xi-jornades-focir_taularodona_catalunya_exportadora_de_valors.

399 views

Published on

Taula rodona sobre la societat catalana com a exportadora de valors en la que vaig intervenir juntament amb Enric Canet i Ramon Vila, moderada per Eulalia Pasqual. En ella vaig parlar de valors i educació, un model català que funciona!.text complet: http://focir.cat/pdf/XI%20Jornades.pdf

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
399
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

xi-jornades-focir_taularodona_catalunya_exportadora_de_valors.

  1. 1. 2Segona taula rodonaLA SOCIETAT CATALANA COM A EXPORTADORA DE VALORS 64 65
  2. 2. Eulàlia Pascual 2a Taula rodonaVOCAL DE LA FOCIR I PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE ONGPELS DRETS HUMANS. Advocada, màster en Justícia constitucional, tutela judicial i drets fonamentals per la La crisi econòmica ha estat fruit principalment d’una especulació financera consentida, és cert, per governs i institu- cions, però també per una societat obsessionada pels valors materials i mancada d’una jerarquia clara de referents Universitat Ramon Llull - ESADE i diplomada en Estudis Avançats (DEA) en Drets Fona- morals, i que, massa sovint, mentre les coses anaven bé, ha estat massa passiva, sense cap capacitat ni voluntat de mentals. Ha estat advocada de l´Estat substituta a l´Advocacia de l´Estat de Barcelona reacció ni de crítica, tot i que des del tercer sector ja advertíem des de feia temps dels perills d’un model econòmic i continua treballant al Ministeri de Justícia. Actualment és presidenta de la Federació i social profundament injust. Catalana d’ONG pels Drets Humans i de la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. És membre del Grup de Juristes Roda Ventura És palesa la necessitat d’establir de nou uns referents estabilitzadors i regeneradors del sistema de valors, indis- - Pax Romana, ONG amb estatus consultiu al Consell de Drets Humans de les Nacions pensables per garantir el respecte dels drets i de les llibertats públiques. La societat catalana ha estat històricament Unides, i forma part de la Plataforma d´Entitats Cristianes per a la Immigració. És vocal un paradigma d’aquests valors que cal recuperar i promoure. Ja a l’edat mitjana Catalunya comptava amb un de la Junta de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes Parlament i, com recordava Pau Casals en el seu emotiu discurs a les Nacions Unides el 1961, des de Catalunya i autora del llibre Configuración jurídica de la dignidad humana en la jurisprudencia del es va promoure en el segle XI un congrés entre nacions per treballar per la pau. Catalunya és terra de respecte per Tribunal Constitucional. tots aquells valors que ara més que mai cal recuperar i invocar: l’esforç, la serietat en el treball, la innovació i la creativitat, l’empoderament de les persones, el treball en equip, el respecte per les tradicions, la defensa de la prò- pia cultura, l’amor al país. Sempre hem tingut vocació internacional i disposició per rebre novetats i aprendre coses noves. Recordem com els industrials catalans del segle XIX van recórrer a Europa i van importar màquines tèxtils, iV oldria començar per citar un jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans, el senyor Zupancic, que en una sen- com els artistes més innovadors de la nostra terra, en totes les arts, han fet de Catalunya un referent des de fa molts segles. També ha estat un país on s’ha respectat la cultura, una cultura per a tothom de la qual donen fe els ateneus,tència recent del tribunal afirmava que «els drets de l’home no són només matèria de reflexió jurídica i pedant. Són els jocs florals i els nombrosos petits teatres que es van crear ja a principis del segle XIX. I, com s’ha dit abans, latambé judicis de valor. Certament, només aquest judici de valor es tradueix en una norma jurídica, expressada en societat catalana va ser un referent en l’acceptació de la música wagneriana i va ser capaç de construir i gestionartermes clars, es pot consolidar la preeminència del dret. Però seria un gravíssim error oblidar que la base, l’origen privadament un gran teatre d’òpera com el Liceu.de la norma jurídica que aplicarem, es troba en una resolució moral d’aquells que no només tenen opinions i con-viccions sinó el coratge de defensar-los.» Recordem que a Catalunya també, des de sempre, la societat civil ha tingut una importància cabdal. El món asso- ciatiu català té una gran diversitat (només cal veure les associacions de la FOCIR) i una gran vocació internacional.En aquesta jornada hem parlat molt de valors des de la perspectiva acadèmica i de persones especialistes en el Com deia Pau Casals, som un país petit en dimensions però grandíssim en capacitats i possibilitats.tema, però hem de tenir en compte que aquests valors sorgeixen de la societat mateixa; la primera responsable delsvalors és la societat. La profunda crisi econòmica globalitzada que es va desfermar l’any 2008 ha irromput com untsunami en una societat en la qual, de manera intencionada o simplement per inèrcia, s’ha desestabilitzat i destruïtqualsevol valor referencial que no fos simplement l’econòmic. Això significa que, d’una banda, la societat es trobamancada de referents als quals agafar-se en cas d’esfondrament del seu entorn i d’incertesa del seu futur i, de l’al-tra, que aquesta mateixa societat no és capaç de fer autocrítica, i ha optat per un qüestionament acarnissat i sovintsuperficial de les institucions i de les normes. No es pot, de manera superficial, carregar contra les institucions i elsprincipis de l’estat de dret, del sistema democràtic, dels partits polítics i dels agents socials. 66 67
