Balanç comunicació externa i corporativa 2011

1,333 views

Published on

Published in: Business
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,333
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Balanç comunicació externa i corporativa 2011

  1. 1. Balanç de feina feta 2009-2010Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació
  2. 2. ÍndexComunicació corporativaPublicacions periòdiques Memòria d’activitat Butlletí efarma Pla de salut Publicacions específiques Tríptics i documents de suport Pòsters per a actes institucionalsWebs corporatiusPremi de Recerca en Atenció Primària Convocatòria Procés d’avaluació dels projectes Entrega del Premi – Jornada Tècnica de l’RSB Comunicació externaJornades Presentació dels resultats de benchmarking Jornada Tècnica del Premi de Recerca en Atenció Primària de l’RSB Jornades de Farmàcia Jornada d’AIS Litoral Mar Altres jornadesImatge corporativa Imatge corporativa dels governs territorials de salut Imatge corporativa de les àrees integrals de salut Col·laboració en la imatge corporativa d’altres entitatsCampanyes institucionals Campanya per al Banc dels Aliments, un exempleParticipació en grups i comissions Canal Salut Comissió de Comunicació Institucional en l’Àmbit de SalutCoordinació lingüísticaBalanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 2
  3. 3. Dinamització internaFormació interna Formació de portaveus: comunicar de manera eficaç Redacció de discursos institucionalsCursos interns Imatge corporativa Introducció a la comunicació 2.0 Disseny per comunicarGestió d’àmbits d’informació internaComunicació externaPolítica comunicativa territorial Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) Àmbit Barcelonès Nord Àmbit Barcelonès Sud Temes generalsEstratègia de comunicació Plans de comunicació Participació en projectes concrets (inauguracions d’hospitals, ACUT, recepta electrònica, ASSIR) Discursos institucionals Gestió de bases de dadesPremsa i mitjans de comunicació Materials de premsa Gestió de peticions de mitjans Recull de premsaParticipació en actes oficialsPolítica comunicativa amb altres institucionsComunicació en situacions de crisiBalanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 3
  4. 4. Balanç de feina fetaComunicació corporativaPublicacions periòdiquesMemòria d’activitatLa Memòria d’activitat és la publicació electrònica anual de referència per a la consulta deles dades més rellevants de recursos i activitat de la Regió Sanitària Barcelona (RSB). S’haelaborat en aquest format des de l’any 2005 ja que, abans del Decret 105/2005, coexistienles memòries de les 4 regions sanitàries diferenciades. Aquesta publicació comprèn, també,els aspectes següents: • Descripció del territori i la població de la Regió Sanitària. • Les principals línies estratègiques impulsades des del Departament de Salut; com ara: llistes d’espera; pla d’inversions en equipaments de salut, horitzó 2012; implantació de la recepta electrònica, els governs territorials de salut. • Recull de les dades més importants dels recursos i l’activitat per línies assistencials: atenció primària, atenció hospitalària, atenció sociosanitària, atenció a la salut mental, atenció farmacèutica i prestacions complementàries. • Execució del pressupost.En aquest document, que coordina la Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació, hiparticipen totes les direccions de l’RSB, i és presentat i aprovat en el Consell de Direcció del’RSB.Atès el tarannà específic del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), com a ens públic de laGeneralitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, s’ha elaborat de manera diferenciadala Memòria d’activitat del CSB, també com a publicació electrònica anual de referència pera la consulta de les dades més rellevants de recursos i activitat del CSB. Per coherènciaamb les dades presentades a la Memòria de l’RSB, s’ha procurat mantenir la mateixaestructura i presentar les dades d’una manera equivalent. Aquest document, que coordinala Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació, és presentat i aprovat a la ComissióPermanent del CSB. Totes dues publicacions es difonen en format electrònic i totes lesedicions des de l’any 2004 es poden consultar a la web de l’RSB.Cal esmentar que, fins a l’any 2003, es va elaborarel Recull de dades del Consorci Sanitari deBarcelona, un quadríptic que contenia de maneramolt gràfica i visual una síntesi de les dades méssignificatives relatives al CSB, extretes de laMemòria d’activitat i que constituïa un recurs moltadequat per funcionar com a presentació del’organització. Amb l’aparició de l’RSB es va deixarde fer, tot i que hi havia el projecte –amb elBalanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 4
  5. 5. document pràcticament acabat– de tornar a iniciar aquesta línia de publicacions, tant per al’RSB com per al CSB.Butlletí e-farmaEl butlletí e-farma de l’RSB va aparèixer, l’any 2006, com una adaptació del Bulletífarmacoterapèutic de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat a la nova realitat de l’RSB, teninten compte que la prestació farmacèutica havia de ser un dels puntals en la gestió eficientdels recursos sanitaris. Una de les seves prioritats bàsiques ha estat proporcionarinformació independent, pròxima iactualitzada sobre diferentsaspectes relatius a la utilització demedicaments. Va estar pensat, desdel primer moment, per tald’adaptar-se a la plataforma web,de manera que els articles escompaginen individualment per talque puguin ser indexats irecuperats per a la web i tambés’elabora el número sencer per noperdre el concepte de publicaciótemàtica. Coberta de la publicació Pàgina web del butlletíEn aquest context, figura com a web mèdica acreditada i compta amb el reconeixement del’ISDB (International Society of Drug Bulletins). Des del setembre de 2007 s’ha publicat unnúmero cada trimestre, amb la qual cosa l’últim número publicat és l’11, corresponent aljuny de 2010.Pla de salutEl Pla de salut constitueix un dels documents de referènciaobligada per planificar les accions de salut en l’àmbit dereferència ja que, sobretot, es dedica a l’anàlisi de lesnecessitats i desigualtats de salut de la població i aidentificar els problemes de salut prioritaris.L’any 2008 es va redactar, revisar, aprovar i publicar el Plade salut a l’horitzó 2010, en un context totalment nou, quant al’organització territorial, determinat per la creació de l’RSB i eldesplegament dels governs territorials de salut com a novesunitats territorials de referència.Cal destacar que, a més dels dos volums dedicats a la RegióSanitària Barcelona (el primer sobre anàlisi de la situació desalut i el segon sobre els eixos estratègics que han d’articular les polítiques de salut en elsanys següents), es va elaborar el Pla de salut de la ciutat de Barcelona per al mateixperíode de referència, seguint la mateixa estructura i format, en col·laboració ambl’Agència de Salut Pública de Catalunya; en aquest últim cas, a més de la versió electrònicaque està posada a disposició de tothom a les webs del CSB i de l’RSB, també es va elaboraruna síntesi que es va imprimir i distribuir com en edicions anteriors del Pla.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 5
  6. 6. Publicacions específiquesL’RSB ha mantingut una política de publicacions que ha anat evolucionant al llarg del tempsi, després d’una primera època en què s’editaven i s’imprimien en paper els principalsdocuments estratègics (Memòria, Pla de salut, Recull de dades, etc.), progressivament s’haanat optant pel format electrònic, tant per a la realització del document com per a la sevadifusió, per tal de reduir costos d’impressió i distribució, i també afavorir la sevaactualització i divulgació. Aquesta política ha coincidit amb les directrius marcades des delDepartament de Salut i la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya pelque fa a les publicacions corporatives.Aquestes són algunes de les publicacions més destacades elaborades durant aquestperíode en les quals s’ha intervingut en major o menor grau:Recomanacions per a l’abordatge terapèutic dels trastorns mentals enpersones grans institucionalitzades A partir de fets com ara el descens de la natalitat, la disminució de la morbomortalitat i l’envelliment progressiu de la població, i amb l’objectiu d’afavorir l’ús racional dels medicaments i els resultats de salut en aquest grup vulnerable de població, es va considerar necessari implementar estratègies de selecció basades en criteris d’eficàcia, seguretat i experiència d’ús i en altres factors com ara necessitat, adequació i eficiència, tenint en compte les característiques individuals de cada pacient i les patologies més prevalents. En aquest sentit, es va elaborar un document de recomanacions per a l’abordatge terapèutic dels principals trastorns mentals dels pacients institucionalitzats en centres geriàtrics socials.La població immigrant estrangera a la Regió Sanitària Barcelona (2008) Estudi al voltant de la immigració i la seva relació amb la salut en l’àmbit de l’RSB, a partir del Pla director d’immigració en salut, mitjançant la definició d’un model d’atenció i organització de serveis, que permetés al sistema de salut fer front a la nova situació plantejada pel fenomen migratori. El document permet consultar la distribució per grups d’edat i sexe i per GTS. També reflecteix per a cadascuna de les ABS els sis països amb major nombre d’immigrants acreditats.Dependència-influència territorial XHUP (2005-2009) Estudi de la procedència territorial per ABS dels pacients ingressats a hospitals de l’RSB, a partir de dades extretes del CMBDAH. L’estudi es divulga a través de les web del CSB i de l’RSB des de l’any 2005.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 6
