Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Talller mirades al_sud_bangladesh_cat

316 views

Published on

Materials educatius sobre el treball infantil a Bangla Desh. De la meva etapa a Intervida.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Talller mirades al_sud_bangladesh_cat

  1. 1. MIRADES AL SUD ‘Antes de crecer’ El problema del treball infantil a Bangla Desh. S Fotografia: © Borja Costa/Intervida
  2. 2. ‘Antes de crecer’ (El problema del treball infantil a Bangladesh). SC03/11 Autors: Elisenda González i Margarita Serra · Desenvolupament gràfic: Eduard Altarriba · Imatges: Borja Costa i Josep Cruañas. Fundació Intervida // C/Pujades, 77-79, 4a planta // 08005 BCN docencia@intervida.org // 93 300 11 01
  3. 3. ÍNDEX Introducció Sinopsis documental Fitxa tècnica Context de Bangla Desh Dades de Bangla Desh Projectes Intervida Orientacions per al professorat Adequació curricular de les activitats “Mirades al Sud” “Antes de crecer”, treball infantil a Bangla Desh Objectius de l’activitat Continguts Glosari Recursos Enllaços recomanats El treball infantil Distincions bàsiques en les normes de l’OIT relatives al treball infantil Quines són les pitjors formes de treball infantil Treball infantil, cosa de nens? Causes del treball infantil Si hi ha unes causes... hi ha unes conseqüències Solucions al treball infantil Vídeo treball infantil A. Qüestionari sobre el documental B. Debat a l’aula C Activitat d’investigació D Causes del treball infantil E Conseqüències del treball infantil F Joc de rol I tu... tens alguna cosa a veure amb el treball infantil? Coses que pots fer tu per lluitar contra el treball infantil1 4 5 5 5 6 7 9 9 9 9 9 10 12 11 13 13 14 14 14 15 15 17 18 19 19 20 21 22 25 26
  4. 4. 4 INTRODUCCIÓ “La lectura del món és anterior a la lectura de la paraula”. Paolo Freire Intervida entén la Educació per al Desenvolupament com un procés educatiu que té com a objectiu la conscienciació crítica, el compromís, la responsabilitat i l’acció tant individual coma col·lectiva per tal de promoure un canvi en el model de relacions nord-sud. Per construir móns més justos i solidaris., cal partir transformació dels processos d’aprenentatge. Els materials pedagògics “Mirades al Sud” són un recurs per treballar a l’aula buscant la reflexió i la formació de la consciencia crítica. Els documentals, els materials i les xerrades “Mirades al Sud” ens permeten conèixer i mirar altres móns, maneres de viure i de veure la vida. La projecció dels documentals “Mirades al Sud” és el punt de partida per apropar-nos a diferents realitats socials i temes sobre els quals volem treballar: les desigualtats nord-sud, l’eradicació de la pobresa, el dret a l’aigua, migracions, gènere i desenvolupament, el dret educació o el medi ambient entre d’altres. Així doncs, i tal com expressem en el diagrama, els materials “Mirades al Sud” es fonamenten en un pro-cés d’aprenentatge que parteix de l’educació de la mirada i del coneixement i l’afirmació de sensibilitats per tal de formar l’alumnat com a membres d’una ciutadania crítica i compromesa amb l’acció individual i col·lectiva. Aquests materials són fotocopiables i podeu trobar els vídeos a l’enllaç http://vimeo.com/35745251 (part 1) i http://vimeo.com/35874979 (part 2) o demanar-los en format DVD a docencia@intervida.org. Veure i aprendre Veure i actuar Veure i pensar Educar la mirada
  5. 5. 5 SINOPSI DOCUMENTAL Bangla Desh, a més de ser un dels països més densament poblats amb 1136,21 habitants per quilòmetre quadrat (Espanya té una densitat de 91,13 hab./Km2), és un país especialment castigat pels desastres na-turals, com ciclons o inundacions, de nefastes conseqüències per a un país en vies de desenvolupament. A això cal afegir el fet que un 50% de la població viu amb menys d’1,25 $ diari. El treball infantil és una qüestió preocupant a Bangla Desh. El nombre de nens i nenes treballadors aug-menta. Factors com la pobresa, els desastres naturals i la superpoblació del país agreugen el problema. A través d’alguns exemples, aquest reportatge intenta aclarir quins elements són necessaris per poder parlar del final del treball infantil. FITXA TÈCNICA Títol: Antes de crecer (El problema del trabajo infantil en Bangladesh). Gènere: Documental. Durada 15’ 33”. Producció: INTERVIDA. 2008. V.O. castellà, anglès i bengalí amb subtítols en castellà. Realització i guió: Nuria Polo. Cap de producció: José Cruañas. Imatge: Amadeo Di Giacomo. Muntatge: Sergi Llompart. Narració: Alba Sola. Producció a Bangla Desh: Natalia Costa. CONTEXT DE BANGLADESH Font: http://maps.google.es
  6. 6. 6 Dades de Bangla Desh Capital: Dhaka Superfície: 144.000 km2 Població: 158.665.000 habitants Esperança de vida: 66,9 anys PIB per habitant: 1.587 $ Índex de Desenvolupament Humà (IDH): 0,469. Número 129 d’un rànquing de 169 països. Indicadors de compliment dels ODM: Percentatge de persones en pobresa extrema: 66% Percentatge de població desnodrida (2004): 27% Percentatge d’escolarització en educació primària (2006): 89,6% Percentatge d’analfabetisme femení: 52% Taxa de mortalitat infantil: 47 infants per cada 1.000 nascuts vius Taxa de mortalitat materna: 570 per cada 100.000 nascuts vius Percentatge de població amb accés a l’aigua potable (2008): 59% Percentatge de població amb accés a sanejament bàsic (2008): 31% Percentatge d’infants entre 5 i 14 anys, víctimes de treball infantil: 18% Font: Informes de Desenvolupament Humà, Nacions Unides i L’estat de la població mundial 2009. Bangla Desh és una república popular de l’Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. El nom Bangla Desh significa, en bengalí, “terra dels qui parlen bengalí’. Antigament conegut com a Pakistan Oriental, es va independitzar d’aquest país l’any 1971. Bangla Desh és un dels països més empobrits del món i un dels més densament poblats. Les pluges monsòniques, els tifons, els ciclons, les inundacions i la fam són freqüents. El país pateix una alta su-perpoblació, per la qual cosa el 1992 el Govern va començar a promocionar el control de la natalitat per frenar el creixement de la població.
