Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

David Hume 2022-2023.pptx

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Upcoming SlideShare
David Hume
David Hume
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 25 Ad

More Related Content

Similar to David Hume 2022-2023.pptx (20)

Recently uploaded (20)

Advertisement

David Hume 2022-2023.pptx

  1. 1. 1711-1776
  2. 2. 0. Breu biografia • Va néixer a Edimburg l’any 1711.El seu pare mor quan tenia 5 anys i es criat al camp pels seus tiets • Comença els estudis de Dret i als 20 anys marxa a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi dels jesuïtes de la Fléche. • Als 28 anys acaba d’escriure el Tractat, però la seva publicació serà un fracàs editorial. • Amb el Tractat, Hume apareixia com un filòsof escèptic, perquè afirmava que no podíem conèixer la existència de Déu (Mr. Hume l’ateu). Això provocà que més endavant no se li permetés ser professor a la Universitat d'Edimburg, ni a la de Glasgow
  3. 3. • Es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués d'Annandale (que estava boig) i després com a secretari del general James St. Claire. • Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg i a la seva època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història d'Anglaterra", i no cap llibre filosòfic. • Com a secretari de l'ambaixada britànica de París (1763), establí el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau). • Amb el triomf del partit liberal Hume va ser anomenat secretari pels afers d'Escòcia i va passar els últims anys de la seva vida a Edimburg. • “La vida de David Hume" (1800) de William Smellie és una biografia de Hume plena d’anècdotes
  4. 4. 1. Context històric i filosòfic Hume representa la culminació de l’empirisme modern iniciat per Locke. Reflexió al voltant dels problemes sorgits a partir del dubte metòdic cartesià que acaba derivant en un escepticisme metafísic. A partir de Descartes, l’únic que és evident és que tenim idees en la ment. Origen?, causa?, coneixem idees però no les coses…
  5. 5. Per a Hume, podem tenir certesa de ben poques coses, i el nostre coneixement només es redueix a una simple creença basada en els fets observats. Quan aquesta creença és raonable? Aquesta creença no pot esdevenir dogmàtica però proporciona un coneixement suficient per poder viure. Per saber si una creença està ben justificada, haurem d’estudiar el funcionament de l’enteniment humà. Cal estudiar el procés del coneixement (psicologisme).
  6. 6. L’empirisme nega l'existència de les idees innates, per tant, totes les idees tenen l’origen en l'experiència. Per a Hume, la ment funciona seguint el model de la ciència newtoniana, o sigui subjecte a lleis (lleis d’associació d’idees) Hume fa una filosofia en la qual Déu o la religió no tenen cap paper.
  7. 7. La concepció del coneixement (I): l’origen del coneixement Cal partir dels continguts de la ment, que ell anomena percepcions. Tot el contingut de la ment té origen en l'experiència i esdevé percepcions. Distingeix dos tipus de percepcions: les impressions i les idees. Impressions: més vives, dades immediates procedents dels sentits. (Experiència interna o externa) Idees: menys vivacitat. Còpies de les impressions.
  8. 8. Principi de còpia: Una idea té realitat o validesa si podem identificar la impressió de la qual procedeix. En cas contrari serà una ficció de la ment. Si es tracte d’una idea complexa, l’haurem de descompondré en idees simples i trobar la impressió de la que prové cada una.
  9. 9. La concepció del coneixement (II): la constitució del coneixement La memòria permet transformar les impressions en idees. (Conserva la impressió original de manera debilitada) La imaginació combina idees simples amb d’altres per formar idees complexes. Lleis d’associació d’idees: principis que regeixen la combinació d’idees per part de la imaginació. D’acord amb aquestes lleis, les idees tendeixen a unir-se quan són semblants entre si, quan apareixen en una contigüitat d’espai o temps o en una relació de causa efecte.
  10. 10. Textos Resum del tractat de la naturalesa humana [1-7, 29]
  11. 11. La concepció del coneixement (III): el tipus de coneixement Dos tipus posibles de coneixement segons Hume: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Es diferencien en com determinen la veritat de les seves proposicions, el grau de coneixement que ofereixen i la informació que ens proporcionen.
  12. 12. Relacions d’idees: No es recorre a l'experiència, es fa ús exclusiu de la raó i del principi de no-contradicció (Teorema de Pitàgores, per exemple). Per veure el seu grau de veritat n’hi ha prou en analitzar les idees que el formen. Proporcionen un saber universal i necessari (és així i no pot ser d’altra maneta). Proporciona total certesa però no amplia el coneixement. Matemàtiques, geometria, lògica… (Equival a la intuïció i la deducció de Descartes)
