ART  ROMÀ
CONTEXT HISTÒRIC <ul><li>MONARQUIA  >> 753-510 aC </li></ul><ul><li>Formació de la ciutat de Roma sota el domini dels etru...
<ul><li>REPÚBLICA  >> 510 aC – 27 dC </li></ul><ul><li>Roma es converteix en un estat fort i pròsper </li></ul><ul><li>Pod...
CONTEXT HISTÒRIC IMPERI  >> 27 dC – 476 dC Romanització: expansió de les formes, el dret i la llengua llatina per  la tota...
EXPLICACIÓ MÍTICA DE L’ORIGEN DE ROMA <ul><li>Després de la Guerra de Troia: </li></ul><ul><li>Enees, Anquises i Ascani fu...
CARACTER Í STIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA <ul><li>RELIGIÓ ROMANA </li></ul><ul><ul><li>Influència d’altres religion...
<ul><li>ROMANITZACIÓ </li></ul><ul><ul><li>Expansió del llatí arreu de l’Imperi Romà </li></ul></ul><ul><ul><li>Dret civil...
L’ART ETRUSC Durant el primer període de la seva història , Roma estava sota domini de la monarquia etrusca.  Aquesta èpoc...
<ul><li>Ús de la volta i l’arc </li></ul><ul><li>2. Planificació urbanística   (exemple Marza Botto) </li></ul><ul><ul><li...
<ul><li>Culte  als  morts </li></ul><ul><ul><li>Necròpolis </li></ul></ul><ul><ul><li>Pintura parietal amb la tècnica del ...
PLÀSTICA ETRUSCA <ul><li>Art  funerari </li></ul><ul><li>Tant les pintures murals que decoren les tombes com els relleus q...
Pintura Denota certa influ è ncia grega pel que fa al predomini de la l í nia. Malgrat tot, no se segueix cap convenci ó  ...
<ul><li>Escultura </li></ul><ul><li>Arcaica i frontal.  Hieratisme t í pic del primer per í ode grec. </li></ul><ul><li>Ma...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ <ul><li>MONARQUIA </li></ul><ul><ul><li>Austeritat  </li></ul></ul><ul><ul><li>Arc...
<ul><li>IMPERI </li></ul><ul><ul><li>Amb August es renova i s ’ embelleix la ciutat de Roma: imatges amb funci ó  propagan...
<ul><li>MATERIALS </li></ul><ul><li>Predomini de la pedra fins  è poca imperial </li></ul><ul><ul><li>Tuf local,  Peper í ...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES <ul><li>Maneres de construir  els ...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES <ul><li>TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES </...
<ul><li>s. I aC creaci ó  de l ’ ordre corinti canònic </li></ul><ul><li>Ú s dels tres ordres arquitectònics alhora amb fi...
Temple:  templum  espai sagrat Pòrtic profund Elevat sobre podi amb escalinata Import à ncia de la fa ç ana marcada per l ...
ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSA EL TEMPLE <ul><li>Tipus de temples : </li></ul><ul><ul><li>Sobre podi amb columnes a la par...
PANTEÓ, Roma
MAISON CARRÉE, Nimes
ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICS <ul><li>EL TEATRE </li></ul><ul><li>Deriva del teatre grec.  </li></ul><ul><li>...
<ul><li>L ’ AMFITEATRE </li></ul><ul><li>Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i naum à quies) </l...
COLOSSEU, Roma
ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICS <ul><li>CIRC </li></ul><ul><li>Carreres de cavalls (bigues, quadrigues…) </li><...
MONUMENTS PÚBLICS: FUNCIÓ PROGRAMÀTICA I COMMEMORATIVA SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES I ESCULTURA <ul><li>ARC  </li...
ESCULTURA <ul><li>Importància del relleu històric, funerari i retrat </li></ul><ul><li>ESCULTURA IDEAL </li></ul><ul><li>D...
ESCULTURA EXEMPTA Materials diversos, els més abundants bronze i marbre Escultura policromada (cera sobre marbre i pigment...
<ul><li>RETRAT </li></ul><ul><li>Gènere característic dels romans </li></ul><ul><li>Màscares dels difunts per tenir un rec...
ESCULTURA <ul><li>RELLEU HISTÒRIC </li></ul><ul><li>Commemoració de les victòries </li></ul><ul><li>En època republicana e...
