Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
BARRANC DELS HORTS – ARES DEL MAESTRAT                                    RECORREGUT APROXIMAT:Eixirem des la Caseta del G...
18.00                                                          _ D E L S _ SO L D AT S                                    ...
Distància: 19 kmAcumulat ascens: 860 mtsAcumulat descens: 350 mtsAltura màxima:1313 mtsAltura mínima: 700 mts             ...
què? Tan sols hem de fer un repàs de la història recent de la comarca. Una mica d’història…Aquestes  terres  estan   plene...
perill d’extinció o simplement exemplars amb un interès destacable.9      les diferents mesures de prevenció d’incendis c...
EL LLAVADOR DELS REGATXOLSAprofitant l’aigua de la font dels Regatxols que regalima de la Mola es va construir el llavador...
El   comerç   de   la   neu   tenia   molta importància   en   temps   passats.   Tant que   damunt   de   la   nevera   e...
Malgrat això, trobem gran quantitat de plantes   interessants   com   els   coixins de   monja,   la   peònia,   i   el   ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Bc horts ares

416 views

Published on

Explicació de l'excursió entre el Barranc dels Horts i el poble d'Ares.

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Bc horts ares

  1. 1. BARRANC DELS HORTS – ARES DEL MAESTRAT RECORREGUT APROXIMAT:Eixirem des la Caseta del Guarda, on sestava i sestà el guarda de la finca del Barranc dels Horts, i tot remuntant el barranc passarem pel pla de les punxes i pel pla de la Servereta fins arribar al Roure   Primerenc1  vora   un   antic   forn   de   calç.   Un   poc   més   avant   des   del   clot   del   Carrascar abandonarem la pista i remuntarem per senda fins a la font dels Horts, daigua fresca i constant2. Des dací ens desviarem per a vore el Roure Gros, un dels més vells i bells exemplars del barranc. Retornant a la font remuntarem la pista formigonada que passa per la vora del Mas del Barranc i eixirem del bosc per a trobar­nos amb un ample assegador3 puntejat de savines fins que arribem a la divisòria daigües, on girarem al nord.Abans   dentrar   en   terres   del   Mas   de   la   Belladona   trobarem   unes   enginyoses   basses   fetes aprofitant un estrat rocòs que aflora a la superfície. Seguirem pràcticament plans per les llomes de la Belladona fins arribar al mas del mateix nom.Des   del   Mas   de   la   Belladona   deixarem   la   pista   per   agafar   una   senda   que   ens   mena   per   un assegador amunt fins la lloma dels mollons4  fins assolir lample llom del tossal de la Marina, on trobarem una altra pista que discorre per lassagador que seguim.Després de passar el pou del Grau arribem al Grau5 pròpiament dit, on sense eixir de lassagador, tornem a seguir per sendera deixant la pista que entra a la Masada.Seguim per la vora de la Masada, on per  previndre incidents sha tancat modernament una part de lassegador amb fil daram, donat que a la Masada hi pastura una ramaderia de bous braus.Arribarem a la bassa de la Masada, ja a la vista del mas, on hi ha tot un complex de tancats per als   animals,   amb   un   bosquet   daurons   per   sestejar   els   dies   calorosos   destiu,   i   des   dací travessarem el barranc de Cantallops a la capçalera per, sense perdre altura dirigir­nos al mas del Planet, on agafarem una nova pista formigonada que ens mena a la font i nevera dels Regatxols.Des  de la  font  la pista,  balissada  amb  les   marques   blanques   i roges  del  GR­7 passa  per  les Casetes i el Tint fins arribar al poble6. Ens dirigirem però, per una sendera que mou a la dreta de la pica de la font a pujar a la Nevera, recentment restaurada.Tot   este   tram   queda   dins   duna   microrreserva   de   flora   com   bé   queda   explicat   als   panells informatius que trobarem en el recorregut. Des de la nevera, i seguint els senyals verds i blancs del SL­CV­42 pujarem al cim de la Mola, al Molló dels soldats7 des don buscarem el vell pas del camí que baixa al poble dAres.1 Anomenat així per ser qui primer mou de lany i el primer roure centenari del barranc.2 Aigua que regalima del Cantalàs, cingle descompost que tenim a sobre nostre.3 Assegador és el nom genèric que es dona als camins ramaders. Els assagadors del Maestrat són autèntiques obres denginyeria, amb parets quilomètriques a banda i banda per impedir que els ramats passen a les propietats particulars, emrius o zones amples per a descansar els animals, i basses per abeurar-los, tot açò fet de pedra en sec.4 Anomenada així pels dos mollons que marquen el punt on lassegador accedeix a la lloma.5 Grau o grada sanomena als escalons o grades fets a les sendes per a superar una pendent pronunciada.6 En aquest tram de GR el nostre camí coincideix amb el camí de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort.7 Anomenat així per haver-lo alçat els soldats al segle XIX quan es van fer els primers treballs dalçament topogràfic a la zona. Cal recordar que la Mola dAres és un vèrtex geodèsic de primer ordre, com Penyagolosa, el Bartolo o el Pic despadà, on podem trobar mollons semblants.
