Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Us faig arribar un interessant documentdOMNIUM, on hi trobareu un recull de 8preguntes amb les seves respostes, vers el qu...
de la Unió Europea (UE) és només unespantall. El futur Estat català no hauria decompletar cap feixuc i interminable procés...
un tsunami financer ofegui la seva economiaper reaccionar i lligar curt els bancs, tot fapensar que no es plantejarà la se...
cas de secessió, sinó només la possibilitat queles colònies dels estats s’independitzin.L’investigador de la Fundació Robe...
Nacions Unides».
 «Seria un ingrés ràpid, com el d’Islàndia»,assegura en relació amb Escòcia Hugo Brady,del think tank Cen...
Portugal en el punt de mira, però els tractatsno preveuen que es pugui expulsar ningú de lamoneda comuna. La Catalunya ind...
moneda comuna i exercir els drets que aratenen al Principat.
 No està gens clar, però, si el futur Estatcatalà podria teni...
Estats Units?«El primer pas per a la independència seriatelefonar a la secretària d’Estat nord-americanai posar-li el país...
món haurà de tenir exèrcit. «La normalitat éstenir exèrcit, per formar part de la UE has decontribuir a la seguretat comun...
el Partizan de Belgrad quan el desmembramentde l’antiga Iugoslàvia era a punt de convertir-se en una evidència. Avui, tots...
Espanya. El partit interminable (CossetàniaEdicions). La permanència del Barça en la lligatal com la coneixem avui dependr...
econòmicament?Catalunya no tan sols podria sobreviure forad’Espanya sinó que viuria una eclosióeconòmica comparable a Croà...
Més dades: el 1986, el 90% del que exportavaCatalunya anava a parar a la resta de l’Estat.Avui, la relació és: 34% mercat ...
milions de resultes de l’eliminació de l’espolifiscal. Són les dades que remena el CCN, queha realitzat el primer estudi p...
as go) i no de capitalització, «les cotitzacionsque es recapten en cada moment serveixen perfer front a les pensions que s...
funció del criteri que s’utilitzés. Si es prenguéscom a base la població, seria el 16%. En canvi,si es tingués en compte e...
dictadures, democràcies febles i manca dellibertats són més receptius al cas català. «S’hiimpliquen automàticament», afirm...
l’empresari de la comunicació Justo Molinero –que fa campanya per la participació en lesconsultes, encara que no s’hagi pr...
secundària que s’ha de resoldre al servei del’assoliment de l’Estat propi», assegurava LópezTena en una intervenció al Ter...
República?: Catalunya!».Pots fer-ho passar?
 
 Gràcies pel teu suportal català !!!!
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Catalunya Independent: 8 preguntes i 8 respostes claus

843 views

Published on

Document d'OMNIUM, on hi trobareu un recull de 8 preguntes amb les seves respostes, vers el què i el com de la Catalunya Independent.

Published in: News & Politics
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Catalunya Independent: 8 preguntes i 8 respostes claus

  1. 1. Us faig arribar un interessant documentdOMNIUM, on hi trobareu un recull de 8preguntes amb les seves respostes, vers el quèi el com de la Catalunya Independent. Usrecomano llegir-ho amb atenció. Val molt lapena.
 