  7. 7. Resultats del benchmarking dels EAP en l’àmbit de l’RSB (2006-2009) MISAPP actualitat al Vallès Occidental Est (2009-2010) Protocols d’actuació en l’àmbit dels AIS de Barcelona ciutat En tots aquests documents no tan sols s’ha vetllat per la qualitat de la publicació sinó que sempre s’ha procurat oferir una imatge gràfica homogènia, que identifiqui els continguts amb la política comunicativa de l’RSB. Tríptics, guies i documentació de suport La complexitat i la diversitat de la feina de comunicació corporativa en l’àmbit de l’RSB ha motivat la conveniència de disposar de diferents documents de suport d’acord amb les característiques de cada campanya comunicativa. En aquesta categoria entraria la creació i el disseny de la documentació gràfica de pòsters, díptics i tríptics, fullets, programes, opuscles, etc., fet que ha facilitat la concreció i el desenvolupament de les campanyes sense la necessitat de recórrer a recursos externs. A més, en algunes campanyes comunicatives que implicaven una certa complicació –com ara la comunicació del nou Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi–, s’han assumit tasques de comunicació corporativa pròpies del Departament de Salut o del propi proveïdor per tal de garantir l’homogeneïtat del procés i la coherència d’imatge. Aquestes són algunes de les campanyes més destacades per a les quals s’ha elaborat documentació gràfica de suport: • Guia a l’atenció sexual i reproductiva al Vallès Occidental Est. • Guia de recursos sociosanitaris al Vallès Oriental. • Barcelona activitat física i salut. Troba’t B. • Fem salut, lluitem contra la fam d’aquí. • Guia de recursos sanitaris i socials de la Barriada Nova de Canovelles i del barri del Congost de Granollers. • Protocol d’atenció clinicoassistencial de maltractaments aguts a la infància. • Atenció continuada pediàtrica. Baix Llobregat Centre i Fontsanta. • Aportació del ciutadà en l’ús racional del medicament. • Protocol d’actuació en les urgències psiquiàtriques. Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 7Exemples de materials comunicatius de suport
  8. 8. Pòsters per a actes institucionalsAmb motiu de les visites dutes a terme per la consellera de Salut a diversos districtes de laciutat de Barcelona, es van elaborar una sèrie de pòsters per tal de mostrar, duna maneragràfica, les dades referents a recursos i activitat del districte en qüestió. Per facilitar-ne lacomprensió, es va dividir la informació en cinc pòsters: • Territori i indicadors demogràfics. • Estat de salut. • Serveis sanitaris. • Activitat sanitària i xarxa social. • Millorant els equipaments.Aquests pòsters es van començar a elaborar l’any 2006, per a la visita al Districte de SantMartí, es va completar la visita a tota la ciutat, i es van fer noves edicions per a les visitesen les quals havia passat prou temps per actualitzar les dades i, a més, es van elaborarpòsters per a temes específics, com ara l’explicació de determinats equipaments (Cotxeresde Borbó, Casernes de Sant Andreu) o per línies de servei (salut mental, at. sociosanitària,etc.); d’aquesta manera, s’han editat un total de 115 pòsters en el període 2006-2009.Exemples de pòsters de salut i serveis sanitaris a la ciutat de BarcelonaAtès l’èxit del model, es va començar a fer la mateixa feina com a suport als actes deconstitució dels governs territorials de salut, i es va oferir una versió sintetitzada com apresentació del territori de referència. A més, també es van elaborar pòsterscomplementaris, com ara de plans sanitaris o pactes de ciutat. S’han elaborat 37 pòstersd’aquestes característiques en el període 2007-2010.Exemples de pòsters relatius als governs territorials de salutCal destacar que el Servei Català de la Salut, veient els avantatges del model de pòster, elva aplicar per a les constitucions dels GTS de tot Catalunya.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 8
  9. 9. Webs corporatiusL’aparició del web de l’RSB el mes degener de 2006 va comportar lacentralització dels continguts que esmantenien a altres dominis web,corresponents a les antigues regionssanitàries en una única capçalera (http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/) quequedava com la font principal i els anticsdominis presentarien enllaços alsdocuments de l’RSB.L’objectiu bàsic d’aquest espai web ésoferir informació d’interès a diferentsdestinataris –sobretot ens locals,proveïdors i professionals de l’entornsanitari, però també amb informacions peral públic general– amb referència a l’àmbitterritorial de l’RSB. Pàgina d’entrada de la web de l’RSBEls principals continguts incorporats a la web de l’RSB durant el període 2006-2010 hanestat els següents: o Coneix l’RSB La informació més sintètica i més gràfica relativa a l’RSB. o Informacions de l’RSB Recull de notícies breus dactualitat que tenen lloc en làmbit de l’RSB, amb actualització diària. També es manté un apartat amb les notícies més rellevants. o Publicacions (documents dinterès en làmbit de l’RSB de tipologia diversa): - Memòries d’activitat. - Plans de salut. - Documents de producció pròpia (fluxos, benchmarking, infoABS, etc.). - Salut i serveis sanitaris. Recull de material gràfic elaborat amb motiu d’esdeveniments concrets. - Butlletins de farmàcia. o Normativa Contingut de les normes de diferent rang que són aplicables en l’àmbit de l’RSB. o Farmàcia Un dels llocs més visitats de la web, que agrupa continguts com ara alertes sobre medicaments, publicacions com ara l’efarma RSB, dades sobre la recepta electrònica o documentació de les jornades organitzades sobre el tema. o Premi de Recerca en Atenció Primària S’hi pot trobar tota la documentació relativa al Premi: les convocatòries, els resums dels projectes guanyadors, les presentacions de les jornades, etc.Tot i no disposar de dades estadístiques específiques, el CatSalut confirma la pàginad’entrada de l’RSB com una de les pàgines amb més visites; quant a la dimensió de la webBalanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 9
  10. 10. es pot reflectir en les 531 pàgines html d’informació pròpia, complementades amb 954arxius d’informació i 551 imatges.També cal esmentar la presència de l’Observatori de tendències en serveis de salut(BOTSS), mantingut per la Corporació Sanitària de Barcelona a l’adreçahttp://www.gencat.cat/salut/botss i que ofereix informacions en cinc àrees principals: • Indicadors de tendències de serveis sanitaris. • Jornades i sessions. • Circuit contra la violència. • Publicacions, protocols, codis, etc. • Àrees integrals de salut.Pel que fa a aquesta web, s’ha col·laborat en el desenvolupament de la seva imatgecorporativa, per tal que s’integri en la política comunicativa de l’RSB. En aquest apartat caldestacar, per exemple, el desplegament i l’aplicació de la identitat visual de les àreesintegrals de salut (AIS).La política d’integració de continguts en la web de l’RSB ha portat a la pèrdua de pes de laweb del Consorci Sanitari de Barcelona (http://www.csbcn.org/) de manera que la majoriad’informacions que s’hi contenen apunten a enllaços externs a la web de l’RSB. A més, elfet d’estar allotjar en un servidor extern a la Generalitat de Catalunya ha dificultat lamigració de determinats continguts.D’altra banda, i en col·laboració amb professionals informàtics externs, s’ha dut una tascade supervisió de determinats aplicatius allotjats en el servidor http://www.csbcn.net.Aquest espai es va contractar en el seu dia per donar sortida a una sèrie de necessitatsinformàtiques que no podien ser assumides internament per l’RSB i així s’han desplegat elsaplicatius següents: • Circuit contra la violència de Barcelona ciutat. • Formularis d’inscripció per a sessions i jornades. • Aplicacions de consulta de recursos humans. • Validació de farmàcia gratuïta. • Xarxes 3.En el moment actual, el Departament de Salut està immers en un procés de migracióglobal de tota la seva web, que dividirà els continguts en tres grans àrees (Canal Salut,espai de professionals i web corporativa). Aquest canvi important afecta directament tant laweb de l’RSB com la web del BOTSS, ja que hauran d’adaptar les seves pàgines a una novaplataforma (Geco, un gestor de continguts basat en Vignette). Aquest fet implicarà lasupressió dels continguts obsolets, la diversificació de les informacions en els tres canals il’adaptació al nou programari.Pel que fa als altres dominis (csbcn.org i csbcn.net), inicialment no entren en el procés demigració ja que no pertanyen a l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i, per tant, caldràvalorar si es continuen mantenint amb el perfil actual o si s’opta per una altra soluciótecnològica per als continguts i les aplicacions que s’hi allotgen.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 10
  11. 11. Premi de Recerca en Atenció Primària (2005-2010) Convocatòria Des de l’any 2005, la Regió Sanitària Barcelona (RSB) convoca anualment el Premi de Recerca en Atenció Primària, amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (Idiap) Jordi Gol. A partir d’aquest any, també hi col·labora el Programa de recerca i innovació en ciències de la salut del Departament de Salut (DS). Aquest Premi va adreçat a qualsevol equip d’investigació d’una entitat proveïdora d’atenció primària de la Regió Sanitària Barcelona del CatSalut. L’investigador principal del projecte i la majoria de l’equip han de pertànyer a l’atenció primària. Els projectes de recerca s’han de basar en la millora de la qualitat en la prestació i limpacte dels serveis datenció primària en els resultats de salut de la població, amb especial èmfasi en l’accessibilitat, l’equitat, la continuïtat assistencial entre nivells, lefectivitat i leficiència dels serveis. La dotació actual del Premi és de 30.000€ (12.000€ del 2005 al 2008; 15.000€, el 2009). La dotació d’enguany s’ha doblat, gràcies a l’aportació econòmica del Programa de recerca i innovació en ciències de la salut del DS, per tal de fer-lo més competitiu respecte a d’altres premis i, alhora, contribuir a finançar d’una manera més efectiva els projectes guanyadors. Procés d’avaluació dels projectes Els projectes presentats al Premi són avaluats pel: 1. Comitè Avaluador, format per 6 tècnics de l’RSB i un tècnic de l’Idiap Jordi Gol. Avalua tots els projectes i fa la selecció dels projectes finalistes. 2. Jurat, format per dos representants de l’RSB del CatSalut, dos del DS, un de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, un de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i un representant de l’Idiap Jordi Gol. Avalua els projectes finalistes i determina quin és el projecte guanyador del Premi.Mostres de documentació generada pel Premi Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 11