  7. 7. 7 Moltes persones no tenen terres o es veuen obligades a viure en regions pantanoses que s’inunden anualment durant l’època de pluges, amb el risc de contraure malalties i perdre els seus mitjans de sub-sistència. L’explotació infantil és un dels principals problemes a Bangla Desh. No és estrany veure nens i nenes participant en diferents activitats laborals com picar pedra, operar amb màquines en alguna fàbrica o realitzar treball domèstic o agrícola, entre d’altres, per un salari insuficient i en condicions infrahumanes. S’estima que 7 milions d’infants bengalis treballen a causa de l’extrema pobresa en què es troben les seves famílies. Els greus problemes estructurals que afecten les poblacions més vulnerables de Bangla Desh, especialment nens i nenes, fan necessària la posada en marxa de projectes i accions amb l’objectiu de millorar les condicions d’educació i salut, entre d’altres, per garantir que puguin gaudir dels drets bàsics. A Bangla Desh, Intervida treballa en les comunitats més desfavorides, tant a les àrees urbanes marginals (slum) de Dhaka i Narayaganj, com a les àrees rurals de Gazipur i Mymensing. Projectes Intervida Intervida té com objectiu la promoció i la protecció dels drets dels menors, sovint totalment indefensos davant abusos de diferent tipus. Amb aquesta finalitat, es realitzen projectes i activitats d’educació, salut, participació comunitària, desenvolupament econòmic i protecció dels drets de la infància. L’explotació laboral infantil és una de les principals xacres contra les quals Intervida treballa en aquest país. Es treballa en cinc centres educatius incidint en l’educació no formal, la sensibilització i les activi-tats culturals, i també es faciliten paquets escolars. Intervida garanteix el dret a l’educació a nens i nenes de las comunitats més desfavorides a través d’un total de 35 centres escolars propis: els pathshala (escoles urbanes) i els shikkaloy (escoles rurals). A més
  8. 8. 8 a més, Intervida té 5 escoles per a nens i nenes treballadors, totes elles en slum de la ciutat de Dhaka. L’acció d’Intervida en aquest sector pretén facilitar l’accés a una educació preescolar i primària de quali-tat per a nens i nenes entre els 5 i els 11 anys. Es treballa molt de prop amb els i les docents en activitats de capacitació amb l’objectiu de millorar la qualitat educativa. També es duen a terme projectes de salut, participació comunitària, desenvolupament econòmic i pro-tecció dels drets dels infants.
  9. 9. 9 ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT Els vídeos “Mirades al Sud” apropen l’alumnat a diferents realitats del món. L’activitat es pot desenvo-lupar de diferents formes, des de la Fundació oferim una xerrada acompanyada del vídeo per centrar el tema i apropar el concepte de desenvolupament als joves. En segon lloc acompanyem el vídeo d’una proposta didàctica amb exercicis per treballar a l’aula, ambdues activitats es poden fer per separat. Adequació curricular de les activitats “Mirades al Sud” D’acord amb el currículum oficial de l’Educació Secundària Obligatòria, el nostre projecte educatiu pro-mou l’assoliment dels següents objectius generals per a l’etapa1: A. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica. C. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones. F. Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cul-tures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural. N. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i con-tribuir a la conservació i millora d’aquests. D’acord amb les competències bàsiques, les nostres activitats promouen el treball de les competències comunicatives i de les relacionades amb el desenvolupament personal i l’educació per a la ciutadania. “Antes de crecer”, treball infantil a Bangla Desh Aquest vídeo ens apropa a la realitat del treball infantil a Bangla Desh. A través de diferents testimonis: infants, famílies, polítics i ONG coneixem el problema i les diferents propostes de solució. Objectius de l’activitat Apropar-se a l’anàlisi de les desigualtats Nord-Sud. Promoure la participació i la reflexió sobre el treball infantil. Conèixer què són i com funcionen els projectes de cooperació. Conèixer la realitat de Bangladesh, especialment pel que fa al medi ambient. Reflexionar sobre la responsabilitat global en la construcció de societats més justes i participatives. Continguts El treball infantil: tipologia. Les causes de treball infantil: pobresa, discriminació, manca d’accés a l’educació. Alternatives al treball infantil. 1- L’enumeració concorda amb el llistat d’objectius curriculars del currículum escolar d’educació secundària de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació, 2009), del qual s’han extret aquests epígrafs.