  13. 13. Qüestions de fet: La seva veritat només es pot determinar recorrent a l'experiència. (El Sol sortirà demà, per exemple) El seu fonament és la relació de causa i efecte. (Hem observat en el passat que cada vegada que passa A, es dona B). Proporcionen un saber particular i contingent (és així però podria ser d’una altra manera). Amplien el nostre coneixement. Tenen el valor d’una creença basada en l’hàbit i el costum. Ciències empíriques: física, biologia, química…
  14. 14. La concepció del coneixement (IV): anàlisi de la relació causa-efecte El coneixement del món és una qüestió de fet i es basa en la relació causa-efecte. Hume l’analitza a partir de l’exemple d’una bola de billar (causa) que es mou i impacte amb una altra bola que després de l’impacte es mou (efecte). Abans: connexió causa-efecte = connexió necessària, valor demostratiu i proporciona certesa. Hume: per establir la relació causa-efecte s’han de donar tres circumstàncies: contigüitat (espai-temps), prioritat en el temps de la causa i conjunció constant.
  15. 15. Però la idea de causa és complexa (causa, efecte, connexió necessària). Aplicant el principi de còpia, no tenim impressió d’una connexió necessària. A més, si tingués un valor demostratiu seria una relació d’idees: analitzant la causa ja podríem saber quin serà l’efecte. Això no passa. O sigui que és una qüestió de fet, no és demostrativa i es pot considerar una creença. Tornem als fets observat…
  16. 16. Només tenim experiència d’una successió constant en el passat. Seguirà passant en el futur? Només si apliquem el principi d’inducció i generalitzem. Però per això cal suposar la uniformitat de la naturalesa, cosa del tot indemostrable (inclús en termes de probabilitat). Per tant, la relació causa-efecte no sabem si existeix a la realitat (pla ontològic) però sabem que quan la ment l’ha observat diverses vegades tendeix a unir aquestes idees (pla gnoseològic). Deducció de Hume: la relació causa-efecte és una forma d’associació d’idees basada en l’experiència passada i produïda per la nostra imaginació. El fonament d’aquesta associació és l’hàbit.
  17. 17. Per tant, és el costum, i no pas la raó, el que ens inclina a pensar que el futur serà conforme al passat. Així doncs, les relacions causa-efecte no tenen valor demostratiu, proporcionen una simple creença.
  18. 18. Textos Resum del tractat de la naturalesa humana [8-23]
  19. 19. La concepció de la realitat (I): l’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Bàsicament és una crítica al concepte de substància (el que és real). Té significat diferent per a Aristòtil i l’escolàstica, i per a Descartes. Per a Aristòtil i l’escolàstica, substància té dos sentits. Primer: substrat que roman inalterable a través dels canvis accidentals. Suport de les qualitats de l’objecte.
  20. 20. Segon: essència, allò que una cosa fa que sigui el que és i no una altra cosa (universal i comú a una classe d’éssers). Hume en fa una crítica radical aplicant el principi de la còpia: no tenim cap impressió de la substància com a substrat o suport, ni com essència comuna a tota una classe d’éssers. La idea de substància és una idea complexa formada per la imaginació a través de les lleis d’associació d’idees. No és més que un nom (nominalisme) que apliquem per economia mental. Per l’experiència no podem afirmar que existeixi. Si existeix, és incognoscible i indemostrable.
  21. 21. La concepció de la realitat (II): l’anàlisi dels conceptes de la metafísica cartesiana Per a Descartes hi ha tres substàncies que conformen l’àmbit del que és real: substància infinita (Déu), substància extensa (Món material) i substància pensant (ànima o jo). Hume hi aplica la crítica anterior i mostra el seu escepticisme metafísic. Jo/ànima: per intuïció només podem concloure que existim però no que el jo sigui una substància i el pensament la seva essència.
  22. 22. A partir de l’experiència només tenim evidència d’una successió de percepcions que canvien constantment en la nostra ment. La memòria i la imaginació les uneixen per construir la nostra identitat. No hi ha cap impressió de l’ànima/jo com a substrat. Per tant, no podem afirmar que l’anima sigui una substància, ni que sigui simple, ni que sigui immortal.
  23. 23. Món/substància extensa: Descartes l’havia demostrat fent servir la relació causa-efecte (idees adventícies que donada la veracitat divina, provenen del món). Per Hume, el principi causa-efecte està mal aplicat perquè tenim impressió de l’efecte (“idees adventícies”) però no tenim impressió de la causa. No podem demostrar l’existència d’un món extern més enllà de la nostra consciència. Només podem conèixer allò que ens mostren els sentits (fenomen).
  24. 24. Substància infinita (Déu): Per a Hume l’argument ontològic és un argument circular. Es fa servir la raó que amb la hipòtesi del geni maligne s’havia posat en dubte. Pel que fa a les demostracions basades en la relació causa-efecte, de nou no tenim impressió de la causa (Déu), per tant la seva existència és indemostrable i estem abocats a l’agnosticisme.
  25. 25. Textos Resum del tractat de la naturalesa humana [24-28]

×