  3. 3. Enric Canet 2a Taula rodonaEQUIP DIRECTIU DEL CASAL D’INFANTS DEL RAVAL H em viscut diverses onades migratòries. Molts de vosaltres recordareu l’arribada de poblacions andaluses i ex- Nascut a Barcelona i llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. tremenyes, i també hi trobem les actuals. Un valor que sempre ens ha identificat és el valor d’acollida. Hem estat Va ser professor de secundària en diverses escoles del 1979 al 1999. Des del 1972 va un país acollidor, i hem estat un país que ha assumit maneres de fer diferents; per exemple, tenim una fira d’abril exercir com a monitor de colònies i des del 1973 com a cap escolta. Membre del Consell que és gairebé tan important com la d’Andalusia, i l’acceptem entre nosaltres. Però, a la vegada, com a poble hem Permanent de l’antic Servei de Colònies de Vacances. A l’inici dels anys vuitanta va for- desenvolupat un contravalor que és mirar la gent per sobre de les espatlles. Hem d’anar amb molt de compte, ja que mar part del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona i del Consell Nacional sempre ens hem mogut entre aquests dos pols: per una banda, hem estat un país acollidor, i això seria sens dubte de la Joventut de Catalunya. Des del 1992 forma part del Casal dels Infants, on primer un valor per exportar —al cap i a la fi, Catalunya, com diria Anna Cabré, s’ha fet gràcies a l’arribada de gent de va exercir com a educador. Del 1998 al 2008 va ser el responsable de Voluntariat de fora, i ens hem refet sempre com a poble—, però, a la vegada, hem tingut aquesta tendència a mirar els nouvinguts l’entitat. Actualment n’és director de Relacions Ciutadanes. per sobre de les espatlles. Per una altra banda, hem tendit sempre a lluitar per mantenir la nostra societat i per cohesionar la societat en la fluïdesa. I, evidentment, el model de catalanisme d’ara no té res a veure amb el de fa trenta anys. Tot i així, també hem caigut en la temptació de fixar valors inamovibles, que ens sembla que són dogmàtics, i ens movem entre laTots som hereus d’una postguerra i, sobretot, d’uns anys seixanta i uns anys setanta que van marcar molt Catalu- fluïdesa que aglutina més gent, amb un grup de persones que fa gala d’uns valors dogmàtics que crea fronteres amb els altres.nya. Fonamentalment, tot l’esperit del Concili Vaticà II marca molt un tipus d’església catòlica que llavors influeix enuna determinada gent del país. Importantíssim va ser també el maig francès; aquell esperit encara es veu en moltes Un element que em sembla també molt important per al nostre país, i que prové del maig del 68 i dels esperits demaneres de fer nostres. principis del segle XX que hi havia al barri del Raval, seria la desestructuració, la mobilització fora de les estructures. Ja sabeu que a principis del segle XX Barcelona, i concretament el barri del Raval, va esdevenir la Rosa de Foc, elSempre que parlem de valors hem de saber que aquests poden generar uns contravalors. El nostre país s’ha mogut centre de l’anarquisme mundial. Aquest tarannà desestructurat sempre ens ha marcat. I aquest deixar anar s’oposaentre dos pols: un, el de buscar a fora (motivat en part pel franquisme) i dos, que seria el contravalor, el de tan- frontalment a una necessitat, també molt nostra, que seria la necessitat d’institucionalitzar. Deixar anar l’esperit icar-nos en el nostre melic. Avui en dia, aquesta rèmora del maig francès també, ja ho veiem tots, vivim amb dos institucionalitzar, certament dos pols complicats. I les institucions que hem creat moltes vegades s’han dogmatitzatcontravalors importants que marquen tota la societat occidental: la por (i la crisi genera por) i l’absència (tendim a no tant que han perdut l’esperit.tenir relació amb la gent i a crear fronteres). Davant d’aquesta situació, com a poble català també ens hem mogutper un desig de redreçar el país i redreçar la societat, dues voluntats que no es poden separar. Quan parlem de lesassociacions que han servit per redreçar la societat, hem de saber que la majoria es movia també per una voluntat C om s’ha dit i sempre es diu, Catalunya és un país d’associacions. A l’estat espanyol, Catalunya i Euskadi són els dos nuclis d’associacionisme, fruit de la necessitat de redreçar el país. I això és molt positiu, però també ens hem seg-de redreçament del país. Les persones que treballaven en el moviment escolta, en les colònies i en certes associaci- mentat, els catalans tendim a fer-nos cadascú el seu propi xiringuito i fer el nostre propi muntatge, allunyat de l’altre.ons culturals, socials i comunitàries (això que avui en dia anomenen voluntariat) ho feien no només per millorar la Només cal veure la quantitat d’entitats de cooperació que hi ha. I aquí al barri del Raval ens trobem amb la mateixavida de les persones, sinó que darrere hi havia un desig de redreçar el país. situació, hi ha un munt d’entitats amb les quals no ens entenem. És un altre dels valors i contravalors que tenim. 68 69