 Seria bo fer-lo córrer per donar-limàxima difusió.1 La Catalunya independent, expulsadade la UE?L’amenaça espanyola que la Catalunyaindependent seria automàticament expulsada
  2. 2. de la Unió Europea (UE) és només unespantall. El futur Estat català no hauria decompletar cap feixuc i interminable procésd’adhesió, de la mateixa forma que tampoc noho hauria de fer l’Espanya resultant. Barcelonai Madrid jugarien en igualtat de condicions enl’escena internacional, així que també elscatalans poden espantar els espanyolsreplicant-los que la secessió els deixaria fora aells. Això, si més no, és el que es desprèn del’estudi del professor de la Universitat deStanford Antoni Abat. «Espanya senseCatalunya no és la successora automàtica del’actual Regne d’Espanya al món, aquestessuccessions sempre són negociades», defensaAbat, basant-se en les dissolucions de la UnióSoviètica, Txecoslovàquia o l’ex-Iugoslàvia.
 El premier d’Escòcia, Alex Salmond, ho veuigual de clar: «La idea que el Regne Unit puguivetar Escòcia a la UE és un disbarat, perquè dela mateixa manera Edimburg podria vetarLondres», adverteix l’aspirant a convertir-se enel 28è soci del club. Però Europa nomésavança a cop de crisi: si hi ha necessitat que
  3. 3. un tsunami financer ofegui la seva economiaper reaccionar i lligar curt els bancs, tot fapensar que no es plantejarà la seva ampliacióinterna fins que alguna nació no declari la sevaindependència.
 «No comment», responensempre els portaveus de la Comissió Europeaquan se’ls pregunta si es faria fora els catalanso escocesos independents. El dretinternacional, i en concret la Convenció deViena, preveu que si una regió s’independitzapot decidir lliurement si hereta o no els drets ideures subscrits pel seu exestat, com lapertinença a la UE. Però, políticament, unadeclaració d’independència seria una bomba,un maldecap que els euròcrates no es volen niimaginar. Per això, tot i que legalment nosembli del tot necessari, les fonts consultadesaposten perquè, en cas de secessió, Catalunyao Escòcia completin un procés d’adhesió per lavia ràpida, com un formalisme, negociat abansamb Madrid i Londres. «No ens faria res, peròhauria de ser curt, perquè ja formem part de laUE i apliquem la seva legislació», apunten desde l’oficina del primer ministre Salmond. Elstractats fundacionals de la UE no preveuen el
  4. 4. cas de secessió, sinó només la possibilitat queles colònies dels estats s’independitzin.L’investigador de la Fundació Robert SchumanThierry Chopin explica que «l’únic precedentque se li assembla és el de Groenlàndia que,tot i que segueix formant part de Dinamarca,en aconseguir la seva autonomia va decidir queels tractats de la UE no se li aplicarien, compassa a les illes Fèroe o en altres territorisd’ultramar».
 En qualsevol cas, ja fan bé, els pobles iciutats que organitzen consultes sobiranistesd’especificar a les butlletes de vot que el futurEstat català estaria «integrat a la UE». Elprofessor Abat avisa que tot documentfundacional és una excel•lent oportunitat perlligar Catalunya a la Unió: «Qualsevol novanormativa catalana», aconsella Abat, ha dedeixar ben clar que Catalunya «assumeix lasupremacia del dret comunitari» i té una«voluntat ferma de mantenir l’estabilitat en lesrelacions internacionals i el respecte als dretsfonamentals». També hauria d’expressar laseva voluntat de «respectar la Carta de
  5. 5. Nacions Unides».
 «Seria un ingrés ràpid, com el d’Islàndia»,assegura en relació amb Escòcia Hugo Brady,del think tank Centre for European Reform,convençut que «el Tribunal de Luxemburgdifícilment permetria que s’anul•lés laciutadania europea als escocesos». El professorAbat no pot estar més d’acord. A set milions imig de catalans, sentencia el seu estudi, nose’ls pot deixar, d’un dia per l’altre, sense elsdrets fonamentals que tenen com a ciutadanseuropeus: llibertat de moviment de persones,béns, capitals i serveis, possibilitat de votar enmunicipals i europees i pertinença al mercatinterior i a l’euro.2 Caldria recuperar els croats o lesmonedes emporitanes per substituirl’euro?Alemanya amenaçava abans de l’estiu amb ferfora de l’euro els socis que s’endeutin més delcompte i no controlin els seus númerosvermells. Merkel té a Grècia, Espanya o