  10. 10. 10 GLOSSARI Activitats perilloses Entre les activitats que l’OIT (veure Organització Internacional del Treball) no admet per als menors sota cap concepte, hi ha els anomenats treballs perillosos. S’entén com a treball perillós aquell que per les seves característiques pot produir efectes perjudicials en la seguretat, la salut (física o mental) i el desenvolupament moral dels menors. Aquests efectes poden ser causats per una càrrega excessiva, per les condicions físiques, o per la intensitat, duració, nombre d’hores, perillositat o manca de seguretat de l’activitat. A nivell nacional, la llista de feines perilloses es defineix a través d’una sèrie de consultes entre diferents actors socials i polítics1. Cercle de la pobresa Aquest concepte fa referència a la relació entre una situació de pobresa i alguns factors que en són alhora causa i conseqüència. En el cas de l’explotació laboral infantil el procés comença quan els infants passen a tenir un valor econòmic i són enviats a treballar. Això provoca un augment en el nombre de treballadors que té com a conseqüència un descens dels salaris, cosa que acaba fent que hi hagi més famílies que han d’enviar els seus fills i filles a treballar en comptes d’anar a l’escola. Això dificulta l’aplicació de lleis sobre l’edat mínima laboral i sobre l’educació obligatòria, no incentiva els empresaris a invertir en tecnologia i fa més probable que aquests nens i nenes enviïn els fills a treballar i no a l’escola. D’aquesta manera es perpetua no només el treball infantil, sinó aquest cercle de la pobresa2. Convenció dels Drets dels Infants (1989) És el tractat internacional de les Nacions Unides firmat el 1989 per tots els països del món excepte els EEUU i Somàlia. Mitjançant 54 punts es recullen els drets fonamentals de tots els nens i nenes per a garantir-ne un bon creixement i desenvolupament físic, psicològic i moral. Es pot consultar a http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu3/b/k2crc_sp.htm Conveni sobre les pitjors formes de treball infantil (1999) Davant la magnitud i la complexitat de la realitat de l’explotació laboral infantil, el 1999 l’OIT va decidir establir prioritats en la seva lluita i va aprovar el Conveni sobre les Pitjors Formes de Treball Infantil, que ha estat ratificat per un elevat nombre de països (158). Segons el conveni, les pitjors formes de treball infantil són: a. Totes les formes o pràctiques similars a l’esclavitud, com la venda o tràfic de menors, el treball per deutes, la servitud i el treball forçat. b. L’ús o l’oferta d’infants per a la prostitució o producció de pornografia. c. L’ús o l’oferta d’infants per a activitats il·lícites, especialment per a la producció i tràfic de drogues. d. Totes aquelles feines que, per la seva naturalesa o circumstàncies de realització, puguin perjudicar la salut, la seguretat o la moral de l’infant. Bangla Desh va ratificar el conveni l’any 2001. Educació primària universal Un dels Objectius del Mil·lenni proposats per les Nacions Unides de cara al compliment l’any 2015 és aconseguir l’educació primària universal. Això vol dir ésser capaços de garantir que tots els nens i nenes del món tindran el dret i l’oportunitat de cursar l’educació primària de forma gratuïta. Economia informal És l’activitat econòmica que no pot ser controlada i per la qual no es recapten impostos. 1 Definició de l’OIT, a: Hernàndez, A. Vidas explotadas. La explotación laboral infantil. Fundació Intervida, 2008. 2 Ibid.
  11. 11. 11 Esclavitud i servitud Estat en què es troba una persona o grup social sotmesa a la voluntat i el control d’una altra persona o grup. Nens i nenes econòmicament actius Fa referència a les activitats econòmiques productives que realitzen nens i nenes, destinades o no al mer-cat, remunerades o no, a temps parcial o complet, de manera ocasional o regular, legal o il·legal. Exclou les feines que els infants fan a casa seva i les activitats escolars. Les estimacions indiquen que el 2004 al món hi havia aproximadament 317 milions de nens i nenes econòmicament actius d’entre 5 i 17 anys d’edat, 218 milions dels quals podien considerar-se nens i nenes treballadors, i dels quals 126 milions treballaven en les formes més perilloses3. OIT L’Organització Internacional del Treball, creada el 1919, fou el primer organisme internacional que va parlar de treball infantil des de la seva primera reunió, abans i tot que ho fes la Declaració dels Drets dels Infants (1959). Amb el temps, l’OIT, pel seu caràcter d’agència especialitzada de l’ONU, ha desenvolupat un marc legal vinculant orientat a eliminar les pitjors formes de treball infantil arreu del món4. Pobresa i vulnerabilitat La pobresa és una categoria que fa referència a una realitat determinada en què no es compleixen unes mínimes condicions de vida en termes econòmics mesurables. El terme vulnerabilitat posa l’accent sobre aquesta realitat. Fa una anàlisi de les causes que poden provo-car una situació de pobresa i, alhora, de les oportunitats que poden ajudar a sortir-ne (les centrades en les capacitats pròpies de les persones o en les condicions estructurals). Programa internacional per a l’eradicació del treball infantil (IPEC) És un programa de l’OIT que des de 1992 “concentra els seus esforços en donar assistència tècnica als països per al disseny i posada en marxa d’una política nacional efectiva destinada a disminuir progressi-vament el treball infantil”5. 3 Hernández, A. Vidas explotadas. La explotación laboral infantil. Fundació Intervida, 2008. 4 Ibid. 5 Font: Web de l’OIT.