  2. 2. 18.00 _ D E L S _ SO L D AT S Ó 17.00 MOL L 16.00 N E VE R A_ D E L S _ R EG A T X O L S 15.00 F O N T _ D EL S _ R E G A T X O L S 14.00 B AS S A_ D E_ L A_ M A S AD A 13.00MAPA DEL RECORREGUT PERFIL DE L’EXCURSIÓ: E L _ G R AU 12.00 11.00 10.00 ELS_ M OLL ON S 9.00 8.00 M AS _D E _L A _BE LL A DO N A 7.00 6.00 5.00 4.00 F O N T _ D EL S _ H O R T S 3.00 2.00 1.00 0.00 140 0 130 0 120 0 110 0 100 0 900 800 700 600
  3. 3. Distància: 19 kmAcumulat ascens: 860 mtsAcumulat descens: 350 mtsAltura màxima:1313 mtsAltura mínima: 700 mts PUNTS D’INTERÉSBARRANC DELS HORTS:El Barranc dels Horts es troba al bell mig de la comarca de l’Alt Maestrat dintre del terme d’Ares del Maestre. Està orientat en la direcció NE­SO, té una longitud d’uns 5 km i les alçades del punt més baix i més alt són respectivament 680m i 1160m. Com a la resta de barrancs de la zona es poden apreciar clarament l’alternança d’estrats calcaris i argilosos.  El règim fluvial del barranc el marquen les pluges, tal i com passa a la majoria de rieres de la conca   mediterrània,   sent   habituals   les   avingudes   a   la   tardor.   Tot   i   això   la   llera   del   barranc acostuma a estar seca sempre. Pel que fa als punts de surgència d’aigua trobem dues fonts, una al capdamunt del barranc (font de la Fenasosa) i una altra a mitja alçada (font dels Horts), totes dues amb un règim estable al llarg de tot l’any. El tipus de vegetació que s’hi troba al barranc és el propi d’un bosc mediterrani de muntanya, el bosc està format bàsicament per espècies caducifòlies com la carrasca, el roure valencià (o gal∙ler anomenat ací macaruller), l’auró, serveres… encara que també se’n troben de perennes com el grèvol, el teix o la savina. Aquests últims són vestigis   vius   de   les   darreres  glaciacions,   són espècies   pròpies   de   climes   una   mica   més freds.   Al   sotabosc   trobem   diferents   espècies en   funció   de   l’alçada,   així   a   les   parts   més baixes   del   barranc   sovintegen   argelagues roges   i el romer mentre que a les parts més altes   aquests   són   substituïts   per   coscolls, argelagues  i eriçons. No hem d’oblidar la gran quantitat d’altres plantes que es poden veure, espígols,   timonets,   sàlvies,   saboritja,   poliol blanc,   hedres,   til∙lers   i   d’altres.   Algunes   han servit   per   crear   petites   àrees   de   protecció especial anomenades microreserves. Què té d’especial el barranc?No cal dir que la característica més destacable del   barranc   no   està   tant   en   la   varietat d’espècies com en la qualitat de les mateixes i l’equilibri   al  qual   ha  arribat   l’ecosistema.   Són destacables   els   exemplars   de   carrasques   i roures centenaris, si bé no per ser excessivament vells8 per el gran nombre d’exemplars que hi ha. És realment extraordinari que s’hagi conservat el bosc en la seva totalitat al llarg dels segles, per 8  Al barranc es troba el Roure Gros, un esplèndid exemplar de 20 metres d’altura i 6 metres de perímetre  de tronc, amb una edat estimada de 550 a 600 anys
  4. 4. què? Tan sols hem de fer un repàs de la història recent de la comarca. Una mica d’història…Aquestes  terres  estan   plenes   de   petits   masos   on   durant   segles   la   gent   ha   subsistit   amb   una economia  de   marcat   caràcter   d’autosuficiència,   l’intercanvi  de  béns   amb  altres   comarques   era escàs i es limitava a la venda de productes derivats de la ramaderia. Cal dir que l’agricultura mai ha estat un sector destacable a la comarca. Tot i això a la postguerra es va desenvolupar un sector fins al punt de sobrexplotar en alguns casos els recursos, aquest sector era la producció de carbó vegetal. Des de sempre la gent havia conviscut en harmonia amb el bosc, sense arribar a alterar l’equilibri de l’ecosistema. Però això va canviar als anys 40, 50 i 60, l’arribada dels primers xerracs mecànics i els primers camions va permetre accelerar tant la producció com la comercialització del carbó. En un poble com Ares que comptava per aquells  temps amb uns  1000 habitants hi va arribar a haver fins a 300 persones treballant al carbó.  