GLOSSARI DE CONCEPTES
ACCEPTACIÓ      Rebre tot alumne de forma incondicional, en qualitat de “persona” com a subjecte de ...
E               pensar és l’única correcta, la bona, la desitjable i totes aquelles maneres de vida que s’aparten de
     ...
SEGREGACIÓ    Manté a distància un grup prèviament discriminat, apartat en un espai que li assigna. La
              segre...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Glossari d'interculturalitat

583 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
583
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Glossari d'interculturalitat

  1. 1. GLOSSARI DE CONCEPTES ACCEPTACIÓ Rebre tot alumne de forma incondicional, en qualitat de “persona” com a subjecte de drets i deures. ESCOLAR ACCIÓ En el camp educatiu conjunt de propostes didàctiques dissenyades per a contrarestar dèficits educatius. COMPENSADORA ACOLLIMENT Acte de conviència pel qual a una persona se l’admet a la comunitat escolar. ESCOLAR ACTITUD Comportaments de rebuig cap a grups i persones de cultures diferents. Poden produir fets discriminatoris. RACISTA ACTITUD Predisposició a analitzar, a tornar sobre una cosa pensada considerant-la detingudament, aprofundint-la. En el camp educatiu analiatzar la pròpia pràctica docent. REFLEXIVA ACULTURACIÓ Conjunt de fenòmens resultants del contacte continu i directe entre grups d’individus de cultures diferents i dels canvis que d’això se’n deriven als patrons culturals originaris d’un o d’ambdós grups. ADAPTACIÓ La forma en què l'individu es relaciona amb el seu grup social, és a dir, en quina mesura està adaptat a la societat en què viu. ANOMIA Estat social en el qual la confusió i la mútua contracció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus. CULTURAL ASSIMILACIÓ Procés que pretén la uniformització cultural, en què se suposa que els grups i minories aniran adoptant la llengua, els valors, les normes, els senyals d’identitat de la cultura dominant i en què, en paral·lel, aniran abandonant la seva cultura pròpia. COMUNICACIÓ Procés dinàmic pel qual una cultura, mantenint els elements essencials que la constitueixen, entra en la dinàmica d'exportar/importar elements culturals propis i d'altres cultures. Vies d'interrelació i INTERCULTURAL intercanvi obertes entre cultures diferents. COMUNITAT Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència, que es reconeix a si mateix i que està format per persones que poden compartir determinats interessos, trets culturals o sentiments. CONFLICTE Situació d’oposició d’interessos o diferència de necessitats que s’expressa entre persones o grups de persones que perceben els seus objectius com a incompatibles. Una situació de conflicte té un elevat component emocional en la manera de viure’l i en els objectius, les intencions i els motius de l’altre. Els conflictes no es resolen, sinó que es regulen per transformar una determinada situació. Són inevitables i necessaris per al creixement de les persones i la seva interacció. Un conflicte negatiu pot arribar a expressar-se a través de la violència. CONVIÈNCIA Aspecte de la vida escolar que s'ha de potenciar (més si h¡ ha alumnes de diferents cultures o ètnies) amb el foment d'amistats tot fent èmfasi en les similituds i la integració sòcio-afectiva ESCOLAR familiar. CULTURA La cultura no és només la manifestació artística o intel·lectual que s’expressa en el pensament i en les arts; la cultura ja es manifesta en els gestos més senzills de la vida quotidiana. Cultura és menjar d’una manera determinada, és donar la mà d’una manera diferent, és relacionar-se amb l’altre d’una manera específica. Les cultures són heterogènies internament, diverses en funció de les persones que en comparteixen determinats trets i obertes a la incorporació de nous elements; per tant, les cultures són o poden ser canviants i dinàmiques. DISCRIMINACIÓ Sotmetiment d’un grup humà a un tracte diferenciat que li impedeix accedir a certs àmbits o que li permet participar-hi en condicions desavantatjoses. La discriminació és el mecanisme encarregat d’assegurar que la inferioritat moral atribuïda a una comunitat té una correspondència en el pla de les relacions socials (La ciutat de la diferència). DIVERSITAT Situació on conviuen diverses cultures. CULTURAL EDUCACIÓ EN Atenció i actuació didàctiques que permeten atendre simultàniament i amb eficàcia els alumnes que, com a resultat de la mateixa escolarització, es diferencien progressivament dels contextos LA DIVERSITAT personals i familiars i dels