  12. 12. Entrega del Premi-Jornada Tècnica de l’RSBEl lliurament del Premi es duu a terme en el marc d’una jornada tècnica, que cada anytracta algun tema d’interès relacionat amb l’atenció primària, tal com es mostra a la taulasegüent. ProjectesPremi Projecte guanyador Jornada Tècnica presentats “Avaluació d’una estratègia combinada dirigida a professionals2005 27 i pacients amb l’MPOC (feed-back d’informació clínica, L’AP en el marc formació i educació sanitària) per a millorar el control clínic i la d’interrelacions qualitat de vida” presentat per Xavier Bayona, del SAP Baix territorials Llobregat Centre de l’ICS L’AP i el repte de la2006 12 “Pla de millora del control de la hipertensió”, presentat per integració dels processos Roser Vallès, del SAP Cerdanyola-Ripollet de l’ICS per a la milora de la salut “Intervenció coordinada entre l’atenció primària i l’hospital en2007 34 pacients hiperfreqüentadors atesos en un servei d’urgències El nou model d’atenció d’un hospital”, presentat per Josep Davins, de l’Àmbit d’AP integral de la salut Barcelona Ciutat de l’ICS mental en l’àmbit de l’AP “Estudi d’intervenció per millorar el suport social en La població infantil i cuidadors”, presentat per Josep M. Bonet, del SAP Cerdanyola-2008 16 adolescent: noves Ripollet de l’ICS orientacions de l’AP “De l’alta hospitalària a la consulta d’atenció primària: avaluació de l’impacte d’una intervenció consensuada entre nivells assistencials dirigida a millorar la conciliació de la Sistemes i tecnologies de2009 20 medicació” presentat per Isabel Rosich, com a investigadora la informació a l’AP principal de l’equip investigador del Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf, de l’Institut Català de la Salut (ICS) Guanyador “Estudi de l’adequació de colonoscòpies: de l’atenció primària a l’hospital” presentat per Manel Segarra com a investigador principal de l’equip investigador de la Direcció d’Atenció Primària Costa de Ponent, de l’Institut Català de la Salut. Accèssit La salut comunitària en2010 17 “Grau de distrès, somatitzacions i creences sobre salut i l’àmbit de l’AP malaltia en pacients immigrants recents a les consultes d’atenció primària de Catalunya. Definició de les competències dels professionals sanitaris per al maneig més efectiu d’aquests casos”, presentat per Pere Toran, com a investigador principal de l’equip investigador de la Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord, de l’Institut Català de la Salut.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 12
  13. 13. Comunicació externaPer tal de donar rellevància i notorietat externa al Premi de Recerca en Atenció Primària del’RSB, s’ha comunicat als mitjans de comunicació especialitzats, generals i locals, en duesfases: prèvia (nota de premsa sobre la publicació de les bases del Premi –juny-,convocatòria de premsa per al’entrega del premi de lacorresponent edició) i posterior(nota de premsa explicativa dela jornada i la resolució delPremi, amb imatges de l’acte;atenció als mitjans decomunicació assistents al’acte). Mitjans com BTV, laXarxa de Televisions Locals(XTVL), COM Ràdio, agènciesde premsa i mitjans decomunicació locals del territoride l’equip guanyador s’han fetressò d’aquest esdevenimenten les edicions de 2009 i 2010. Entrega del Premi de Recerca en AP 2010JornadesEn el període 2006-2010, l’RSB ha organitzat totalment o parcialment diverses jornades enel seu àmbit territorial. Des de Comunicació externa i corporativa, s’hi ha donat suport jasigui validant la imatge corporativa del programa en el cas més bàsic, com participantactivament en l’organització de l’acte. A tall d’exemple, s’enumeren algunes de les jornadesde l’RSB:Presentació dels resultats de benchmarking A més de dissenyar el pòster amb el programa de la presentació, s’elabora una pàgina web on es poden trobar les presentacions que s’hi han fet, a més dels documents amb els resultats i els indicadors de referència, tot amb una imatge pròpia que s’ha anat consolidant al llarg de les diferents edicions de la presentació dels resultats. També s’elabora una nota de premsa sobre els resultats presentats per donar a conèixer els resultats obtinguts tant anivell general com de cada equip.Jornada tècnica del Premi de Recerca en Atenció Primària de l’RSB Aquest és un dels exemples d’implicació global en l’organització d’una jornada ja que s’integra en la política de comunicació del Premi de Recerca des de fa 6 anys. D’aquesta manera, se selecciona el tema; es busquen els ponents més adients; es preparen les plantilles dels documents; s’elaboren els pòsters divulgatius; se’n fa la difusió; s’elabora la nota i la convocatòria de premsa... Posteriorment, es fa difusió a la web dels projectes guanyadors, les presentacions, les fotografies del lliurament del premi, etc.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 13
  14. 14. Jornades de Farmàcia Per a les diferents jornades de Farmàcia –tant la Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments, com per a les més específiques, s’elaboren tots els productes comunicatius ja des de la primera edició el 2006. A més, en les edicions de 2009 i2010 s’ha fet una convocatòria de premsa als mitjansgeneralistes i especialitzats informant de la celebraciód’aquesta jornada, i es va aconseguir la presència demitjans com Diario Médico o COM Ràdio per cobrir l’acte.També es va elaborar i difondre una nota de premsa aposteriori explicant el contingut de les jornadescorresponents.Jornada d’AIS Litoral Mar Aquesta jornada tenia una significació especial ja que era La directora de Farmàcia entrevistada per COM Ràdio la primera que s’organitzava com a AIS a la ciutat de Barcelona i, per tant, havien de quedar clars una sèrie de missatges estratègics (treball col·laboratiu, visualització delsprofessionals, implicació de les entitats proveïdores, etc.) i, a més, s’havia de desplegar laimatge de l’AIS en els diferents suports. D’aquesta manera, es va elaborar una imatgeintegral per a la Jornada quecontenia programa, pòster,plantilles per a lespresentacions, una llibretaper als assistents, etc. Amés, a les diversescomunicacions es prioritzavala imatge de l’AIS en el marcde la Corporació Sanitària deBarcelona, desvinculant-ladel tarannà estrictamentinstitucional i marcant el seucaràcter diferencial, tal comquedava recollit al lema“innovar, compartir i créixer”.Prèviament, des del departament de comunicació externa de l’RSB es va elaborar una cartaper convidar un director d’orquestra o de coral a fer la xerrada d’obertura de la jornada,fent un paral·lelisme entre la coordinació necessària per crear una harmonia entre elsdiferents elements musicals i la coordinació entre els diferents actors de salut d’una ÀreaIntegral de Salut. En l’àmbit de premsa, es va fer una convocatòria de mitjans,especialment centrada en les revistes dels barris que conformen l’AIS Litoral Mar, que es vaemetre en coordinació amb el Departament de Salut, l’Ajuntament de Barcelona (seus dedistricte de Ciutat Vella i Sant Martí) i els proveïdors (Parc de Salut Mar, ICS i PAMEM).Durant l’acte, es van atendre els mitjans locals que hi van assistir, es va elaborar i emetre -Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 14 Xerrada inaugural Jornada AIS Litoral Mar 2010
  15. 15. també en coordinació amb les institucions anteriorment esmentades- la nota de premsa, ies van fer fotografies de la jornada.Altres jornadesFinalment, es poden comptabilitzar 32 jornades durant el període 2006-2010 en les qualss’ha participat des del punt de vista comunicatiu. Se’n poden esmentar algunes com ara: • Jornada del Programa Salut i Escola al Vallès Occidental. • Jornada sobre la malaltia de Huntington i demències degeneratives. • L’atenció al malalt traumàtic. • Els ciutadans i la percepció de la salut a la Regió Sanitària Barcelona. • La població infantil i adolescent a l’RSB: noves orientacions a l’APS. • Jornades tècniques sobre tabaquisme a l’RSB. • Jornada sobre el transport sanitari al Vallès Oriental. • Jornada d’intercanvi en l’atenció primària de salut. • Jornada sobre polítiques d’infermeria en el Departament de Salut. • Jornades tècniques de la Corporació Sanitària de Barcelona. • Jornada de laboratoris clínics. Estratègies de futur. • Jornada de docència en l’àmbit de la salut. • Jornada del Programa Salut i Escola al Vallès Oriental.Imatge corporativaLa creació de l’RSB va suposar una doble vessant pel que faa la imatge corporativa. En un àmbit intern, va implicarreelaborar tots els impresos i la papereria de les quatreregions sanitàries prèvies. Es van eliminar els models anticsi es van homogeneïtzar les diferents àrees de contingutsque s’hi treballaven. A més, des del primer moment es vaoptar per models electrònics –en aquell moment bona partdels impresos eren en format paper on en format PDF, perimprimir i emplenar–, de manera que els usuaris poguessindisposar dels impresos en format Word per a la sevaformalització. Entre els blocs d’impresos que s’hanhomogeneïtzat es podrien destacar els de personal o els derescabalament de despeses. Exemple d’imprès electrònicEn un àmbit més extern, calia desplegar la imatge pròpia del’RSB, tot aplicant els criteris marcats pel CatSalut i pelDepartament de Salut, però al mateix temps buscant una identitat pròpia per a la novaregió, que pogués conviure amb la identificació d’ajuntaments, entitats proveïdores o altresens. En aquest sentit es va elaborar un manual intern que contenia les solucions gràfiques itipogràfiques adequades a cada suport comunicatiu; d’aquesta manera, l’ús d’uns colorsseleccionats, la utilització de determinats formats gràfics o, fins i tot, la reiteraciód’algunes fonts tipogràfiques, han marcat la imatge corporativa pròpia de l’RSB.En el període 2006-2010 es poden esmentar nombroses intervencions en l’àmbit de laimatge corporativa de l’RSB, però per la seva significació caldria destacar-ne dos projectes:Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 15