La postguerra va venir acompanyada d’una època de crisi que va desencadenar amb una forta emigració   cap   a   les   ciutats   que   començaven   a   industrialitzar­se,   en   particular   cap   a   l’àrea metropolitana de Barcelona. Lògicament aquest fenomen de l’emigració no agradava a ningú i tots intentaven retardar al màxim la sortida del poble. Els propietaris dels masos podien allargar més la situació ja que tenien béns materials per a anar subsistint, un d’ells era la llenya dels boscos, el carbó. Aquesta situació de precarietat econòmica va forçar la tallada massiva de molts boscos, encara ara s’expliquen vertaderes barbaritats que es van fer durant aquells anys, des de tallar exemplars majestuosos fins a desforestar barrancs sencers, el que es coneixia per l’expressió de tallar   a   mata   rasa.   Sortosament   la   capacitat   de   regeneració   dels   boscos   és   espectacular, especialment  la dels de carrasques,  avui podem  contemplar  nous  boscos  en llocs  on van ser totalment tallats. Malauradament les característiques d’aquests boscos regenerats són diferents de les dels originals. Val a dir que la decisió de tallar els arbres del bosc era una decisió dura, per als propietaris era com tallar per sempre més part de la seva pròpia vida, i al mateix temps el mas quedava devaluat, ja no tenia llenya… Evidentment també hi havia d’altres que es varen veure cegats per l’avarícia i tallaren   sense   coneixement.   Per   sort   els   propietaris   del   Barranc   dels   Horts   no   van   arribar   a aquests extrems i únicament van tallar la part inferior del barranc, conservant­se fins avui la resta del bosc. De fet el bosc d’arbres centenaris del Barranc del Horts és un dels pocs supervivents de l’època del carbó, passejar pel barranc ens pot donar una idea de com eren els boscos abans d’aquells anys, en certa manera és com viatjar una mica al passat. El barranc avuiEl Barranc està dividit en tres finques, el Mas de la Belladona, el Mas Vell i el Mas del Barranc dels Horts, d’aquestes tres dues foren comprades per la Fundació Caixa Castelló l’any 1992 com a part de l’obra social de la mateixa. Des de llavors s’han desenvolupat tota una sèrie d’actuacions al barranc per tal de conservar­lo i millorar la seva gestió.Entre les diferents tasques que es duen a terme destaquen:  la reforestació de la part baixa del barranc amb espècies autòctones com aurons, alzines,  roures…  la creació de tres microreserves de flora protegida. Les microreserves són una figura de  protecció creada per la Conselleria de Medi Ambient de la G.V., són petites parcel∙les amb  un règim de protecció especial destinades a conservar espècies de flora endèmiques, en 
  5. 5. perill d’extinció o simplement exemplars amb un interès destacable.9  les diferents mesures de prevenció d’incendis com ara la neteja del sotabosc.   actuacions   de   manteniment   i   conservació   de   l’element   més   emblemàtic   del   barranc,   el  bosc d’exemplars centenaris. Aquest conjunt de carrasques i roures majestuosos són realment impressionants, seure a la seva ombra és un plaer que no deixa ningú indiferent. La seva contemplació invita a la reflexió, com serien   els   nostres   boscos   abans? Quants   arbres   com   aquests   han sigut tallats? Realment t’adones del mal   que   durant   segles   s’ha   fet   al bosc,   per   sort   encara   tenim   algun racó com el Barranc dels Horts per a mostrar a les noves generacions que és   possible   un   model   de   bosc diferent basat en la gestió sostenible. En aquest sentit és d’agrair la labor de   difusió   que   fa   la   Fundació organitzant visites guiades al barranc per  a grups d’escoles i instituts. La protecció i conservació del medi no s’ha de fer exclusivament actuant sobre ell, sinó que hi ha una part de formació i educació molt important i per desgràcia no sempre es té en compte.Tot   i   això,   una   greu   amenaça   plana   sobre   aquest   espai:   el   projecte   d’un   parc   eòlic   als   seus voltants, l’accés principal del qual travessaria el cor d’aquest paratge monumental. Paradoxalment una energia renovable i no contaminant posa en perill la