  12. 12. 12 RECURSOS Webs: OIT http://www.ilo.org/global/lang--es/index.htm UNICEF http://www.unicef.es/ ONU http://www.un.org/spanish/ Save the Children http://www.savethechildren.es/ OIT: Lo intolerable en el punto de mira. http://training.itcilo.org/actrav_cdrom2/es/osh/infa/infa1.html Bibliografia Hernández, A. Vidas explotadas. La explotación laboral infantil. Fundació Intervida, 2008. Hernández, A. La explotación sexual infantil. Fundació Intervida, 2006 Pérez de Armiño, K. (dir.) Diccionario de acción humanitaria y cooperación al desarrollo. HEGOA, Icària: Barcelona, 2002. Antillon C. i Espinoza H. Maltrato y trabajo infantil, dos males a erradicar. Intervida, Nicaragua, 2011. (http://www.intervida.org/media/98864/libronica.pdf)
  13. 13. 13 EL TREBALL INFANTIL Definim el treball infantil com el conjunt d’activitats formals i no formals realitzades per infants menors de l’edat legal de treballar. Aquestes activitats es poden classificar en dos blocs: A. Les tasques que fan els nens, nenes o adolescents que no afecten el seu desenvolupament personal en educació, participació social i salut. En les activitats d’aquest bloc podem incloure la col·laboració en les tasques de la llar o l’ajuda al negoci familiar fora d’hores d’escola o durant les vacances. Es considera que aquestes activitats contribueixen al desenvolupament dels infants i els fan adquirir habilitats i experiència. B. Les activitats que suposen una violació dels drets de la infància, que priven els infants de gaudir de la seva infantesa, de la seva dignitat. A més, es tracta d’un treball nociu per al seu des-envolupament físic i mental. Aquestes activitats són perjudicials per a la infància, interfereixen en l’escolarització, en alguns casos arriben a suposar esclavitud i priven els nens i nenes de viure amb les seves famílies. L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix aquest treball com “tota activitat estratègica de supervivència, remunerada o no, realitzada per nens i nenes que no tenen l’edat mínima d’admissió al món laboral, que no han finalitzat l’escolarització obligatòria o que no tenen els 18 anys en el cas de treballs perillosos”. En el quadre següent veiem, segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), els diferents tipus de treball infantil, quins són acceptables i quins han de ser eliminats. Així, els quadres en blanc representen formes de treball acceptable i els de color les considerades “perilloses” o les “inqüestionablement, pitjors formes de treball infantil”. Distincions bàsiques en les normes de l’OIT relatives al treball infantil Les caselles vermelles representen les formes de treball infantil que s’han d’eliminar. L’edat mínima per accedir a una feina es fixa per llei i acostuma a estar entre els 14 i els 16 anys. Pel que fa al treball lleu-ger, feines domèstiques o treball en empreses familiars o que forma part de l’educació, l’edat es pot fixar entre els 12 i 13 anys. Treball exclòs de la legislació relativa a l’edat mínima 18 anys 15 anys 12 anys Treball lleuger Treball sense risc Treball perillós Les pitjors formes de treball infantil
  14. 14. 14 Quines són les pitjors formes de treball infantil Es consideren les pitjors formes de treball infantil l’esclavitud, el treball forçós i la venda i tràfic de nens i nenes per utilitzar-los en conflictes armats o en la prostitució, en pornografia o activitats il·lícites. També es poden incloure en aquest grup les activats perilloses, el treball pesat i sobretot qualsevol feina que privi els menors d’accedir a l’educació i de gaudir de la seva infantesa. Treball infantil, cosa de nens? En el documental apareixen molts més nens que nenes, però el treball infantil els afecta tots. Malaura-dament se sol parlar molt més dels nens perquè fan feines més visibles, les nenes normalment treballen com a serventes, una feina de portes endins que les invisibilitza. Les nenes estan destinades a cuidar la família (treball no remunerat) mentre que els nens fan feines fora de casa, normalment vinculades a un sou. Per això es valora molt més el treball dels nens i es prioritza que estudiïn enlloc de prioritzar els estudis de les nenes. CAUSES DEL TREBALL INFANTIL La principal causa és la pobresa. Les famílies creuen que la millor solució per millorar la seva economia i subsistència és utilitzar tota la força laboral possible. En principi, es pot pensar que no és dolent que la canalla contribueixi a l’economia familiar però, si aquesta contribució passa per deixar l’escola, s’entra en un cercle del qual és molt difícil sortir: el cercle de la pobresa. Una altra causa és la tolerància social vers el treball infantil. Molta gent considera que aquest és inevi-table. Moltes famílies tenen una visió positiva sobre el tema; pensen que a través del treball els nens i nenes seran més responsables quan siguin adults, i donen més valor a treballar que a anar a l’escola. Així mateix, les dificultats per accedir a una educació de qualitat, per manca de recursos econòmics de les famílies o per les dèbils polítiques del sistema, són la causa que molts nens i nenes treballin en comptes d’anar a escola. Finalment, no podem oblidar que si existeix el treball infantil és perquè també n’existeix la de-manda. Alguns empresaris prefereixen contrac-tar nens i nenes perquè són una mà d’obra ba-rata i dòcil, són més fàcils de tractar, són menys conscients dels seus drets i no s’absenten tant del lloc de treball.