  16. 16. Imatge corporativa dels governs territorials de salut Un dels elements estratègics de l’RSB ha estat el desplegament dels governs territorials de salut (GTS); davant l’absència de directrius corporatives sobre la imatge que calia aplicar i atès que l’RSB començava a constituir els primers consells rectors, es va elaborar una imatge corporativa pròpia que marcava el paper preponderant del Departament de Salut i, alhora, feia visible el paper dels ajuntaments i dels diferents ens locals en la constitució d’aquest GTS.Coberta d’una presentació per al Consell Rector Paper de carta del GTS Pòster divulgatiu A més, les solucions gràfiques utilitzades (franges de color a la part superior i inferior, logotips en negatiu, indicadors tipogràfics verticals) s’harmonitzaven amb el conjunt de la imatge corporativa de l’RSB. A partir d’aquí, es van poder elaborar pòsters, impresos, presentacions i documents de treball per als GTS que s’anaven constituint. Posteriorment, i atesa l’aplicabilitat del disseny, des del Departament de Salut es van fer petites adaptacions per poder estendre el model a la resta de Catalunya. Imatge corporativa de les àrees integrals de salut Un altre projecte estratègic destacat de l’RSB ha estat el desenvolupament de les àrees integrals de salut (AIS) a la ciutat de Barcelona. També en aquest cas es va optar per elaborar una imatge corporativa pròpia que destaqués els elements distintius de cada AIS, sense perdre la visió de conjunt. Es va buscar una marca nova, que no recordés específicament l’àmbit administratiu, ja que havia de permetre identificar sobre la mateixa identitat tant la part d’administració (representada per la Corporació Sanitària de Barcelona) com les diferents entitats proveïdores que hi participen. Junt amb la marca bàsica s’han elaborat les propostes per a diferents suports (mapes, presentacions, jornades, papereria, web, etc.) les quals, tot i que encara no s’han plasmat totes, mostren l’aplicabilitat de la imatge corporativa. Proposta de pàgina web d’una AIS Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 16
  17. 17. Col·laboració en la imatge corporativa d’altres entitats La diversitat d’organismes i d’entitats proveïdores amb les quals es relaciona l’RSB ha implicat la col·laboració dels professionals de la unitat en diferents projectes de creació o modificació de la imatge corporativa d’altres entitats. Entre Identificacions corporatives de les 4 AIS aquests projectes se’n podrien destacar els següents:  Modificació de la imatge corporativa de l’Agència de Salut de Barcelona.  Aplicacions del Consorci Sanitari Integral.  Desenvolupament de la imatge del Parc Sanitari Pere Virgili.  Col·laboració en programes de l’Ajuntament de Barcelona.  Imatge corporativa per a campanyes específiques (PIUC, ASSIR, Programa de detecció precoç del càncer de mama).  Proposta de solucions gràfiques per a ajuntaments que no tenen unitats específiques dedicades a la imatge corporativa.Campanyes institucionalsLa majoria de campanyes institucionalsimpulsades des del Departament de Salut–o des de l’àmbit més general de laGeneralitat de Catalunya– han requerit lacol·laboració de Comunicació de l’RSB ambdiferents models de participació; en algunscasos, com ara el Pla integral d’urgènciesde Catalunya (PIUC) aquesta implicació haanat evolucionant al llarg del temps i, si béen un principi s’intervenia en la decisió deles accions comunicatives per al conjunt deCatalunya, ara bàsicament la intervenció del’RSB es circumscriu a la validació de lesdades dels centres que han de rebre la Model general de pòster Adaptació al Vallès Orientalinformació i la difusió del material desuport. Aquest canvi, motivat per la reducció dels pressupostos relatius a comunicació, noha impedit que es continuïn elaborant models electrònics adaptats al territori, com seria elcas de l’adaptació de l’antic pòster per al territori del Vallès Oriental.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 17
  18. 18. Aquest model de col·laboració en aspectes del disseny i difusió dins el territori propi –encol·laboració amb les diferents entitats proveïdores– s’ha aplicat en bona part de lescampanyes institucionals, entre les quals es poden destacar les següents:  Campanyes de la grip estacional.  Campanyes de prevenció concretes (mosquit tigre, coques de Sant Joan, intoxicacions per bolets tòxics, etc.).  Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut (POCS).  Divulgació de la recepta electrònica.  Pla d’enquestes de satisfacció.  Campanya sobre els medicaments genèrics.Altres campanyes s’han gestionat de manera més directa, ja sigui perquè no depenenúnicament del Departament de Salut –com ara el cas de la campanya de recollida per alBanc dels aliments– o perquè hi té un paper important algun organisme especialmentrelacionat amb l’RSB o el CSB; aquest seria el cas, per exemple, del Programa de deteccióprecoç del càncer de mama, on la responsabilitat de l’oficina tècnica està a càrrec del’Agència de Salut Pública de Barcelona, organisme vinculat al CSB.En aquests casos, la implicació de Comunicació de l’RSB és més important ja que el CSB ol’RSB apareixen com els responsables institucionals del missatge que s’hi dóna; així esparticipa més directament en les reunions de seguiment, la redacció dels continguts, laselecció dels formats comunicatius o, fins i tot, s’elabora directament algun d’aquestssuports comunicatius. Per posar un exemple, en la campanya Fem salut lluitant contra lafam d’aquí, impulsada pel Banc dels aliments per al territori de l’Àrea Integral de SalutBarcelona Litoral Mar es van elaborar els argumentaris, els materials de premsa, lespresentacions per als professionals i, fins i tot, es van confeccionar models de pòster quepermetessin la personalització per a cada centre, de manera que només calgués introduir-hi l’horari d’atenció i el logotip de la seva organització.Exemples de suports comunicatius elaborats per a campanyes institucionals – Banc dels alimentsBalanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 18
  19. 19. Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 19
  20. 20. Campanya per al Banc dels Aliments, un exemple Una de les campanyes institucionals més potents, que va néixer com a iniciativa de la consellera de Salut i que vam passar a liderar des de la Regió Sanitària Barcelona, especialment des de l’AIS Litoral Mar, va ser la campanya solidària amb el Banc dels Aliments de Barcelona. Es va treballar amb el focus en la responsabilitat social corporativa per part dels organismes i proveïdors de salut, i es organitzar aquesta campanya de recollida d’aliments que anava adreçada principalment als professionals de la xarxa sanitària que actua a l’AIS Litoral Mar (tot i que s’hi van afegir altres equips de la ciutat i, en alguna ocasió, es va decidir obrir la possibilitat a fer-ho extensiu als usuaris).Des de la Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació de l’RSB es van agafar lesregnes de l’organització de la campanya, que es va celebrar entre el 3 i el 10 de març de2010, i que serviria com a prova pilot per a assentar les bases a la possibilitat de fer-hoextensiu en els propers anys tant a la resta de la ciutat de Barcelona com a altres territorisde l’RSB o de la resta de Catalunya. Per tal de posar-la en marxa, es van organitzardiverses reunions en les quals també es va comptar amb la presència i col·laboració derepresentants del Banc dels Aliments, Departament de Salut i Parc de Salut Mar. Enaquestes trobades de coordinació es van realitzar les negociacions per a la realització de lacampanya, així com es van marcar les línies de comunicació externa i interna de lacampanya.Des del departament de comunicació externa de l’RSB es va plantejar un pla decomunicació específic en el qual es recullen algunes de les dades clau a comunicar il’estratègia a seguir en cada cas: tant per part dels proveïdors (elements de comunicacióinterna per a donar a conèixer la campanya i promoure’n la seva participació) com per fer-ne ressò mediàtic.En matèria de comunicació interna,des de l’RSB s’han elaborat diversoselements per tal de poder comunicarals professionals els detalls de lacampanya. En la línia de fomentar laparticipació dels professionals, es vaformar alguns representants de cadaequipament i es va elaborar unapresentació per tal de fer arribar unmissatge clar i contundent sobre laimportància de les aportacions aaquesta campanya per a la poblaciómés necessitada en el nostre entornmés immediat. Aquest materialtambé es va penjar a les intranetsdels proveïdors. A posteriori, es va informar del que s’havia recaptat a cada centre.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 20
  21. 21. Presentació per als professionals Pel que fa a la comunicació externa, es va organitzar una roda de premsa a peu dret a l’Hospital del Mar (centre especialitzat de referència de l’AIS Litoral Mar) on es va explicar el plantejament de la campanya, els objectius, els centres participants i la importància de les accions de responsabilitat social també en els centres de la xarxa sanitària pública. Per als continguts d’aquesta presentació, es va elaborar un document de missatges clau i argumentari. A l’acte hi van assistir nombrosos mitjans de comunicació (El Periódico deRoda de premsa de presentació de la campanya del Banc dels Aliments Catalunya, Europa Press, Catalunya Ràdio, COM Ràdio, BTV, Diario Médico...) als quals es va entregar una nota de premsa específica de la campanya i del seu funcionament. Aquesta mateixa nota va ser difosa tant a través del Departament de Salut com dels proveïdors i del mateix Banc d’Aliments als contactes dels mitjans de comunicació, juntament amb fotografies de la roda de premsa. Un cop finalitzada la campanya, es van dur a terme reunions per tal de fer-ne una valoració i poder millorar aspectes (especialment a nivell de logística) a fi de poder-ho implantar en futures ocasions a altres territoris. Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 21