supervivència d’un bosc màgic a través del qual han discorregut més de cinc segles de la nostra història, conservada en cada arbre i en cada pedra.MAS DE LA BELLADONA:El mas de la Belladona és el més alt del barranc, tancant este pel nord, i lúnic del barranc que encara ara es usat com a explotació ramadera. Les seues terres ocupen lampla capçalera del barranc, on el bosc deixa pas a les pastures i als alts erms. LA MASADALa Masada és lúnic mas habitat que passem. Encara que tot el camí transcorre per assagadors cal anar amb compte doncs en este mas pastura una ramaderia de bous braus, per evitar cap disgust millor no provocar­los. 9  Roureda del Mas ­ barranc dels Horts. Correspon a un dels fragments millor conservats de la comunitat forestal més valuosa de l’entorn de la finca: la roureda monumental, amb algunes carrasques de la mateixa categoria, acompanyada d’Acer granatense i Acer monspessulanum.Roureda del Mas Vell. Bosc mixt de carrasca i roure de fulla petita, amb Acer monspessulanum i l’única localitat coneguda a la comarca de Senecio lagascanus, endemisme iberollevantí. La tercera microreserva es troba als voltants de la font dels Horts, en les exposicions més protegides de les alineacions de penyals, i reuneix comunitats rupícoles d’ombria en què destaca la presència de Hieracium laniferum, endemisme iberollevantí escàs en aquest entorn.
  6. 6. EL LLAVADOR DELS REGATXOLSAprofitant l’aigua de la font dels Regatxols que regalima de la Mola es va construir el llavador  del poble d’Ares.Les dones del poble venien una vegada a la setmana amb la safa de roba bruta per a llavar­la. La bugada podia durar fins a tres dies. Començaven el dilluns per a assegurar roba neta per al diumenge.Primer   llavaven   la   roba   blanca   de   cotó   escaldant­la   en casa   amb   lleixiu   fet   de   cendra.   En   un   cossi   o   tina, col∙locaven la roba bruta, per damunt un banquer de llana per on tiraven una barreja d’aigua bullint i cendra cernuda que es colava dins la roba. Deixaven en remull 24 hores al sol i la lluna perquè es blanquejaren els taques. Després destapaven el forat del cossi. A la fi, aclarien la roba amb aigua clara al llavador. Durant l’espera netejaven la roba de color.NEVERA DELS REGATXOLSLa nevera dels Regatxols es troba a uns 1200 metres daltitut i el pou on es conservava la neu té una profunditat de 8 metres. La nevera va ser construida entre els anys 1630 i 1650 i  va estar en funcionament fins a principis del segle XX quan a l’inici de la producció de gel industrial es va deixar d’utilitzar. És l’única de la comarca que ha estat restaurada.Es tracta d’una de les poques neveres de planta rectangular valencianes, perquè la majoria són circulars. La planta fa uns 7 per 10 metres, amb un arc de mig punt de 7 metres d’altura que sosté la   volta.   La   part   superior   aplanada   compta   amb  un   xicotet   habitacle   per   als   treballadors   i   els guardes de la nevera. També es poden observar part dels murs originals i el majestuós perfil de la pedra.Aquesta cava estava destinada a emmagatzemar la neu que s’acumulava al vessant de la Mola i actualment s’ha transformat en un magnífic Centre d’Interpretació del “Comerç del fred” i és la nevera rehabilitada més gran del País Valencià.El comerç de la neu i el gel es va desenvolupar al País Valencià a partir del segle XVI i va arribar al punt culminant als segles XVIII i XIX, coincidint amb un periode climàtic que va afavorir les nevades freqüents a lhivern en cotes duns 1000 metres, i va decaure al darrer terç del segle XIX davant   la   competència   de   les   fàbriques   de   gel.   Actualment   es   coneix   lexistència   dunes   300 neveres, caves, pous de neu, ventisquers i clots de neu a les montanyes del país. Entre elles destaquen les de les serres de Mariola i Aitana, els Ventisquers de Canales i les neveres del Maestrat.Per a convertir­lo en museu, sha reconstruit la Casa del Nevater, situada al capdamunt del pou de la neu, i sha adequat per a la visita. Hi ha preparat un audiovisual on sexpliquen els usos de la neu i el gel, les feines de recollida, conservació i transport de la neu al País Valencià.