  15. 15. 15 SI HI HA UNES CAUSES... HI HA UNES CONSEQÜÈNCIES Si bé és evident que els infants estan més exposats als riscos que comporten els treballs perillosos, de fet no són conscients del perill que corren la seva salut i el seu desenvolupament psíquic, moral i físic. Les nenes, especialment, són més vulnerables, per tot el que hem esmentat abans. Elles sovint pateixen una triple càrrega de treball: a casa, al seu lloc de feina i (si és que hi van) a l’escola. No anar a l’escola és una conseqüència molt greu per als infants, ja que l’educació és un dret fona-mental de totes les persones i és el dret que permet conèixer la resta de drets per exercir-los. SOLUCIONS AL TREBALL INFANTIL No és fàcil trobar una solució o la manera d’eradicar de soca-rel el treball infantil. A Intervida consi-derem que enfortir les capacitats de les comunitats i de la infància en especial pot portar la solució del problema. També entenem que l’educació és la millor alternativa al treball infantil. Promoure el dret a l’educació per a tots els nens i nenes treballadors a la llarga té molts avantatges i millora la participació en el creixement del país i el desenvolupament social i econòmic. L’educació és una via per trencar el cercle de la pobresa. No poder accedir a una educació de qualitat comporta més probabilitats d’estar aturat o realitzar treballs mal pagats i de no poder desenvolupar-se com a persona. En una economia basada cada vegada més en el coneixement, l’educació i la capacitació en tecnologia esdevenen factors clau per determinar la riquesa de la població. L’educació permet a les persones prendre el control de les seves vides, protegir els seus drets a l’educació, a la terra i a l’atenció mèdica. També permet la participació en la vida pública i proporciona la confiança necessària per parlar i per fer sentir les seves opinions. En aquest sentit, Intervida a Bangla Desh actua en dues línies de treball. La primera línia són les escoles per a nens i nenes treballadors (Working Children Schools, WCS). L’objectiu és oferir als infants la possibilitat d’accedir a un model d’educació no formal amb professorat especialitzat en el treball amb aquest grup considerat vulnerable. Les WCS preparen els nenes i ne-nes que hi assisteixen per als exàmens oficials d’educació primària. La gran majoria de nens i nenes treballadors de les escoles d’Intervida aproven l’examen i gairebé tots continuen amb l’educació secundària. A les WCS es segueix el currículum nacional tot adaptant-lo a les neces-sitats dels nens i nenes treballadors. La segona línia de treball consisteix en implan-tar accions de formació del professorat i de sen-sibilització en drets i incidència.
  16. 16. 16 VÍDEO TREBALL INFANTIL A. Qüestionari sobre el documental 1. “Antes de crecer”, per què aquest títol? 2. Descriu la situació del treball infantil. Segons el vídeo, quants nens i nenes menors de 15 anys tre-ballen al món? 3. Bangla Desh és un dels països que reuneix totes les condicions perquè el treball infantil es produeixi. Per què? 5. Quin és el percentatge de nens i nenes treballadors a Bangla Desh? Quants milions d’infants suposa? 6. Quants nens treballadors apareixen al vídeo? Quantes nenes? Hi ha dades que verifiquen l’existència d’un nombre elevat de nenes que treballen. Quines feines penseu que fan i que són menys visibles? 7 .Testimoni de l’Aleia Begum. • Per què ha de treballar la filla de l’Aleia? • Quantes hores treballa al dia? Quantes hores descansa? • A què es dediquen l’Aleia i la seva filla?