  4. 4. 2a Taula rodona Marga Serra EXPERTA EN EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT É s veritat que som un país solidari. Fa molts anys que sóc al Casal dels Infants, i la solidaritat ha mogut i mou al nostre país. Però també ens movem entre una solidaritat crítica, que intenta ser rigorosa, que és compassiva, que Treballa coordinant projectes d’educació per al desenvolupament. Ha estat responsable pateix amb el que pateix, i una solidaritat fonamentada en la llàstima. Els catalans patim amb els que pateixen, i del Departament d’Educació i de l’Escola de Formació del Centre UNESCO de Catalu- ho podem veure en la sensibilitat que hi ha cap a conflictes com el de Palestina o, en el seu moment, el de Bòsnia. nya. Llicenciada en Filologia i diplomada en Ciències Religioses, ha anat ampliant la Però a la vegada tendim a la llàstima, i això ho podem veure en moltes campanyes de recollida de joguines o de seva formació en temes relacionats amb la cooperació al desenvolupament i l’educació roba. Quina és la diferència entre la llàstima i la compassió? La compassió ha d’impulsar a trencar les estructures global des d’una perspectiva de drets. Té una àmplia experiència docent i com a forma- que generen les desigualtats i, en molts casos, els catalans ho hem fet. Al contrari, la llàstima el que vol és que els dora, sobretot en temes de diversitat religiosa, educació en valors i educació en drets pobres segueixin sent pobres, vol perpetrar aquestes estructures i generar dependència. humans. Quines altres propostes em semblen interessants de la nostra societat? Jo en diria tres. La primera: Catalunya s’ha mogut per la defensa dels drets humans. I si hi ha alguna cosa que ens ha de moure en el futur és tornar a aquesta referència. I això es tradueix en el fet que qualsevol persona que és al nostre país, tingui papers o no tingui papers, vingui d’on vingui, és un ésser humà que ha de tenir dret a la dignitat. Això és fonamental. La segona, en el món de les absències, Catalunya s’ha definit com un país de presències, de volum. L’absència és la virtualitat, el núvol, l’allunyament de la realitat; el nostre poble, al contrari, de tant en tant, es mobilitza en massa i ocupa el Passeig E n primer lloc, voldria agrair a la FOCIR haver-me convidat. Jo parlaré d’educació i valors, un tema que no s’ha tractat en les sessions d’aquest matí i que he trobat a faltar, sobretot pel que fa a l’educació en les escoles. Preparant de Gràcia. Aquesta necessitat que tenim d’ocupar volum, que trenca les fronteres i en què frec a frec ens situem a la meva intervenció, preguntava als companys què dirien de la societat catalana com a exportadora de valors, i els la vora dels altres i ens els mirem d’igual a igual, és un valor que jo he viscut des del 76 a Sant Boi fins ara i que debats han estat molt llargs. hem de recuperar. I la tercera és que som una societat que hem mirat als ulls dels altres. Quan hem mirat de prop la immigració, quan hem mirat als ulls de la gent que pateix, s’han despertat en nosaltres valors de compassió, Començaré demanant que feu un petit exercici. Imagineu-vos un arbre. I ara, en les seves arrels aneu-hi posant tot d’ajudar a fer sortir aquesta gent de la situació de dolor, d’injustícia, de desigualtat. Hem de mirar d’igual a igual allò que us ha educat. Segurament no només hi heu posat l’escola, sinó també família, entorn, amics, barris, asso- la gent que estem ajudant, també des de les entitats que treballen amb persones en situacions de vulnerabilitat i ciacions, etc. En el tronc vull que hi poseu els valors que heu tret d’aquesta educació, de les arrels que us han anat d’injustícia. Moltes gràcies. nodrint. I en les branques poseu-hi els fruits, el que sou, el que treballeu, el que viviu i el que sentiu. El que faré avui és una petita pinzellada de l’estat de l’educació en valors aquí a Catalunya, i d’aquesta educació en valors n’extrauré els que crec que són exportables. L’educació, ja ho he dit, no és només l’escola, però em centraré avui en l’educació escolar: primària i secundària. Tot i que crec que l’educació de les persones grans i les relacions intergeneracionals no la podem deixar de banda. I tampoc podem obviar la universitat, que treballa també molt en l’àmbit internacional, i tenim com a exemple l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, que participa en aquestes Jornades. Veurem les relacions entre l’escola i l’entorn i també la família com a primer entorn educatiu. Quan vaig començar la meva exposició me’n vaig anar a la llei, la Llei d’educació de Catalunya, a veure què hi deia sobre els valors. El principi rector de l’educació número 2 diu: «L’educació ha de transmetre els valors d’una societat democràtica: llibertat personal, responsabilitat, solidaritat, respecte i igualtat.» Se’ns ha girat molta feina. La llei tam- 70 71
