AD 12. Penombra i llum

542 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
542
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • 1
  • AD 12. Penombra i llum

    1. 1. 12. Penombra i llum 1. Números i càlculs
    2. 2. retaule de Santa Maria de Taüll (segle XI) <ul><li>- tot està dit en els llibres sagrats </li></ul><ul><li>> tota recerca deixa de tenir sentit </li></ul>Cristianisme 400-1200
    3. 3. Islam <ul><li>- El Corà: medicina, astronomia... </li></ul><ul><li>- Ciència antiga com a tresor </li></ul><ul><li> ( Plató, Aristòtil) </li></ul><ul><li>Números </li></ul><ul><li>Matemàtiques </li></ul>
    4. 4. Alhacen Al-Haytham (Alhazen) (965-1039) Llum Perspectiva (ciència de la visió) “Donada una font de llum i un mirall esfèric, trobar el punt del mirall on la llum es reflectirà a l’ull d’un observador”
    5. 5. Muhammad Ibn Al-Khwarizmi (780-850) Àlgebra
    6. 6. Número 0 <ul><li>- Babilonis 2 3 “ 6 7 </li></ul><ul><li>- Índia (-650) </li></ul><ul><li>Brahmagupta (598-670) </li></ul><ul><li>Al-Khwarizmi </li></ul><ul><li>“ L’art hindú de calcular” </li></ul><ul><li>Sistema decimal posicional amb número 0 </li></ul>
    7. 7. Leonardo Fibonacci (1170-1240) Liber Abaci (1200) difusió a Europa del sistema posicional amb 0
    8. 8. Alfons X el savi Toledo (712-1085) Escuela de Traductores
    9. 9. miniatura (1150)
    10. 10. <ul><li>Ramon Llull </li></ul><ul><li>(1233 - 1315) </li></ul>
    11. 11. <ul><li>Ramon Llull </li></ul>- 1263: revelació - missioner, conversor d’infidels i estudiós de les seves llengües - l’univers “és un mirall del diví, un llibre en el qual s’aprén a conèixer a Déu”
    12. 12. <ul><li>C ombinatòria, mnemotècnica </li></ul><ul><li>Ars compendiosa inveniendi veritatem </li></ul><ul><li>Ars demostrativa </li></ul><ul><li>Ars generalis ultima </li></ul><ul><li>Ars brevis </li></ul><ul><li>Ars Magna </li></ul><ul><li>Elements del saber (18) </li></ul><ul><li>atributs divins : </li></ul><ul><li>bondat, grandesa, eternitat, poder, sabiduria, voluntat, virtud, veritat, glòria </li></ul><ul><li>elements de relació : </li></ul><ul><li>diferència, concordància, contrarietat, principi, mig, fi, majoria, igualtat, minoria </li></ul>
    13. 14. Símbols llullistes (segons Athanasius Kircher, s. XVII)
    14. 15. La mesura de l'espai <ul><li>augment de la demografia </li></ul><ul><li>millor distribució de la riquesaincrement dels intercanvis comercials </li></ul><ul><li>> nombroses rutes de navegació </li></ul><ul><li>Problema: identificar la posició del vaixell </li></ul>
    15. 16. Latitud - Longitud
    16. 17. astrolabi d'Alfons X Posició del sol i de les estrelles Latitud de l'observador Hores de sortida i posta del sol Hora del dia i de la nit
    17. 18. Rellotge (segle XIII) La mesura del temps
    18. 19. Jacquemart de Notre Dame de Dijon
    19. 20. Albert Magne (1193-1280) - autòmat - arc de Sant Martí - nitrats de plata
    20. 21. Roger Bacon (1214-1292) càmera obscura màquina voladora “Les matemàtiques són la porta i la clau de les ciències”
    21. 22. Nicolau d'Oresme (1323-1382) dispositiu per dibuixar funcions
    22. 23. &quot;La Creació&quot; (Bosco, segle XV)
    23. 24. esferes de Dante ( La divina comèdia )
    24. 25. Perspectiva <ul><li>- Grecs: arquitectura, pintura amb alguna il·lusió de profunditat </li></ul><ul><li>- Al-Haytham (s. X): concepte de la visió </li></ul><ul><li>Giotto (segle XIII) </li></ul><ul><li>Brunelleschi (1413) </li></ul><ul><li>Masaccio </li></ul><ul><li>Alberti </li></ul><ul><li>Piero della Francesca </li></ul>
    25. 26. Frescs d'Asís (Giotto)
    26. 27. &quot;Sopar de Pentecosta&quot; (Giotto, s. XIV)
    27. 28. &quot;L'adoració dels mags (Giotto)
    28. 29. <ul><li>Filippo Brunelleschi </li></ul><ul><li>(1377-1446) </li></ul><ul><li>Primeres experiències de pintura amb </li></ul><ul><li>Perspectiva </li></ul><ul><li>- Punt de fuga on convergeixen totes les línees paral·leles </li></ul><ul><li>- Escala i proporcionalitat en relació a la distància </li></ul><ul><li>- Però no va deixar escrit cap mètode </li></ul>