  7. 7. El   comerç   de   la   neu   tenia   molta importància   en   temps   passats.   Tant que   damunt   de   la   nevera   es   va construir la casa del nevater, guardià de la neu. La neu tenia tres usos:   Conservació   d’aliments:   com  ara el peix, per possibilitar el  trasllat terra endins  Terapèutic:   encara   que  sempre va ser un objecte de  polèmica   i   controvèrsia.  Principalment   per   baixar   la  febre   dels   malalts   durant   tot  l’any i tallar hemorràgies.  Gastronòmic: tant per refredar aigua, vi i altres begudes, com per la preparació de gelats i  granissats.Com és treballava la neu?Era necessari un pam o pam i mig de neu neta per iniciar la recollida. La neu era recollida amb pales i transportada fins al pou mitjançant senalles i fins i tot cavalleries amb sàrries.Una vegada la neu estava junt a la porta es descarregava per les finestres de la coberta, dintre de la nevera es trobaven ja els treballadors que havien baixat utilitzant una escala de mà de fusta fins a una mena d’escala formada per lloses incrustades a la paret. Els   obrers,   amb   pilons,   repartien   i   comprimien   les   capes   de   neu   colpejant   de   forma   rítmica. Seguidament   es   posava   un   mantell   de   palla   per   tota   la   superfície   i   es   repetia   l’operació   fent tongades.LA MOLA DARESLa Mola d’Ares és el punt més alt del municipi i de tota la comarca de l’Alt Maestrat, fa 1318 metres d’altitud. La seua forma és de tossal abrupte amb el cim pla, d’ací el nom de mola.Geològicament la Mola està constinuïda per una alternança d’estrats calcaris i de margues amb una  clara  inclinació  cap  al  sud.  La  seua  gran  superfície  fa que  siga  la  zona  de  recàrrega de l’aqüífer   que   alimenta   la   font   dels   Regatxols   i   conseqüentment   el   barranc   dels   Molins10.   La vegetació   de   la   Mola   està   fortament   condicionada   per   la   rigorositat   del   clima,   en   particular   a l’hivern i per ser utilitzat com a pastura pel bestiar. Tants anys de pasturatge ha fet que puguem osbservar dos singularitats: o Els arbustos no arriben a fer­se grans. o Hi ha plantes subnitròfiles; és a dir plantes que viuen on hi ha més nitrogen que hi hauria  d’haver de manera natural, com a conseqüència del fem d’animals.10 Situat als peus de la Font dels Regatxols i per on s ha habilitat un itinerari interpretatiu.
  8. 8. Malgrat això, trobem gran quantitat de plantes   interessants   com   els   coixins de   monja,   la   peònia,   i   el   timonet   de roca.   Arbres   en   trobarem   ben   pocs, però   de   gran   interés,   hi   veurem aurons, teixos i grèvols. Cal destacar la presència de la  Linaria ilergabona, espècie   vegetal   recentment   descrita per a la flora de Castelló. Tant és que s’ha declarat una microrreserva al cim de la Mola.De   la   Mola   dAres   diu   Cavanilles Truncada la cima presenta una llanura  de media hora de largo, y un quarto  de ancho con corto declive hácia el nordeste. Por todas partes limitan su extensión cortes casi  perpendiculares de quince y veinte pies de altura, que forman al rededor lo que llamo cintos [...]  De   la   cumbre   mirando   al   mediodia   se   descubre   San   Christóbal   de   Benasál   á   dos   horas   de  distancia, y Culla á mas de tres, Peñagolosa cae al sudueste y á nueve horas de distancia, la  ermita de Castellfort casi al norte á poco mas de una hora, y Morella al norte con declinacion al  oriente á mas de quatro. Por las raices de la muela se prolonga el valle estéril y arenoso, conocido  con el nombre de canada de Ares. La llanura ó esplanada de la Muela está toda inculta, y se  reserva   al   pasto   de   las   caballerías   de   vecinos   [...].   Como   por   todas   partes   está   cercada   de  precipicios perpendiculares, y nazcan aguas en la parte baxa hácia el nordeste, dexan allí los  vecinos sus caballerías sin rezelo de lobos ni ladrones, no habiendo mas entrada que la angosta  puerta situada cerca de la villa.INFORMACIÓ EXTRETA DE:  Cavanilles, Antonio Josef Observaciones sobre la historia natural,geografia, agricultura del   Reyno de Valencia, Madrid, 1795 (ed. facsímil)    www.aresdelmaestre.com      www.rocacoscolla.com  

×