  5. 5. 2a Taula rodona 2a Taula rodona bé reconeix la importància de l’educació en el lleure a l’hora de transmetre valors. Aquest aspecte és molt important, i les alumnes coneixen altres realitats. Des de l’Associació d’Amics de Diakha Madina (http://amics-diakha-madina. perquè a l’escola hi ha el perill que l’educació en valors quedi reduïda a l’assignatura d’educació per a la ciutadania blogspot.com) han fet tot aquest treball d’interacció i de reconeixement cultural a través d’aquests jocs. i perdi transversalitat en tot allò que fem; els valors han d’estar en l’ADN de l’acció educativa. El col·legi de llicenci- ats ha publicat recentment el codi deontològic del personal docent i la UNESCO treballa moltíssim aquest aspecte. En el terreny personal, vaig participar amb altres companys d’Unescocat coordinant el projecte Mediterrani occiden- tal amb escoles associades a la UNESCO de nou països d’aquest territori. A partir del treball sobre el patrimoni com- Educar en valors és garantir que hi hagi un impacte en qui rep l’educació. Per molt que hi hagi contingut, si no hi ha partit, natural i cultural es va organitzar una trobada de cinquanta alumnes a Tunísia que va ser molt enriquidora. valors no hi ha impacte, i si no hi ha impacte no hi ha canvi. Eduquem per transformar: d’una cosa que no sabem, la sabem; una actitud, la transformem. Si no hi ha valors al darrere no es pot produir aquest canvi, són el garant E n aquest camí trobaríem el respecte per la diversitat en diferents àmbits. La gestió de la diversitat religiosa a l’aula que hi hagi un desenvolupament integral en l’aprenent. ha tingut presència internacional. Prou significativa és la presència de nombroses entitats catalanes a la Fundació Anna Lindh (www.euromedalex.org), que té i desenvolupa materials i formacions de professorat sobre aquest tema. En referència a l’educació en el lleure. Com ja s’ha dit, som un país de llarga tradició associativa tant en el món de l’escoltisme, de l’esplai com de l’esport. A la FOCIR hi ha moltes entitats esportives, i tot i que l’exemple és recurrent, La diversitat lingüística, l’aposta per l’educació multilingüe i la consciència lingüística de les cultures ha donat fruit la Fundació del Barça i el seu portal Juga-la (www.juga-la.cat) serien un bon exemple d’educació en valors mitjan- amb formacions, amb processos de revitalització lingüística i, en definitiva, ha aportat coneixement i reconeixement çant l’esport. a aquesta diversitat. En aquest sentit, trobem el treball del CIEMEN (www.ciemen.cat), amb l’experiència de formar formadors en llengua kurda, o de Linguapax (www.linguapax.org), amb processos de revitalització de llengües afri- L’escola educa en valors i sobre valors, però en el món de l’educació no formal és on es produeix l’experiència i canes i americanes. vivència d’aquests valors en el dia a dia. I aquests dos àmbits han d’anar de la mà: els valors s’han d’aprendre i s’han de viure. I si ens fixem en els projectes de cooperació exterior liderats des de Catalunya, trobem que sempre l’educació i la salut són els eixos vertebradors de moltes iniciatives. En temes d’educació bilingüe participo en projectes d’aquest I ara entraré a dir-vos quins són, crec jo, els valors exportables. tipus a Bolívia i a Guatemala per fomentar i reforçar les llengües indígenes. Sense caure en el contravalor dels xiringuitos que comentava l’Enric, un tret que ens defineix en el terreny educatiu Q uant a la diversitat cultural, ara me n’aniré a les branques del nostre arbre. La cultura pot aplegar moltes coses. són les ganes de fer coses en xarxa, de promoure el treball cooperatiu, de trobar acords i d’encetar col·laboracions. Quan participem en un camp de treball, la finalitat del camp no és en si mateixa treballar la diversitat cultural, però I tot des del respecte. Això també és un avís per a l’escola. Moltes vegades els docents volem treballar en xarxa, però inevitablement aquest tema sorgeix, i aquesta diversitat enriqueix i educa. Som, com hem dit, un país d’acollida i no treballem els valors des de l’experiència, i si ens fixem en els drets humans, l’escola hauria de ser un laboratori de treballem molt aquest tema a casa. Per això, a vegades trobo a faltar la presència d’entitats catalanes en els fòrums proves per a l’exercici dels drets. En l’àmbit internacional, el Consell d’Europa i la UNESCO desenvolupen projectes internacionals on es debaten aquests temes. Al darrer ECOSOC en temes d’educació des de Catalunya hi vam anar interescolars, d’agermanament, per treballar cooperativament en temes de drets humans. només dues persones des d’Intervida, entitat amb la qual treballo. A l’ECOSOC vam presentar una proposta de com incorporar la diversitat cultural en el moviment Educació per a Tothom (www.unesco.org), no sé si el coneixen. El Un altre valor exportable seria el valor de la tradició i del patrimoni com a arrels d’una identitat, com alguna cosa moviment Educació per a Tothom, impulsat des de la UNESCO amb el suport de diversos organismes multilaterals, que ens explica. Des de projectes de patrimoni amb les escoles associades a la UNESCO fins a altres exemples com parteix d’un seguit d’objectius, el primer dels quals seria garantir l’educació primària universal a tots els nens i nenes el del Consorci d’Educació de Barcelona, que posa en contacte centres educatius de Barcelona amb ONG. Un exem- del món. I nosaltres vam introduir algunes qüestions: es té en compte la diversitat cultural? Es té en compte la llengua ple és un intercanvi entre escoles del Senegal i escoles de Barcelona, on mitjançant els jocs populars de cada país els d’origen? Quins indicadors hi ha per veure si tothom s’hi sent representat? Aquesta major presència catalana en aquests debats internacionals seria, doncs, un repte. 72 73