  22. 22. Participació en grups i comissionsArran de la rellevància i del pes específic que ha tingut l’RSB en el conjunt del Departamentde Salut, en moltes ocasions s’ha requerit la presència d’algun representant de comunicacióen grups de treball i/o comissions, tant per aportar els coneixements adquirits com permantenir la visió territorial en els projectes corporatius que es volen desplegar. Aquestaparticipació ha resultat especialment significativa en l’àmbit de la ciutat de Barcelona através del Consorci Sanitari de Barcelona, de manera que s’ha establert una relació fluïdaamb els representants de premsa i comunicació corporativa que ha anat més enllà de lapresència en l’organització d’actes concrets i s’ha plasmat en la participació en grups comara el que optimitzava l’aparició dels recursos a les webs corporatives, el de revisió delsprogrames de detecció precoç o la coordinació a l’hora de fer les difusions.En l’àmbit corporatiu cal destacar, per la seva prolongació al llarg de nombroses reunions,la participació en el Comitè de Seguiment del projecte de Canal Salut, que havia de vetllarper la correcta migració dels continguts de les webs corporatives actuals cap al nou modelcomú a tota la Generalitat en el qual, a partir de totes les especificacions tècniques, s’haanat fent el seguiment del procés d’adaptació dels continguts tenint en compte laperspectiva de l’usuari (ciutadà, professional o àmbit corporatiu).Pel que fa a la comunicació externa, cal remarcar la participació en les reunions mensualsdels caps dels departaments de comunicació de les institucions vinculades al mónde la salut pública a Catalunya. En aquestes reunions, convocades pel cap de Gabinet de laconsellera de Salut i la cap de premsa del mateix Departament, es tracten temes d’interèsgeneral de comunicació en salut (grip A, urgències, drets d’imatge...), a banda depresentar alguns ‘case studies’ de projectes concrets. Amb aquestes trobades, es potencienles relacions públiques entre els professionals de la comunicació del sector, així com lessinèrgies entre administració i proveïdors. D’aquestes reunions van sorgir diversesiniciatives, com les bases per a establir un protocol comú de gravació i fotografies alsserveis d’urgències dels centres sanitaris, o un curs de comunicació de crisi, organitzat a laseu del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) l’1 de juny de 2010.Coordinació lingüísticaTenint en compte que els professionals de l’RSB són cada vegada més autosuficients pelque fa a la seva competència lingüística, sigui per la formació específica que han fet i/o pelsuport que tenen dels recursos lingüístics en línia, els documents que es generen no calque siguin revisats com es feia fa uns anys enrere i, per tant, només es fa la revisiólingüística i d’estil de les publicacions i els productes comunicatius de l’RSB amb projeccióexterna com, per exemple: memòria d’activitat, Pla de salut, e-farma, protocols d’actuació,guies de recursos, etc.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 22
  23. 23. Dinamització internaFormació internaSempre que ha estat possible, i moltes vegades a petició d’altres direccions de l’RSB, s’handut a terme sessions de formació sobre determinats temes que són gestionats pelsprofessionals de comunicació però que tenen un especial interès per a altres treballadorsde l’organització. Un d’aquests exemples són les tres sessions sobre la comunicació 2.0 quehan tingut molt bona acollida entre els directius i el personal tècnic ja que, d’una maneramolt didàctica, s’han presentat les noves tendències en aquest àmbit fent especialincidència en tot allò que pot implicar l’àmbit de salut.S’han impartit altres sessions, com ara sobre imatge corporativa i sobre disseny, quesempre han buscat l’aplicabilitat dels coneixements impartits i l’adaptació al públicassistent. Així, per exemple, se’n va fer una sobre imatge corporativa a l’àmbit de la ciutatde Barcelona, posant especial interès en els exemples relatius a la convivència de la imatgecorporativa de l’AIS i el CSB, o també una altra sobre disseny aplicat a recursos concretssobre tipografia, ús de colors, etc.Aquesta tasca dinamitzadora s’ha complementat amb l’elaboració de plantilles per al’elaboració de documents (protocols, pòsters, presentacions, etc.) per tal que elsprofessionals de l’RSB disposin de models que contenen tant la identificació corporativacom els trets diferenciadors jaintroduïts a la pauta, amb la intencióque es pugui treballar de maneraautònoma aquest tipus de documents inomés calgui una supervisió final deComunicació. Així s’han creat, perexemple, plantilles per homogeneïtzarels pòsters que es presentaven aalguna jornada, o l’estructura que hapermet desplegar una publicació enl’àmbit d’un GTS amb els seus tretsdefinitoris i de manera coherent amb laresta d’imatge corporativa de l’RSB,dotant d’autonomia els seus autors. Plantilles per a l’elaboració de pòsters i publicacionsPer part del departament de comunicació externa pròpiament dita, també s’ha potenciatl’assessorament en aspectes de comunicació per als membres de l’RSB i les entitatsproveïdores de serveis de salut que ho sol·liciten.En aquest sentit, s’han fet preparacions específiques per a actes o presentacions públiquesa càrrec de directius de l’RSB, en les quals s’han treballant dos aspectes clau: el contingutde la seva aparició pública (missatges clau, preguntes/resposta) i la forma en què és mésrecomanable i efectiva la comunicació (tècniques de veu, estratègia de comunicació enfunció del públic a qui s’adreça, comunicació postural, imatge...). Pel que fa als proveïdors,se’ls ha donat suport en alguns actes o accions per a les quals necessitaven un pla decomunicació potent.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 23
  24. 24. Consultoria de comunicació Per tal de potenciar les habilitats comunicatives dels directius de l’RSB, es van organitzar dues sessions de formació de portaveus adreçades especialment als directors de sector de l’RSB, tot i que també hi van assistir una de les gerents i la directora de Farmàcia. Els objectius d’aquest curs eren millorar les habilitats i estratègies comunicatives dels assistents, aprofitar eficaçment les oportunitats davant els mitjans, crear missatges que impactin, comunicar amb eficàcia els aspectes positius i de servei de l’entitat i estar preparats per identificar dificultats, fer front a preguntes compromeses i a possibles incidents o crítiques. El curs es va plantejar en dues parts diferenciades: una de teòrica (els conceptes teòrics es presenten com a conclusions a partir dels casos pràctics) i una de pràctica (simulacions de declaracions davant de les càmeres: l’assistent va tenir la possibilitat d’aprendre del seus propis comportaments mitjançant assajos de conducta en situacions reals).Els directors Vicenç Perelló i Sofia Ferré, durant la part pràctica de la formació Per tal de fer més efectiva aquesta formació, des de comunicació externa de l’RSB es van preparar materials, documentació i preguntes vinculades a temes d’actualitat i/o compromesos de l’RSB. El pes de la formació va anar a càrrec de la periodista de Tele 5, Carme Chaparro. Un altre aspecte que ha permès reforçar el paper del departament de comunicació externa de l’RSB ha estat la participació en un curs de redacció de discursos institucionals. Els objectius d’aquesta formació eren obtenir les eines necessàries per a poder transmetre un missatge eficaç a través del discurs argumentador i narratiu; comunicar adequadament a través duna correcta redacció del discurs i aconseguir latenció de laudiència mitjançant limpacte emotiu generat per lelaboració del discurs professional. El curs va ser de caire molt pràctic, fent especial èmfasi en els aspectes fonamentals a tenir en compte a lhora de redactar un discurs. Els assistents van tenir la possibilitat daprendre les tècniques més eficaces del discurs argumentador i narratiu a través de diferents exercicis. A més, al llarg de la jornada, es van analitzar els escrits de cada participant així com altres casos pràctics dinterès. La formació va anar a càrrec de la guionista i professora d’escriptura Raquel Piccolo. Arran d’aquesta formació, des de l’RSB s’ha assumit la redacció Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 24
  25. 25. de diversos discursos d’alts directius del Servei Català de la Salut i de l’Ajuntament deBarcelona (vegeu apartat “Discursos institucionals”).Cursos internsAtesa la complexitat de l’RSB, sempre que ha esta possible s’han impartit diversos mòdulsespecífics sobre imatge corporativa per afavorir-ne l’aplicació; en aquest sentit espodrien esmentar les sessions dutes a terme amb el personal de recursos humans per talque fossin autònoms a l’hora d’actualitzar diversos impresos o la sessió específica que es vafer a principis de 2010 amb el personal de la Secretaria Integral Tècnica de la ciutat deBarcelona, els directors de sectors de l’àmbit i representants de l’àmbit de Farmàcia id’Atenció al Ciutadà. Enaquesta sessió, que va tenir la durada d’un matí, es vandestacar els aspectes claus que diferencien la imatge corporativa del CSB, de l’RSB, de laCorporació Sanitària de Barcelona i de les àrees integrals de salut. La sessió tenia unaorientació eminentment pràctica i, a més de proporcionar els documents bàsics dereferència, es resolien els dubtes d’aplicació d’aquestes normes, sobretot en els casos enquè les identificacions havien de conviure amb altres de proveïdors, Ajuntament deBarcelona, etc.Com a iniciativa de l’àmbit de comunicació externa de l’RSB, s’han elaborat i organitzatdiverses sessions d’un curs d’introducció a la comunicació 2.0. El principal objectiud’aquesta sessió era donar a conèixer el nou panorama en l’àmbit de la comunicació amb laimplantació de les xarxes socials, així com eines 2.0 i ús de les xarxes socials en l’àmbitprofessional.En aquest sentit, el contingut del curs es basava en els següents punts:  Canvis en el món de la comunicació: nous fluxos en la comunicació amb el nostre entorn.  Tipologia i abast dels ‘social media’ predominants actualment.  Eines 2.0 per al nostre dia a dia.  Ús professional d’algunes de les xarxes socials més representatives actualment: Twitter, Facebook i Linkedin.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 25