nous interessos que es manifesten durant l’adolescència. Pel que fa a l’acció educativa i didàctica i a la pràctica educativa, el repte de l’educació en la diversitat no tan sols ha de donar respostes en el camp dels valors i en les actituds intel·lectuals i afectives, sinó que s’ha de resoldre d’acord amb el context i en un triple àmbit: el curricular, el metodològic i l’organitzatiu (Cuadernos de Pedagogía, núm. 212, 1993). EDUCACIÓ Partint del fet que la formació de la identitat es basa en el reconeixement de la diferència, l’educació intercultural aprofita aquesta diferència i la pluralitat cultural com una gran oportunitat INTERCULTURAL per crear espais d’intercanvi i d’enriquiment mutu entre les persones. Cal aprofitar aquests bagatges culturals diferenciats per intervenir educativament i preparar els nois i noies per a la convivència i la interacció en una societat cohesionada. Construcció d’una societat integrada sense exclusions ni conflictes greus, capaç de respectar la diversitat cultural interna, mitjançant una actitud en la qual cada cultura participaria en condicions d’igualtat. No ha de posar èmfasi en allò que ens fa diferents sinó en allò que ens fa iguals. ESTEREOTIP Creences rígides i sobregeneralitzades sobre els atributs associats als membres d’un grup. Generalització, no contrastada, que influeix, una vegada elaborada, en la manera de seleccionar i processar la informació sobre determinats grups socials i culturals. ETNOCENTRISM Etnocenstrisme és la creença incorrecta que les nostres pautes de conducta o la nostra manera de
  2. 2. E pensar és l’única correcta, la bona, la desitjable i totes aquelles maneres de vida que s’aparten de la nostra són incorrectes, poc evolucionades, o irracionals EXCLUSIÓ Procés social pel qual una persona o grup social no disposa dels recursos o mitjans necessaris per desenvolupar-se d’una manera integral en el marc d’una determinada societat i es veu impossibilitada per fer-ho. Les raons d’aquesta exclusió poden ser molt diverses —econòmiques, culturals, racistes...—. La no-participació política, econòmica, social o cultural són símptomes visibles de l’exclusió. FOLKLORE És l’agrupació, la conservació i en certs casos la interpretació dels continguts culturals que es transmeten per via oral i que possiblement han estat generats per l’esperit col·lectiu del grup. Són tècniques i coneixements mantinguts i transmesos per l’aprenentatge directe i per mitjans verbals fora dels circuits de l’ensenyament oficial i de la difusió escrita. GENERALITZACI Generalitzar és fer que alguna cosa siga general, és a dir que una afirmació serveix per a tot el grup. Ó IMMIGRACIÓ Acte d’immigrar, entrar o residir temporalment o permanentment en un país diferent del d’origen. Els motius que provoquen la immigració són complexos i tenen relació amb el marc individual de decisions, del procés familiar i social viscut per la persona i el context econòmic, social i polític del país d’origen; a la vegada, tots aquests elements estan condicionats per la globalització dels processos econòmics i per la desigualtat de condicions de vida entre els diferents països. INTEGRACIÓ Fenomen que consisteix en l’assumpció de normes comunes, negociades pels individus i les comunitats i susceptibles de ser reinterpretades o renovades, amb la finalitat de possibilitar una col·laboració eficaç o, simplement, la copresència. La idea d’integració estableix que, tot i que en la societat hi ha diferents identitats culturals, cap d’aquestes identitats no reclama l’exclusivitat sobre l’espai públic, malgrat que reconeixen la necessitat de coincidir en alguns punts a l’hora de resoldre afers comuns i malgrat que aquesta confluència es produeixi en termes distints per a cada comunitat diferenciada (Manuel Delgado, Etnopolis, núm. 9). INTERCULTURAL Es dóna quan en una mateixa societat conviuen distintes cultures, una convivència des de la diversitat, a través d’interrelacions i contactes entre persones de diferents grups d’una mateixa ITAT societat. : parteix del pluralisme cultural que ja existeix a la societat i busca desenvolupar una interacció entre les diverses persones de diferents cultures a través del contacte i la influència mútua regulada pel reconeixement recíproc i el diàleg. Suposa la recerca d’un espai sociocultural comú i igualitari en drets sense renunciar a determinades especificitats. INTERVENCIÓ Són les accions que porten a terme les entitats, organismes, grups o estaments existents en una comunitat. Les accions tenen