COLUMNA TRAJANA
ARA PACIS AUGUSTAE
ARA PACIS AUGUSTAE
PINTURA <ul><li>Decoració de les parets interiors de les cases </li></ul><ul><li>Tècnica del fresc </li></ul><ul><ul><li>S...
ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS <ul><ul><li>1r Estil Pompeià  o d’incrustacions: Creació d’una arquitectura fictícia mitjançan...
<ul><ul><li>3r Estil Pompeià  o ornamental: Decoració lineal sobre fons foscos. La decoració consta d’emmarcats de figures...
PINTURES DE LA VIL·LA LÍVIA 2n Estil Pompeià
MOSAIC <ul><li>Decoració mitjançant l’opus teselatum: peces de marbre, pedra, ceràmica o pasta de vidre d’un centímetre qu...
SACRIFICI D’IFIGÈNIA
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Presentacio Art Roma

3,256 views

Published on

0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,256
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
476
Actions
Shares
0
Downloads
153
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentacio Art Roma

  1. 1. ART ROMÀ
  2. 2. CONTEXT HISTÒRIC <ul><li>MONARQUIA >> 753-510 aC </li></ul><ul><li>Formació de la ciutat de Roma sota el domini dels etruscos (618-510) </li></ul><ul><li>Península Itàlica dividida: etruscos a la zona septentrional; llatins, sabins … </li></ul><ul><li>L ’ aristocràcia romana acaba amb la monarquia etrusca i s ’ inicia … </li></ul>
  3. 3. <ul><li>REPÚBLICA >> 510 aC – 27 dC </li></ul><ul><li>Roma es converteix en un estat fort i pròsper </li></ul><ul><li>Poder exercit pel Senat </li></ul><ul><li>Expansió cap a nous territoris: </li></ul><ul><ul><li>Domini del Mare Nostrum </li></ul></ul><ul><ul><li>Guerres púniques (Roma –vs- Cartago) </li></ul></ul>CONTEXT HISTÒRIC
  4. 4. CONTEXT HISTÒRIC IMPERI >> 27 dC – 476 dC Romanització: expansió de les formes, el dret i la llengua llatina per la totalitat de les terres conquerides. Els períodes artístics es coneixeran per les Dinasties que els van encarregar.
  5. 5. EXPLICACIÓ MÍTICA DE L’ORIGEN DE ROMA <ul><li>Després de la Guerra de Troia: </li></ul><ul><li>Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Península Itàlica </li></ul><ul><li>Ascani fundà la ciutat d’Alba Longa, inici d’una dinastia reial que acabà quan Numitor fou derrocat per Amuglius </li></ul><ul><li>Rea Silvia (filla de Numitor) s’uneix a Mart i neixen dos bessons: Ròmul i Rem. Amuglius obligà a abandonar els bessons a les aigües del Tíber on foren recollits per una lloba que els crià. </li></ul><ul><li>Ja adults, Ròmul i Rem ajuden a Numitor a recuperar el poder i més tard, fundaren Roma. Finalment, Ròmul matà el seu germà i es convertí en rei de Roma. </li></ul>
  6. 6. CARACTER Í STIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA <ul><li>RELIGIÓ ROMANA </li></ul><ul><ul><li>Influència d’altres religions </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Grècia: mitologia i formes de representació de les divinitats </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Etrusca: culte privat als penates, lares i manes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Divinització de l’emperador </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cap al final de l’Imperi influència de religions orientals </li></ul></ul></ul>
  7. 7. <ul><li>ROMANITZACIÓ </li></ul><ul><ul><li>Expansió del llatí arreu de l’Imperi Romà </li></ul></ul><ul><ul><li>Dret civil romà vigent en alguns aspectes fins a l’actualitat </li></ul></ul><ul><ul><li>Urbanisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Llegat literari </li></ul></ul>CARACTER Í STIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA
  8. 8. L’ART ETRUSC Durant el primer període de la seva història , Roma estava sota domini de la monarquia etrusca. Aquesta època resultà clau en la formació i definició de la cultura i el caràcter romà.
