Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Anna Oliveras (4t ESO B)El dia a dia a ÀfricaOn la pobresa ho arrasa tot, on la gent no té menjar per alimentar-se, on les...
Laltre dia estava observant un part duna noia que té disset anys, que es diuKaraka i el seu fill va morir durant el mateix...
nens negrets, amb les panxes inflades per la mala nutrició, la pell seca a causadel sol i amb els peus destrossats per cul...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Oliveras mansunides2011

435 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Oliveras mansunides2011

  1. 1. Anna Oliveras (4t ESO B)El dia a dia a ÀfricaOn la pobresa ho arrasa tot, on la gent no té menjar per alimentar-se, on lespersones no tenen feina per poder guanyar diners, on les cases saguantenamb quatre troncs i una mica de fang, on els nens i les nenes van vestits ambparracs... això és Àfrica.Em trobo al bell mig dÀfrica. Fa una setmana que estic vivint amb una tribuanomenada Salamun, una tribu molt educada malgrat, que no tenen recursosper poder sobreviure.Perdoneu, no mhe presentat, em dic Marina. Sóc una noia que està estudiantcom viuen les tribus més pobres del món per intentar donar-los el millor per aells. Podríem dir que sóc com una mena de Mans Unides ambulant. Magradaajudar la gent: grans, petits, de pell fosca, de pell clara, alts, baixos, grassos,prims, etc... Realitzar bones accions, em fa ser feliç.Porto observant els salamunins des de fa set dies i el que mha fet més penaés, que durant el temps que he estat convivint amb ells, ja han mort deu nens.Això és perquè no tenen prous recursos per poder-los alimentar. Mha sorprèsmolt la reacció de la família dels nens morts, perquè sembla que no els faci resperdre una criatura, és a dir, que mori el seu infant. Sembla que esperin queneixi un altre bebè, per veure si sobreviu més que lúltim que han tingut.He observat que les principals causes de la mort de recent nascuts són lesinfeccions, la diarrea i l’asfíxia. Algunes daquestes malalties es podriensolucionar amb un medicament, amb un cost no molt elevat o amb una simplevacuna. També hi ha altres complicacions com problemes en el part de lesnoies o dones africanes. Els nens o moren durant el part o neixen ja morts.
  2. 2. Laltre dia estava observant un part duna noia que té disset anys, que es diuKaraka i el seu fill va morir durant el mateix, a causa que sestava ofegant. Elsmetges no hi van poder fer res, perquè són metges sense cap carrera ni quasicap estudi. A mi em va saber molt de greu i pensava que la noia ploraria, peròno ho va fer, perquè era el més normal que això passés.Jo penso que tot això no passaria si el govern hi fes alguna cosa, perquè elsprincipals culpables daquesta mortalitat infantil són els governs africans, si ellsno volguessin, això no passaria. En aquests països hi ha molta corrupció i totsels diners que es generen dalguns recursos naturals que sextreuen van aparar a mans dels governants, que normalment són dictadors. Aquests dinersno sinverteixen en el país per a millorar la situació de la gent, sinó que shoqueden per ells i a les pobres tribus, que estan mig perdudes per Àfrica, no elsdonen importància, quan els n’haurien de donar.Sembla que als països avançats no els importi gaire aquesta situació, ja queno sels veu gaire implicats a voler-ho resoldre. Segurament perquè hi tenenmassa interessos posats en lexplotació dels recursos que hi ha allà i, com queestan a bon preu i hi guanyen diners, doncs ja els hi està bé.Moltes vegades veig que a Europa malbaratem els recursos que tenim, com elmenjar de tot tipus, laigua neta, la roba cara, joguines noves, una escolaprivada i moltíssimes coses més, que desaprofitem i alhora moltes daquestescoses són innecessàries, però que per caprici ens les comprem.Em fa molta ràbia pensar que quan torni a Granollers, la meva ciutat denaixement, mho tornaré a trobar tot, tot linnecessari, tot el que aquests pobresnens mai tindran, el que aquesta pobre gent per ells és inimaginable poder-hiarribar. Em fa molta ràbia que no shi pugui fer res. Veure aquests ulls dels
  3. 3. nens negrets, amb les panxes inflades per la mala nutrició, la pell seca a causadel sol i amb els peus destrossats per culpa de caminar sense sabates, perpoder arribar a lescola que està a quilòmetres del poblet o per anar a buscaraigua per poder sobreviure. Quan, en canvi, la gent del primer món només hadanar fins a la primera cantonada per poder trobar un supermercat i comprar-se una ampolla daigua de milers de marques diferents.Els dies sem comencen a acabar en aquest poblet dÀfrica. He estat duessetmanes amb aquesta bona gent. He viscut morts, he viscut parts, he viscutcom els nens petits i grans es morien de set, he viscut què és veritablement lapobresa al bell mig del continent africà. Em sento impotent per no poder-hi ferres, per no poder ajudar-los. Ahir vaig visitar un internat. Els nens, en veure unacara nova, sem van tirar a sobre, tots amb uns somriures immensos als seusllavis, amb unes ganes enormes de jugar i de passar-sho dallò més bé, sensesaber que no tenen cap futur profitós, ni com guanyar-se la vida, ni poderseguir endavant. Ara encara són petits i no ho entenen, però de grans els faràràbia com a mi, quan se nadonin que, a causa dels maleïts governs, no podranestudiar el que volen, ni poder formar una família, perquè no tindran diners.Però de moment només són nens, nens innocents amb ganes de jugar, nensamb la sort de no haver patit la mortalitat que han patit milions i milions de nensamb les mateixes condicions que ells. Ells han tingut sort o potser mala sort,però -com a mínim- ells tenen una vida per endavant, més desgraciada omenys, però la tenen.

×