  26. 26. Part de la presentació del curs, amb exemples pràctics d’ús del twitter per part de les administracions públiques Les sessions es van adreçar tant a directius del territori (seus de Barcelona ciutat i l’Hospitalet de Llobregat) com a tècnics de diferents àmbits (comunicació i estratègia, atenció a l’usuari, PCA, farmàcia, administració...) amb una valoració altament positiva dels continguts explicats. Un cop finalitzada cada sessió, es va passar una enquesta de valoració de les sessions, d’on s’han extret diverses idees per seguir potenciant la formació en 2.0 i per implantar-la a l’activitat comunicativa de l’RSB. Des de l’àmbit de disseny, es va programar la sessió de “Disseny per comunicar”. Un curs adreçat a tothom, amb un objectiu clar: valorar la importància del disseny en el treball diari, potenciar la feina de cadascun amb el disseny final en les presentacions i coneixements de les eines, formats i elements bàsics del disseny gràfic. El contingut del curs recull els següents punts:  La Tipografia, diferents tipus i la seva utilització.  El color, que és el color i com es forma i la seva utilització.  Les Imatges, tipus d’imatges i format.  Exemples pràctics dels mateixos professionals.Part de la presentació del curs: tipografies, colors i formats d’imatge Aquest curs s’ha fet en l’àmbit de la Direcció de Comunicació i properament n’està previst un altre el mes de gener de 2011 adreçat a Atenció al Ciutadà i seguidament per a la Direcció de Farmàcia i la Direcció de Planificació i Avaluació de tot el territori de l’RSB. Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 26
  27. 27. Gestió d’àmbits d’informació internaAtesa la relació continuada amb les unitats de comunicació d’ajuntaments, proveïdors ialtres ens, la unitat de Comunicació ha estat la font de referència per a l’actualització debases de dades internes per a l’elaboració de difusions corporatives; d’aquesta manera s’hadonat suport a l’elaboració de llistes de distribució, s’ha col·laborat amb la unitatd’informàtica en el manteniment dels directoris comuns i s’ha buscat l’optimització delsrecursos d’informació dins l’RSB.Comunicació externaBalanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 27
  28. 28. L’RSB compta amb el departament de comunicació externa des de juny de 2009. Enaquesta nova etapa de comunicació, s’ha volgut potenciar la presència i projecció de lesactuacions realitzades pel Servei Català de la Salut al territoris que conforma la totalitat dela regió. En aquest sentit, s’ha treballat tant a nivell de premsa i mitjans de comunicació(fent especial èmfasi en la incidència en els mitjans locals) com institucional (incrementar i/o reforçar les relacions amb ajuntaments i proveïdors de serveis de salut).Per fer-nos una idea global, en aquestany i mig s’han elaborat i enviat 114convocatòries de premsa, 135 notesde premsa i s’ha assistit a 107 actesoficials. A més, també s’han elaborat20 plans de comunicació per aprojectes específics d’alt interèscomunicatiu per a l’RSB, 15 dossiersde premsa i 15 presentacions per aactes de comunicació externa dediversos projectes. Finalment, tambés’ha treballat i gestionat lacomunicació de 26 casos de crisi ques’han donat a diferents territoris de l’RSB. Càrregues de feina, en percentatges Comparativa 2009-2010Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 28
  29. 29. En termes territorials, destaca el volum de feina realitzat a l’Àmbit Barcelona Nord de l’RSB (39%), seguit de ben a prop per l’Àmbit Barcelona Sud (34%). Cal remarcar el fet que l’activitat a l’àmbit del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) s’ha vist incrementada molt notablement (s’ha quintuplicat) al llarg de 2010, tot i que les dinàmiques en comunicació vinculades a la capital catalana són molt diferents respecte a la resta del territori, on el Departament de Salut no intervé tant directament.Comparatives per àmbits. Xifres totals Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 29
  30. 30. Política comunicativa territorialL’entrada en funcionament del departament de comunicació externa de l’RSB ha permèsque la visualització de les tasques portades a terme en matèria de gestió de la salut alterritori s’hagi potenciat de manera notable. L’estratègia comunicativa adreçadaprincipalment a incrementar la presència en mitjans locals, que tenen una incidència moltmés directa en la població, ha resultat molt positiva. Així doncs, s’ha aconseguit un canvien les sinèrgies comunicatives del territori en dues línies: referenciant-nos com a fontinstitucional en l’àmbit de la salut per als periodistes del món local i incrementant lapresència de les actuacions portades a terme, així com dels missatges clau oficials ques’han determinat en cada comunicació realitzada.A continuació detallem l’activitat comunicativa realitzada per GTS.Consorci Sanitari de Barcelona (CSB)L’activitat comunicativa en l’àmbit de Barcelona ciutat ha estat la més complexa, donada lainfluència directa de premsa del Departament de Salut i la potència a nivell de comunicaciódels proveïdors de salut que operen a la capital, especialment dels quatre principalshospitals (Clínic, Sant Pau, Mar i Vall d’Hebron). De mica en mica, però, des del CSB hemaconseguit incorporar-nos a aquestes dinàmiques, intervenint cada cop més en l’elaboracióde materials comunicatius, assistint a diversos actes i gestionant diverses peticions demitjans de comunicació. Càrregues de feina, en percentatgesDesglossat per àmbits, Barcelona Nord ha estat el sector on s’ha fet una especial incidència(31% dels productes comunicatius emesos), seguit per Barcelona Dreta (24%). Els sectorsBarcelona Esquerra i Litoral Mar han estat més igualats en matèria de volum de feina (17%i 15%, respectivament), mentre que el 12% restant han estat temes transversals que hanafectat el global del CSB.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 30
  31. 31. Àmbit Barcelona NordL’activitat comunicativa en l’Àmbit Barcelona Nord ha estat de les més importants pel quefa a volum de feina en aquest període. Diversos elements han marcat la nostra acció enaquest àmbit: la presència d’una gran quantitat de mitjans locals, l’alta incidència de temespolèmics i de crisi que afecten directament la gestió de salut i diversos projectes de granenvergadura al territori.Un dels aspectes que més s’hatreballat en aquest àmbit territorial haestat un canvi en les relacions amb elsperiodistes que cobreixen lainformació local, intentant establirnoves relacions, més transparents iràpides, que ens han permèsincorporar cada cop més el nostremissatge en temes que abansquedaven sense respondre o ambinformació esbiaixada. L’establimentde nous llaços de treball amb elsdepartaments de comunicació delsproveïdors de serveis de salutd’aquest territori han potenciat lamillora general de la presència delmissatge institucional en aquest territori.Desglossat per GTS, les comarques del Vallès Occidental i Oriental són les que concentrenbona part de l’activitat: Vallès Occidental Est encapçala aquest rànquing amb un 34% delvolum de feina, seguit pel Vallès Occidental Oest (22%) i el Vallès Oriental Sector Central(22%). Cal remarcar, també, que aquests territoris són els que engloben un alt volum depoblació i, consegüentment, també s’hi han portat a terme més accions (tant de creació omillora d’equipaments com de posada en marxa de diversos projectes i programes desalut). A més, també en aquest territori és on hi ha una major concentració de mitjans decomunicació locals. Per a la resta de GTS, el Barcelonès Nord i Baix Maresme ha suposatun 13% del volum de productes de comunicació externa, seguit pel Baix Vallès (6%,especialment centrat en la inauguració del nou Hospital de Mollet). A la cua es situen elGTS Maresme (3%) i el del Baix Montseny (1%).Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 31
  32. 32. Àmbit Barcelona SudPel que fa a l’Àmbit Barcelona Sud de l’RSB, el canvi en la tasca de comunicació externa haestat la més contundent. Fins a la posada en marxa del departament de comunicacióexterna de l’RSB, la comunicació estava pràcticament basada en les informacions emesesper alguns dels proveïdors més influents (ICS –especialment a través de l’Hospital deBellvitge-, Sant Joan de Déu d’Esplugues...) La nostra activitat ha permès donar mésrellevància a la gestió de salut en aquest territori, així com a potenciar la tasca realitzadaBalanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 32
  33. 33. per altres proveïdors menys potents en temes de comunicació (Consorci Sanitari Integral,Hospital de l’Alt Penedès. En l’àmbit Barcelona Sud s’ha fet especial incidència en la comunicació d’alguns projectes de salut clau per al sector com, per exemple, la reordenació de les urgències en diferents GTS o la implantació de la recepta electrònica. Una altra de les línies clau de treball ha estat la posada en marxa d’alguns equipaments que han estat una reivindicació històrica en aquest àmbit (com és el cas de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí). Finalment, també s’ha potenciat de manera important la presència institucional de l’RSB a la premsa local, ambl’organització d’alguns actes específics i la gestió d’entrevistes a diferents sectors.Desglossat per GTS, elvolum principal d’accionss’han concentrat en elsGTS de l’Hospitalet-El Pratde Llobregat (27%) i delBaix Llobregat Centre-Fontsanta (21%), on s’hanportat a terme algunes deles accions de comunicacióclau en aquest territori. AlBaix Llobregat Litoral i al’Alt Penedès també hanregistrat un importantvolum de productescomunicatius (18% i 16%,respectivament), mentreque els que han tingutmenys incidència han estatel Garraf (10%) i Baix Llobregat Nord (8%).Temes generals RSBFinalment, el volum de temes generals de l’RSB (jornades, premis, casos de comunicacióde crisi – grip A, afectació de les nevades, vaga general...-) ha suposat un 6% del total dela feina feta. La distribució en productes comunicatius generats per aquests temes ha estatla següent:Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 33