  9. 9. <ul><li>Ús de la volta i l’arc </li></ul><ul><li>2. Planificació urbanística (exemple Marza Botto) </li></ul><ul><ul><li>Ús del sistema hipodàmic o ortogonal heretat dels campaments militars. </li></ul></ul><ul><ul><li>Delimitació dels eixos principals segons criteris astronòmics: Pomerium. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>De Nord a Sud: Cardo </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>D’Est a Oest: Decumanus </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fortificació i abituallament de la ciutat </li></ul></ul></ul>L ’ ART ETRUSC
  10. 10. <ul><li>Culte als morts </li></ul><ul><ul><li>Necròpolis </li></ul></ul><ul><ul><li>Pintura parietal amb la tècnica del fresc a l’interior de les tombes </li></ul></ul><ul><ul><li>Representacions en aixovar funerari </li></ul></ul>L ’ ART ETRUSC
  11. 11. PLÀSTICA ETRUSCA <ul><li>Art funerari </li></ul><ul><li>Tant les pintures murals que decoren les tombes com els relleus que trobem als sarcòfags tenen el mateix objectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida. </li></ul>
  12. 12. Pintura Denota certa influ è ncia grega pel que fa al predomini de la l í nia. Malgrat tot, no se segueix cap convenci ó pictòrica ni ordre en la composici ó . Apareixen escenes de caire funerari, de la vida quotidiana i fins i tot històriques. PLÀSTICA ETRUSCA
  13. 13. <ul><li>Escultura </li></ul><ul><li>Arcaica i frontal. Hieratisme t í pic del primer per í ode grec. </li></ul><ul><li>Materials: terracota policromada i bronze. Escassa utilitzaci ó de la pedra. </li></ul><ul><li>Sorgeix el retrat com a g è nere escultòric independent. El costum de fer m à scares funer à ries ser à molt ben acollit per Roma, que l ’ adoptar à de seguida. </li></ul>ESCULTURA ETRUSCA
  14. 14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ <ul><li>MONARQUIA </li></ul><ul><ul><li>Austeritat </li></ul></ul><ul><ul><li>Arcaisme </li></ul></ul><ul><li>REPÚBLICA </li></ul><ul><ul><li>Influ è ncies: etrusques, gregues i hel · len í stiques (Gr è cia i À sia Menor) </li></ul></ul><ul><ul><li>Espoli sistem à tic i tallers de copistes </li></ul></ul><ul><ul><li>Rebuig del p ú blic per les obres d ’ art gregues ja que no coincidien amb l ’ austeritat pròpia dels romans. </li></ul></ul><ul><li>Eclecticisme </li></ul><ul><li>Anonimat dels artistes </li></ul>
  15. 15. <ul><li>IMPERI </li></ul><ul><ul><li>Amb August es renova i s ’ embelleix la ciutat de Roma: imatges amb funci ó propagand í stica i program à tica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Art com a manifestaci ó d ’ idees pol í tiques, socials i històriques. </li></ul></ul><ul><ul><li>Art per enfortir l ’ estat i sobretot, l ’ emperador. </li></ul></ul>CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ
  16. 16. <ul><li>MATERIALS </li></ul><ul><li>Predomini de la pedra fins è poca imperial </li></ul><ul><ul><li>Tuf local, Peper í , travert í </li></ul></ul><ul><li>Generalitzaci ó del marbre en è poca imperial en detriment de la pedra local (marbre blanc majorit à riament, però tamb é de colors importat de les canteres d ’À sia Menor) </li></ul>CARACTER Í STIQUES GENERALS DE L ’ ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I T È CNIQUES CONSTRUCTIVES
  17. 17. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES <ul><li>Maneres de construir els murs (opus siliceum, opus cuadratum, opus caementicium, opus latericium, opus spicatum). </li></ul>OPUS SILICEUM OPUS CUADRATUM OPUS INCERTUM OPUS RETICULATUM OPUS LATERICIUM
  18. 18. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES <ul><li>TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES </li></ul><ul><li>Gran eclecticisme: els romans sabien aprendre dels territoris que conquerien. La seva arqutiectura n’és una mostra. </li></ul><ul><li>Ús dels ordres arquitectònics grecs. A partir d’època imperial el dòric o toscà i el jònic gairebé desapareixen com a elements de suport. Es generalitza l’ús del corinti. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>s. I aC creaci ó de l ’ ordre corinti canònic </li></ul><ul><li>Ú s dels tres ordres arquitectònics alhora amb finalitat decorativa </li></ul><ul><li>Ú s de l ’ arc, la bòveda i la c ú pula (conegut per etruscos i grecs) que juntament amb l ’ opus caementicium va fer possible la construcci ó d ’ edificis t è cnicament molt complexos. </li></ul>CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