  6. 6. 2a Taula rodona Ramon Vila SECRETARI DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ PIMEC I per acabar, la defensa i promoció dels drets. Ja ho he dit: l’escola ha de treballar l’educació en drets humans, ha d’esdevenir un laboratori, ha de crear un espai per exercir aquests drets. En l’àmbit internacional trobem diversos Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1976 i doctorat a la Universitat exemples on els joves hi participen: la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme (www.citiesagainstracism.org), de Barcelona (1976-1979). També va realitzar un Programa d’alta direcció-PDG a IESE que organitza trobades i dóna eines per promoure una representació catalana tant de joves com de l’Ajuntament el 1986 i el postgrau d’Indústria química a Grenoble (França) el 1995. Actualment és de Barcelona. el secretari del Patronat de la Fundació PIMEC Acció Social i el director de la Fundació PIMEC Acció Social. És propietari i director de l’empresa Direct Will BCN, SL, del sector Entrant en el tema de l’empatia (el «patir amb el que pateix» que comentava l’Enric), a Catalunya hi trobem també químic. Director tècnic farmacèutic de DAU, primer laboratori d’Europa amb col·lectiu moltes experiències. Un exemple que em toca de prop: una companya de feina marxa a Palestina amb UNRWA a de disminuïts psíquics i assessor de diferents empreses. És membre del Ple de la Càmera liderar un projecte sobre l’impacte en processos d’educació en els territoris ocupats. És un bon exemple de com unes Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i membre fundador de la Comis- bones arrels i un tronc ple de valors han donat uns fruits que són el compromís per lluitar contra les desigualtats. I en sió de Responsabilitat Social Empresarial. També és patró de la Fundació PIMEC Acció aquest punt, també caldria esmentar el valor de la convivència tant a l’escola com en el temps de lleure. Social i membre de la Junta Directiva de PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya). Quatre reptes per esdevenir entitats exportadores de valors: Presideix la Comissió Iberoamericana de la UEAPME, Patronal de la Petita i Mitjana Empresa a Brussel·les i és vicepresident d’RSE de la Cambra de Comerç. Vicepresident de Barcelona Negocis i Franquícies de la Fira de Barcelona i membre del Consell d’Ad- El primer, que té més a veure amb les entitats, i que ha sorgit aquest matí en relació amb els joves i l’envelliment de ministració de l’Agència Catalana de Cooperació. les associacions: cal rejovenir-les. Trobar nous missatges, formats; a vegades no hem sabut transmetre el missatge. Donar a conèixer allò que fem; hem de trobar aliances amb els mitjans. Més presència en fòrums internacionals d’educació. N’hi ha poca, tot i que trobem experiències com la Xarxa d’Edu- cadors en Drets Humans, gent molt jove que prové del CNJC i que participa en el Consell d’Europa per portar aquí E n primer lloc, gràcies per convidar-me a aquesta taula, el nom de la qual produeix un cert goig: la societat catala- tot el procés educatiu de treball en drets humans i introduir el programa COMPASS (http://eycb.coe.int). COMPASS na com a exportadora de valors. I és que Catalunya és realment capdavantera en moltes coses de cara a l’exporta- és un programa d’educació en drets humans per a primària, secundària i superior, i la Xarxa el vol traduir al català ció. Per exemple, la Patronal de PIMEC, juntament amb Foment del Treball, Comissions Obreres i UGT, vam muntar i fer d’enllaç. Cal més representacions en aquest sentit. fa cosa d’uns deu anys un grup de treball per ajudar el Nord d’Àfrica a organitzar els seus propis sindicats. Vam anar a Tunísia, a Algèria i al Marroc juntament amb la Fundació Adenauer. Va ser un projecte absolutament pioner a Europa. Uns agents socials d’aquí, de Catalunya, anaven més enllà, com ja va passar al segle XII, a explicar, en llocs on les administracions i lleis ho prohibien, com havien d’organitzar-se. Alguna cosa devien sembrar en aquella societat del Nord d’Àfrica, que canvia tan ràpidament ara. Però fa cinc anys, en la petita i mitjana empresa hi havia un rebombori al voltant de l’RSE; tothom apostava per la responsabilitat social de l’empresari, i nosaltres hi estàvem totalment en contra. Per què? Perquè l’RSE consisteix a obtenir benefici i generar llocs de treball. Per contra, ens trencàvem el cap per poder donar la volta a les paraules i buscar un empresari socialment responsable. I sota aquesta òptica, vam fer nostres un seguit de missatges i valors i vam crear la Fundació PIMEC Acció Social, una entitat innovadora (només n’hi ha una altra de semblant a Europa). Des de la Fundació volem crear consciència i donar acció social al món empresarial, aportar valor, sensibilitzar, etc. 74 75
  7. 7. 2a Taula rodona 2a Taula rodona I ara us detallaré tres pinzellades o tres accions que hem dut a terme. P er acabar, un exemple d’exportació de valors que hem realitzat des de la Fundació PIMEC juntament amb “la Caixa” i el programa Incorpora (http://obrasocial.lacaixa.es/incorpora), que possiblement coneixeu molts de vos- Avui vivim uns moments de crisi, i molts empresaris han hagut de tancar els seus negocis. Quan un empresari tanca, altres. Aquest programa vol oferir oportunitats i ocupació a persones en situació d’exclusió. Nosaltres hi vam entrar el que fa és baixar la persiana i el que li queda és una angoixa brutal i, segurament, molts deutes. Això no ho volem com a mitjancers, ja que els tècnics d’inserció laboral no parlaven el mateix llenguatge que l’empresari, i vam fer per a ningú. Davant d’aquesta situació, nosaltres hem elaborat un programa que ajuda aquestes persones que viuen tasques de formació en aquest