Les famílies masoveres
estan formades per pares, fills, avis, oncles, i en alguns casos criats que ajuden al mas a canvi del
menjar i lloc per a dormir. A més les trobades amb els veïns són quasi diàries: a la font, guardant, o
simplement fent visita per saber com va tot.
Molts camins mos parlaem [amb el veí mas de les Llomes] sense crusar el barranc. I se die de tot
(Epifanio)
81Hir por leña para el horno en la patida que la villa le designe Acta de la Sesión ordinaria del 24 de Marzo de 1818
Libro – Actas 1809 – 1833 AMA
82 GRMHB (2011) Els masos de Benassal GRMHB Segle XX
32

35.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Però també hi ha notícies per donar, que corren de mas a mas. Les unes són les oficials, les altres
les oficioses.
Les primeres eren els bandos de l'ajuntament que en temps antics els transmetia de paraula l'agutzil
del poble al Capdener83
, masover encarregat eixe any de fer de cap de Dena en un sorteig no sempre
net, doncs no era un càrrec agradable. El Capdener era l'encarregat de passar per tots els masos de la
Dena per fer arribar-hi les informacions oficials: dies de pagar la contribució, d'anar a jornal de Vila
a enterrar camins o a fer qualsevol altra faena, dia de presentació dels quintos, etc. Posteriorment,
quan ja hi ha més gent que sap de lletra als masos es va substituir el capdener per un paperet que cal
dur de mas en mas seguint un ordre establert prèviament. Així no cal que l'home de casa deixe la
faena tot un dia per a recórrer els masos i basta enviar un sagal del mas al mas del costat per a dur
l'encàrrec.
Ací este terme estae dividit en quatre parts, quatre denes i ficaen un capdener a ca dena i devie
durar tot l'any [...] tot l'any quan hi havie un parte, eixe havie d'anar mas per mas a portar-ho [...]
i si se tenien manies per partits, buscaen ficar al contrari, pa fotre [...] sempre hi ha hagut política
[...] i el que ere d'aquell partit a lo millor s'escapae (Julio Esteve)
després van llevar i es duia la papereta. Ho baixae d'ací al molí, al primer mas i rodae tota la dena
(Epifanio)
la papereta, pos mira, a tots los masos hi havie molts de sagals i “ala corre a portar la papereta a
l'altre mas” arribaes allí i te donaen una galleta o no res, i content d'anar (Julio Esteve)
83 Se acordó proceder al nombramiento de capdenero de la mitad de la dena de la Torre Beltrán a Pelegrín Esteve y
Tena, por haberse trasladado a esta Villa el que lo tiene José Troncho y Garcia, a cuyo capdenero se le hará saber
para su conocimiento Acta de la sesión ordinaria de 5 Agosto de 1871 Libro – Actas años 1871 – 1880 AMA
33
Mas de les Llomes des del mas de Nollé.

36.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Per a les notícies oficioses no cal enviar ningú, ja s'escampen elles soles. Així si hi ha un soterrar,
un naixement o un casament, prompte s'escampa la notícia pels masos propers i els veïns i familiars
acudeixen al mas a vetlar el mort o felicitar els nuvis.
Quan van vindre els maquis i a la Llàcua van matar a l'auelo d'eixe que porte el terreno [...] i van
dir-ho allà baix al mas de Nollé [...] i aquell que ho va dir diee que aquells que el van matar anaen
uns vestits de verd i els altres de groc (Epifanio)
Més s'escampa la notícia quan es tracta d'un bureo. El bureo pot ser per Carnestoltes, per Pasqua o,
simplement, perquè el masover té alguna filla en edat de casar-se. I allí acudeixen els masovers del
veïnat, i de més lluny, grans i menuts, a fer festa, ballar, jugar i cantar, i a festejar. Acabat el bureo
cal tornar a casa, sovint ben entrada la nit.
Enca marxaen d'ací i el pare d'Herminio van parar un dia a Sant Cristòfol de Benassal [...] diu que
ere el dia de Sant Cristòfol i van fer algo de festa a Benassal i después diu que de nit van parar ahí
al Pla de Catí, i després de Catí puja cap ací [...] i es van cansar diu que moltíssim. “Baixar diràs
que no mos vam cansar” Claro de cap per avall i si n'anaen quatre o cinc de reunió .. però después
al pujar ja se'n van quedar més pocs i cansats (Sixto)
També és una festa la matança, però més familiar; o la rabosà, feta per a celebrar l'haver matat una
rabosa. Els caçadors passen pels masos veïns on els agraeixen l'haver-se desfet d'un animal tan
perillós (sobretot per a les gallines i conills) donant-los ous, o altres coses de menjar, amb què
després es fa una festa que pot convertir-se en un autèntic bureo.
Antes, quan se matae una rabosa, s'anave a acaptar-la perquè les raboses són danyines, [i s'anava]
34
La Llàcua.