  6. 6. Portugal en el punt de mira, però els tractatsno preveuen que es pugui expulsar ningú de lamoneda comuna. La Catalunya independent noseria cap excepció: no hauria de recuperar elscroats, la moneda abolida pels decrets de NovaPlanta, els florins d’or d’Aragó, ni les monedesemporitanes dels segle V aC. L’euro fins i tot«aplana el camí de la independència, perquèels espanyols ja no ens controlen la nostramoneda», celebra el professor d’EconomiaPolítica de la London School of Economics JoanCosta Font. «Si la zona euro hagués de triarentre Espanya i Catalunya faria fora Espanya,perquè Catalunya és el soci econòmic ideal, témolta més estabilitat fiscal que la restad’autonomies i està molt sincronitzada ambAlemanya», explica Costa Font. «La secessióno canviaria absolutament res, si encaratinguéssim la pesseta seria un desastre, perquèhauríem de crear també la nostra pròpiamoneda», afegeix, recordant que si no fos perCatalunya i Madrid, Espanya no hagués pogutadoptar l’euro el 2002. Excloent Catalunya del’euro també s’estaria perjudicant la restad’europeus, que ja no podrien pagar amb la
  7. 7. moneda comuna i exercir els drets que aratenen al Principat.
 No està gens clar, però, si el futur Estatcatalà podria tenir, ja d’entrada, una cadira alBanc Central Europeu i si el seu ministred’Economia i Finances podria assistir iintervenir en les reunions de l’Eurogrup aBrussel•les o si Espanya posaria impediments iels catalans haurien de participar de la monedacomuna, com ho fan els kosovars o elsmontenegrins. «Andorra va entrar de facto al’euro i fins ara no ha negociat un acordmonetari amb la UE, tot i que dubta si li convéo no, per les exigències de Brussel•les,sobretot en matèria de supervisió del sistemafinancer», recorda el professor de l’IESE i l’UICi consultor expert en integració europea irelacions econòmiques internacionals VíctorPou. «Petits estats europeus, com ara Mònaco,el Vaticà, Liechtenstein i San Marino tenenacords monetaris amb la UE», apunta Pou.3 L’Estat català, base de l’exèrcit dels
  8. 8. Estats Units?«El primer pas per a la independència seriatelefonar a la secretària d’Estat nord-americanai posar-li el país a disposició per si algun dianecessiten lloc per aparcar». Amb aquestafrase provocativa, el líder de Reagrupament iexconseller Joan Carretero defensa lanecessitat que la Catalunya independent siguireconeguda per altres estats i, en especial, perla Casa Blanca. L’exvocal del Consell Generaldel Poder Judicial Alfons López Tena explicaque «oferir bases militars tenia sentit facinquanta anys, però ara és irrellevant perquèels Estats Units no les necessiten» i aposta peraconseguir el suport de Washington «per la viade la democràcia i del suport al dretd’autodeterminació dels pobles». La cap de ladiplomàcia nord-americana, Hillary Clinton, vaassegurar que els Estats Units «no interferiran»en el cas d’una suposada independència deCatalunya, Escòcia o Gal•les, responent a unapregunta que li va fer a Brussel·les l’assistentd’un eurodiputat gal·lès.Si l’Estat català no vol ser una excepción al
  9. 9. món haurà de tenir exèrcit. «La normalitat éstenir exèrcit, per formar part de la UE has decontribuir a la seguretat comuna i garantir lateva pròpia», adverteix López Tena, notari ipresident del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Toti això, «aquesta decisió de si tenir o no exèrcit ide quin perfil l’haurem de prendre un cophaguem assolit la independència, perquè si noexisteixes no pots decidir», defensa.L’adhesió a l’OTAN, en el cas que els catalansho volguessin, s’hauria de fer seguint lamateixa via que l’ingrés a la UE. Els Mossosd’Esquadra, afegeix López Tena, «podrien perfi incorporar-se a la Interpol i superar el vetode la Guàrdia Civil i la Policia Nacionalespanyoles».4 En una Catalunya independent, enquina lliga jugaria el Barça?Una pregunta similar es devien fer elsseguidors de l’equip de bàsquet croat delCibona de Zagreb o els de l’Olimpia deLjubljana, a Eslovènia, o els de l’Estrella Roja i
  10. 10. el Partizan de Belgrad quan el desmembramentde l’antiga Iugoslàvia era a punt de convertir-se en una evidència. Avui, tots quatre equipscompeteixen en la lliga adriàtica de bàsquet is’enfronten amb els principals conjunts delsestats veïns. L’explicació, segons el directoradjunt d’El 9 Esportiu, Lluís Simon, és clara:«La rivalitat vol dir ingressos per a tothom, elque s’imposa no són els sentiments, sinól’economia». Si fos pel fins ara president delBarça, Joan Laporta –significatindependentista–, l’equip continuaria jugant ala lliga espanyola, exactament igual que elMònaco participa en la lliga francesa.. L’equipfins i tot ha arribat a disputar una final de laChampions, el 2004, a Alemanya contra elPorto. D’exemples n’hi ha d’altres, com l’Andorra, queva jugar a la segona divisió B espanyola, oequips d’hoquei gel de la Catalunya del Nord,que comparteixen competició amb clubs del’altra banda dels Pirineus. «En l’esport, lesfronteres no són mai les mateixes», certificaSimon, autor del llibre Catalunya contra