  34. 34. Estratègia de comunicacióUn dels pilars en la nova política de comunicació externa ha estat la de dotar d’estratègiaalgunes de les línies prioritàries de la gestió en salut al territori amb plans específics perfer-ne difusió entre la població. Programes de salut, grans equipaments clau i reordenacióde la xarxa sanitària han estat alguns dels pilars de comunicació proactiva.Plans de comunicacióL’element base que engloba tota l’estratègia comunicativa és el pla de comunicació. S’hanelaborat tant per a la posada en marxa i inauguració de grans equipaments (HospitalMoisès Broggi de Sant Joan Despí–vegeu imatge-, Hospital General del Parc Sanitari deSant Joan de Déu a Sant Boi, Hospital de Mollet del Vallès) com per a la implantació denous elements de millora del sistema sanitari al territori (recepta electrònica, reordenacióde les urgències).En aquests plans s’especifica el marc general de cada acció (dades d’interès, antecedents,àmbit afectat...) i els objectius principals que es volen assolir amb les propostescomunicatives que es plantegen. D’acord amb això, es determinen tres o quatre missatgesclau que han d’estar presents a cada comunicació, juntament amb una anàlisi de puntsforts i punts febles del projecte en qüestió. Els plans també inclouen la determinació delsprincipals agents que poden intervenir en tot el procés comunicatiu (institucions,proveïdors, ciutadania, mitjans de comunicació...), als quals s’assigna una líniacomunicativa i les accions concretes que es poden portar a terme amb cadascun d’ells.Finalment, també s’hi inclou un calendari d’accions de comunicació per als diferents públicsanteriorment explicats.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 34
  35. 35. Exemple de pla de comunicació: HSJD Moisès BroggiEls plans de comunicació elaborats pel departament de comunicació externa de l’RSB hanestat agafats en diferents ocasions com a referents per a altres regions sanitàries oproveïdors de cara a preparar la comunicació d’alguns dels temes principals en la sevaactivitat. En aquest sentit destaca el cas del pla de comunicació elaborat amb motiu de laposada en marxa de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, que vam exposar en eltranscurs d’una de les sessions de les reunions de caps de comunicació de la xarxasanitària de Catalunya al Departament de Salut, a petició del cap de Gabinet de laconsellera.Participació en projectes específicsLa tasca de comunicació externa ha reforçat especialment diversos projectes estratègicsper a la Regió Sanitària Barcelona. Una de les línies clau ha estat la participació directa enla comunicació de la posada en marxa de nous grans equipaments del nostre territori, comel cas del nou Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi o els trasllats de l’HospitalGeneral del Parc de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat i de l’Hospital de Mollet delVallès.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 35
  36. 36. El cas de l’Hospital Moisès Broggi va marcar un punt de referència per a les consegüents inauguracions de grans equipaments, especialment tenint en compte les seves especificitats: era un hospital antigament reivindicat per la població del Baix Llobregat i estava considerat com la ‘joia de la corona’ d’aquesta darrera legislatura. Aproximadament mig any abans de la data prevista per a la seva inauguració, es van iniciar les reunions de comunicació per tal de dimensionar el projecte de comunicació i abastar tots els àmbits de comunicació externa. En aquest sentit, es van preveure accions a diferents nivells: Xerrada informativa a associacions de veïns d’Esplugues de Llobregat ciutadania, institucions locals, associacions de diverses tipologies (de veïns, de familiars de malalts, sindicats...), altres proveïdors de serveis de salut del territori i premsa. Així doncs, es van desenvolupar els materials necessaris per a cobrir la informació a tots nivells de la posada en marxa d’aquest nou equipament: cartes a la població i quadríptics de serveis personalitzats amb una introducció de cadascun dels alcaldes dels municipis que tenen aquest centre com a referència d’atenció especialitzada, anuncis a tota plana a la premsa comarcal, xerrades als diferents municipis, jornades específiques de portes obertes, vídeos corporatius, exposició històrica...Quadríptic de serveis, personalitzat amb salutació de l’alcalde de cada població En l’àmbit específicament de premsa, es va fer una planificació d’informació esglaonada, potenciant la intensitat i el volum d’informacions conforme s’apropava la data d’inauguració del nou equipament. Finalment, i degut a la intervenció del departament de premsa de Presidència – en el moment en què es va confirmar la presència del President de la Generalitat de Catalunya a la inauguració-, es va haver de reduir el nombre de comunicacions previstes, tot i que es va mantenir la celebració d’una roda de premsa ‘in situ’, presidida per la consellera de Salut, en la qual es van donar els detalls de l’equipament i es va fer una visita prèvia especial per als mitjans gràfics. A aquesta roda de Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 36
  37. 37. premsa, hi van assistir una cinquantena de mitjans de comunicació, generals iespecialitzats d’àmbit estatal i nacional, i també comarcals i locals. També es van cobrirtots els suports, ja que van venir tant mitjans escrits (La Vanguardia, El Periódico deCatalunya, Avui, El Punt, ABC, El Far...) com televisions (TV3, Telecinco, Xarxa deTelevisions Locals...), ràdios (Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RNE...) i agències de notícies(EFE, Europa Press, ACN...) Reportatge HSJD Moisès Broggi publicat a La Vanguardia. 3 de gener de 2010Entre els materials elaborats exclusivament per als periodistes, cal destacar un amplidossier de premsa –acompanyat d’una clau USB amb fotografies de l’hospital-, diversesconvocatòries i notes de premsa (posada en marxa dels diferents serveis, posterior a lanota de premsa, inauguració...), així com un document de missatges clau i argumentari iun altre de preguntes i respostes sobre els temes més complexos de la seva posada enmarxa.El dia de la inauguració, es va organitzar juntament amb els departament de protocol icomunicació de Presidència i el Departament de Salut, i el reforç de l’Ajuntament de SantJoan Despí, el programa i els recorreguts dels diferents grups que havien de visitarl’hospital, així com el disseny de l’acte oficial d’inauguració, que va comptar amb lapresència del Dr. Moisès Broggi, entre d’altres autoritats del món de la salut i la políticavinculada a la comarca del Baix Llobregat. També vam fer-nos càrrec de les acreditacionsde premsa i de facilitar al màxim la feina dels periodistes al llarg de la jornada.Cal remarcar que en el cas de l’Hospital Moisès Broggi, uns dies abans de la inauguració,vam haver d’enfrontar-nos a un cas de gestió de crisi (el cas de la Sindicatura deComptes), fent-nos càrrec de la seva estratègia de comunicació, especialment en l’àmbitlocal.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 37
  38. 38. L’esquelet bàsic de l’estratègia de comunicació per a la posada en marxa de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi es va repetir en la inauguració dels dos altres grans equipaments posats en marxa al territori de l’RSB: l’Hospital General del Parc de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat i de l’Hospital de Mollet del Vallès. Malgrat tot, aquesta planificació es va adaptar específicament a les necessitats intrínseques a cada cas, ja que es tractava d’un cas diferent: mentre que l’Hospital Moisès Broggi era de nova creació, aquests dos equipaments eren un trasllat (amb una millora molt important en les instal·lacions) d’uns hospitals ja existents. L’elaboració de materials de premsa (dossiers, notes de premsa, convocatòries, anuncis, tríptics...) en aquesta ocasió van anar a càrrec dels departaments de comunicació de les pròpies empreses proveïdores deserveis de salut, tot i que sempre seguint les línies marcades per l’RSB i supervisades pelnostre departament de comunicació externa. El disseny de la roda de premsa prèvia (en elcas de l’Hospital de Sant Boi) i dels actes d’inauguració (en ambdós casos) van estarmarcats per les nostres directrius i van comptar amb la col·laboració dels departament deprotocol i comunicació de Presidència, el Departament de Salut i els ajuntaments de SantBoi de Llobregat i Mollet del Vallès, respectivament.A banda de la comunicació a mitjans,també es van portar a terme diversesaccions comunicatives a la societat,amb xerrades informatives i jornadesde portes obertes (primer per sectors i,finalment, en general a tota la poblacióque volia visitar les novesinstal·lacions). Entre les especificitatsque marcaven aquests dos projectes,es va aprofitar la posada en marxa delnou equipament per explicar l’oberturadel Parc Sanitari de Sant Boi i elprojecte de centre sociosanitari a les Inauguració de l’Hospital de Mollet del Vallèsantigues instal·lacions de l’Hospital deMollet, prèvia remodelació.Un dels primers reptes comunicatius que es van afrontar des del departament decomunicació externa de l’RSB va ser la reordenació de les urgències i atenció continuadaals GTS Baix Llobregat Centre – Fontsanta i a l’Alt Penedès. En ambdós casos es va seguirla mateixa estructura: establir un pla de comunicació amb diferents línies d’actuació segonsel sector al qual adrecem la informació; diferenciar dues fases d’activitat (accions principalsi accions complementàries).Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 38