37.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
en ronda als masos on ballaven i feen festa. (Melchor Pitarch Badal)84
A tots aquests camins habituals cal afegir més recentment el camí a l'escola, tota una novetat que
obliga als menuts del mas a caminar tots els dies un bon tros per a aprendre'n de lletra. D'escoles a
Ares sempre n'hi ha hagut sempre85
però al poble fins que, a la dècada dels 194086
es van obrir les
escoles de la Vall i de la Torre Bertran, a Vilavall i al Romer; de manera que els xiquets de la Canà i
del barranc dels Prats han de fer tots els dies més d'una hora de camí, siga hivern o estiu, amb vent,
pluja o neu i arribant sovint de nit a casa.
Tots els dies a escola a la Vall, d'estiu i d'hivern, amb uns pantalonets curtets aixina, amb un fred
que pelae, allò també ere atrassament però anem tots aixina. (Sixto)
Fernando encara va anar a la Vall [a l'escola] però después es va posar mala la mestra i va anar
al poble. (Rogelia)
[Per anar a l'escola anavem] normalment per la carretera hasta l'Hostalet, que estaen els meus
cosins [...] i els de Santa Elena eixien ahí per l'assegador i mos ajuntaem ... anaem una quadrilla,
de xics me paix que n'anaem nou, i xiques no sé quantes. Anaen dos del mas de Gironi, i esta
[Herminia], la del ferrer, del mas dels Pilars, de Santa Elena me paix que n'anaen dos més.
N'anaem quinze o vint conta que vam anar, i ara no quede ningú. (Julio Garcia) A l'hivern de nit
(Herminia) A l'hivern conta que eixíem a les set i mitja del matí i tornar eixíem a les quatre [i se'ns
feia de nit] tots los dies perquè com mos fotiem a jugar... (Julio Garcia)
84 GRMHB (2011) Rogelia també conta una anècdota d'una rabosà, com l'anomena ella amb les mateixes
característiques.
85 Rogelia conta que va anar a viure a Ares l'any 1924 perquè son pare volia que els fills anaren a escola.
86 Muñoz (2009)
35
Mas de la Vall amb ermita i escola.