sentit. La veritat és que va ser el primer programa que vam desenvolupar, i ens va un estat absolutament dolorós i que no saben què fer ni com reaccionar. Tenim un programa que es diu emppersona, anar tan bé que encara l’estem fent. Però més enllà del seu èxit, en un diàleg amb “la Caixa” ens van comentar que té com a objectiu principal preocupar-se de totes aquelles persones empresàries, autònomes i emprenedores del que volien dur a terme una acció social al Marroc perquè havien d’obrir una oficina allí i no sabien ben bé què fer. nostre país —i també que han vingut de fora— que s’han quedat sense feina i necessiten ajuda des del punt de vista Ells estaven pensant a fer una cosa semblant a quan van anar a Polònia i van organitzar una exposició de quadres. empresarial, professional, socioeconòmic o psicosocial. Els donem un cop de mà, i ens trobem amb situacions molt Però nosaltres els vam oferir la idea de portar el programa Incorpora al Marroc. En un principi semblava una idea dramàtiques, com un sense sostre i moltes més coses. molt escabellada, però justament amb els Infants del Raval ens vam posar en marxa. I avui en dia és un programa espectacular al Marroc que fa ja tres anys que camina. Nosaltres vam fer el traspàs a la CGEM, que és la patronal També hem cregut que havíem de ser agosarats perquè la societat ha creat uns tabús davant de certes realitats, i a de la petita i mitjana empresa allí, vam exportar el model, i ells han muntat arran d’això la seva pròpia acció social. l’empresa encara es fan més difícils de tractar, i un d’ells és la paraula droga. Havíem de buscar un pacte amb els En aquests moments estan inserint més de vuit-centes persones l’any en el món laboral, i hem de tenir en compte sindicats perquè poguessin fer una tasca de sensibilització sobre aquest problema, que hi és a la societat, i que si que al Marroc això és molt més complicat que aquí. hi és a la societat també hi és a l’empresa. Vam contactar amb el Projecte Home i vam crear un programa —és un projecte viu, com tots els que us explicaré—, i estem entrant en l’empresa gràcies al fet que els sindicats han admès Amb tots aquests exemples he volgut reforçar aquesta idea que Catalunya és efectivament gresol de valors, com que no sigui risc laboral sinó un tema d’informació, de sensibilització. Personalment crec que estem fent molta feina, altres, però a més a més, jo crec que els sap exportar. estem creant uns canals als quals la gent en aquestes situacions de desesper es pot acollir. Us explicaré una anèc- dota, un fet molt emotiu que ens va passar fa una setmana a Sabadell. El que va succeir és que una empresa ens va demanar d’anar a la seva seu a fer una xerrada. Quan vam arribar, ens vam trobar en una sala amb cinquanta dones. Mai ens havíem trobat amb una situació de tanta gent d’un mateix sexe. Quin era el motiu? El motiu era que totes eren mares d’adolescents i estaven angoixades pel problema de la drogoaddicció. Curiosament, quan totes elles van poder expressar la seva angoixa, en van parlar, van veure com s’havia de tractar, l’endemà els índexs de productivitat de l’empresa van començar a canviar i es van incrementar. Totes aquestes accions les considerem d’acció social, i estan dins de la missió de la Fundació, que és fomentar una cultura empresarial renovada i compromesa amb l’entorn. I volem sensibilitzar el món de la petita i mitjana empresa i de l’emprenedor sobre la necessitat d’incloure aspectes socials com a valor de competitivitat dins de la dinàmica empresarial des de la visió de l’esforç compartit amb els diferents agents socials i econòmics. I ara estem incorporant una nova paraula al mercat, que és l’empresari voluntari, un concepte que encara no s’havia posat en marxa, i ho estem organitzant. 76 77
  8. 8. Debat Mònica Sabata JnZg bgm^kgZbhgZebms^f% jn^ ®l ^e g^`hbZm ]^ eZ Volia fer un passet més en tot el que hem dit al llarg del ?H<BK% mZf[® ah _^f Zf[ ngl oZehkl hgk^ml i^k¸ a vegades ens trobem que ni el nostre receptor ni els dia. Tots estem d’acord que d’una manera o una altra mitjans de comunicació, acaben dient el que nosal- transmetem valors sigui des del món de l’empresa, des tres estem intentant dir. del món de l’educació, des del món del lleure o des de la política inclús...Crec que també estem d’acord que quan internacionalitzem, que és el negociat de la FO- formació d’una determinada manera, però quines són CIR, també ho fem amb uns valors concrets però a ve- les eines? És a dir, som una societat d’acollida, d’acord.D gades ens trobem que ni el nostre receptor ni els mitjans Però com expliquem això a fora? de comunicació, acaben dient el que nosaltres estem intentant dir. Caldria revisar per exemple que va acabar dient la premsa marroquina, possiblement ho hagueu Ramon Vila fet des de PIMEC, sobre el treball de la Patronal en el programa d’inserció. També ens trobem que anem a la Hem de concentrar, si volem tenir una única imatge, UNESCO i que no és senzill explicar perquè una ONG no pot ser que dins de l’administració es tracti la pro- catalana fa accions concretes o perquè les federacions jecció exterior de manera tan diferent. Hem de donarDebat esportives que competeixen a nivell internacional siguin o ignorades als mitjans o bé els diaris espanyols s’hi el missatge mastegat als mitjans de comunicació i ne- cessitem un òrgan que concentri la imatge que volem tirin a sobre. Està clar que