  11. 11. Espanya. El partit interminable (CossetàniaEdicions). La permanència del Barça en la lligatal com la coneixem avui dependria, en primerainstància, de la voluntat del club blaugrana,però, en cap cas, de la federació espanyola,sinó de la Lliga de Futbol Professional, unaentitat independent que «es mou perinteressos econòmics». Simon és del parer quefins i tot el Madrid necessitaria el Barça. Esretroalimenten llaminerament. El mateix val pera l’Espanyol i per a l’Athletic de Bilbao.
 El prestigiós advocat especialitzat en dretesportiu Jean-Louis Dupont, soci del bufet RocaJunyent, preveu que el futbol camina cap a unalliga europea professional amb els grans clubs icap a la creació de competicions a diferentsregions –superant els estats– com la britànica,la de l’Europa central, de l’Est i, en el cas delBarça, una competició ibèrica, que englobariaels equips catalans, espanyols i també els doso tres principals clubs portuguesos.5 Catalunya podria sobreviure sola
  12. 12. econòmicament?Catalunya no tan sols podria sobreviure forad’Espanya sinó que viuria una eclosióeconòmica comparable a Croàcia, que es vaindependitzar el 1991 i ja ha multiplicat el seuPIB per tres, o Eslovènia, per set. El PremiNobel d’Economia 2004, Finn Erling Kydland,ha assegurat recentment que no el sorprendriaque si Catalunya fos independent «el governcatalà tindria més facilitat per demostrar laseva credibilitat que el govern espanyol en elseu conjunt» en temps de crisi econòmica. «Elmateix clima de confiança que va permetre aIrlanda créixer espectacularment durant 20anys», sosté. Estudis del Cercle Català deNegocis (CCN) afirmen que la dependènciad’Espanya només és presumpta. L’any 1990 hihavia 5.000 empreses exportadores, mentreque l’any passat sumaven 37.000. El presidentde l’entitat, Ramon Carner, defensa queEspanya era sinònim de negoci al segle xix i alprincipi del xx, i que per això els empresariscatalans s’hi van abocar, però que actualment«Espanya equival a pèrdua».
  13. 13. Més dades: el 1986, el 90% del que exportavaCatalunya anava a parar a la resta de l’Estat.Avui, la relació és: 34% mercat interior, 33%Espanya i 33% exportació a l’estranger. Enaquest sentit, el boicot al cava, l’any 2005, vaser un revulsiu per a les empreses del sector,que es van haver d’espavilar per compensarpèrdues d’un 6,5% en el mercat espanyol i vanenfortir les exportacions internacionals. Deretruc, els ciutadans, a iniciativa individual, «esvan posar a comprar vins DO catalans». «Elsvinaters de la Rioja van demanar al presidentdel PP, Mariano Rajoy, que aturés el boicot»,recorda Carner. Per altra part, segons elpresident del CCN, als països més rics de la UEels interessa tenir un estat pròsper iindustrialment potent al sud que faci de motor ide mirall a la resta de països mediterranis.I quants llocs de treball perdria Catalunya? Enuna aplicació al 100% d’un possible boicotespanyol pel trencament de l’Estat, Catalunyapodria perdre 50.000 llocs de treball i 3.000milions d’euros. Per contra, ocuparia 90.000persones en l’estat propi i guanyaria 22.000
  14. 14. milions de resultes de l’eliminació de l’espolifiscal. Són les dades que remena el CCN, queha realitzat el primer estudi per sectors sobrel’eventual boicot a Catalunya. Els sectors mésperjudicats serien la indústria alimentària,tèxtil, de la fusta i el suro i del paper i les artsgràfiques. Amb tot, l’informe sosté que aquestasituació només s’allargaria durant tres mesos.6 Què passaria amb les pensions delscatalans? I el deute públic espanyol?Que les pensions quedarien garantidesautomàticament i que els pensionistes serienmés rics –o menys pobres. Són conclusionsd’un informe encarregat pel Centre d’EstudisSobiranistes a la degana de la facultatd’Economia i Empresa de la UB, ElisendaPaluzie, i a Guadalupe Souto, del Departamentd’Economia Aplicada de la UAB. En el momentdel trencament amb Espanya, com que elsistema de seguretat social pel qual esregeixen les pensions a l’Estat espanyol és derepartiment (el que els anglesos en diuen pay