38.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
4.2. Camins d'anar al poble.
Al poble hom pot viure tota la vida sense haver d'eixir-ne, però al mas és diferent. Els masos tenen
vocació d'autosuficiència però mai han estat autosuficients87
. Cal anar al poble a moltes coses, i fins
i tot més lluny. Així que els masovers sempre s'han mogut molt, tot i que sovint no n'hagen anat
massa lluny.
Al poble es va quan fa falta, pot ser una vegada a la setmana, pot ser una vegada al mes, depenent
de l'època i la necessitat. I es va a fer moltes coses que no es poden fer al mas.
Hi havia vegaes que de cada quinze dies, altres a un mes, si no estaen mals ni n'hi havie d'això pos
com se fee matança de casa (Sixto)
Anaem una vegà o dos al mes a fer la faena [...] a comprar el que fee falta i prou. (Clemente)
La primera vegada que un masover va al poble és als pocs dies de vida. Dins la sària i embolicat
amb mantes, sobretot si és hivern, cal dur-lo a batejar. Així que abans de la setmana de vida ja ha fet
el primer viatge de la seua vida a la pila baptismal. AAres eixe viatge no és massa llarg perquè des
dels masos més allunyats del Pla de Cirers a Ares no hi ha més de tres hores. A més tenen la sort
que el fet de batejar-se a la pila d'Ares els protegeix dels llamps, una raó de més per a batejar els
fills, ja que els masovers no han estat mai massa d'església.
Acabats de neixer [les portaven al poble] que ere una temeritat extraordinària però (Paco)
A cavall d'un matxo pa bateja-la, com a tots natros quan naixíem al mas i te portaen a batejar en
setmanes de vida, o dies (Rogelia)
[Contava mon pare que] treballaen allí a la casilla [i va vindre una tempesta] i n'hi havie uno que
va vore una altra carrascca “pos jo allí assoles me lliuraré més de l'aigua” se'n va allà, cau un
llamp i el mate. I resulta que no estae batejat ací. Sempre han dit que tots los que estaen batejats a
la pila d'Ares no morien dels llamps (Julio Esteve)
Dos de Vilafranca que estaen dalt del meu maset, li va caure uno. Estaen assentats a la mateixa
porta i un el va matar i l'altre que estae batejat [a Ares] es va escapar. Si és veritat, no ho sabem.
(Epifanio)
Al poble també es va al final de la vida, al soterrar. Quan falta algú primer cal anar a dur la caixa
amb el matxo, i després del vetlatori cal fer el camí invers, cap al poble, amb el matxo davant i els
familiars, amics i veïns al darrere fins a l'església del poble, i arribant finalment al cementiri.
Damunt la caixa i al poble, i tots darrere i avant [hivern o estiu] vinguere com vinguere, no hi hae
atre mig (Paco)
I és que a Ares, tot i el seu extens terme, només hi ha una parròquia. D'ermites, n'hi ha més, però ja
87 Barreda (2006) pp. 30-33
36

39.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
en parlarem més avant amb motiu de les festes.
A més de complir les obligacions religioses del bateig i soterrar, també cal anar a prendre la
comunió i, sobretot, a casar-se. Però això no entre dins el tema que ara ens toca.
Al poble també cal anar a fer altres encàrrecs; a pagar a l'ajuntament els impostos corresponents, a
pagar el lloguer al propietari del mas, i a fer altra paperassa. A més els jóvens que han eixit quintos
han d'anar a amidar-se i a assabentar-se on els envien.
Entonces com hi havie tanta gent, un enterro, a pagar la contribució que havien d'anar al poble, un
dia d'eixos una renquera de gent, un del mas del Pla, l'altre del Tossal, l'altre de ... (Paco)
També a comprar algunes coses poc habituals: cadires, taules o llits al fuster88
. Teles per a fer-se els
vestits al teixidor. Sabates i fins i tot, qui pot, un vestit al sastre. Encara que sovint els vestits se'ls
cusen al mateix mas, i n'hi ha que es fa els socs per a caminar a l'hivern (a l'estiu es podia anar
descalç). A més, cal anar al ferrer a llussiar89
les aixades i relles, i a ferrar els matxos. Per sort hi ha
dos ferrers al poble i un altre al coll, per a donar servei també als carreters que passen pel coll.
Conforme ara aixaelles i tot açò ve de fàbrica ja, entonces ho feen tot los ferrers [...] quan una aixà
se gastae li ficaen un tros més de ferro i ho arreglaen i au. I les relles de llaurar igual. (Julio
Esteve)
Lo mateix ferraven al taller que anaven als masos quan era necessari. També a la farga s'arreglava
qualsevol tipo de ferramenta o eina, així com reparacions a les portes i reixes de les cases. Tenien
prou feina perquè només al poble hi havien unes 60 cavalleries que pasturaven a la Mola tot l'estiu.
(Antonio Sales90
)
88 Bellido (1929)
89 fer tall nou a les relles i altres eines agrícoles. DCBV
90 Muñoz (2009)
37
Ferrant.