    29. 30. Esglèsia del Sant Esperit de Florència (Brunelleschi, 1420)
    30. 31. Esglèsia del Sant Esperit de Florència (Brunelleschi, 1420)
    31. 32. Políptic de Sant Antoni (Brunelleschi)
    32. 33. Trinitat (Masaccio, Florencia, 1427) pintat amb els principis de la perspectiva segons Brunelleschi
    33. 34. Trinitat (Masaccio, Florencia, 1427) principis de la perspectiva segons Brunelleschi punt de fuga punt de fuga
    34. 35. Leone Alberti (1404-1472) Della Pittura “La perspectiva és completament matemàtica, i està arrelada en la naturalesa, que és des d’on prové aquest art noble” pavimento
    35. 36. Santa Maria de la Novella (Alberti, 1470)
    36. 37. Piero della Francesca (1412-1492) &quot;Resurecció” De prospectiva pingendi dibuix proporció color Trattato d’abaco
    37. 38. “ Madonna col bambino, santi e angeli” (Piero della Francesca, 1473
    38. 39. Nicolau Copèrnic segons Jan Matejko (s. XIX)
    39. 40. Nicolau Copèrnic (1473-1543) <ul><li>> Lectures d’Euclides i d’Alfonso X </li></ul><ul><li>Petit Comentari </li></ul><ul><li>- L’Univers no té centre </li></ul><ul><li>- La Terra no és el centre de l’Univers </li></ul><ul><li>- La distància de la Terra al Sol és imperceptible comparada amb la distància a les estrelles </li></ul><ul><li>- La rotació de la Terra és el motiu de l’aparent rotació de les estrelles </li></ul><ul><li>- El cicle anual aparent de moviments del Sol és degut a que la Terra es mou al seu voltant </li></ul><ul><li>- El moviment aparent retrògad dels planetes és causat pel moviment de la Terra des de la qual els observem </li></ul>
    40. 41. de &quot;Les revolucions de les òrbites celestes&quot; (1543)
    41. 42. de &quot;Les revolucions de les òrbites celestes&quot; <ul><li>Al mig de tot hi ha el Sol. </li></ul><ul><li>Doncs, per aquesta lluminària del cosmos, per aquest temple meravellós, quin millor lloc per residir que el centre, des del qual pot il·luminar tot al mateix temps? </li></ul>
    42. 43. Tycho Brahe (1546-1601) <ul><li>descobreix una supernova (1572) i un cometa (1588) </li></ul><ul><li>creu que els planetes giren al voltant del Sol, però no la Terra (sistema tychonià ) </li></ul><ul><li>taules astronòmiques : més de 38 anys d’observacions </li></ul>
    43. 44. observatori de Tycho Brahe
    44. 45. &quot;El quadrant de Tycho” (J. Blaeu, 1662) Despiciendo suspicio Suspiciendo despicio
    45. 46. Giordano Bruno (1548-1600) - heliocentrisme copernicà - altres estrelles -altres móns - religions de fe -> ciència natural
    46. 47. Giordano Bruno <ul><li>“ No hi ha un absolut a dalt o a baix, com pensava Aristòtil. No hi ha una posició absoluta a l’Espai, sinó que la posició de cada cos és relativa als altres cossos. </li></ul><ul><li>A tot arreu hi ha un incessant canvi de la posició relativa respecte de l’Univers, i l’observador és sempre el centre de les coses.” </li></ul><ul><li>“ Potser el seu temor en jutjar-me és més gran que el temor que jo sento en ser jutjat” </li></ul>
    47. 48. Edat mitjana <ul><li>Matemàtica i numeració àrab </li></ul><ul><li>Mesura de l'espai: instruments, mapes </li></ul><ul><li>Mesura del temps: rellotges, autòmates </li></ul><ul><li>Ramon Llull, Albert Magne, Roger Bacon </li></ul><ul><li>Perspectiva: Giotto ... Alberti </li></ul><ul><li>Nova cosmologia: Copèrnic, Brahe, Bruno </li></ul>
    48. 49. <ul><li>Johannes </li></ul><ul><li>Gutenberg </li></ul><ul><li>(1390-1468) </li></ul>
    49. 50. Imprempta <ul><li>cilindres de pedra sumeris </li></ul><ul><li>Xina: pàgines de fusta (~800) </li></ul><ul><ul><ul><li>tipus mòbils (~1450) </li></ul></ul></ul><ul><li>Johannes Gutenberg </li></ul><ul><ul><li>tipus mòbils (1453) + tinta + paper + premsa </li></ul></ul>