aquí intervenen els mitjans projectar. de comunicació; però també és evident que nosaltres hem de fer una feina interna per aprendre com hem d’explicar això a fora. En aquest sentit, us explicaré una Enric Canet anècdota que m’ha passat aquesta setmana: a l’aero- port de Sicília em van donar un diari, Le Monde, on Crec que part del problema es diu Espanya, i a vegades hi havia un article sobre el reciclatge a Barcelona. Els és una piconadora tan gran que no ens hi podem en- elements identificatius per definir Barcelona en aquell frontar i hem de buscar camins accessoris, dreceres. Te- article eren una bandera espanyola i un brau. Tenim un nim coses a exportar, també en el món de l’associacio- problema en la difusió dels nostres valors, dubto molt nisme, el mateix Casal dels Infants en seria un exemple. que els senyors del reciclatge amb els que va parlar Le El Casal és una entitat que ha esdevingut propietat de la Monde parlessin de braus. Poso aquest exemple perquè ciutadania catalana i és un invent difícil de trobar enlloc avui hem abordat un nivell de debat molt interessant més. Un espai on gairebé totes les opcions polítiques, però crec ens queden definir encara quins instruments religioses s’hi agrupen perquè creuen en el dret a la tenim com a país perquè les organitzacions que fan fei- igualtat. N’és un exemple, com també ho seria el món na internacional puguem fer-ho en condicions, tot i que de l’escoltisme i de l’esplai. I la proposta seria exportar ja sabem que sempre hi haurà diaris que tractaran la in- aquests models sense enfrontar-nos a Madrid. 78 79
  9. 9. Debat Debat Lluch Martí Enric Canet Àngel Messeguer Marga Serra DE LA FUNDACIÓ PRIVADA CATALUNYA El que dius lliga perfectament amb aquesta manera de DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Afegiria també que hem de perdre la por. És a dir, som VOLUNTÀRIA fer de Catalunya en el que el redreçament social i el petits, però som catalans i ho hem de dir amb orgull redreçament nacional han estat imbricats. Quanta gent Jo voldria dir que tindrem un problema de projecció (tot i el rebuig que produeix aquesta paraula). No ens Jo volia dir que les experiències de les que parleu de- ha volgut redreçar el país redreçant socialment la gent exterior fins que no tinguem estat, aquest problema no hem d’acovardir, la piconadora que passi però nosal- mostren uns valors molt clars com el coratge i la va- del país i a l’inversa? Som un país que constantment ens el té Suècia, no el té Finlàndia. No és una proclama tres hem de tirar pel dret i anar fent. lentia. I al final depenen de nosaltres mateixos, mirar redrecem, vivim a la contra, com diria Vázquez Mon- política d’última hora; és l’assumpció d’una realitat. davant tot i que la piconadora s’apropi, i tenir aquest talbán “contra Franco vivíamos mejor”. Tots aquests camins que s’estan provant, aquests pas- coratge per seguir endavant com a país. La responsa- sos perifèrics, són tots molt vàlids perquè consciencien i Ricard Lobo bilitat no em lliga amb victimismes o les excuses, és a entrenen. Potser el pas que falta és l’assumpció de risc, dir, s’ha d’acceptar la realitat però s’ha de tenir valor i Aquesta manera de fer de Catalunya en el que el el concepte del risc com a part de la formació de valor DEL CIEMEN seguir endegant projectes com entitats i persones des d’una persona, d’una col·lectivitat. Per tant si ens pen- k^]k^­Zf^gm lhbZe b ^e k^]k^­Zf^gm gZbhgZe aZg ^l- del respecte i la responsabilitat. I s’ha de reconèixer la mZm bf[kbZml JnZgmZ `^gm aZ ohe`nm k^]k^­Zk ^e iZ²l sem que el que estem fent és l’entrenament abans del Jo voldria fer una reflexió de caire filosòfica o concep- feina que entitats com les que estan aquí fan, que no k^]k^­Zgm lhbZef^gm eZ `^gm ]^e iZ²l b Z e bgo^klZ8 partit i que el partit que hem de jugar és en un altre tual. Parlar de valors catalans exportables és una mica busquen excuses sinó que segueixen lluitant. Lhf ng iZ²l jn^ hglmZgmf^gm ^gl k^]k^^f% obobf camp, tots aquests entrebancs que ens trobem es donen perillós ja que pot comportar una certa autocomplaen- Z eZ hgmkZ% hf ]bkbZ O§sjn^s FhgmZe[§g hgmkZ perquè el que estem vivint -per molts anys que s’hagi ça. És a dir, pot suposar voler donar lliçons als de fora ?kZgh obo²Zfhl f^chk allargat- és una situació de provisionalitat, d’excepcio- i els valors si són valors són universals. Una altra cosa nalitat. Si no fos així els models d’estats petits que estan molt diferent, i aquí se n’ha parlat molt, és el que aquests fent aquesta tasca de projecció d’identitat i valors ja ens valors són capaços de generar, en virtut d’una cosa que serviria; però com no és així sí que hem de fer aquest ens és molt característica que és la imaginació. I en exercici d’imaginació perquè és molt difícil trobar exem- aquest país n’hi ha d’imaginació. I posaré dos exemples ples que ens serveixin. que he conegut avui en aquestes Jornades. El primer el de l’empresari-voluntari, això és una gran troballa. El I fins que no juguem el partit, hem de seguir lluitant el segon, el Casal d’Infants del Raval. Els dos són aplica- pre partit i hem d’assumir el risc que val la pena fer-ho. cions concretes d’uns valors que són universals. Per tant hauríem de parlar més d’exportació d’experiències soli- dàries dintre del que són els drets humans, la sensibilitat, Jo voldria dir que tindrem un problema de projecció la compassió. Aquestes experiències són les exportables. ^qm^kbhk Ûgl jn^ gh mbg`n^f ^lmZm% Zjn^lm ikh[e^fZ gh ^e m® Ln¯bZ% gh ^e m® ?bge¨g]bZ Gh ®l ngZ ikheZ- fZ ihe²mbZ ] ¼embfZ ahkZ4 ®l e Zllnfib· ] ngZ k^Zeb- IZkeZk ]^ oZehkl ZmZeZgl ^qihkmZ[e^l ®l ngZ fbZ mZm Mhml Zjn^lml Zfbgl jn^ l ^lmZg ikhoZgm% Zjn^lml perillós ja que pot comportar una certa autocom- passos perifèrics, són tots molt vàlids perquè conscien- ieZ^g­Z ¡l Z ]bk% ihm lnihlZk ohe^k ]hgZk eeb­hgl b^g b ^gmk^g^g Ihml^k ^e iZl jn^ _ZemZ ®l e Zllnfib· als de fora i els valors si són valors són universals. de risc, el concepte del risc com a part de la formació ]^ oZehk ] ngZ i^klhgZ% ] ngZ hee^mbobmZm 80 81