  15. 15. as go) i no de capitalització, «les cotitzacionsque es recapten en cada moment serveixen perfer front a les pensions que s’han de pagar encada moment», assegura Paluzie. Així, lespensions dels catalans quedarien cobertesd’entrada. El sistema propi de seguretat socialpermetria augmentar-ne el nivell en 174,7euros mensuals de mitjana i garantir lasostenibilitat futura del sistema, ambl’acumulació d’un fons de reserva. En quatreanys, el dèficit fiscal actual en l’àmbit de laseguretat social hauria nodrit aquest fons amb13.000 milions d’euros. Segons ElisendaPaluzie, en cas d’independència, Catalunyahauria d’arromangar-se per negociar ambEspanya el retorn de la seva part acumulada alfons de reserva espanyol, però el dia a diaestaria resolt. Tot plegat afecta només lespensions dels catalans, ja que la sanitat fa anysque es finança amb els impostos com uncapítol més del pressupost de la Generalitat.
 Pel que fa a la part del deute públic espanyolque li correspondria assumir a Catalunya,s’hauria de negociar amb Espanya i variaria en
  16. 16. funció del criteri que s’utilitzés. Si es prenguéscom a base la població, seria el 16%. En canvi,si es tingués en compte el PIB el percentatgepujaria fins al 18,6%. Per repartir elsinteressos del deute a l’hora de calcular lesbalances fiscals es van tenir en comptediferents criteris combinats.7 La independència és només cosa delscatalans «de tota la vida»?Les dades de participació de les personesimmigrades en les consultes sobre laindependència demostren l’interès certd’aquest col·lectiu pel fet nacional. A talld’exemple, el 20 de juny de 2010, dels més de20.000 nouvinguts empadronats a Mataró, un16% hi va anar a votar. Anna Arqué, membrede la Coordinadora Nacional per la Consultasobre la Independència, descriu dos elementsque porten els immigrants a votarafirmativament: «el sentit comú i la sensibilitatintel•lectual». En aquest sentit, les personesprovinents de països amb conflictes polítics,
  17. 17. dictadures, democràcies febles i manca dellibertats són més receptius al cas català. «S’hiimpliquen automàticament», afirma.Claudia Videla va arribar fa sis anys aCatalunya procedent del Brasil. Viu aCastellbisbal, al Vallès Occidental, i s’haimplicat activament en la vida associativa delmunicipi. El 13 de desembre de 2009 va formarpart d’una mesa electoral de les consultes.«Quan vaig venir, pensava que arribava aEspanya, però em vaig adonar de l’existènciadel català i d’una cultura i una història diferentsi d’una identitat pròpia», relata. Videla recorretambé a l’argument econòmic per defensar laseva postura independentista, però reconeixque la informació per valorar la situació «noarriba prou» als nous catalans d’últimageneració.En el cas dels ciutadans catalans d’origenespanyol, Anna Arqué considera quel’existència de referents que es decantenobertament en favor d’una Catalunyaindependent és un factor clau a l’hora detrencar tabús. És, amb certa mesura, el cas de
  18. 18. l’empresari de la comunicació Justo Molinero –que fa campanya per la participació en lesconsultes, encara que no s’hagi pronunciat nipel sí ni pel no– i, obertament, del president del’entitat Els altres andalusos i de la FundacióTaller de Músics, Lluís Cabrera: «Hi ha catalansque van venir de diverses parts d’Espanya queporten molts anys aquí, han tingut fills aquí itenen familiars enterrats aquí i sónindependentistes, independentment de lallengua que parlin.»8 Catalunya seria necessàriamentrepublicana?Benvinguts al Regne de Catalunya. Es dóna perfet que independència i república sónindissolubles, però la tradició històrica hodesmenteix. Alfons López Tena recorda que enel darrer segle no s’ha creat cap monarquia aEuropa i que, per probabilitat, una Catalunyaindependent seria republicana, però anteposala independència al model d’Estat. «El dilemamonarquia/república esdevé una contradicció
  19. 19. secundària que s’ha de resoldre al servei del’assoliment de l’Estat propi», assegurava LópezTena en una intervenció al Tercer CongrésCatalanista. És evident que elsindependentistes catalans no són monàrquics ique els monàrquics de Catalunya són partidarisde la casa espanyola, però el cas del RegneUnit és il•lustratiu sobre la possibilitat que unamonarquia aixoplugui diversos estats. Tot il’esfondrament de l’Imperi britànic, el Canadà oAustràlia van mantenir la corona britànica coma cap d’Estat.
El cas de Noruega és encara més significatiu:en el moment de la independència de Suècia, aprincipi del segle passat, els noruecs van triarper referèndum esdevenir una monarquia i vanentronitzar un príncep danès, d’una dinastiahistòricament rival de la sueca. És a dir, com siCatalunya fes rei un membre de la reialesabritànica, rival dels Borbons per l’afer deGibraltar. Per a López Tena, aquest extremimprobable «donaria a l’Estat català un plus devisibilitat» i resumeix el debat amb les mítiquesparaules de Francesc Cambó: «Monarquia?
  20. 20. República?: Catalunya!».Pots fer-ho passar?
 
 Gràcies pel teu suportal català !!!!

×