40.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
A comprar coses de menjar o d'ús més comú no cal anar perquè ja s'acosten els venedors a vendre-
ho al mas. Quasi cada dia passa alguna dona del poble o de Benassal que duu sardines, xocolate, o
altres productes de la botiga i que barata per ous i fins i tot algun conill o gallina. Cada dia eixes
dones fan la volta pels masos i amb el que baraten i venen al poble es guanyen uns diners per a
poder menjar.
Ací, del poble ne baixae un que anava a vendre roba, un altre que portae codonyat, sardines
abadejo, igual que una tenda i avant. (Sixto)
Quan va passar la guerra, que este s'enrecorde, a Benassal n'eixien tres o quatre dones en una
cistella al coll. [a baratar] Si arreplegaen quinze o vint dotzenes d'ous i dos pells o d'això, conta lo
que devien guanyar aquelles dones pobres. I algun mas els donaen a dinar. (Julio Esteve)
En aquella època después que va passar la guerra tots los sants dies n'hi havie gent de per avall.
Tots los sants dies. En uns burrets i au, a vore si podien baixar farina (Clemente)
Després de la guerra sobretot, hi havia dones que anaven amb una cistella i amb sardines, xocolate
o abadejo al canvi als masos, i quasi cada dia en passava alguna i es traïen unes perres.
(Abelardo)
A més també passen altres mercaders. Els qui venen a baratar xorritons91
per obra o, simplement a
vendre obra. Alguns que adoben el test, sobretot les grans gerres i cossis si es baden, i els que el
venen que pugen cassoles, gerres, gibrell, i cossis des de Traiguera. També altra gent que ven
atifells de vímet o d'espart o els baraten per pataques, fesols o blat. Eixos no passen cada dia, però
91 Draps i trossos de roba inservibles per a dur posats.
38
Antiga ferreria al coll d'Ares.

41.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
tots els anys hi vénen92
.
La gent fee molt de canvi entonces: taronges per pataques i alguna cosa de la que portaen pos
igual, i a comprar xorritons també van vindre [...] i venien en obra i s'emportaen estos xorritons i
el canviaven per un plat (Rogelia)
Pujaen uns [de Traiguera93
] de no sé a on en un burro i portaven una cargassada de fato d'eixe
increible i voltaen els pobles, a vendre i avant. Mira carregaven allò i colaen estes muntanyes
amunt i ho venien i avant. [...] Passae el sedassero també que apanyae sedassos [...] i apanyae
també cossis i dibrells (Paco)
Pujaen a comprar pataques, blat i natros per ací compraem oli, figues, armeles. [...] feem canvi.
D'ací pataques i fesols cap allà baix i d'allà mos pujaen oli i figues i de lo que se cull ahí n'avall, i
ells s'emportaen de lo que se cull ací perquè ahí n'avall no se cull res d'això en aquelles èpoques.
Ni pataques ni fesols ni res. I feem canvi. Com ací oli i això no es terreno. (Clemente)
A Vilanova ere el lloc de les sàries. És un poble que feen sàries i pujaen ací n'amunt i a canvi per
menjar. [...] Tots guanyaem. (Clemente)
També passen els tractants. Qui compra gallines i se les enduu lligades, o els que compren titots i
se'ls emporten en rècua, caminant. També els que compren corders, amb qui s'acorda el preu i el dia
i lloc on els baixaran per a que els reculla. Normalment a la carretera o un lloc on es puga passar en
carro (i més modernament en camió).
Entonces passaen molts mercaders, pa ovelles velles, pals corders, i en fin, pa tot (Clemente)
Els mercaders (de Catí o de Benassal) també passaven, normalment a comprar corders, pells de
conill i ovella, etc. I solien passar quan comprenien que hi havien corders per a vendre al mas.
Moltes vegades feien tracte els masovers i quedaven amb ells un dia que els baixaven els corders a
la carretera o a l'hostal i allí passaven a recollir-los en un camió. A vegades hi havia carnissers
que compraven directament (Abelardo)
Ací venie un de Benassal i s'emportae formatges, s'emportae els ous i s'emportae pollastres si
volies vendre. Pavos, n'hi havie un de Catí [...] que eixe s'emportae un això de pavos i els baixaen
davant. Els agarrae [...] i d'ací a la Vall i de la Vall agarraen un camionet. (Sixto)
Els corders els havíem de traure natros. [...] ací baix a l'Hostal Nou els baixaem casi sempre; a
l'Hostal Nou, Montalvana, o baix a l'Hostalet de Benassal. (Sixto)
92 Ferré, Elsa Gellida, Montse Subirats, Pepa i Ventura, Josep Maria (2011)Els camins del baratar [Document en
línia]Centre d'estudis Lo lliscó Mas de Barberans [Data de consulta: 22 desembre del 2012]
<http://www.cdrmuseudelapauma.cat/documents/arxius_adjunts/category/66/Els%20camins%20del%20baratar%20als
%20Ports..pdf>
93 Segons informa més tard Paco i també Rogelia
39