  39. 39. Així doncs, es van determinar quatre grans grups als quals adreçar la comunicació externa per explicar la reordenació: usuaris, proveïdors, institucions locals i premsa. Per a cadascun d’aquest segment, es va establir una estratègia de comunicació determinada amb unes accions concretes associades per tal de clarificar i difondre el nou funcionament de l’atenció continuada i urgències al territori. Entre aquestes accions destaquen la celebració de reunions amb els equips de govern de cada població afectada Cartell informatiu per als CAP per a la reordenació, xerrades obertes a la població per tal de resoldre els dubtes que els canvis podien generar, cartes personalitzades als usuaris, cartells informatius als centres, tríptics informatius i divulgació entre els professionals del territori, entre d’altres. Tenint en compte que la reordenació implicava el tancament d’unes hores durant la nit d’alguns dels serveis d’urgències d’alguns centres d’atenció primària (CAP), es tractava d’un tema especialment polèmic a un nivell local. D’aquesta manera, es va preparar documentació per a comunicació de crisi, per tal de fer front als moments polèmics sorgits, de vegades, per sindicats de professionals i, d’altres, per ajuntaments que no estaven d’acord amb la reordenació.Carta per als usuaris La implantació de la recepta electrònica ha estat un altre dels temes que s’han potenciat des de comunicació externa. Per a aquest projecte es va preparar un pla de comunicació en què s’establien una sèrie d’accions amb l’objectiu de donar a conèixer el funcionament de la recepta electrònica, tant als territoris on ha començat la seva implantació com a aquells on és prevista (progressivament), aclarir aspectes vinculats a la seguretat i confidencialitat del procediment i alinear les accions de comunicació que es portin a terme entre els agents implicats (RSB/Departament de Salut - Proveïdors - Farmacèutics). Es van definir tres grans blocs d’accions:  Activitats canals convencionals: Accions directes amb l’usuari/professionals; producció de materials físics... Adreçar-se, especialment, a la gent gran. Per exemple: xerrades divulgatives, activitats de dinamització, projeccions als centres de salut (es va fer el guió d’un DVD específic)... Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 39
  40. 40.  Accions 2.0: Aprofitar les noves plataformes digitals i xarxes socials per a difondre el missatge que volem donar sobre la recepta electrònica i ‘allargar la vida’ dels materials preparats per a la difusió convencional en altres àmbits. Adreçar-se a població jove-adulta. Per exemple: anàlisi de la percepció en línia de temes de salut, detecció de blocs especialitzats i elaboració de materials informatius específics per a ells, crear un canal del youtube de la recepta electrònica, creació d’un perfil a la xarxa social Facebook i a la de microblogging Twitter...  Accions de premsa: Elaboració de materials de premsa i promoure l’aparició del missatge en positiu sobre la recepta electrònica. Per exemple: preparar notes de premsa específiques i amb el focus local adequat, convocar els mitjans a les xerrades divulgatives, promoure l’aparició de reportatges i/o entrevistes... Malgrat tenir consensuats tant les accions del pla de comunicació com diversos materials previstos per al desenvolupament d’aquestes actuacions, finalment es va haver d’aturar la implantació d’aquest pla per ordre del Departament de Salut. El motiu va ser que es volia fer una sola campanya genèrica a tot Catalunya, sense fer un enfocament personalitzat per regions.Tríptic informatiu sobre la recepta electrònica Finalment, un altre exemple de projectes que han tingut implicació del departament de comunicació externa ha estat el programa d’Atenció a salut sexual i reproductiva (ASSIR) al GTS del Vallès Occidental Est. Per a donar a conèixer aquest servei, es va portar a terme una Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 40
  41. 41. coordinació entre diferents proveïdors (ICS i Hospital Parc Taulí) i l’Ajuntament de Sabadellper tal de difondre els materials elaborats conjuntament. En aquest sentit, es van prepararmaterials gràfics (tríptics, cartells – vegeu la secció ‘Tríptics i documents de suport al’apartat ‘Publicacions periòdiques’ d’aquest mateix document) que es van distribuir pelscentres mèdics i per instal·lacions municipals.En l’àmbit de premsa, es va elaborar una nota de premsa explicativa que va ser recollidaper bona part dels mitjans locals de la capital vallesana.Discursos institucionalsRedacció de discursos institucionals per a alts càrrecs del Servei Català de la Salut il’Ajuntament de Barcelona (a través del CSB). Així doncs, en el darrer quadrimestre de2010, des del departament de comunicació externa de l’RSB es van escriure les paraulesper a la inauguració de diverses jornades i congressos celebrats al nostre territori:  Josep M. Sabaté, director del Servei Català de la Salut: Jornada del Consorci Sanitari Integral (CSI) “Qualitat i seguretat en sanitat: millorant la qualitat, reduint costos” (1 de juliol de 2010)  Isabel Ribas, delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona: o IV Meeting of the International Mediterranean Society of Orthopedic Surgery “Ortho Mare Nostrum” (14-16 octubre 2010) o International congress on external fixation and bone reconstruction (20’-22 d’octubre 2010)  Jordi Hereu, alcalde de Barcelona: 7th International congress on mental dysfunctions & other non-moto features in Parkinson’s disease & related disorders (9-12 desembre 2010)Gestió de bases de dadesElaboració d’una base de dades de contacte de mitjans de comunicació pròpia de l’RSB. Pertal de complementar la tasca de difusió de comunicació del Departament de Salut, s’ha fetun focus especial en mitjans locals i comarcals del territori que abasta la regió.Aquesta base de dades de contactes de periodistes s’ha realitzat d’acord amb la guia delsmitjans, complementada amb cerques en línia, la col·laboració d’institucions que treballenal territori i els nous contactes que es fan en els diferents actes celebrats arreu dels GTS del’RSB. D’aquesta manera, s’està aconseguint recollir el màxim de contactes útils per quanBalanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 41
  42. 42. és necessària la difusió d’alguna comunicació específica de l’activitat de la regió en unterritori concret.Cal tenir en compte que es tracta d’una tasca en contínua evolució, tenint en compte elscanvis freqüents que es produeixen en aquest sector, especialment en l’àmbit més local.Premsa i mitjans de comunicacióUn dels principals objectius que es volia assolir amb l’establiment d’un departament decomunicació externa era establir lligams amb la premsa i mitjans de comunicació quepoguessin estar interessats en la informació que es genera des de la regió, ja sigui perproximitat geogràfica o per ser periodistes especialitzats en matèria de salut.Per tal de donar a conèixer l’activitat a diferents nivells que es porta a terme a l’RSB,s’elaboren diferents materials de premsa, en funció de la tipologia d’acte o de l’estratègiaestablerta per a cada acció.També s’ha treballat en diverses línies per donar a conèixer l’activitat de la regió i la figuradels directius corresponents projectant trobades amb periodistes (esmorzars de premsa,entrevistes...) sense necessitat de tenir un fet noticiable específic, sinó enfocats d’unamanera més divulgativa i aclaridora de l’activitat que es porta a terme, en general.Materials de premsaDins les tasques habituals de la comunicació externa, es preparen diverses tipologies dematerials. Els més habituals són les convocatòries i notes de premsa vinculades a actespúblics amb presència institucional, tant de l’RSB com del Departament de Salut –sempreque sigui dins el nostre territori -. Les notes sempre s’enfoquen pensant en el que és mésútil per a la ciutadania, informació dels nous serveis que es posen en marxa i els beneficisque aquests canvis poden comportar per a la seva atenció sanitària. En aquest mateixsentit, també s’elaboren notes de premsa de temes que poden ser d’interès per a lapoblació, tot i que no hi hagi cap acte oficial associat a la seva posada en marxa.Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 42
  43. 43. En el cas d’esdeveniments especialment rellevants i complexos, s’acostuma a elaborar un dossier de premsa, que explica en profunditat diversos aspectes del tema central que es comunica. Així s’ha fet, doncs, en el cas de la posada en marxa de grans equipaments (nous hospitals o, per exemple, el CIS Dossier de premsa del CIS Cotxeres (Barcelona) Cotxeres a Barcelona). D’altra banda, també s’han treballat presentacions del contingut que complementen els discursos dels portaveus en els diferents actes públics, des de xerrades amb associacions a rodes de premsa. Aquestes presentacions, en els casos de les rodes de premsa, s’entregaven com a material complementari per als periodistes assistents. Es preparen per reforçar els missatges clau que es volen donar a cada acte i donar-li un caràcter molt visual que permeti fer més entenedor el contingut en si del que es vol comunicar. Altres materials que s’han preparat no són directament materials de premsa, tot i que sí que es tracta de productes per a ser publicats. És el cas dels anuncis que s’han publicat aAl fons, presentació elaborada per a la roda de premsa sobre la diferents mitjans per anunciar la posada enintegració de l’atenció a les drogodependències dins l’àmbit de marxa d’algun equipament important.l’atenció primària a la ciutat de Barcelona. Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 43

×