  20. 20. Temple: templum espai sagrat Pòrtic profund Elevat sobre podi amb escalinata Import à ncia de la fa ç ana marcada per l ’ escalinata Planta rectangular o circular seguint el model del tholos grec ARQUITECTURA P Ú BLICA RELIGIOSA EL TEMPLE
  21. 21. ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSA EL TEMPLE <ul><li>Tipus de temples : </li></ul><ul><ul><li>Sobre podi amb columnes a la part anterior (façana) amb 3 cel·les (tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva) Les parets laterals s’allarguen fins a la façana. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sobre podi. Les parets laterals s’allarguen des de la façana fins a la part posterior. Trobem dues columnes a cadascun dels costats curts. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sobre podi. Adaptació del peristil grec. Mitjançant columnes exemptes o columnes adossades . </li></ul></ul>
  22. 22. PANTEÓ, Roma
  23. 23. MAISON CARRÉE, Nimes
  24. 24. ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICS <ul><li>EL TEATRE </li></ul><ul><li>Deriva del teatre grec. </li></ul><ul><li>No sempre es recolza a la falda d’un turó </li></ul><ul><li>Usos del teatre: </li></ul><ul><ul><li>Representacions </li></ul></ul><ul><ul><li>Actes de culte </li></ul></ul>
  25. 25. <ul><li>L ’ AMFITEATRE </li></ul><ul><li>Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i naum à quies) </li></ul><ul><li>Edifici netament rom à </li></ul><ul><li>Caracter í stiques: </li></ul><ul><ul><li>Arena ovalada (de vegades amb estances a sota) </li></ul></ul><ul><ul><li>Arena separada de les graderies pel pulpitum </li></ul></ul><ul><ul><li>Graderies construides mitjan ç ant bòvedes, arcs i opus caementicium </li></ul></ul><ul><ul><li>Part superior amb pòrtic amb seients de fusta </li></ul></ul><ul><ul><li>Consoles per col · locar les velae </li></ul></ul><ul><ul><li>Seients del pulpitum reservats pels aristòcrates i senadors: individuals i amb nom </li></ul></ul>ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICS
  26. 26. COLOSSEU, Roma
  27. 27. ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICS <ul><li>CIRC </li></ul><ul><li>Carreres de cavalls (bigues, quadrigues…) </li></ul><ul><li>Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems </li></ul><ul><li>PULMINAR zona on seien les autoritats </li></ul><ul><li>Arena dividida en dos per l’espina on es col·locaven estàtues de divinitats o abituallament del circ </li></ul><ul><li>TERMES </li></ul><ul><li>Costum del bany molt estès (procedent de Grècia) </li></ul><ul><li>Ús higiènic i lúdic </li></ul><ul><li>Construcció mitjançant l’opus caementicium </li></ul><ul><li>L’aigua de les termes arribava pels dipòsits de la ciutat o bé mitjançant els aqüeductes. </li></ul>
  28. 28. MONUMENTS PÚBLICS: FUNCIÓ PROGRAMÀTICA I COMMEMORATIVA SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES I ESCULTURA <ul><li>ARC </li></ul><ul><li>Cobert de relleus </li></ul><ul><li>Part superior coronada per estàtues de divinitats o família imperial. En època republicana, general vencedor i família. </li></ul><ul><li>Tipologia més coneguda és l’arc de triomf </li></ul><ul><ul><li>Commemora victòries militars però també </li></ul></ul><ul><ul><li>Commemorar noves vies </li></ul></ul><ul><ul><li>Límit entre territoris </li></ul></ul><ul><li>COLUMNA </li></ul><ul><li>Coberta de relleus o no </li></ul><ul><li>Fòrum </li></ul><ul><li>Coronada per escultura de l’emperador o general vencedor </li></ul><ul><li>Relleus històrics: representació de batalles </li></ul>
  29. 29. ESCULTURA <ul><li>Importància del relleu històric, funerari i retrat </li></ul><ul><li>ESCULTURA IDEAL </li></ul><ul><li>Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitològica </li></ul><ul><li>Còpies romanes dels esquemes grecs </li></ul><ul><li>Es troba en relleu i escultura exempta </li></ul><ul><li>Ús del bronze, el marbre i la pedra </li></ul><ul><li>Mides superiors al natural: les mides grans denoten representació de la divinitat </li></ul>