42.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
I és que els llocs on es passa en carro esdevenen punts de comerç. Així els diferents hostals de la
carretera no són sols lloc on hostatjar-se els traginers, sinó també lloc on acudeixen els revenedors a
vendre als voltants. Alguns fins i tot usen l'hostal com a punt de distribució on deixen el carro
carregat i, amb el matxo, van fent volta cada dia per uns masos fins que venen o baraten tota la
mercaderia. També és el lloc on es baixen els corders per a que els arrepleguen els tractants o des
d'on s'envien encàrrecs amb els ordinaris94
.
Hi havia revenedors que deixaven gènero als hostals per a vendre als masovers i en hi havia un que
pujava a l'Hostal Nou i guardava a la bodega el que portava (oli, vi, ...) i amb una burreta pujava
pels masos a vendre-ho. (Abelardo)
Passaven recaders; ordinaris, que no volien que els digueren ordinaris sinó recaders, que no els
agradava l'altre nom. (Abelardo)
Venien en carro [a vendre] verdures, taronges, en carro (Rogelia)
94 Els hostals eren també els llocs on sarribaven i se n'anaven els ordinaris, encarregats del transport regular de coses
cap al poble (o cap a la ciutat). Gregori (1985)
40
Camí de les Llomes a l'Hostal Nou.

43.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Gràcies a tot aquest moviment de gent al mas no s'està tan sol, perquè encara que la gent que hi viu
s'estiga mesos sense eixir-ne, cada setmana passa algú o altre que trenca la monotonia i que, a banda
de coses que vendre i comprar, també duu notícies, xafarderies i contalles. De manera que els fets
ocorreguts a una banda del terme de seguida són coneguts de l'altra.
L'altre lloc on cal anar sovint, sobretot a l'hivern, és al molí. Els masovers mengen pa del cereal que
cullen: normalment blat i ordi; i el duen a moldre al molí. Així que als molins arriben molts camins
des de totes bandes i ja fan els moliners per que es puga arribar fàcilment perquè d'això depèn el seu
negoci.
Ahí de camins n'hi havie molts. Estava el que baixae del poble per dalt, que està tot ple de solsides
que ara no baixa ningú. Ahí a meitat Costa n'hi havie uno que passave ja cap als mollins, l'altre
baixae per baix [...] i allà dalt al capdamunt de la serraeta baixae lo atre de la costa pací, al molí
de la Bassa Redona. Entonces estaen tots los camins trets, asseats i tots bé per que la gent baixae.
Eixe camí el van fer [els moliners] per si baixae aigua, i no agarren les dos aigües, agarren només
la que baixa de la Carbonera i esta la podien estalviar, i van fer eixe pontet per això. [per facilitar
l'accés dels masos de la Vall i el Romer] (Rogelia)
41
Hostal Nou vora la carretera de Castelló.

44.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
AAres hi ha set molins. Cinc al barranc dels Molins i dos a la Belluga. Als primers va a moldre la
gent del poble, de Vilavall, del Romer, i de bona part de la Canà i el barranc dels Prats. Una part de
la Canà van al proper molí Pitarch, ja en terme de Vilafranca però a la vora del d'Ares, i els masos
més allunyats del barranc dels Prats van als molins de la Belluga.
Els molins però entren en decadència quan arriben les farineres, molins elèctrics que se situen als
pobles. A Ares no n'hi ha, però molts masovers van a les de Benassal que els queda prou a prop. Els
molins però encara s'usen per a fer guixassos i moldre farina per als animals durant prou temps.
Matros molíem allí als molins, ací baix als molins de baix del poble, allí navem a moldre.
(Clemente)
[al molí de la Belluga] això és més antic, me pareix. D'allà dels masos de Roca devien anar. Però
això fa molts anys que està erm. Estos van treballar més anys. (Julio Esteve)
Ací venien de tots los puestos a moldre. Venien de la Canà, venien del poble, hasta de Benassal
venien en aquella època de la guerra i tot això [...] mas de les Llomes, mas de Nollé [...] mas de
Besser. [...] después que van fer les farineres ja s'ha acabat de vindre a moldre. [...] Quan van
vindre les farineres pos ja només molien panís i ordi i tot això [...] ací van fer guixassos, van fer
ordi, pos pals masos pals animals ja no anaen a la farinera i venien encara al molí (Rogelia)
estos d'ací no fa molts anys enca molien [...] pa fer guixassos que diem ací (Julio Esteve)
pals animals i avant (Epifanio)
A moldre? Ahí baix al molí Pitarch. […] o als molins d'Ares, però bueno ací tota la contornà d'ací
al molí Pitarch. Ui jo vaig anar moltes vegades m'enviaven i me carregaven [...], i m'enviaven en
la mula (Herminia)
42
Pontet al barranc dels Molins.