  17. 17. 17 8. Amb el vídeo hem conegut en Robin. • De què treballa en Robin? • Quants anys té? • Quines coses no pot fer perquè treballa? • Què pensa la seva mare sobre la vida i l’activitat d’en Robin? • Quins problemes ha tingut a la seva feina? • Què és el que més desitja per al seu germà? 9. Saps quin és l’organisme internacional que vetlla per eradicar el treball infantil? Quina feina fa? Al vídeo s’esmenta una convenció que va ser ratificada pel Govern de Bangla Desh el 2001, quina? 10. En el documental l’educació apareix com una solució i un antídot al treball infantil. Quin projecte realitza Intervida a Bangla Desh? Segons Vanessa Colorado, per què és important l’educació? 11. El treball infantil neix als països empobrits? Hi ha antecedents de treball infantil als països del nord? 12. Aquest vídeo es va enregistrar fa uns quant anys. Els nens i nenes qui hi surten ja han crescut. Què creus que se’n deu haver fet de tots ells? Com deu ser la seva vida d’adults?
  18. 18. 18 B. Debat a l’aula El debat és una activitat que promou la participació de l’alumnat i poten-cia les competències i habilitats comunicatives de nois i noies. Els objectius principals són: Generar reflexió sobre el treball infantil i com afecta el tema a l’alumnat. Enfortir les habilitats i competències comunicatives. Abans de començar el debat recomanem recordar els següents aspectes de funcionament: Definir bé el tema, els objectius i el que esperem del debat. Nomenar un moderador. Demanar el torn de paraula i respectar-lo. Evitar les desqualificacions. Preparar bé els arguments per exposar en el debat. Proposar a alguns alumnes que prenguin notes per fer unes conclusions del debat. A continuació us proposem algunes qüestions per a la discussió: A quina edat pensem que podem començar a treballar? Quines feines podem fer? On hi ha treball infantil? Indrets del món. Quin són els mecanismes de protecció dels drets dels treba-lladors al nostre país? On ens podem adreçar en cas que trobem vulnerats els nostres drets?
  19. 19. 19 C. Activitat d’investigació Com heu pogut veure en el documental, el treball infantil també va ser una realitat al continent europeu i Catalunya no en va ser una excepció. La industrialització va portar la creació de moltes fàbriques que contrac-taven nens i nenes per fer la feina. Us proposem fer un treball d’investigació. Teniu dues possibilitats: 1. Industrialització i treball infantil a la teva ciutat. 2. Confecciona un arbre genealògic de la teva família que inclo-gui les informacions següents: a. Nivell d’estudis dels teus avantpassats. b. Edat en què varen començar a treballar.
  20. 20. 20 D. Causes del treball infantil Assenyala les idees principals del text i la relació entre pobresa, treball infantil i educació. La pobresa és una de les fonts de desavantatge més corrents en l’educació. Al món hi ha 1.400 milions de persones que subsisteixen amb menys de 1,25 dòlars diaris. En les famílies pobres, el cost de l’escolarització competeix amb les despeses destinades a satisfer altres necessitats bàsiques com l’alimentació i l’atenció mèdica i sanitària. Els pares i mares no poden sufragar l’educació dels seus fills i aquesta és una de les raons més importants perquè aquests no vagin a l’escola. Fins i tot als països on l’escolarització és gratuïta, el cost dels uniformes, llibres i llapis representa un obstacle per a l’escolarització. Els alts nivells de pobresa limiten la capacitat de les famílies per fer front a les dificultats. Per als més pobres sovint és impossible salvaguardar l’escolaritat dels seus fills quan pateixen pèrdues d’ingressos i béns a causa de sequeres, inundacions, malalties i recessions econòmiques. Les nenes solen ser les pri-meres en pagar les conseqüències d’aquest tipus de situacions. Al Pakistan i Uganda, per exemple, les sequeres han fet que s’hagi retirat de l’escola un ma-jor nombre de nenes que de nens. El treball infantil és una altra de les conseqüències de la pobresa que fa retro-cedir l’educació. Segons estimacions recents, al món hi ha uns 116 milions de nens i nenes de cinc a catorze anys que treballen. Encara que són nombrosos els nens i nenes que miren de combinar l’escola amb la feina, dades empíriques relatives a l’Amèrica Llatina mostren que això té repercussions negatives en l’aprofitament escolar. A més, en el cas de molts nens i nenes, el nombre excessiu d’hores de treball els impedeix estudiar. Les disparitats entre els sexes en l’educació solen ser sovint un reflex de la participació de les nenes en les feines domèstiques. Per exemple, a la República Democràtica Popular de Laos, les nenes dediquen a les activitats domèstiques el doble de temps que els nens. Adaptat de l’Informe de Seguiment EPT, 2010.
  21. 21. 21 E. Conseqüències del treball infantil A continuació, completa la graella a partir de les feines que has vist que sortien al vídeo. Tipus de treball Agricultura Tasques Perills Conseqüències Treball amb maquinària, productes químics i càrrega de pes. Temperatures extremes, manipular productes químics, accidents amb la maquinària. Malalties respiratòries Fractures i trastorns oseomusculars per dur pesos.