  30. 30. ESCULTURA EXEMPTA Materials diversos, els més abundants bronze i marbre Escultura policromada (cera sobre marbre i pigments als Detalls fins s. II dC, després només es polia el marbre per donar-li brillantor. Escultura pública que s’exhibia en llocs públics i també privada. ESCULTURA
  31. 31. <ul><li>RETRAT </li></ul><ul><li>Gènere característic dels romans </li></ul><ul><li>Màscares dels difunts per tenir un record (de cera en època republicana i de pedra o marbre en època imperial, depenent del poder adquisitiu del comitent). </li></ul><ul><li>Àmbit domèstic i funerari </li></ul><ul><li>Categories de retrat </li></ul><ul><ul><li>Privat </li></ul></ul><ul><ul><li>Públic: la manera que l’emperador fos conegut pel vast imperi (moneda i retrats) </li></ul></ul><ul><li>Estils: Verista o helenístic. Retrat fisionòmic, psicològic, sintètic, fictici-retrospectiu… </li></ul><ul><li>Relleu i escultura exempta </li></ul>ESCULTURA
  32. 32. ESCULTURA <ul><li>RELLEU HISTÒRIC </li></ul><ul><li>Commemoració de les victòries </li></ul><ul><li>En època republicana el comitent podia ser un general; en època imperial l’emperador o la seva família. </li></ul><ul><li>Funció propagandística </li></ul><ul><li>Es troba a: </li></ul><ul><ul><li>Arcs triomfals </li></ul></ul><ul><ul><li>Columnes </li></ul></ul><ul><ul><li>Ares o altars monumentalitzats </li></ul></ul><ul><li>Temàtica: exaltació de les virtuts de l’emperador (apoteosi, decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio </li></ul><ul><li>Estil: </li></ul><ul><ul><li>Eclecticisme: gust per les formes clàssiques </li></ul></ul><ul><ul><li>A finals de l’imperi destaca un estil medieval: simetria, esquematisme i hieratisme </li></ul></ul>
  33. 33. COLUMNA TRAJANA
  34. 34. ARA PACIS AUGUSTAE
  35. 35. ARA PACIS AUGUSTAE
  36. 36. PINTURA <ul><li>Decoració de les parets interiors de les cases </li></ul><ul><li>Tècnica del fresc </li></ul><ul><ul><li>Sobre la paret es disposa una capa d’estuc (barreja de guix i calç). Sobre la capa encara humida s’apliquen els pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparatòria i els pigments s’assequen s’aplica una capa de pols de marbre per donar brillantor i duresa a la pintura. </li></ul></ul><ul><li>Es conserva poca pintura </li></ul><ul><li>Gràcies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat devastada per l’erupció del Vesuvi), els historiadors de l’art han pogut establir una periodització o catalogació de la pintura romana. </li></ul>
  37. 37. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS <ul><ul><li>1r Estil Pompeià o d’incrustacions: Creació d’una arquitectura fictícia mitjançant plaques de marbre i pilastres sobre l’estuc que fins i tot, sobresurten de la paret. S’inclouen alguns detalls de vegetació. </li></ul></ul><ul><ul><li>2n Estil Pompeià o arquitectònic: imitació d’espais arquitectònics que permetien eixamplar l’espai físic. L’espai arquitectònic es complementa amb detalls de jardins i pintura figurativa. </li></ul></ul>
  38. 38. <ul><ul><li>3r Estil Pompeià o ornamental: Decoració lineal sobre fons foscos. La decoració consta d’emmarcats de figures i paisatges. </li></ul></ul><ul><ul><li>4t Estil Pompeià o d’il·lusionisme arquitectònic: Eixamplament dels espais arquitectònics mitjançant l’il·lusionisme arquitectònic. La figura humana pren màxim protagonisme. </li></ul></ul>ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS
  39. 39. PINTURES DE LA VIL·LA LÍVIA 2n Estil Pompeià
  40. 40. MOSAIC <ul><li>Decoració mitjançant l’opus teselatum: peces de marbre, pedra, ceràmica o pasta de vidre d’un centímetre quadrat aproximadament i de forma força regular i policromades. </li></ul><ul><li>Tècnica originària de Grècia </li></ul><ul><li>El mosaics cobrien parets i paviments </li></ul><ul><li>Les tessel·les s’inserien sobre una capa d’estuc, calç o morter. </li></ul>
  41. 41. SACRIFICI D’IFIGÈNIA

×