45.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
La farinera l'hai coneguda sempre jo (Julio Garcia)
I és que encara que a Ares cal anar al metge, a l'ajuntament i a l'església, des de moltes parts del
terme queda més prop anar a altres pobles veïns. Així des del Romer, tan fressats estan els camins a
Ares com a Benassal, perquè a comprar s'hi va més a Benassal, poble més gran. O des d'alguns
masos de la Canà a Vilafranca, o de la Vall dels Cirers a Catí.
Està ahí vora el camí [...] que va a Benassal. (Sixto)
Anaem a Benassal i si tenies un sac de xorritons i te donaen una olla, o un dibrell (Rogelia)
Pos ací a Ares i Benassal, i mira [...] els principals camins (Sixto)
Si la gent havia de comprar una cosa o altra anaen a Vilafranca o Benassal (Rogelia)
A més, els masos pretenen ser unitats autosuficients, i no és estrany que els masos més grans i rics
disposen de finques allunyades en zones ecològicament diferenciades. És el cas d'alguns masos
situats dalt les llomes que tenen una vinya a la Carbonera, o un olivar al Vilar, per a poder tindre vi
o oli per a casa. En eixe cas sol haver una caseta o una barraca per poder-se quedar durant la collita,
o fins i tot d'un xicotet cup per a fer el vi, destinat exclusivament per al consum del mas. Cal per
tant anar unes quantes vegades a l'any a llaurar, esporgar, collir, i tornar amb l'oli o el vi.
Jo vaig anar algunes vegaes allà baix a la Vinya [a la rambla Carbonera]. De l'Hostalet [de la
Canà] en la egüa i en el carro, a la Vinya. S'estae tres o quatre dies, podaen, llauraen, i ho
arreglae i después el carro i la egua i cap a l'Hostalet. Això m'enrecordo jo. (Herminia)
Un altre cantar són les carboneres. Són els propietaris dels carrascars qui lloga per a fer la
carbonera, i si cal, lloga també qui haurà de traure el carbó fins on es puga carregar en carro.
43
Sèquia, bassa, cup i casalici del Molí de Dalt.

46.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Carboneres sempre se n'han fet i d'això dona testimoni la rambla Carbonera95
, però pot ser en els
darrers temps més que abans i sobretot als voltants de la rambla i la Canà per la facilitat de portar-la
en carros.
Jo quan ací la zona van tallar tot eixe barranc per a fer carbó [el barranc dels Horts] m'enrecordo,
m'enrecordo i ere antes de la guerra [...] ere molt menut quan mon pare ho va tallar, vamos va
buscar carboners i ... i vaig sentir contar moltes vegaes que una vegà apanyat el camí pals carros,
va buscar hòmens i va apanyar el camí hasta baix, hasta allà baix a la carretera i antes de poder
serrar va vindre una tronà i una ploguda i ho revente tot i el va haver de tornar a apanyar (Paco)
[El carbó se l'emportaven] en carro [...] totes eixes ombries totes se les van emportar en carro. Fer
carbó i en carro. (Rogelia)
D'altra manera la fusta mai ha estat objecte d'explotació. Al terme d'Ares hi ha pocs pinars amb pins
grans i rectes que aprofiten per a bigues i cabirons. Així que per a la construcció cal aprofitar els
roures i carrasques, o dur la fusta de fora. I és que obrar al poble és complicat perquè s'ha de portar
la pedra a càrrega, igual que la calç, i els cabirons en carro. Però al mas ho és més encara, doncs els
camins de ferradura no són massa bons per a portar cabirons i troncs. Per eixa raó s'aprofita la pedra
i fang dels voltants per a construir. La calç pesa poc i és fàcil de portar des dels forns on es cou, i les
teules cal dur-les a càrrega de matxo des de la teuleria96
. És per això que per a les construccions més
95 Topònim que ja apareix en la documentació del segle XIV. Barreda edo, Pere-enric (2002) “48 pergamins sense
catalogar de l’arxiu municipal de Culla (Alt Maestrat)” Acta Historica et Arquaeologica Mediaevalia nº 23-24 [Revista
en línia] Universitat de Barcelona [Data de consulta: 6 d'octubre del 2012]
<http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188868>
96 A l'acta de la sessió ordinària de 18 de novembre del 1871 apareix anomenada la Tejería de la masada de Grau
Libro-Actas 1871 a 1880 AMA
44
Carrascar de la Belladona.