  22. 22. 22 F. Joc de rol Sou una ONG que treballa a Bangla Desh i l’OIT i el Govern bengalí us ha demanat que prepareu un projecte de promoció del dret a l’educació per als nens i nenes treballadors. Una de les primeres coses que heu de fer, abans de dissenyar qualsevol acció, és conèixer tots els punts de vista dels grups implicats en el projecte (stakeholders) i veure en què coincidiu. Imagineu que sou en una reunió on hi ha representants de tots aquests grups: OIT i Govern, empresa-ris, famílies, nens i nenes i, és clar, vosaltres com a representants de les ONG. En el vídeo podeu trobar molta informació sobre els punts de vista d’aquestes persones, també us poden ajudar les dades sobre treball infantil que hi ha en aquest dossier. La finalitat d’aquesta activitat es conscienciar-nos sobre les dificultats amb què es troben les ONG per tal de millorar la vida d’aquests nens i nenes i mirar de trobar els punts d’acord entre totes les parts implicades. Grup: REPRESENTANT DE L’ORGANTIZACIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL Membres del grup: Descripció L’OIT i el Govern esteu molt interessats en eradicar el treball infantil, però us veieu impotents per fer-ho sobretot en els casos d’economia informal. De fet, heu decidit que, si no podeu arribar a tot arreu, fareu front de manera molt ferma a les pitjors formes de treball i explotació infantil. Sou conscients que encara que el treball infantil estigui prohibit a Bangla Desh, és molt difícil fer-ne un se-guiment. Per aquest motiu us recolzeu molt en les ONG de cooperació perquè treballin en els contextos on no podeu arribar. En aquest cas doneu ple suport a l’ONG i heu d’ajudar-la a convèncer les altres parts de la necessitat i els be-neficis de fer una escola per a nens i nenes treballadors. Arguments per al debat
  23. 23. 23 Grup: PATRONS Membres del grup: Descripció En principi, els patrons teniu molt clar que són els nens i nenes els que demanen treballar a les vostres em-preses. Us és igual si són menors o adults, l’important és siguin hàbils. Com a empresaris enteneu que també esteu fent un favor als infants perquè si treballen al vostre taller o empresa els esteu formant, estan aprenent un ofici mentre treballen i quan siguin grans tindran una feina i ajudaran la seva família. Arguments per al debat Grup: FAMÍLIES Membres del grup: Descripció Les famílies viviu en la més extrema pobresa i creieu que la millor solució és que els vostres fills i filles con-tribueixin a millorar l’economia familiar. Si heu de triar entre dur-los a l’escola o fer front a les despeses quotidianes, preferiu que els vostres fills i filles treballin. De petits els pares i mares d’avui també vàreu haver de treballar, i penseu que anar a l’escola no serveix per fer un ofici. De fet, la majoria de famílies penseu que treballar és una bona oportunitat per aprendre un ofici, que els nens i nenes creixeran més autònoms i apren-dran a ser més responsables. Arguments per al debat
  24. 24. 24 Grup: ONG Membres del grup: Descripció Les ONG de desenvolupament treballeu principalment en la promoció i defensa dels drets humans. La fina-litat és treballar conjuntament amb les persones dels països on coopereu per crear el futur i el desenvolupa-ment sostenible que aquestes comunitats creuen que és bo per elles. A Bangla Desh moltes ONG treballen per eradicar el treball infantil i, si això no és possible, trobar la solució perquè els nens i nenes puguin rebre educació. Així doncs, la vostra feina va en moltes direccions: amb els infants a través de la creació d’escoles amb horaris adaptats a les seves necessitats, amb les famílies i els patrons perquè entenguin la importància de l’educació dels nens i nenes i, finalment, amb els governs per que facin polítiques efectives per eradicar el treball infantil. Arguments per al debat Grup NENS I NENES Membres del grup: Descripció Sovint, els nens i nenes viviu una gran contradicció. Enteneu que heu d’ajudar a la família i que també depèn de vosaltres sortir una mica de la pobresa. I encara que el treball no us desagradi del tot, físicament us és molt feixuc i sovint patiu accidents. A part, també voleu jugar i anar a l’escola i, en definitiva, viure la vostra infància. Anar a l’escola per a nens i nenes treballadors és una bona solució que us permet viure amb dignitat. Arguments per al debat
  25. 25. 25 I TU... TENS ALGUNA COSA A VEURE AMB EL TREBALL INFANTIL? En aquest apartat us proposem fer una reflexió sobre la corresponsabili-tat de tots i totes davant les desigualtats del món i sobre què podem fer, com podem contribuir perquè això no passi. Us proposem una sèrie de reflexions i accions per ajudar a l’eradicació del treball infantil. La història de l’Iqbal Masih L’Iqbal Masih era un nen pakistanès que va ser cedit pel seu pare a un fabricant de catifes, a canvi d’un préstec de 600 rupies (equivalent a uns 12 dòlars nord-americans), xifra que la família necessitava per fer front a les despeses del casament del fill gran. Al Pakistan les famílies porten a terme una infinitat de sacrificis per casar els fills grans i assegurar una honorable descendència. Les famílies contreuen deutes amb creditors mitjançant el paishgee, una mena de préstec que es torna a través del treball de la descendència. Aquest va ser el cas de