un vincle territorial i/o estan enfocades a aconseguir un objectiu o COMUNITÀRIA objectius comuns, necessàriament discutits i consensuats, que permetin millorar el benestar de totes les persones que viuen a la comunitat o que hi pertanyen. MARGINACIÓ fenomen que implica que un individu o un grup humà és expulsat o suplantat, o bé que se li nega l’accés a les activitats i les funcions més determinants de la vida social. Aquesta forma d’eliminació consisteix, pràcticament, a “esborrar” una persona o un grup de persones dels aspectes estratègics de l’existència col·lectiva (La ciutat de la diferència). MULTICULTURAL Quan en un mateix país hi ha diferents cultures que comparteixen un mateix territori. ITAT PCC Projecte Curricular elaborat pels docents que ha pres consciència de la importància d'educar en i per a la interculturalitat. INTERCULTURAL PEC Projecte Curricular elaborat per la comunitat escolar que ha pres consciència de la importància d'educar en i per a la interculturalitat. INTERCULTURAL PLURALISME Aquella filosofia que preconitza la coexistència de tendències diferents dins d'na societat democràtica i es manifesta a tots nivells (religiós, artístic, filosòfic, polític,...) S'oposa al DEMOCRÀTIC totalitarisme i a qualsevol mena d'abús d'autoritat. PREJUDICI Judici previ no comprovat de caràcter favorable o desfavorable al voltant d’un individu o grup. : forma més elemental de la lògica de l’exclusió. S’alimenta d’un sistema de representació que assigna a cada comunitat uns trets diferencials negatius i deixa de banda l’experiència real que s’ha produït arran del contacte entre els grups. El prejudici no necessita alimentar-se amb cap conflicte econòmic, polític o social, sinó que treballa amb materials purament imaginaris: reputacions que mai no es verifiquen, amenaces, llegendes o mites. Per mantenir una opinió negativa sobre el grup prejutjat, no és necessari tenir-hi cap contacte; de fet, ni tan sols cal que el grup menyspreat existeixi (La ciutat de la diferència). RACISME Comportament a partir del qual un ésser humà és objecte de domini o de discriminació sobre la base de les qualitats considerades inherents a la comunitat a què pertany (La ciutat de la diferència). RACISME Modalitat de racisme que entén que la cultura es transmet de generació en generació i que cada persona hereta una única cultura. El diferencialisme planteja com a immutables i irreductibles les DIFERENCIALIS diferències culturals existents entre les persones. En algunes ocasions, pot no afirmar TA explícitament la superioritat d’una cultura sobre una altra, però sempre defensa la nocivitat de barrejar els costums per raó d’una incompatibilitat entre cultures i, per tant, la necessitat de segregar les poblacions d’acord amb el seu origen (Igualtat per viure, diversitat per conviure). Racisme social: modalitat de racisme que consisteix en un conjunt d’actituds segregacionistes o discriminatòries practicades quotidianament que afecten nombrosos àmbits de la societat (Igualtat per viure, diversitat per conviure). RELATIVISME És la oposició ideològica/antropològica que entén que qualsevol cultura és comprensible, legítima, valuosa i digna de respecte. També suposa que no existeix superioritat entre cultures. CULTURAL
  3. 3. SEGREGACIÓ Manté a distància un grup prèviament discriminat, apartat en un espai que li assigna. La segregació, com a exclusió a l’accés i a l’ús de l’espai públic, imposa a un grup discriminat un territori per autorganitzar-se i li restringeiz la mobilitat (La ciutat de la diferència). SOLIDARITAT Viure units a altres persones i grups humans, compartint els seus interessos i necessitats; compensant les injustícies i fomentant un sentit de la justícia inexistent. relació de fraternitat, de companyia, de sosteniment recíproc, que lliga els diversos membres d’una comunitat o col·lectivitat en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns (Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana). TOLERÀNCIA És el respecte i consideració activa de les opinions, costums, cultura o pràctiques dels altres, encara que siguen diferents a les nostres. TRADICIÓ transmissió de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums i d’usos que es dóna a l’interior dels grups o col·lectius humans i que aquests senten com a propis. XENOFÒBIA Actitud universal de rebuig a allò estrany o desconegut cap a grups socials de diferents valors o tradicions, als que consideren inferiors a la vegada que reforça la pròpia identitat de grup.

×