47.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
senzilles tant dins (solls, corrals, ...) com fora del mas (corralisses, serraes, barraques, pous) s'usa la
tècnica de la pedra en sec97
. La pedra està per tot arreu i no costa molt arrencar-la amb el perpal i
trencar-la amb el mall per a paredar. A més és una faena que poden fer els mateixos masovers98
. Així
es va paredant mentre es guarda la rabera, o a l'hivern quan hi ha menys faena al camp. El resultat
és desigual depenent de la traça del paredador, però el que importa és sobretot la funció.
Si havien de fer alguna obra carregaen els cabirons en matxos també (Julio Esteve)
allò ere molt mal de portar. De la Vall a on jo estava en van soler pujar i per aquella costera
amunt, allò ere terrible. [...] Saps a la bassa la Gendra que hi ha un corral? [...] els van pujar de la
Vall, de carrasques, de roure, a rastre pel barranc dels Avellanars amunt. No els envejo gens. [...]
tres matxos i tres tios i mira,, tres viatges cada dia que més no en pogueren fer, si en pujaven nou
cada dia. (Epifanio)
[abans dels camions] tot a càrrega [...] cabirons i tot a càrrega [...] se patie moltíssim pa portar
els cabirons. Això no ho sap ningú més que el qui ho ha tocat [...] els pins els portaen a rastre, i
cabirons de roure grossos també, a rastre en los matxos.
Al mas de Nollé mateix vam fer un corral a la casa on natros estaem i es va pujar de la Vall
cabirons de roure, però majos, pos tot a rastre les costeres amunt hasta allà la bassa la gendra.
[...] matxos bons i persones que ho entenien pos se feen les faenes i avant. (Clemente)
97 Per a una descripció de la tècnica de construcció i dels tipus de construccions: Miralles, Francisco; Monfort, Julio;
Marín, Margarita (2002) Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat. Ed. Diputació de
Castelló
98 Epifanio, que també era un bon paredador de pedra seca, va fer una mena de refugi al Pla de la Fenollosa, mitja
cabanya de pastor oberta al sud [...] així com la boca de la font de la Bassa de la Gendra [...] Molts cantons de parets
d'assagadors i cercats, també foren reparats Muñoz (2009)
45
Bassa de la Gendra.