l’Iqbal que, en ser intercanviat pel préstec de la seva família, es va veure obligat a realitzar jornades laborals de quinze hores al teler, en duríssimes condicions, durant les quals era enca-denat i colpejat. Segons el costum pakistanès, els patrons recuperen els diners prestats descomptant la meitat del salari mensual acordat amb els seus obrers esclaus, els quals estan obligats a romandre al seu servei fins a la restitució total del deute. Si algú abandona el seu patró sense haver reemborsat la quan-titat del seu paishgee, comet una falta que el marca per sempre. Com que els interessos del deute del seu pare augmentaven, l’Iqbal, enlloc de tornar amb la seva família, va romandre diversos anys en esclavitud. Una organització índia, el Front d’Alliberament de Treball Forçat havia començat a deixar-se sentir al Pakistan i l’Índia, intentant engegar diversos processos judicials contra el Govern federal i contra els pro-pietaris de telers que empraven nens o treballadors esclaus. Aquest sindicat es va unir amb el Front dels Treballadors de Maons i van formar el BBLF. El patró de l’Iqbal va cedir a les demandes de l’organització i poc després va consentir que l’Iqbal se n’anés. Era el 1992, i Iqbal tenia 10 anys. Havia passat sis anys treballant com a esclau en un teler i ara era lliure. Les duríssimes condicions que suportava van afectar el seu creixement i, ja gran, l’Iqbal tenia l’estatura d’un nen de 6 anys, amb una pronunciada curvatura a l’esquena i els dits engarrotats. Va assis-tir a mítings sobre drets humans i la seva vida va canviar radicalment. A partir d’aquest moment es va dedicar a denunciar la situació d’esclavitud en què vivien molts nens i nenes del seu país, amb el suport d’aquest sindicat. Denunciava els patrons dels telers en els seus mítings i en reportatges de televisió emesos a l’Índia, Pakistan i arreu del món, amb un missatge: “No comprin catifes. Són confeccionades per nens i nenes!”. L’Iqbal va esdevenir el portaveu i la icona d’aquest sindicat, que cada vegada pressio-nava més el Govern pakistanès perquè prengués mesures contra l’explotació dels nens i nenes en treballs forçats. Va participar en campanyes internacionals i va viatjar a Suècia i als Estats Units per denunciar la situació dels nens i nenes treballadors. La tardor de 1993, la campanya del BBLF als Estats Units va donar fruits. La cambra alta nord-americana va aprovar una proposició de llei prohibint les importacions de productes fabricats per nens i nenes menors de 15 anys, fet que va provocar el pànic al Ministeri de Treball del Pakistan i a la Confederació dels Negociants de Catifes de Lahore. El fràgil nen pakistanès va començar a resultar incòmode per a molta gent. El 1994, l’Iqbal va guan-yar el Premi Reebok a la joventut en acció, atorgat per la multinacional Reebok. L’Iqbal va ser assassinat el 16 d’abril de 1995, quan tenia 13 anys, mentre anava en bicicleta amb uns amics pels voltants de Lahore. El 2000, a títol pòstum, se li va concedir el Premi dels Nens del Món.
  26. 26. 26 Coses que pots fer tu per lluitar contra el treball infantil1 Si observes conductes sospitoses al teu entorn relacionades amb l’explotació laboral infantil, de-nuncia- les a qualsevol dels cossos policials o al Defensor del Menor. Procura informar-te sobre les peces de roba i altres articles que compres. Pregunta on els han fet, si l’empresa té un codi de conducta sobre explotació infantil i, si no ho tens clar, investiga l’empresa. No cal que facis boicot si no vols, la finalitat és denunciar el que no està bé i fer pressió perquè les empreses que venen productes fruit del treball infantil siguin conscients que estan vulnerant els drets de nens i nenes i ho deixin de fer. Demana als sindicats que dediquin més esforços a investigar l’explotació laboral infantil i a denun-ciar aquests casos, al teu país i a qualsevol altre. Promou el debat sobre aquest tema al teu centre escolar o en altres organismes comunitaris als que pertanyis. Contacta amb alguna de les ONG que recolzen aquestes iniciatives per rebre més informació o ajuda tècnica. Informa’t de la legislació sobre prohibició i límits del treball infantil als països on viatgis, i evita anar-hi si no compleixen amb les mínimes garanties internacionals per evitar aquest problema. Informa’t i col·labora amb alguna de les associacions i organitzacions actives en la lluita contra el treball infantil. Explica aquest problema als teus amics i coneguts. 1 Adaptat de: Hernández, A. Vidas explotadas. La explotación laboral infantil. Fundació Intervida, 2008.
  27. 27. VALORACIÓ A Intervida ens interessa molt saber la vostra opinió sobre els materials que heu treballat. Per això us demanem que a través de l’adreça docencia@intervida.org ens envieu un correu amb la vostra valoració. El següent formulari us pot servir de guia: Escola: Professor/professora: Curs: Nombre d’alumnes: Població: El contingut dels materials s’adequa al cursos proposats? El disseny dels materials és entenedor? En quina mesura són útils per treballar conceptes, procediments i valors? Serveixen per a la conscienciació de l’alumnat? Aquest materials serveixen per treballar el contingut del vídeo? Assenyala els aspectes més positius dels materials Quins aspectes dels materials creus que necessiten millorar Observacions.

×