    50. 51. Bíblia de Mainz (300 exemplars de 1200 pàgines)
    51. 52. Revolució científica <ul><li>3 fases </li></ul><ul><li>1. El Renaixement (1440-1540) </li></ul><ul><li>rebuig de les idees antigues (Copèrnic, Leonardo, Durero) </li></ul><ul><li>Reforma, nous móns , Espanya </li></ul><ul><li>2. Les revolucions burgeses (1540-1650) </li></ul><ul><li>filòsofs experimentals (Galilei, Kepler, Bacon, Descartes) </li></ul><ul><li>3. La ciència esdevé adulta (1650-1690) </li></ul><ul><li>triomf de la nova ciència (Newton) </li></ul>
    52. 53. Madonna de Leonardo &quot;la pintura és una ciència&quot;
    53. 54. <ul><li>&quot;Melencolia&quot; </li></ul><ul><li>(Albert Durero, 1513) </li></ul>
    54. 55. Revolució científica <ul><li>3 fases </li></ul><ul><li>1. El Renaixement (1440-1540) </li></ul><ul><li>rebuig de les idees antigues (Copèrnic, Leonardo, Durero) </li></ul><ul><li>2. Les revolucions burgeses (1540-1650) </li></ul><ul><li>filòsofs experimentals (Galileo, Kepler, Bacon) </li></ul><ul><li>guerres de religió, crisi econòmica, Holanda, Anglaterra </li></ul><ul><li>3. La ciència esdevé adulta (1650-1690) </li></ul><ul><li>triomf de la nova ciència (Newton) </li></ul>
    55. 56. <ul><li>Telescopi </li></ul><ul><li>Hans Lippershey (1608) </li></ul><ul><li>(arma) </li></ul><ul><li>> Galilei (1609) </li></ul>
    56. 57. Galileo Galilei (1564-1642)
    57. 58. <ul><li>Observacions de </li></ul><ul><li>Galileo Galilei </li></ul><ul><li>- mars de la Lluna </li></ul><ul><li>- satèl·lits de Júpiter </li></ul><ul><li>estrelles medicees </li></ul><ul><li>- formes aplatades de Júpiter i Saturn </li></ul><ul><li>- fases de Venus </li></ul><ul><li>- taques del Sol </li></ul><ul><li>Siderius Nuntius ( El missatger de les estrelles , 1610) </li></ul><ul><li>Diàleg sobre els sistemes ptolomeic i copernicà (1632) </li></ul>
    58. 59. Galilei devant de la Inquisició (Banti Cristiano, 1847)
    59. 60. Johannes Kepler (1571-1630) protestant, fantasiós, mag Astronomia Nova > Lleis de Kepler 1. Els planetes descriuen òrbites el·líptiques amb el Sol en un dels focus
    60. 61. Afinitat musical dels moviments dels planetes (Kepler)
    61. 62. Francis Bacon (1561-1626) Novum Organum &quot;La finalitat veritable i legítima de les ciències és d'enriquir la vida humana amb noves descobertes i nous poders&quot; inducció, experimentació > mètode científic Royal Society
    62. 63. Rellotge calculadora de Shickard (1623)
    63. 64. Regletes de Napier (1614)
    64. 65. Regla de càlcul Logaritme
    65. 66. Blaise Pascal (1623-1662) buït probabilitats còniques Pensées
    66. 67. Pascalina (1643)
    67. 68. Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) Seguidor de Ramon Llull Sistema binari Càlcul infinitessimal
    68. 69. Multiplicadora de Leibniz
    69. 70. Revolució científica <ul><li>3 fases </li></ul><ul><li>1. El Renaixement (1440-1540) </li></ul><ul><li>rebuig de les idees antigues (Copèrnic) </li></ul><ul><li>2. Les revolucions burgeses (1540-1650) </li></ul><ul><li>filòsofs experimentals (Galilei, Kepler, Bacon, Descartes) </li></ul><ul><li>3. La ciència esdevé adulta (1650-1690) </li></ul><ul><li>triomf de la nova ciència (Newton) </li></ul>
    70. 71. Isaac Newton (1642-1727) paradigma mecànic òptica telescopi de reflexió càlcul diferencial lleis del moviment Lleis de la gravitació
    71. 72. Experiència de Newton (1666)
    72. 73. telescopis
    73. 74. Llei de la gravitació universal <ul><li>&quot;Les masses s'atreuen entre sí amb una força que és directament proporcional a la massa de cada cos i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa&quot; </li></ul><ul><li>m x m' </li></ul><ul><li>d 2 </li></ul>F = g
    74. 75. Isaac Newton (segons Jean Leon Huens) religió <> ciència paradigma mecànic
    75. 76. planetari Georges III (1700) mecànica de precisió > autòmates
    76. 85. Xavier Berenguer Universitat Pompeu Fabra Barcelona, 2008

    ×