  10. 10. Debat Debat Ignasi Donyate Marga Serra operació ni de res de res- i hem fet polítiques subsidià- Dolors Reig ries. Ara amb un desacomplexament gradual ho estem ADVOCAT Per evitar els “xiringuitos” hem de treballar entre nosal- canviant perquè tenim els elements. Algú ha dit aquest DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE CLUBS tres però crec que hem de perdre la por a treballar del matí que Catalunya no és rica en matèries primes, és I ASSOCIACIONS UNESCO Recuperant la intervenció del Sr. Ricard Lobo i distingint bracet de les administracions i trobar els encaixos. cert, ara afortunadament és rica en capital humà i ho entre valors i experiències que transmeten uns valors, sí és. I avui algú em parlava de la música catalana que fa En referència al tema dels “xiringuitos”, aquest any que crec que la FOCIR hauria de ser un lloc on donar quatre dies semblava que estigués ferida de mort i ara per primera vegada totes les branques de la Xarxa Civil valor a les experiències internacionals positives i imagi- està vivint un procés de renaixença molt fort. Per què? Hem de treballar entre nosaltres però crec que hem UNESCO ens hem trobat per tal de que ens conegués- natives. Perquè totes les coses que les entitats realitzen de perdre la por a treballar del bracet de les admi- Perquè hi ha gent, perquè hi ha país. Jo crec que hi ha sim més uns amb els altres. I les branques són: escoles a l’àmbit exterior per molt petites que siguin són molt nistracions i trobar els encaixos. valors catalans, perquè hi ha valors que penso són més associades a la UNESCO, la FCACU, grup de bibliote- importants. característics i més típics de determinats pobles. Hem ques, càtedres, i el Centre UNESCO de Catalunya. Per acceptat “l’aixecar-se ben d’hora” de Guardiola, com primera vegada a la vida, del 12 al 19 de novembre, a caràcter català o definitori del fet diferencial català. I vàrem decidir aplegar-nos tots sota el mateix paraigües EZ ?HBK aZnkbZ ]^ l^k ng eeh hg ]hgZk oZehk Z Marc Gafarot el gran problema que tenim és l’acomplexament, que- i fer visible l’activitat que fèiem, més de 40 activitats. les experiències internacionals positives i imaginati- dar-nos amb un discurs que interessa a l’espanyolisme. M’agradaria que féssiu una reflexió per veure quantes o^l I^kjn¯ mhm^l e^l hl^l jn^ e^l ^gmbmZml k^Zebms^g DE LA FUNDACIÓ CATMÓN I els catalans hem d’excel·lir, i per fer-ho hem de parlar n’heu vist en els mitjans de comunicació. Z e ¨f[bm ^qm^kbhk i^k fhem i^mbm^l jn^ lb`nbg l·g fhem bé català, hem de fer la feina ben feta i hem de tirar importants. Fins que no siguem un estat jugarem en una categoria endavant la nostra indústria, però per començar ens ho que no és la que ens toca, jugarem en una categoria hem de creure. I si ho volem exportar ho hem d’exportar inferior. Dit això Catalunya com una regió europea té un fent bandera de la catalanitat. rol a desenvolupar important i no pas subaltern, el pro- Adrià Bas blema és que encara resta en molts de nosaltres un cert colonialisme psicològic i un cert acomplexament que el Catalunya com una regió europea té un rol a des- envolupar important i no pas subaltern, el problema DE CATALUNYA RÀDIO marca la pertinença a l’Estat espanyol, i això es copsa és que encara resta en molts de nosaltres un cert en molts nivells. I als mitjans de comunicació ho podem Tinc la sensació de que els que avui som aquí si som veure quan no es té un discurs autocentrat, tots ens en colonialisme psicològic i un cert acomplexament que ^e fZkZ eZ i^kmbg^g­Z Z e lmZm ^liZgrhe aquí és perquè tots tenim la mateixa voluntat de pro- riuríem si TVE fes un mal ús de la llengua castellana moure aquests valors i en el fons estem caient en aques- cosa que no passa en els mitjans catalans. B ^el ZmZeZgl a^f ] ^q^eebk% b i^k _^kah a^f ]^ ta autocomplaença que entre nosaltres ens ho fem tot. parlar bé català, hem de fer la feina ben feta i hem La pregunta potser no té resposta però és com sortim a Jo provinc del món de la cooperació exterior i de les re- de tirar endavant la nostra indústria, però per co- fora a fer la predica a tota la gent que avui no és aquí? lacions exteriors i crec que un error que em comès com f^g­Zk ^gl ah a^f ]^ k^nk^ B lb ah ohe^f ^qihkmZk I és la resta del país qui també ha de contribuir a cons- a país - i no vull centrar-ho en cap partit polític- és que ah a^f ] ^qihkmZk _^gm [Zg]^kZ ]^ eZ ZmZeZgbmZm truir aquests propis valors. I una mica és això que ens no tenim clara la priorització de la nostra estratègia. tanquem en els nostres propis “xiringuitos”. Moltes vegades hem fet polítiques que han reflectit més un seguidisme cap a Espanya - i l’estat espanyol dit de passada no és un exemple en política exterior ni de co- 82 83

×