48.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
També els jornalers es lloguen a l'hivern quan hi ha menys faena per a tornar solsides als bancals, i
fer parets.
També és en èpoques de menys treball al camp quan s'arreglen els camins a jornal de vila.
L'ajuntament marca un dia en què cal fer-ho i cadascú ja té assignat un tros de camí que ha
d'enterrar, i despedregar llençant terra al camí per deixar el pas suau i ferm, i traient les pedres que
poden haver caigut99
.
A l'Hostal Nou tocava arreglar a jornal de vila el camí que puja al maset de Quico i enterraven el
camí100
, arribassant101
d'allà on hi havia terra, tapant els clots i despedregant. També tallaven o
esporgaven si molestava alguna argilaga o arbre, però no solia ser el cas perquè el pas dels
animals de càrrega i les ovelles ho mantenien a ratlla. (Abelardo)
No vaig anar més que un camí que es va fer una solsida a l'eixir del poble d'ací d'Ares, baixant
baix, allí que és la coveta que hi ha com una coveta i es va fer una esmunyida i vam arreglar-ho
entre tots els masovers de la Vall, i gent d'ací i ens vam ajuntar una gentada, més gent entonces que
en deu haver ara al poble. (Sixto)
Els assegadors [els arreglava] l'ajuntament (Miguel)
99 No tots els camins s'arreglen sempre a jornal de vila, així trobem a la documentació un contracte per a arreglar el
camí de carro des de Santa Eleneta a la Rambleta (annex) Acta del 28 d'octubre del 1871; així com també es recull la
factura Que le paguen a Francisco Puig veinte pesetas por la composición de caminos vecinales Acta del 9 d'octubre de
1887 Libro – Actas Años 1871 a 1880 AMA
100 Cobrir de terra. DCVB
101 Cavar una terra ben endins. DCVB
46
Camí de l'Hostal Nou al maset de
Quico.

49.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Només aquells trams que cal estar arreglant constantment per estar en costera o on es fan regalls per
pas de l'aigua s'empedren. Primer es posen pedres grosses a la part de baix, i a continuació es van
ficant pedres de punta travades unes en altres per finalment cobrir-ho tot de terra. També si cal
s'arribassa la banda de dins i es fa paret de banda de fora per fer més ample el camí102
.
Vaig arreglar el camí de la Mançanera a Benassal, llogat per un del mas de la Mançanera que no
podia anar a jornal de vila de Benassal. Estava molt malament i vam haver de fer grasaes.
(Abelardo)
Eixe tros que s'empedra està molt remalament, i com està malament s'ha d'arreglar i està
empedraet això dure pa sempre [...] però això és a puntets que està el terreno malament, què és mal
piso, on és el piso bo no cal fer-ho. (Clemente)
Però no sempre s'arreglen els camins a jornal de vila, si el camí es troba en molt mal estat els
mateixos masovers s'ajunten per adobar-lo, i d'igual manera s'arreglen els camins de dins la finca.
Eixe s'ha arreglat moltes vegades eixe camí real de Morella, però l'arreglavem los veïns. Natros
d'ací, la Pinella, el mas de Tosca, ... tots los que passaen per ahí. De quan en quan donaem una
apanyà, una vegà a l'any o això. (Clemente)
Allà on estava més malament dos castrons103
de terra allí i ja està (Paco)
Els camins dels molins, lo que toque que és dins la finca, cada u es fea el seu [...] el del poble que
si que hi havie camins que donaen jornals de vila, que tocaen quan li tocaen. (Rogelia)
D'ací de cara a Vilafranca l'ha vist arreglar jo algunes vegades. De Santa Elena pa pujar a
102 Tutusaus (2006)
103 Espècie de paner per a portar terra o fruita. DCBV
47
Camí del Pla de la Mançanera a Benassal pel barranc de
la Fresca.

50.
Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013
Vilafranca [ho feen els del mas de Santa Elena] i després de Santa Elena ahí el mas de Carbó que
eren tot grasaes també. I ara per Santa Creu la venta tots los del mas a despedregar i tallar
albarzers. Però això s'ha perdut. (Julio Garcia)
A més també cal fer altres faenes a jornal de vila. Netejar la carretera de neu quan neva molt, fer
una nova pica a una font, o anar a collir la neu per omplir la nevera a jornal de vila ... és una altra
forma de pagar impostos, tot i què normalment cadascú treballa en aquells llocs que té més a prop
de casa i usa més.
Quan venie la neu igual, jornal de vila i a treure la neu i fer camí. (Rogelia)
Acta de sesión ordinaria
En la villa de Ares del maestre a los veinte y siete dias del mes de enero de mil ochocientos setenta
y dos [...]
Igualmente se acordo que entre los masoveros colindantes a la fuente de la Pinella de este termino
y en terreno comunal de dicha fuente se construya un lavadero de las aguas perdidas contiguas a
dicha fuente.
Y no habiendo ningun acuerdo de que tratar ... (AMA)
48
Camí de Morella.